Fé i raó : un problema no tan antic

FE 1 RAÓ: UN PROBLEMA NO TAN ANTIC Josep Manuel UDINA Si hi ha alguna pagina decisi a en la his o ia del pensamen occiden al, aques a és sens dub e la pagina anselmiana, amb els qua e b eus capí- ols del amós i discu i a gumen en a o de l'exis encia de Déu, a pa i de Kan anomena a gumen on ologic. 1 la e e encia aquí a una <pagina» no és gai ebé pu a me a o a, sinó que con igu a una exp essió adhuc li e al: l'a gu- men anselmia en qües ió no ocupa mol més d'una pagina o d'un oli an ic. Tanma eix, mal- g a -o al ol a p ecisamen a causa de- la se- a conclusió, aques a pagina diguem-ne « iloso- ica»l ha e có e mol a nés in a iloso ica ( e- lexi a i c í ica) que no l'han e a có e olums sence s d'al es au o s que en qualse ol manual d'his o ia del pensamen ocupen mol es nés a lles que no el monjo i bisbe medie al. Pe o no és sols pel e que l'a gumen anselmia hagi es a an emena pe quasi bé o s els pensado s pos- e io ~ dlOcciden (els quals s'hi an apun a a a o o en con a, pe o mai no han pogu es a neu als ni indi e en s al espec e) que hem pa - la del ca ac e «decisiu» de la pagina iloso ica que ens ocupa; aques a és decisi a, sob e o , pel e que el seu a gumen ipi ica i explici a adi- calmen i incisi a el p oblema iloso ic i adhuc -més p opiamen pa lan - me a ísic pe an o- nomasia: el p oblema del sen i da e de la ea- li a en o el seu conjun . Di d'una al a mane- a: pe sonalmen es em con ensu s que en I'anomena a gumen on ologic, i en la posició que hom adop a en on d'ell es a en joc ni nés ni menys el sen i , la legi imi a i l'abas que hom pugui dona a la asca me a ísica en gene- al. El a anna anselmi2, a uz' En pa la de la decisi a impo ancia i de la anscendencia ins i o ac ual de I'a gumen anselmia no old íem, pe o, que se'ns en engués en sen i es ic e; pe que ampoc no ol ésse aques a icle es ic amen un a icle sob e el al a gumen , que hi és e e i sols a mode d'in o- ducció i co n una ocasió de plan eja el p oblema 1 No és aquí el momen de e e ni, enca a menys, d'in- en a de esold e la coneguda discussió de a mig segle so- b e la a iloso ia c is iana, i sob e si és o no és co ec e d'ano- mena iloso ica la e lexió medie al, que semp e es a al- menys igualmen eologica. -no menys e11 ni ac ual que el di a gumen anselmii- de les elacions en e e i aó. P e- nem, doncs, aques a gumen més a ia co n una exposició i con i mació e z'den pe ella ma ezxa que hi ha un sen i da e i posi iu de l'exis encia (i que hom pod a anomena o no anomena Déu), que el nos e ésse no es a aboca al no- es ni a la desespe ació. 1 p ecisamen en aques sen i -segons el qual I'a gumen es con e eix gai ebé en a anna anselmia- hom po eu e co n I'anomena a gumen on ologic pemiu id- huc en e nosal es i en els més di e sos pensa- do ~ del nos e emps. En ci a em dos, conc e a- men , a mode d'exemple i co n a p o o ipus un xic exo ics2. El p ime és E ns Bloch, del qual n'hi hau a p ou amb ci a un pa ig a de la aducció d'un dels seus esc i s inclos al olum an ologic que de les se es ob es es em p epa an 3. Es ac a d'un ex co esponen a la con e encia que el iloso de la u opia conc e a éu a Tübingen, el 1961, co n a llicó inaugu al de cu s en inco po a -se co n a docen a la Uni e si a d'aques a ciu a , el í ol de la qual no po ésse més simp omi ic: «Po us a -se l'espe ansa?»*. Heus aquí el pas- sa ge conc e : L'espe anca undada esde é absolu a nen di ícil de us a .. . Ho n ja no po aconsegui que aques a No ena Si n onia deixi de sona , i la e i a de les es- pe ances que ella compo a nai no ha pogu enca a so e a -la ningú; és nés: és ella qui assenyala i deixa lliu es uns ca nins que nai no poden ésse desac edi- a s. Passa aquí el que oco e amb el geni, el que oco- e a nb la geniali a , en I'ho ne: si hom L'hagués de sup imi , deia Jean Paul, mai no hagués exis i . Bé, la his o ia de la nos a cul u a és, de o a mane a, plena ambé de quelcom di e en que Ne ó o Mo- 2 Menys exo ic ó a -bé que no menys so p enen - e e i -se, pe exemple, a un J.P. Sa e, del qual hom po- d ia sospi a -com sugge ia en un eball de cu s d'en- guany (1981-82) Joan C. Melich- si no eincideix en una mena d'an i-anselmia (o anselmia de sen i in e s) en deci- di el sense-sen i de I'exis encia i I'absu d de la idea de Déu, con adic o ia pe a el1 en ella ma eixa. 3 E1 olum an ologic s'in i ula E ns BLOCH, L'a c u opia- ma 2na i al es escn s ( aducció i edició a cu a de J.MI. Udina), co espon a la col~lecció de aTex os iloso ics, dlEdi o ial Laia i es a a pun d'apa eixe . 4 Vegeu E ns BLOCH, aKann Ho nung en ausch we - den?,, en: Li e absche Au sa ze ( olum IX de la Gesam- ausgabe de Bloch), Suh kamp, F ank u am Main 1965, PP. 385-392. loch; pense i ins i o en la i del C is : ella ou, de o a mane a, el seu p incipi? Podem glossa el que diu Bloch, al.ludin Jean Paul, pe sonalmen -Iliu emen , pe o no in i- delmen , c eiem-, o dien , d'aco d amb la ase del no el.lis a que hem olgu sub a lla : I'espe anca úl ima (aquella espe anca a la qual es e e eixen la p egun a i la asca me a ísiques) no po us a -se; si ha ia de es a us ada, mai no s'hau ia dona , mai no hagués es a o mula- da. Semblan men ha ia di Anselm que l'id quo maius cogi a l nequi (allo més g an que el qual es no po pensa -se) no podia no dona -se; si ha ia de no exis i , ampoc mai no hau ia es a pensa 6. El segon d'ambdós pensado s és An onio Ma- chado, que ambé ou iloso a la se a mane a (o al seu Mai ena, si al a e aques joc de pa au- les), a l'igual que ampoc no deixa mai E nes Bloch d'ésse: un xic poe a. De Machado ecolli- em o, millo , ens e e i em sols a un passa ge; i un passa ge e no de la se a ob a p opiamen poe ica, sino de la se a no menys in e essan p o- ducció en p osa: un passa ge, d'al a banda, e- e i i come i a pe un es udiós de l'ob a macha- 5 E. BLOCH, loc. ci . p. 391. El sub a lla és nos e. Quan a la es a, la e e encia blochiana al g an li e a clh- sic i oman ic Jean Paul Uean Paul F ied ich Rich e , 1763- 1825), que no ou anma eix ni clhsic -com Goe he o Schille - ni oman ic -com Kleis o Holde lin-, ens po - a a co n de la mi a la e e encia que, pe la nos a pa , a- em en segon lloc al ambé li e a con empo ani -classic i omin ic, bé que ampoc clhsic ni omin ic- An onio Machado. 6 P oshgion c. 2. El p oblema de ons és, en e ec e, el ma eix: I'enuncia umanca de sen i pensa co n a mancada de sen i la p egun a humana pel sen i * implica la con a- dicció de nega -se l'home (i en el1 la na u a) el1 ma eix; pe- o, jcompo a que el eal ma eix hagi de co espond e a I'an opol~gic? (si no hi ha sen i en absolu , el més cohe- en és que ampoc no ingui sen i la p egun a pel sen i ). Sense ole , es em pensan en I'apos a pascaliana. En el ons, I'únic i e e n p oblema exis encia1 i hum2 del sen i da e i o al: un p oblema a la p egun a pel qual o hom espon a la se a mane a, o hom decideix de espond e's, decidin el sen i de la espos a (posi iu, u opic i op imis a, d'una banda, o nega iu, de e minis a i pessimis a, d'una al a). Aques a al e na i a, aques a anni opcional, lliu e i deciso i de o a me a ísica es a po se p o o ípicamen pa- les en el pensamen de Bloch, segons podia conclou e I'au o d'aque~~ es Iínies en la se a esi doc o al, que algun dia espe a pode publica , sob e el iloso de la u opia con- c e a. diana7. Heus aquí la ci a, en el con ex de la se a in elsligen glossa: Que el mundo sea apóc i o, que es é undamen ado "sob e un supues o que pod ía se also es algo e i- ble, o consolado . Según se mi e" (A. Machado, Ob as. Poesk y p osa, Losada, Buenos Ai es 1964, p. 423). An onio Machado pa ece aconseja nos es e se- gundo pun o de mi a; es deci , no ehusa se a la posi- bilidad de que, po algo que el homb e no puede ni sospecha .. . , la his o ia e mine bien (. . .), de que ocu a algo insóli o, inba un able, que nos haga ex- clama : " jcla o!, jcómo no lo había pensado?"; (de) que se nos caiga la enda de los ojos y sepamos -¡po in!- "a qué ino es a masca adaH8. I onicamen exp esada, obem aquí la ma- eixa a i mació en a o del sen i i l'espe anca que eiem en Bloch i de la qual no e a sinó un al e es imonia ge més el nucli de l'a gumen anselmiii, almenys en es simplemen ad sensum o co n a a annii. Una classica dispu a sob e l 'anselmla Ja hem di , pe o, que en aques es pagines la e e encia a I'au o del P oslogion sols e a ci - cums ancial. Aix6 és: olia ésse e a, d'una ban- da, co n a disculpa pe a sub a lla la anscen- dencia me a ísica -a o a eu, i adhuc a ui, p esen - de la p egun a a que l'a gumen an- selmii es e e eix; i olia, d'al a banda, se i d'ocasió d'al.ludi a un dels p oblemes que es a la en en o es les discussions in e p e a i es que sob e aques a gumen s'han succei ins al nos- e emps i que, co n a p oblema de les elacions en e e i aó, ha de cen a les pagines que se- gui an. D'unes als discussions in e p e a i es segueix essen enca a a ui des aca exponen la dispu a d'É ienne Gilson a nb Ka l Ba h (i en la qual ac ua a ambé co n a compa sa Anselm S olz) als anys en a9. P ecisamen s'acaben de 7 Ens e e im a Eus aquio BARJAU en els seus dos a icles: <An onio Machado: en e la poesía y la iloso ía (idealismo -solipsismo - "sal o al o o"), i *An onio Machado: eo ía y p ác ica del apóc i ow, publica s a la e is a Con i ium n? 35 (1971), pp. 51-75 i n? 43 (1974), pp. 91-120, especu a- men , el segon dels quals no és sinó desen olupamen de les dues da e es pagines del p ime . 8 E. BARJAU, «An onio Machado: eo ía y p ác ica del apóc i o*, @. ci . p. 116. 9 Vegeu E. GILSON. uSens e na u e de I'a gumen de compli a a els cinquan a anys de l'apa ició del llib e ba hia, Fides quae ens in ellec um, que susci a la eacció gilsonianalO. Doncs bé: en I'in- e essan a icle de Gilson, que exp imeix aques- a eacció, «Sens e na u e de l'a gumen de sain Anselme». obem - al ol a co n a clau decisi- a de la di e gencia in e p e a i a que de l'a gu- men eien Ba h i Gilson- el pa ig a següen : «En e les deux in e p é a ions du P oslogion, il y a donc ou e la dis ance qui sépa e le ca holicisme du cal inisme. 11 y a une manie e ca holique de sou eni que le P oslogion es I'oeu e d'un héologien: elle s'inspi e du souci de sau ega de les d oi s d'une ai- son que Dieu a c éé. Mais il y a une manie e cal inis- e de sou eni la meme chose: elle s'inspi e du souci de sau ega de les d oi s de Dieu, en e usan i I'homme ou au e d oi , ou plu 6 ou au e de- oi , que celui de épé e la pa ole de Dieu»ll. No és 1; nos a in enció d'anali za ni de alo- a l'ob a de Ba h ni I'a icle del bon ca olic Gilson; ni an sols p e enem de alo a aques judici gilsonia sob e les pos u es se a i ba hiana: un judici, d'al a banda, que no deixa d'ésse en el seu con ex p ou ma isa i que l'au o ha o - mula amb o a cu a1*. Tan sols ens in e esa allo sain Ansel nei~, en: A chi es d'his oi e doc nkale e li é- ai e da Moyen Age 9 (1934), pp. 5-51. Bé que Gilson hi espon di ec a nen i p imo dial a Ba h, a nbé s'hi ocupa de I'a icle que Anselm STOLZ ha ia publica el 1933 a Ca - holica, pp. 1-24: Zu Theologie Ansel ns im P oslogion., on e a o e a una in e p e ació de l'ob a ansel niana en el sen i de c eologia mís ica., que Gilson a nbé ebu ja. 10 Ka l BARTH, Fides qua ens in ellec gm. Ansehs Be- weis des Emj enz Go es, Kaise Ve lag, München 193 1. N'hi ha aducció ancesa, publicada pe Delachaux- Nies lé, Neucha el-Pa is 1958. 11 É. GILSON. a . ci ., pp. 28 s. 12 Aix6 es po eu e, pe exe nple, en la epe ida exp es- sió (asouci de sau ega de les d oi s de Dieu*) amb que I'au o ipi ica pa al.lela nen les in encions ca olica i e o - mada, així co n en l'explíci econeixe nen que el P oslo- gion i, pe aix6 na eix, l'a gumen que hi és enuncia són aoeu e d'un héologienw o en el na isa joc ud oi a-ade- oi s a nb que al.ludeix inal nen a la posició p o es an . Iden ic es o c de na isació ole n e , pe la nos a pa , al p incipi de I'apa a següen , en e e i -nos a nbé nosal es a les ac i uds ingudes adicional nen pe ca olica i e o - mada, espec i amen . Pe la es a, cal a egi -hi que, con a el que Gilson se nbla a suposa en da e e ne el 1934, ca- olicis ne i p o es ancis ne no són -al nos e en end e- si- nó a nbdues accen uacions (pole nica nen ex e nades de mane a unila e al i, així, inco ec es) de dos aspec es de la e c is iana que han de es a a i ma s i a e na s pe igual i si nul inia nen . de que la ci a pa la: la qües ió de la di e en i id- huc con aposada -almenys apa en men i opica- posició que ~e o ma s i ca olics man e- nen en o n del e11 p oblema de la elació en e e (c is iana) i aó (humano-pagana). To un e11 p oblema, mes e11 enca a que I'a gumen ansel- mi; ma eix, no menys decisiu que aques , la e- e encia al qual olia p ecisamen po a -nos a ell; més ell, en e ec e, ca es emun a a les p i- me es comuni a s c is ianes (Pau de Ta s el is- qué in ensamen , co n a ia eu em) i als p i- me s segles de la nos a ci ili zació, co n a p o- blema en o n de la i educ ibili a o ha monia en e e c is iana i sa iesa pagana13. El ((sola $desu i el ((sola lamine a ioniss Hom sol epe i , co n a cosa e iden , que el ca olic é el deu e -co ela iu del d e - de « aona » la se a e, de ce ca i oba els seus p ea.mbula idei co n a a iones c edendi; bé que mai no nega a la anscendencia i g a ui a de I'ac e de e, aixo mai no signi ica a que aques ac e es edueixi al 6pic c edo quia absu dum, ni pod a suposa un sal en el bui , ca és l'home qui c eu: l'home és animal de aó i l'home que c eu, pe a c eu e co n a home, ha de e -ho co n a al, ambé doncs amb la aó (ches e oniana- men : da an de Déu hom ha de eu e's el ba- e , pe o no el cap.. .). 1 ambé hom sol epe i , co n a quelcom no menys pales, que el c eien e o ma no simpa i za en absolu amb o I'an- e io : co n si pe a el1 la e s'au o onamen és an sols en ella i en la Pa aula -el conegu due del sola ides i sola sc ip u a-, en Déu na eix i no en l'home ni en es d'huma (ni en les ob es, ni en la aó, ni en l'es uc u a humano-eclesial). El a anni con a e o mis a del ca olicisme dels da- e s segles no deixa, anma eix, de du la pos u- '3 Tema, aques , en elació al qual cal e e i -se an a Pau ( egeu nés enda an , en l'apa a Al es ex o^) i als ano nena s Pa es Apos olics (1'Epí ola de Be nabé i la Ca - a I de Cli nen de Roma), co n als Apologe es dels segles II- 111. 1 un ema que cal conside a onamen al i dlinel.ludi- ble ac a nen en un cu s d'his o ia de la iloso ia nedie- al, pe al co n se eix d'enquad amen gene ic i eloqüen d'un dels p oble nes clau de o a la iloso ia desen olupada en l'i nbi c is iano-occiden al (i no sols nedie al nen !): el p oblema de la elació en e iloso ia i eologia, en e aó i e o idhuc ( egeu nés enda an , da e apa a ) en e dis- cu s sis emi ic i opció exis encial, en e eo ia i p axi. a així di a ca olica a ex ems so p enen s, dels quals els ma~iuals de « iloso ia» escolas ica de da- e ies del XIX i p incipis del XX són un es i- monia ge píou eloqüen : sola lamine a ionis ho n hi enia a demos a p ac icamen o s els més elemen als «dogmes» de la e ca olica, i si ho n posa a en qües ió la alidesa d'unes als de- mos acions és que posa a en dub e la ma eixa e. L'a gumen de ini iu e a, d'al a banda, semp e el ma eix: la doc ina del Va ica 1 al es- pec e. A a be: una al ex emosi a acionalsi a i la incansable in ocació d'un Concili p o o ípica- men ambé «p opapis a» (i, així, an i-Re o ma) no podia sin6 ex ema alho a la posició dels e- o ma s: qualse ol in en de c eologia na u al» ha ia d'ésse ingu co n a sospi ós i diabolic. No deixa, anma eix, de so p end e -pa a- doxes de la his o ia- el e que l'esmen a con- cili pugui ésse així ma eix p esen a no menys p o o ípicamí:n co n a onamen de l'ac i ud an i- acionalis a de I'Església que en el pas del segle XX al XX llui a an e o gemen con a el mode nisme i el acionalisme lliu e-pensado de l'epoca, en gene al, i de la eologia libe al p o- es an , més en pa icula . En qualse ol cas, el que es a pales és que acionalisme i an i- acionalisme io s'exclouen, i que ho n els oba alho a an en un co n en l'al a con essions c is- ianes: ca olica o e o mada (i el ma eix ho n po- dia mol bé amplia -ho igualmen en elació a 1'Església O odoxa); i així, ho n podia posa al- menys en e pa en esi la lici ud d'a ibui al Va- ic2 1 una ac i ud acionalis a, poc cohe en amb l'an i- acionalisme de la llui a an i-mode nis a, com e a l'ac i ud i el a anna ipi ica s en aquells manuals Tscol2s ics, on o e en enemics a e u a i iom inal d'aquell qaoddemos andam e a . Les pagines que segueixen sols olen ésse una analisi elemen al del ex a ica en qües ió; i una analisi alo a i a i in e p e a i a, e a en elació amb alguns al es passa ges paulins o simple- men neo es amen a is a ins al ema (i ambé adicionalmen in oca s al espec e). Una anali- si, anma eix, que no ol dilucida simplemen un e11 p oble na, més o menys eo e ic o d'«es- coles» -en aques cas, adhuc de con essions eclesials-, sin6 que sob e o p e én d'enuncia --a pa i del que ho n hi aconsegueixi- unes da e es conside acions, ambé elemen als, sob e el que e ie a isic, la se a unció i onamen ació i els seus possibles lími s o au oc í ica. Els ex os b2szc. El amós ex del Va ica 1, en que ho n oba de ini i amen o mulada la posició concilia so- b e el ema, ou assumi pel ma eix Va ic; II14. 1 cons a co n de dos nuclis enuncia ius, el p ime dels quals a així: «Ecclesia ene e doce Deum e um omnium p incipium e inem na u ali humanae a ionis lumine e ebus c ea is ce o cognosci posse». El segon nucli enuncia iu hi a egeh, a con i- nuació, de mane a complemen a ia i co ec i a: «Di inae e ela ioni ibuendum quidem es u ea, quae in ebus di inis humanae a ioni pe se impe ia non sun , in p aesen i quoque gene is humani condi ione ab omnibus expedi e i ma ce i udine e nullo admix o e o e cognosci possin .»" El p ime enuncia a e e encia, anma eix, al clkssic passa ge paulí de la ca a al Romans16. El segon, o ma isan in e p e a i amen l'an e io -i d'aco d amb la ma isació ja in oduida (pe o no ecollida pe nosal es) en l'esmen a enun- cia p e i-, glossa 1'Aquina 17. Amb aixo ho n ens hi es a dien ja d'en ada i cla amen que 14 Vegeu la cons i ució De di ina e ela ione, n? 6. 15 Vegeu Denzinge 1785 i 1786 (mode na edició a n- pliada, 3004 i 3005). 16 Rom. 1:20a. '7 A la i del p ime enuncia , i co n a inici ja d'una ne- na d'au oco ecció, pe al de p e eni ex apolacions in e - p e a i es de la ase paulina ci ada pel concili, aques ansc iu així ma eix Heb. 1: 1 (~Mul i a ia n nul isque no- dis oli n Deus loquens pa ibus in p ophe is, no issi ne die- bus is is locu us es nobis in Filio»). A a, en el segon enun- cia , el concili glossa quasi li e al nen (bé que no sense una ce a dis ancia, co n eu e n en la no a següen ) algunes a- ses del co pus de I'a icle 1 de la qües ió 1 de la p ime a pa de la Summa eologica, que diu ahí: nAd ez e ia n quae de Deo a ione humana in es iganpossun , necessa- n'um ui hominem ins ui e ela ione di ina. Quia e i as de Deo, pe a ione n in es iga a, a paucis e pe long :m empus e cum admúc ione mul' o um e o um ho nini p o- eni e : a eius amen e i a is cogni ione depende o a ho- ninis salus, quae in Deo es (els sub a lla s són nos es)~. l'exigencia de possibili a d'un «coneixemen na u al de Déu» cal in e p e a -la acu adamen i co ec a, pe al que hom no li doni un abas més g an que aquel1 que enia en l'enuncia esc ip u- ís ic ma eix18. Ce quem, doncs, de delimi a aques abas , a pa i no sols d'ambdós enuncia s concilia s, sinó de la m2 a nbé dels ex os paulins: el del passa - ge ci a pel Va ici 1 i els d'un pa e11 de passa ges a ins. D'aquí que el p ime que cal e és de e- colli ambé aquí aques s ex os. És onamen al. sens dub e. el de la ca a de Pau ais c is ians de Roma: T6 gn6s 6n oíi heoíi phane ón Es in en aú ois ó heos gii aú ois Cphané ósen. Ti gi áó a a aú oíi áp6 k íseos kósmou ois poie'masin - nooúmena ka ho i ai, E e &@S áu oii dinamis kai heió és, eis e einai aii oiis ánapologé ous.. .D. (Quod no um es Dei mani es um es in illis. Deus enim illis mani es a i . In isibilia enim i~sius. L, a c ea u a mundi, pe ea quae ac a sun , in ellec a, conspiciun u : sempi e na quoque eius i us, e di ini as: i a u sin inexcusabiles.. .)19. 18 El concili ha subs i ui , anma eix, en el seu segon enuncia , el necessaium ui hom nem ins mi e ela ione di ina de la S. h. 1 q. i a. i pel més suau di inae e ela ioni ibuendum; com si ampoc no olgués que hom min és I'abas de la se a p e ia a i mació d'un posible coneixe- men na u al de Déu. Consegüen men , hi a egeix o se- gui que la e elació di ina no ha de pensa -se com a abso- lu amen necesa ia (cosa que Tomas d'Aquino pe me d'en end e): xnon (. . .) absolu e necessa ia dicenda es (Denzinge 1786/3005)a, sinó que sols és necessa ia en i - u de la sob ena u ali zació a que I'home, de e i his o i- ca nen , ha es a c ida . 1 com a con i mació de la qual cosa ci a 1 Co . 2:9 (xoculus non idi , nec au is audi i , nec in co hominis ascendi , quae p aepa a i Deus iis, qui dili- gun illums), ex que - o a de con ex - ind ia a nega el que es a & na - ambé en en end e el passa ge o a del seu con ex - en Rom. 1:19-20. 19 Rom. 1: 19-20 (seguim I'edició de H.J. VOGEL, No um Tes amen um, g aece e la ine, He de , F ibu gi B . e Ba - cinone 1955, 41 ed., que adop a la e sió lla ina de la Vd- ga a). Bé que o en nomb osos els al es passa ges neo es a- men a is que hom podia elaciona amb aques (ja hem al.ludi , pe exemple, a Heb. 1:l i 1 Co . 2:9 en les dues no es an e io s), anma eix ansc iu em aquí solamen aquells ex os en que, segons ens sembla, e com a glossa - se (con i ma -se i ela i i za -se) I'es able a Rom. 1: 19-20. Es a di , a nbé en e al es possibles, ens hi e e i em a Heb. 11:3 i E : 4: 17-18; sols a la i, i com a complemen , ci- a e n 1 Co . 1:17-24 i Ac . 17:22-31. A aques passa ge cal con aposa immedia a- men el següen ex de l'au o de la ca a als Heb eas: «Pís ei nooíimen ka e ís hai oiis ai6nas ikma i heoíi, eis 6 mi &k pahinomén3n 6 blepómenon gegonénai. » (Fide in elligimus ap a a esse saecula e bo Dei, u ex in isibilibus [ = non ex isibilibus] isibilia ie en )20. Dels al es possibles ex os neo es amen a is a e e i -hi (i que en ce a mane a poden edui - se, pel que a a llu con ingu , als ex os an e- io ~) olem des aca ambé des d'a a el passa - ge, ambé paulí, d'E esis, que complemen a dialec icamen el de la ca a als c is ians de Ro- ma, abans ansc i : cTii'é hn-5 pe ipa ei 6n ma aió é i oii no6s aU an, ésko 6ménoi e dknoíaión es, apello i6ménoi e;s zoies oú heoíi, di2 'en ágnoian ;en ohan &n au ois, di2 en pS 6sin es ka días áu an.. . » (Gen es ambulan in ani a e sensus sui, eneb is obscu a um haben es in ellec um, aliena i a i a Dei pe igno an iam, quae es in illis, p op e caeci a em co dis ipso um.. .)21. El' sen i del Va ic2 I Segons el ex del Va ic2 1 hi ha la possibil'i a (absolu a) d'un coneixemen na u al (indepen- den de la Re elació) de Déu («cognosci posse»): un coneixemen que posseeix ce esa en ...g ene al («ce o»), una ce esa el ca ac e més especí íc de la qual de e mina a el segon enuncia conci- lia 2*. Tanma eix, el ex mai no diu que aques coneixemen sigui ob a de la solá aó, sinó sola- 20 Heb. 11:3. 21 E . 4:17b-18. 22 Ningú no po p e end e que el ce o hagi de e e i -se al posse i no al cognosci (ace amen po .. . w, en comp es de xpo coneixe amb ce esaa): el pa al.lelisme de les exp es- sIons cognoscipossin i cognosciposse sembla exigi la co- espondencia en e el ce o i el quad uple «ab omnibus -expedi e - i ma ce i udine - nullo admix o e o ew. Pe o amb aixo es a conno ada ambé una con aposició de sen i en e ce o i i ma ce i udine, mo iu pel qual hem adui el p ime e me pe uce esa en gene alw. men que és e i icable pe la aó (ana u ali hu- manae a ionis lumine»); i diu, en can i, que aques coneixemen no é al e pun de pa ida que el de les coses del món («e ebus c ea is»), des de la pe spec i a de les quals Déu sols po és- se de e mina (cognosci i amen ) d'una mane a gene al i en elació a di es coses: és a di , com a llu p incipi i i (aDeum e um omnium p inci- pium e ine ns). Així ma eix -segons I'enun- cia segon-: sols pe la Re elació («di inae e e- la ioni ibuendum es »), pe la Pa aula e as de sols Déu, po, ésse aques possible coneixemen ce -en el nos e es a his o ic conc e (ain p aesen i.. . gene is humanae condi ioni»)- un coneixemen uni e sal (aomnibus»), no di cil d'aconsegui (aexpedi ep), o almen ce (a i ma ce i udine~) i manca de o e o (anullo ad- mix o e o e»). Sense la Re elació és, doncs, aques coneixe- men na u al de Déu -bé que sigui absolu a- men possible (alho a, anma eix, que es a a semp e ela iu al món)- assequible a pocs (o al- menys a no o s); i sense alla, bé que ce , aques coneixemen es a di ícil, manca de plena ce esa i, pe aixo ma eix no es a lliu e d'e o s (o al- menys d'algun; e o ). Cal sub a lla , anma eix, que, malg a que la Re elació mani es a Déu ma eix i acili a als homes aquel1 ma eix llu co- neixemen de Déu man é semp e uns lííi s in- supe ables: els del semp e p esen i mai no supe- able mis e i de Déu («ea quae in ebus di inis humanae a ioni impe ia non sun », i més enlla de les quals coses o di nensions del di í es a la e lexió humana sense o sa). Podem conclou e senzillamen : la Re elació sols és e ec i a en elació a l'home conc e , que s'hi ob e i la ep i acull en I'ambi de la e, o a del qual ambi la Pa aula i la se a llum no enen alidesa en on : de la aó de l'home en qües ió. Així, la a e lexió iloso ica~ o exp essió de la Ve- i a que pugui assoli la aó del c eien a pa i de la Re elació (i amb la qual Re elació -pe o sols amb ella- assoleix el co esponen coneixe- men un ca ac e uni e sal, en esde eni acil- men assequible, o almen ce i manca d'e o ) ind a ce amen un alo en si, mes no pe aixo hau a d'ésse alida pe a aquells que no pa icipin de la e que acull la Re elació. Sense aques a la iloso ia «a-c eien » (és a di : consu- mada amb independencia de la e, o i que la se a consumació pugui esde eni -se en epoques his o iques pos e io s al e d'aques a Re elació) és, pel que a al coneixemen de Déu, an sols una possibili a absolu amen obe a, pe o no eali zable pe o s -i al ol a ni an sols pe mol s- ni eali zable pe ningú amb acili a : si s'esde é ealmen , semp e que s'esde ingui s'es- de ind a amb di icul a , es a a ela i a a les co- ses del món i ampoc mai no ind a plena ce esa ( es a a semp e so mesa a -almenys algun- e o ). Si hom ol, po eu e A is o il, Pla ó o Plo í, a I'igual que Spinoza, Hegel o Heidegge -pe al de ci a an sols uns noms més signi i- ca ius (p e-c is ians i pos -c is ians)- com a es- imonis his o ies d'una al apossibili a x, de co- neixemen «na u al» de Déu, de a eologia na u- " al» no-uni e sal, di ícil i insepa able d'e o s (una eologia na u al en es no semblan a la dels manuals de a cen i cinquan a anys dels a ilo- so s» escolik ics). Anali zem a a el ex de Pau als Romans, el sen i del qual hau a de coincidi -si no ha es a alseja pe la in e p e ació que en a el concili- amb el que hem di ins a a. El que pe a l'home es a més asequible de Déu (a6 gnos on oii heob, on gnos ón equi- al a gno i món), li es a mani es a l'home (((phane ón en aii ois~) pe Déu ma eix (aó heos ah ois phané osen~) en an que C eado ; ca el que és in isible (« a Aó a a aU oii», on ai ozi és geni iu objec iu e e i a o heós), Déu ma eix en el seu mis e i, és con empla («ka ho ii ai»), cap- a mi jancan l'en enimen (anooúmena~) a pa i de la c eació cosmica (aipo k íseos kós- mou»), a a és del que ha es a e pe El1 (a ois poiémasin»). Fins aquí, doncs, es de nou no és a egi al que sen íem di concilia men . Adhuc I'especi icació del que de Déu és conegu (ano- um», en la e sió lla ina del gnos ón): aixo és, el seu pode i la ma eixa di ini a («e e áidios aU ou d namis kai heió esx,), es a una especi i- cació gene ica i mai no esclou ia, o malmen , que aixo conegu pogués se -ho i de e ho os amb e o , almenys amb algun e o . So p en sens dub e la conclusió que hi se- gueix: «de mane a que són inexcusables» (aeis o 6nai aii oiis ~napolog~ ousx,). Pe qu? aixo supo- sa, e ec i amen , que coneixe Déu na u almen no pugui ésse quelcom di ícil: si ho ó a, els ho- mes p ou excusables o en de no aconsegui -ho. Pau sembla, així ma eix, exigi la uni e sali a d'un al coneixemen , ca hi es a pa lan dels ho- mes en gene a123. 1 explici em aques es di icul- a s pe que apa en men no hi ha en el ex al.lusió de cap mena a la Re elacó co n a ambi d'aques coneixemen -que ó a, així, pu a- men «na u al»- de Déu. El p oblema que aixo plan eja no a, d'al a banda, és que ag euja -se en conside a el da e dels ex os abans ans- c i s: la ci a d'E esis sembla ésse una bona glossa de l'«inexcusables» de que pa lem. En el ex , en e ec e, hom es e e eix als homes allunya s de la ida di ina («apello i6ménoi $s zoies ou heou) pel e que enen I'en enimen en osqui («Esko oménoi i$ dianoí? En es») en camina en la ani a de llu p opia men («6n ma aió e i oii noos aú h); i n'és el mo iu da e la p opia igno ancia («dia kn 'ágnoian») pe una du esa de co («di; (en p6 osin s ka días»). Res a di ícil, si no impossible, de dedici on posa Pau l'accen a I'ho a de ipi ica l'e o huma; anma eix, en qualse ol cas la pe dua de la ida di ina es a inculada a una « ani a » o «buido », a un ús bui i esga ia de la men , en la qual e així a a ela la «igno ancia», que de i a de la «du esa» (i no de la caeci as de la aducció Ila ina) del co . A a bé: co n la de «du esa de co », l'exp essió e ani a de la men » a ela e mamen en 1'An ic Tes amen . Una i al a exp essions compo en, sens dub e, culpabili a humana -no neguen l'ainexcusable» del peca -, pe o alho a, co n a exp essions bíbliques ípicamen opiques se si- uen en un no menys opic ambi de la Re ela- ció. Pau es e e eix, doncs, a la du esa in e io en on de la Pa aula de Déu i a la p e e encia que I'home a o ga a la se a p opia men , a la se- a aó «na u al, (si al a pa la aquí així), en comp es d'a o ga -la a la Pa aula, amb la qual cosa la se a men i aó cau en la ani a , en el que és bui i inconsis en . Alho a, «igno ancia p opia, i een enimen en osqui » diuen ambé de culpabili a -i així d'uinexcusabili a >-, pe- o ambdues exp essions es oben en al es dos enuncia s de sen i -almenys i nplíci - passiu: 23 Vegeu Rom. 1: 18: *La cole a de Déu es e ela des del cel con a la impie a i injus ícia dels homes que emp eso- nen la e i a en la injus ícia*. s'hi ac a d'una igno ancia «que es a en els ho- mes» («9gnoian kn oíisan n aii ois~) i d'uns ho- mes «que es en en osqui s en llu men pe la eneb a». Hom hi po , doncs , disce ni una e e- encia a l'«es a de peca » en qu? els homes es oben -segons la Re elació- imme sos, so - mesos pe di -ho així a una o ca cosmica supe- io a ells2*: una o ca de la qual b ollen l'espe i de la men ida (que hi posa, «en» els homes, la «igno ancia») i la eneb a (que en osqueix llu men , a I'igual que endu eix llu co ). Que la « eneb a» ingui, bíblicamen pa lan , un sen i mol de e mina i mai no alie a la i upció de la Pa aula de Re elació és quelcom que no p ecisa demos ació; un al sen i , que conno a la p es- suposició d'una eali a especí ica i ac i a (iden- i icable amb la de l'espe i del mal) és pales en la p oducció joanica. Pe o és adhuc p esen en el con ex del passa ge que a a ens ocupa una equi- alen i explíci a e e encia a I'especí ic ma c c is ia -de e en la Pa aula- del que hi és di : «no ou així co n osal es esde ingué eu deixe- bles del C is », co n podem almenys llegi dos e se s més a al12s; la qual cosa compo a que e a ambé la e en la Re elació el que es a a en joc en els e se s an e io s, ansc i s més amun , de la ca a als E esi . 1 amb aixo o nem a oba -nos amb la ci a de la ca a als Romans. Pe qu? ambé aquí el con- ex del passa ge en qües ió és in ínsecamen i inel.ludible un con ex c is ia i de Re elació, de e en la Pa aula. Com hi és igualmen i a la p esencia -a mane a de e a ons- de la o ca del peca , de la eneb a i de la du esa de co co n a elemen s ac i~s~~. Res a impossible alesho es d'imagina an sols que hom pugui pa la en aques con ex de cap «na u alesa pu a», inde- penden i desen esa de l'es a conc e de la hu- mani a : un es a , segons la Re elació, de caigu- da i de edempció. En pa aules, de la p opia cons i ució De di ina e ela ione del Va ica 11, en la qual o en ecolli s p ecisamen els enun- 24 Pe al de edui -nos a sols alguns passa ges de la ca a als Romans, de la qual eie n el p ime dels ex os aquí anali za s. Vegeu Rom. 3:9, 5:12, 7:5, 14-24, 8:20, e c. 25 E : 4:20. No hi a ec a el e que sigui Pau o un deixe- ble seu I'au o de la ca a en qües ió. Sigui co n sigui, el pa- al.lelis ne en e E es s i Romans (sín esis eologiques elabo- ades en si uacions di e ses) és indiscu ible, i la uni a doc- inal d'a nbdues epís oles és palesa. 26 Vegeu no a 24. cia s que aquí hem comen a del Va ic; 1: «Déu es mani es ii en pe sona ja des del p incipi als p ime s homes~~7. Com qui diu, que no hi ha na u a pu a, ni coneixemen del di í que pugui p escindi del e de la Re elació. És, doncs, co n a explici ació del ja implíci en la ma eixa ci a de Romans que podem p esen a a a les a i macions -apa en men con a ies als enuncia s d'aques a ca a- de l'epís ola als He- b ezls. És «pe la e», se'ns hi diu («pís ei»), co n cap a la nos a men que l'uni e s ou o dena pe la Pa aula («nooúmen ka e ís hai oGs aid- nas igma i heoh), de mane a que el isible i l'in isible es essin incula s: pe que el « isible» (a o blepómenon») é la se a gene$ («gegoné- nai») a pa i del que no apa eix («me kk phaino- ménón»). Coneixem, doncs, el C eado pe la e, pe o alho a sabem que el c ea a ela en el C ea- do ; d'aquí que, o nan al ex de Romans: «el Déu in isible es deixa eu e a pa i de la c eació cosmica mi jancan el ec e exe cici de la aó aplica al ~ ea »~8. Així, el coneixemen «na u al» de Déu, o i ésse e i ica en un al exe cici de la aó, ó a 'més a ia un « econeixemen » de Déu: un e- e amb la aó el camí obe ja pe la p e ia acció di ina -Re elació de la Pa aula- i ma ca en l'home pe I'accep ació c eien d'aques a acció i aques a Pa aula. Fó a co n si al- gú, in o ma -i e ia en l'in o me- que una d ece a po a a un lloc conc e , podia econeixe ( e-coneixe ) pe el1 ma eix desp és el e que aquella d ece a conduia e i ablemen a aques lloc conc e : en el cas que ens ocupa, les «coses del món» són e-conegudes pe la aó co n allo que ens en diu la e, co n a coses del món de Déu. - Al es ex os Els homes no pod ien ésse esponsables, «inexcusables» de llu igno ancia del di í, si el coneixemen (de Déu no ó a humanamen possi- ble, si el C eado no ha ia deixa la se a pe jada en el c ea . Pe o, de e i his o icamen , el món (joanicamen : el món de l'home en es a de pe- ca i eneb a) no sembla ha e aconsegui conei- xe Déu pel camí de la «sa iesa»: no sembla ha- 27 Vegeu De di ina e eda ione, n P 3. 28 Rom. i:20:~ ( adui adsensum). e ence a a eali za la se a e- lexió iloso ica co n a e-coneixemen de la sa iesa di ina en les coses, en an que Déu hi es e- lec i i e- lexiona , si al a di -ho així. Pe la qual cosa Déu ha op a pel mis e i de la c eu, negació de la sa iesa humana i inassolible -incomp ensible- objec e pe a la e lexió iloso ica. E iden men , ens e e im aquí al classic passa ge de la p ime a epís ola als Co in is: 1 és que C is no m'en i ii... sinó a e angeli za ; aixo sí, sense e ecu s a la sa iesa del llengua ge, pe al de no p i a d'e iciicia la c eu de C is (...) Com que el món, mo en -se en la sa iesa de Déu, -no se se í d'aques a sa iesa pe a econ?ixe Déu, Déu es complagué a se i -se de la ximple ia de la p edicació pe al de sal a els c eien s. D'una banda, aquí eniu els jueus exigin senyals, i, d'una al a, els g ecs bus- can sa iesa. Noal es, en can i, p ediquem el C is c uci ica : esciindol pe als jueus, ximple ia pe als g ecs; pe o, pe als qui han es a con oca s - an jueus co n g ecs-: el C is , o ca de Déu i sa iesa de D~u~~. És, doncs, el ma eix au o de l'epís ola als Ro- mans qui a i ma da an els g ecs (Co in podia ésse p o o ipus de ciu a g ega, cul a, pagana) coses apa en men an con ii ies a les al es. Tanma eix, Pau da an els ma eixos g ecs d'A e- nes no ha ia dub a a ecó e als p eambula i- dei, a la aó eligiosa «na u al» hel.lenís ica pe al de p esen a el seu missa ge de e en 1'A eo- Pag : A enencs, obse o que en o soulben bé eligiosos. En e ec e, eco en i con emplan els os es monu- men s sag a s, he oba un al a on hi ha ia esc i : Al déu desconegu . El que osal es, doncs, ene eu amb desconeixemen , aix6jo us anuncio. El Déu que ha e el món i o el que en el1 hi ha, aques (. . .) ha e o el llina ge dels homes (. . .) a i que ce quin Déu, baldamen l'ence in a lespa4en es i el obin; ja que no és pas lluny de cada un de nosal es, pe qu? en el1 i im, ens mo em i som, al com an di -ho al- guns dels os es poe es: que ambé som de la se a nissaga3O. El esul a inal del discu s ecolli pels Fe s dels ap6s ols no deixa lloc a dub es pel que a a 29 1 Co . 1:17-24 ( e sió de la Fundació Bíblica Ca alana). 30 Ac . 17:22b-28a. Els sub a lla s són nos es. la eal e icacia d'un al ecu s de Pau a la (( eolo- gia na u al», a la sa iesa g ega: Déu, apa an la mi ada del emps d'igno zncia, anuncia a a als homes que (. . .) ha ixa el dia en que hau a de ju ja el món a nb jus ícia, mi jancan un home que els ha designa i ha ac edi a da an o - hom desp és d'ha e -lo essusci a d'en e els mo s. Quan sen i en aixd de la essu ecció dels mo s, els uns se'n bu la en i els al es digue en: Sob e aixd ja 'escol a em una al a egada. Així Pau es e i a d'en- mig d'ells. Amb o , alguns homes se li ajun a en i an c eu e, en e els quals hi ha ia Dionís, I'a eopagi a3'. El ma eix Pau ha deixa en end e la ela i a e icacia, alidesa d'un al ecu s a un ((coneixe- - men na u al de Déu». Pe que, si bé econeix aques com a possible -pe a el1 ha es a c ea p ecisamen l'home-, la eali zació d'una al possibili a (és a di , la consumació e ec i a del des í de l'home) és anunciada, en el ma eix lloc en que s'enuncia, an sols a nb una ce a ese a i com a quelcom ma ca d'a el pe I'e en uali- a : si o e a ac en eum, au in enian . De be11 nou ens obem, doncs, a nb el e que el coneixemen «na u al» de Déu sols hi és p esen a com a possible (si o7 e: ((baldamen ence in Déu a les palpen es i el obin») i di ícil- men lliu e d'e o . Adhuc s'inse eix aques ma- eix e o en la e lexió iloso ica de o s aquells que pe al c eien són po ado s de la Re elació: Déu ma eix (hom sol di al espec e en eologia bíblica en on de les es es i pe jades de con ic- cions esga ades i massa an opomo iques en- o n de Déu que hom hi oba en els llib es sa- g a s), s'ha emmo lla en p og essi a p opedeu- ica a la condició humana dels seus po a eus i ha ana pu i ican len amen la se a Re elació de pe i s de alls ideologics aliens a la se a Pa aula, Ve i a única i absolu a. B eumen : la dial2c ica ascenden e s la Veil a sols és eali zable (c is- ianamen -paulinamen i concilia - pa lan ) d'una mane a plena, a nb segu e a i a nb ca ac- e uni e sal, a pa i d'una dial2c ica descen- den de la Ven a ma eixa. 31 Ibid 17:30a,34. El sub a lla és nos e (Hem alla ga , d'al a banda, la ci a ins a la menció de Dionís I'A eopagi- a pe les essonkncies iloso iques que aques nom ind i iloso icamen a pa i del segle VI, en i u de I'apoc i pseudo-homoni n). Conclusions La dialec ica ascenden e s la e i a sols es consuma, de e , a pa i d'una dialec ica des- cenden de la e i a ma eixa: heus ací una con- seqüencia inal que ens in e esa de ema ca de o es les anilisis p e ies. Pe qu es ac a, sens dub e, de quelcom in ínsecamen a í al ne i ma eix de l'a gumen anselmia -po ic d'a- ques es pagines-, almenys en la mesu a que aques solamen es pugui sal a de la c í ica kan- iana en el sen i apun a pe Gilson en l'a icle abans ci a 3*: la gnoseologia ealis a, segons la qual la necessi a del pensamen és esul a d'una ec i ud0 i coincidencia a nb el eal objec- iu en i u del ca ic e d'única Ve i a del Déu C eado , explica que Anselm passi del e de no pode pensa la no exis encia de l'id quo maius cogi a i nequi a l'a i mació de la se a ma eixa exis encia in e. Pe o, alho a, aquella conse- qüencia sob e la mú ua implicació de les dialec- iques ascenden i descenden palesa -a a con- a Gilson i la ci a que n'hem ansc i més a dal - la ela i i a i idhuc d.lici ud de dico o- mies que hom pugui o ulgui es abli en e ca o- lics i e o ma s sob e el pape de la aó humana en on de la e33. Pe o hi ha quelcom més. Es em con encu s que I'a i mació de la insepa abili a en e amb- dues dialec iques -descenden i ascenden (o, si al a di , ap io i i apos e ion]- en el camí de la e i a o, més humilmen , en el camí del que e me a ísic, és un p incipi i enunciable de o a me a ísica i de o pensamen iloso ic. La qual cosa es deixa enuncia ambé d'aques a al a ma- ne a: és l'home conc e qui iloso a, qui es p e- gun a i in en a de espond e me a ísicamen , un home conc e que mai no pa eix de ze o i les p egun es del qual mai no són e es d'una ma- ne a neu al ni impa cial; la p egun a me a ísica -la qües ió iloso ica pe la o ali a i el da e - suposa semp e un ha e p es pa i , el sis ema me a ísic a elabo a o ja elabo a b olla semp e d'una opció, diguem-ne exis encia1 (pe 32 É ienne GILSON. en I'a . ci ., se se eix mol ence a- damen de l'opuscle d'Anseslm De e i a e (i aques és, al nos e en end e, el pun més aluós i enca a ema cable de I'apo ació gilsoniana al espec e) pe a comp end e i expli- ca la lici ud del p e es *sal a (de I'o d e de I'ideal a I'o d e del eal) que I'au o a ia a P os/. 3. 33 Vegeu I'obse ació apun ada a la i de la no a 12.