Apunt per a una lectura kantiana de la "Crítica de la raó pura"

APUNT PER A UNA LECTURA KANTIANA DE LA <<CRÍTICA DE LA RAÓ PURA Sebas ii TRIAS MERCANT La his o ia he meneu ica de la C 6 ica de la Raó Pu a és densa i di e sa. No ull, ni puc, de- gi aquí no es pe spec i es. Tampoc no és la me- a in enció desen olupa una eo ia de la lec u a i la se a aplicació consegüen a la C i ica. Des de l'es uc u alisme, les o mes de lec u a són nom- b oses i qualse ol es po emp a a nb p o i . Pe- o, de o es les lec u es de la Cnli-ica de la Raó Pzl- a, po se mol poques -pe en u a cap- s'han du a e me segons les indicacions de Kan . So a el concep e de <lec u a kan iana» po- d íem en end e ambé una lec u a que ingués pe base les o mes a p io i de coneixemen co n a esquemes concep uals d'in e p e ació de la ma eixa C 6 ica. No hi ha dub e que se ia una la- bo p o i osa. Pe o ampoc no cau din e el meu p ojec e, que és mol més senzill. Únicamen ull sub a lla les indicacions kan ianes sob e la lec u a de la se a p opia C i ica. Pa lo d'indicacions pe que Kan no assumeix una eo ia epis emologica de la lec u a; en o cas, a uns sugge imen s an opologics del llegi . No aona o mes ni es uc u es lec i es; a e e- encia a la posi u a de l'au o i a les ac i uds a se- gui pel lec o . Així i o , les pagines de la C7i; ica inclouen conside acions p ou signi ica i es pe a inicia un esbo any de lec u a iloso ica. Pe o aques esbo any ha d'ésse esbossa no solamen a nb les indicacions de Kan , sinó am- bé a nb els silencis que omplen l'espai c onolo- gic i eo ic en e els p olegs de la p ime a i sego- na edició de la C&ica. Aques espai és el lloc dels eju ges ap es i impa cials» (B, XII) que mos- en, en el seu emps, ce es con usions de la C7i;- ica i que ens pa len a a és de les co eccions es- c i es, in oduides pe l'au o en la segona edi- ció. Kan no a pode desoi la eu d'aques s ju - ges -«No he olgu . . . deixa pe d e l'ocasió de co egi l'obscu i a i di icul a s.. . pe e i a ma- les in e p e acions» (B, XMNI1)- i els a ha e de e cas -«aquells, del consell dels quals m'he se i , obse a an en el lloc pe inen les ad e - encies, de que no he p escindi a (B XLII). Pe a nosal es els silencis «en e-p olegs» són el cen e de pe spec i a des d'on cal ad e i l'absencia he neneu ica del lec o en el p ime p oleg i la se a p esencia en el segon. En el p ime p oleg Kan no é en comp e el lec o en les asques de pe eccionamen del ex . 1 enca a que aci e e- encia als d e s del lec o , aques apa eix co n un subjec e que s'ha de deixa du de la m5 de l'au o . Pe al mo iu els c i e is de lec u a que Kan p oposa an encamina s únicamen a una comp ens o del ex . En can i, en el p oleg de la segona edició, sense desmillo a aques cai e, Kan ha de econeixe la in e enció c í ica del lec o en el pe eccionamen del llib e. Ha d'ac- cep a així la labo del lec o , sigui «amic o con- a i» (B XLIII), espec e a l'a aluació del ex , a la co ecció de les impe eccions, a I'acla ació de les con usions i malen esos, en el e de dona -li un es il ap opia , i ins i o en la de ensa de o a l'ob a. Bé que Kan no anomena en cap mo- men el « ebuig de l'ob a», pe que es a con encu , no pe p esumpció sinó pe e iden- cia, de la in a iabili a del ex pel que a a les p oposicions . Podem des ia en la C 6iLca es c i e is de lec- u a: En el p ime c i e i Kan deixa en end e que l'esquema de lec u a ha de conco da amb elsis- ema de la cons ucció del ex . Kan usa la me a o a de la cons ucció d'un edi ici pe a explica la asca de I'es uc u ació de la C i ica. «Si conside em els coneixemen s de la Raó pu a co n un edi ici, esc iu, és necessa i comp a amb "els ma e ials" -" pe a quin" edi ici són, "quina" és la se a solidesa- i a nb un "p ojec e", p opo ciona als ma e ials i a les necessi a s de l'edi ici» (A 707, B 735). Un edi ici és un sis ema que, co n a al, com- po a una plu ali a d'elemen s que s'a iculen, seguin una combinació ecnica i segons un o d e posicional, en un o uni a i. Igualmen , la C i- ka no és una « apsodia» o ag ega de agmen s cognosci ius, sinó l'es uc u ació d'una «uni a de di e sos coneixemen s so a una idea» (A 832, B 860). 1 aques a uni a ha d'ésse uni o me. Si s'exage en les pa s, es desdibuixa el o , de la ma eixa mane a que desdibuixa la uni a del quad e el pin o «en pin a a nb ius colo s les se es a iculacions» (A XIX). Pe a un p oleg, ha di De ida, el ex és un esc i que, so a una alsa apa enca de p esen , un au o a nb ple domini del seu p oduc e p esen a al lec o co n un u u seu. En aques sen i , el p oleg és una eo ia i una p ac ica gene als de la des-cons ucció. El lec o , si ol comp end e al Ilib e, l'ha de des-cons ui seguin els passos i la ecnica que ha aplica l'au o pe a cons ui -lo. Aques u u des-cons uc iu del lec o és el que Kan a anca amb apa enca de p esen en el P o- leg. 1 anca el llib e amb la ma eixa idea, com una cosa ja complida: únicamen «pod a ju ja » el lec o que «ha ingu l'amabili a i la paciencia de segui -me» pel camí de la C i ica (A 856, B 884). Si la C i ica és un o sis emi ic, un c e ade oganisme.. . on o exis eix pe a cada cosa, i cada cosa pe a o es les al es» (B XXXVII), la unció he meneu ica de la lec u a és la d'abas a aques o i la se a uni a . Solamen «qui s'ha apode a de la idea del o » po supe a les con adiccions que esul en d'una lec u a que únicamen «des- ia pa s» (B XLIV). Pe al de no cau e en aques es con adiccions, el lec o ha de «uni els seus es o ~os als es o cos de l'au o », enin sem- p e al da an , au o i lec o , «la pe spec i a de co npli , segons el p ojec e», la uni a sis emii ica de l'ob a (A XX). La inali a de la lec u a és la de pene a el cos del ex com a «un conjun d'un sis ema» (B XLIV). Pe al que el lec o comp engui l'es uc u a de la C i ica i, en conseqüencia, la se a uni a se- min ica global, el nillo camí és conco da I'es- quema he meneu ic a la ama a qui ec onica que ha p ojec a l'au o . L'abas d'aques c i e i s'ha d'en end e a a- és del il e d'un segon c i e i: La llibe a he neneu ic abas a els Emi s subjec- ~ZUS del ex . L'ajus de l'esquema de lec u a a la ama cons- uc i a del ex és iilid se np e i quan aques a ama ha es a eixida segons una idea. En czs con a i -quan la ama é « ecnica», o gani za- ció empí ica, pe o li al a «a qui ec onica», es- uc u a acional (A 833, B 861), Kan no e usa es abli un p incipi de llibe a he neneu ica, pe que c eu quc la lec u a d'un ex po ésse més acla ido a que la se a edacció. «No hi ha es d'ex ao dina i, esc iu Kan , en el e que, g a- cies a la compa ació de pensamen s que un au o ha exp essa damun el seu objec e, s'a ibi a en- end e'l enca a niillo del que el1 ma eix l'ha ia en es pe no ha e de e mina su icien men la se a idea»: Aques no és el cas de la C l ica, pe - que é, segons el ma eix Kan , «a qui ec onica» sense al a -li anipoc « ?cnica». Pe aques no- iu, a la C i ica no li al a cla eda logica, que és la dels concep es, i cla eda es e ica, que esul a de les in uicions de l'au o . En ambdues, a i ma Kan , « é d e el lec o , el d e d'exigi -les> (A XV). La p ime a dóna lloc a un discu s objec- iu; la segona pe me una exposició que inclou opinions, hipo esis i, iidhuc, exemples i acla a- cions. La C i ica de la Raó Pu a és un discu s essen- cialmen logic i. pe an , assen a damun ele- men s objec ius. A nb aques sen i , o a lec u a s'ha de guia pel p ime c i e i abans esmen a , pe que la deducció objec i a, asen ada damun l'es uc u a logica del ex , imposa la se a o ca acional a la in e p e ació del lec o . Pe o I'espe- cial na u alesa del ex implica, pe una banda, donada la se a ulne abili a iloso ica -única- men un ac a ma emi ic és in ulne able, diu Kan (B XL1V)-, aillades laqueses subjec i es, «enca a que l'o gani zació del sis ema conside a com una uni a , no co i isc algún» (B XLIV), i, pe al a banda, ce es condicions es e iques de comp ensibili a (A XIX) i algunes hipo esi (A XIII). En aque ca, si l'au o usa de la llibe - a doxologica, el lec o ha de eni ambé la més amplia llibe a pe a opina com nillo li plagui (A XVI).'La deducció subjec i a de l'au o no a nés enlli d'una con icció. El lec o po o no deixa -se con ence . La llibe a he neneu ica del lec o no a nés en o a del que a ec a a l'exposició. Segons Kan , les a iacions in oduides en la segona edició i degudes a la p esencia dels p ime s lec o s són « a iacions dJexposició» (B XXXIX); en cap mo- men han in lui pe a ia p oposicions i les se- es demos acions (B XLII), pe que aques es són in a iables. El que p e én Kan amb aques es conside a- cions és allunya el pe ill de no ésse comp es (B XLIII). Aques emo 6s una cons an en les pagines de la C i ica i p o oca la p eocupació d'ana ad e in el lec o dels pun s i els Ilocs, «enca a que siguin d'impo incia secunda ia» (A XVI), que c eu que el poden con ond e i «p o oca el seu' ecel i els seus emo s en al es pa s capi als de l'ob a» (A XVI). Pe aixo en el P oleg de la p ime a edició Kan a i ma la con e- niencia de ina «els passa ges que puguin dona lloc a alguna descon ianca del lec o » (A XVI). No sa is e enca a, a epe in en el decu s del llib e p ecisions exege iques com aques a: «Pe e i a e o s i males in e p e acions es- pec e a aques assump e, hem d'explica cla a- men la nos a opinió sob e.. .» (B 59). El e ce c i e i a e e encia a la lec u a com una dzSc+l na legal. Quan el lec o ha comp es el ex , l'ha de a- lo a i ju ja . Aques a és una unció p opia del lec o . Kan esc iu ja en el p ime p oleg: «A l'au o li pe oca exposa els p incipis» i compli I'objec iu p oposa ; «el lec o pe oca p onuncia el judici» (A XV). En a iba aquí, Kan ens a juga el joc d'una cu iosa e minologia ju ídica aplicada al lec o i a la lec u a. Ambdós p enen signi icació dins el camp semin ic dels e mes «judici» i «ju ge», <d e » i gcondicions jus es», «disciplina» i «jus i i- cacio», «legislació» i ac i uds jus es i «injus es». No és es any l'aplicació d'aques ju idicisme a la lec u a de la C7.Z' ica quan aques a, inculada al ca ic e legisla iu de 14 aó, é pe unció ona- men al in alida abusos i legi ima d e s. Bas a eu e la e minologia que usa en desc iu e I'ús pu de la aó : egles, exigencia, p esc ipcions, llei, llei su bjec i a, adminis ació, són els e mes que ba eja. Pe o no o es edueix a una qües ió de e mi- nologia. Aques a no és sinó l'exp essió analogica d'un con ingu concep ual. La lec u a ha d'ésse una disciplina. Aquí disciplina no signi ica no - ma i i a educa i a ni an solamen p esc ip i i- a , pe o ampoc no és sinonim de doc ina o ins- ucció (A 709, B 737). Disciplina ol di aquí «disciplina legal», amb el sen i es ic iu i nega- iu de la legali a . Disciplina és, pe an , la o - mulació i aplicació a la lec u a d'un sis ema de iscali zació he meneu ica. Aques a iscali zació ha de compli dos equi- si s: Ha de eni , en p ime lloc, impa ciaIz' a juzldl- ca i a. En la lec u a de la C z ica, esc iu Kan la- conicamen , «espe o la paciencia i la impa ciali- a d'un ju ge» (A XXI), ec i ud i equi a de a- lo ació, se eni a de judici i decisió. Amb al es pa aules: Kan demana del lec o un con ol a- cional que, pe mi ji de « egles», I'en e i i d'un «joc í ol amb an asias en comp es de concep- es, amb pa aules en lloc de coses» (A 710, B 738). Ha d'ésse , pe al a banda, ambé una lec u- a c i ica. Pe Kan , la c í ica és un lliu e exa- men, pe o ambé una pos a a p o a i una jus i i- cació. Examen, pos a a p o a i jus i icació donen a la lec u a el igo he meneu ic necessa i pe e i a que sigui una «simple opinió» i ebu gi «com una me cade ia p ohibida o el que ó a semblan a una hipo esi» (A XV). La lec u a c í- ica, lliu e així de judicis a bi a is, pod i i deu i mos a les «limi acions» i els «lími s» de l'ob a.