Una casa sòlida : (el criticisme com a racionalisme còsmic)

UNA CASA SOLIDA (El c i icisme co n a acionalisme cosmic) Jo di R. SALES CODERCH En e nosal es i la da a de publicació de la p ime a edició de la C i ica de la Raó Pu a han aexplo a ~ es coses: la men ali a libe al, la men ali a cien í ica posi i a i la men ali a o- min ica. Vold ia, en aques a comunicació, ex- p essa els esul a s d'una lec u a del kan isme que no alliconés la lle a kan iana des de con in- gu s de i a s d'aques es eexplosionsz,, sinó que ens alliconés a nosal es co n a pos - e oluciona- is, pos -cien í ics i pos - omin ics, i que en la mesu a en que ho som es em so mesos a una ce - a pe plexi a l. L'exp essió de a acionalisme cosmic» so geix ben na u almen de la con luencia de dos llocs de la K V., l'un A XVII, I'al e A 839, B 867. En el p ime se'ns diu que la p egun a onamen- al de la C i ica és una p egun a acionalis a: *Que i quan es po coneixe amb independencia de l'expe i?ncia?». El segon de ineix la iloso ia co n a «ciencia de la elació de o s els coneixe- men s amb els ins essencials de la aó humana ( eleologia a ioni humanae). Aques a de inició de iloso ia, Kan I'anomena el concep e c&smic, en oposició al seu concep e escola shabili a e- la i a a ce s objec es a bi a isz, (A 840, B 868, no a)2. Des del acionalisme cosmic co n a pe spec i a de ini o ia del c i icisme kan ii, o a la iloso ia ac a de uconeixemen s~ ja cons i ui s i els si ua. Així, la qües ió de sabe si la K V és una eo ia del coneixemen cien í ic na u al o una in e o- gació me a ísica sob e la ini ud humana és un dilema mal o mula . És una cosa i l'al e pe que el c i icisme so geix en plan eja -se la dimensió igica del coneixemen humi: el que més im- po a als homes no es coneix p ou bé i el que es coneix p ou bé (logica, ma emi ica, ísica) no és el que més ens in e esa. Els p e acis de les dues cdicions ho mos en. Judi h Schlange ha di d'ells que p esen en el p oblema de la aó hu- mana co n una d ama ú gia agicomica; pa la d'auna esolució comica, desmi i icado a, eu o- i zan d'un malen es cons i u iu i iigic~3. 1 El mejo o meno g au en que cadascú de nosal es es po sen i ~ e oluciona i , acien 6c o a omán ic no can ia la si uació a que ens e e im; ho a em semp e des d'una adició* almenys bi-secula i, en meno g au, d'una espe anca. D'aix6 en dic cpe plexi a pos -mode na*. 2 La indicació dels llocs kan ians que il.lus an la nos a p opos a de lec u a és mol ipida. La se a a npliació i dis- cussió més de allada ens demana ia una al a ocasió. 3 Judi h E. SCHLANGER: L'ene ge ique de la aison dans Des de la conside ació an e io , i co n que la uni a del p oblema a esold e és més onamen- al que la del me ode, em sembla, jun amen amb Leb un4, que la me i o a de la e olució co- pe nicana (B XVI-XVIII) es i massa so in -en e els comen ado s- sob e alo ada. P e- sen a é co n al e na i a cen a la lec u a de la K V, des de la ima ge con inguda en la plana inicial de la Me odologia anscenden al (A 707, B 735). Aixo p esen a co n a p ime bene ici obliga -se a mesu a qualse ol possible in e p e- ació amb la o ali a del ex kan ii. Se'ns pa la dels coneixemen s de la aó pu a co n d'un edi i- ci del qual enim la idea en nosal es. Des d'aques a me a o a p ecisa em el sen i de la c í- ica kan iana a la me a ísica, dogmi ica «no po- dem cons ui segons un p ojec e a bi a i i cec suscep ible de sob epasa les nos es capaci a s; pe o no podem deUca de cons ai una casa s6li- da). Ens a u a em una mica en aques a igu a kan iana de la si uació cognosci i a de l'home, pe que massa so in la c í ica kan iana de la me- a ísica és llegida co n l'abandonamen de o in- en de cons ucció. El kan isme no suposa aban- dona la ensió cognosci i a, sinó mesu a -la pe pode po a -la al seu complimen . Des d'aques- a igu ació la p ime a pa de la K V: la doc ina anscenden al dels elemen s és aun cilcul ap o- xima dels ma e ials de cons ucció». Aque s ma- e ial~ de cons ucció són les capaci a s o on s de coneixemen : sensibili a i en enimen , que són jun s en el coneixemen i que po se de i en d'una a el comuna desconeguda (A 15, A 50). El jo que iloso a els ailla pe al seu es udi (A 22, A 62). També la aó és aillada i quali icada de on cognosci i a (A 305, A 704). L'es udi de la sensibili a , de l'en enimen , la capaci a judica- i a i la aó co n a ma e ials de cons ucció ap es pe a edi ica una acaa sólida> són l'eix de lec u- a de la K V, que ben na u almen se'ns imposa. L 'es udi de la sensibili a co n a es e ica ans- cenden al conclou que l'espai i el emps no de i- en de les sensacions ni es con o men amb els concep es i.e. pe anyen a la sensibili a i.e. la ecep i i a cognosci i a co n a condicions sub- jec i es de o a in uició humana; són co n ap io- les p é aces de la C i ique de la Raison Pu e, en RMM, 1975. 4 Gé a d LEBRUN: Kan e la in de la mé aphysique. Pa- is, A mand Colin, 1970. n' de la sensibili a alguna cosa que es po lliga sin e icamen al concep e (B 73). L'es udi de l'en enimen es eali za en un p i- me momen co n analí ica dels concep es, es ac a d'a iba ins a les p ime es lla o s i dispo- sicions dels concep es (A 66) en l'en enimen , i.e. l'acció cognosci i a. La aula dels judicis és una classi icació de les o mes més gene als de la unció l6gica (uni a de I'ac e d'o dena di e ses ep esen acions en una sola A 68). És un me i de la in e p e ació de Cohen mos a co n la guia de la 16gica o mal cob eix la mediació de la his- o ia de les ciencies pe a cons i ui la aula de les ca ego ies5. Pe en end e el pas de la aula dels judicis a la de les ca ego ies se'ns a necessa i possei la comp ensió ope a i a de l'essencial d'aques a c eu del kan isme, que és la deducció anscenden al de les ca ego ies6. L'essencial és que la unció d'uni a en un judici p opo ciona ambé la sín esi de ep esen acions en un z'n uz- ció (a 79-80) (A 32 1). Aix6 és el ma eix que di que el «jo penso» acompanya an les me es e- p esen acions sensibles co n les in el~lec uals (c . B 132). L'a el del nos e coneixemen , I'ape cepció anscenden al (A 114) onamen a an l'a ini a anscenden al de les apa ences co n la uni a de la consciencia de si. Pe a Kan ~món i jo són pa al.lels i solida is» (Miklos Ve o)'. L'au oconsci?ncia es a a nb co elació a nb la consciencia de món. Aix6 és el que can- ia a a nb Fich e i Schelling. El que el kan isme diu aquí ens pe me de quali ica -lo pe segona egada de acionalisme cosmic, pe que es man é en el pa al.lelisme món-jo: el di co n a I6gica posseeix ipus d'uni- a de signi icacions i la in uició e e ida mi jancan la sín esi de la imaginació al e di- e s de la in uició, omple les signi icacions. Exis- eix, doncs, una ha monia en e el ac um d'al- e i a que es maneja en la noció de sensació i el ac um e bal sob e el que eballa la 16gica o - 5 H. COHEN: Kan s Theone de E ah ung. Be lin. 1918 A. WILONENKO: L'oeu e de Kan I. La philosophie cnii- que. Pa is. V in. 1969. 6 La DTC és una « eo ia de aonamen s inde inidamen epe i s~ WLEESCHAWER. de H.J.: La deduc ion ascen- den ale dans I'oeu e de Kan , Pa is, 1934); el seu sen i global és la demos ació que I'expe iencia co i á coneixe- men necessan' s'a ela en les ca ego ies com a uni a de la sin esi de lo di e s dona en I'in uició. 7 Mémoi e e libe é,, en Re ue Philosophlque de Lou- ain, 1980. mal i, en de ini i a, les ciencies; no som passi a- men a ec a s i ac i amen pa lan s de o ma in- connexa, sinó que co n a sen i d'una p esencia en la qual es em si ua s coincideixen en el conei- xemen . Aix6 és I'essencia del coneixemen . L'essencia del coneixemen així desc i a s'in- lexiona en un canon de l'ús de I'en enimen (Ve s and) en la capaci a judica i a (U eils- k a ), aix6 és, la subsc ipció del e singula so a egles uni e sals (A 132). Els esquemes ep esen- en les condicions sensibles que an possible l'ús de les ca ego ies co n a egles cognosci i es dels enomens. Kan pensa aquí con a els empi is- mes que an de la in el.ligencia una cosa con e- nin coses (les ima ges) i a i ma que l'esquema és una ope ació «p ocedimen uni e sal de la ima- ginació». La imaginació a, a la egada, cognosci- i es la sensibili a i l'en enimen , a nb la qual cosa Kan se sepa a, a la egada, dels empi iskes i de Leibniz. El sis ema dels p incipis és e ec i amen , co n ol la in e p e ació neokan iana, una eo ia del coneixemen cien í ic de la na u alesa que co n a coneixemen objec iu necessan' és ael e i o i de la e i a » (A 235). El seu sen i és el del concep- e de na u alesa possibili a pe lleis ap lo i que la an possible (A 216), co n el de la uni a - o ali a que l'ac i i a de la ísica desc iu*. L'es udi de la aó és l'objec e de la dialec ica anscenden al, la pa més ex ensa de la K V. El p ejudici sob e ella es que hom c eu sabe que Kan a uina aquí les p e ensions de la me a ísi- ca i a nb aixo la p e ensió cognosci i a de la aó, que se ia així on d'una il.lusió. En on d'aix6 el p ime que cal di és que Kan -com Desca es- no a cap capaci a humana cognos- ci i a esponsable de l'e o hum2 (c . A 293-4, A 669). L'e o cognosci iu de i a del e que la sensibili a in lueix en I'ac e de I'en enimen (B 35 1 no a). La il.lusió na u al i ine i able de i a de con ond e l'acció de l'en enimen i la de la aó; aix6 és, la uni a de les egles dels concep es de I'en enimen que de e minen objec es a nb la uni a dels p incipis de les idees de la aó, que uni ica el nos e coneixemen d'objec es. Pe al d'acla i aques a con usió Kan de ineix la es- 8 Al meu en end e, I'e olució pos e io de la ísica no in- alida I'apo ació kan iana co n a eo ia de la dinamici a cognosci i a cien í ica; qualse ol o ali a desc i a segons lleis és an icipada pe I'acció de I'en enimen . pec i a unció uni icado a de I'en enimen i de la aó. L'en enimen uni ica la di e si a deixan -la co n a di e si a objec i a: els seus concep es són co n uni e sals, elacions. La aó uni ica l'objec i i a , la se a ma e ia és el conei- xemen objec iu que uni ica so a p incipis; els concep es de la aó, les idees, no són ni in ui- cions sensibles, ni elacions, sinó con ingu s sin- gula ~ exis en s, inaccessibles a l'expe iencia (c . A 293-320). Les idees s'ob enen co n a p incipis d'uni a que ope en en els aonamen s humans, són incondiciona s de les ca ego ies de elació: de la sín esi ca ego ia en un subjec e; de la hipo- ica en una se ie, de la disjun i a en un sis ema (A 323). Incondiciona s que co esponen al jo co n a anima, al món i a Déu co n a emes de les me a ísiques especials del wol isme. Aques es me a ísiques especials con onen la aó i l'en eni- men pe que el «subjec e no és una subs ancia, el món no és una cosa i Déu no és un objec e» (F. Alquie)" pe o sí que són «allo singula que ensa I'en e domini de I1en enimen ». El domini de I'en enimen co n a e a de la e i a , el lloc del coneixemen objec iu, el que es coneix p ou bé, és limi a doblemen : pe la sensibili a que li o e eix la di e si a i pe la aó que li o e eix la egulació de la uni a sis ema ica del coneixemen de la na u alesa. Aixo és el que mos en espec i amen la deducció anscen- den al de les ca ego ies i la deducció anscen- den al de les idees de la aó (A 671). L'en eni- men co n a ac i i a cognosci i a humana de la na u alesa ope a pe el1 ma eix co n a capaci a , i ambé semp e pe l'a ecció i l'al e i a sensible, i, enca a, pe la ensió e s la uni a sup ema o o ali a . És me i de les in e p e acions neokan ianes, de Heidegge i de Goldmann insis i , espec i a- men , en l'ope a i i a de I'en enimen , la sensi- bili a co n a índex de la ini ud i la ensió e s la o ali a co n a asca de la aó. La nos a lec u a del kan isme co n a acionalisme cosmic ol con- dui les pa ciali a s d'aques es in e p e acions e s la ema ica c í ica de l'ha monia en e les ca- paci a s cognosci z' es. Pe e -ho con é insis i en la dissime ia en e les idees de la aó, al co n s'exposa a l'apendix de la dialec ica anscenden- al; se'ns diu: « es no ens impedeix assumi aques es idees co n a objec i es i hipos a iques, e de la cosmologica, on la aó opa amb una an inomia en in en a desplega -la (la psicologi- ca i la eologica no inclouen aques a di icul a )» (A 673). Podem quali ica , pe e ce a egada, el kan isme co n a acionalisme cosmic, a a, pe que la idea de món és la que mos a les di icul a s in- e nes de la aó co n a ensió cognosci i a e s la o ali a . Aques es di icul a s -les an ino- mies- són, co n esc iu Kan a Ga e, el pun de pa ida de la e lexió c í ica; c ec que la cosmici- a del que és cognoscible n 'és ambé el seu eix. Pod íem di que els p oblemes són ac a s en el c i icisme kan ia en dues se ies: espai- pe cepció-a ini a dels enomens-na u alesa- món ( o ali a -cosmici a ); i emps-imaginació- consciencia de si (memo ia)-anima-llibe a - Déu. En la mesu a -mol amplia- en la qual el kan isme s'oposa al plan ejamen ich ea, aques es se ies es man enen co n a se ies pa al.leles. La C i ica de la Raó P ac ica el que a és des del ac um del deu e e o ~a la conclusió esmen ada d'A 673. La e ce a c í ica, C i ica de la Capaci a de Judica , és una p olongació -des de la nos a pe spec i a- de la c í ica de la aó eo ica. Les se es di e ses analisis s'uni iquen en l'ho i zó de la cosmici a del coneixemen i del pensamen huma. L'analisi del sen imen de be- Ilesa, de g andiosi a (sublim), de la ida o gani- ca, de la uni a del cosmos i de la eologia -semp e mo al, pe o a a elacionada posi i a- men amb la p o a cosmol6gica-, es cen en en una legi imació de la idea del món co n a sen i- men de cosmici a . En un nou sen i ; doncs, el kan isme és un acionalisme cosmic: el cosmos és el co ela de l'ha monia en e les acul a s cog- nosci i es de la K V: sensibili a -imaginació- en enimen cognosci iu elacionan -capaci a de judica - aó pensan uni icado a; ha monia que és un p essuposi de qualse ol ac e cognosci iu. Aix6 úl im ens mos a I'ac uali a del kan is- me, ac uali a que podem eu e il-lus ada amb el que li passa a J. Fe a e Mo alo quan ol des- e els p oblemes en o n a la pa aula «món». A i ma que usa 2 aques a exp essió en un sen i 9 F. ALQUIE: La c i ique kan ienne de la mé aphysique. Pa is, PUF, 1968. 10 De la ma en& a la azón. Mad id, 1979 simila a l'exp essió «menjado ». Aques ecu s a conc e l'ús d'un e me abs ac e de o ali a co n a analoga a una o ali a ben conc e a. Ens es al iem de ac a co n si os una cosa donada el ma c en que se'ns donen les coses. A a bé, aques a e apia que es al ia p oblemes és un e- cu s dogma ic, en la mesu a que deixa subsis i sense c í ica que el món co n a lloc de coneixe- men és semblan a un lloc d'una casa. Hom p essuposa l'habi abilz' a pe a l'home del con- jun o ma pe lleons, iole es, g ans de so a, nú ols, plane es, e c. Sense admi a -se que aixo sigui així, i sense pensa amb l'an onim de cos- mos, el caos co n a abisme que amenasa semp e aques a possibili a , co n a possibili a o igina ia . de con usió. Aques a con usió (c . A 90) des ueix la ma- eixa idea de coneixemen objec iu; no es ac a, pe a la iloso ia c í ica, d'elecció en e legali a o con usió que depengui del nos e a anna psí- quicamen o socialmen de e mina ; es ac a que les nocions de o ali a , legali a , cosmici a i ha monia són p essuposi s del coneixemen ob- jec iu. Aix6 és el que el kan isme diu que passa i el que la imaginació humana abans i més enlla del coneixemen mani es a a a és de igu acions de l'ha monia i dels e o s que l'a nenacenl1. En esum, p oposem una lec u a del kan isme que alliconi la nos a pe plexi a pos -mode na. Els esul a s d'aques a lec u a cald a exposa -los sense limi acions de emps ni d'espai, en on a de alls d'in e p e acions i a discussions més ci - cums anciades que a a es a ien o a de lloc en la b e e a d'una comunicació. De o a mane a, em sembla que el concep e de acionalisme 66s- mic és ú il pe a una ca ac e i zació del kan is- me, pe qu : a) oposa un sen i escola de la iloso ia al seu sen i pe a o hom; b) man é un pa al+lelisme en e jo i el món en la legi imació del coneixemen objec iu; c) mos a la idea de món co n el lloc del con- lic e de la aó amb ella ma eixa, i d) a de l'ho i zó de cosmici a al p essuposi o igina i de qualse ol ac e cognosci iu. 11 Una eo ia de la imaginació que inclogui una an ás i- ca anscenden al co n a G. Du and (Les s n c u es an o- poIogzques de I'imaginai e. Pa is, 1969) ens sembla compa- ible amb la lec u a del kan isme que p oposem.