L'etern retorn

L'ETERN RETORN Michel SERRES Els iloso s glo iegen Nie zsche pe que a es- abli els lligams amb la g eici a mi jancan la se a in uició ulgu an de 1'E e n Re o n. Pe ig- no ancia de l'e ica o pe incomp ensió de la igu- a gene al que p en aques a esi a la se a iloso- ia, jo em limi o a la isió del món. Visió en el sen i de eu e i nón en el sen i de món. Senzi- Ilamen . Si comp em el emps a pa i de la geome ia de les igu es pe les in e cepcions op iques i la mecanica dels mo imen s, 1'E e n Re o n és cos- mologic. Lla o s, pel que a únicamen al sis e- ma sola , Laplace ha sabu calcula -lo. La Méca- nique céles e i 1'ExposlFion du sys 2me da mon- de es ableixen en igo , pe p ime a egada, la in a iabili a mecinica dels g ans eixos pe a les o bi es plane a ies. Els as es o nen pe semp e. Aques e e n e o n es edueix al nón a exclusió de I'uni e s i a la mecinica a exclusió de les al es ciencies. Ni els g ecs ni l'epoca cl2ssica mai no ha ien ob ingu aques a demos ació. In e sa- men , el emps que nosal es comp em és e e - sible. Si el emps al qual hom apun a és el emps de la o mació, dels cossos com a o bes, i hom in- en a supe a la e e sibili a mecanica, Ila o s, si hi ha e o n, és cosmogonic. A a bé, la cosmo- gonia en a a poc a poc a la ciencia cap a la mei- a del segle XVIII, amb Thomas W igh i Bu - on. To i que Laplace a esbo a aques da e a la se ena no a de I'Exposi ion, el p ime a inspi- a Kan . La His 6 ia na u al i eo ia del cel as- senyala I'apa ició de 1'E e n Re o n en cosmogo- nia cien í ica. A a, de nou, Laplace com Kan , a I'o igen d'hipo esis que la his o ia igno an conjuga, pe- o que an sols enen en comú aques pun , pa - eixen d'un es a nebulós inicial, la disseminació en o s els pun s de l'espai d'un nú ol de pa í- cules. Re o n a Epicu , Leucip i Democ i , ein- oducció de I'a omisme a les ciencies exac es, i aixo pe semp e. L'E e n Re o n com a isió del nón és una in- uició ulminan de Laplace, si és cosmologica, o bé de Kan , si és cosmogonica. 1 el e o n als í- sics de Jonia és un ges acomple pe Laplace i pe Kan . Nie zsche a lle a -se al migdia i els seus p edecesso s, de ma inada. D'on podem 'T ad. Jaume Casals Pons dedui que el nón dels iloso s pe any a la gen que es lle a a d, pe pa la del sol. Kan p en el mo cosmogonia en el sen i li e- al d'engend amen o genealogia d'un o d e. Al decu s de la his o ia na u al nés gene al, una dis ibució esde é sis ema ica. La his o ia del nón p odueix l'o d e del món. 1 aques a his o ia és na u al pe que les lleis que la eballen són in- e io ~ a la ma e ia i a l'espai, i no ex e io s a ells. La cosmogonia és, doncs, el p ime e eny en que hom ha e unciona his o icamen lleis ísi- ques i mecaniques, sense que ul apassin el do- mini de la se a ju isdicció. Leibniz p oduia el món amb mecanismes me a ísics. Kan el p o- dueix amb una mecinica ísica. Ob é una aplica- ció ecip oca del sabe exac e sob e el emps. La llei de sis ema, ac ualmen e icac a I'o d e es a- ble , és p imi i amen una llei de dis ibució: exposada al emps p odueix el sis ema i l'o d e con empo anis. No és pas ella qui ha es a p o- duida pe aques s. No manca d'in e es l'obse - ació del e que abans del naixemen del segle de la his o ia, la solució a alguns dels seus p o- blemes es a a ja indicada a l'o d e més ample i al emps més lla g. Més que la solució, la condi- ció més gene al d'una amília de p oblemes i de solucions: I'aplicació ecíp oca del conjun enci- clopedic na u al en una Iínia c onica de o ma- ció. L'aplicació en un sen i , i pe a un emps huma, es diu his o ia de les ciencies; en l'al e, i gene ali zada a la o ali a del emps possible, es diu cosmogonia. A mi jan segle XVIII, les dues disciplines apa eixen al ma eix emps. Els dos p ime s exemples de I'ope ado (x-logia, x-gonia) són els més gene als. El emps ja no és p odui pe un .sis ema, el sis ema és p odui pel emps. Hi hagué un emps en que el sis ema no enia Iloc. El emps que po anomena -se p e-sis ema ic. Es a sepa a del successo ? Ja hem o mula aques a p egun- a. Exis eixen, pa al.lelamen , hipo esis ca as o- iques pe a explica la o mació del món; Bu - on i l'a encamen del sol, pe un xoc come a i, d'un o en de ma e ia, i hipo esis discon inuis- es pe a explica I'apa ició de les ciencies. La idea de al1 epis emologic és p opia d'aques s emps, es oba en Kan , en Com e i en mol s al- es. La hipo esi con inuis a exis eix igualmen . La que ella sob e la ciencia g ega no és sinó un exemple. la con inuació dels egipcis i dels babilonis, dels a padonap es i dels mags? Se se- pa a d'ells pe mi acle? Pe o d'aixo en pa la em en un al e Iloc. La msmogonia és el camí na u al que a de la dis ibució al sis ema. La dis ibució o iginal és una disseminació, una dispe sió de pa ícules a omiques, a la mane a del caos democ i ia. Ocupació ela i amen homogenia de o l'espai pe una ma e ia lleuge a de eble densi a . El si - ema sepa a al con a i amassos ela i amen densos i eno mes llacunes ela i amen buides. Ja p essen im les de inicions pa adoxals de l'o - d e i del deso d e: el caos és un homogeni ela- iu, el sis ema és la di e encia he e ogenia; on és I'o d e? Geome icamen , ull di en posició i en si i, els amassos sepa a s ja no es an dissemina s a l'a za -i, no amen , no impo a on, aques pe o alea o i és I'homogenei a ma eixa-, es euneixen i s'aglu inen en una egió exac a de l'espai, al co n eiem si acem un pla des del nos e pun de is a cap a la co ona de la Via Iac- ia; p olonga ins a I'in ini , aques pla sembla a eu e el majo nomb e d'es elles, an més a- es co n més se n'allunyen. Kan anomena aques a disposició una dis ibució szs em2 ica. Doncs bé, així ma eix passa pel que a al sis ema del món en el sen i es ic e: els o bes dels plane- es es an aca s sob e el més es e eina ge del pla equa o ial celes . Ocupen, a l'es e a, una co- ona mol es e a. D'aixo esul a una successió d'analogies que a somieja aquells que han c e- gu so a pa aula o s els que anuncia en la e o- lució cope nicana co n un cop decisiu, un au- ma isme ad eca al na cisisme huma. Analogies ilades al lla g d'un pla comú de dis ibució sis- ema ica. El sis ema sola es e oba pe o a eu. A la g andesa: les es elles s'amassen a l'en o n del pla comú de la nos a galaxia; les aques no es el.la s són elles ma eixes ies Iac ies, is es a a ci cula s i adés el.líp iques, la qual cosa p o a que els seus elemen s cons i uen s es an o dena s a l'en o n d'un pla comú. A la pe i esa: la ma e- ia d'un as e sob e l'as e es maximi za a la p o- ximi a del pla equa o ial de o ació, els sa el.li s es dis ibueixen de la ma eixa mane a al ol an del seu plane a, i les pa ícules elemen als a l'en- o n d'al es a oms. Kan a anca el model de Boh . Lla o s, que és un sis ema? So a disposició de ma e ia analoga al sis ema sola , és a di o a disposició analoga al sis ema de la Te a i del seu sa 2l.li . la Lluna. El na cisisme é mol bona sa- lu , g icies. Des d'alesho es, i mecznicamen , un sis ema és sis ema pe que es a cen a . La o- ació és el mo imen sis ema ic pe excel~lencia, l'únic mo imen sis ema ic. El mo imen e es- e é un cen e geocen a ; el mo imen luna é un cen e, la Te a; el seu mo imen comú i el dels al es plane es é un cen e, el Sol; el mo i- men , eal, de les es elles, ~es apa en men pe l'obse ado de I'escala his 6 ica1, es p o- dueix al ol an d'un cen e comú, cada nebulo- sa é el seu, co n es po eu e, si a no a. Pe consegüen , o amh elemen al ja en é, de cen- e p opi, a la mane a de Boh , i el sis ema o al de l'uni e s es e e eix a un sol pol. Exis eix un cen e de l'uni e s. Pe aques sis ema global d'analogies ecomencades, hom es p egun a si la cosmogonia no és ambé, en ce a o ma, immo- bil en el emps i no an sols homo e ica en l'es- pai. Hipo esi, ho no esi. Hom a egi a la qües ió: co n és que l'esquema plane a i, el del sol -pe o ambé el meu, jo sóc i inc una lluna-, co n és que aques esquema, dona al ni el1 de les pa icules, acaba ep oduin -se pe a la o ali- a de 1'Uni e s. Pe o ja es a ep odui , del g an al pe i , del sis ema a la pa ícula. Hom ce ca el camí de la mul iplici a p o usa dels pe i s sis e- mes a la uni a més g an. Pe o aques camí ja ha 1 La idea del pla co nú de dis ibució, Kan la eu de Tho nas W igh ; la idea de mo i nen de les es elles, la p en de B adley. Mai no acaba íe n de elici a B adley. Es pa la nol de la e olució cope nicana. Ha es able , Cope nic, I'heliocen isme del sis ema? La espos a és, e i- den nen , nega i a. Els se- aona nen s an sols podien se geo ne ics i cinemi ics. Es oba en, pe an , exposa s a I'equi alencia de les hipo esis, enunciada ja pels as o- no ns g ecs. Aixo explica la acil.lació dels clissics: Desca - es, Pascal i Leibniz. Aques s, con i ia nen a la llegenda, no enien po de la p esó. Dos d'ells, en e ec e, de ensa en I'in ini is ne, co n B uno, que a mo i c e na . Si e nien la p esó de Galileu, pe que no els espan a a la ogue a de B uno? De e , aplica en l'únic ne ode cien í ic, a sabe I'equi alencia de les hipo esis, geo ne iques i cinemi i- ques. La solució cope nicana e a elegan , pe o no es a a de- mos ada. 1 així a se ins a B adley. Des que aques a posa en e idencia els eno nens d'abe ació de la Ilu n, a se i ica- men ce que el sol e a al cen e. No pas geo n icamen o necinica nen , sinó co n un eno nen ísic. A a bé, dos ilo- so s Ilegeixen B adley: Kan i Co n e. To s dos esc iuen Ila- o s i enen aó d'esc iu e: e olució cope nicana. Pe doneu-me, pe o no puc da a -la sinó en aques a epoca. es a essegui en l'al e sen i . L'an e io no és sinó el pe i , I'amaga , l'in isible desso a po - an ja en el1 ma eix el sis ema cen a , es uc u- a , com diuen, del isible, de e ep oduin - les. Ho no esi, hipo esi. Els i oms dissemina s, semina, són menys co puscles que munduscles. Aques a immobili a de la ep oducció és la ins- c ipció eo ica de l'e e n e o n, pe p ime a e- gada. L'o igen del mac ocosmos és el mic ocos- mos. P oducció i ep oducció. Aix6 és als, ce a- men , en i u del p incipi de Galileu: les coses no es ep odueixen en g andi ia de la ma eixa mane a. Pocs sis emes iloso ics n'es an ins ui s. L'espai és he e ogeni pe a les Ileis. En una pa- aula, que és un sis ema, aquí? Un conjun pla- ni ica , amb pla comú, pe a l'espai i cen a , amb pol comú, pe al mo imen . Aix6 sense ex- e io . Aques a de inició, ilida pe a un sis ema de l'uni e s, no se a alida uni e salmen pe a o sis ema? Pe c<uni e salmen » en enc «pe a la nos a cul u a». De la dis ibució al sis ema. La dis ibució és en nú ol democ i ia. El caos es edis ibueix en una mul iplici a d'amassos isola s, en el bui o gai ebé el bui al seu ol an , plane es o es elles u u es, pel doble e ec e de I'a acció new onia- na i de la se a oposada, la epulsió. P ime a al a mecanica: si, e ec i amen , la dis ibució, als seus elemen s a omics o bé als seus amassos dis- pe sos, es oba desp o eida de eloci a inicial, an sols po euni -se, en el lííi , en una massa única. Pa in , ambé ell, d'una nebulosa p ime- a, Laplace e i a aques a al a: el seu amas ca6 ic es a o ma pe un gas elh ic que gi a a la ma ei- xa eloci a angula que la se a condensació cen- al, en i u d'un mo imen o iginal la causa del qual escapa a la mecanica o, al nenys, a la cosmogonia. La se a nebulosa és una nebulosa en el sen i cosmol6gic, no en el sen i de Dem6- c i sinó en el de Messie o de He schell. Pe aques mo imen es p odueix la di e enciació en plane es al ni el1 de l'equado sola . Di d'una al a mane a, o bé el mo imen ci cula és p i- me , dona , no engend a -alesho es es pe pe- ua, és I'es abili a cosmol6gica-; o bé és segon, engend a pe dues o ces a pa i d'una dis i- bució es able i, alesho es, a almen , s'insc iu a la ma e ia, una segona egada, l'e e n e o n cosmogonic. Si la nebulosa de Democ i es a do- ada pe si ma eixa d'una capaci a de o ma -se en sis ema d ie encia -cen a , I'e e n e o n cos- mogonic ja hi és. Laplace I'e i a pe educció: s'a o ga de be11 an u i una nebulosa cen ada amb mo imen de o ació. Deia que, a almen , el caos kan ia s'a amas- sa ia en una massa única. La Teo ia del cel ho p e eu, pe o al inal del món. To el emps del sis ema di e encia , múl iple i o a iu, el emps cosmol6gic, que hau ia de se gai ebé nul als ulls de les hipo esis, s'alla ga al emps eno me del món. La qües ió és a alua la du ada del pa en- esi. Alguns segons o mil milicns. A ibem a la pulsació. Com hem is , exis eix un cen e geome ic de l'uni e s sence , pol únic dels seus mo imen s. Pel pa al.lelisme de I'espai i el emps, aques pun llomb ígol és o igina i. En e el caos p imi- iu, és ma iu del sis ema. Pe al que sigui el cen e geome ic i mecinic, cal que s'hagi amas- sa aquí la massa més g an de l'uni e s. La di e- enciació i la densi a ela i a de les pa ícules en nú ol s'es enen sob e una escala que p esen a un mhim. Aques i om més pesa a eu la massa més o a. En conseqüencia, encadenadamen , disposa de I'a acció més pode osa, i així en en- da an . Po1 espacial, ogall mecinic, en an que cen e ma e ial. En una cosmogonia pe ma e ia, mo imen , espai, és necessa iamen el melic ma- ximal de o mació; qualse ol al e cen e local és ela iu a el1 i s'hi e e eix. Es des acable, almenys pe al na cisime, que nosal es habi em a les se- es odalies adjacen s: puix que ens és impossi- ble d'ape ceb e el caos enca a in o mal, lluny de la se a es e a d'in luencia, no eiem sinó sis e- mes. La o mació del món no és, doncs, un esde e- nimen ailla , una ope ació ins an inia. És inces- san , és una o mació con ínua. El cen e, cons i- ui una egada pe o es, es én la se a e icacia sob e el caos dels ol an s. Fo ma un sis ema lo- cal, es e ic, ocupa sob e o pe la se a co ona equa o ial, on els amassos locals gi en al ol an seu amb excen ici a s c eixen s. Al I'hi , a la o a de I'es e a, els plane es esde enen come es i, a poc a poc, els come es s'escapen del egim del sis ema. El caos enca a egna a l'ex e io de la bola o mada. Pe o, com que I'a acció no é 1í- mi , aques a o a comuna al sis ema pe ec e, cosmol6gic, i al caos, que lla o s ja no és p imi- iu sinó inde inidamen con empo ani, aques a o a és ella ma eixa e icac, s'escampa, sis ema i - za p og essi amen la dis ibució democ i iana. «La c eació mai no acaba. Va comensa un dia, pe o mai no acaba a.» La no e a , la o mació és al lloc de l'esco ca en e la o ma i la no- o ma. Heus ací l'uni e s en expansió; el e me és ben bé de Kan . Al16 que és p esen i pe manen - men e icac: el cen e i la pe i e ia, aquel1 és aquí, aques a és alla. Heus ací la llei del emps: com més p op del pol ha ingu lloc l'esde eni- men , més cu és, ins al ulminan , el emps de o mació sis ema ica; a mesu a que hom se n'allunya, es a més lla g. Hem oba una llei analoga a la hipo esi del big bang, on la du ada de p oducció es di ideix en es es a s, una ac- ció ín ima de segon, alguns segons i mile s de milions d'anys. Des de lla o s, la eo ia del cel alla ga la du ada amb l'augmen de la dis ancia al cen e, la o mació eng andeix la se a pacien- cia. Conside em, a a, l'es a del món en un emps , qualse ol, al il dels segles. A aques ins an li co espon una dis ancia d comp ada des del cen- e en e s la o a de la co ona mobil. És l'ins an de la o mació dels amassos locals sob e la pe i e- ia: alla hi ha el món més jo e. Sob e la adial de longi ud d, eco eguda des de la o a ins al cen e, els mons ja nascu s són més i més ells. 1 el més e11 és a la p oximi a del pol. Pe a un emps p ecís, al qual espon una longi ud p eci- sa, aques món més e11 es posa a mo i . Els cos- sos di e encia s s'amassen cap al cen e, cauen, i aixo és la uina. Pe o aques en ellimen i la mo que segueix assoleixen p og essi amen dis- ancies més i més lla gues. El pol és Ila o s, i al ma eix emps, el melic de o mació pe a la pe i- e ia més llunyana i el h ex de la mo pe a una es e a p oxima. Els mons o ma s pe al emps es oben o eja s pe les uines del món mo i el caos de la na u alesa in o me. El sis e- ma és una co ona es e ica, mobil adialmen , l'in e io de la qual és mo i l'ex e io ha de néi- xe . En expansió d'una banda, en deg adació de l'al a. Aixo explica l'esquema: el cen e, de i- da, de mo ; una dis ibució; la co ona solida, el sis ema; una segona dis ibució. La cosmogonia, de e , a d'una disseminació a l'al a pel camí del sis ema. La cosmologia és en e dues cosmo- gonies. Com passa o aixo, en eali a ? To cos de l'espai és ena , en el seu mo imen de o ació al ol an del cen e, o bé pe pa ícules esiduals de l'espai o bé pe les accions de les ma ees. Des- aquem, de passada, que a la Dial2c ica de la na- u alesa (p. 52) Engels glo ieja Kan pe «dues hipo esis genials»: la dis ibució cao ica p ime a i I'alen imen de la o ació pe la llenegada pe io- dica dels ma s. Són els dos equisi s p incipals del Re o n a la Teona del cel. No hi ha e e n e- o n cosmologic, a la mane a de Laplace, sinó a condició d'elimina els cons enyimen s ísics dels as es, de conside a -los com a pun s o solids mecanics. En el cas con a i, Kan , c ec jo, ins hau ia acil.la , emo enc del mo imen pe pe u de la p ime a especie. Des de lla o s, a lla g e - me, la caiguda dels cossos sob e el seu sol cen al esde é ine i able. Augmen a de o ma ulgu an la incandescencia e edada del seu ogall: dila- ació p odigiosa, explosió , no a disseminació, a l'espai, de les pa ícules ma e ials cons i uin el conjun dels cossos. Desp és d'un emps en que el e edamen s'acompleix, e obem el caos d'Epicu . L'es a p ime , l'es a da e . El p o- cés, Ila o s, o na a comen a . Al ol an del cen e palingenesic, la dis ibució no a, so gida del sis ema, e o ma un sis ema, en expansió pe la se a pe i e ia, men e que els sis emes, a i- ban emps e a emps a la se a ho a de mo , e- o nen a la dis ibució. Segona al a, espe a que la calo es e edi: és el mo imen pe pe u de se- gona especie. «El enix de la na u alesa no iu si- nó pe e iu e de les se es cend es.» Cen e, sis- ema, dis ibució. Cen e, dis ibució, sis ema, dis ibució. Així ins a I'in ini . Una ped a a l'aigua, no, un ogall alimen a , ce cles, ones successi es que no es de u en. Ambdós esquemes són la p ojecció de I'es e a sob e el seu pla comú de dis ibució sis ema ica. Cada co ona si ema ica és limi ada pe dues co- ones de dis ibució i ecíp ocamen . Hi ha dos es a s onamen als, segons que a la p oximi a del cen e hi ha sis ema o dis ibució. A l'ex e- io , hi ha semp e dis ibució, es able, espe an I'acció del cen e, p ime a, e e na. Aques uni e s de pulsacions combina en un ma eix eixi es concep es exempla s de la his- o ia de les ciencies. Elpun x, elpla ix, eI n&- ol. Apa eixen en aques o d e al cu s de la c o- nologia, es an combina s en aques o d e a la cosmogonia kan iana. El nú ol és ben p imi iu, pe o s'es ond a en un momen , des que apa eix el cen e, que és p imi iu, al seu o n, i ho es a e e namen . Lla o sés epe1,li a I'ex e io , com a es oc espe ado de o nou món pe eni . 1 e- cons i ui , pe mo dels mons, a pa i del cen- e. El nú ol epicu i és ma iu i cada e , cubell i enaixenca. P imi iu absolu amen , da e abso- lu amen i in e si cial pe pe íodes. El cen e és gene ado , Ilomb ígol, p oduc o , mo al. Quan a les co ones de sis emes, són legali zades pe pun s ela ius, cen es dispe sos e e i s al pol p ime , pun s ela i amen ixos i plans es- pec ius pe a la se a dis ibució. És al seu pla co- mú que hom econeix que una dis ibució no és nú ol, és al seu pun comú que hom econeix que és sis ema. El pla ix és ansició, c onologi- camen da ada, en e el pun m i el nú ol. Aixo és ce pel que a a la cosmogonia kan iana, aixo oman ce pel que a a la his o ia de les ciencies. La qual cosa olia demos a . Ob enim lla o s el iangle següen : D C D CSD C DS D C S DS D CSDSDSD La dis ibució és el p ime es a ; du a in ini a- men poc i el cen e es o ma mol a ia . Aques o ma un sis ema a la se a p oximi a i la dis i- bució es a a o a. Alesho es les co ones comen- en a se p oduides pe pulsacions. La dis ibució cubell del sis ema p eceden és dis ibució es oc del sis ema següen . Res en es ables: el cen e, la dis ibució ex e io , es oc uni e sal, ins a l'in i- ni . El que can ia és el iangle dins del iangle. L'uni e s es a en expansió pe o el modeles quasi es aciona i. Kan uneix, des del p ime cop, els dos models cosmogonics onamen als, pe una cu iosa eali zació p ec í ica de la Dialec ica T anscenden al. Puix que cada co ona pasa, pe pulsació, d'una ase de sis ema a una ase de dis- ibució i in e samen , 1'E e n Re o n és l'ope a- do , el mo o , de l'expansió. Poinso , com sabem, a es abli l'es a ica del món sola sob e la in a iabili a d'un pla equa- o ial. El pla comú, en Kan , e a in e media i en e la disseminació i el cen e, assenyala a el concep e mi ja de dis ibució sis ema ica. L'o - d e és in e i , en es i ica celes e, el pla i el pa- e11 ela i i zen I'an iga unció eial del pol. Pe o la i del Memona sob e I'equado pe llonga la qües ió o a del sis ema plane a i. Suposem un momen que el pla ix, e e n, in a ian , es igui jus amen so mes a a iacions. Com B adley o com o s, I'oscil~lació de les cons an s sis ema i- ques po a Poinso a e oba el emps cosmog6- nic. (Es ic con encu que hom di a un dia de B adley que, pe ha e e belluga les es elles, el nos e da e onamen , la nos a con ianca lo- cali zable, ens ha in odui al segle de la sospi a gene ali zada, pe la cosmogonia al emps de o mació, pe aques emps p e-sis ema ic a la in e p e ació i pe la b andada dels sols a la ilo- so ia del cimbel1 uni e sal). Doncs bé, el pla uc es mou ia insensiblemen . Si és així, una acció es ange a al sis ema é e icacia sob e ell. El nos- e sol desc iu un o be len al ol an d'algun cen e llunyi. Lla o s un pa ell mol pe i al e a la posició del pa ell gene al insc i a la aula in- a ian . La demos ació o na a comen a , pe e- pe ició-del mo o de la his o ia de les ciencies: sepa ació eno ada en e la in a iancia i la a ia- ció. Nou pla uc pe alla gamen , nou cen e, nou pa ell majo . 1 així seguidamen . Es po con- ceb e una i de la his o ia? Sí, si ha una i de l'es- pai del món. És a di , un si ema global, inde- penden en absolu d'una acció ex e io que po- gués pe o ba els seus mo imen s. Suposem lla- o s que exis eix. S'a egeix un cen e comú de g a e a . És el cen e de Kan . Es a en epos. Ja no hi ha aó pe que agi més a ia cap aquí que cap alla, cap B adley imaginable no hi po e es, puix que el sis ema no é ex e io . Lla o s, pe sime ia, o es les o ces s'equilib en: el g an o és pe ec amen immobil a l'espai absolu . Si ueu- os a a, almenys de pensamen , en aques pun . No eu íeu cap a ea desc i a que no sigui con abalancada pe una al a. No po- d eu, doncs, de e mina cap pla. Si exis eix un cen e absolu , ja no hi ha més plans. Al iííi , o a cosmologia s'es aeix. El cen e no po se o igen de cap mo imen ela iu. Passeu al iííi , a la i de la his o ia o a l'ex em de I'espai i o a ciencia s'e apo a. No hi ha ciencia, doncs, sinó de la ela i i a , del e allamen de e mina en un ex e io posa o a dels pa en esis: només ens conce neix el nos e sis ema, que és ela iu, pe o in ini amen poc al e a , és del nos e ús, és de la nos a ciencia. La se a quasi in a iancia mesu a la solidesa del sabe i la se a u ili a la se a ela- ció amb nosal es. El posi i isme acaba de néi- xe . Poinso ensenya la mecanica a un jo e poli- ecnic, Augus e Com e, que, no amen i com o s al segle dinou, enuncia a un E e n Re o n. L'as onomia ins alsla, al segle de la his o ia i de la e modinamica, els comp a- emps més uni e - sals: són e e ni a is.