Xè Congrés interamericà de filosofia

El nucli central que dóna suport a aquesta trobada biennal és una colla de professors forca avinents i avinguts que van adobar aquestes jornades gallegues , en general avorrides , despentinades i massa espesses de programació, amb un compost qu'hnic rar i estimulant: la il.lusió -una il.lusió com si fos antigapel diileg. Sembla que només pugui ser així, en etica, i que finalment el tema (el congrés, en aquest cas) es desfaci sempre sota la pellofa satisfactoria de la possibilitat d'entendre's, sense saber ben bé sobre que. Potser és veritat que no cal saber-ho. 1 aixo val des de la valoració global de la Setmana fins a la frase més arraconada de qualsevol dels conferenciants. És cert. L'objecte interrogant de la major part de les intervencions estipulades i dels debats fou «com és determinable, més o menys pragmiticament o transcendentalment, la racionalitat humana en el terreny de la moral?», és a dir, «com és possible, en alguna de les seves facetas, l'etica (llenguatge) objectiva?». Preguntes on ressonava, paradoxalment, una actitud no gens especulativa, una convicció palesa que aquel1 que se les formuli esti preparat per a la vida moderna. Els instruments per a dur a terme una anilisi tan delicada en el bosc d'obscuritats tan subtils de la risible racionalitat han d'esmolar-se molt bé. Dels vint-i-cinc participants titulars, entre ponencies, comunicacions i conferencies, cal reconeixer que només mitja dotzena justa havia cridat l'esmolet. Entre aquests són dignes de menció -i, per consegüent, citar els seus noms no Es un error deontologicManuel Jiménez Redondo, amb una ponencia de filar prim titulada «Aprendizaje, racionalidad y conflicto racional», i José Luís Colomer, comunicant poc exemplar -per qüestions d'horaripero extraordinariament agut, que va parlar sobre «Derechos humanos frente a utilitarismo)). En resum, si, més que no emmarcar un debat interessant, la gracia d'un congrés consisteix a despertar el desig o la perplexitat, a suggerir nous camps de labor i a coneixer futurs col.laboradors, considerarem aquells dies tranquils a la idíl.lica ciutat de l'apostol com un bon congrés, recomanarem la jectura de les actes i augurarem a la Semana de Etka un avenir clamorós. És clar , en la mesura que pugui ser clamorosa la poca pau que hi ha en les coses morals i racionals. ~6. CONGRÉS INTERAMERICA DE FILOSOFIA Del 18 al 24 d'octubre del 1981, se celebra I'esmentat Congrés a la ciutat de Tallahassee, capital de I'Estat de Florida (EE.UU.). El frances -Quebec-, I'angles, el castelli i el portugues -Brasilforen idiomes oficials del Congrés. L'indret escollit fou un encert. Quilometres quadrats atapeits de pins olorosos i un clima dolc com un petó. El campus universitari i idhuc la ciutat entera desapareixen sota les ales d'aquella pineda gegant. Els peus dels EE.UU. s'enfonsen en la parla castellana. Els Ilatinoamericans, per aquest costat, no se sentiren tan estrangers. No tots els qui volien participar en el Congrés pogueren fer-ho. L'economia en uns casos, la política en d'altres, ho impediren. El tema entra1 dels estudis del Congrés fou: Filosofia i drets humans. Les sessions de treball anaven de 9,30 a 12,15 i de les 14 hores a les 17. Funcionaven simultiniament dotze equips de treball. Als vespres, de les 19,30 a les 22, tenia lloc una taula rodona amb col eloqui. És impossible de cronicar el que es tracti en cada un dels dotze equips de treball durant aquella setmana. Només es podia asistir a un, cada vegada. Els aspectes més debatuts foren: 1) Fonamentació dels drets humans; 2) Drets humans i política; 3) Drets humans i moral; 4) Drets humans i legislació; S) Drets humans i educació; 6) Drets humans i religió. Pel que vaig sentir, predomina l'intent de fo- namentar metafísicament els «drets de l'home», ja referint-se a una suposada naturalesa humana, ja invocant la persona humana -en la lííia personalista-, o bé emprant anZlisisfenomenol6gz'ques del «lebenswelt». Els enfocaments analítics quedaren en un segon pla. La gent que venia dels paisos llatinoamericans denunciava la violació desvergonyida dels Drets Humans; aix6 for$ potser el discurs filosofic a justificar la bona causa de la seva denúncia. Agazzi -Italia-, Sánchez Vázquez -M&&-, Cauchy -Canada-, Semenov -URSSPerelman -Belgica-, Farré -Argentina-. . . són noms coneguts entre els assistents al dit Congrés . O.F.