El Marques de Sade, "un Nietzsche avant la lettre"

EL MARQUÉS DE SADE, <<UN NIETZSCHE AVANT LA LETTRED La sola enunciació i homologació de Sade i Nie zsche hau i causa p obablemen en el lec- o una ce a so p esa i unes ce es sospi es: que poden eni a eu e l'un a nb l'al e? Tanma eix, c ec possible jus i ica objec i a- men aques a p e esa p oximi a ideologica si ad e im que en els dos es dóna una ma eixa e- alo ació del~ alo s de la eligió pagana en on dels que ens p oposa el c is ianisme. Ambdós pensado s edescob i en i p oposa en co n a mo- delics els alo s eligiosos i mo als de l'an igui a g eco- omana en on dels «pseudo alo s» del c is ianisme que iom ?, malau adamen , a l'occiden eu opeu. En momen s di e sos -se- gona mei a del segle XVIII i segona mei a del segle XIX- i ce amen mo i a s pe ci cums- incies de di e sa índole, els dos an una ib an apologia de la eligió pagana, degudamen en e- sa. Mi em-nos-ho nés de p op. És cosa ben sabuda que Nie zsche s'en usias- mi a nb aqueixa eligió po ado a, segons diu, d'uns alo s i almen posi ius. La mi ologia pa- gana enal eix i di ini za an les g ans i u s co n els g ans icis dels homes, pe que són una esplendida mani es ació de la i ali a humana, semp e desbo dan i apa en men con adic o- ia. El seu p og ama mo al ens p oposa d'escom- b a la mo al de la impo encia « essen ida», p o- pia del c is ianisme, pe posa al seu lloc els déus « ecunds» del paganisme a nb les se es inci a- cions i als di igides a I'home. «Més en112 del bé i del mal», la mo al ha de adica en I'espon a- nei a i al an'bica i co po al, c eado a o mo í- e a de I'home -ambdues alen- la plena ea- li zació de la qual ha de se la i a del «sob e- home»: Reco dem alguns dels passa ges de Nie zsche nés signi ica ius en aques sen i . Bas a ia ja pe a mos a aixd aques ex de El c epuscle dels ídols: «Només en els mis e is dio- nisíacs, en la psicologia de I'es a dionisíac s'ex- p essa el e onamen al de I'ins in hel.l?nic, la se a « olun a de pode ». 1 (que és el que els g ecs olien asegu a -se a nb aques s mis e is? La ida e e na, I'e e n e o n de la ida; el u u , p omes i consag a en el passa ; el «sí» iom an di a la ida pe sob e de la mo i del can i; la ida e ade a co n a supe i encia col.lec i a mi jancan la p oc eació, mi jancan els mis e is de la sexuali a . (. . .) To aixo és el que signi ica la pa aula Dionisos: jo no conec una simbolica nés al a que la g ega, la de les Dionkies. En ella I'ins in nés p o und de la ida Es sen i eligio- sa nen -la ma eixa ia e s la ida, la p oc ea- ció, és sen ida co n la ida sag ada.. . Només el c is ianisme, que es basa en el essen imen con- a la ida, ha e de la sexuali a quelcom im- pu : ha i a escomb a ies sob e el comen- camen , sob e el p essuposi de la nos a i- da...»'. Abans d'aques ex en obem un al- e de ben exp essiu: «iJu ja els g ecs pels seus iloso s, co n an els alemanys, u ili za , pe exemple, la hipoc esia de les escoles soc i iques pe explica que és, en el ons, 1'hel.lenic.. . Els iloso s són , en e ec e , els ' 'décaden s ' ' del món g ec, el mo imen d'oposició al gus an ic, a is- oc i ic (a l'ins in agonal, a lapoh", al alo de la asa, a l'au o i a de la adició). Les i u s so- c i iques o en p edicades pe que els g ecs les ha ien pe dudes: co n o s ells e en i i ables, e- mo osos, incons an s, comedian s, enien unes quan es aons a més a nés pe a e -se p edica la mo al. No és que aixo els hagi p opo ciona al- gun aju : pe o els an an bé als ' 'décaden s ' ' les pa aules i els ges s g ans.. . »*. Passem al Ma ques de Sade. El cinqu? diileg de La iloso iá en el ocado e a se p incipal- men un pam le di igi als ancesos e olucio- na is p oposan -los d'a iba ins a les úl imes conseqüencies, és a di , ins a un a eisme a la e- gada o ensiu (con a el c is ianisme) i educa iu (de ca a a les no es gene acions), basa en el mo- del omi. Una b eu eligió sense Déu i «que s'adeqüi als cos ums», ja que inalmen el cap de Déu ha caigu al ma eix emps que el del ei. Amb un o que eco da el de Aixípa h Za a as- a de Nie zsche, Sade els diu solemnemen : «Vinc a o e i - os g ans idees: escol eu-les i e le- xione~ sob e elles (. . .) Obse o adolo i la len i- ud a nb la qual ac em d'assoli l'objec iu i p essen eixo a nb inquie ud que es em a pun de acasa una egada nés (. . .) F ancesos, ho epe eixo, Eu opa espe a de osal es que la lliu- eu alho a del cep e i de l'encense (. . .). Roma desapa egué a pa i del momen que p edica el c is ianisme, i F anca es a pe duda si aques ea- pa eix. (. . .) Ja que c eiem en la necessi a d'un cul e, imi em el dels omans: les accions, les pas- sions, els he ois, aques s e en els objec es dignes 1 NIETZSCHE, El c epúsculo de los ídolos, Mad id, Alian- za Ed., 1980, pp. 134-135. 2 Idem, ibídem, p. 133. del seu espec e. Ele a en I'inima, l'elec i za- en. (. . .) Cap dels déus d'aques s g ans homes manca en d'ene gia; o s ansme ien el oc que els ab asa a in e io men , a I'anima dels qui els ene a en. ( . . . ) j Quines g ans idees us ha sugge- i el acu impos o de Naza e ? (. . .) jT obeu en els san s que habi en el seu Elíseu algun model de g andesa, he oisme o i u ? És an ce que aques a es úpida eligió no o e eix es a les g ans idees que cap a is a no po emp a els seus a i- bu s en els monumen s que c ea. A Roma ma- eix la majo pa dels o namen s del palau dels papes s'inspi en en el paganisme i men e exis- eixi el món només el1 ins iga a I'ac i i a c ea- do a dels g ans homesd. Sade, unes a lles nés a all, jus i ica I'a eisme absolu : «A mesu a que l'home s'ha ana ins uin , s'ha ana adonan que, o essen el mo imen quelcom inhe en a la ma e ia, I'agen necessa i pe a imp imi aques mo imen s'es uma ia en un ésse il.luso- i i que, co n que o allo que exis eix ha d'es a en mo imen pe la se a ma eixa essencia, el mo- o es con e eix en quelcom inú il; així s'ha is que aques déu quime ic, p uden men in en a pels p ime s legislado s, no e a al a cosa que un mi ji més pe a encadena -nos»*. L'al.lusió als déus pagans és explíci a un xic més a all: «Si, ciu adans, la eligió és incohe en amb el sis ema de la llibe a (. . .) eu un es o ~ més, ja que, eballan co n eballeu pe a des- ui o s els p ejudicis, no en deixeu subsis i cap, dona que bas a un de sol pe a essuci a - los o s. (. . .) Doneu-nos, doncs, els déus del pa- ganisme. De bona gana ado a em Júpi e , He - cules o Palas. Ja no olem sabe es del abulós au o de l'uni e s que es mou pe si sol (...), d'un déu que deso gani za la na u alesa, que és el pa e de la con usió, que mou l'home en el momen que aques es dedica a come e e o s. Un déu d'aques ipus ens a es emi d'indigna- ció, i el eleguem pe se np e a I'obli , d'on I'in- ame Robespie e l'ha olgu eu e. (. . .) Es a- ues de Ma , de Mine a i de la Llibe a s'aixe- ca an en els llocs més des aca s de les nos es i- endes; celeb a em una es a anyal al seu hono ; a o ga em la co ona cí ica al ciu adii que millo hagi se i la pa ia. A l'en ada d'un bosc soli a- 3 SADE. Sis ema de la ag esión, Ba celona, Tusque s edi- o es, 1979, pp. 49-54. 4 Idem, ibídem, p. 54. i Venus, Himeneu i Amo , e igi s so a un em- ple ag es , eb an I'homena ge dels aman s; alli, pe la m5 de les G icies, la bellesa co ona a la cons ancia»>. 1 Sade o na a di igi -se explíci a- men al poble ances: «Ciu adans meus, la a- jec d ia que hem eco egu des del 89 ou mol nés di ícil que la que ens queda pe ecb e . (. . .) F ancesos, osal es dona eu els p ime s cops i la os a educació nacional a i la es a; pe o apliqueu- os o segui a aques a asca; que ella es con e eixi en una de les os es nés acu- cian s p eocupacions. (. . .) Cal e -los sen i la necessi a de la i u únicamen pe qu? la se a elici a depen d'ella, i així se an pe sones ho- nes es pe eogisme, i aques a llei que egeix o s els homes, se a semp e la més segu a de o es. (. . .) Que ningú no dub i que les eligions són el b essol del despo isme; el p ime de o s els des- po es ou un sace do . (. . .) Cons an í i Clodo eu a en se més sace do s que sobi ans. (...) No emp em la o ca sinó con a els ídols; els sa cas- mes de Julia I'Apds a a danya en més la eligió c is iana que o s els suplicis de Ne ó»6. Sade a iba ins al ons quan jus i ica la se a pos u a a ea i pagani zan aho a. Si l'home ex- pe imen a passions de o ipus i signe, és es ú- pid de no conside a -les co n quelcom na u al, exigi pe la na u alesa humana. Pe an , amb aques c i e i, an l'homosexuali a co n la dis- bauxa he e osexual, an I'amo co n I'odi, an l'ag essi i a co n la dolcesa són «na u als», aixd és, «bons». 1 aixo és així ins a al pun que no ap o i a la elici a que la ida ens b inda po a iba a se un peca en la mesu a que ebu gem quelcom que la Na u alesa (els déus pagans) ens o e eix; es ac a pe an de quelcom equipa a- ble a un sac ilegi. «Qui ha c ea I'home? iQui li ha dona les passions que, segons el c is ianisme, me eixen I'in e n? iPe en u a no ha es a el os e Déu? Així, doncs, imbecils c is ians, jad- me eu que aques Déu idícul dóna, pe una banda, a l'home inclinacions que es eu obliga a cas iga desp és, pe una al a banda? <És que igno a a que aques es inclinacions I'ul a ja ien? Si ho sabia, jcom és que els les dona? 1 si no ho sabia, jpe que cas iga l'home pe una al a que només el1 ha 1 nés enda an segueix 3 Idem, ibídem, pp. 55-56, 6 Idem, ibídem, pp. 57-61. 7 Idem, ibídem, p. 68. p egun an semblan men : qPe que ens ha c ea mons uosos? ¿És que po se li obliga en a e -ho? Alesho es no és Iliu e. O iho ha e cons- cien men ? Alesho es és un ba ba . No, Déu no es aba o ca a c ea I'home, i si ho a, només és pe a so me e'l a aques des í; la p opagació de la nos a especie passa a se , doncs, el majo dels c ims i es no se ia més desi jable que la o al ex- inció del gene e hum5»8. Pleguem. C eiem que els ex os han jus i ica més que sob e amen la nos a a i mació inicial de la p oximi a ideologica en e Sade i Nie z- sche. Quan al ma c «ci cums ancial» en el qual apa eix la igu a i el pensamen polí ic i eligiós del Ma ques de Sade, o ens el a eu e com el po an eu en la se a epoca d'un ipus de e olu- ció més adical que la que po a en a e me la g an majo ia dels bu gesos assedega s de Ilibe - a . Com si la Re olució F ancesa s'hagués du a es ni ells de p og essi a adicali a : 1) el ni ell bu ges, en el qual iom i; 2j el ni ell del «qua » es a -des de Ma x se'n diu «p ole a i» amb Babeu -, en el qual acaba pe den ; i 3) el ni ell «sidic», que an a semblanca é amb els ideals con acul u als de la Re olució de maig ances del 1768, que quedi o almen ma gi- na . Sade, anca al manicomi, és el s'mbol d'aques a ma ginació d'una e ol a ideologica mol p o unda pe la qual el1 i mol s pocs d'al- es c eien que calia segui llui an .