L'estatut de la filosofia de la religió

L'ESTATUT DE LA FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ Pe e LLUÍS FONT A esa la manca de adició academica en el nos e país, pel que a a la iloso ia de la eligió, i a es que a l'o igen d'aques es jo - nades hi ha la pe ició d'un g up d'alumnes que olien una iniciació en aques a discipli- na, espe o que el ca ac e delibe adamen in oduc o i i sis ema ic d'aques a ponencia no sigui in e p e a co n una desconside a- ció. iPod ia se i -me ambé de ci cums- hncia a enuan -¿o és massa p e ensió?- la con icció que algunes de les idees que aquí se sos enen no són excessi amen com- pa ides? Penso que po se ú il, en o cas, no dona massas coses pe p essuposadesl. Es na u al, sob e o donada la nos a his- b ia ecen , que la iloso ia de la eligió susci i eaccions que, en el millo dels casos, s'escalonen en e la cu iosi a i la sospi a. No solamen pe les conno acions que en- ca a é el ema eligiós en els nos es medis uni e si a is, sinó ambé pe que l'es a u , diguem-ne epis emolbgic, de la iloso ia de la eligió és p ou p oblema ic pe que, mal- g a la adició academica de mol es uni e - si a s es ange es, es jus i iqui ei e ada- men el seu qües ionamen . En la me a ex- posició, ac a é de mos a que la iabili a de la iloso ia de la eligió e condicionada pe la idea que hom se'n aci. To depen de que en enguem pe iloso ia de la eligió. La concepció de ensada aquí aspi a només a a knye una co a accep able de igo i de ole ancia. Abans d'en a di ec amen en ma e ia, hau ia de queda su icien men cla -i ho dic, an en a enció als eblegs co n als que enen al.le gia a la eologia- que, almenys en una p ime a ap oximació i a eses les nos- es coo denades cul u als, es poden dis in- gi dues mane es d'abo da in elelec ual- men el ac amen del enomen eligiós: des de la eologia o des de la iloso ia de la ' El ex d'aques a ponencia ha es a edac a des- p és de la se a exposició o al. He in en a , pe o, e- cons ui -la ap oximadamen co n a se p onunciada, a egin -hi només alguns acla imen s i e e encies, que igu en en no es. Hi he adjun a ambé, en a enció a aquells que es an menys amilia i za s amb el ema, una bibliog a ia elemen al, pensada amb c i e is p iic ics i indican les edicions més accessibles, an des del pun de is a come cial co n des del lingüís ic. eligió2. En una con aposició una mica sim- pli icada, es pod ia di : a) que la eologia pa la de Déu, és a di , de l'objec e de la eligió, men e que la ilo- so ia de la eligió no pa la, almenys.di ec a- men , de Déu, sinó de la eligió ma eixa3; b) que la eologia é un objec iu p ima- iamen eligiós, men e que la iloso ia de la eligió no é un objec iu eligiós (ni pa a- eligiós, ni an i eligiós), sinó que es p oposa d'en end e la eligió; c) que la eologia és con essional, és a di , é el seu c i e i da e en la p opia a- dició eligiosa del ebleg, men e que la ilo- so ia de la eligió és acon essional, és a di , a un ac amen acional i au bnom del e- nomen eligiós, independen men de la pos- u a eligiosa (o an i eligiosa, o ,a eligiosa) del ilbso 4; a') que h eologia p essuposa la e, men- e que la iloso ia de la eligió no pa eix d'aques p essupbsi (com ampoc del p es- supbsi c~n a i)~. En esa, de momen , co n a conjun de disciplines iloso iques i cien í iques que enen pe objec e l'es udi de la eligió. Més a all, en ac a de la delimi ació de la iloso ia de la eligió en sen i es ic e, eu em quin 6s el seu lloc especí ic din e d'aques conjun in e dis- ciplina i. Aques a a i mació no p essuposa necessii iamen que o es les eligions siguin (( eis es)), sinó que é pe objec e con aposa el llengua ge di ec e de la eligió -i, en aques cas, el de la eologia- al llengua ge indi- ec e de la iloso ia de la eligió, que és, en elació al p ime , un me allengua ge. Vegeu, anma eix, el que diem nés a al1 sob e les limi acions eals d'aques a ccau onomia)). La qual cosa no ol pas di que la iloso ia de la eligió -i la iloso ia en gene al- pugui comenca a ze o i sense p essupbsi s. Es ic ben con encu que no hi ha ac i uds neu es o e ges. La p e ensió de comen- qa a ze o i sense p essupbsi s és una de les g ans il- lusions que eapa eixen de mane a ecu en al lla g de la his o ia de la iloso ia. Desca es i Husse l en són dos exemples il.lus es. La e i a és que semp e ((es em emba ca s)) (PASCAL, Pensamen s, ed. B unsch icg, nú- me o 233) i que només podem epa a el aixell en al a ma , no a les d assanes. Pensa és semp e (( epensa )) i, pe an , pensa des d'una si uació de e minada. No es ac a, doncs, de p e end e comen a sense p essupb- si s, sinó de econeixe quins són els p opis i de es- pec a els de l'in e locu o . El que aquí s'a i ma és, simplemen , que la iloso ia de la eligió no ha de pa i pe o ca d'uns p essupbsi s de e mina s, sinó que és La iloso ia de la eligió és, doncs, el lloc na u al pe e un ac amen acional i au b- nom - 'n quan um po es - del enomen eli- giós. La inalienable olun a d'au onomia del pensamen ilosb ic i cien í ic exigeix que no es p essuposin necessh iamen unes de e minades opcions en ma e ia eligiosa, si es ol que la iloso ia i la ciencia siguin ac i i a s in el-lec uals p ac icables pe o - hom. Ca no o hom c eu en l'exis encia de Déu, pe o sí que c eu o hom en l'exis kn- cia de la eligió. El p essupbsi basic de la i- laso ia de la eligió és, doncs, que la eligió és un e his b ic i cul u al que po se ob- p ac icable des de p essupbsi s di e sos. Es cla que, segons co n s'en engués la iloso ia de la eligió, només en pod ia e el c eien , o bé el no c eien ; pe b, en aques cas, di ia que es ac a més a ia de eologia o bé de eologia a ephl. Cal que les pa aules signi iquin alguna cosa. Tal co n he insinua , la quiid uple con a- posició an e io és simpli icada, pe o em sembla jus i i- cable pe e i a malen esos. En igo , po se només és alida si, quan diem (( eligió)), pensem ((c is ianisme)); pe b el p oblema de l'ex ensió del concep e de eligió, el e oba em desp és ( egeu la no a 16). Cald ia a egi enca a una al a p ecisió: el que diem de la eologia, almenys pel que a als pun s b), c) id), al no solamen de la (( eologia dogmii ica)), sin6 ambé, en g os, de l'ansmenada (( eologia onamen al)), denominació més Amplia i ac uali zada de la ella apologe ica. Aquí, pe b, la con aposició no se ia an ca egb ica, ja que en aques a b anca de la eologia es a, de e , ambé iloso- ia de la eligió, pe bé que ((o ien ada)) (en el millo dels casos, conscien men ; en el pi jo , inconscien - men ) en unció dels in e essos gene als de la eologia. La (( eslsgia onamen al)) és eologia en la mesu a en qui. es a des de la e i al se ei de la e, i és iloso ia de la eligió en la mesu a en que s'hi a un ac amen o mal de la e, examinan -ne la na u alesa, els p essupbsi s, la aonabili a , e c. Si es ac és de ila mol p im, s'hau- ia de pa la , ins i o , d'una ce a in lexió ac ual de e a la eologia cap a la iloso ia de la eligió, en esa co n a iloso ia del c is ianisme. Algú ha pa la de la , ilsso ia de la eligió co n a ((conscikncia c í ica de la eologia)) (1. MANCINI, ((Filoso ia de la eligión)), Conci- lium, núm. 156, 1980, p. 404). Quedapenden , pe al a pa , el ema de l'aaomenada (( eologia na u al)), de que pa la em més a all. Faig o es aques es p ecisions pe sugge i la complexi a del ema, no pe aiguali els e mes de la con aposició p ime a en e eologia i ilo- so ia de la eligió. Malg a les apa ences, aques a posi- ció no é g an cosa de comú amb l'es a egia ((ca esia- na» de dis anciamen de la eologia, p ac icada pe H. Dumé y (Philosophie de la elig on, 1, Pa ís, P.U.F., 1957, p. VI): les se es pos e io s di icul a s amb el San O ici mos a en que aquelles p ecaucions e en an mo i a- des co n inú ils. jec e de ac amen acional, cien í ic i ilo- sb ic. To a eligió, hdhuc la que el c eien é pe e elada, s'insc iu en la ama de la im- manencia his b ica i cul u al i no po se , pe an , un eda . Aques és el sen i de la coneguda ase de Lachelie : «Es o ici de la iloso ia comp end e-ho o , hdhuc la e- ligió #. Fe s aques acla imen s, em p oposo de desen olupa el ema en qua e pun s, que poden conside a -se successius o comple- men a is, segons co n es mi in: 1) la delimi ació de l'espai p opi de la iloso ia de la eligió en sen i es ic e; 2) una llamb egada a la his o ia de la iloso ia de la eligió i al en a11 de les en- dencies ac uals; 3) unes indicacions sob e la emh ica i la me odologia d'aques a disciplina; 4) l'examen d'una apo ia ela i a a la se a possibili a i legi imi a . 1) Delimi acid de Iéspai p opi de la iloso ia de la el gid en sen i es ic e Cald ia comenca pel comencamen , és a di , pe la qües ió del nom. L'exp essió « i- loso ia de la eligió)) da a del p ime e $ del segle XIX i ou ac edi ada, si no in en ada, pe Hegel. Les Vo lesungen ibe die Philosophie de Rel gion o en dic ades a Be lín en e 1822 i 1831 i publicades pbs umamen pe p ime a egada el 1832. És una exp essió que da a de la ma eixa epoca que al es de semblan s, co n (( iloso ia de la ciencia)), (( iloso ia del d e )) o (( iloso ia de l'a )), que adueixen un ce i a ge de la iloso ia, que, a pa i de la Il.lus ació, endeix a con- e i -se onamen almen en e lexió c í ica sob e la cul u a en conjun o sob e algun dels seus sec o s7. In A. LALANDE, Vocabulai e echnique e c i ique de la philosophie, Pa ís, P.U.F., 7.' ed. 1956, a . ((Philosophie)), p. 775. ' Sob e els o ígens d'aques a denominació, egeu, pe exemple, H. DUMERY, La en a ion de ai e du bien, Pa ís, Seuil, 1956, p. 130, on co igeix algun lapsus que es a pe pe uan en les successi es eedicions del Voca- Des de lla o s, s'imposa aques a denomi- nació pe designa una b anca de la iloso ia, dis in a de l'anomenada (( eologia na u al)), amb p eceden s an an ics co n la iloso ia ma eixa, pe o que s'ha ia ana cons i uin co n a disciplina nés o menys au bnoma du an el pe íode de la 11.lus ació i, sob e- o , del Roman icisme i que ha es a la ma- iu de les di e ses cikncies de la eligió (his- b ia de les eligions, sociologia de la eligió, psicologia de la eligió, e c.), de la ma eixa mane a aue la iloso ia ou cou ha ia es a la ma iu de les cikncies en gene al. Desp és de l'apa ició de les cikncies de la eligió, la denominació (( iloso ia de la eli- gió» s'u ili za en un doble sen i : - en sen i ampli, pe designa el con- jun in e disciplina i ilosb ic i cien í ic que é pe objec e l'es udi del enomen eligióss; bulai e de LALANDE. Cal no a , pe b, que l'analogia g a- ma ical en les designacions que comencen pe « iloso- ia de...)) és enganyosa. En els casos esmen a s, es ac a de disciplines ilosb iques que uncionen co n a me a- llengua ges (com a llengua ges de segon g au) en ela- ció al espec iu llengua ge di ec e que p enen pe ob- jec e de e lexió, men e que, en al es casos, com, pe exemple, la (( iloso ia de la na u alesa)), nom habi ual de la «cosmologia» wol iana, es ac a d'un llengua ge de p ime g au. Un cas especial és el de la (( iloso ia de la his o ia)), exp essió que apa eix amb Vol ai e i que ha man ingu des del seu naixemen la ma eixa ambi- güi a que la pa aula «his b ia», que semeix pe desig- na an la eali a his b ica (la HL o ie dels alemanys) co n la ciencia que l'es udia (la Geschich e). Aixb a que la (( iloso ia de la his o ia)) hagi oscil.la semp e en e una « iloso ia de la Hi o ie)) (de la eali a his b ica) i una (( iloso ia de la Geschich e)) (de la ciencia his b ica), que ind ien el seu hombleg espec iu en la (( iloso ia de la na u alesa)) i en la « iloso ia de la ciencia)). 1 deixo de banda el cas, enca a nés complex, de la (( iloso ia del llengua ge)). No s'ha oba cap denominació nés cbmoda pe aba ca els dos ipus de disciplines, ilosb iques i cien í- ques. S'ha u ili za , a egades, en aques sen i ampli, l'exp essió ((ciencia de les eligions)), pe o é, pel cap baix, el ma eix incon enien que (( iloso ia de la eli- gión. ((Hie ologia)) no ha p ospe a , p obablemen pe - que és un e me massa ma ca pe una única enden- cia, la enomenolbgica. Tampoc (( eligiologia)), mo de ab icació an he e odoxa co n «sociologia», pe b que no ha ingu la o una d'aques . En les uni e si a s anglosaxones, els Depa amen s on s'es udia, des de les di e ses pe spec i es ilosb iques i cien í iques, el eno- men eligiós, s'anomenen, indis in amen , de « iloso ia de la eligión, de ((ciencies eligioses)) o d'«es udis e- ligiosos)). - en sen i es ic e, pe designa la dis- ciplina ilosb ica de quk pa lem i que ha de ede ini -se en on de les cikncies de la eli- gió, de la ma eixa mane a que ha hagu de e -ho la iloso ia en gene al en on de les cikncies a que a dona lloc i que desp és se n'han emancipa . - Així, a l'ho a de delimi a l'espai de la iloso ia de la eligió en sen i es ic e, si olem p ocedi amb un mínim de espec e pels objec es o mals, s'imposa un iple aco amen . Cal dis ingi -la de les disciplines eines: a) de les disciplines eolbgiques ( eolo- gia dogma ica o onamen al); b) de les al es disciplines ilosb iques, o soi-disan ilosb iques ( eologia na u al); i c) de les disciplines cien í iquis (cikncies de la eligió). La con aposició en e iloso ia de la e- ligió i eologia ha es a ja sub a llada nés amun . Queden pe anali za , pe an , els pun s b) i c). b) Quan a les (soi-disan ) disciplines ilo- sb iques, em e e i é aquí únicamen a la (( eologia na u al)) o (( eologia ilosb ica)), anomenada ambé imp bpiamen « eod.i~ea))~. Més enda an pa la em de la « enomenologia de la eligió)), que no és p bpiamen una disciplina ilosb- ica, sinó un en ocamen de la iloso ia i/o de la(es) ciencia(es) de la(es) eligió(ns). En igo , cald ia esmen- a ambé aquí la (( iloso ia de la cul u a)), disciplina de compe encies mal de inides, que o eja la (( iloso ia de la his o ian i la «sociologia del coneixemen )). La ilo- so ia de la eligió oba en la iloso ia de la cul u a el seu ma c na u al i pod ia conside a -se'n co n una pa , amb adició academica especiali zada. No hi ha lloc, en can i, a pa la aquí, co n s'ha e a egades, de (( ilo- so ia eligiosa)) -denominació, pel cap baix, ambi- gua-, que és nés una o ien ació que una disciplina. Una cosa semblan es pod ia di de la (( iloso ia c is ia- na)): penso, amb J. Lac oix (Kan e le kan isme, Pa ís, P.U.F., 1967, p. 124), que, ((pa adoxalmen (...) una i- loso ia només po se c is iana no p oposan -se de se - ho (...). Així co n 1'Es a au en icamen c is iii no és 1'Es a cle ical, sinó el que eali za millo la se a essen- cia d'Es a , així la iloso ia c is iana només po se la nés p o undamen ilosb ica)). Sob e la noció de « ilo- so ia c is iana)) en gene al i, nés conc e amen , sob e la discussió d'aques concep e els anys 30, egeu M. Cal comenca eco dan que la (( eologia na u al)), si bé é a els mol an igues, és de adició ecen en an que disciplina ilo- sb ica especí ica. Ni els ilbso s g ecs, ni els Pa es de l'Església, ni els escolas ics medie- als, ni Suá ez, ni els g ans me a ísics del segle XVII, no an de la (( eologia na u al)) una disciplina au bnoma, sinó que engloben semp e la se a ema ica en la me a ísica o iloso ia p ime alo. Se a Wol qui, p enen peu en els Essais de héodicée de Leibniz, im- posa a la di isió academica de la iloso ia que a a ens sembla adicional, amb la (( ea- logia na u al)) co n una de les es b anques de la me a ísica especial. En Leibniz ma eix, pe b, el lloc del ac amen del p oblema de Déu el dóna el Discou s de mé ajhysique, no els Essais de héodicée. Es e i a que la (( eologia na u al)) é algun pa en iu amb l'ob a, pe exemple, de San Anselm o de San Tomas d'Aquino; pe b el con ex de l'a gumen anselmia en el P oslogion o el de les (( ies)) en la Suma eolog - ca indiquen cla amen que la e lexió d'a- ques s ilbso s- eblegs sob e Déu pe any a l'in ellec us idei. 1 si pensem en la eologia de la Suma con a els gen ils del ma eix San To- mas o, ins i o , en la de 1esMedi acions me a@ siques de Desca es, cal econkixe que, mal- g a la se a indub able p e ensió ilosb ica, no deixen de se una acionali zació guiada, nés o menys inconscien men , pe l'in isi- ble il d'A iadna de la e: la p e esa eologia ilosb ica esul a se , de e , una decan ació acional del mono eisme bíblic, ja que hom e oba al inal allb que ja posseia al p in- cipil'. NEDOSCELLE, Exis e- -il une pbilosopbie cb é ienne? (Pa ís, Faya d, 1956) i E. GILSON: ((La no ion de Philosophie ch é ienne)) (Bulle i z de la Socie é F anqaise de Pbilosopbie, ma 5 1931). lo No cons i ueix cap excepció el Libe c ea u a u n de Ra non Sibiuda, edi a adicionalmen (a pa i de la segona edició, 1485) amb el í ol imp opi de Tbeologia na u alis. Es pod ia eu e, en can i, un indici de la pos- e io (( egionali zació)) de la (( eologia na u al)) en els Cogi a a ne apbysica de Spinoza, on el ema de Déu igu- a co n a ((pa especial)) de la me a ísica. l1 A i ma que aques a e lexió ilosb ica (o p e e- samen ilosb ica) sob e Déu no és au bnoma en elació a la e és, simplemen , p end e consciencia del seu es- a u epis emolbgic. No cal di que aques a ci cula i a Pe b, quan la e lexió ilosb ica sob e Déu, a nés de pe d e la se a consciencia d'in ellec us idei, s'e igeix en disciplina ilo- sb ica di e enciada, és quan dóna lloc nés cla amen a un híb id de eologia i de iloso- ia de la eligió -mi janqan els bons o icis de la me a ísica-, amb in e e kncies i blo- queigs de dos ni ells de llengua ge: el llen- gua ge eligiós i el me allengua ge ilosb- ic12. La (( eologia na u al)), conside ada co n a disciplina au bnoma, apa eix co n un dupli- ca a da, abs ac e, a i icial i innecessa i, de la eologia ou cou . Aixb no ol pas di que els p oblemes que plan eja no siguin au kn ics p oblemes. El que aquí a i mo és que aques s p oblemes oben el seu lloc, o bé en la me a ísica (el p oblema de l'abso- lu ), o bé, quan l'absolu p en el nom eligiós de ((Déu)), en la iloso ia de la eligió ( e le- xió, en e al es coses, sob e les implica- cions me a ísiques del discu s e1igiós)l3. he meneu ica aól e no é es a eu e amb allb que en lbgica s'anomena ((ce cle iciósn. l2 Cla que aixb po se es pod ia di , en una o al a mesu a, de o a eologia: o a eologia 6s un me allen- gua ge, esul an del ((dis anciamen )) necessa i pe a la e lexió, que endeix a inco po a se el -i al- llengua - ge p ime . Sigui di aixb de passada i co n una ma isa- ció po se necessa ia. Allb, pe b, que olia ema ca aquí és que la (( eologia na u al)), pe bé que é ele- men s de iloso ia de la eligió, 6s onamen almen eo- logia: pa la de Déu (del ((Déu de les eligions)), con e - i en ~Déu dels ilbso s))); a una unció eligiosa, enca- a que nés o menys e gonyan (ja sigui en o ma de eo i zació de l'anomenada (( eligió na u al)), ja sigui co n a jus i icació dels anomena sp aea nb la idei); es a nés o menys guiada pe una adició eligiosa; i suposa, pe an , la c eenca en Déu (almenys co n a objec e de (( e ilosb ica))). Fe es aques es obse acions, cal eco- neixe , anma eix, que no és acil de aqa la línia que sepa a la (( eologia na u al)) de la (( iloso ia de la eli- gió)). El e que, en la bibliog a ia anglosaxona, el e - me de (( eologia ilosb ica)), que sembla ana guanyan e eny, inclogui so in , a nés dels emes de la (( eolo- gia na u al)), els de la (( iloco ia de la eligió)), 6s un indici d'aques a di icul a . l3 Dono pe suposa que el discu s eligiós, si no es ol aba a i el ema, en é, e ec i amen , d'implicacions me a ísiques. Així, pe exemple, l'examen del concep e de Déu i de les ((p o es)) de la se a exis encia, co n a capí ol obliga de la iloso ia de la eligió, és la ecu- pe ació d'una pa impo an de la emi ica de (( eolo- gia na u al)). Resumin : no és la (( eologia na u al)) - eologia, al cap i a la i-, sinó la iloso ia de la eligió -disciplina ilosb ica que e- nuncia a e eologia, en el sen i abans ex- plica - el lloc na u al del ac amen ilosb- ic del ema eligiós. c) Cal, inalmen , dis ingi la iloso ia de la eligió -exp essió u ili zada, d'a a enda- an , en el seu sen i es ic e- de les disci- plines cien í iques, que an l'es udi posi iu del enomen eligiós. iciencies de la eligió o ciencia de les eligions? No podem pas en a a a en aques- a qües ió de la uni a o plu ali a de la(es) ciencia(es) de la(es) eligió(ns), que, pe al a pa , no ens impo a especialmen de ca a al nos e objec iu14. A aques e ec e, ens po se ú il de passa e is a, enca a que sigui mol pe damun , de les p incipals cihncies de la eligió que, de e , són cul i ades pels especia lis e^'^. 1. La hid ia de les eligions. Té, bb iamen , pe objec e el coneixemen del passa eli- giós de la humani a i, en aques sen i , p o- po ciona, en una bona mesu a, els ma e ials pe a l'es udi del e eligiós. Fins al inal de 1'Eda Mi jana, la base del coneixemen his b ic es eduia, p ac ica- men , a les eligions $el onc bíblic i a les del món g eco- oma. Es sob e o a pa i del Renaixemen , amb els descob imen s geo- l4 Només inciden almen a é alguna eha ca e e- en a aques pun . Pe a una isió de conjun del ema, egeu, pe exemple, M. MESLIN, Ap oximacidn a una cien- cia de las eligiones, Mad id, C is iandad, 1978; o bé J. G~MEZ CAFFARENA - J. MART~N VELASCO, Filoso a de la eligidn, Mad id, Re is a de Occiden e, 1973 (pp. 18- 44). D'a a enda an , pe una qües ió p ac ica, pa la é simplemen , sense in enció especial, de ((ciencies de la eligió)) o de ((ciencia de les eligions)), segons el cas. l5 En un in en a i més comple de les ciencies de la eligió, cald ia esmen a , a més de les que es mencio- nen a con inuació en el ex , l'an opologia cul u al, on l'es udi de la eligió en a com un componen -quan s'insis eix en aques aspec e, es pa la d'an opologia eli- giosa-, pe bé que el seu objec e és més ampli, i les ciincies del llengua ge ( ilologia, lingüís ica, e c.), que po- den se conside ades, en aques cas, com a ciencies auxilia s i que enen, de e , en la eligió un dels seus camps d'aplicació. g a ics i el mo imen coloni zado i missio- ne , quan es p odueix una no able amplia- ció del coneixemen de les eligions exis- en s (les g ans eligions asia iques, les eli- gions del Nou Món i les eligions ((p imi i- es))), que se a la base de la mode na cien- cia de les eligions. Malg a aques a ampliació de la base em- pí ica, cal econeixe , pe o, que la iloso ia de la eligió, al lla g de o a 1'Eda Mode na, ha es a gai ebé exclusi amen -i ho se- gueix essen , en bona pa - iloso ia del c is ianisme o, a o es i a , de les eligions bíbliques16. 2. La sociologzd de la eligid que cald ia dis- ingi acu adamen de la c<sociologia eligio- sa»17. Es udia la eligió com a enomen so- cial: condicionamen s socials del e eligiós; in e dependencia en e enomen' eligiós i sis ema cul u al, social, polí ic i econbmic; componen s socials de l'ac i ud eligiosa; l6 Hom ha lamen a so in aques a limi ació, de i- ada d'un e iden e nocen isme. Vegeu, pe o, la pos- u a d'A. Fie o, que, en un llib e ecen (Sob e la eli- gidn, Mad id, Tau us, 1979), conside a que la cons a a- ció d'aques e és mes a ia cla i icado a: el concep e de « eligió» se ia un concep e o ja a Occiden pe designa el c is ianisme i, pe ex ensió, o allo que se li assembla, en la mesu a en que se li assembla. No se ia, pe an , el c is ianisme un cas pa icula de eligió, sinó que el concep e de eligió se ia una gene ali zació a pa i del c is ianisme. Si bé, o comp a i deba u , po se l'ex ensió del concep e de eligió no esul a al- e ada pe aques nou en ocamen , la qües ió é, an- ma eix, la se a impo ancia, almenys pe dues aons: la p ime a, pe que la de e minació del concep e de eli- gió és un dels p ime s p oblemes amb que es oba la iloso ia de la eligió; i la segona, pe que aques con- cep e esul a a sensiblemen di e en segons quina e- ligió -o quin ipus de eligió- sigui conside ada com analoga um p inceps. l7 Vegeu l'a icle «Religió» de J. Es uch, a Ic ineu, Dicciona i de les ciencies de la socie a als Paisos Ca alans (Ba celona, Edicions 62, 1979), així com la se a ponen- cia, publicada en aques ma eix núme o dlEn ahona . Sob e la his o ia de la sociologia de la eligió, egeu J. MATTHES, In oducción a la sociologia de la eligidn, 1: Reli- gidn y sociedad (Mad id, Alianza, 1967, pp. 37 SS.), o bé INSTITUTO «FE Y SECULARIDAD)), Sociolog a de la eligidn. No as c i icas (Mad id, Cuade nos pa a el Diálogo, 1976), publicació sepa ada d'una pa de Sociolog a de la eligidn y eologia. Es udio bibliog á ico (ib . , 1 975 ; ac uali - za pe un segon olum, 1978), que és el millo in en- a i bibliog a ic exis en de sociologia de la eligió. uncions socials de la eligió; o mes col.lec- i es de ida eligiosa. 3. Lapsicologia de la eligi6 Es udia la eli- gió co n a enomen psicolbgic: condiciona- men s psicolbgics del compo amen eli- giós; in e dependencia en e compo a- men eligiós i cons i ució psicolbgica; componen s psicolbgics de l'ac i ud eligio- sa; uncions psicolbgiques de la eligió; o - mes indi iduals de compo amen eligiós. La his b ia de les eligions, la sociologia de la eligió i la psicologia de la eligió no són, pe o, ciencies es anques. Funcionen, de e , co n a ciencies pa icula s, pe o coo - dinables, i poden se conside ades co n es capí ols o en ocamen s d'una única ciencia de les eligions. Fins i o , cada una d'elles ha es a conside ada alguna egada co n a ciencia global de les eligions i, nés so in , com a ciencia p incipal, que eco e a les al es co n a cikncies auxilia s18. Les ciencies de la eligió, co n o a cien- cia, an cons a acions de e i ac en d'en- end e els e s cons a a s, si uan -los din e de o ali a s nés Amplies (sinc bniques i dia- c bniques), pa in d'hipb esis, que, en la mesu a en que són con as ades empí ica- men , poden assoli la ca ego ia de lleis so- b e les cons an s de la conduc a eligiosa. Com o a ciencia, enuncien a e hipb esis me a ísiques i, pe an , són eligiosamen neu es i me odolbgicamen «a- ees))lg. La cons a ació de les cons an s de la conduc a eligiosa és independen del e que Déu exis eixi o no. Es e i a que, sob e o en els seus o ígens, la his b ia de les eligions, la sociologia de la eligió i la psicologia de la eligi6 han de i a so in cap a l'his o icis- me, el sociologisme o el psicologisme, en i u d'ex apolacions indegudes o de p es- supbsi s ilssb ics nés o menys incon ola s. Pe b aixb ja és una al a his o ia. A egades es pa la, ambé, d'((an opo1ogia eli- giosa)) co n a ciencia sin e ica i in eg ado a, enca a que aques a denominació s'u ili za po se nés so in co n una pe spec i a de l'an opologia cul u al ( egeu la no a 15). l9 Es a di , p escindeixen de la qües ió de l'exis en- cia de Déu. La qües ió sua a susci ada ega el p o- blema delica de la elació en e ciencia i iloso ia, en la qual a a o jus si podem en a . En di é només l'indispensable pe si ua , segons el meu c i e i, la iloso ia de la eligió en elació a les ciencies de la eligió. És ob i que una i al es enen en comú la olun a de e un ac amen acional i au- bnom del e eligiós. Pe b, ens pod iem p egun a : iés que la iloso ia de la eligió hi po a egj alguna cosa, a les ciencies esmen- ades? Es una p egun a que o ma pa d'una de nés gene al: iés que la iloso ia hi po a egi alguna cosa, a la ciencia (pe exemple, l'an opologia ilosb ica a les cien- cies de l'home, la iloso ia del llengua ge a la lingüís ica, e c.)? Si s'accep a la p egun a o mulada en aques e mes, cal con es a , bb iamen , que, en el pla de les in es igacions p bpies de la ciencia, no hi po a egi es. Tanma eix, pe poc c í ic que se sigui amb el posi i isme, cal econeixe que, al cos a (o nés en@, o nés enllh) de les qües ions de e , hi ha les qües ions de d e , de sen i , de alo , i que, al cos a (o més en@, o nés enllh) de les qües ions de genesi i de unció de les eli- gions, hi ha la qües ió de la e i a o la al- seda de les a i macions eligio~es~~. A iba s en aques pun , pod iem de ini la iloso ia de la eligió, si nés no p o isio- nalmen , co n una disciplina ilosb ica « e- gional)) (enca a que, na u almen , amb im- plicacions globals), pa de la (( iloso ia de la cul u a)), que é pe objec e acla i la na u- alesa, el sen i , les implicacions i el alo de la eligió i les se es elacions a nb la es a de la cul u a, mi janqan una e lexió sob e el ac lm de les eligions (conegu pe les cien- cies de la eligió) i una alo ació c í ica de les eo ies a que aques ha dona lloc. No cal di que p essuposo aquí una con- cepció discon inuis a de les elacions en e ciencia i iloso ia, que no pe me de conce- 20 ÉS Husse l qui ens ha ensenya d'una bona ega- da a dis ingi en e les qües ions de genesi i les de alo . Vegeu, ambé, Kan (C í ica del judici, 86, ((Obse a- ció ): ((To aixb ol di únicamen que, si bé lapo po ha e es a la p ime a a p odui décls (dimonis), la ao; en can i, ha es a la p ime a a pode p odui el concep e de Déu, en i u de p incipis mo als)). b e aques a com una gene ali zació dels e- sul a s de la ciencia, amb endencia a l'ex- apolació. Filoso ia i ciencia ac en de es- pond e a p egun es di e en s. La iloso ia de la eligió ha d'es a in o mada de les adquisi- cions de les ciencies de la eligió i, sob e o , ha de eni una idea cla a de l'objec e i, pe an , de l'abas d'aques es ciencies, pe que ha de sabe de que es a pa lan ; pe o no es po p e end e que li sigui indispensable e- ni -ne un coneixemen exhaus iu. Si igno- és les ciencies, es mou ia en el bui ; pe b, si no pogués comenca ins que aques es ha- guessin acaba , no pod ia comenca mai. Delibe adamen he deixa pe al inal d'aques a pa el ema de la enomenologia de la eligi0: que cal si ua ambé en elació a les ciencies de la eligió i a la iloso ia de la eligió2'. La enomenologia de la eligió, es e a- men inculada a la his b ia de les eligi~ns~~, es p oposa de desc iu e, segons una ecnica d'inspi ació husse liana, el enomen eligiós en la se a especi ici a , sense educcions ni p ojeccions de cap mena, posan en e pa- kn esis o a classe d'hipb esis, an cien í- iques com ilosb iques. En eali a , cal dis ingi dues a ie a s en la enomenologia de la eligió: una, ep e- sen ada sob e o pe au o s p oceden s del camp de la his b ia de les eligions, i una al a, ep esen ada pe au o s de o mació ilosb ica. Pels p ime s, sol apa eixe com un momen o ali zado de les ciencies de la eligió, que, pe al a pa , op a pe un ce en ocamen d'aques es en el sen i de dona p imacia a la comp ensió i la signi icació pe damun de l'explicació i la unció. Pels al- es, ep esen a un momen o un en oca- men de la iloso ia de la eligió, amb una ambigüi a me odolbgica -ciencia quali a- i a, cap ació d'essencies- que po se és consubs ancial a la enomenologia ma eixa. 21 Sob e la his b ia de la enomenologia de la eli- gió, egeu J. GÓMEZ CAFFARENA -J. MARTÍN VELASCO, o. c., pp. 44-71, o bé G. an de LEEUW, Fenomenologia de la eligión, México, F.C.E., 1964, pp. 658 SS. 22 En els paisos anglosaxons, s'ha p ac ica so in amb el nom d'hi b iu compa udu de les eligions. To s e- nim p esen , ambé, el í ol -T ac u d'bis b ia de les e- ligions- de l'ob a més coneguda de M. Eliade, que, de e , és un ac a de enomenologia de la eligió. Com en el cas de la iloso ia de la eligió, pod iem di que la enomenologia de la eli- gió p essuposa un bon coneixemen empí- ic de les eligions, pe o no necessii iamen exhaus iu, ja que el que p e én és copsa les es uc u es essencials de la eligió, in uin l'uni e sal en el pa icula . Sense en a en una a aluació de les pos- sibili a s i els lími s del me ode enomeno- lbgic, des de la pe spec i a aquí adop ada pod iem di que, en la mesu a en que és desc ip iu, és p e ilosb ic; pe o a una un- ció saludable de iscali zació de p ejudicis i, pe an , d'ascesi in elale~ ual~~. T ac an de sin e i za o el que hem di ins a a, es pod ia ep esen a g ii icamen el conjun in e disciplina i de que hem ana pa lan en la o ma següen : Sociologia de la eliaió ~sicolbgia de la eligió 2) Llamb egada a la his b ia de la 'loso i'a de la eligió i al en al/ de les end2ncie.s ac uals Dona un cop d'ull a la his b ia de la iloso ia de la eligió i eu e com s'ha ana cons i uin po ajuda -nos a de e mina amb més p ecisió el seu es a u ac ual. Deiem abans que, si bé com a disciplina ilosb ica o gani zada au bnomamen i amb denominació p opia, la iloso ia de la eligió l3 Una cosa semblan es pod ia di d'una bona pa de la iloso ia analí ica de la eligió, que pod ia se conside ada com una enomenologia suigene is del llen- gua ge eligiós. El ca ac e desc ip iu i, en ce a mane- a, p e- ilosb ic d'una pa de la iloso ia analí ica es e ela en la ma eixa nomencla u a u ili zada pe alguns dels seus més eximis ep esen an s. Pe dona alguns exemples, Aus in pa la de (( enomenologia lingüís i- ca)); Wisdom, de ((psicoanilisi lingüís ica)); Ryle, de ((geog a ia lbgica)); S awson, de ((me a ísica desc ip- i a)), e c. 6s ela i amen ecen , les se es a els són an an igues co n la iloso ia ma eixaZ4. En e ec e, a G ecia el pensamen acio- nal, des dels seus o igens jbnics, s'aplick a desxi a el signi ica de la eligió, que ou conside ada, gene almen , co n una o ma p e- ilosb ica d'in e p e ació del món i de la ida, supe ada pe la iloso iaZ5. És la concep- ció que pod iem quali ica d'«il.lus ada)> i que es po exempli ica a nb els noms de Xenb anes, He acli o els es oics, en e d'al es. També hi obem, ni que sigui en o ma emb ionii ia, eo ies nés adicals sob e l'o i- gen de la eligió, o dides pels a s a eus del món an ic: o igen psicolbgic (la po ), segons Dembc i i els epicu is; o igen sociolbgic (p océs de di ini zació de pe sona ges elle- an s), segons E eme ; o igen polí ic (in en- ció dels legislado s pe e gua da les lleis), segons C i ies. En sen i con a i, aba iem en Pla ó elemen s pe a una eo ia no educcionis a de la eligió, a nb una alo ació posi i a del mi e2% Pla ó i A is b il -en ce a mane a, ja Pa menides- posa en, a més, les bases de la e lexió ilosb ica sob e Déu. En Pla ó, pe b, no hi ha enca a coincidencia en e el p ime p incipi on olbgic i el p ime p incipi eolb- gic. Aques a coincidencia, la obem, en can i, en A is b il, enca a que el seu Déu (,el mo o immbbil) no é cap cai e eligiós. Es di ícil, pe an , de sabe quina elació po- dien eni , de e , a nb les eligions exis en s les especulacions de Pla ó i A is b il sob e l'incondiciona i el p ime mo o . 24 Deixem de banda les cul u es o ien als, on no- mCs pe analogia amb la adició occiden al es po pa - la de iloso ia, po se de eligió ( egeu la no a 16), i, en o cas, de iloso ia de la eligió. El p esen esbós de p ehis o ia i d'his b ia d'aques a disciplina només es p oposa, na u almen , e oca les g ans línies de la se a e olució, sense cap p e ensió de se exhaus iu. Un in- en semblan , esc i des d'una al a pe spec i a, es po oba a H. DUMERY, Phéno nénologie e elzgion, Pa ís, P.U.F.; 1962, pp. 77 SS. 2s Es gai ebé obliga eco da aquí la amosa exp es- si6 d' l is b il sob e «els p ime s que eologi za en)), abans que inguessin els ilbso s (Ille a ísica, 1, 3; 983 b, 27-30). 26 Penso, e ec i amen , que la p esencia de mi es en els dihlegs pla bnics no és un simple esidu p e- acio- nalis a, sinó que espon a un g au ele a de consciencia lingüís ica. Sigui co n sigui, obem ja esbosades des de l'an igui a les posicions basiques de la i- loso ia en on de la eligió: una posició dominan , la «il.lus ada)), que p econi za l'abso ció-supe ació de la eligió, lanqueja- da a banda i banda pe dues posicions mina- i a ies, que en p opicien la dissolució i la i educ ibili a , espec i amen . Amb l'ad enimen del c is ianisme, e1 p oblema p incipal se a el de la elació en e la aó i la e. Tan la endencia an ihel-lenís- ica co n la nés helaleni zan -que no pa a- a ins a dona , a nb l'escola alexand ina, els capadocis i San Agus í, una in e p e ació me a ísica de la e-, es esis i an als esque- mes de dissolució o abso ció de la eligió pe la iloso ia; pe b, a nb nés o menys e icen- cies o en usiasme segons els casos, a l'ho a de busca e e encies cul u als, eu an en el «Déu dels ilbso s)) un alia con a els déus de les eligions paganes. Aques acos amen a la iloso ia se a. anma eix, mol cau , ja que, en g os, es po di que és el c is ianisme ma eix e1 que se a conside a pels Pa es de 1'Església con1 «la e ade a iloso ia)), que, pe an , en a en concu encia a nb la pagana, con on an -se a nb ella en el ma eix pla. L'al e na i a se a: o bé la sa iesa c is iana, nés o nenys imp eg- nada de acionali a , pe elle a les eligions i la iloso ia paganes; o bé la sa iesa pagana, nés o menys imp egnada de eligiosi a , pe suplan a les eligions his b iques, inclosa la c is iana. Na u almen , aques a si uació p es- suposa, almenys implíci amen , una concep- ció de la eligió i de la iloso ia: la eligi6 apa eix, no solamen co n una ins ancia so e- iolbgica, sinó ambé co n una concepció del món; i la iloso ia apa eix, no solamen co n a ob a de la aó, sinó ambé co n una dogma- ica he e ada. L'ob a dels Pa es de 1'Església és, pe an , onamen almen eolbgica, i només de o - ma implíci a, o explici ada inciden almen -sob e o pe necessi a s apologe iques-, hi obem elemen s de iloso ia de la eligió. Una cosa semblan pod íem di dels me- die al~: la se a concepció de la iloso ia co n an illa heologiae, a nb la consegüen impossi- bili a eb ica de dis anciamen me odolb- gic, a p hc icamen impensable la iloso ia de la eligió. Aques a impossibili a eb ica es oba, d'al a banda, en el món sociolbgi- camen c is ia de 1'Eda Mi jana, a a o ida pe una p ac ica impossibili a psicolbgica. Es e i a que, a nb la ecepció de l'a is o e- lisme en el segle XIII, la iloso ia eclama a cada egada nés els seus u s. Pe b les con- seqüencies, en el camp que ens ocupa, no ani an apa eixen ins nés a d2'. La si uació és sensiblemen di e en en la iloso ia a ab -i, ins un ce pun , en la jue a, que comp a, d'al a banda, a nb el p eceden llunya de Filó d'Alexand ia-, on e obem la posició que abans quali ica a d'((il.lus ada)). El seu supbsi bhsic es pod ia o mula dien que la eligió i la iloso ia enen el ma eix objec e, pe o o mes d'ex- p essió di e en s, co esponen s a g aus de comp ensió ambé di e en s. L'a e oisme lla í aclima a a aques es idees en el món c is ia, o modi ican -les pa cialmen a nb la doc ina de la «doble e i a )). A pa i del Renaixemen , la iloso ia ecupe a p og essi amen la se a au ono- mia. La desin eg ació del sis ema de «c is- ianda » i la eg essió sociolbgica del c is ia- nisme acili en psicolbgicamen el dis ancia- men me odolbgic. Al cos a de les g ans sín esis c is iano-pla bniques (del Cusa als lo en ins) i de la no a p esa de consciencia de la i educ ibili a c is iana (Lu e , pe o ambé E asme), hi obem els inicis d'aques nou ac amen «dis ancia » del enomen e- ligiós, que po se quali ica de ilosb ic o de cien í ic segons els casos, i que es a mo i a so in pel desig d'ins au a la pau eligiosa (dels u opis es a Bodin, de Maquia el a Hobbes). Cal di ambé que, a nb l'anomena «lli- be ina ge e udi )), eapa eixen, sob e o a I alia i a F anca, les posicions adicals de l'an igui a sob e l'o igen i la unció de la e- ligió, pe o adop ades des d'una no a cons- ciencia his b ica i e e ides co n nés a nés explici amen al c is ianisme; de mane a que l7 H. Dumé y a no a (o. c., p. 92), sens dub e exa- ge adamen , pe o po se a nb un pun de aó, que San Tomas, en adme e els dos o d es de e i a s, a decidi la so de la iloso ia mode na. En o cas, no s'o ien a cap al ipus de e lexió que denominem iloso ia de la eligió, pe nés elemen s dispe sos que n'hi hagi en la se a immensa ob a. la iloso ia de la eligió, a pa i d'a a i ins 1 comencamen del segle XX, coincidi & subs- ancialmen a nb la c i ica ilosb ica del c is- ianisme i, a a és d'ell, de o a eligió28. Desca es, que po se conside a co n el liquidado del Renaixemen i l'iniciado de la iloso ia mode na p bpiamen di a, ep e- sen a la g an pos a en e pa en esis del ema eligiós. Segons com, el seu dualisme ilo- so ial eologia sembla una adicali zació de l'incipien dualisme omis a, i la se a al&- gia a la eologia, una eplica de l'al-le gia lu e ana a la ilo~o ia~~. En o cas, en Desca - es la eligió no és objec e de ac amen ilosb ic: po se el acionalisme ca esia es a- a cons i u i amen impossibili a pe dona una iloso ia de la c eenca eligiosa. Sigui co n sigui, lapax ca esiana no podia du a : l'equilib i p eca i es enca, com. sol passa en aques s casos, a la gene ació següen . Desp és de Desca es, la iloso ia a a un ac amen de la eligió cada cop nés de o a es an i de o ma polemica. El segle XVII desemboca a, en conjun , en la idea d'un ((c is ianisme aonable)) (Loc- ke, Leibniz), que e oluciona a apidamen , du an la p ime a mei a del segle XVIII, cap al «deisme». El c is ianisme hi és conside a co n un simple enomen his b ic, la signi i- cació alida del qual queda eduida als dog- mes de la (( eligió na u al))30. Cal ema ca , al amen , que, segons el ipus de iloso ia de que es pa eix, el «deisme» ind a un cai e nés o menys eis a o pan eis a31. En el ma c d'aques g an mo imen de e isió dels onamen s de la nose a cul u a 28 Quasi o a la iloso ia mode na de la eligió és ob a de no c eien s o de c eien s sos e s a l'o odoxia de les esglésies. Lle a de a es -pe bé que impo - an s- excepcions, co n eu em o segui , els c eien s incula s a alguna església, només in e enen ambé polemicamen , a nb una ac i ud de ensi a i apologe ica. 29 Vegeu la no a 27 i el inal de la no a 5. 'O Que, nés que una eligió, és una eo ia ilosb ica sob e les eligions, que p e én e eni -ne els elemen s acionals p e esamen comuns (exis encia de Déu i immo ali a de l'anima), ebu jan -ne els dogmes ((PO- si ius» i pa icula s. De e , és una decan ació acional i empob ida del mono eisme eu opeu dels segles an e- io ~, a nb negació de la e elació i del mi acle i, en els ilbso s nés agosa a s, de la p o idencia. " En alguns casos, és di ícil adhuc de sabe si es ac a p bpiamen de deisme ( eis a o pan eis a), de 1.4. Examen d'una apo ia ela i a a la se a possibili a (i legi imi a ). 2. El p oblema de la na u alesa de la eligió. 2.1. Ap oximació an opolbgica al e eligiós: condicionamen s i uncions socials i psicolbgiques de la eligió. 2.2. Ap oximació enomenolbgica al e eligiós: es uc u es essen- cials de la eligió i ipologia de les eligions. 2.3. Ap oximació lingüís ica al e e- ligiós: anilisi del discu s eligiós. 2.4. Cap a una de inició de la eligió i una discussió del seu lloc en la cul u a. 3. El p oblema de la e i a (i del alo ) de la eligió. 3.1. La qües ió de la jus i icació del discu s eligiós i de l'es a u epis- emolbgic de la c eenca eligiosa. 3.2. Implicacions me a isiques (i axiolbgiques) del discu s eligiós. 3.2.1. Examen de les mo i acions de la cosmo isió a ea. 3.2.2. Examen de les mo i a- cions de la cosmo isió pan eis a. 3.2.3. Examen de les mo i acions de la cosmo isió eis a. 3.3. Anilisi c í ica de les lec u es ilo- sb iques del discu s eligiós. 3.3.1. Lec u es a ees: dissolució del discu s eligiós. 3.3.2. Lec u es ilelus ades: su- pe ació del discu s eligiós. 3.3.3. Lec u es posi i es: i e- duc ibili a del discu s e- ligiós. 3.4. Cap a una eo ia de les opcions eligioses. L'es ablimen d'un p og ama condiciona -i és condiciona pe - la me odologia4'. Cald ia camenca eco dan que el me ode, '' Un ac amen ampli, i sense hipo eques d'escola, de la qües ió de la me odologia de ,la iloso ia de la eligió, es po oba a l'ob a de Dumé y da e amen esmen ada (C i ique e eligion, capí ols 2-6), i, en o ma esumida, a La en a ion ..., pp. 130 SS. en iloso ia, és més unció de la endencia ilosb ica que no pas de la disciplina en qües- ió. Hi ha an s me odes co n endencies ilosb iques i, en el lími , co n ilbso s. Aixb ol di , de ca a al ema que ens ocupa, que hi ha un me ode hegelii, ma xis a o anali ic, posem pe cas, pe o no un me ode p opi de la iloso ia de la eligió. A egim que, en ilo- so ia, un me ode, co n més é de ((p scedi- men )) (en el sen i ope a o i i quasi au o- mi ic), és a di , co n més é de me ode en sen i es ic e, menys é de ilosb ic. Els me- odes enomenolbgic i analí ic són, po se , en e els conside a s gene almen co n a me- odes ilosb ics, els que millo esponen al concep e de me ode, pe o, p ecisamen pe aixb, esul en insu icien s. En el lími , el me ode ilosb ic coincidi ia amb la doc ina -«la doc ina en c eixemen )), s'ha di niol- es egades-. Pe aixb, (cme odologia», aquí, només po ole di ((mane a gene al d'abo da la emi ican, en unció, p incipal- men , de la mane a co n concebem les ela- cions en e iloso ia i eligió4*. Amb les p e- caucions degudes, di ia que el concep e de ((me odologia)>, al co n és u ili za aquí, no es á gai e lluny del d'«es a &gia)). A e ec es p ic ics, pod íem dis ingi qua- e mane es de pensa la elació en e iloso- ia i eligió. Les es p ime es, que pod íem quali ica de ((dog ni iques)), enen en comú el e de conside a la iloso ia i la eligió co n dospa ne s si ua s en un ma eix ni ell de llengua ge i po encialmen compe i i us. La qua a, que quali ica iem de ((c í ica)), si ua la iloso ia i la eligió en ni ells de llen- gua ge di e en s. Si si uem iloso ia i eligió en el ma eix ni ell de llengua ge, les se es elacions pa- den e es i es o mes di e en s: a) La o ma de con zic e, i lla o s ens o- bem amb pos u es o ali zado es pe p incipi, Qües ió, aques a, ex ao dini iamen complexa, que p essuposa ia eco da coses bbiques sob e sem- blances i di e encies ( an ma e ials co n o mals) en e iloso ia i eligió i sob e la se a mú ua in luencia (a Occiden , la eligió ha alimen a emi icamen la ilo- so ia i la iloso ia ha es uc u a in el.lec ualmen la eligió). que desen olupen un dels dos p ejudicis se- güen s: - o bé elp ejudici na u alis a, negado de la eligió (lec u es a ees); - o bé elp ejudici ideis a, negado de la iloso ia (una pa de les lec u es posi i es: la adició an idialec ica, des de Te ul.lih ins a ce es o mes de adicionalisme i de eologia ((dial&c ica))). Són els dos p ejudicis bhsics, que han e un pape pe o bado en el passa , com deia abans, i que eapa eixen de mane a més o menys a enuada o e gonyan en les posi- cions que esmen a é o segui . b) La o ma de subo dznació d'una de les pa s a l'al a, i lla o s ens obem amb pos- u es supe ado es pe p in~ipi~~, que desen o- lupen els dos p ejudicis següen s (a enuació dels an e io s): - o bé elp ejudici iJlus a , negado de la i educ ibili a de la eligió (lec u es il-lus- ades, que conside en la eligió com un es- adi p e- ilosb ic); - o bé el p ejudici eolbgic, negado de l'au onomia de la iloso ia (una pa de les lec u es posi i es: l'esquema augus inih del c is ianisme com la e i able iloso ia, que dona a pas a la concepció medie al de la i- loso ia com ancilla heologiae i a una ce a concepció mode na de la (( iloso ia c is iana))). c) La o ma de dualisme, i lla o s ens o- bem amb pos u es conco dis es pe p incipi, que, no malmen , cul i en la eologia na u- al en comp es de la iloso ia de la eligiósO. Pe o, en la mesu a en que en an poc o mol , ecauen de mane a e gonyan : - o bé en elp ejudiii i~lus a (a e oisme lla í i, en gene al, o es les o mes de ((doble e i a ))); - o bé en elp ejudici eologic (neoscolhs- ica), cons uin de e , una iloso ia ad hoc, 49 Hegelianamen , pod íem di que hem passa de la igu a de la ((llui a a mo )) a la de la ((llui a pel eco- neixemen )). so So in , les pos u es dualis es són o mes de ei- indicació de l'au onomia de la iloso ia: és el cas de Desca es i, més en o meno , del omisme. En o me- no , ca , de e , el omisme oscilela en e b) i c). guiada pe un il d'A iadna més o menys in- conscien (a egades conscien , pe allb del ecu s a la e com a ((no ma nega i a))), que pa eix sec e amen de la e pe ingi d'a i- ba a esul a s ha moni zables amb ellas1. En cap dels es casos no és possible de e una iloso ia de la eligió que-sigui eal- men au bnoma i que no sigui, pe an , en un g au o un al e, ((se en a)) de la eologia o de l'an i eologia. Pe que aixo sigui possi- ble, cal pensa les elacions en e iloso ia i eligió en o ma de ni ells de llengua ge di- e en s, co esponen s a plans de conscien- cia ambé di e en s. La elació en e eligió i iloso ia és la que hi ha en e llengua ge i me allengua ge. La enomenologia i l'anhlisi ja s'o ien- a en en aques a di ecció, pe b són insu icien s: cal a egi -hi la e lexió p b- piamen ilosb ica, amb la asca gue li hem assigna en pa la de la ema ica de la iloso- ia de la eligió. Es la qua a posició, que sua a he quali ica de «c i ica». L'apo ia que em p oposo d'examina a con inuació ens pe me h de eu e a la e- gada l'in e es i la limi ació d'aques a dis in- ció de dos ni ells de llengua ge. 4) Examen d'una apo ia ela i a a la possibili a (i legi imi a ) de la zloso a de la eligió La iloso ia de la eligió opa, bb iamen , amb di icul a s in e nes. Deixan de banda, a a, les que són cla amen meno s, old ia e e i -me a una apo ia en que es deba des de semp e i que sembla comp ome e la se a possibili a i, en el cas del c eien , la se a legi imi a . Pod ia o mula -se així: la iloso ia de la eligió sembla igualmen imp ac icable: a) pe l'home a eligiós, pe que manca d'expe iencia eligiosa i, pe an , no po pa la d'allo que no coneixs2; " La ase és, gai ebé li e almen , de Blondel a la Le e su lápologé ique, de 1896, p ecisamen pe de en- sa -se d'aques a acusació: <<on nápas le d oi depa i se- c k emen de la oipou eind e d) abou i )) (ci a pe Dumé- y: La en a ion ..., p. 137). Hom po p egun a -se, pe b, si no dona a peu a aques e e . s2 En al es e mes, el «joc de llengua ge)) de la eli- gió se ia an p i a iu que qui no hi pa icipa, no sola- men no el po pa la , sinó que ni an sois en po pa la . b) pe l'home eligiós -pensem, espe- cialmen , en el c is ia-, pe que queda ia amenacada o bé la se a e (pe l'exe cici de l'au onomia in el-lec ual), o bé la se a au o- nomia in elelec ual (pe l'adhesió a la c een- ca eligiosa). 1 no s'hi al a espond e que a ac o ad posse ale illa io, ca es pod ia eplica que la iloso ia de la eligió p ac icada de e no és sa is ac o ia ni pe a la e ni pe a la aó. No es ac a de cap qües ió bizan ina, sinó, so- b e o en el cas b), d'un p oblema ben eal. Penso que l'apo ia se eix pe desau o- i za les es concepcions que a un mo- lnen quali ica a de dogmi iques, i que e- sul a ia insoluble sense l'esmen ada dis in- ció de dos ni ells de llengua ge (el de la e- ligió i el de la iloso ia), que pe me , p eci- samen , de pa la a nb p opie a de iloso ia de la eligió, en un cla pa al.lelisme a nb la iloso ia de la ciencia, la iloso ia de l'a o la iloso ia de la Pe o, anem a pams. a) Pel que a a l'home a eligiós. Es cla que cal coneixe el p opi objec e de e lexió (en aques cas, la eligió), pe b no sembla imp escindible eni una especial expe iencia eligiosa. En igo , i simpli i- can mol , pod iem di que es po e iloso- ia de la eligió sense se eligiós, co n es po e -almenys ins un ce pun - iloso ia de la ciencia sense se cien í ic, o iloso ia de l'a sense se a is a, o iloso ia de la mo al sense se i uM4. Ce amen , qui no ingués cap mena d'expe iencia eligiosa -¿po dona -se el cas?- es oba iadQays6 pe b pod ia enca a e un es o c pe en end e, ca el pun de e e encia, el ac um de que es po pa i co n d'una base sblida, no és l'expe iencia p i- ada i incomunicable, sinó la(es) eligió(ns) en les se es exp essions i mani es acions (c edos, cul es, conduc es, e c.). L'home a eligiós po p egun a -se pel sen i i la ali- desa de les exp essions ex e nes i, a pa i d'aqui, e l'«expe i&ncia imagina ia)) de la " Vegeu H. Dumé y @assim), que ha ingu el me i d'insis~i en aques pa a1,lelisme i en aquella dis inció. '4 I em: no cal ha e es a malal pe pode se me ge. eligió, a al a d'una millo expe iencia eal. Es poden in e p e a , si no pe empa ia, al- menys pe analogia, les mani es acions eli- gioses d'al P5. Aixb si, no es po e iloso- ia de la eligió només de o a es an , sense una ce a capaci a de simpa ia me odolo- gica; de la ma eixa mane a que no se'n po e -ho eu em o segui - només des de dins, sense una ce a capaci a de dis ancia- men me odolbgic. Pe b es poden examina o es les qües ions del p og ama esbossa més amun , sense pa i d'una expe iencia eligiosa especial. Més impo an és, o comp a i deba u , no pa i de p ejudicis que, p ede e minan a edui o supe a , im- posibili en d'en end e. A més, les desc ipcions de l'expe iencia eligiosa són abundan s en la li e a u a, i els homes no som pas an adicalmen di e en s pe que no ens puguem ica , ins u11 ce pun , en la pell d'al i (no és alida aquí la compa ació a nb el cec, o almen incapac de e -se idea dels colo s). Pe al a pa , és di ícil d'imagina algú en la nos a cul u a -¿i en alguna al a?- que no ingui alguna o ma d'expe iencia eligiosa. To po a a c eu e que a la eg essió sociolbgica de les eligions ins i ucionals co espon un inc emen dels succedenis eligiosos. Sigui co n sigui, pe b, el que cald ia és, més a ia , cla i ica la noció ma eixa d'expe iencia eligio- sa. No s'ha d'abusa , co n es a so in , de l'analogia -ce amen exis en - a nb l'expe iencia es k ica. Tampoc no hi ha pe que imagina -la pe analogia a nb cap mena de happening. Si pensem, pe exemple, pe eni una e e encia a l'abas , en el cas del c is ia, cald i. econeixe que, lle a d'excepcions (els mís ics), la se a expe iencia eligiosa -la del c is ih co en - no deu passa gai e de se , simplemen , la d'una ida iscuda a la llum i a l'escal d'allb que adicionalmen en diem «la e, l'espe anca i la ca i a )). El (( e o )) eligiós no 6 pe inencia especial a l'ho a d'in en a espond e a les p egun es que es a la iloso ia de la eligió. Cal a egi , enca a, que l'expe iencia eligiosa no és, pe ella ma- eixa, cap ga an ia de la alidesa de la se a p opia in- encionali a , ca , co n o a expe iencia, no és signi ica- i a men e no és in e p e ada. 1 o a expe iencia eli- giosa po se in e p e ada, o bé des de la se a in encio- nali a anscenden , o bé des de la immanencia psico- lbgica i cul u al. Ca no hem de eni p essa a iden i- ica expe iencia eligiosa a nb expe iencia de Déu (en igo , ¿ é sen i pa la d'expe iencia de Déu? hlés a ia po se cald ia pensa que o allb que puguem expe i- men a no és Déu). S'expe imen a la e, pe o no l'ob- jec e de la e (l'expe iencia de l'objec e de la e e acua- ia la e). L'expe iencia eligiosa, co n o a expe iencia, és una de e minació del subjec e. En igo , només ens expe imen em nosal es ma eixos. L'expe iencia eli- giosa és psicolbgicamen i cul u almen immanen , bé b) Més complex és el cas de l'home eli- giós. Es a ia, e ec i amen , amenaqada la se a e o bé la se a au onomia in el-lec ual en les concepcions ~(dogmi iques)) abans es- men ades, que con onen els dos ni ells de llengua ge. Vegem, pe o, que passa si es a la dis inció pe inen . b') ¿Amenacada la e pe l'exe cici de l'au onomia in el-lec ual? Es el que pensa- ien, pe exemple, man s ep esen an s de la neoscol~s ica: el c eien pod ia e ilosc ia de o es les eligions menys de la p bpia. Cal espond e que la iloso ia només és una amenaca pe a la eligió, si la condemna p e iamen . Al amen , si hom espec a els ni ells de llengua ge i de consciencia, cald i econeixe que la iloso ia no é pe que nega la ida -en aques cas, la eligió-, ni suplan a -la, ni an sols posa -la en e pa en- esis, sinó que, simplemen , la p en com ob- jec e de e lexió, d'anilisi, d'in el.lecció. Hom p en com objec e de e lexió aques a ma- eixa eligió que p o essa. Des d'aques pun de is a, la iloso ia no és pas més una ame- naqa pe a la eligió del quk ho és pe a la ciencia, l'a o la mo al, en les espec i es iloso ies (( egionals)). Una egada més, no es ac a de dissol- d e o supe a pe p incipi, sinó d'en end e i... disce ni . 1 disce ni ! Aquí ebo a el p oblema. No es po di aleg emen que la iloso ia no és una amenaca pe a la eligió, quan la his b- ia sembla mos a el con a i. Ni es po di ampoc allb de «una mica de iloso ia apa a de Déu, mol a iloso ia hi po a)). Ca , amb el ma eix d e , hom pod ia eplica que «una mica de iloso ia po a a Déu, mol a iloso- que in encionalmen ascenden . Pe o no hi ha cap expe iencia que pugui se expe imen um c ucis del alo de la se a p bpia in encionali a . L'a i mació de l'exis- encia de l'objec e de la in encionali a eligiosa és una in e p e ació de l'expe iencia. 1 si és una in e p e ació, po se co ec a o inco ec a. Di d'una al a mane a: no hi ha expe iencia me a ísica. To a p e esa expe ien- cia de l'objec e d'una a i mació me a ísica -i l'a i ma- ció eligiosa n'és un cas pa icula - és indisce nible expe imen almen de la se a p opia il4usió. (Vegeu F. ALQUIÉ, L'expé ience, Pa ís, P.U.F., 1957,passim i, espe- cialmen , pp. 89 i 103). ia n'apa a)). To depén de quina iloso ia. Una iloso ia d'escola, de pa i p es, de legi- imació de posicions p e ies, si no és ((se - en a)), és enemiga de la eligió. Al a cosa és, si la iloso ia es p oposa de e un ac- amen o mal de la eligió, sense objec ius de na u alesa eligiosas6. Hi cab ia ambé l'a gumen ació ad homi- nem (ad ecada o malmen als eblegs -que és d'on po eni l'objecció-, enca a que si- gui pe se escol ada només pe ilbso s): la po a la aó, la po a la in el*ligencia, en l'home que es p e én c is ih, pod ia se una o ma an ic is iana de po a DéuS7, a1 Deus sempe majo , que qües iona o s els nos es ídols - o es les nos es eologies-. En o cas, la ece ca hones a i desin e essada no po se un pe ill pe a es de bos8. Di aixb, cald ia a egi que, en e iloso- ia i eligió hi hau k semp e, anma eix, al- gun g au de ensió. La ensió que no po deixa d'ha e -hi en e A enes i Je usalem, que enen semp e, malg a la se a condició di e en , emp acions sime iques. Cal e- coneixe que oba el pun dolc en e la ocació mediado a de la iloso ia (Kan ) i la sensibili a c is iana pe la pa adoxa (Kie - kegaa d) és gai ebé una especie de mi acle. b") ¿Coa ada l'au onomia in el-lec ual pe la p o essió d'una c eenqa eligiosa? Con es a en gene al que la eligió no és pas més una amenaca pe a l'au onomia in el- lec ual (és a di , pe a la iloso ia de la eli- s6 El model de iloso ia que aquí es p essuposa no aspi a a eni l'úl ima pa aula. Millo di : pensa que en iloso ia no hi ha mai úl ima pa aula. No cal di que aques model no é es a eu e amb l'escep icisme, que és un molche e , que di ia Mon aigne, si a o no a com el dogma isme. O de manca de e, o de manca d'in elligencia. ¿Cal eco da que la po a la in el.ligencia és -jun a- men amb la po a la llibe a - una de les po s c bni- ques en 1'Església ca olica? ¿I que hi po ha e alguna elació en e la po a la in el.ligencia i la manca de e i/o dlin el.ligencia? s8 0, pel cap baix, no po se un pe ill majo que el que ep esen a l'ac i ud con a ia. Semp e que es ac- i, na u almen , d'una hones e a eal, no ea al i de ((bona consciencia)). (Cla que, qui po p e end e eni - la? Els ecu sos de la mau aise oi, gene almen subcons- cien , són in ini s). gió) del que ho és la ciencia, l'a o la mo al pe a les espec i es iloso ies « egionals» no dispensa de p egun a -se, en el cas con- c e del c eien c is ia, si la e no cohibeix la llibe a de pensamen , en la mesu a en que con é a i macions d'abas eb ic que no són ilosb icamen neu es. Es el p oblema de l'au onomia in elalec ual del c eien o, pe ila més p im, de l'au onomia de la un- eió in el-lec ual en el c eien . De be11 an u i, pod ia sembla que es ac a d'un p oblema pa oquial, que no é pe que se abo da aquí. Pe b es dóna el cas que, si no ingués espos a, no s'aguan a ia la concepció de la iloso ia de la eligió aquí p oposada, segons la qual aques a disciplina ha de se p ac icable independen men de la posició eligiosa del ilbso . El p oblema es plan eja sob e o en les eligions que, en la se a o ma his b ica ins- i ucionali zada, an -o endeixen a e - de l'o odbxia una condició so e iolbgica. En la p ac ica, el c is ianisme i, especial- men , el ca olicisme. Cald ia ep end e aquí el il del discu sad homiaem, ad eqa als eblegs en p esencia dels ilbso s. Adop an me odolbgicamen supb- si s c is ians, gosa ia a i ma que la e no és -no po se - una abdicació del pensamen sense en a en con adicció a nb si ma eixa. Bas a ia eco da , al cos a de la doc ina adicional sob e l'o igen únic de la aó i de la e elació -el Ve b de Déu-, l'abecé de la c is ologia calcedoniana, segons la qual el C is és ín eg amen home i assumí, pe consegüen , o allb que és huma (inclosa la aó). Si el c eien no é po a la aó, és, pa a- doxalmen , pe que é e (no en el sen i d'a apa -se olun a ís icamen a uns enun- cia s dogma ics, sinó en el d'espe a con ia- damen que la e -una e mai uní ocamen exp essada- no se a obada en als) i po , pe an , juga lleialmen i a ons el joc de la aó; saben , d'una banda, «de qui s'ha ia d9 i, d'una al a, que qualse ol al e na i a a la e es a, en úl ima ins ancia, des d'una al a e i no des de conclusions acionals inelu- diblesbO. Cald ia a egi , anma eix, que po se s'hau ia de dis ingi en e e i e, en e c eu- e i c eu e: c eu e. en sen i o , només es po c eu e en ~éu.'~ qui només c éu en Déu, po se no es a lluny de la llibe a , adhuc de la llibe a de pensamen . El c is ia hau ia de pode di : c ede e quod is cogi a, en una ansposició del amós ama e quod is ac au- gus inia. Al c is ia li escau de se un «lliu e pensado )). Insinua a més amunel que no é gai e sen i conside a -se un iZOso c is i~ (pe aixb ja enim els eblegs); sí que en é, en can i, se un c is ia iloso (igual com se un no-c is ia ilbso ). Da an el ep e il~lus a delsape e aude, el c is ia hau ia de pode p o- nuncia -sense a ogancia, pe o ambé sen- se complexos- el paulíplus egob2. Allb que, de e , coa a el pensamen , di ia jo, no és p bpiamen la e, sin6 la e iscuda en egim d'o odbxia, és a di , en egim de magis e i eclesias ic inculan i so- e iolbgicamen condicionan , empa a en una eologia ju ídico-me a ísicab3. I l'o o- dbxia -ca ego ia, al a di -ho, an o més socio-polí ica que eolbgica- po se , ce - amen , una o ma sub il i e icac de ep es- sió in el.lec ua1. La econside ació -i, en 60 El pape de la iloso ia no és an el de ga an i d'a iba a una conclusió en i u de la aó co n el d'in en a e camí acionalmen o, po se millo , ao- nablemen . Vegeu la no a 56. 61 Vegeu la no a 9. 2 Co 2,23. Teologia ju ídica, omana (amb o es les conno- acions del geni ju ídic i polí ic de la Roma an iga i de la Roma papal), o malis a, delimi ado a de o alld que cal c eu e pe sal a -se, a nb un nom pe a cada he e - gia i una he e gia pe a cada nom, ap a pe se u ili za- da pe homes de go e n. 1 eologia me a ísica, que ele- a (o deg ada!) el mi e a ciencia del sup asensible; en eali a , eologia com a supe me a ísica, con1 a me a i- sica p e esamen a alada pe la e elació i, pe an , més segu a i més p ecisa que la me a ísica ilosb ica; una eologia a nb poca consciencia epis emolbgica i lingüís ica i a nb poca sensibili a pel mis e i. El c is- ianisme (en el seu es adi ac ual i, especialmen , en la con essió ca blica) deu se la eligió a nb una mes g an mul iplici a de dogmes, en pa com a conaeqü2ncia de la c is ologia, pe o sob e o com a conseqüencia d'un egim secula d'o odbxia, empa a en una eolo- gia me a ísica i ju ídica, és a di , ibu i ia, po se més del comp e, de la cul u a g ega i omana. ce a mane a, ela i i zació- ac ual del concep e d'o odbxia pe pa de mol s eb- legs no liquida la qües ió, pe o pe me -i suposa- una p og essi a p esa de conscien- cia dels condicionamen s his b ics, cul u- als, geog h ics, e c., del c is ianisme, i un ap o undimen de la dis inció i enunciable en e e i e~logia~~. En o cas, a la ensió en e A enes i Je usalem de que pa la a abans, se supe posa aquí la ensió en e A e- nes-Je usalem i Roma, pel e que les ela- cions en e A enes i Je usalem són iscali- zades pe Roma. Tensió ine i able, que només po esde eni passado a en la mesu a en que, pe ambdues pa s, es comp i amb men ali a s no dogma iques, capaces d'e i- a els abusos de ju isdicció i de espec a els co esponen s ni ells i uncions. Reco dem, inalmen , bé que sigui una é i é de La Palice, que la e deixa la aó en llibe a pe a o allb que és de al na u ale- sa que po se ac a amb mi jans acionals: la e elació no ensenya as onomia o pa- leon ologia -ciencia-, pe o ampoc gno- seologia o me a ísica. (Fins aquí el discu s ad eca als eblegs en p esencia dels ilbso s). En o cas, i desp és d'aques modes al- lega en a o de la llibe a de pensamen en el ca olicisme, hau ia d'ha e queda cla que la iloso ia de la eligió, al com he in- en a d'ana -la pe ilan ins a a, no é es a éme , en ma e ia de llibe a de pensamen (hdhuc en el cas de se p ac icada pel c eien ), semp e que quedi ben cla que no és el lloc de la decisió pe sonal, sinó de l'anhlisi i de la e lexió. Ha a iba , pe b, el momen de ma isa aques a au onomia dels dos ni ells de llen- gua ge (co esponen s a la eligió iscuda i a la eligió pensada), a i mada al lla g de o a aques a De e , enen una mú ua incidencia. La dis inció dels dos ni ells és un 64 No penso pas que la c isi ac ual de l'o odbxia sigui a ibuible p incipalmen , com se sen a di so in , a la c isi d'au o i a (que pod ia se an o més símp o- ma que causa), sinó més a ia a la c isi de la pseudo- p omoció del mi e a ciencia del sup asensible. Més amun pa la a, a p opbsi de la c eologia na u al)), dels bloqueigs i in e e encies d'ambdós ni- ((model)), que no es dóna de mane a quími- camen pu a. a) Hi ha, en p ime lloc, incidencia de la posició eligiosa en la iloso ia de la eligió. En la p egun a pe la e i a i el alo de la eligió, el nos e judici, bb iamen , es eu a a ec a , en úl ima ins ancia, pe la nos a pos u a eligiosa ( an si és posi i a com si és nega i a). En aques sen i , s'ha de di que els g ans desaco ds en e els ilbso s són desaco ds p e- ilosb ics. No es po ocupa olun h iamen un lloc qualse ol en el m6n de l'e~pe i ?~. De la ma eixa mane a que no es po p e- end e que l'home eligiós, pel e de eni un majo coneixemen ((expe iencial)) de la eligió, es igui més ben si ua pe judica -ne amb objec i i a , així ambé penso que és inco ec e conside a que l'home a eligiós es a menys condiciona i po se , pe an , més neu al. De e , aques a da e a opinió sol ana associada a la que pensa que l'a eisme, espe- cialmen en el ma c de la cul u a mode na, és més (<plausible)) que el eisme. Ambdues es ecolzen en un ma eix supbsi : la dissime- ia en e la posició del c eien i la del no c eien . Pe di -ho en un a go manlle a a la lingüís ica, ((a eu)) se ia el e me «no ma ca )), men e que (( eis a)) se ia el e me ((ma ~a ))~'. Cal espond e que o s ((es em emba ca s)). 1 o s es em condiciona s, ca- dascú pe la se a c eenca. No és que l'un sigui c eien i l'al e no, sinó que l'un i l'al e enen cosmo isions di e en s, an objec e de c eenca en un cas com en l'al- e68. En ambdós casos, hi ha una inelimina- ells de llengua ge, ine i ables, en igo , en o a eolo- gia ( egeu la no a 12): el llengua ge segon és condicio- na pel p ime (con essionali a ) i s'a egeix al p ime (donan lloc, quan és o iciali za , a l'o odbxia). De e , aques es in e e encies són ambé ineliminables en i- loso ia de la eligió. Vegeu G. an de LEEUW, Fenomenología de la eli- gidn, México, F.C.E., 1964. No es po p escindi de la p opia cosmo isió; l'hones eda in el.lec ua1 consis eix a econeixe -ho i explici a -ho. 67 Ma ca lno ma ca : oposició en la qual el p ime e me ep una signi icació especial, men e que el se- gon es a més a p op de la neu ali a . A no se que penséssim que l'a eisme no és' una ble he e onomia. L'au onomia del pensa- men esul a se una mena de concep e- lími 69. En qualse ol cas, el condicionamen de la iloso ia pe la eligió, de la c í ica pe la ida, de la eo ia pe la p axi, signi ica que la iloso ia no és una ciencia. Po se s'hi pod ia dis ingui en e allb que és de l'o d e del a- cional, objec e d'examen lbgic, i allb que és de l'o d e delpe sonal, objec e d'adhesió. En l'o d e del acional, es po aspi a a un con- side able descondicionamen , a un g au ele- a d'au onomia, en la mesu a p ecisamen en que no es con on amb l'o d e delpe sona170. Sigui csm sigui, i malg a el condiciona- men ine i able, men e no es a en joc di- ec amen la decisió ín ima i pe sonal, o la iabili a d'aques a decisió, ilbso s amb po- sicions eligioses di e en s poden e mol de camí plega s i explici a , anali za i objec- posició me a ísica, sin6 cien í ica, men e que el eisme hi a egi ia una explicació suplemen a ia, posan alba - da sob e alba da. 69 Deia a un momen , e e in -me a la sime ia en- e la posició del c eien i la del no c eien , que no es po p e end e que aquel1 es igui en millo si uació pe se objec iu. Tanma eix, si olguéssim dona alguna e semblanca a aques a p e ensió, pod íem eme e a allo que L. Goldmann anomena ll<<epis emologia au- gus iniano-ma xis a)) (amb Pascal i Kan co n a in e - nedia is) del c edo u in elligum, segons la qual no hi ha in el.lecció sense comp omís p e i (L. GOLDXANN, Le Diez4 cuch$ Pa ís, Gallima d, 1955). Deixem-ho, pe b, en igual a d'opo uni a s. Pe no ome e cap e en ua- li a , psd íem enca a pensa en l'agnbs ic co n a possi- ble pe sona ge neu al. Em emo, pe b, que la neu a- li a de l'agnos icisme en abs ac e no sigui a ibuible a l'agnbs ic en conc e , que es a an ccemba ca )) co n o - hom. La se a p axi é, co n la de o hom, implicacions eb iques que cald ia explici a . Qui sap si es pod ia de ini l'agnos icisme a pa i del ebuig de e aques a explici ació. 70 Dis inció discu ible, pe b p o isionalmen ú il. Po se cald ia dis ingi , en iloso ia, en e qües ions que in e esen a o home -i a o l'home- i qües ions que són de l'o d e del di e imen o especula iu, sense implicacions en el p oblema del des í humi. (¿O és que o es hi enen implicacions i només hi ha di e encia en el g au d'immedia esa o de mediació?). i a mol s elemen s de judici dlids pe a o hom. 1 el con as ma eix en les qües- ions da e es po ajuda a cla i ica el sen i i el alo del enomen eligiós, con on an les línies de o ca de les di e ses opcions. Ca del que es ac a és d'en end e la qües ió i de eu e els elemen s que en en en joc pe esold e-la (en un sen i o en un al e). La decisió da e a, pe b, és un ac e de na u a- lesa eligiosa, no ilosb ica, de l'o d e del pe sonal, no de l'es ic amen acional. b) D'al a banda, hi ha, igualmen , inci- dencia de la iloso ia de la eligió en la posi- ció eligiosa. Hi ha in luencia de la ida en la c í ica, pe b ambé de la c í ica en la ida, ca , inalmen , la c í ica ambé és una unció de la ida. La iloso ia de la eligió po posa de mani es la inconsis encia de ce es concep- cions eligioses i de les aons en que ecolza, de e , una opció eligiosa7', i, en o cas, cla i ica els supbsi s cul u als i l'es a u epis emolbgic d'una de e minada e eligiosa. Si la incidencia de la posició eligiosa en la iloso ia de la eligió signi ica que la ilo- so ia no és una ciencia, la incidencia de la iloso ia de la eligió en la posició eligiosa signi ica que aques a només po se assumi- da humanamen , si és assumida c i icamen . La conclusió sembla imposa -se: o a e- ligió ( al co n deia al comencamen ), adhuc la que el c eien é pe e elada, és un e cul u al que no es po sos eu e co n un eda a la ins ancia ilosb ica, si no és amb algun g au de mau aise oi. 71 <<El comú de la gen é el pode de no pensa en allb en que no ol pensa . ((No penseu en els passa ges del Messies)), deia el jueu al seu ill. Així an els nos es so in . Així es conse en les alses eligions, i ins i o la e ade a, pel que a a mol a gen . Pe o n'hi ha que no enen aques pode d'es a -se així de pensa -hi i que, co n més se'ls p ohibeix, més hi pensen. Aques s es des an de les alses eligions, i ins i o de la e ade a, si no oben discu sos sblids)) (PASCAL. Pensamen s, núm. 259 de l'ed. B usch icg). a) Dicciona is: BRANDON, S.G .F. (di .), Dicciona io de eligiones compa- adas (2 .). Mad id, C is iandad, 1975. KOENIG, F. (di .), Dicciona io de las eligiones. Ba celo- na, He de , 1964. b) Hh d ia de les eligions: BLEEKER, C. J. - WIDENGREN, G. (di .), His o ia eligio- num. Manualde his o ia de las eligiones (2 .). Mad id, C is iandad, 197 3. ELIADE, M., His o ia de las c eencias y de las ideas eligio- sas (3 . ins a a; p e is un al e). Mad id, C is- iandad, 1978 SS. ELUDE, M., Me odología de la his o ia de las eligiones. Buenos Ai es, Paidós, 1967. GLASENAP, H. de, Les cinq g andes eligions du monde. Pa ís, Payo , 1954. JAMES, E. O., In oducción a la his o ia compa ada de las eligiones. Mad id, C is iandad, 1973. JAMES, E. O., His o ia de las eligiones. Mad id, A. E., 1975. KOEXG, F., C is o y las eligiones de la ie a (3 .). Mad id, <<B.ASC.>), 1961. LING, T., Las g andes eligiones de O ien e y Occiden e (2 .). Mad id, Is mo, 1968. PINARD DE LA BOULAILLE, H., Es udio compa ado de las eligiones. Ensayo c í ico. Ba celona, Flo s, 1964. PUECH, H. -Ch. (di .), His oi e des eligions (2 .). Pa- ís, Gallima d, ((La Pléiade)), 1972 ( ad. cas . en cu s, a Siglo XXI, 1979 SS.) c) Sociologia de la eligió. BERGER, P. L., Pa a una eo ía sociológica de la eligio'n. Ba celona, Kai ós, 1971. BERGER, P. L., Rumo de ángeles. La sociedad mode na y el descub imien o de lo sob ena u al. Ba celona, He - de , 1975. DESROCHE, H., Sociologzá y eligión. Ba celona, Penín- sula, 1972. DURKHEIM, E ., Les o mes élémen ai es de la ie el gieuse. Pa ís, P.U.F., 1968. ESTRC.CH, J., La inno ación eligiosa. Ensayo eó ico de sociología de la eligión. Ba celona, A iel, 1972. FUSTEL DE COULANGES, N.-D., La ciudad an igua. Ba - celona, Ibe ia, 1979. HILL, M., Sociología de la eligión. Mad id, C is iandad, 1976. INSTITUTO ((FE Y SECULARIDAD>>, Sociologia de la eligión y eología. Es udio bibliog ájico. Mad id, Cuade nos pa a el Diálogo, 1975 (ac uali za pe un segon olum, 1978). INSTITUTO «FE Y SECULARIDAD)), Sociologzá de la eli- gion. No as c í icas. Mad id, Cuade nos pa a el Diá- logo, 1976. LUCKMANN, Th., La eligidn in isible. Salamanca, Sí- gueme, 1973. MARX, K. - ENGELS, F., Sob e la eligión. Salamanca, Sígueme, 1974 (un segon olum ecull ex os de la adició ma xis a pos e io ). MATTHES, J., In oducción a la sociología de la eligión (2 .). A.E., 1967. M~uss, M., Lo sag ado y lop o ano. Ba celona, Ba al, 1970. MAUSS, M., Ins i ución y cul o. Ba celona, Ba al, 1971. SCHARF, B. R., El es udiD sociológico de la eligión. Ba ce- lona, Seix Ba al, 1974. WACH, J., Sociología dela eligión. México, F.C.E., 1946. WEBER, M., La é ica p o es an e y el espz' i u del capi a- .- li mo. Ba celona, Península, 1969. WEBER, M., «Sociología de la comunidad eligiosa (Sociología de la eligión))), in Economzá y ~ociedad (2 .). México, F.C.E., 1964. WEBER, M., Sociología de la eligión. Buenos Ai es, La Pléyade, 1978. d) Psicologia de la eligió. FREUD, S., Ob as comple as (3 .), Mad id, Biblio eca Nue a, 1967-68. FRECD, S., To em i abú. Mad id, A.E., 1967. FRECD, S., El po eni de una ilusión (in Psicología de las masas, Mad id, A.E., 1969). FREUD, S., Males a en la cul u a. Mad id, A.E., 1970. FREUD, S., Moi~és y el mono ei mo (in Esc i os sob e ju- dai mo y an isemi ismo, Mad id, A.E., 1970). JUXG, C.G., Psicología y eligión. Buenos Ai es, Pai- dós, 1955. JUNG, C.G., Simbología del espí i u. México, F.C.E., 1962. JCNG, C.G. - KEREXYI, Ch.: In oduc ion a l'essence de la my hologie. País, Payo , 1974. MILANESI, J. - ALETTI, M., Psicología de la eligión, Ma- d id, Ed. Don Bosco, 1974. POELL, W., Psicología de la eligión, Ba celona, He - de , 1969. POHIER, J.M., Psicología i eología, Ba celona, He - de , 1969. VERGOTE, A., Psicología eligiosa, Mad id, Tau us, 1969. e) Fenomenologia de la eligió. DUMÉRY, H., Fenomenologia y eligión, Ba celona, No a Te a, 1968. ELUDE, M., T a ado de his o ia de las eligiones (2 .), Mad id, C is iandad, 1973. ELIADE, M., Imágenesy simbolos, Mad id, Tau us, 1974. ELUDE, M., LO sag ado y lop o ano, Mad id, Guada a- ma, 1967. ELUDE, M., Mi o y ealidad, Mad id, Guada ama, 1968. GLASENAP, H. de, C oyances e i es des g andes eligions, Pa ís, Payo , 1966. LEEUW, G. an de , Fenomenología de la eligión, Méxi- co, F.C.E., 1964. MARTÍN VELASCO, J., Fenomenología de la eligión (in Gow~z CAFFARENA, J. - MARTÍN VELASCO, J., Filo- so ía de la eligión. Mad id, Re is a de Occiden e, 1973). MICKLEM, N,, La eligión, México, F.C.E., 195 3. OTTO, R., Lo san o. Mad id, A.E., 1980. SCHELER, M., De lo e e no en el homb e, Mad id, Re is- a de Occiden e, 1940. SCHELER, M., Mue e y supe i encia. «O do amo is», Mad id, Re is a de Occiden e, 1934. WIDENGREN, G., Fenomenología de la eligión, Mad id, C is iandad, 1976. ) Filoso ia de la eligió: ANTISERI, D., Elp oblema del lenguaje eligioso. Dios en la iloso ía anaalí ica. Mad id, C is iandad, 1976. ARVON, H. - JIMÉNEZ LOZANO, J., El a eismo. Ba ce- lona, Fon anella, 1969. BALTHASAR, U. VON, Elp oblema de Dios en el homb e ac i al. Mad id, Guada ama, 1960. BARTHES, R. i al es, Exégesis y he menéu ica. Mad id, C is iandad, 1976. BATALLE, G., Teo ia de la eligión. Mad id, Tau us, 1975. BIRAULT, H. i al es, L'exis ence de Dieu. Tou nai, Cas- e man, 1963. BOCHENSKI, J. M., La lógica de la eligión. Buenos Ai es, Paidós, 1967. BORNE, E., Déu no ha mo . Ba celona, Es ela, 1962. BOWDEN, J. - RICHMOND, J. (ed.): An ologia de eólogos con empo áneos. Ba celona, Kai ós, 1969. BRC'PJTIER, A.: La eligión. Ba celona, He de , 1963. CAMPS, V., Los eólogos de la mue e de Dios. Ba celona, No a Te a, 1968. CAMPS, V., P agmá ica del lenguaje y iloso a anaali ica. Ba celona, Península, 1976. CASTELLI, E. i al es, My he e oi. Pa ís, Aubie , 1966. CASTELLI, E. i al es, L'analyse du langage héologique. Pa ís, Aubie , 1969. CASTELLI, E. i al es, Laphilosophie de la eligion. L'he - méneu ique de la philosophie de la eligion, Pa ís, Au- bie , 1977. COLOMER, E., Déu, iu o mo ? Ba celona, No a Te a, 1970. CONGAR, Y., La oi e la héologie. Tou nai, Desclée, 1962. COPPENS, J. i al es, La no ion biblique de Dieu e le Dieu desphilosophes. Lo aina, Uni e si y P ess, 1976. DEWART, L., El u u o de la e. Ba celona, No a Te a, 1969. DUM~RY, H., C i ique e eligion. Pa ís, S.E.D. E.S., 195 7. DUMÉRY, H., Lep oblhe de Dieu en philosophie de la e- ligion, Pa ís, D.D.B., 195 7. DUMÉRY, H., Philosophie de la eligion. Essai su la signi- ica ion du ch is ianisme (2 .). Pa ís, P.U.F., 1957. DUMÉRY, H., La e no es un g i o. Fe e ins i ución. Ma- d id, Tau us, 1968. FERRÉ, F., Language, logicand God. No a Yo k, Ha pe and Row Publ., 1961. FIERRO, A., Teolog a: pun o c í ico. El posi i ismo eológi- co. Pamplona, Dino , 1971. FIERRO, A,, Sob e la eligión. Desc ipción y eo a. Ma- d id, Tau us, 1979. FIERRO, A., P esen ación de la eolog a. Ba celona, Laia, 1980. FLEW, A. - MACINTYRE, A. (ed.), New Essays in Philo- sophical Theology. No a Yo k, Macmillan, 1955. FORTMAN, E. J. (ed.), Teolog á de Dios. Comen a io. San- ande , Sal Te ae, 1969. GABUS, J. - P., C i ique du discou s héologique. Pa ís- Neucha el, Delachaux e Nies lé, 1977. GIRARDI, G. (di .), Ela eismo con empo áneo (4 .). Ma- d id, C is iandad, 1974. G~MEZ CAFFARENA, J. - ~RT~N VELASCO J., F~OSO- ia de la eligión. Mad id, Re is a de Occiden e, 1973. GUSDORF, G., My he e m6 aphysique. Pa ís, Flamma- ion, 195 3. HANSON, N. R. i al es, Filoso ia de la ciencia y eligidn. Salamanca, Sígueme. 1976. HICK, J., ~hilos$h~ o Religion. Lond es, P en ice Hall. 1963. HICK, J. (ed.), Fai h and he Philosophe s. Lond es, Macmillan, 1966. JESSI, F., Mi o. Ba celona, Labo , 1976. JOLIVET, R., Le Dieu desphilosophes e des sa an s. Pa ís, Faya d, 1956. KUNG, H., ¿Exis e Dios? Mad id, C is iandad, 1979. LACROIX, J., El a eismo mode no. Ba celona, He de , 1968. LADRIERE, J., Lá ic da ion du sens. Discou s scien $- que e pa ole de oi. Pa ís, Aubie , 1970. LANG, A., In oducción a la ilaso ía de la eligión. Bue- nos Ai es, Club de Lec o es, 1967. LEWIS, H. D., Philosophy o Religion. Lond es, English U.P., 1965. LUBAC, H. de, Le d ame de I'humani me a hée. Pa ís, Spes, 1959. MESLIN, M., Ap oximación a una ciencia de las eligiones. Mad id, C is iandad, 1978. MITGHELL, B. (ed.), Fai h and Logic. Lond es, Allen and Unwin, 1957. MOREAU, J., Le Dieu desphilosophes. Pa ís, V in, 1969. OGLETREE, T. W., Con o e sia sob e «da mue e de Dios». Ba celona, Kai ós, 1968. ORTEGAT, P., Philosophie de la eligio (2 .). Pa ís, V in, 1948. RAHNER, K., Cu so undamen al sob e la e. In oducción al concep o de c is ianismo. Ba celona, He de , 1979. RICHARDSON, A., Lep ocks de la eligion. Tou nai, Cas- e man, 1967. RICOEVR, P., Le con li des in e p e' a ions. Pa ís, Seuil, 1969. SADABA, J., El lenguaje eligioso y la iloso ía aana(íca. Ba celona, A iel 1977. SADABA, J., Filoso a, l@ca, eligio'n. Salamanca, Sígue- me, 1978. SCHMUCKER, J., Las uen es p ima ias de la e en Dios. Ba celona, He de , 1970. SCIACCA, M. F., Lep oblkme de Dieu e de la eligion dans laphilosophie con empo aine (2 .), Pa ís, Aubie , 1950. STEENBERGHEN, F. an, Dieu cacbL Pa ís, Nauwe- lae s, 1966. TRESMONTANT, C., Cómo seplan ea hoy elp oblema de la exis encia de Dios. Ba celona, Península, 1969. Concilium. Re i a in e nacional de eologia, núm. 16, 50, 76, 85, 123, 133, 155, 156. In e na ional Jou nal o Philosophy o Religion (des de 1970). Re is a de iloso a, núm. 96-99 (1966). g) Tex os clussics: Los ilóso osp esoc á icos (ed. bilingüe de KIRK-%VEN). Mad id, G edos, 1969. Les sophis es ( ad. ancesa). Pa ís, 1969. PLAT~, Eu i d, P o ago es, Men d, Gb gies, Fedd El han- que , La epública, Fed e, Elpoli ic, Ti zeu, Les lleis (Els dos p ime s, a Laia, Ba celona, 1981, i a G edos, Mad id, 1981; els es p ime s i el Fedd; a la ((Fun- dació Be na Me ge)), Ba celona, 1924 SS.; o s, a Ob as comple as, Mad id, Aguila , 1964). ARISTOTIL, Fisica, VI11 i Me a isca, X1I (in Ob as, Ma- d id, Aguila , 1964; quan a la Me a isica, ed. i- lingüe de GARC~A YEBRA, 2 V., Mad id, G edos, 1970). LUCRECI, De la na l a (2 .). Ba celona, ((Fundació Be na Me ge)), 1932. PLOTIN, Ennéades (6 .). Pa ís, ((Les Belles Le es)), 1960 SS. TERTUL,LIA, Apologk ic. Ba celona, ((Fundació Be na Me ge)), 1960. ORIGENES: Con a Celso. Mad id, <(B.A.Cn, 1967. ORIGENE, T ai é des p incipes (4 .). Pa ís, Ce , 1978-80. SAN AGUST~N, La ciudad de Dios (2 .). Mad id, ((B.A.C.)), 1964. SAN AGUST~N, T a ado de la San ísima T inidad. Mad id, ((B.A.C.)), 1968. SANT AGUST~, Con essions. Ba celona, Lluís Gili, 1968. PSEUDO-DIONISIO, De los nomb es di inos y o os esc i os. Ba celona, Bosch, 1980. SANT ANSELM, Monologion i P oslogion (in Ob as comple- as, . 1, Mad id, ((B.A.C.)), 1952). SANT TOMAS D'AQUINO, Suma eolbgica, pa , es- pecialmen qües ions 1-26; i 2."-2ae, especialmen qües ions 1-22 i 80-100 (ed. lla ina en 5 ., Mad id, «B.A.C.», 195 1). SANTO TOMAS DE AQUINO, Suma con a losgen iles (ed. bilingüe, 2 .). Mad id, ((B.A.C.)), 1967-68. LLULL, R., Lib e delgen il e los es sa is (in Ob es essen- cials, . 1, Ba celona, Selec a, 1957). SIBIUDA, R. [RAIMUNDUS SABUNDUS], Theologia na u a- lis seu Libe c ea u a um. S u ga -Bad Canns a , F. F ommann Ve lag, 19G6. CUSA, N. de, La doc a igno ancia. Mad id, Aguila , 1961. CUSA, N. de, De Dios escondido. De la búsqueda de Dios. Mad id, Aguila , 1965. MAQUIAVEL, N ., El p incep i Discu sos sob e la p ime a decade de Ti Lioi (in Ob as, Ba celona, Ve ga a, 1961). ERASMO, D., Elogio de la locu a (ed. bilingüe). Ba ce- lona, Bosch, 1976. LUTERO, M., II se o a bi io. To í, Claudiana, 1969. MORO, T. - CAMPANELLA, T. - BACON, F., U opzás del Renacimien o. México, F.C.E., 1975. BOEHME, J., Au o a. Mad id, Al agua a, 1979. HERBERT DE CHERBURY, E., T ac a us de e i a e (ed. bilingüe lla í-anglks). B is ol, 1937. HOBBES, Th., Le ia án. Mad id, Ed. Nacional, 1979. DESCARTES, R., Discu s del me ode. Ba celona, Ba - cino, 1935. DESCARTES, R., Medi aciones me a~sicas. Mad id, Al- agua a, 1977. PASCAL, B., Pensamen s. Mad id, Semina ios y Edicio- nes, «El Cie o)), 1972. SPINOZA, B. de, E ica. Ed. Nacional, 1975. SPINOZA, B. de, T a ado eoldgico-poli ico. Salamanca, Sígueme, 1976. MALEBRANCKE, N,, En e iens su la mé aphysique e la eligion (2 .). Pa ís, V in, 1964-65. LEIBNIZ, G. W., Discou s de ml aphysique. Pa ís, V in, 1966. LEIBNIZ, G. W., Essais de hlodicée. Pa ís, Ga nie - Flamma ion, 1969. LOCKE, J., La acionalidad del c is ianismo. Mad id, Ed. Paulinas, 1977. BERKELEY, G., Alci dn. Mad id, Ed. Paulinas, 1978. HUME, D., His o ia na u al de la eligión. Dlaogos sob e la eligio'n na u al. Salamanca, Sígueme, 1974. ROUSSEAU, J.-J., Esc i os eligiosos. Mad id, Ed. Pau- has, 1978. KANT, I., Pensées ~ucces~i e~ su la héodicée e la eligion. Pa ís, V in, 1963. KANT, I., C i ica de la azón pu a. Mad id, Al agua a, 1978. KANT, I., C ica de la azón p ác ica. Mad id, ~Aus- al)), 1975. KANT, I., C i ica del juicio. Mad id, ((Aus al)), 1977. KANT, I., La el gión den o de los limi es de la me a a- zdn. Mad id, A.E., 1969. KANT, I., El con ic o de las acul ades. Buenos Ai es, Losada, 1963. KANT, I., Le es su la mo ale e la eligion. Pa ís, Au- bie , 1969. SCHLEIERMACHER, F.E.D., Discu s su la eligion. Pa ís, Aubie , 1944. SCHELLING, F. W., Sob e la esencia de la libe ad humana. Buenos Ai es, Juá ez, 1969. SCHELLING, G. W., Zn oduc ion 2 la philasophie de la my hologie (2 .). Pa ís, Aubie , 1945. HEGEL, G.W.F., Esc i os de ju en ud. México, F.C.E., 1978. HEGEL, G.W.F., His o ia de Jesús. Mad id, Tau us, 1975. HEGEL, G.W.F., Fenomenologia del espi i u. México, F.C.E., 1966. HEGEL, G.W.F., Leqons su la philosophie de la eligion (5 .). Pa ís, V in, 1959. HEGEL, G.W.F., Lecciones sob e lasp uebas de la exis en- cia de Dios. Mad id, Aguila , 1970. FEUERBACH, L., La esencia del c is ianismo. Salamanca, Sígueme, 1975. LAMENNAIS, F. de, Essai su Ilnd$é ence en ma ie e de eligion (4 .). Pa ís, 1817-23. COMTE, A., Oeu es choisies. Pa ís, ~ubie s, sld. COMTE, A., Ca échi~meposi i is e. Pa ís, Ga nie -Flam- ma ion, 1966. KIERKEGAARD, S., Ob as ypapeles (8 .). Mad id, Gua- da ama, 1961 SS. MARX, K. - ENGELS, F., c . sup a, c). NEUMAN, J. H., El asen imien o eligioso. Ba celona, He de , 1960. NIETZSCHE, F., El gay sabe . Mad id, Na cea, 197 3. NIETZSCHE, F.,A ihabldZa a us a. Mad id, A.E., 1973. NIETSCHE, F., Más alládel bien y del mal. Mad id, A.E., 1973. NIETZSCHE, F., La genealogia de la mo al. Ba celona, Laia, 1981. DILTHEY, W., Teo a de las concepciones del mundo. Mé- xico, F.C.E., 1954. JAMES, W ., The a ie ies o eligious expe ience. Lond es, Collins, 1960.