La política de sòl i habitatge a la comarca del Maresme

PAPERS. REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, febrer 1995, pkgs. 21-37 LA POL~TICA DE SOL I HABITATGE A LA COMARCA DEL MARESME PERE LLEONART Economista. Director-gerent, Gabinet d'Estudis EconBmics, S.A. 1. Planejament urbanístic 1.1. Una comarca de difícil orografia 1.2. L'estat actual del planejament 1.3. Grau d'ocupació del territori 1.4. El s61 industrial 2. La problematica de I'habitatge 2.1. Evolució del ritme edificatori 2.2. Tipologia constructiva 2.3. La segona residencia 3. El mercat immobiliari 3.1. La dinamica residencial recent 3.2. El preu de I'habitatge nou 3.3. Promocions en venda a Mataró 3.4. L'edificació no residencial 4. La posició competitiva del territori comarcal en el context de la Regió I ABSTRACT Les polítiques de sol i habitatge al Maresme estan estretament condicionades per ['orografia de la comarca. Aquesta fa que la superficie Útil per a la urbanització sigui relativament exigua (el 42,2% del total). D'altra banda, la pressió urbanitzadora ha portat que el 55% d'aquella superficie útil estigui ja urbanitzada o compromesa per urbanitzar a curt i mig termini d'acord amb el planejament vigent. Aquesta situació ha comportat una progressiva especialització del sol disponible, de manera que els usos residencials són ampliament majoritaris, mentre que I'oferta relativa de sol industrial és una de les més baixes de la Regió Metropolitana. Pel que fa a I'habitatge, el ritme constructiu és superior a la mitjana catalana, esperonat com esta per la paulatina integració de la comarca en les dinamiques metropolitanes i el fenomen de la segona residencia, especialment rellevant a I'Alt Maresme. Per preu i tipologia, bona part de les promocions immobiliaries dels darrers anys han estat adrecades a la demanda de renda mitjana-alta procedent de Barcelona, amb un pes notable de I'habitatge unifamiliar ai'llat o entremitgeres. Tanmateix, les promocions que entren actualment en el mercat tenen unes caracteristiques i uns preus més assequibles. Las políticas de suelo y vivienda en el Maresme se encuentran estrechamente condicionadas por la orografia de la comarca. Debido a sus peculiaridades, la superficie útil para la urbanización es relativarnente exigua (el 42,2% del total). Por otra parte, la presión urbanizadora ha provocado que, según el planeamiento vigente, el 55% de aquella superficie útil se encuentre ya urbanizada o comprometida para urbanizar a corto o medio plazo. Esta situación ha provocado una especialización progresiva del suelo disponible, de manera que 10s usos residenciales son ampliamente mayoritarios, mientras que la oferta relativa de suelo industrial es una de las mas bajas de la Región Metropolitana. Por lo que se refiere a la vivienda, el ritmo constructivo -impulsado por la paulatina integración de la comarca en las dinamicas metropolitanas y el fenómeno de la segunda residencia (especialmente relevante en el Alt Maresmeles superior a la media catalana. Por precio y tipologia, buena parte de las promociones inmobiliarias de 10s ultimos años har. sido destinadas a la demanda de renta media-alta, procedente de Barcelona, con un peso notable de la vivienda unifamiliar aislada o adosada. Sin embargo, las promociones que estan entrando actualmente en el mercado tienen unas características y unos precios mas asequibles. Les politiques du sol et du logement dans la comarca du Maresme se trouvent étroitement conditionnées par son orographie. Celle-ci fait que la superficie utile pour I'urbanisation soit relativement exigüe (un 42,2% du total). D'autre part, la pression urbanisatrice a fait que 55% de cette surface utile soit déja urbanisée ou compromise pour urbaniser a court ou moyen terme en accord avec les plans d'aménagement en vigueur. Cette situation comporte une progressive spécialisation du sol disponible, de telle maniere que les usages residentiels sont amplement majoritaires tandis que I'offre relative de sol industriel est une des plus basses de la région métropolitaine. En ce qui concerne le logement, le rythme de construction -impulsé par I'intégration de la comarca dans les dynamiques metropolitaines et le phénomene de la seconde residence (spécialement important dans I'Alt Maresmelest supérieur a la moyenne catalane. Pour ce qui est du prix et de la typologie bonne part des promotions immobilieres des dernieres années ont éte destinées a la demande des habitants de Barcelona aux revenus moyens et hauts, avec un poids notable du logement unifamilier -maison isolée ou adossée-. Malgré tout cela, les promotions qui actuellement apparaissent dans le marché immobilier, ont des caractéristiques et des prix plus abordables. PERE LLEONART LA POLÍTICA DE SOL I HABITATGE A LA COMARCA DEL MARESME 1. Planejament urbanístic Urbana, i 7, sovint els mes petits, es regeixen per Normes Subsidiaries. 1.1. Una comarca de difícil orografia Els municipis amb un planejament general mes Una de les característiques rellevants en I'orografia antic Montgat i en el Pla del Maresme es la presencia, paral-lela al perfil de General Metropolita de del 19761 la costa i molt propera a ella, de la Serralada Mataró1 que disposa d'un PGOU que data del 1977 Litoral. La proximitat a la línia de mar i I1alcada que i que es troba act~ahlent en proces de revisiÓ, i aconsegueix en aquesta curta distancia (fins assolir Sant Andreu de amb mes els 759 metres en el Montnegre) fa que el terreny Subsidiaries del 1978. La resta tenen un pianejatingui forts pendents i que el so1 apte per a la urbsment posterior a I'any 1982, i 9 d'ells I'han aprovat nitzacio o el conreu sigui relativament redu'it. després del 1990, la qual cosa posa en relleu I'esforc en materia de regulació urbanistica que Aquest factor ha influ'it de manera important en el sPha portat a terme procés urbanitzador. Les planes formades per les La forta expansió demografica i edificaforia ha fet rieres procedents de la Serralada Litoral han tingut que la preocupació dels ajuntaments es dirigís preun paper important en el poblament de la comarca, ferentment a ordenar el creixement de noves urbaen ser incisions dins d'aquest estret corredor. Els nitzacions, mes que a reformar i potenciar els punts mes baixos de les rieres dlArgentona, dlAcases urbans consolidats. En aquest sentit, renys i de Vallalta, aixi com del riu Tordera, es on, per la seva orografia mes suau, slhan produ'it les puls dels PERIS (Plans de Reforma Interior) es la gran assignatura pendent de la gestió urbanistica concentracions humanes més importants. de la comarca per als propers anys. La superfície util del Maresme es de 16.800 ha, el Grau d,ocupaci6 del territori que representa el 42,2% del territori1. Aquest percentatge es inferior al que es dóna globalment a A partir de la quantificació de la superfície ijtil, ¡ Catalunya, i posa en relleu les dificultats orografitenint en compte el planejament general vigent i el ques i per a I'assentament urba. seu desenvolupament, es pot determinar el grau d'ocupació actual del territori, aixi com el sol comEvidentment, els municipis ran de mar són els que promes a curt i mig termini. tenen una major proporció de sol útil, que arriba gairebé al 100% a Montgat, ei Masnou, Premia de S1estima que el sol urbar és a dir, aquell que es Mar i VikSsar de Mar. EIS interiors, en canvi, pretroba ja consolidat i que disposa de les infrastrucsenten un comportament oposat; són casos extures basiques, ocupa unes 6.600 ha, que repretrems el de Sant Iscle de Vallalta1 amb el 4% de senten el 17% de la superfície total de la comarca i superfície util, o els dlArenys de Munt, orrius i el 40% de la útil'. Dosrius, amb nomes el 10%. Altres 2.600 ha corresponen a sol urbanitzable, i 1.2. L'estat actual del planejament per tant, susceptible d'utilització per a nous creixements urbans. La major part dlaquest sol es proDels 30 municipis que formen la comarca del gramat, i per tant te uns terminis concrets d'execuMaresme, 23 disposen de Pla General d10rdenaciÓ cio i en molts casos disposa ja de Pla Parcial. Es considera com a superficie útil per al procés urEn aquest treball s'ha considerat com a sol urba aquell banitzador, el sol amb un pendent inferior al 20%. que te aquesta consideració en el planejament general Aquest criteri ha estat utilitzat, entre d'altres, en I'elaboen vigor, i a més, el sol urbanitzable amb Pla Parcial ració del Pla Territorial de Catalunya. aprovat abans de 1992. 2 3 Taula 1. Superfíde útil per urbanitzar als municipis del Maresm I Municipi Superfície Superfície útil1 municipal (ha) Ha Percentatge Alella Masnou, el Montgat Premia de Dalt Premia de Mar Teia Tiana Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Maresme sud Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d'Estrac Dosrius Mataró brrius Sant Andreu de Llavaneres Sant Vicenc de Montalt Entorn mataroní Arenys de Mar Arenys de Munt Calella Canet de Mar Malgrat de Mar Palafolls Pineda de Mar Sant Cebria de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Santa Susanna Tordera Alt Maresme Maresme 39.690 16.830 42,4 Sol amb pendents inferiors al 20%. Font: Elaboració propia a partir de les dades de la Direcció General dlUrbanisme i de la Direcció General de Política Territorial. Així doncs, el 55% del sol que pel seu pendent és amb una important proporció de sol urbanitzable. útil per I'assentament huma esta ja urbanitzat o Al Maresme Sud, el sol compromes representa el compromes per urbanitzar a curt i mig termini, 60%, mentre que a IIAlt Maresme, el percentatge d'acord amb el planejament vigent. és només del 40%, com a conseqüencia de la presencia de dos municipis de grans dimensions i A I'entorn mataroní és on hi ha una major proporció una intensa utilització del sol per a usos agrícoles de sol compromes, gairebé el 70% del sol útil, com són Tordera i Palafolls. Taula 2. Planejament vigent als municipis del Mareme Municipi Figura de planejament Data d'aprovació definitiva Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes dlEstrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, el Mataró Montgat brrius Palafolls Pineda de Mar Premia de Dalt Premia de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebria de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenc de Montalt Santa Susanna Teia Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar PGOU PGOU NSb PGOU (r) PGOU (r) PGOU (r) PGOU NSb NSb NSb PGOU PGOU PGOU PGOU NSb PGOU PGOU PGOU PGOU (r) NSb PGOU (r) PGOU (r) PGOU (r) NSb PGOU (r) PGOU PGOU PGOU PGOU PGOU (r) PGOU: Pla General d'ordenació Urbana. PGOU (r): PGOU revisat. PGM: Pla General Metropolita. NSb: Normes Subsidiaries. Font: Direcció General d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya I urba i i 1.4. El sol industrial Taula 3. Oferta de sol industrial a les ( La disponibilitat de sol industrial és un dels factors ques de la Regió I (so rrbanitz; que influeixen en les decisions de localització de les disponible en ha) indústries i, en consequencia, es part determinant Sol disponible Percentatge del procés d'instal.lació i desenvolupament del sector industrial en una area geografica determinada3. Valles Occidental 1 .O35 38,3 Valles Oriental El retard en la promoció de polígons industrials va Baix Llobregat 725 26,9 significar que, tradicionalment, una gran proporció 560 20,7 de la indústria es mantingués dins el casc urba de Maresme 305 11,3 les poblacions. Aquesta situació s'observa en els Barcelones 7 5 23 municipis amb forta tradició industrial com Mataró, el Masnou, Arenys de Munt o Vilassar de Dalt. TOTAL 2.700 100,O Font: Elaboració propia a partir de fonts diverses. El polígon de Cros dlArgentona, i posteriorment el del Camí del Mig de Cabrera, que es van iniciar a Val a dir, pero, que I'oferta de sol industrial es una condl tió necessaris pero no suficient, en el sentit que ni IvapariTaula 4. Sol industrial disponible per municicio de noves iniciatives ni I'arribada d'empreses foranes pis al Maresme tindran com a element desencadenant la presencia de sol industrial. En canvi, la manca d'aquesta infrastructura o Hectarees Percentatge d'un nivell de qualitat acceptable es un factor negatiu que acostuma esser decisiu a I'hora d'escollir una determinada localització. Marti Parellada & Xavier Güell (1989); ~Fac91,7 30,O tores de localización de nuevos establecimientos indusTordera 51,6 16,9 triales en Catalunya., a La localización industrial en Palafolls 30,l 93 España: Factores y tendencias, Fundación FIES. Argentona 14,8 43 Figura 1. Estimació de la distribució de la Canet de Mar 13,9 4,5 superfície del Maresme a finals de 1994 Malgrat de Mar 12,7 - - 42 Vilassar de Dalt 11,6 33 Cabrera de Mar 10,4 3,4 Arenys de Mar 9,9 32 Pineda de Mar 92 3,O Vilassar de Mar 9,o 2,9 Alella 8,4 2,7 Calella 8,3 2,7 Premia de Dalt 6,8 22 Teia 6,O 2,o Dosrius 3,5 1,1 Cabrils 3,O 1 ,O Premia de Mar 1,6 03 Sol urbanitzable El Masnou 15 05 Montgat 1,o 03 brrius 0,7 02 ' Amb pendents superiors al 20%. Maresme 305,7 100,O Font: Elaboració propia a partir de les dades de la Direcció General d'urbanisme. Font: Elaboració propia a partir de fonts diverses. 26 Sòl no urbanitzable' E Sòl potencialment urbanitzable ■ Sòl urbanitzable ■ Sòl urbà Superfície total 21.434 ha 59,5 % Superfície total 13.086 ha 60,6 % Superfície total 5.170 ha 23,2 % 41,9 % 10,8 % 23,8 % 11~1 26,8 % 19,4 %  12,6% Maresme sud  Entorn mataroní  Alt Maresme mitjan dècada dels seixanta, foren les primeres promocions de sòl industrial a la comarca, i van fer possible el trasllat ordenat fora del casc urbà de Mataró de les activitats industrials menys compatibles amb la residència, alhora que van permetre la instal•ació a la zona d'algunes empreses foranes de mitjana o petita dimensió. Figura 2. Estimació de la distribució del sòl al Maresme per subcomarques (en percentatge) ' Amb pendents superiors al 20%. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General d'Urbanisme. Un fenomen similar van produir els polígons industrials de Pineda i Vilassar de Dalt. Un cas a destacar el constitueixen les zones industrials de Dosrius, tres actuacions al llarg de la carretera que es van desenvolupar els anys setanta i vuitanta. La seva ocupació ha estat molt ràpida, principalment per empreses procedents de Mataró, consumidores d'aigua o amb poca necessitat de mà d'obra. A hores d'ara, hi ha al Maresme unes 300 ha de sòl qualificades com a industrials, el que representa poc més de 1'11% de l'oferta existent a la Regió I, i és una xifra molt inferior a la del Vallès o el Baix Llobregat. En aquest sentit, cal tenir en compte la forta pressió per a l'ús del sòl que hi ha al Maresme, bàsicament per a usos residencials, que incideix en aquesta situació. Mataró ha promogut en aquests darrers anys, tres polígons industrials molt a prop dels barris obrers de la ciutat. Aquests polígons, especialment els de Mata Rocafonda i Pla d'en Boet, disposen d'unes infrastructures de gran qualitat. Això fa que sigui el municipi de la comarca amb una major oferta de sòl industrial. L'elevat preu dels solars i la crisi industrial ha fet que una gran part de les implantacions recents hagin estat activitats comercials i de lleure, mentre que el trasllat d'indústries des del casc urbà de Mataró o l'atracció d'implantacions industrials foranes ha estat mínim. Taula 5. Evolució del parc d'habitatges al Maresme, Regió 1 i Catalunya Maresme Habitatges  index Barcelonès  Resta Regió I Catalunya Índex  index  index 1970 71.436 100,0 100,0 100,0 100,0 1980 120.854 169,2 136,8 172,2 152,5 1991 146.441 205,0 136,0 200,9 170,8 1994' 155.000 217,0 137,0 215,0 178,0 ' Estimació. Font: Elaboració pròpia a partir del cens d'habitatges. 27 El 1993, I'lnstitut Catala del Sol va posar en marxa el polígon industrial de la Vall de Gata-Drapé a Arenys de Mar, I'única promoció de I'lnstitut a la comarca. Es tracta d'un polígon de 15 ha on s'ha comencat a localitzar algunes activitats. Hi ha també altres zones industrials més petites, a mig urbanitzar i amb una edificació industrial de poca qualitat, a Premia, Malgrat, Palafolls i Arenys de Munt. 2. La problematica de I'habitatge 2.1. Evolució del ritme edificatori Actualment, el Maresme té al voltant dels 155.000 habitatges. Una gran part d'aquest estoc s'ha generat en els darrers 25 anys, període en el qual el parc residencial s'ha més que doblat. Es tracta d'un comportament similar, tant pel que fa als períodes com en els percentatges de creixement, al que s'ha produ'it a la resta de comarques de la Regió I, exceptuant el Barcelones. A la decada dels vuitanta el Maresme va mostrar un fort ritme edificatori, especialment durant el trienni 1987-1990, pero a partir de 1991, la recessió economica I'ha redu'it intensament. 12 - 6 9m 3 - O~, L'Alt Maresme ha estat la zona més dinamica, a causa de la construcció de segones residencies. Al Maresme sud es va produir un espectacular creixement del ritme edificatori entre 1986 i 1988, que ha estat seguit per una caiguda de similar magnitud de la que a hores d'ara comenca a recuperar-se. En canvi, I'entorn mataroní ha mostrat un ritme més estable. m .---. ..---..----* ..-• -.S---. -.---. . . . - Catalunya Maresme , , , , , , , , , , , , , Mataró, amb una mitjana de 442 habitatges anuals finalitzats en el període 1981-1994, ha estat el més dinamic i concentra el 19% del total comarcal. Pineda, amb 316 habitatges, ha absorbit un altre 13%, mentre que Calella, Premia, Vilassar, el Masnou, Arenys de Mar i Malgrat, amb mes de 100 habitatges anuals, apleguen entre el 4% i el 6% dels habitatges constru'its en aquests anys. 1981 1983 1985 1987 1989 1991 19931994' Si es pren el ritme edificatori per habitant, són els municipis amb una major proporció de segona residencia els que assoleixen uns valors més elevats, destacant Santa Susanna, Dosrius, Sant Cebria de Vallalta, Sant Vicenc de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Pineda, amb més de 20 habitatges anuals per cada 1 .O00 habitants. 2.2. Tipologia constructiva Durant la primera meitat del anys vuitanta, i com a consequencia dels Plans Triennals i Quadriennals dlHabitatge, es va produir un important impuls en la construcció d'habitatges de protecció oficial (HPO). D'aquesta manera, en el període 1985-1987, més de la meitat dels habitatges finalitzats al Maresme eren HPO. A partir de 1987, la reactivació economica i I'abandonament de la política de protecció oficial va pro- * Estimació. vocar la rapida desaparició d'aquest tipus de proFont: Elaboració propia a partir de les dades de la moció en zones com el Maresme afectades per Direcció General dlArquitectura i Habitatge. forts increments del preu del sol. Ta~ula 6. Mtm de constru~ciij a!d*m@k@m bel lbkregrne sn sl ,peri~&*&%#@i- ' %I - .+ lW4 (mf2jana anual) '&* --2 Municipi Habitatges finalitzats Percentatge Ritme' constructiu Alella Masnou, el Montgat Premia de Dalt Premia de Mar Teia Tiana Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Maresme sud Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d'Estrac Dosrius Mataró brrius Sant Andreu de Llavaneres Sant Vicenc de Montalt Entorn mataroní Arenys de Mar Arenys de Munt Calella Canet de Mar Malgrat de Mar Palafolls Pineda de Mar Sant Cebria de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Santa Susanna Tordera Maresme nord 9 78 41,l 12,9 Maresme Catalunya 32.163 - 5,4 Percentatge Maresme/Catalunya 7,4 - - Habitatges anuals per cada 1.000 habitants. Font: Elaboració propia a partir de les dades de la Direcció General dlArquitectura i Habitatge. criu en la caiguda d'activitat d'aquest segment arreu de Catalunya. La proporció de superfície per 1.000 habitants del Maresme es superior a la del Barcelones i el Valles Occidental, i similar a la del Baix Llobregat. 4. La posició competitiva del territori comarcal en el context de la Regió I Un recent estudi del Consell Comarcal defineix la posició competitiva del Maresme a partir de 25 factors, que es poden agrupar en cinc grans grups: - Base productiva. - Entorn socio-economic. - Recursos humans. - Infrastructures, - Qualitat de vida. En aquest article ens centrarem en els dos darrers. Pel que fa a les infrastructures, es considera el paper de les comunicacions, la disponibilitat de sol industrial, els recursos hídrics, el transport públic i les telecomunicacions. En I'apartat de qualitat de vida, s'inclouen, entre d'altres, els atractius residencials i i'oferta d'habitatges. Vegem quines són les pr~ncipals variables que condicionen I'evolució d'aquests factors: - L'oferta de sol industrial. En et darrers anys, s'han promogut a Mataró tres polígons industrials amb una bona dotació d'infrastructures. Aquestes zones, juntament amb la promoció de IIICS a Arenys de Mar, representen una oferta d'alta qualitat, si be cara. A la resta de la comarca la promoció de sol industrial es, en general, deficient, tant quantitativament com qualitativa. L'elevat preu dels solars i la crisi industrial condicionen la manca d'implantacions industrials recents, mentre que, en canvi, s'hi ha localitzat activitats comercials i de lleure. - Disponibilitat de recursos hidraulics. Els recursos hidraulics són abundants a I'Alt Maresme i limitats a la resta de la comarca, si be I'abastament procedent del Ter garanteix el subministrament. - Qualitat de les comunicacions viaries. La situació del Maresme, propera a Barcelona i en el corredor litoral, ha fet que es tracti d'una comarca que sempre ha estat travessada per vies de comunicació, de les quals I'A-19 és la mes destacable. De tota manera, el fet que aquesta sigui una autopista de peatge ha perjudicat I'accessibilitat de la comarca en relació, per exemple, amb el Valles o el Baix Llobregat. La variant de Mataró i I'ampliació de I'autopista fins a Palafolls millora substancialment les oportunitats per al Maresme nord. D'altra banda, I'autopista Mataró-Granollers permetra inte- -. PauL $2, Bdif3eaci6 no residencial a les comarques de la Regió I en el període gener-setembre de 1994 (ma per cada 1.000 habitants) Valles Valles Baix Tipus d'edificació Maresme Barcelones Occidental Oriental Llobregat Catalunya Ramaderia 2,9 0,o 0,5 0,7 0, 7 4,1 Indústria 57,8 28,4 47,5 24,4 79,O 44,2 Comercial i magatzems 61,2 63,O 34,l 66,3 68,7 59,4 Oficines 0,o 23,l 16,9 16,O 5,1 16,7 Hostaleria 9,6 4,7 0,3 1,9 10,O 11,2 Altres 70,6 70,5 67,8 104,O 37,6 62,8 TOTAL 202,O 189,8 167,O 213,3 201,l 198,4 Font: Elaboració propia a partir de les dades de la Direcció General dlArquitectura i Habitatge. grar el Maresme amb el Valles, comarques que fins ara havien viscut d'esquena. - Qualitat de transport públic. El transport públic de la comarca es basa fonamentalment en la línia de rodalia de Renfe, que en els darrers anys ha millorat substancialment les seves prestacions, complementada pel servei d'autobusos de I'empresa Casas. El Maresme és una zona amb una alta densitat residencial i amb una intensa mobilitat per raons laborals i de lleure. Aquests factors fan necessari potenciar encara més el transport col.lectiu, per tal de facilitar la mobilitat a tota la població. - Qualitat de les telecomunicacions. La comarca esta dotada d'una important infrastructura de telecomunicacions, entre les quals destaca I'elevada implantació de la fibra optica i digitalització. - Atractius residencials. Es tracta d'una de les comarques catalanes amb més atractius residencials. Les difícils comunicacions amb Barcelona, que frenaven I'expansió del commuting més enlla dels municipis del Maresme sud, han quedat superades per la millora dels serveis de Renfe i la perIlongació de I'autopista. - Oferta d'habitatges. El Maresme ha enregistrat en els darrers anys un important ritme edificatori, que en gran part ha estat degut a promocions d'elevada qualitat i preu, adrecades a una demanda de renda mitjana-alta procedent de I'area de Barcelona. De tota manera, les promocions que estan entrant actualment en el mercat tenen unes característiques i uns preus molt més adequats a la demanda actual, composta principalment per jovent que vol accedir al seu primer habitatge.