La tipologia arquitectònica de l'espai comercial

PAPERS. REGIO METROPOLITAVA DE BARCELONA núm. 22, gener 1995, p2gs. 27-44 LA TIPOLOGIA ARQUITECTONICA DE L'ESPAI COMERCIAL RICARD PIE Arquitecte. Escola TGcnicu Superior dYrquitectura del Vull& SUMARI 1. Introducció 3.3. Les renovacions dels nuclis urbans mitjans 3.4. L'experiencia francesa 2. Les primeres arquitectures del comerc 3.5. Els centres comercials situats en espais reha2.1. Les botigues i les primeres arquitectures bilitats espontanies 3.6. Els centres comercials als down towns nord2.2. Els primers edificis comercials; els mercats municipals i les galeries 3.7. Els moderns centres comercials 2.3. Els grans magatzems 3.8. L'estat actual dels centres comercials als 3. Els centres comercials 3.1. Els inicis 3.2. L'experiencia europea EUA 4. Resum i reflexió final ABSTRACT El treball ofereix una panoramica de I'evolució de les tipologies arquitectoniques associades a I'activitat comercial. Així, s'explica com, en menys de dos segles, la ciutat moderna ha desenvolupat quatre tipus d'espai comercial: el mercat, la galeria, els grans magatzems i els centres comercials. Aquests s'han anat juxtaposant sense forcar la desaparició absoluta dels models preexistents. Tanmateix, avui a Europa occidental i a Nord-america, les formes més tradicionals (mercat, galeria) coneixen una crisi profunda i tendeixen a ser reemplacades per grans superficies (en especial, centres comercials). Aquestes, ubicades preferentment en les periferies urbanes, tendeixen a reproduir en el seu interior, simplificats i optimitzats, els patrons dels espais comercials de la ciutat tradicional (carrers, places, restaurants, cinemes, botigues), internalitzant-ne, pero, els beneficis. En canvi, els comercos tradicionals, avui en crisi, han tendit a localitzar-se en el cor de les ciutats i, tot aplegant activitat terciaria al seu entorn, han contribu~t a generar condicions de centralitat. La qüestió que es planteja, doncs, davant d'aquests processos de canvi, és de quina manera cal actuar per evitar que els centres comercials -que qualifiquen la periferiano acabin desertitzant i suburbialitzant el centre urba. El trabajo ofrece una panoramica de la evolución de las tipologias arquitectonicas asociadas a la actividad comercial. Asi, se explica como, en menos de dos siglos, la ciudad moderna ha desarrollado, cuatro tipos de espacio comercial; el mercado, la galeria, 10s grandes almacenes y 10s centros comerciales. Estos se han ¡do yuxtaponiendo sin forzar la desaparición absoluta de 10s modelos preexistentes. Sin embargo, hoy, en Europa occidental y Norteamérica, las formas mas tradicionales (mercado, galeria) conocen,una crisis profunda y tienden a ser reemplazadas por grandes superficies (en especial, centros comercialesl. Estas, ubicadas preferentemente en las periferias urbanas, tienden a reproducir en su interior 10s patrones -simplificados y optimizadosde 10s espacios comerciales de la ciudad tradicional (calles, plazas, restaurantes, cines, tiendas), internalizando 10s beneficios. En cambio, 10s cornercios tradicionales, hoy en crisis, han tendido a localizarse en el centro de la ciudad y, atrayendo actividad terciaria a su alrededor, han contribuido a generar condiciones de centralidad. La cuestión que se plantea, pues, ante estos procesos de cambio es de que manera se debe actuar para evitar que 10s centros comerciales -que califican la periferiano acaben desertizando y suburbializando el centro urbano. Le travail offre un panorama de I'évolutioh des typologies architectoniques associées a I'activité commerciale. Ainsi s'explique comrnent, en moins de deux siecles, la cité moderne a développé quatre types d'espace comrnercial: le marché, la galerie, les grands magasins et les centres commerciaux. Ceux-ci se sont juxtaposés sans forcer la disparition absolue des modeles préexistants. Malgré tout, aujourd'hui en Europe Occidentale et en Amérique du Nord, les formes plus traditionnelles (marché, galerie) connnaissent une crise profonde et tendent a etre remplacés par les grandes surfaces (plus spécialement les centres comrnerciaux). Celles-ci situées préféremment dans les périphéries urbaines, tendent a reproduire dans leur intérieur les patrons simplifiés et optimises des espaces commerciaux de la ville traditionnelle (rues, places, restaurants, cinémas, magasins.) internalisant les bénéfices. Par contre, les commerces traditionnaux, aujourd'hui en crise, ont tendance a se localiser dans le centre de la ville et, attirant I'activité tertiare dans son entourage, ils ont contribué a créer des conditions de centralité. La question qui se pose donc, devant ces procés de changernent, est de quelle facon on doit agir pour éviter que les centres cornmerciaux -qui qualifient la périphériene finissent pas en désertisant et en suburbanisant le centre urbain. 1. Introducció En aquest treball explicaré quins són els trets fonamentals de les tipologies constructives del comerc, a partir d'una descripció de I'evolució historica de I'arquitectura d'aquest sector i els seus actuals parametres físics. Aquest estudi, que forma part d'un de més ampli que estic redactant per al Gabinet dlEstudis Urbanístics de I'Ajuntament de Barcelona referit a les arquitectures de les activitats emergents, esta basat en una recerca sistematica de les realitzacions més emblematiques a Europa i els EUA, a més de les iniciatives desenvolupades a la Regió Metropolitana de Barcelona que ha tramitat la Generalitat de Catalunya i que poden consultar-se en el Departament de Comerc, Consum i Turisme de I'administració autonomica. Aquesta aproximació té com a objectiu interpretar els fenomens més recents i preveure el seu futur arquitectonic i urbanístic. Per aixo hi ha un especial emfasi en I'analisi dels centres comercials perque són els elements més moderns i els que actualment plantegen més interrogants. Durant I'actual crisi economica, practicament s'han aturat totes les iniciatives urbanístiques excepte les referides als centres comercials. Mentre que la resta d'activitats han sofert un fort retrocés perque depen de la millora d'una economia no localitzada, els centres comercials s'han multiplicat perque treballen per a un mercat cautiu, en el qual I'oferta esta molt esmicolada i on és relativament facil competir. L'exposició estara dividida en dues parts: - La primera presentara les arquitectures del comerc anteriors als centres comercials. - La segona explicara la seva evolució fins als nostres dies. Per acabar, es fara un resum i una reflexió final. 2. Les primeres arquitectures del comerc 2.1. Les botigues i les primeres arquitectures espontanies Nikolaus Pevsner diu que I'arquitectura de les botigues, les peces mínimes del comerc, han evolucionat molt poc al llarg de la historia, i per aixo entén que no tenen especial interes per a la historia de I'art. L'unic fet destacable és I'aparició de la vidriera per tancar I'aparador. Un episodi que es produeix als inicis del segle XIX i que consolida un model que s'ha perpetuat fins als nostres dies. Des del punt de vista arquitectonic i urbanístic, les primeres arquitectures espontanies del comerc són els basars arabs, que es desenvolupen a I'interior de les medines. Un dels exemples més ben estudiats és el de les ciutats més importants de Tunísia. En elles encara persisteix el teixit medieval i és possible reconeixer la configuració dels couqs, nom que es dóna als carrers comercials de la medina, i I'estructura morfologica general. Cada couq esta format per una unitat lineal especialitzada, tancada per portes que de nit estan vigilades. El nucli central i més prestigiós del comerc se situa entorn de la gran mesquita, i per addició es formen diferents recorreguts que van cap a les portes de la ciutat. Les dimensions del couq són constants: 2-3 m d'amplada de carrer, i botigues d'l-2 m de facana per 2-4 m de fons. L'addició de noves botigues es fa per canvi d'ús de la primera crugia de I'habitatge o per ocupació del carrer. Els comerciants no viuen allí, sinó a les arees residencials de la medina. A Europa, en el mateix període, no es produeix una arquitectura específica, excepte per a certs monopolis, sinó una consolidació d'alguns dels espais urbans que aixopluguen els mercats ambulants. Moltes de les esplanades exteriors a la muralla on es munten aquests mercats s'incorporen a la ciutat com a grans places. Hi ha molts exemples d'aquests espais arreu, pero aquí podríem destacarne un: el Mercadal de Vic, perque resumeix les característiques d'aquells espais i ha escapat a una reordenació posterior que li fes perdre aquell aire. 2.2. Els primers edificis comercials; els mercats municipals i les galeries Encara que és difícil endrecar cronologicament el naixement dels diferents tipus d'edificis comercials perque quasi tots ells apareixen entre mitjans i finals del segle passat, recorrerem a un ordre, segurament relacionat amb la caducitat de cada tipus d'edifici, que ens permeti una exposició clara de les diferencies que hi ha entre ells. Des de I'inici del segle x~x, la societat sofreix un gran canvi per I'avenc de la revolució industrial i la victoria del lliure comerc sobre les regulacions corporatives de I'antic regim. Aquest panorama dóna peu a un seguit d'iniciatives que dibuixen els primers nous espais comercials; els destinats al comerc alimentaai i el dels productes per als residents. El comerc alimentari sempre havia tingut algun tipus de control, perque els poders públics entenien que era una qüestió fonamental per al bon govern de la població. Per aixo, des de I'Edat Mitjana hi havia hagut diverses regulacions per aquests productes, que obligaren que alguns d'ells es comercialitzessin exclusivament en edificis especialitzats. L'esforc per a una millora higienica d'aquest comerc va donar peu a I'aparició de les primeres arquitectures públiques: els mercats municipals. El creixement de les grans ciutats com París o Londres, que a mitjans de segle superaven el milió d'habitants, obligava multiplicar el nombre de mercats i regular els existents. Els nous mercats es van construir des del 1800 al 1850. Primer a partir de discussions formals sobre I'ordre com havien de fer-se, i posteriorment basant-se en les possibilitats tecniques que aportava la construcció en ferro i vidre. El Quincy de Boston, constru'it entre el 1824 i el 1826, era de granit i amb un porxo tosca. El Covent Garden, constru'it entre el 1830 i el 1833, encara utilitza el ferro com un element auxiliar. És a partir de les experiencies en la construcció de grans hivernacles i la preferencia pel ferro com a sistema estructural per combatre el foc quan s'imposa aquesta tecnologia. El 1853, després d'haver reformulat el projecte inicial perque era massa convencional, es construeix el mercat de les Halles de Paris (figura 11, que es converteix en el model de referencia. Una organització en pavellons connectats entre ells amb avingudes amb voltes de mitja punta, que fa una coberta extensiva del lloc. Tipologicament el mercat és una planta lliure de grans llums, que es Figura 1. Els mercats. Les Halles. Paris, 1851. V. Balhard Figura 2. Les galeries comercials. Galeria Vittorio Emanuele. Milà, 1870. Mengoni desplega a peu pla, on s'arrengleren les diferents parades al llarg de tot l'espai. En paral•el a aquest fenomen, a principis de segle, en el pas de la ciutat mercantil a la burgesa apareix el passage, la galeria comercial, com una operació de transformació urbana de jardins i grans illes al cor de la ciutat. Les primeres experiències, com el traçat del passatge del Caire a París, es fan sobre l'antic convent de les Filles de Déu, entre el 1797 i el 1799, com una part de l'operació de parcel•ació de la finca. Els mateixos anys s'obre el passatge Panoramas, en les jardins de l'hotel Montmorency. Es tracta d'uns primers assaigs, amb galeries molt llargues i relativament estretes que busquen sobretot un aprofitament intensiu del terreny. Durant aquests anys i fins als anys vint es multiplica el nombre d'operacions amb resultats diversos. Les obres més importants no es construeixen fins a mitjans de segle. L'obra més celebrada és la Galeria Vittorio Emanuele II (figura 2), construïda entre el 1865 i el 1867, sis anys després de l'alliberament de Milà i quatre després de la coronació de Víctor Manuel com a rei. En aquest projecte es resumeixen les regles bàsiques d'aquest tipus d'operació: un traçat que uneix dos grans espais urbans, la plaça del Duomo i el treatre de l'òpera; unes proporcions espacials entre amplada i alçada d'1-2 en els corredors i de quasi 1-1 de l'espai central, i una amplada del corredor generosa, 14,25 m en aquest cas. Immediatament després s'inaugura la Kaiser Galerie a Berlín (18711873), que uneix L'Unter den Linden amb la Friedrichstrasse, a través d'un corredor articulat en una plaça que assegura el pas des d'aquella avinguda al xamfrà oposat de l'illa. Tal com diu N. Pevsner, aquests projectes són el punt més brillant d'aquests tipus d'arquitectura, 31 pero també són el final d'una moda de la qual encara apareixeran alguns exemples tardans, pero que rapidament sera substitu'ida per un altre tipus d'iniciativa comercial. 2.3. Els grans magatzems La llibertat de comerc i la necessitat de garantir sanitariament el comerc alimentari van donar peu als mercats municipals i a les galeries. Aquests nous espais no suposaven un gran canvi en les formes de venda tradicionals, excepte en la progressiva agrupació d'establiments. Els canvis mes importants es produeixen en la introducció de nous metodes de comercialització i I'aparició del transport públic. El 1828 es crea a Paris la primera companyia d'aute busos i amb ella els primers grans basars. El comerc del textil es converteix en I'embrió dels futurs grans magatzems. Els comerciants independents, en vista de I'exit d'aquells, promouen associacions comercials i els primers grans edificis. Ara be, la invenció dels grans magatzems es pot atorgar a Aristide Boucicaut, promotor el 1869 del primer Bon Marché (figura 31, un magatzem situat a la Rue du Sevres, en el qual proposa noves fórmules comercials: - Entrada lliure. - Preu fix. - Acceptació de retorns. - Marges de beneficis petits per article. - Rotació rapida dels estocs. - Salaris baixos, pero incentius sobre els beneficis de les vendes. L'edifici que s'inaugura a la Rue du Sevres I'abril de 1872 té cinc plantes i dos soterranis; una facana de 45 m sobre la Rue du Sevres i de 35 m sobre la Rue Velpeau. La planta baixa i els dos primers pisos estan ocupats pels serveis de venda. Part del segon pis es destina a I'administració. Al tercer pis hi ha les cuines i els menjadors i al darrer pis les habitacions per al personal. Continuant amb la tradició anterior hi ha una gran escala amb un ha11 de tres plantes. A partir d'aquesta experiencia naixeran els Grands Magasins du Louvre, Le Printemps ... Figura 3. Els grans magatzems. Au Bon Marchit. Paris, 1869 (figura A) i 1920 (figura B). Lh. Boileau Amb el canvi de segle s'inicia la construcció de grans magatzems amb ciment armat. El primer es Les Galeries Lafayette el 1904. Així mateix, els ascensors substitueixen les escales com a sistema d'acces a les plantes superiors. Després de la Segona Guerra Mundial continua I'obertura de nous establiments i s'imposa la idea del gran magatzem com una maquina de vendre. A partir d'aquí es revisen alguns dels conceptes anteriors: - Organització metodica o laberíntica de I'oferta. - Eliminació dels grans halls perque suposen una perdua d'espai i un perill per a la propagació del foc. - Substitució de les escales i després dels ascensors per escales mecaniques. - Millora dels aparadors. En cinquanta anys els grans magatzems s'han estes i reformat per convertir-se en unes grans peces urbanes que colonitzen carrers sencers amb arquitectures cada cop mes compactes. Arreu del món el procés de creixement i extensió dels grans magatzems segueix un camí paral4el; a Nova York el primer gran magatzem es IIStewart Figura 4. Els centres comercials. Northland Centre. Detroit. 1954. Victor Gruen Department Store, dedicat a la moda i obert el 1859; dos anys mes tard s'inaugura el primer Macy's. Ara be, es el Carson, Pirie, Scott, inaugurat el 1899, obra de Sullivan, I'edifici de mes interes i la millor mostra de I'arquitectura de IIEscola de Chicago. A Anglaterra el Harrods s'inaugura el 1897, al mateix temps que el Werthein a Berlín. Els grans magatzems viuen una etapa florent fins a les dues darreres decades, on veiem com un darrera I'altre van tancant. A Espanya hi ha practicament I'única excepció mundial, El Corte Ingles, una cadena amb una gestió economica molt singular que fins ara I'ha preservat de la crisi. 3. Els centres comercials 3.1. Els inicis Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA porten a terme una política de construcció de grans autopistes, que endega el Govern federal per reactivar I'economia, que modifica radicalment I'ordre territorial del país. L'arquitecte Victor Gruen, que havia promogut suburbis jardí a les periferies de la costa Est treballant en la creació de petites vies comercials pels seus nous barris, extrapola aquesta Figura 5. Els centres comercials. Southdale centre. Minneapolis, 1955. Victor Gruen , experiencia per proposar uns conjunts especialitzats, dependents només de la nova xarxa de comunicacions i dedicats exclusivament al comerc. El 1947 va experimentar amb la possibilitat de fer exclusiu per als vianants un carrer comercial d'una de les seves promocions. El 1954 inaugura el Northland Centre (figura 4) als afores de Detroit organitzat com un petit conjunt urba. El 1955, a Minneapolis, inaugura el Southdale Centre (figura 5)' en el qual el carrer per a vianants esta cobert i tot el conjunt comercial organitzat dins d'un edifici tancat. En aquestes dues obres ja hi ha una gran platja d'aparcament i comencen a perfilar-se quins han de ser els components d'un centre comercial. En Figura 6, Els centres com~rcials. Elgphant & Castle. Londrer, 1964 aquests dos casos el projecte encara és deutor de la ciutat historica, pero ja es fa evident la importancia d'una bona combinació d'ofertes i de la necessitat que el mall estigui organitzat sobre un eix amb dos motors a cada extrem. En cosa de dos o tres anys es tanca el model i es multiplica el nombre d'operacions. 3.2. L'experiencia europea A Europa, la reconstrucció de la ciutat és I'objectiu urbanístic del període postbel.lic, i per aixo els primers centres comercials apareixen com a part de la política de reconstrucció de la ciutat. Víctor Gruen recorre a alguna d'aquestes experiencies 'Figura 7. Els centres comercials. Harlow ~ew' Town, 1956. Frederick Gibberd & Partners 1Fig;ura 8, Els centres comercials. Milton Keynes New Town, 1999. Milton Ksynes Development ~ Gorporation I 34 Figura 9. Els centres comercials. Eldon Square. Newcastle, 1976. Chapman Taylor %t Partners I I per reivindicar les seves propostes. Rotterdam, Colonia, Dusseldorf són algunes de les ciutats on s'obren arees comercials per a vianants. El primer centre comercial de clara influencia nord-americana es construeix a Londres el 1964, I'Elephant & Castle Shopping Centre (figura 6). L'operació te les característiques basiques d'un mall america, sobretot pel tipus de promoció que es desplega, encara que no te clar quina ha de ser la seva relació amb I'entorn, i el sistema d'acces principal. Segurament, I'aportació mes important que es fa a Europa es produeix en les new towns, on la voluntat de crear un centre compacte porta a solucions tipologiques noves: planta cruciforme a Coventry, multiplicitat de passatges secundaris a Harlow (figura 7). Alguns dlaquests projectes es converteixen en veritables experiments avantguardistes com el de la megastructura de Cumbernauld de 1970, un complex creuat de vies, amb instal.lacions comercials, terciaries, administratives i un gran aparcament. El fracas estrepitós d'aquesta ciutat dóna peu a una darrera generació de new towns mes oberta i extensa. El centre comercial de Milton Keynes (figura 8) es I'antítesi d'aquella arquitectura enrevessada. Els 140.898 m2 del centre de Milton Keynes estan organitzats sobre dos corredors paral.lels, a dos nivells i dins d'una única capsa de vidre. 3.3. Les renovacions dels nuclis urbans mitjans L'aparició de nous centres s'esten a totes les ciutats angleses, algunes dlelles amb operacions de gran envergadura. Dos possibles exemples són Eldon Square a Newcastle-upon-Tyne el 1976 i The Ridings a Yorkshire el 1983. El primer (figura 9) te 72.500 m2, esta incrustat en el teixit urba i organitzat com un multicentre de dues plantes. A mes te 1.500 places d'aparcament i una estació d'autobusos. El problema es I'escala i la proliferació d'iniciatives. L'increment creixent de la grandaria dels centres comercials, especialment als EUA, pot conduir a un su'icidi col.lectiu del sistema actual de relacions urbanes. Si els centres comercials poden qualificar la periferia, la seva proliferació pot desertitzar el centre i suburbialitzar-10. El centre comercial te la mateixa estructura que una area central de la ciutat, simplificada i optimitzada perque funcioni millor. L'immoble es propietat de I'administrador del centre; tots els comerciants estan de lloguer; I'oferta comercial esta dissenyada en funció del seu atractiu i de la seva complementarietat; I'espai col.lectiu esta controlat i animat per I'administrador del centre ... Sembla, per tant, que els centres comercials no qüestionen la imatge de la ciutat tradicional com I'espai adequat per atraure la població, sinó la seva capacitat per aixoplugar un comerc mes competitiu, amb marges de benefici mes i mes I Tipus de centre Nombre d'exemples Mltja Mín~m Maxlm Places d'aparcamentA 00 m2 Superregional 9 7 5,76 4,45 Regional 99 5,76 3,75 Local 278 5,60 3,86 Barri 270 5,40 3,44 Per anys Nombre d'exemples Mitja Mínim Maxim Places d'aparcament Centres superregionals segons edat 1-3 4-6 7-9 10-1 9 Més de 20 Places d'aparcament Centres regionals segons edat 1-3 4-6 7-9 10-1 9 Més de 20 Places d'a~arcament Centres lo'cals segons edat 1-3 4-6 7-9 10-19 Més de 20 Places d'a~arcament Centres de barri segons edat 1-3 4-6 7-9 10-19 Més de 20 Font: The Urban Land Institute. 42 Centre comercial regional Centre comercial superregional • Renovació  DExpansió  0 Renovació i expansió Anys • Renovació  DExpansió  ■Renovació i expansió 3.000% - 2.500% - 2.000% 1.500% 1.000% 500% 0% - - - 35 30 25 20 15105— 1 - 3 4 - 6  7 - 9  0 - 9  Més de 20 0 4 Centre comercial local 45 40 35 30 25 20 15 10 5 3  4-6  7-9  10 -19  Mes de 20 Anys • Renovació  q DExpansió  ■Renovació i expansió Centre comercial de barri 35 30 25 20 15 10 5 3  4-6  7 - 9  10 -19 Mes de 20 Anys • Renovació  q Expansió  ■Renovació i expansió Taula 4. Renovació i expansió segons edat dels centres comercials als EUA (en percentatges) Tipus de Centre 1-3 anys 4-6 anys 7-9 anys 10-19 anys més de 20 anys Superregional Renovació 000 28 28 Expansió 0 17 015 27 Renovació i expansió 000 10 14 Regional Renovació 0 0 15 18 29 Expansió 17 33 0 16 19 Renovació i expansió 0 0 0 8 12 Local Renovació 10 10 25 15 42 Expansió 13 19 11 17 14 Renovació i expansió 8 7 0 4 10 Barri Renovació 55 4 8 32 Expansió 10 7 5 12 14 Renovació i expansió 0 5 0 39 Font: The Urban Land Institute. Figura 23. Renovació i expansió dels centres comercials als EUA 43 redu'its, que compleixi els estandards d'accessibiunificat I'experiencia anterior, tot situant-la en un litat, varietat i complementarietat de I'oferta, altreentorn i introvertint tots els seus beneficis. esbarjo i seguretat ciutadana que desitja el comprador. La pregunta que cal fer-se és si la ciutat, que ha utilitzat el comerc com un gran motor d1externalitats positives, pot renunciar-hi i acceptar aquests El centre comercial -amb les seves diverses nous artefactes sense establir unes condicions variantsno ha creat un nou model, sinó que ha que li assegurin el futur.