El comerç a la ciutat de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITAYA DE BARCELONA núm. 22, gener 1995, p2gs. 9-25 EL COMERG A LA CIUTAT DE BARCELONA MARCAL TARRAG~ Economista. Mar~al Tarragó 6 Associats SUMARI 1. Introducció 4. Formes comercials i forma urbana 2. Definició i evolució de les activitats comercials 3. Comerc i centralitat 5. El comerc de Barcelona en xifres 6. Regulació administrativa i impactes socials Bibliografia ABSTRACT L'article té per objecte establir els parametres de referencia en I'estudi de I'activitat comercial a Barcelona i el seu entorn metropolita. Així, s'aborden tres temes: la definició de I'objecte d'estudi, la relació entre centralitat i comerc i I'evolució de les formules comercials. Pel que fa a la definició, I'autor fa pales com el concepte de comerc (definit tradicionalment com el simple intercanvi de bens) s'ha anat enriquint a causa de I'associació de I'activitat comercial amb la prestació dels anomenats serveis comercialitzables, la component relacional de I'espai comercial i la identificació de I'acte de compra amb el temps de lleure. Aquesta transformació de I'activitat comercial incideix tant en la ubicació del comerc com en I'evolució de les fórmules comercials. Pel que fa al primer aspecte es mostra -a través de diversos indicadors estadísticscom, malgrat la dispersió de I'activitat comercial sobre el territori metropolita, la ciutat de Barcelona conserva una forta capacitat d'atracció sobre el conjunt de la regió, en especial en el camp de les compres no quotidianes. Pel que fa a I'evolució de les fórmules comercials, I'autor assaja una tipologia i a partir d'aquí indica com el comerc tradicional tendeix, d'una banda, a transformar-se i, d'una altra, a perdre quota de mercat davant els nous espais (grans superficies i centres comercials). ' El articulo se propone establecer 10s parametros de referencia en el estudio de la actividad comercial en Barcelona y su entorno metropolitano. Se abordan tres temas: la definición del objeto de estudio, la relación entre centralidad y comercio y la evolución de las fórmulas comerciales. Por lo que se refiere a la definición, el autor señala que el concepto de comercio (tradicionalmente definido como el intercambio de bienes) debe ser enriquecido debido a la asociación de la actividad comercial con la prestación de 10s llamados servicios comercializables, la componente relacional del espacio comercial y la identificación del acto de compra con el tiempo del ocio. Esta transformación de la actividad comercial incide tanto en la ubicacion del comercio como en la evolución de las fórmulas comerciales. En relación con el primer aspecto, se muestra -a través de diversos indicadores estadisticoscomo, a pesar de la dispersion de la actividad comercial sobre el territorio metropolitano, Barcelona conserva una fuerte capacidad de atracción sobre el conjunt0 de la región, en especial en el campo de las compras no cotidianas. Por lo que se refiere a la evolución de las fórmulas comerciales, el autor ensaya una tipologia y, a partir de ella, indica como el comercio tradicional tiende, por una parte, a transformarse y, por otra, a perder cuota de mercado frente a 10s nuevos espacios (grandes superficies y centros comerciales). L'article a pour objet I'établissement des parametres de référence dans I'étude de I'activité commerciale a Barcelona et son espace rnétropolitain. On aborde trois themes: la définition de I'objet de I'étude, la relation entre la centralité et le commerce et, finalement, I'évolution des formules commerciales. En ce qui concerne la définition, I'auteur souligne que le concepte de commerce (traditionnellement défini comme I'échange de biens) s'est enrichi en raison de I'association de I'activité commerciale avec la prestation des services dits co com mer cialisables)>, le composant relationnel de I'espace commercial et I'identification de I'achat avec le temps du loisir. Cette transformation de I'activité commerciale influe tant dans la localisation du commerce comme dans I'évolution des formules commerciales. En ce qui concerne le premier des aspects, on constate -a travers de divers indicateurs statistiquescomrnent, malgré la dispersion de I'activité commerciale sur le territoire métropolitain, Barcelona conserve une grande capacité d'attraction sur I'ensemble de la région, et plus particulierement dans le terrain des achats non quotidiens. En ce qui concerne I'évolution des formules commerciales, I'auteur essaie une typologie et, a partir de celle-ci, indique comment le commerce traditionnel tend, d'une part, a se transformer et, d'autre part, a perdre la quota de marché face aux nouveaux espaces (grandes surfaces et centres commerciaux). MARCAL TAIIRAGÓ EL COMERG A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. Introducció Donat el caracter introductori d'aquesta ponencia, ens correspon de fixar, potser de forma agosarada, alguns conceptes que ajudin a formular criteris generals que poguem utilitzar com a fil conductor. He assenyalat ja1 les relacions de causalitat entre el comerc i la ciutat, per portar-les a una categoria quasi absoluta, en opinió d'alguns autors (Mumford, Pirenne) que lliguen el naixement del fet urba a la consolidació de les activitats d'intercanvi. De fet, I'evolució de les activitats comercials ha anat configurant la forma urbana; i viceversa, a determinades formes urbanes corresponen o s'escauen formules comercials propies. Alguns exemples, apuntats volgudament en forma de flash: - El món rural s'estructura territorialment dlacord amb la xarxa de ciutats mercat (teoria dels llocs centrals de Christaller). - A la ciutat medieval, la complementarietat entre la factoria i la comercialització dóna lloc als carrers gremials. - L'aparició dels mercats (primer a I'aire lliure, després coberts gracies a I'arquitectura del ferro) com a generadors de centralitats urbanes. - La mobilitat en automobil i I'aparició de noves fórmules comercials (a la periferia de les ciutats -hipermercats- en relació amb la ciutat densa, com a centres relacionals -els centres comercials o mallsper a la ciutat dispersa). - La desertització del centre de la ciutat i la perdua de vida urbana per la progressiva .per¡- ferització. dels usos comercials. - El retorn al centre; els grans magatzems o centres comercials urbans com a revitalització. ' Vegeu els estudis citats en la bibliografia. Aquesta rapida visió (ens hem deixat forcosament passos i exemples) permet presentar els tres eixos de la nostra intervenció: I'evolució del concepte ~comerc~, comerc i centralitat i les fórmules comercials. Aixo ens portara a exposar dos aspectes molt mes concretsi les grans xifres del comerc a la Regió Metropolitana de Barcelona i les possibilitats i els impactes de les regulacions administratives en el sector. 2. Definició i evolució de les activitats comercials La formulació mes genu'ina del comerc es podria definir com aquella activitat que permet I'intercanvi de bens entre la producció i el consum amb el pagament d'una contraprestació. Aquesta definició, en el marc del nostre interes (comerc i ciutat), ha de ser especialment matisada perque I'activitat comercial es en si molt mes rica. Vegem-ho. a) En primer lloc cal tenir en compte I'evolució del mateix concepte cccomercn. Historicament, el comerc es dictava per les necessitats del consumidor. Era el comerc mes tradicional, cctopologicn en funció de la localització del propi consumidor. En una segona fase el comerc esdevé distribució, és a dir, necessitat de la producció per ~col.locar~ una oferta en gran quantitat. El comerc és en aquest estadi un servei vehicular. En una tercera fase -a partir dels anys setanta-, el comerc, la gran distribució, assoleix una forta vessant financera, on per certes fórmules comercials, el negoci esta en la mera intermediació dels diners per sobre la venda dels bens. b) Cal considerar, si centrem I'interes en els efectes urbans de les activitats comercials, I'existencia de certs usos que sense ésser estrictament comercials, prenen .forma comercial~. És el que anomenem ccserveis comercialitzablesn, que ocupen el mateix tipus d'espais urbans que les activitats comercials. C) Historicament, el comerc s'ha manifestat per la presencia en un mateix espai físic de comprador, venedor i productes. Així ha condicionat tant I'espai comercial (exposició, emmagatzematge, acte de compra-venda) com I'accessibilitat del comprador a I'espai comercial i la forma de transport de la mercaderia entre I'espai comercial i el domicili, Implicacions del fet en les superfícies, la localització i els mitjans de transport. Actualment, hi ha casos de dissociació en aquesta presencia física: venda per cataleg i correu; venda per serveis telematics (telefon, fax, ordinador) i servei a domicili; les ~telebotigues. i les cadenes ¡/o horaris especialitzats a la televisió. L'origen d'aquesta venda dissociada és nord-america, on la dispersió de la població impedia formar un gruix de demanda que justifiqués I'aparició d'oferta als llocs menys poblats i va desenvolupar la venda per cataleg/correu. Un segon pas en la venda dissociada ha estat el de facilitar un servei enfront I'ocupació diferent del temps familiar. El tercer pas, venda per televisió, em temo que pertany més a I'inconscient consumista que a necessitats del consum o la distribució. d) Mentre hi ha presencia física de compradorvenedor, I'acte de compra i venda té una component relacional: el carrer amb botiguers és un espai de relació. Els petits botiguers i el comerc tradicional (els mercats municipals en són un bon exemple) són (coportunitats de relació~ per certs sectors socials (la gent gran per exemple). Alla on la ciutat ha desaparegut (en el suburbi nord-america -o en el que estem creant amb I'obsessió de les noves formes d'ocupació dels territoris amb molt baixa densitat, cases en filera i unifamiliarsno hi ha botigues ni voreres!), cal recrear espais de relació social: els centres comercials de les periferies. e) Per al consumidor la compra esdevé una activitat del temps lliure. Bé d'una forma necessaria -la incorporació de la dona al treball, el repartb ment de les activitats domestiques-, bé d'una forma voluntaria, el comprar és un acte de lleure. Les implicacions de la identificació entre compra i temps lliure té, com a mínim, tres vectors per analitzar: a) I'adequació de I'espai comercial a les necessitats d'omplir el temps lliure (compra en família i compra en grup); b) la complementarietat entre usos comercials i usos lúdics i de lleure (la relació compra, restauració rapida, lleure i espectacles). El paper creixent dels cinemes als centres comercials i I'aparició, fins i tot, de fórmules comercials específiques com el Festival Market, isera el Maremagnum el nostre primer Festival Market? ¿Tenim ja exemples a mig camí? (al Port Olímpic hi falta comerc; a Montigala, amb cinemes i restaurants, pesa massa I'hipermercat; a I'llla Diagonal comprar és un acte lúdic, pero hi manca el lleure pur). 3. Comerc i centralitat Les activitats comercials constitueixen (conjuntament amb certs usos terciaris i relacionals) el principal factor de centralitat. Que cal entendre per centralitat? Aquell punt del territori en el qual es produeix una concentració (un gruix) d'oferta per tal d'abastir una demanda dispersa per poder afrontar, en quantitat, qualitat i varietat, el comerc que precisaria. Centralitat implica, necessariament, desplacament, en funció tant de I'especificitat dels productes o els serveis en oferta com de la densitat o la dispersió de la població a servir. L'aspecte d'especificitat dels productes en oferta ens permet introduir el concepte de quotidianitat o no quotidianitat en el consum (alimentació, productes per a la higiene i la neteja com a compres quotidianes, I'equipament personal i de la llar com a compres no quotidianes). El comerc de productes de consum quotidia és un comerc ~topologic~ amb tendencia a difondre's en el territori seguint els assentaments urbans. A la ciutat ha estat un comerc fonamentalment local (I'anomenat comerc de barri). El comerc de productes de consum no quotidia és un comerc de centralitats. És el comerc que origina desplacaments. Historicament, els desplacaments han estat lligats a xarxes d'infrastructures radials i al transport públic també radial, conformant una xarxa comerc~al de caracter jerarqu~c I piramidal. L'accés a la mobilitat individual i les xarxes de vialitat més ortogonals comporten I'aparició Taula 1. Nombre d'establiments per sectors d'una xarxa comercial reticular, amb opcions d'indiferencia per escollir un o altre centre. Malgrat tot, Barcelona continua essent centre d'atraca6 per compradors metropolitans i d'arreu de Catalunya. L'homogeneitat en la capacitat de consum és molt més gran del que pot suposar-se a primera vista. Aquesta homogene'itat tendeix a augmentar Alimen- Quotidia no Vestit Equipament Subminis- Combus- tació alimentari i calcat de la llar Diversos Mixt traments Vehicles tibles Total Barcelona 11.569 2.860 6.988 4.836 5.355 170 3.806 1.075 127 36.786 Barcelones 16.045 3.675 9.012 6.364 6.735 222 4.732 1.442 173 48.400 Area Metropolitana 21.021 4.585 11.003 8.157 8.382 294 6.081 1.971 266 61.740 Regió I 31.244 6.339 15.668 12.037 12.213 467 9.144 3.231 510 90.858 Catalunya 47.457 9.585 23.168 18.877 19.935 807 13.520 5.309 1.776 140.434 Font: Padrons municipals IAE (1994). Consell de Cambres de Comerc de Catalunya Elaboracio: Marcal Tarragó & Associats. Taula 2. Nombre d'establiments per 1.000 habitants , Alimen- Quotidia no Vestit Equipament Subminis- Combus- tació alimentari i calcat de la llar Diversos Mixt traments Vehicles tibles Total Barcelona 6,9 1,7 42 23 32 0,l 2,3 0,6 0,l 21,9 Barcelones 6,8 1,5 3,8 2,7 2,8 1,0 2,O 06 0,l 20,2 rea Metropolitana 7,O 1,5 3,7 2,7 2,8 0,l 2,O 06 0,l 20,3 Regió I 7,2 1,4 3,6 2,7 23 0,l 2,l o, 7 0,l 20,7 Catalunya 7,7 1,5 3,7 3,O 32 0,l 2,2 03 0,2 22,4 Font: Padrons municipals IAE (1994). Consell de Cambres de Comerc de Catalunya. Elaboracio: Marcal Tarragó & Associats. Taula 3. Estructura comercial. Distribució dels establiments per sectors (en percentatge) Alimen- Quotidia no Vestit Equipament Subminis- Combus- tació alimentari i calcat de la llar Diversos Mixt traments Vehicles tibles Total Barcelona 3 1 8 19 13 15 0,5 10 3 0,5 100 Barcelones 34 7 18 13 14 0,5 10 3 0,5 100 rea Metropolitana 34 7 18 13 14 0,5 10 3 0,5 100 Regió I 35 7 17 13 13 0,5 10 4 0,5 100 Catalunya 34 7 16 14 14 1 9 4 1 100 Font: Padrons municipals IAE (1994). Consell de Cambres de Comerc de Catalunya. Elaboracio: Marcal Tarragó & Associats. 13 Taula 4. Grans superfícies comercials. Nombre d'establiments i superficies (SBA) en supermercats (amb més de 1.500 m2) i hipermercats I Grandaria dels establiments Comarca 1.500/2.500 m2 2.501/5.000 m2 5.001/10.000 m2 t10.000 rn2 Total m2/100 habitants Establi- Superfície Establi- Superficie Establi- Superficie Establi- Superficie Superficie ments (m2) ments (m2) ments (m2) ments (m2) (m2) Alt Camp Alt Emporda Alt Penedes Alt Urgell Alta Ribagorca Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Emporda Baix Llobregat Baix Penedes Barcelones Bergueda Cerdanya Conca de Barbera Garraf Garrigues, les Garrotxa Girones Maresme Montsia Noguera Osona Pallars Jussa Pallars Sobira Pla d1Urgell Pla de /Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripolles Segarra Segria Selva Solsones Tarragones Terra Alta Urgell Vall dlAran Valles Occidental Vallb Oriental - -- TOTAL 25 49.934 18 55.710 9 68.149 7 80.233 254.026 4,l Font: Direcció General de Cornerc Interior. el grau de mobilitat i I'atractiu del comerc central de Barcelona sobre els consumidors llunyans. 4. Formes comercials i forma urbana L'evolució de les modalitats del comerc, el que anomenem les formes comercials, ha tingut diverses causes: a) Del consumidor: augment de la capacitat de consum i diversificació de la demanda. Nous papers i formes familiars. Canvis en el món laboral i la utilització del temps. b) En la producció: nous productes i producció en massa. C) E:n la propia distribució: necessitat d'augmentar la productivitat, la competitivitat, els components no comercials del negoci. d) Els canvis tecnolbgics en la construcció, la mobilitat, la ciutat. Taula 5. Projectes de grans superfícies aprovades i en execució a la Regió I Comarca Projectes M2 M2 totals* M2/100 hab~tants* Baix Llobregat 2 18.098 35.657 5,8 Barcelones 4* * 33.528 89.698 3,8 Tarragones 1 7.000 15.538 9,7 Valles Occidental 1 13.500 44.871 6,9 Valles Oriental 1 3.156 13.242 5,O gres quadrats i equipament per 100 habitants i funcionament dels projectes en execució. **Inclou I'ampliació d'un hipermercat existent. Font: Elaboració propia sobre fonts diverses. Taula 6. Equipament en centres comercials. Superfícies comparatives a Catalunya i la resta d'Espanya, m2 SBA (superfície bruta llogable), m2 SBA per 1.000 habitants GC PE HI GR RE PC Total SBA (m2) Andalusia 8.181 52.370 191.682 163.207 145.048 - 560.498 Catalunya 14.821 65.872 101.267 90.653 62.430 58.690 393.733 Madrid 16.827 235.199 110.863 227.080 240.000 - 829.969 Valencia 2.460 10.800 206.126 17.153 170.276 33.400 440.215 Total Espanya 62.520 502.389 1.129.486 856.857 747.161 92.090 3.390.503 SBA fm2/1 .O00 habitants) Andalusia 1,16 7,44 27,23 23,18 20,60 - 79,61 Catalunya 2,42 10,77 16,56 14,82 10,21 9,60 64,39 Madrid 3,34 46,76 22,04 45,14 17,71 - 165,OO Valencia 0,62 2,75 52,6 437 43,40 8,51 112,21 Total Espanya 1,60 12,88 28,96 21,97 19,16 2,36 86,93 GC:Galeria comercial urbana (fins a 2.500 m2 de SBA). PE: Centres.comercials de fins a 10.000 m2 de SBA. HI: Centres comercials fonamentats en Hiper. GR: Centres comercials entre 10.000 m2 i 40.000 m2 de SBA. RE: Centres comercials regionals de mes de 40.000 m2 de SBA. PC: Parc d'activitats comercials. Font: Anuari Associació Espanyola de Centres Comercials. Madrid 1994. A títol merament indicatiu entenem que les formules comercials amb significacio urbana a Barcelona són i han evolucionat d'acord amb les següents pautes: a) Botiga tradicional. Té una localització difosa en el teixit urba i ofereix béns quotidians o de gamma baixa. De dimensions superficials redu'ides, no configura ni centralitat ni eixos comercials. La seva tendencia de futur és la desaparició i la conversió o substitució per les anomenades botigues de conveniencia (gammes curtes de productes de gran consum i necessitat, llarg horari, molt accessibles, el preu no és la variable fonamental). A Barcelona aquestes botigues poden topar amb problemes d'horaris. b) Botiga especialitzada. Té una localització concentrada i ofereix béns de caracter superior, el que obliga a certs desplacaments. Conformen els eixos comercials tradicionals -car- rer Gran de Gracia, carretera de Sants, carrer Gran de Sant Andreu, avinguda de Gaudi, Via Júlia, Ronda de Sant Antoni, etc2.- i el centre comercial historic de Barcelona. És un comerc fins ara individualitzat, sotmes a forta competitivitat per noves tendencies comercials (sucursalisme, franquícia, noves fórmules d'oferta qualitat/preu). La seva tendencia de futur és la concentració en centres comercials (galeries, els nous projectes -Glories, Diagonal Mar, Barna Sud, Cornella...). Hi ha necessitat d'intervenció urbana en els eixos ciutadans. C) Mercats municipals. Impliquen la concentració de múltiples operadors de dimensions redu'ibles en un espai únic. La localització central, a cada unitat ve'inal de barri (n'hi ha 31 a Barcelona), ha generat un entorn comercial i de centralitat. Possiblement caldria discutir en termes de servei al consumidor (horaris) la rendibi- Cf. C. Carreras Verdaguer (1990); Les arees de concentració comercial a la ciutat de Barcelona, COCINB; M. Tarragó (1991); El comerc no alimentari a Barcelona, Ajuntament de Barcelona. litat social actual. Per al seu futur cal adequar- 10s als canvis d'habits del consumidor i completar-10s amb serveis nous (aparcament, autoserveis). d) Autoserveis-supermercats. En el seu origen aquests establiments neixen per buscar una més gran productivitat (autoservei). La seva grandaria permet concentrar tota I'oferta. Evolucionen des de la venda estricta de producte sec o no perible cap a tot tipus de producte, en I'actualitat hi té una importancia creixent el producte fresc. En una ciutat com Barcelona i el seu entorn amb altes densitats, la superfície optima d'aquests locals pot situar-se entre els 1000 i els 2500 m2, si es limita a I'alimentació i els petits complements. Problemes derivats de la inadequació de la trama urbana dificulten trobar locals de grandaria suficient. És de preveure I1apariciÓ a curt termini de les anomenades fórmules hot discount, amb gammes molt petites d'oferta, i impacte molt gran pel factor preu; necessiten locals entre 200 i 400 m2. A Barcelona n'hi ha de moment pocs establiments (la cadena DIA n'és un primer exemple, progressiu en comparació al que pot venir). No creen centralitat, no generen .urbanitat. al seu entorn. e) Grans magatzems. És una fórmula comercial en un cert retrocés a Europa (amb una excepció, El Corte Ingles). Generadors de centralitat, acostumen a implantar-se bé en entorns comercials i generen vida comercial nova. A Barcelona podria pensar-se encara amb una tercera implantació. No acostuma imbricar-se en centres comercials. La cadena El Corte Ingles esta realitzant nous assajos: els hipermercats Hipercor en dues plantes (a la segona planta s'hi instablen botigues El Corte Inglés). Hi ha encara un últim invent a la periferia de Madrid: Hipercor + El Corte Ingles (gran magatzem) + botigues El Corte Inglés. Altres possibilitats d'instal~lació, com per exemple Mark & Spencer, podran apareixer lligades a centres comercials o a punts del centre comercial historic. f) Els bulevards. Són una fórmula genu'inament barcelonina: botigues especialitzades sobre un espai comú obert. Necessiten de recorreguts sencers entre carrers amb inviabilitat d'operadors en cul de sac. De fet, només el de passeig de Gracia funciona a ple rendiment. Es tracta d'una fórmula possiblement esgotada. Ha de localitzar-se, forcosament, a zones de gran pas. g) Les grans superfícies. Es tracta dels hipermercats, autoserveis de més de 5000 m2 de superfície de venda. Ofereixen tota gamma de productes (fins ara el 65% de la xifra de negoci és en productes alimentaris i d'ús quotidia i el 35% d'equipament personal, llar, bricolatge; aquesta relació podria fins i tot augmentar a un 60%-40%). Fins ara, les ubicacions han estat a la periferia (el Prat, Baricentro, Montigala, Sant Adria) a causa -de diversos motius: legals, accessibilitat, preus del sol. Avui per avui, hipermercats a Barcelona ciutat només hi ha dos: Sants i Hipercor Meridiana, aquest per reconversió d'uns grans magatzems. En una segona generació els hipermercats incorporen una petita galeria comercial de botigues independents (n'hi ha pocs exemples a I'area de Barcelona, només els Pryca). En una tercera generació, I'hipermercat s'integra en un centre comercial (els exemples són Baricentro, Montigala i els futurs Glories i Diagonal Mar). Les superfícies periferiques comporten perills de desertització del centre de la ciutat i obliguen a grans reserves d'aparcament. h) Els centres comercials. Complex comercial format per tres grans elements: 1) comerc prin- Taula 7. Principals punts d'atracció de 1 despesa en vestit i calcat I Percentatge Mun~c~p~ de despesa Barcelona Girona Lleida Manresa Granollers Barbera del Valles Sabadell Tarragona Vic Badalona Reus Sant Adria de Besos Mataró Figueres Igualada Terrassa Sant Feliu de Guíxols Vilafranca del Penedes Tortosa Total 100= Despesa efectuada fora del municipi de residencia. Font: Atlas Comercial de Catalunya, 1990, Cambra Oficial de Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona, Barcelona 1992. Taula 8. Procedencia dels visitants/clientela potencial I Percentatge d'atracció Percentatge d'atracció Percentatge de població Origen dels visitants total Catalunya Catalunya rea Metropolitana 47 53 31 Resta de comarques de Barcelona 30 34 3 7 Comarques de Girona 4 5 11 Comarques de Lleida 3 3 8 Comarques de Tarragona 4 5 13 Catalunya 88 1 O0 1 O0 Resta d'Espanya 12 - - - - Base 100= Total visitants, no turistes. Font: M. Tarragó (1991); N comerc no alimentari de Barcelona, rea dlEconomia i Empreses, Ajuntament de Barcelona. 'Taula 18. Llistat de grans magatzems a la Regió I. Projectes en execució o autoritzats Empresa Municipi Any Superfície de venda (m2) Establiments existents El Corte lngles Placa Catalunya El Corte Ingles Diagonal El Corte Ingles Sabadell Galerias Preciados Portal de ~'~ngel Galerías Preciados Diagonal Mark & Spencer L'llla. Barcelona Sogo Hotel de les Arts Projectes en execucio o autoritzats Diagonal Mar Font: Direcció General de Comerc Interior, 1994. Per finalitzar, un breu comentari sobre els horaris comercials. M'he de reconeixer partidari de la llibertat d'horaris. I aixo des de tres perspectives: el consumidor, el propi comerc i I'estructura de la ciutat. Pero avui hem de referir-nos a aquest darrer punt. Possiblement no té massa sentit que tot el comerc obri a tot Barcelona, tots els diumenges. Pensem que empreses grans, sense problemes de personal per organitzar la seva rotació, tanquen els dissabtes a la tarda a segons quines zones. El mercat ho ha autoregulat. No hi ha demanda a aquestes hores i, per tant, és més rendible tancar. Pero hi ha tres factors a considerar: marítim (Port Olímpic, Port Vell i Maremagnum) com a vila franca per al comerc dominical. - Una darrera reflexió: els barcelonins que gaudeixen de caps de setmana a la Cerdanya o IIEmporda poden fer-hi les seves compres Iúdiques. Per que els que no poden gaudir de caps de setmana tampoc no poden realitzar el fet de comprar? Bibliografia AAW (1987); rees de nova centralitat, c rea dlUrbanisme i Obres Públiques, Ajuntament de Barcelona. - Els petits comercos de barriada que fan de Carreras, C. (1990); Les arees de concentració botigues de conveniencia i obren malgrat la comercial a la ciutat de Barcelona, Barcelona, Camprohibició de fer-ho. Creiem que ajuden a donar bra Ofical de Comerc, Indústria i Navegació de Bar- un servei i, fins i tot, poden donar vida cívica. celona. - A les zones mes centrals el comerc obert potser faria més utilitzable el capital urba durant tota la setmana (diumenges inclosos) i seria un factor d'animació. - Hauríem de reservar alguna zona de la ciutat per potenciar la centralitat de Barcelona (rebre visitants de cap de setmana o de diumenges, que esdevindrien compradors). L'economia urbana de Barcelona ho agrairia. Una proposta: el front Tarragó, M. (1990); Pla Especial de /'Equipament Comercial Alimentari de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Tarragó, M. (1990); Els grans equipaments i la vertebració del territori, Congrés dlUrbanisme i Territori de Catalunya, Col.legi dlEconomistes de Catalunya. Tarragó, M. (1991); El comerc no alimentari de Barcelona, rea dlEconomia i Empreses, Ajuntament de Barcelona. Tarragó, M. (1991); Memoria 1987-1991. rea Puig I Bastard, P. (1992); Atlas Comercial de de Provei'ments i Consum, Ajuntament de Bar- Catalunya 1990, Barcelona, Cambra Of~cial de celona. Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona. Tarragó, M. (1991); La ciutat i el comerc, Geogra- Tarragó, M. (1992); 4Jrbanlsmo comercial. Respuesfia Universal. La població. L'economia, Editorial 92, tas de futuro para el blnomio comercio/ciudad~, Dispags. 382-393. tribución y Consumo, núm. 2, Madrid, pags. 10-32. I