La mobilitat i la xarxa viària al Vallès Oriental

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 21, novembre 1994, pkgs. 55-64 LA MOBILITAT I LA XARXA VIARIA AL VALLES ORIENTAL JORDI PRAT Enginyer de camins, canals iports. Directorprovincial de Barcelona, Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient SUMARI 1. Introducció 3. La xarxa viaria 2. La mobilitat 3.1. La situació actual 3.2. Previsions a curt i mig termini 2.1. Una comarca cada cop mes metropolitana 2.2. Una comarca de pas 4. Consideracions finals Bibliografia ABSTRACT De I'analisi de la mobilitat al Valles Oriental emergeixen dues caracteristiques principals: d'una banda, la seva progressiva integració en el conjunt metropolita (denotada per I'increment de la mobilitat laboral intercomarcal -33% del total I'any 1991- i la creixent relació amb Barcelona i el Valles Occidental); i, de I'altra, el seu caracter de territori de pas (que es reflecteix en els fluxos de les vies N-152, C-251 i A-7). La xarxa viaria ha hagut de servir aquesta mobilitat tot superant les dificultats que presenta un relleu vigorós. Així, s'ha desenvolupat aprofitant el corredor pre-litoral, I'estret del Congost i els colls de la Serralada Litoral. Per tal de millorar aquesta xarxa, el Ministeri dlObres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) té prevista la prolongació de les calcades laterals de I'autopista A-7 (B-301 en els trams Barbera del Valles-Mollet i la construcció de I'autovia orbital Abrera- Sant Celoni. Pel seu costat, la Generalitat ha realitzat la millora de la N-152 i preveu d'inaugurar I'any 1995 I'autopista Mataró-Granollers. Aquestes intervencions, i d'altres que s'hauran de desenvolupar en la xarxa secundaria, hauran de ser necessariarnent concertades i respectuoses amb el medi ambient. Una vegada realitzades permetran d'augmentar de forma notable la capacitat i les prestacions de la xarxa viaria de la comarca. Del análisis de la movilidad en el Valles Oriental emergen dos caracteristicas principales: por una parte, su progresiva integración en el conjunt0 metropolitano (denotada por el incremento de la rnovilidad laboral intercomarcal -33% del total en 1991- y la creciente relación con Barcelona y el Valles Occidental); y, por otra, su caracter de territori0 de paso (que se refleja en 10s flujos de las vias N-152, C-251 y A-7). Para servir esta movilidad, la red viaria ha tenido que superar las dificultades de un relieve vigoroso. Asi, se ha desarrollado aprovechando el corredor prelitoral, el estrecho del Congost y 10s puertos de la Sierra Litoral. Para mejorar esta red, el MOPTMA tiene prevista la prolongación de las calzadas laterales de la autopista A-7 (B-30) en 10s tramos Barbera del Valles-Mollet y la construcción de la autovia orbital Abrera-Sant Celoni. Por su parte, la Generalitat ha realizado la mejora de la N-152 y prevé inaugurar la autopista Mataró-Granollers en 1995 . Estas intervenciones, y otras que se deberán acometer en la red secundaria, deberán ser necesariamente concertadas y respetuosas con el medio arnbiente. Una vez realizadas permitirán aurnentar de forma notable la capacidad y las prestaciones de la red viaria de la comarca. De I'analyse de la mobilité dans le Valles Oriental surgissent deux caractéristiques principales: d'une part, I'intégration progressive de la comarca dans I'ensernble rnétropolitain (indiqué par I'accroissement de la rnobilité laborale intercornarcale -33% du total en 1991- et la croissante relation avec Barcelona et le Valles Occidental); et, d'autre part, son caractere de territoire de passage (qui repercute dans les flux des voies N-152, C-251 et A-7). Pour servir cette rnobilité, le réseau routier a dO vaincre les difficultés d'un relief vigoureux. Ainsi, il s'est développe en utilisant le couloir prélitoral, I'étroit du Congost et les cols de la chaine du litoral. Pour améliorer ce réseau, le MOPTMA a prévu la prolongation des chaussées latérales de I'autoroute A-7 (B-30) dans le trajet de Barbera del Valles-Mollet et la construction de I'autoroute orbitale Abrera-Sant Celoni. D'autre part, la Generalitat a realise I'amélioration de la N-152 et prévoit I'inauguration de I'autoroute Mataró-Granollers en 1995. Ces interventions, et d'autres qui devront se développer dans le réseau secondaire, devront 6tre nécessairernent concertées et respectueuses avec I'environnement. Une fois realisées, elles permettront d'augmenter de facon notoire la capacité et les prestations du réseau routier de la comarca. 1. Introducció Una comarca amb una dinamica demografica, economica i d'ocupació del territori tan elevada com el Valles Oriental ha de plantejar necessariament problemes en el camp de les infrastructures de relació. El contrast entre una mobilitat de persones i mercaderies canviant i en rapid creixement, i uns canals d'acollida -la xarxa viaria i ferroviariaque s'adeqüen difícilment, per la mateixa inercia de les infrastructures, a aquesta dinamica condueix a una situació amb certs problemes, en bona part en vies de solució. En aquesta comunicació es tracten aquests temes desenvolupant alguns aspectes del capítol ([Transports i Comunicacions~, del geograf Josep Homs, inclos a la recent publicació (gener de 19941 de la monografia de la col.lecciÓ acatalunya Comarcal. (editada' per la Caixa de Catalunya) dedicada a aquesta comarca: La transformació del Valles Oriental, estudi dirigit per I'economista Josep Angueral. Seguint el títol de la comunicació, es fan d'entrada unes consideracions sobre I'evolució de la mobilitat obligada al Valles Oriental i la major integració a I'entorn metropolita de Barcelona que posa,de manifest, així com sobre la mobilitat derivada del seu paper de comarca de pas. Seguidament, I'analisi de la xarxa viaria descriu d'una banda la situació, pero també assenyala les previsions a curt i mig termini de les Administracions actuants, amb un esment especial de I'autovia orbital. Finalment, unes breus consideracions finals de síntesi clouen la comunicació. 2. La mobilitat 2.1. Una comarca cada cop mes metropolitana L'estudi de la mobilitat obligada i, encara mes, la dels desplacaments domicili-treball s'ha convertit en el principal instrument per analitzar les relacions funcionals entre els diferents assentaments de ' Anguera, J. (dir.) (1994); La transformació del Valles Oriental, Col. ([Catalunya Cornarcal)>, Caixa de Catalunya. població i, especialment, les Brees d'influencia dels principals nuclis. A partir de I'explotació dels fulls annexos als padrons quinquennals d'habitants es pot seguir I'evolució tant de les relacions intercomarcals com 'dels mercats de treball interns a la comarca (o a cavall sobre els seus límits). a) Dinamica dels viatges intercomarcals La taula 1 evidencia I'evolució soferta pels desplacaments per motiu de treball entre la comarca del Valles Oriental i les seves quatre comarques veines. Els principals punts a destacar serien: - La mobilitat per motiu de treball creix molt per sobre de I'increment demografic de la propia comarca. - Els viatges intercomarcals, es a dir amb un extrem (origen o destinació) a fora del Valles Oriental, representen una proporció cada cop més gran del total de desplacaments amb motiu de treball. Han passat de significar el 26% el 1981 al 33% el 1991, havent-se gairebé doblat en valors absoluts. Aixo representa una interrelació laboral creixent amb el conjunt de les comarques ve'ines. - Els fluxos intercomarcals mes importants en -volum es produeixen amb el Barcelones i el Valles Occidental (el 64% i el 28% del total de desplacaments intercomarcals, respectivament), mentre que són forca més petits amb el Maresme i Osona. En conjunt, més del 96% dels desplacaments intercomarcals considerats es produeixen dins de la Regió Metropolitana. b) Les Brees funcionals a partir de la mobilitat laboral La integració del Valles Oriental a la Regió Metropolitana de Barcelona, progressiva en el temps i globalment admesa pel conjunt d'estudiosos del territori, no és uniforme per al conjunt de la comarca (figura 1). Es poden considerar, com recull la monografia comarcal esmentada abans, tres nivells d'articulació dels municipis comarcals: - El pertanyents al mercat de treball directe de Barcelona. Seria el cas de la Llagosta. - El dependents de subcentres metropolitans. Articulen bona part de la comarca al voltant de Mollet i Granollers (el més potent), amb Cardedeu de pol secundari. Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines estarien dins el mercat de Riera de Caldes. - Els de mercats 'de treball no metropolitans, amb menor influencia de Barcelona: Sant Celoni, a I'est, i Castelltercol i Aiguafreda al nord. Els mercats de Granollers i Sant Celoni són forca integrats i amb un notable nivell de cobertura dels llocs de treball per residents a la subarea. En canvi, els mercats de Mollet i Riera de Caldes tenen un nivell molt més alt de relació amb Barcelona. 2.2. Una comarca de pas A més de la mobilitat generada i atreta per la comarca (de la que hem analitzat exclusivament la que es produeix en la relació domicili-treball) i de la interna al mateix Valles Oriental, hi ha un important conjunt de fluxos que travessen la comarca sense tenirhi un extrem. Aixo ve afavorit per la situació territo rial del Valles Oriental dins de la depressió Pre-litoral, definint un veritable corredor de pas entre les serres Litoral i Pre-litoral, canalitzador del fluxos entre la Franca mediterrania i el centre i I'est de la Península, així com també dels fluxos entre Barcelona i I'alta vall del Ter a través del Congost (figura 2). Aquests fluxos de pas tenen una incidencia notable en el nivell de congestió de la xarxa viaria, especialment en els períodes punta que generen els desplacaments turístics de caps de setmana i de vacances. Així, la N-152 experimenta les seves intensitats maximes les tardes dels diumenges (sobretot d'hivern) mentre que a I'autopista A-7 i la C-251 s'hi afegeixen els fluxos turístics de pas cap al litoral mediterrani al sud, amb puntes els mesos de juliol i agost, accentuats els caps de setmana i els canvis de quinzena. Taula 1. Mobilitat per motiu de treball entre el Vallits Oriental i les comarques vdines. , Desplaqaments 1981-1986-1991 Fluxos intercomarcals Increment 1981-1991 1981 1986 1991 absolut Percentatge Valles Oriental (interns) Barcelones-Valles Oriental Valles Oriental-Barcelones Valles Occidental-Valles Oriental Valles Oriental-Valles Occidental Maresme-Valles Oriental Valles Oriental-Maresme Osona-Valles Oriental Valles Oriental-Osona Total amb destinació Valles Oriental 13.558 14.773 22.631 9.073 67 Total amb origen Valles Oriental 8.254 10.346 17.226 8.972 109 Total desplacaments 83.487 89.450 121.334 37.847 45 Població de dret comarca 225.095 240.464 262.513 37.418 17 Font: IEC. Dades provisionals del Cens de 1991, matrius 1981 i 1986. Elaboració propia a partir de ['Annex 3 de Juan, S. (dir.) (1993); .La Regió Metropolitana en el planejament territorial de Catalunya., Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 14, Institut dlEstudis Metropolitans de Barcelona. Figura 1. Mercats i submercats de treball de la Regió Metropolitana 12 Krr Font: Esteban, M., Distribució de la mobilitat per treball a la Regió Metropolitana de Barcelona. Analisi de mercats de treball. Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona , Barcelona, 1989, pag., 30. 3. corona inclou els mercats no rnetropolltans Valles Orlental 3. La xarxa viaria 3.1. La situació actual Estructurada al voltant dels eixos que segueixen els dos canals de comunicació assenyalats, la xarxa de carreteres i autopistes del Valles Oriental té una longitud total de 422,3 km, amb el desglossament següent segons la seva titularitat (taula 2). Com es pot veure a la figura 3, els relleus de la serralada Pre-litoral (en especial el massís de Montseny) i de las serres del Corredor i Montnegre dificulten la homogene'ització de la xarxa i I'establiment d'una malla isotropa, i obliguen a emprar uns determinats punts de pas per travessar-10s (Coll Formic, Coll Sacra, Coll de Parpers, etc.). Distingirem ara tres grups de vies: a) Corredor pre-litoral. Se situen aquí les infrastructures de major capacitat i també amb major intensitat de transit. L'A-17 (en el tram la Llagosta- Montmeló) i I'A-7 (entre Mollet i Holstalric) configuren dues vies de gran capacitat que conflueixen a Montmeló. Des de Granollers i Cardedeu es veu doblat al nord per la C-251, i al sud per la BV- 5001, des de Sant Fost a la Roca i Santa Agnes. Les intensitats de transit en aquestes vies figuren a la taula 3. L'ampliació de I'A-7 amb un tercer carril, entre el peatge de Granollers i la zona sur de Macanet, Taula 2. Titularitats de les vies al Valles Oriental Tipus de viaflitularitat Km Autopistes (Concessió MOPTMA) 43,l Carreteres Generalitat Diputació TOTAL 422,3 Figura 2. Les comunicacions antigues -- -- -PP - 1 Mar Med~terrhnia o 5 L ---- 1- I I Font: Elaboració propia a partir de Grup drEnsenyants de Sabadell (1979), Coneixements basics de la Comarca del Valles i la seva aplicació a I'escola, Barcelona. Rosa Sensat. Via-tram Veh~cles (% pesants) A-1 7 Trinitat-Mollet Mollet-Montmeló A-7 Barbera del Valles-Montmeló 61 .O88 (24,9) MontmelCI-Granollers 65.895 (12,6) Granollers-Cardedeu 45.183 (16,5) Cardedeu-Sant Celoni 40.412 (16,8) Sant Celoni-Hostalric 34.467 (17,9) C-251 Llinars (p.k. 10) Sant Celoni (p.k. 22) Fonts: Anguera, J. (dir.) (1994); La transformació del Valles Oriental, col. .Catalunya Comercial., Caixa de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1992); Estadística anual 1990, Barcelona, Generalitat de Catalunya. inaugurat I'abril de 1993, continuava I'ampliació del tram anterior (novembre 1991) entre Mollet i Barbera del Valles i I'increment i automatització de les cabines de cobrament del peatge troncal a Granollers. Aixo permet un funcionament forca correcte de I'autopista en aquests moments, amb molt escassos períodes de saturació; en canvi, les travesseres urbanes de la C-251, a Cardedeu i Llinars, així com les carregues dels caps de setmana a I'arribada a Granollers la converteixen en molt congestionada. b) Eix del Congost. Confluent amb I'anterior en el tram la Llagosta-Montmeló, la N-152 ressegueix de sud a nord tota la comarca. Desdoblada en tot el seu recorregut des de Parets fins a Vic, i ja executades les variants de Mollet. i la Llagosta, manca només el desdoblament pel terme de Parets per aconseguir la continu'itat amb una via de quatre carrils. Les darreres obres en marxa en aquest eix Font: Anguera, J. (dir.) (1994); La transformació del Valles Oriental, col. .Catalunya comercial^, Caixa de Catalunya. (enllacos de Canovelles i IIAmetlla separador central a I'autovia de IIAmetlla) s'orienten a I'assoliment d'un major nivell de seguretat. D'aquest eix se'n desprenen un seguit de vies cap a I'oest, que uneixen els dos Valles: la C-155 cap a Sabadell; la C-1415 de Granollers a Caldes de Montbui, Sentmenat i Castellar del Valles; la BP- 1432, de IIAmetlla a Sant Feliu de Codines, i cap a I'est, la BP-1507, de la Garriga a Llinars. Les intensitats de transit figuren a la taula 4. C) Altres vies intercomarcals. S'inclouen en aquesta denominació aquelles carreteres, de nivell comarcal i local, que uneixen el Valles Oriental amb el Bages, Osona i la Selva, d'una banda, i amb el Maresme d'una altra, superant les dues serres que delimiten la comarca en la direcció aproximada nord-sud. En el primer grup trobem la B-143, que des de Mollet i seguint la riera de Caldes, va a Caldes de Montbui i després cap a Castelltercol i Moia, passant per Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Amb un transit forca intens, superior als 4.000 vehicles dllMD, el seu tracat des de Caldes és molt inadequat. En el massís del Montseny hi ha la BV-5301, que des de la C-251 va fins a Seva (Osona) passant per Taula 4. Intensitats mitjanes diaries (IMD) per trams, 1990 Carretera-tram (p.k.) Veh~cles (IMD) N-152 La Llagosta (16,5) 29.504 Mollet del Valles (24,8) 64.723 Mollet (26) 22.400 La Garriga (38,8) 27.172 Santa Eulalia del Congost (46) 19.614 C-155 Parets (1 2) Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Montseny i Coll Formic, i la BV-5114, de Sant Celoni a Viladrau (Selva), per Santa Fe del Montseny, de caire fonamentalment turístic. De connexió amb el Barcelones i el Maresme, les més importants són quatre carreteres: la B-5001, de Martorelles a Badalona per la Conreria, amb 11.000 vehicles dllMD el 1990; la BP-5002, de Granollers al Masnou, pel Coll de la Font de la Cera; la C-1415, de Granollers i la Roca a Mataró pel Coll de Parpers, i la B-511, de Sant Celoni a Arenys per Vallgorguina i Coll Sacra. Llevat de les vies fonamentals, la N-152 i les autopistes A-17 i A-7, la resta de la xarxa viaria comarcal a la plana pateix, sobretot a la seva part accidental, les disfuncions que ocasiona un tracat antic, de baixes característiques geometriques i sense enllacos, un entorn cada cop més urbanitzat i un transit rapidament creixent per l'increment demografic i de mobilitat. D1entre les vies intercomarcals al nord, el major problema es planteja en la relació amb el Bages, atesa la potencia de I'eix de la riera de Caldes, mentre que cap al Maresme, I'autopista en construcció Mataró-Granollers resoldra la connexió central, deixant pendents de millora els passos cap al Masnou i Arenys, i la BV-5001, pel marge esquerre del Besos fins a Santa Coloma de Gramenet. 3.2. Previsions a curt i mig termini a) Millores a la xarxa projectades pel MOPTMA. Un cop finalitzat formalment a 31 de desembre de 1993 el primer Pla de Carreteres 1985-1993, i estant en redacció el segon Pla, el ministeri ha aprovat, per aquest període de transició, un Programa dlActuacions Prioritaries en Carreteres 1993-1995 (Plan PuenteI2. Aquest programa inclou dues actuacions que afecten el Valles Oriental: - Prolongació de les calcades laterals de I'autopista A-7 (6-301 en els trams 1 i 3 (Barbera del Font: Departament de Política Territorial i Obres Publi- Les obres que figuren en aquest programa han de ser ques (1992); Estadística anual 1990, Barcelona. Genelicitades dins del termini de trenta mesos a partir de la ralitat de Catalunya. seva aprovació, és a dir, abans de juliol de 1996. Valles-Mollet), amb un pressupost total de 8.000 milions de pessetes. S'ha licitat ja la corresponent assistencia tecnica per a.la redacció del projecte constructiu. - Autovia orbital Abrera-Sant Celoni, de 58 km i 48.800 milions de pessetes de pressupost indicatiu. L'actuació més important a Catalunya de les que planteja el ministeri a mig termini té el seu origen en les determinacions del Pla Director d'lnfrastructures 1993-2007 (PDI), relatives a la xarxa d'infrastructures de transport. A partir d'una distribució actual i prevista a I'horitzó del Pla de la xarxa de ciutats i de les activitats a Espanya, el PD1 preveu un increment molt fort del trafic de persones i mercaderies al llarg del Corredor mediterrani, que obligaran al doblament de la seva capacitat actual mitjancant una via de gran capacitat entre la frontera francesa i Alacant. En aquest marc s'ha donat prioritat al tram Abrera-Sant Celoni (tot i que haura de continuar ben aviat fins a Macanet pel nord i fins a Tarragona pel sud), que té els següents objectius: Donar continuitat a la N-ll pel nord del Va- Iles, evitant la interrupció del seu tracat a I'aglomeracio de Barcelona. En el tram entre Abrera i les Franqueses els municipis disposen ja en el planejament general de reserva urbanística per al que es denominava Quart Cinturó, mentre que a partir d'aquest municipi i fins a Sant Celoni s'ha de definir i acordar el tracat concret. La contestació que I'anunci d'aquesta via ha suscitat entre alguns grups ecologistes s'haura de resoldre amb una posició d'informacio i dialeg amb tota la població afectada, amb la consideració atenta de les al.legacions presentades en els processos d'informació pública de les alternatives de tracat i dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental, i amb I'adopció de les mesures correctores, tant en la construcció com en I'explotació de I'autovia, que la declaració d'impacte ambiental consideri convenients. b) Actuacions i propostes de la Generalitat. L'actuació preferent de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat al Valles Oriental s'ha centrat a la N-152, a la qual hi ha dedicat en el període 1982-1993 més d'11.800 milions de pessetes (taula 5). A aquestes obres s'haura d'afegir la que completara el desdoblament des de Barcelona a Vic, el tram Mollet-Parets (1,9 km), que ja ha sortit a concurs (31 de marc de 1994) amb un pressupost de licitació de 1.640,7 milions de pessetes i un termini d'execució de 24 mesos. Millorar la comunicació transversal dels nuclis importants de la segona corona metropolltana: Martorell-Terrassa-Sabadell-Gra- Qrkntal nollers-Sant Celoni. Invers16 Obres real~tzades (m~l~ons de pessetes) Satisfer la gran demanda de transit ~revista I'any 2000 ala 830 (110.000 vehiclbs/dia) i Variant de la Llagosta a I'A-7 (65.000 vehicles/dia entre Granollers i Variant de Mollet 3.163 Macanet). 2.641 Via interpolar Parets-Granollers 1.494 I Actualment s'ha dictat ja I'ordre de redacció de Desdoblament la Garriga-el Figaró 666 Desdoblament el Figaró-Aiguafreda I'estudi informatiu d'aquesta autovia, que ha de sortir 3.862 properament a concurs d'assistencia tecnica entre els consultors especialitzats. El nou vial consistira TOTAL 11 326 en autovia de quatre carrils1 de 'O0 km/h de Font: Direcció General de Carreteres (1994); Actuacions velocitat de projecte, i amb un transit estimat de en carreteres (exposició amb ocasió del Seminari 40.000 vehicles/dia, amb un 13% de pesants. SPRINT), Barcelona, marc 1994.