La política del sòl i habitatge al Vallès Oriental

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 21, novembre 1994, piigs. 43-54 Arquitecte. Cap de Seruei d'Actuaci6 Urbanística i Territorial. Mancomunitat de Municipis de lgrea Metropolitana de Barcelona SUMARI 1. Introducció 3. Bases per a una política de sol i habitatge 2. La problematica territorial 3.1. ~mbits d'aplicació 3.2. Reforcament dels subcentres metropolitans 2.1. El creixement demografic al Valles Oriental 3.3. Models de nova centralitat 2.2. L'ocupacio del sol 3.4. Construcció de sistemes generals i connexió 2.3. El planejament urbanístic a les xarxes 2.4. El parc d'habitatges 3.5. La millora i requalificacio dels centres urbans 2.5. L'actuació de I'lncasol Bibliografia ABSTRACT Les polítiques de sol i habitatge que des dels diferents nivells de I'Administració s'apliquen a la comarca del Valles Oriental no són prou articulades i coordinades. Per millorar aquesta situació, cal, en primer lloc, assajar una diagnosi de la problematica territorial a la comarca basada en I'estudi del creixement demografic, I'ocupació del sol, el planejament urbanístic vigent, el parc d'habitatges i les grans actuacions en curs. A partir d'aquí, es podran posar les bases per a una política ¿e sol i habitatge a la comarca, convenientment emmarcada en el context metropolita. Aquestes bases han d'assentar-se sobre la voluntat de reforcar els sistemes urbans de la comarca (articulats al voltant de Granollers, Mollet i Sant Celoni) com a subcentres metropolitans. Per fer-ho, cal preveure la realització d'operacions vertebradores de nova centralitat, així com noves vies de connexio i la millora dels nuclis urbans existents. Las políticas de suelo y vivienda que desde 10s distintos niveles de la Administración se aplican en la comarca del Valles Oriental pecan de falta de articulación y coordinación. Para mejorar esta situación es necesario ensayar, en primer lugar, un diagnostico de la problematica territorial de la comarca, basada en el estudio del crecimiento demográfico, la ocupación del suelo, el planeamiento urbanístic0 vigente, el parque de vivienda y las grandes actuaciones en curso. A partir de aquí, seva posible poner las bases para una política de suelo y vivienda en la comarca, convenientemente enmarcada en el contexto metropolitano. Estas bases han de asentarse sobre la voluntad de reforzar 10s sistemas urbanos de la comarca (articulados en torno a Granollers, Mollet y Sant Celoni) como subcentros metropolitanos. Para ello, hay que prever tanto la realización de operaciones vertebradoras de nueva centralidad, así como nuevas vias de conexión y la mejora de 10s núcleos urbanos existentes. Les politiques du sol et du logement que les divers niveaux de I'Administration appliquent a la comarca du Valles Oriental ne sont pas suffisamment articulées ni coordonnées. Pour améliorer cette situation il faut, tout d'abord, essayer une diagnose de la problematique territoriale a la comarca basée sur I'étude du développement démografique, I'occupation du sol et I'aménagement urbain en vigueur, le parc de logement et les grandes operations en cours. A partir de la, on pourrait établir les bases pour une politique du sol et du logement a la comarca, convenablement encadrée dans le contexte metropolitain. Ces bases doivent avoir la volonté de renforcer les systemes urbains de la comarca (articulés autour de Granollers, Mollet et Sant Celoni) comme souscentres métropolitains. Pour cela, il faut prévoire tant la réalisation d'opérations créatrices de nouvelles centralites, comme la construction de nouvelles voies de connexion et I'amélioration des noyaux urbains existants. 1. Introducció Quan es parla de política del sol i habitatge com un dels grans temes d'ordenació territorial, no es pot més que plantejar dues qüestions previes: - D'una banda, saber de quina política de sol i habitatge parlem (i en quin ambit es planteja). És a dir, quins són els objectius d'aquesta política; i amb quins parametres i ambits té logica la seva aplicació. - D'una altra banda, qui fa aquesta política, o sigui, qui defineix els objectius, parametres i ambits de la seva aplicació. És evident que en una situació metropolitana com la de Barcelona, les grans problematiques territorials: la política de sol i habitatge; els transports i la xarxa viaria, el medi ambient, o la vertebració del territori, no poden tenir respostes fraccionaries o parcials. Cal plantejar-les en un marc territorial coherent on poder-les resoldre. La participació dels diferents nivells de I'Administració i dels particulars ha de referir-se a ambits que donin coherencia a la seva actuació en el marc de les seves competencies, i que permetin I'acompliment d'objectius globals i la solució de la problematica general. A hores d'ara, la situació és prou diferent del que hem exposat. Les polítiques de sol i habitatge no són suficientment coordinades, amb visions parcials i en molts casos fixades exclusivament en el curt termini. En definitiva, sense una consideració global de la problematica sectorial i territorial. 2. La problematica territorial 2.1. El creixement demografic al Valles Oriental Per poder emmarcar i valorar adequadament la problematica territorial al Valles Oriental, en el context de la Regió Metropolitana, cal tenir present el creixement demografic experimentat aquests darrers anys a la comarca així com la seva distribució territorial. Després dels forts creixements registrats, al conjunt de la Regió Metropolitana, els decennis 1960- 1970, i 1970-1980 amb percentatges del 41% i 18,9% respectivament, el decenni 1981-1991 per primera vegada en tot el segle es registra un creixement quasi nul i per sota del creixement global de Catalunya. Aixo no obstant, es produeixen importants moviments interns de població dins la Regió Metropolitana. Enfront a la significativa perdua de població del continu edificat (6,2% al Barcelones), es produeixen creixements significatius superiors al 10% a les comarques de la segona corona: Alt Penedes, Garraf, Valles Occidental i Valles Oriental. El Valles Oriental és la comarca de la Regió Metropolitana amb un major creixement relatiu, en el decenni 1981-1991, amb un 16,6%, per davant del Maresme amb un 15,6% i I'Alt Penedes amb el 10%. Aquest creixement es distribueix de forma irregular sobre la comarca. En termes relatius creixen més els municipis de menor pes demografic i amb ofertes d'habitatge en sectors de baixa densitat, front a creixements relatius menors als municipis de major pes demografic. És significatiu que al Valles Oriental I'any 1991 el 18% de la població visqui en municipis menors de 5.000 habitants, quan la mitjana de la regió sense comptar el Barcelones és del 8,3%. És també la comarca que en termes absoluts té més població en municipis d'aquestes caracteristiques: 47.078 habitants. La dispersió del creixement de població a la comarca és prou evident amb aquestes dades. 2.2. L'ocupació del sol Aquest significatiu creixement demografic en el darrer decenni, i les caracteristiques d'assenta- ment, es veu reflectit en I'ocupació del sol comarmes relatius (I'ocupació creix el 53%) com pel que cal, pero amb aspectes diferencials respecte als fa als valors absoluts amb 2.263 hectarees, en el períodes anteriors. decenni. A la taula 1, es pot veure com al conjunt de la Pel que fa al sol industrial, i com a conseqü6ncia regió malgrat tenir taxes de creixement de poblade la redistribució dins de la regió de les arees cio inferiors al creixement vegetatiu, el sol contiindustrials i d'activitats que es desplacen de posinua sent ocupat als mateixos ritmes o superiors cions més properes a Barcelona cap a la segona als períodes anteriors. corona metropolitana, buscant una bona relació amb el sistema de comunicacions, el Valles El Valles Oriental és la comarca de la regió que Oriental se situa darrera del Valles Occidental i el ocupa més sol residencial tant respecte als ter- Baix Llobregat. Taula 5. Consum de sbl, 1950-1980-i992. Regi6 Metropolitana. Sol urbh consolidat Usos del sol (Ha) i comaraues 1950 1980 1992 1950-1 980 1980-1 992 Barcelones Residencial Zones industrials Baix Llobregat Residencial Zones industrials Maresme Residencial Zones industrials Valles Occidental Residencial Zones industrials Valles Oriental Residencial Zones industrials Alt Penedes Residencial Zones industrials Garraf Residencial Zones industrials TOTAL Residencial Zones industrials TOTAL (Ha) 15.809 37.682 46.573 21.873 729 8.891 741 Font: PTMB (1993); Dades numeriques (pp. 1.6 i 1.7). 46 2.3. El planejament urbanístic 2.4. El parc d'habitatges Tots els municipis de la comarca excepte un, Granera, disposen d'alguna figura de planejament general. Aquests planejaments consoliden un model de desenvolupament seguint el corredor vallesa, recolcant-se en els grans eixos viaris, amb alguns apendixs a les rieres que drenen la comarca. Alhora que qualifiquen importants sectors de sol urbanitzable de baixa densitat, completant o reconeixent actuacions ja iniciades, disperses pel territori. Les superfícies qualificades d'urbanes o urbanitzables (susceptibles de ser urbanes) al Valles Oriental representen el 16% de la comarca. A la Regió Metropolitana aquest percentatge es del 24%. Aixo vol dir que en el planejament es planteja la preservació d'una part molt important del territori a I'actuació urbanitzadora. La superfície de sol urba, I'any 1990, era de 8.890 hectarees i la de sol urbanitzable, de 4.843 hectarees, la quantitat mes important d'aquest tipus de sol de la regió nomes pel darrera del Valles Occidental (8.478 Ha) i el Baix Llobregat (6.102 Ha). L'any 1991, dlacord amb les dades del cens, el Valles Oriental tenia 108.922 habitatges, amb un increment sobre I'any 1981 del 16,8%, el mes alt de la Regió, coincidint practicament amb I'increment de població en el mateix període (16,6%). A la taula 2 es pot observar el creixement del parc d'habitatges a la Regió Metropolitana i la seva distribució entre principals i d'altres tipus. La distribució municipal del parc d'habitatges al Valles Oriental queda reflectida en la taula 3, on es pot veure el fort increment del parc d'habitatges en alguns municipis amb redu'it -pes demografic. Municipis com Llica dlAmunt augmenten el seu parc en un 52%, Llica de Vall (54%), Llinars del Valles (85%), Bigues i Riells (43%), etc. Aquests creixements es corresponen en tots els casos amb creixements suburbans de baixa densitat, i per tant amb una alta ocupació de sol (s'ha d'observar que aquests creixements no corresponen exclusivament a segments de demanda mitjaalta, sinó que inclouen en alguns municipis segments de demanda mitja-baixa). La construcció d'habitatges en el període 1981- 1991 ha estat molt intensa al Valles Oriental, amb Comarca 1981 1991 Principals Altres Principals Altres Alt Penedes Baix Llobregat Barcelones Garraf Maresme Valles Occidental Valles Oriental TOTAL 1.265.116 340.420 1.379.375 344.996 Font: Cens 1981 i 1991 Taula 3. Cens dvhabitatges familiars, 1981 i 1991. Valles Oriental Municipi 1981 1991 Total Principal Secundaria Vacants Total Principal Secundaria Vacants Aiguafreda L'Ametlla del Valles Bigues i Riells Caldes de Montbui Campins Canovelles Canoves Cardedeu Castellcir Castelltercol Fogars de Montclús Les Franqueses La Garriga Granera Granollers Gualba La Llagosta Llica dlAmunt Llica de Vall Llinars del Valles Martorelles Mollet del Valles Montmany-Figaró Montmeló Montornes del Valles Montseny Parets del Valles La Roca del Valles Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni Sant Esteve de Palautordera Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Pere de Vilamajor Sant Quirze Safaja Santa Eulalia de Roncana Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Palautordera Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Vilanova del Valles TOTAL VALLES ORIENTAL 93.074 62.579 16.720 13.163 108.711 76.947 18.323 13.446 Font: La transformacio del Valles Oriental, dades del cens 1981 i 1991 la construcció de 18.632 habitatges nous, i una mitjana per al període de set habitatges per mil habitants i any, el doble de la mitjana de la Regió Metropolitana (3,6). A la taula 4 es pot veure la construcció d'habitatges al conjunt de la Regió Metropolitana en el període 1981-1991 (ambdós inclosos). Al Valles Oriental els municipis amb menor pes demografic, tal com es pot veure a la taula 5, són els que tenen índexs de construcció superiors (tres o quatre vegades superiors a la mitjana comarcal) confirmant el tipus de creixement suburba de baixa densitat característic de la comarca, ateses les determinacions que el planejament preveu en els sols disponibles d'aquests municipis. El fenomen del fort creixement de les poblacions de menor pes demografic s'ha de relacionar directament amb el fenomen de la segona residencia i la seva transformació. Si observem les dades del cens d'habitatges i la nova construcció en el període 1981-1991 (malgrat les diferencies que puguin tenir), podem veure que en aquests municipis: Llica dlAmunt, Llica de Vall, Bigues i Riells, I'Ametlla del Valles, etc., proporcionalment el creixement dels habitatges principals es molt mes alt que el Comarca Construcció d'habitatges 1981-1991 Alt Penedes Baix Llobregat Barcelones Garraf Maresme Valles Occidental Valles Oriental TOTAL 163.258 ITaula 5. Construccio d'harit@tg&s. Valles Habitatges Constru~ts per 1000 Munlc~pl 1981-1991 hab./any Aiguafreda 83 LIAmetlla del Valles 657 Bigues i Riells 709 Caldes de Montbui 873 Campins 32 Canovelles 580 Canoves i Samalús 194 Cardedeu 96 1 Castellcir 78 Castelltercol 9 7 Fogars de Montclús 7 Les Franqueses del Valles 520 La Garriga 740 Granera 2 Granollers 2.969 Gualba 58 La Llagosta 96 Llica dlAmunt 1.245 Llica de Vall 680 Llinars del Valles 463 Martorelles 360 Mollet del Valles 1.462 Montmany-Figaró 16 Montmeló 354 Montornes del Valles 484 Montseny 16 Parets del Valles 814 La Roca del Valles 526 Sant Antoni de Vilamajor 351, Sant Celoni 569 Sant Esteve de Palautordera 125 Sant Feliu de Codines 228 Sant Fost de Campsentelles 672 Sant Pere de Vilamajor 223 Sant Quirze Safaja 65 Santa Eulalia de Roncana 442 Santa Maria de Martorelles 27 Santa Maria de Palautordera 445 Tagamanent 1 Vallgorguina 140 Vallromanes 125 Vilalba Sasserra 34 Vilanova del Valles 109 Font: DGAH; Habitatges iniciats i acabats. TOTAL VALLES ORIENTAL 18.632 7,o dels secundaris, i en algun cas el creixement dels principals és practicament equivalent als de nova construcció. Aixo no vol dir que entre les de nova construcció no hi hagi segona residencia, sinó que es produeix una transformació del parc de segona residencia cap a primera. 2.5. L'actuació de I'lncasol L'lnstitut Catala del Sol, com a organisme de la Generalitat de Catalunya amb competencies urbanístiques, té entre els seus ambits d'actuació la promoció pública d'habitatges i sol residencial i la preparació de sol industrial i de serveis. Entre els anys 1982-1992, I'lncasol ha urbanitzat al Valles Oriental 182 hectarees de sol residencial, i 17,2 hectarees de sol industrial, distribu'ides en les operacions que es relacionen a la taula 6. Si comparem aquestes dades amb I1ocupaciÓ del sol a la comarca en el darrer decenni, amb 189 Ha/any de sol residencial i 85 de sol industrial, veiem que les operacions promogudes per I'lncasol representen el 10% del sol residencial i el 2% del sol industrial. Alhora es pot observar que les actuacions a dos municipis de major pes demografic (Granollers i Mollet del Valles) signifiquen el 86,5% del total d'actuacions en sol residencial. En canvi, en relació amb el número total d'habitatges constru'its a la comarca en el període 1981- 1991, 18.632 habitatges, la capacitat dels sectors urbanitzats per I'lncasol és del 32'7% del total. Taula 6. Urbanització de sol, 1982-1992 (l~neas~fj, Vall&$ Oriental Residencial Municipi Actuació Superfície (Ha) Habitatges Castelltercol Granollers La Llagosta Mollet del Valles Montmeló Montornes Els Rourets 12,56 44 Les Tres Torres 27,41 1 .O23 Les Tres Torres III 10,70 557 Les Planes 6,65 400 Sector Sud Gallecs 119,12 3.500 Santa Rosa El Pla del Pedregar 3,34 170 La Bobila 8,04 228 TOTAL 181,95 6.091 Industrial Municipi Actuació Superfície (Ha) Mollet del Valles Sant Feliu de Codines Sector Sud Gallecs 11,03 Industrial el Pla de la Costa 6,22 TOTAL 17,25 Font: Incasol;~Mernoria 1992. 3. Bases per a una política de sol i habitatge Els processos metropolitans que comporten la intensificació creixent de les interdependencies entre individus, grups i nuclis urbans que se situen en un territori cada cop més ampli, es tradueixen en un important increment de la mobilitat residencial de la població metropolitana. Segons treballs basats en dades padronals, 246.170 persones canviaren de residencia a I'interior de la Regió Metropolitana entre 1981 i 1986. D'altra banda, les enquestes ens indiquen que a la Regió I 640.000 persones afirmen que tenen previst canviar de residencia abans de 1995. D'aquestes, 420.000 resideixen en I'actualitat a Barcelona1. La direcció d'aquesta important mobilització és prou clara. Barcelona i el seu continu urba tenen fluxos migratoris molt negatius, 152.354 habitants (Barcelones) en el període 1981-1991, mentre que les comarques exteriors a la conurbació, i especialment el Valles Oriental i el Maresme, tenen creixements migratoris molt alts, superiors al 15% en el mateix període. Una segona dinamica metropolitana comuna a les regions metropolitanes europees és la tendencia a la relocalització de les activitats productives. El desplacament de les parts centrals cap a I'entor'n més o menys proper, pero sempre en relació amb les grans xarxes de comunicació, ha estat la característica d'aquests darrers anys. És evident, doncs, que les polítiques de sol i habitatge cal plantejar-les, o com a mínim referir-les, per al conjunt de la Regió Metropolitana, ates que es en aquest ambit on es prenen les decisions locacionals i residencials. mercat residencial, cal cobrir-10s a la resta de comarques de la regió i per tant fa impossible plantejar polítiques de sol i habitatge =tancades. en ambits inferiors al de la .regió urbana funcional. que puguin ser efectives. 3.1. Arnbits d'aplicacio La complexitat territorial del Valles Oriental, i del conjunt de la Regió Metropolitana, estableix realitats urbanes que participen de manera diferent del feno men metropolita. Sobretot en relació amb la seva capacitat d'estructurar el territori metropolita, a partir de la intensitat de relacions amb Barcelona, el seu continu urba i la resta de I'area metropolitana, alhora que encapcalen, en alguns casos, mercats de treball i ambits d'influencia comercial propis, els quals polaritzen al seu voltant un cert nombre de municipis. La vertebració de I'espai metropolita, mitjancant el reforcament d'aquesta xarxa urbana existent, que eviti la suburbialització, ha de recolcar necessariament en aquests subcentres metropolitans: els sistemes urbans. La consolidació de les ciutats madures de la segona corona metropolitana juga ja a hores d'ara un paper vertebrador important, i ofereix magnífiques possibilitats per a noves actuacions, que cal donar suport. Les polítiques de sol i habitatge, considerades de manera global a nivell de la Regió Metropolitana, cal quantificar-les i aplicar-les per ambits significatius en la consecució dels objectius de vertebració metropolitana. Si com hem dit aquesta s'ha de produir mitjancant el reforcament de la xarxa urbana existent recolcada en els sistemes urbans, les polítiques de sol i habitatge han de considerar necessariament aquest ambits. Els deficit produ'its en la demanda d'habitatge a Al Valles Oriental podem considerar tres sistemes ur- Barcelona i el seu continu urba, fruit de la seva colbans principals, capacos de vertebrar el seu territori. matació i conseqüent incidencia en els preus del - Sistema de Granollers: clarament delimitat per ' J.M. Valles i O. Nel.10 (1993); .De ciutat a metropolis: Notes per a una lectura del Pla Estrategic Barcelonauna situació de continu urba format per Gra- 2000 des d'una perspectiva metropolitana., a nollers, Canovelles, les Franqueses del Valles i la Barcelona economia, 18, pp.7-20. Roca del Valles, mes municipis de I'entorn.. .