Realitzacions i propostes metropolitanes en els espais públics : parcs, rius i platges

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 20, octubre 1994, pPgs. 71-88 REALITZACIONS I PROPOSTES METROPOLITANES EN ELS ESPAIS PUBLICS: PARCS, RIUS I PLATGES JAUME VENDRELL Arquitecte. Director de Serveis de I'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona -- -. - . SUMARI 1. La qüestió terminologica a I'espai lliure 6. Intervencions en el front costaner 2. Linies d'actuació en el sistema metropoliti 7. La re~lIpera~i0 dels espais fluvials d'espais públics 8. Actuacions d'escala municipal 3. Directrius d'intervenció 9. Alguns treballs singulars. Avingudes i ferides metropolitanes 4. La projectacio i execució de I'espai públic 10. La conservació i promoció de I'espai 5. La xarxa de parcs metropolitans públic ABSTRACT El treball ofereix una panoramica de les actuacions de les entitats metropolitanes en materia d'espai public. Aquestes actuacions poden agrupar-se en tres grans ambits d'intervenció: la xarxa de parcs metropolitans, els espais fluvials i el front costaner. Les entitats metropolitanes han tractat, en el seu ambit d'actuació, d'establir uns criteris generals d'intervenció que permetin -en cooperació amb els municipis concernitsestendre i potenciar la xarxa de parcs, intervenir en I'ambit costaner (tot completant el passeig marítim metropolita, millorant el paisatge i mantenint les platges) i rehabilitar els espais fluvials. La cooperació d'ambit metropolita ha possibilitat la promoció i millora de les polítiques d'espai públic. En primer lloc perque s'ha pogut actuar amb una concepció de conjunt. En segon lloc perque s'ha disposat de mitjans tecnics i financament. Finalment, perque hom ha pogut coordinar les actuacions als tres nivells d'escala que configuren el sistema metropolita d'espais lliures: els grans espais oberts (Collserola, el Garraf, la Serra de Marina, els espais fluvials i la costa), la xarxa de parcs urbans d'abast supralocal (que serveixen ja 15 municipis) i els espais públics d'importancia local (passeigs, jardins i places). El trabajo ofrece una panoramica de las actuaciones de las entidades metropolitanas en materia de espacio publico. Estas actuaciones pueden agruparse en tres grandes ámbitos de intervención: la red de parques metropolitanos, 10s espacios fluviales y el frente costero. Las entidades metropolitanas han tratado, en su ámbito de actuación, de establecer unos criterios generales de intervención que permitan -en cooperación con 10s municipios concernidosextender y potenciar la red de parques, intervenir en el ámbito costero (completando el paseo maritimo metropolitano, mejorando el paisaje y manteniendo las playas) y rehabilitar 10s espacios fluviales. La cooperación de ámbito metropolitano ha posibilitado la promoción y mejora de las políticas de espacio publico. En primer lugar porque se ha podido actuar con una concepción de conjunto. En segundo lugar porque se ha dispuesto de medios técnicos y financiación. Finalmente, porque se han podido coordinar las actuaciones a 10s tres niveles de escala que configuran el sistema metropolitano de espacios libres: 10s grandes espacios abiertos (Collserola, el Garraf, la Sierra de Marina, 10s espacios fluviales y la costa), la red de parques urbanos de ámbito supralocal (que sirven ya 15 municipios) y 10s espacios publicos de importancia local (paseos, jardines y plazas). Le travail offre une panoramique des travaux des organismes métropolitains en matiere d'espace public. Ces travaux peuvent etre groupés en trois secteurs d'intervention: le réseau des parcs métropolitains, les espaces fluviaux et le front cbtier. Les organismes métropolitains ont essayé, dans leur secteur d'activité, d'établir des crit& res généraux d'intervention qui permettent -en coopération avec les municipalités concernéesd'étendre et de renforcer le réseau des parcs a intervenir dans le secteur cbtier (tout en completant la promenée maritime métropolitaine, tout en arnéliorant le paysage et en conservant les plages) et réhabiliter les espaces fluviaux. La coopération du secteur métropolitain a permis la promotion et I'amélioration des politiques d'espaces publics. En premier lieu parce qu'on a pu agir avec une conception d'ensemble. En second lieu parce qu'on a disposé de moyens techniques et financiers. Finalement, parce qu'on a pu coordonner les travaux aux trois niveaux d'échelle qui configurent le systeme métropolitain d'espaces libres: les grands espaces ouverts (Collserola, le Garraf, le Massif de Marina, les espaces fluviaux et la cbte), le réseau des parcs urbains de portée supralocale (qui deservent déja 15 municipalités) et les espaces publics d'importance locale (promenées, jardins et places). [AI Jll: ~1~~1~1~1~1.1. I<l~AI.I~I~ZA~~IONS I l~l<Ol~OS~l~lS Ml~I~I<OI~OI.ITAN1~S 1:Y 11,s l<SI>AlS I><~I~I,ICS: I'ARCS, RIIJS I 1'LAl'í;ES 1. La qüestió terminologica a I'espai lliure des a I'hora d'interpretar i agrupar I'espai públic. Pero I'esmentada heterogeneitat fa que gairebé aca- La importancia creixent que s'atorga als aspectes bem trobant tants tipus i ((especies)) d'espais com ambientals, al paisatge i als components de natuindrets inedificats té el territori metropolita. ralitat del territori corre paral.lela a un substantiu canvi cultural en la percepció social del medi físic Deixarem per a millor ocasió I'intent taxonomic i dels seus desequilibris i també a la consolidació exhaustiu i ens referirem, amb el simple esquema d'habits col.lectius tendents a apropar I'ésser de I'encapcalament d'aquest escrit, a les categohuma a la natura. Aixo ens ha d'induir a operar ries d'espai públic que normalment tractem i gesamb conceptes i models de connexió i globalitzationem a llArea Metropolitana de Barcelona. cio de I'espai públic on cada lloc, element o ambit aporti el seu caracter, capacitat i qualitat comple- 2. Línies d'actuació en el sistema metropolita mentaries. d'espais públics Intentar establir categories en els espais lliures ens Són sis els ambits lliures d'escala general que sol deixar un cert regust; quan creiem que hem emmotllen i environen la conurbació de Barcelona. ((organitzat)) tot el ventall tipologic se'ns presenta El Garraf, Collserola i la Serralada de Marina con- un altre cas ben conegut i inclassificable. Alguns formen el primer green belt metropolita. El Lloassaigs voluntariosos recents resulten molt aclaribregat i el Besos tingueren i tenen el paper més dors, pero tampoc no ens deixen del tot satisfets. vertebral. La Mediterrania, finalment, traca el contorn Ilevant-meridional de la ciutat (figura 1). Fins ben entrat el segle x~x no aparegué el concep- Sistemes naturals o seminaturals tots ells, són les te de .parc públic., el de .sistema de parcs. o, peces de gran magnitud i principal reserva de tanmateix, el de [[ciutat jardí.. L'abundancia i diverrecursos mediambientals; s'interconnecten amb sitat terminologica i la ingent varietat de situacions els corredors d'habitats filiformes. concretes produ.ides d'aleshores enca al Figura 1. Eis sis sistemes que formen el cinturó natural metropolita -. voltant del fenomen urba dificulten la classificació dels espais lliures més que no pas, per exemple, els equipaments col.lectius, cada vegada més especialitzats. A la nostra ciutat metropolitana, extensa i complexa, s'hi troben, certament, totes les configuracions reconeixedores de I'espai lliure. La dimensió, la localització, la forma i la funció pr~ncipal són normalment les bases ernpra- 7.3 Els parcs metropolitans- i urbans configuren el segon graó del sistema. Llevat del cas de Montju'ic (400 ha), són de proporció i ambit funcional relativament petits, omplen intersticis urbans i presenten un estat d'acondiciament i desenvolupament encara insuficient, especialment a la primera carona de ciutats. Els passeigs, vies-parc, jardins urbans, places i carrers constitueixen la xarxa menuda d'espais públics i permeten enllacar els sistemes d'escala mitjana i global; tenen arees d'influencia i suport limitades i un grau d'intervenció elevat. Aquests tres nivells d'elements integren el sistema metropolita d'espais lliures. En els darrers quinze anys s'ha fet un enorme esforc d'endrecament, extensió i requalificació del sistema per part de les institucions locals. La Mancomunitat de Municipis de ~'~rea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) realitza, mitjancant la Direcció de Serveis de I'Espai Públic, les següents labors: a) La projectació, execucio i manteniment de la xarxa de parcs metropolitans, que totalitza avui 125 hectarees i s'esten a 15 municipis. La MMAMB financa íntegrament aitals operacions. b) La projectació, direcció d'obres i financament parcial dels successius trams del passeig Marítim Metropolita i dels elements de mobiliari de costa. C) La conservació (neteja, manteniment, serveis de tota naturalesa) i promoció de les platges, en col.laboració amb els ajuntaments. d) La redacció ¡/o execucio de projectes d'obra municipal d'espai públic i dotacions vinculades. e) L'assessorament i el suport als ajuntaments en processos dlurbanitzaciÓ, ordenació d'espai lliure i actuacions paisatgístiques. f) L'elaboració de projectes i propostes d'ordenació, tracat, correcció d'impacte, restauració i tractament paisatgístic en els sistemes naturals, sol no urbanitzable i elements de la xarxa viaria. Aquesta relació de tasques explica, en certa manera, el caracter de les intervencions de la MMAMB en la materia que ens ocupa. Pero ens sera mes esclaridor esbrinar-ne les línies generals d'actuació (figura 2). a) Ens cal progressar cap a la definició d'un model global d'espais lliures que integri les tres escales d'elements, proposi els tipus de tractament adient, els ritmes i prioritats d'actuació i estimi les inversions i mecanismes de financament d'obres i conservació. Un pla o programa d'espais públics metropolitans, a confegir el proper quadrienni, podria esdevenir-ne I'instrument adequat. b) Hem d'estendre i potenciar la xarxa de parcs metropolitans, pels evidents efectes requalificadors del sistema urba que indueix. És necessari generar parcs de major dimensió que els de I'espectre actual (mitjana de 8'5 ha) per tal d'assolir resultats de lligam intersticial més generosos per al conjunt de ciutats i aconseguir un esglaó intermedi de parcs. Sera bo incorporar a I'esmentada xarxa espais lliures vinculats als sistemes naturals, assajant tractaments de filtre i admetent usos col.lectius intensos. Tot aixo podria representar una veritable eclosió de la xarxa de parcs metropolitans, en passar de les 125 ha actuals a 500 ha en dos auadriennis. C) ES precís prosseguir I'execució del passeig Marítim Metropolita, tot completant-ne els segments escaients fins als 30 km de front costaner possibles. d) Regenerar els ecosistemes fluvials (lleres, ribes i deltes) es un proposit fonamental de I'AMB. Els rius han de tornar a ser espais vertebrals i vitals del territori i accessibles a la comunitat. 1 Parc de les Algues 2 Parc del Besos 3. Parc de Can Massot 4. Parc de Can Solet 5. Parc Central 6. Parc de la Fontsanta 7. Parc del L~toral 8. Parc del Moltnet 9. Parc de la Muntanyeta 10. Parc de les Planes 11. Parc Nou 12 Parc de Can V~dalet 13. Parc de Torre Roja 14. Parc de Torreblanca 15. Parc de Can Mercader 16. Parc del Turonet 17. Parc Montgat-Pota nord 18. Parc Solidaritat 19. Parc Marlona 20. Parc Can Zam 21. Parc de Can XIC 22. Parc del torrent Ballester 23. Placa del Barrt Sant Fei~u 24. Placa de I'Arqu~tecte Adell 25. Placa Francesc Macta 26. Placa Llu~s Bra~lle 27. Placa de la Sardana 28. Basses de Can Roca 29. Parc del pou d'en Fellx 30. M~llores casc ant~c Palleja 31. Pistes esport~ves al Paplol 32. Passeig marítim de Castelldefels 33. Passe~g maritlm de Gava 34. Passe~g marltlm del Prat 35. Passe~g maritlm de Badalona 36. Passe~g maritlm de Montgat 37. Reconversto urbana C-245 38 Avtnguda del Carr~let 39 Adequac~o Cam~ Ral 40 Adeauaclo amblental riera dels Canyars 41. ~ef~n~clo nova ronda del Llevant 42. Restaurac10 abocador del Garraf 43. Parc fluv~al del Llobregat 44. Parc de les Basses 45. Parc Agricola 46. Parc dels A~guarnolls 47. Parc fluv~al del Besos e) Per la seva naturalesa, la MMAMB esta fortament imbricada en la gestió dels ajuntaments. Treballar en I'escala municipal de I'espai públic és, per tant, un fet natural de servei i suport especialitzat, pero també la manera de posar en optima relació els nostres coneixements i experiencies en les diverses situacions i categories d'actuació territorial. 3. Directrius d'intervenció Actuar, com deiem, en les distintes tasques i escales de I'espai lliure facilita la interacció; alhora, ens permet interpretar millor els resultats físics de gestió i la seva rendibilitat social per tal de perfeccionar-ne els metodes de treball, cercar senyals d'identitat solides i adoptar directrius d'intervenció raonables i eficaces. És prou clar que I'espai lliure a la xperiferia~ metropolitana té moltes vegades connotacions distintes de les dels antics buits del compacte barceloni. Barcelona ha resolt els seus espais públics interiors amb un ric repertori de solucions creatives que ha despertat admiració en moltes ciutats del món. Els projectes han llegit i interpretat un entorn urba proper, moltes vegades acabat i tancat, definint solucions molt precises, a la mida exacta de I'indret, en arees d'ancestral i extrema urbanitat. L'espai lliure periferic presenta tambe algunes situacions equivalents de compacitat i representativitat urbana en que és convenient operar amb similars actituds i llenguatges. Pero I'espai lliure metropolita que ens cal seguir acondiciant sol ser més obert i continu, lligat en molts casos al paisatge natural, rural i forestal, amb límits poc definits o degradats, extensions notables i posicions exteriors a les ciutats. Necessitarem, doncs, a més del bagatge sintactic verificat en situacions de compacitat, altres pautes addicionals amb les quals enfocar i tractar I'espai públic: - Una acurada atenció als factors mediambientals possibilitara recobrar les traces de naturalitat de I'espai físic, que pateix notables desequilibris consegüents al creixement desordenat i vertiginós de la corona metropolitana. - La formació sistematica de masses vegetals produira, per elemental agregació, resultats molt beneficiosos d'oxigenació de la ciutat, descontaminació, regulació del microclima i ventilació. - En el procés de configuració del lloc han de prevaler els instruments de reconstrucció del paisatge i I'entorn de transformació del relleu, de control de les visuals; la vegetació i les terres, en molts casos, seran els principals recursos d'ordenació. - Es fa precís, tambe, desenvolupar i experimentar en nous models de tractament de I'espa¡ lliure. Comunitats vegetals autoctones, formes naturals, restitució de terres i arbrat, tecniques de regeneració d'espais denudats o malmesos, ens permetran explorar, verificar i consolidar noves solucions i conceptes. - La contenció i reducció dels moduls d'inversió i manteniment és una conseqüencia dels anteriors suposits, la manera raonable d'abastar i agencar més territori i, probablement, la drecera per arribar a solucions més sobries i concises. 4. La projectacio i execució de I'espai públic Projectar i construir I'espai públic és, al mateix temps, la seqüencia més complexa i un procés de fort compromís amb la realitat. Per als tecnics i professionals és també el període de maxima il.lusiÓ i tensió i, si més no, de comprovació de models i idees abstractes. Som partíceps i hereus afortunats d'una experiencia de creació col.lectiva extraordinariament fructífera. En els darrers tres lustres les institucions democratiques han impulsat a les nostres contra- des un ventall exuberant d'actuacions en el tractament de I'espai col~lectiu, el qual ha comportat una veritable transformació de la trama dels ambits publics. Hem de reconeixer el paper capdavanter i propulsor, en magnitud, diversitat i encert, de les accions de I'Ajuntament de Barcelona. El repertori de conceptes, solucions, elements constructius i tecniques és ben abundós. Resulta basic aprofitar aquest patrimoni de coneixements per seguir avancant en equivalents línies de projectació. Hi ha un conjunt d'aspectes, reflexions i requeriments que procurem aplicar-nos especialment en aquest procés de materialització de I'espai públic. - Els programes de necessitats han de ser clars, convinguts i assumits tant com sigui possible pels actors públics i usuaris. Cal evitar Iraendevinació. funcional buscant els interlocutors adients. Aixo permetra optimitzar I'us social de I'espai. - L'excessiu determinisme formal i funcional és contrari a I'adaptabilitat i el perfeccionament en el temps que precisa I'espai col.lectiu. Cal evitar la tendencia del projectista (derivada moltes vegades de la formació) a destil4ar ala imatge final i definitiva. del territori, a acabar-lo per complet. És necessari assumir I'efecte de consolidació pero de relativa modificació que el pas del temps indueix en els espais públics. És preferible construir solidament els trets principals, basics, dlun lloc que dissenyar profusament els detalls adherents. - Les formes de I'espai projectat han d'ésser durables. La simplicitat, neutralitat i austeritat són quasi sempre sinonims de llarga vigencia. - L'afany innovador ha d'orientar-se adientment. És bo proposar i crear nous conceptes dlintervenció, imaginar i incorporar nous materials i dotacions. No es, empero, tan efectiu reinventar permanentment tots els elements dels projectes. Hi ha un amplíssim cataleg de recursos materials, verificats, generalistes i dlexcel.lent factura que podem implementar als projectes. Haurem d'innovar, sobretot, en els productes menys evo- Taula 1. Parcs a I'area metropolitana de Barcelona Denom~nac~ó Ub~cació Histories Torreblanca Can Mercader Can Solei Can Vidalet Moderns Torre Roja Del Besos El Molinet Les Planes Nou Litoral Besos Central De les Aigües Can Massot Fontsanta Muntanyeta Sant Just Sant Joan Sant Feliu Cornella Badalona Esplugues L'Hospitalet Viladecans . Sant Adria Santa Coloma de Gramenet L'Hospitalet El Prat Sant Adria Sant Vicenc Montcada Ripollet Esplugues Sant Boi La magia del jardí romantic Platans centenaris La perfecció d'un jardi El domini de I'alzina Entre I'horta i el seca El Parc de Ribera Mirador de Barcelona L'oasi verd A I'ombra de la pollancreda Un parc a la platja Balconades al Garraf En el camí de i'aigua Entre dos rius Tots els colors del verd Un turó per mirar el Delta TOTAL 125 lucionats, com per exemple el mobiliari de primera línia de mar, la fusta, els fanals, les papereres o certs revestiments, tot i aprofitant I'experiencia propia i aliena en solucions comprovades. - La realització de I'espai públic precisa una participació tecnica plural ja des dels estadis d'analisi i projecte. La col~laboració interdisciplinaria d'arquitectes, enginyers, paisatgistes, biolegs, agronoms i geografs és forca necessaria en els treballs de major abast, i respon a la creixent complexitat i especialització formativa que se'ns requereix. En molts casos, ens caldra fins i tot obrir línies de participació i investigació concertada amb els forums universitaris més especialitzats. - Els projectes d'execució han d'ésser forca detallats i complets, recolzant-se en treballs previs i de prospecció (topografies, geotecnics, hidrogeologies, edafics, de serveis i materials) que donin fiabilitat a les opinions tecniques i encert a les pressupostaries. Així evitarem improvisacions, errades i conflictes en el cicle d'obra. - El component pressupostari i de programació temporal ha d'estar present des de I1inici del projecte, com a factor regulador de la intensitat i I'extensió de les propostes. El cost i el temps són uns elements més de definició projectual; no hi ha bon projecte sense una bona relació cost-qualitat-temps. - A les obres slha de prendre decisions rapides i precises, concebent-les con a fase d'ajustament, pero no de r perfeccionament^, dels projectes constructius. Aixo no obstant, és precís allargar la permanencia i assistencia dels tecnics i ajudants a les obres, tant per les tasques de control de realització com pel control pressupostari. D'altra banda, és necessari, tanmateix, integrar els coneixements i experiencies dels industrials, constructors i conservadors amb una cautelosa permeabilitat tecnica que n'afavoreixi I'executabilitat i solidesa. 5. La xarxa de parcs metropolitans Entenem el conjunt de parcs de la MMAMB com un important factor de reequilibri metropolita. De diverses dimensions, configuracions i orígens, els parcs serveixen els teixits urbans de 15 municipis. A principis de la passada decada s'inicia el tractament, construcció o rehabilitació d'espais buits estrategics o d'antics parcs senyorívols. La relació actual de la xarxa es reflecteix en ['esquema que figura en la taula 1, amb la indicació de la superfície i un mot essencial que els adjectiva. Actualment s'ultimen diversos projectes i obres de creació de nous parcs, d'ampliació dels parcs existents, de realització de nous accessos, de restauració interna i de millora dotacional (figura 3). Són els que figuren en la taula 2. Taula 2. Noves intervencions en parcs a I'area metropolitana de Barcelona Pressupost Superfic~e (milions de Parc Ubicació (Ha) pessetes) Operació El Turonet Fontsanta Can Mercader Nou Central Aigües El Molinet La Muntanyeta Les Planes Pota Nord Parc Mariona Cerdanyola Sant Joan Cornella El Prat Sant Vicenc Montcada Santa Coloma de Gramenet Sant Boi L'Hospitalet Montgat Molins Creació d'un nou parc equipat Segona fase d'acondiciament. Nou espai Millora d'accessibilitat Ampliació i millora Nou accés i millora Equipament i ampliació Dotació cultural Arranjament placa d'accés Ampliació darrera fase Nou parc sobre llosa. Inversió MOPTMA Nou parc-articulació teixits urbans Figura 8. Quatre imatges de projectes de la MMAMB, d'espai públic municipal, en el quadrienni 1992-1995 ~ Placa de la Nova Casa de la V~la (Santa Coloma de Cervello) w .- - .* ' ' ., . ' 1 1 A O -U- . .& b 4 3. sgr *s.rcwLa -* > 2 as:,a,~*ba- 1;~d , v li. :. ' *,era r* b%b ***P%*l*UI+A v f A 1 - I ' -> , v > /I .B .- .?s -. 2 i% " ,$ - s - S? 2 A 9 2'" * %--*A, Placa de Francesc Macla (Gava) Placa de I'Arqu~tecte Adell Ferrer (Cornella) I La reconversió urbana de la C-245 interessa quatre municipis (Sant Boi, Viladecans, Gava i Castelldefels) i opera sobre una longitud de 12 km. L'estadi de projecte basic en que ens trobem preveu la formació d'una gran arteria cívica de secció variable, adaptada a I'entorn urba, amb amples zones de passeig, reserva per a un futur metro lleuger i proposta de gestió i financament múltiple, Un tram-pilot a executar a Sant Boi possibilitara examinar les solucions constructives comunes. A la riera de Sant Llorenc, I'eix de la qual és el límit dels termes municipals de Viladecans i Gava, la creació d'un passeig arbrat recosira les trames viaries d'ambdós municipis. El projecte esta tot just encetat. El tractament de restauració progressiva de I'abocador del Garraf, encarregada per I'Entitat del Medi Ambient, exigeix participació intertecnica i nivell successiu de concreció, per la qual cosa es treballa en un document-marc d'intencions, en col~laboració amb d'altres institucions públiques. La restauració d'antigues extraccions d'arids i pedreres és una altra de les tasques futures per les quals sera precís desenvolupar accions pilot, especialment en els marges dels rius. 10. La conservació i promoció de I'espai públic Projectar, construir i conservar alhora I'espai públic permet juxtaposar coneixements professionals diversos i complementaris. Mantenir I'espai públic obliga a volcar experiencia en la projectacio i I'execució (figura 9). Figura 9. Espais públics que conserva la MMAMB; Collserola, xarxa de parcs i platges És ben evident que les característiques dels projectes i la cura en la direcció tecnica i I1execuciÓ incideixen molt en la despesa de conservació. També, en general, a moduls de realització alts hi seguiran moduls de manteniment elevats. Per tal de poder reconvertir els molts buits intersticials de la conurbació en espais verds, parcs o ~boscos~ metropolitans haurem de controlar o limitar forca els moduls d'execució; amb aquest suposit, no tan sols podrem acondiciar o recuperar més porcions del territori, sinó que, així mateix, serem capacos de mantenir-ne més. Encertar, en cada indret, I'equilibri entre qualitat de projecte, mo-* dul d'execució, ratio de conservació i idone'itat de la proposta en relació amb I1entorn, ha d'ésser I'objectiu cabdal de tota intervenció d'espai públic. Fa més d'un cicle estacional que es van reformar a fons els sistemes de manteniment, tot racionalitzant i simplificant les labors i els contractes, i s'han obtingut, ja, resultats satisfactoris. La programació precisa, combinada amb un bon grau de flexibilitat operativa, i la vigilancia en hores punta són també base d'un eficac manteniment. La promoció de I'espai públic ha de tendir a fomentar-ne l'ús social, per tal de rendibilitzar millor les inversions públiques, aprofitant, tanmateix, per incidir en les aspectes educatius i divulgatius. La Guia de la Xarxa de Parcs de I'AMB s'esta confegint amb aquests proposits. Les activitats lúdiques i educatives que ja són tradicionals a I'estiu a les platges hauran d1ampliar-se a curt termini, per incorporar-ne també d'altres festives i esportives a realitzar durant tot I'any. Pero el veritable esforc de promoció de I'espai públic el realitzen les institucions locals, apropant-lo als ciutadans, convertint-lo en I'escenari de tota mena d'activitats individuals i col~lectives. Promoure I'ús ciutada de I'espai de tots és ja una labor institucional tan important com concebrelll invertir-hi, projectar-Iol materialitzar-lo i conservar-10.