L'ús dels espais protegits en el territori metropolità de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 20, octubre 1994, piigs. 49-61 L'US DELS ESPAIS PROTEGITS EN EL TERRITORI METROPOLITA DE BARCELONA JCLI ESTEBAN Arquitecte. Director del Gabinet d 'Estudis UrbanCstics de 1 'Ajuntament de Barcelona SUMARI 1. Els espais rurals i la ciutat 6. Compatibilitat i complementarietat: línies d'acció 2. Espai per a una nova forma de residencia 6.1. Assegurar la continu'itat dels espais protegits 3. Paisatge a través del planejament 6.2. Assajar una avaluació de conjunt per establir 4. Espai de lleure una tipologia d'espais lliures 6.3. Adoptar models normatius adaptats a cada 5. Reserva per a la protecció dels sistemes tipus d'espai protegit naturals 6.4. Controlar els usos per protegir els espais 6.5. Promocionar els usos agricoles de qualitat ABSTRACT En les grans arees metropolitanes com Barcelona resulta sempre més difícil establir una distinció clara entre I'espai urba i I'espai rural. Aixo és així perque la població i les activitats que tradicionalment s'han considerat .rurals. esdevenen partícips de la ciutat, a causa de la seva inserció en les xarxes de serveis i comunicació metropolitans. Així, I'espai ocupat per aquestes activitats passa a tenir d'altres usos que en condicionen estretament I'evolució: espai per a la nova residencia, paisatge, ambit de lleure i, en ocasions, magatzem o abocador. Aquests usos impliquen una pressió tan forta sobre els espais tradicionalment considerats rurals, que posen en perill1 una altra de les seves funcions basiques: reserva dels sistemes naturals. Per fer front a aquesta pressió, s'ha volgut protegir aquests espais a través del planejament i la normativa. Aixo, a la Regió Metropolitana de Barcelona ha portat a delimitar importants peces del territori com a espai protegit; pero, malauradament aquesta delimitació s'ha fet sense una visió de conjunt, tot concebint cada espai com una singularitat a protegir. Cal, doncs, emprendre noves línies d'acció en materia d'espais protegits que, a escala metropolitana, permetin la continu'itat d'aquests espais, I'adopció de normatives específiques per a cadascuna d'elles, el control dels seus usos i la promoció de les activitats agrícoles de qualitat. En las grandes áreas metropolitanas como Barcelona resulta siempre mas difícil establecer una distinción clara entre el espacio urbano y el espacio rural. Esto es porque la población y las actividades que tradicionalmente se han considera do =rurales. se hacen participes de la ciudad, debido a su inserción en las redes de servicios y de comunicaciones metropolitanas. Asi, el espacio ocupado por estas actividades pasa a tener otros usos que condicionan estrechamente su evolución: espacio para la nueva residencia, paisaje, ambito para el ocio y, en ocasiones, almacen o vertedero. Estos usos implican una presión tan fuerte sobre 10s espacios tradicionalmente considerados rurales, que ponen en peligro otra de sus funciones básicas: constituir una reserva de sistemas naturales.-Para hacer frente a esta presión se ha que rido proteger estos espacios a traves del planeamiento y la normativa. En la Región Metropolitana de Barcelona eso ha llevado a delimitar importantes piezas del territori0 como espacio protegido, pero desgraciadamente esta delimitación se ha hecho sin una visión de conjunto, concibiendo cada espacio como una singularidad a proteger. Se deben, pues, emprender nuevas líneas de acción en materia de espacios protegidos a escala metropolitana, lineas que permitan la continuidad de estos espacios, la adopción de normativas específicas para cada una de ellas, el control de sus usos y la promoción de las actividades agrícolas de calidad. Dans les grandes aires metropolitaines comme Barcelona, il est toujours plus difficile d'établir une distinction claire entre I'espace urbain et I'espace rural. Ceci est dü au fait que la population et les activités que I'on considere traditionnelle ment (crurales. s'integrent a la ville en raison de leur insertion dans les réseaux de services et de communications metro politains. Ainsi, I'espace occupé par ces activités a de nouveaux usages qui conditionnent étroitement son évolution: I'espace pour la nouvelle residence, le paysage, le milieu pour le loisir et, parfois, le magasin ou la décharge publique. Ces usages impliquent une telle pression sur les espaces traditionnellement considerés ruraux qu'ils posent en danger une autre de leurs fonctions basiques: constituer une reserve de systemes naturels. Pour faire face a cette pression on a voulu protéger ces espaces a travers I'aménagement et la reglementation. Dans la Région Métropolitaine de Barcelona cec¡ a mené a délimiter d'importantes pieces du territoire comme espace protége mais, malheureusement, cette délimitation s'est fait sans une vision d'ensemble, concevant chaque espace comme une singularité a protéger. II faut donc entreprendre de nouvelles lignes d'action en matiere d'espaces protégés a I'échelle métropolitaine, des lignes qui doivent permettre la continuité de ces espaces, I'adoption de reglementation specifique pour chacun d'eux, le control de leurs usages et la promotion des activités agricoles de qualité. L'US DELS ESPAIS PROTEGITS EN EL TERRITORI METROPOLITA DE BARCELONA 1. Els espais rurals i la ciutat' Bona part de la problematica que planteja I'ús dels espais protegits presenta concomitancies amb aquella oposició ciutat-camp de la que ja parlaven Marx i Engels .fa més d'un segle, en el sentit d'assenyalar unes arees explotadores -les ciutats- i unes explotades -el camp-, cosa que d'altra banda no impedia que la ciutat fos també lloc de treball i de I'habitatge de I'explotat proletariat industrial d'aquella epoca. És evident que han canviat molt la societat i el territori des de llavors, pero I'ús de I'espai rural per I'habitant urba encara presenta sovint conflictes, si be aquests han arribat a ésser forca diferents. Al llarg de molts anys, es podia dir que les ciutats grans i mitjanes eren com .illes en un mar de ruralitat., on la distinció entre I'ambit rural i I'urba era inqüestionable i on la quantitat de sol ocupat per les arees urbanes era irrellevant enfront de les grans extensions de ruralitat. Al nostre país aixo ha estat, pero, una mica diferent. Si bé els nuclis urbans mantenien els límits clars en relació amb I'espai rural, la presencia d'una ciutat com Barcelona ja va posar en qüestió aquell model des de fa temps. Recordem que ja en els anys trenta quan els germans Rubió i Tudurí van realitzar els seus assaigs de planificació territorial, es defensava la idea de .Catalunya-ciutat., amb una voluntat de superació conceptual de I'oposició teorica entre ciutat central i territori rural. Han passat forca anys des de llavors, i les coses han anat certament en aquesta línia. La configuració de les ciutats actuals i I'altíssima proporció de població urbana ens dibuixen una situació definitivament allunyada d'aquell 'model teoric d'arees urbanes compactes i diferenciades, en un territori majoritariament rural. ' Una primera versió d'aquest articlefou presentada a les jornades El Montseny i el futur, organitzades per la Diputació de Barcelona i celebrades durant el primer semestre de 1994. En aquest procés, I'espai rural ha anat adquirint diversos significats i valoracions. Probablement, la preocupació pels processos de degradació que la nova situació sovint propiciava va anar motivant accions de protecció. És forca clar que a mesura que I'espai rural va essent més escas, és mes necessaria la seva protecció. Per tant, quan en aquesta ponencia es fa referencia a I'espai rural, es en tant que espai potencialment protegible. Cal fer esment també de la internacionalització de I'economia com un nou factor que sens dubte afectara el futur d'aquest espai, i que mereix consideracions més profundes i especialitzades i que no caben en aquest text. Recordem que la Península Iberica conté bona part de les reserves d'espais no urbanitzats de la Comunitat Europea, i que aquestes tindran des de diferents punts de vista un valor en alca. La pertinenca dels espais demandants de protecció a un territori de característiques metropolitanes comporta I1accentuaciÓ d'alguns problemes -deri- vats del tipus i la pressió d'utilització-, i dóna una certa especificitat a les relacions d'aquests espais amb els teixits urbans presents en el territori. La Regió Metropolitana de Barcelona, formada per set comarques als efectes de les següents xifres, té una població de 4.264.000 habitants (19911, que representa el 71% de la de Catalunya. En aquests moments el percentatge de població d'aquest territori que viu en municipis de menys de 2.000 habitants -llindar on podríem situar aproximadament el canvi qualitatiu entre el caracter rural o urba de I'assentament- és d11,03% del total de la població. L'any 1940, quan malgrat la importancia relativa de Barcelona, els fenomens de metropolitanització eren evidentment molt incipients, aquest percentatge se situava en el 5,6%, i el que és més significatiu encara: la xifra absoluta de residents en municipis de menys de 2.000 habitants era el doble aue I'actual. També la xifra de població activa del sector agrícola, que I'any 1986 era nomes de 111,5% en el con- junt de la Regió Metropolitana, denota amb claredat, que estem en un punt del procés en el qual cal contemplar el territori prioritariament des de parametres urbans. I aixo no solament perque la població i els llocs de treball estan majoritariament ubicats en arees urbanes, sinó també perque es poden considerar la població i les activitats rurals com a partícips de la ciutat per la seva inserció en les xarxes de serveis i de comunicació metropolitanes. Aixo les implica en els avantatges i els inconvenients de les activitats d'origen urba que tenen lloc arreu d'aquest territori. Per expressar els diferents components de I'ús urba d'un espai d'aquest tipus, de manera que es puguin avaluar els seus conflictes potencials o les complementarietats amb les activitats i les característiques tradicionals del territori, és interessant analitzar les distintes visions que la ciutat ha tingut envers els espais no urbanitzats del seu entorn. Visions específiques que, en diferent proporció segons el lloc, la ~ol~lectivitat o el moment, són els ingredients d'una actitud social que sera el factor determinant del futur de I'espai. Assenyalem previament que la visió primera que historicament es té de I'espai rural des de la ciutat és la de prove'idor de productes agrícoles, ramaders, forestals i miners. Tanmateix des del moment que els mitjans de transport arriben a un cert grau d'eficiencia, aquesta visió des de la ciutat es generalitzara i es referira cada vegada més a un medi rural de geografia imprecisa, llevat del cas d'algunes arees singulars pel tipus o qualitat de la seva producció: hortes de regadiu proximes, denominacions d'origen, etc., que són les úniques que mantenen una identificació precisa per a la població urbana. És clar que el perfeccionament dels processos de distribució de bens d'origen rural, que permet assegurar la continu'itat de la seva presencia en el medi urba des de procedencies cada vegada més llunyanes, ha comportat una perdua de les referencies de I'entorn rural per al ciutada mitja, que en moments en que I'aprovisionament no estava tan reglat sens dubte havien estat molt més vives. Aquestes referencies són interessants d'assenyalar perque estan dirigides per aquelles activitats i productes propis del món rural tradicional. Certament, la internacionalització de I'economia pot causar la desaparició d'algunes referencies d'aquest tipus que encara estarien vives. No obstant aixo, en sentit contrari, es pot dir que el creixent interes ciutada pels productes de qualitat amb denominació d'origen podria permetre la recuperació d'algunes d'aquestes referencies tan necessaries per a estructurar la visió del medi rural que es té des de I'asfalt de la ciutat, si bé cal tenir present que es tractava segurament de referencies disperses en ambits geografics grans. Les altres visions pressuposen ja un paper actiu i present -un úsde la població urbana sobre el territori rural, i serien les següents: - Com a espai per a una nova forma de residencia. - Com a paisatge. - Com a espai de lleure. - Com a reserva per a la protecció dels sistemes naturals. Aquestes quatre visions es fonamenten en una apreciació de les qualitats ambientals de I'espai rural, que les diferencia de les visions més estrictament utilitaries com la ja comentada o les que corresponen a I'assignació d'altres papers com a espai complementari de la ciutat: abocador, magatzem, etc. 2. Espai per a una nova forma de residencia Una de les primeres expressions de I'interes de la ciutat per I'espai rural es dona quan es va veure que aquest podia ésser el receptacle d'una nova manera de viure, que superaria els inconvenients i les miseries de la ciutat tradicional. Va ser a Anglaterra -on les ciutats havien sofert I'impacte, sovint brutal, de la industrialitzacióon a mitjans del segle xlx van apareixer els primers teorics sobre la ciutat-jardí -Ebenezer Howard, .Raymond Unwin, entre d'altres- i on es van portar endavant les primeres urbanitzacions seguint aquest model, que assegurava a més d'un espai de jardi per a cada habitatge, una area urbana amb disseny de nova planta, poca densitat i a la qual I'arbrat hi seria molt present. A Catalunya aquest invent arrelaria amb facilitat uns quants anys més tard, ja entrat el segle xx. Aquí també vam tenir teorics, com Cebria de Montoliu, que funda la Societat Cívica la Ciutat- Jardí amb I'objectiu de propagar la filosofia regeneracionista que hi havia al voltant d'aquesta idea. Vull subratllar que en aquell moment les actuacions per a la creació de ciutats-jardí es dirigien a paratges de maxima qualitat, i s'entenien com a actuacions de signe positiu en el sentit que aportaven nous valors a I'indret. Recordem els exemples del Parc Güell, que era inicialment un projecte de ciutatjardi, la urbanització del Dr. Andreu i la de Vallvidrera, a la vessant de Collserola, o la de S'Agaró en un dels indrets més atractius de la Costa Brava. La nova idea va arrelar amb forca els anys posteriors en una societat, la catalana, on sempre havia estat present una tendencia a I'individualisme domestic que la gran ciutat amb els seus edificis de pisos no safisfeia plenament. La producció d'urbanitzacions de baixa densitat ocupant espais rurals més o menys allunyats de les arees urbanes existents tingué una veritable explosió en les decades dels seixanta als vuitanta. Explosió especialment descontrolada pel baix nivell de rigor urbanístic que hi hagué en aquells anys. S'ha de dir també que després, si bé amb les superiors garanties que proporciona una administració democratica, el procés s'ha atenuat només en aquells indrets on ja no hi havia sol per urbanitzar. Es pot dir que a Catalunya s'ha produi't un intens procés de suburbanització, en el sentit que la difusió de I'area urbanitzada ha establert una relació molt més confusa entre els buits i els plens d'aquesta ciutat de nova dimensió, que abasta grans extensions del territori, especialment a les franges costaneres. En els darrers temps aquesta suburbanització ha adoptat noves modalitats, en multiplicar-se el nombre i I'extensió de les activitats propies de la ciutat que no troben, per les seves característiques, acollida a les arees urbanes. Grans superfícies comercials, camps de golf, magatzems de caravanes, diposits de combustible, etc., comporten ocupacions d'espais rurals cada vegada més extenses, segons el classic model dispersiu en funció de les possibilitats d'accés. És clar que la degradació conceptual de la idea de ciutat-jardí originaria -inevitable d'altra banda- i I'aparició d'altres requeriments d'ocupació de I'espai rural per motius estrictament funcionals han motivat la perdua del caracter positiu que en I'inici se suposava en la interacció entre I'indret amb els seus valors naturals i I'ocupació urbana amb la seva aportació cultural. D'altra banda, I'extensió de les ocupacions ha comportat un desdibuixament de I'espai rural restant, en tant que en extenses parts del territori la seva presencia passava a ésser residual i els seus límits poc coherents amb la logica de la geografia originaria. Cal subratllar que aquest tipus d'acció de la ciutat sobre el medi rural no ha comportat conflictes rellevants amb els possei'dors d'interessos economics d'aquest medi. Llevat d1excepcions1 la possibilitat d'implantació d'usos urbans d'habitatge, com substitució dels usos rurals, ha estat no solament acceptada, sinó desitjada com a alternativa en tant que comportava una retribució més elevada de la propietat del sol. De la consideració d'aquest estat de coses provenen les successives cauteles que la legislació ha anat introduint per limitar en el possible aquests tipus drus dels espais rurals per part de la ciutat, que acabarien comportant la seva fagocitació pels teixits urbans i periurbans cada vegada més incommensurables. Penso que el pas de la categoria de [[sol rústic. a [[sol no urbanitzable. que es produeix en la Llei del Sol de 1975, en relació amb la de 1956, te aquest significat. Amb aquesta denominació emfatica es vol dir que hi ha part del sol dels municipis que han de quedar clarament fora dels processos d'ocupacio urbana. I aquest [[quedar fora., al marge de motivacions a les quals em referiré més endavant, ve justificat en bona part des de la configuració i les caracteristiques de I'area urbana. El manteniment d'una certa proporció entre plens i buits a I'area ordenada perque la ciutat respiri o negar les opcions de creixement a les arees urbanisticament més inconvenients són arguments que provenen del procés de formació de les arees urbanes, del qual es deriven els primers nivells de protecció de les arees rurals. Aquesta protecció puja de to i es fa definitiva, al menys en les intencions del planejament, quan la proporció de sol rural en relació amb I'urba va essent cada vegada mes escassa. També puja de to per apreciacions dels altres tres punts de vista als que em refereixo tot seguit. 3. Paisatge Les arees rurals -conreades o naturals-, en tant que permeten profunditat i amplitud de camp en la visió, tenen una especial valoració pel paisatge que permeten percebre. Aquest paisatge, de qualitat i interes variables, ha estat un bé valorat des de fa molts segles. La historia de la pintura des del Renaixement ens mostra el progressiu interes social pel paisatge com a expressió de bellesa plastica. Certament, també la ciutat ha estat i és una gran generadora de paisatge. Aixo ens ho mostra tant la pintura -des de Canaletto als realistes actualscom la tematica de la majoria de targetes postals turístiques. Cal, pero, subratllar les especials caracteristiques de les imatges que I'espai rural proporciona, tant pels elements que el componen -orografia, vegetació i aiguacom pels punts de vista que el propi espai permet. És clar que el valor d'aquest paisatge augmknta a mesura que la ciutat es fa gran i es fa més infreqüent o difícil la seva contemplació. Recordem que és en el segle x~x, quan algunes ciutats ja havien assolit una dimensió considerable i amb els mitjans de transport de llavors no era facil a la majoria de la població sortir de la ciutat, que s'inventa el parc urba públic. Aquests parcs urbans -i el Central Park de Nova York n'és un cas exemplares dissenyaren amb I'objectiu de reproduir el paisatge rural dins de la ciutat. Així mateix, la seva configuració denota que [[estar. i c passejar^ gaudint de les imatges d'aquesta [[natura., són I'ús principal que es preveu per a aquests tipus d'espais. A mesura que les facilitats de sortir de la ciutat augmenten, el parc urba perd aquesta voluntat de recrear -encara que estilitzatsels paisatges naturals i va adquirint un llenguatge més propi i adequat a la seva localització dins la ciutat. Cal referir-nos, pero, a una altra funció paisatgística que ens aporten els parcs, en tant que buits dins el teixit urba, i es que ens fan possible una percepció més amplia de la ciutat, És a dir, són també instruments per a la valoració de la ciutat com a paisatge. Aquestes possibilitats de percepció augmenten considerablement si a més el buit-parc esta en un punt orograficament elevat -Montju'ic i Collserola com a miradors de Barcelona-, pero en qualsevol cas un buit d'unes certes dimensions permet visions de la ciutat -faca- nes amplies, perfilsque d'altra manera no formarien part de I'imaginari col.lectiu. Aquesta mateixa explicació val per a I'actual ciutat metropolitana, extensa i fragmentaria, que tenim en aquest territori. Només els buits territorials ens permeten tenir consciencia de la mesura i de la forma de la ciutat en que vivim. Es tracta d'un fenomen similar al que succeeix amb les clarianes en els boscos densos. Només des de la clariana és possible una percepció del bosc, i per aquest motiu probablement els espais més atractius dels boscos són les clarianes. Els buits territorials -Montju'ic, Collserola, Montseny, pero també el Delta del Llobregatsón, a la vegada que contenidors de paisatges singulars, els elements clau per a una configuració del territori comprensible des de la seva percepció, fet que per si sol crec que justifica ja determinats nivells de protecció. 4. Espai de lleure L'associació de determinades formes de lleure a I'espai rural és un fenomen que ve també de molt enrera. La cacera s'ha vingut practicant des de fa molts segles; és probablement la més antiga forma de lleure relacionada amb el medi rural i ha passat per fases molt distintes pel que fa a metodes i actituds dels cacadors. Assenyalem així mateix I'excursionisme com una altra forma de lleure que pren forca des de finals del segle passat -el Centre Excursionista de Catalunya es funda I'any 1890-, i que a casa nostra ha tingut sovint un component patriotic, que ha generat una estimació del territori a vegades més efectiva per a la seva protecció que algunes determinacions de tipus administratiu. Lleures amb un cert contingut depredador -com la cacera o buscar bolets- i altres lleures d'origen més contemplatiu i de sinergia potencialment positiva amb el territori -com I'excursionismehan conviscut al llarg dels anys entre ells i amb els altres usos dels espais rurals. Aquest fet ha tingut lloc fins que s'han donat situacions d'una determinada intensitat d'ús i fins que els mitjans tecnics han propiciat formes de lleure incompatibles amb les tradicions tot facilitant I'accés rodat a indrets on determinades formes de presencia poden esser inconvenients per a la preservació dels valors del lloc. Certament, 1'6s dels espais rurals per a les activitats de lleure d'origen ciutada ha tingut un creixement galopant al llarg dels darrers trenta anys. L'augment de la mobilitat ha permes que la pressió massiva que sofrien i sofreixen els buits més proxims a les arees urbanitzades s'estengués a indrets mes Ilunyans de les aglomeracions urbanes, en especial aquells que queden compresos dins del radi de desplacament que permet una jornada de lleure. D'altra banda, les modalitats de lleure en espais oberts s'han multiplicat espectacularment en els darrers anys, especialment les que van lligades a alguns tipus d'explotació comercial, ja sigui per venda d'instrumental de lleure o per la prestació dels serveis necessaris: motos de trial i tot terrenys, ales delta, avions ultralleugers, windsurf, ciclisme de muntanya, rafling, motos aquatiques,. etc., són fites d'una seqijencia inesgotable de noves practiques de lleure que plantegen nous problemes pel que fa als límits d'intensitat i a les possibles incompatibilitats amb les modalitats i els usos més tradicionals. Veiem com al voltant del lleure, i més específicament pel que fa al lleure en espais oberts, s'articula una activitat economica cada vegada més important que cal tenir molt present quan es planteja I'ordenació de les activitats al territori. Afegim que en un món on la disminució del temps de treball és una hipotesi cada vegada més versemblant, les activitats de lleure tindran encara més importancia. En el mateix context tindran també importancia les activitats economiques viables i que generin llocs de treball, com són cada vegada més les relacionades amb el lleure. D'altra banda, la internacionalització de I'economia, que afecta negativament el mercat de determinats productes tradicionals de les arees rurals, també genera una revalorització de I'espai obert com a recurs de lleure en les arees com aquesta, on es gaudeix d'unes condicions climatiques envejables. D'aquestes consideracions en resulta una apreciació de la potencialitat dels espais buits com a espais cada vegada més actius en el futur, tant pel que fa al seu valor d'ús com per la seva capacitat de generar nous valors de canvi. Les possibilitats economiques del lleure en espais oberts poden permetre abordar amb nous mitjans els problemes classics de la reserva d'espais buits als territoris molt urbanitzats. Problemes com el cost de manteniment d'aquests espais i el de les justes retribucions a la propietat del sol -ja sigui a títol d'adquisició o d'indemnització per limitacions a la seva explotaciópoden trobar vie-k de financament en el volum de guanys que poden proporcionar aquestes activitats. Les fórmules no són facils d'improvisar, pero segurament passaran sempre per una certa classificació selectiva dels espais buits d'interes col4ec- tiu i I'establiment d'un flux d'aportacions generat pels usos intensius i d'interes comercial que es podran desenvolupar en alguns indrets, cap als altres indrets on, per les seves característiques, el manteniment hagi de representar un cost a financar. 5. Reserva per a la protecció dels sistemes naturals Més recent, evidentment, és aquella visió dels espais rurals com a I'ambit on sobreviuen molts dels sistemes naturals fonamentals per a I'entramat ecologic que fa possible les formes de vida que coneixem sobre la terra. Es podria dir que aquest punt de vista no és atribu'ible estrictament a la ciutat, sinó que és pertinent des de qualsevol forma de col.lectivitat humana. Tanmateix, no cal insistir en la importancia de les ciutats com a I'habitat més representatiu de I'especie humana i com a productores de .teoria de la previs ió^, malgrat que sovint hagi estat molt més perceptible la seva capacitat depredadora a I'entorn natural. La preservació de determinats espais amb la finalitat que no es malmetin -i es regenerin tant com Com diu Ramon Folch, .el primer objectiu de qualsevol pla de protecció d'espais en un ambit com el nostre és la protecció de la diversitat, més que no pas la protecció de I'escenografia~~, que va ser de fet el primer objecte de protecció a tot arreu on s'ha arribat a prendre mesures en aquest sentit. La protecció de la diversitat és la .de tots aquells elements que contribueixen a I'homeostasi dels sistemes naturals, allo que fa que un territori s'aguanti, en el fons igual que un organismen2. És a dir, si no funciona I'homeostasi, el territori perdra les seves qualitats, i en el procés de degradació que es desencadenava restaran greument afectades totes les altres funcions o usos dels que és susceptible, i especialment el seu paper com a suport de la ciutat. El manteniment dels sistemes naturals és per tant una exigencia fonamental per a la societat i un paper que indefugiblement han de jugar els buits del territori. En conseqüencia, a les diverses motivacions, ja comentades, de preservació dels espais de I'ocupació urbana cal afegir aquesta última i principal, i que no sorgeix d'actituds immediates de la ciutat envers el territori rural, com serien les d'ocupar-10, admirar-lo o gaudir-ne com a lloc de lleure, sinó que resulta d'un raonament sobre les seves possibilitats de supervivencia, basat en consideracions no directament perceptibles pel ciutada. D'aquí que sigui molt més senzilla la presa de conciencia per defensar la integritat d'un paisatge estimat, o la utilització tradicional d'un cert indret com a lloc per determinades activitats de lleure, que defensar la protecció en .grau fort* d'unes arees concretes per contribuir al manteniment de la diversitat biologica. sigui possiblemés que la definició d'un Ús de sol, com a vegades veiem en els codis de les propos- Tanmateix quan es diu que els aspectes mediamtes de planejament, comporta I'exclusió de quasi bientals no són un aspecte més, sinó que han de tots els usos amb les úniques excepcions dels constituir la referencia principal del conjunt de polid'observació de la natura, convenientment dosifitiques dirigides a un territori, penso que s'estan cats, És cert que aquesta observació de la natura referint a la qüestió de la protecció de la diversitat pot ésser una acció simultania a gaudir d'un paisatcom a tema cabdal per al futur del planeta. Cerge, pero cal distingir una cosa de I'altra. El Montseny i el futur; v. nota 1. 56 (ET C O - Q, g m Q, 13 m S .- e O 9. 2 C, :o P e m - m U) C, .- P C, K C, C E - m a C, O m U) .- (ET B U) - Q, :5! B 'E .- - 8 d E =I w ¡i