El finançament de les actuacions metropolitanes en matèria d'espais oberts

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 20, octubre 1994, pigs. 17-36 EL FINANCAMENT DE LES ACTUACIONS METROPOLITANES EN MATERIA D'ESPAIS OBERTS JOAQUIM CLUSA Economista. Direcció de Serueis dJOrdenaci6 Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l'hea Metropolitana de Barcelona SUMARI 1. Introducció: el marc metodologic 4. Criteris i objectius d'actuació als espais fluvials metropolitans (1993) 2. El Pla Especial de Collserola (1987) 5. Les previsions del Pla General de Sabadell 3. El Pla Especial del Montnegre-Corredor (1 993) (1989) 6. Conclusions i implicacions ABSTRACT La millora i conservació dels espais oberts de la Regió Metropolitana de Barcelona demana importants inversions. El treball assaja una avaluació del volum d'aquestes inversions i argumenta la necessitat d'actuacions extensives i de financament acordat entre totes les administracions públiques i els operadors urbanístics, L'avaluacio s'ha elaborat a partir de I'analisi de quatre peces rellevants de planejament en I'ambit metropolita elaborades entre 1987 i 1993. D'aquests documents se'n deriven uns estandards d'actuacions en materia d'espais oberts que oscil,len entre unes inversions de 1000-1500 ptes/m2 en ambits d'actuació forta, fins a les 15-30 ptes/m2 en Brees d'intervencio més tova. Aixi, assumint unes necessitats d'inversió intermedies (500 ptes/m2) per a una tercera part de les 246.000 ha que els treballs del Pla Territorial Metropolita de Barcelona considera provisionalment ((espais oberts. i de 30 ptes/m2 per a la resta, les inversions necessaries en aquest camp per al conjunt de la Regió Metropolitana podrien xifrar-se en un total aproximat de 370.000 milions de pessetes en valors actuals. Aquesta inversio, quantitativament equivalent al 70% de'la inversio publica associada als Jocs Olimpics, podria financar-se en un període que variaria entre uns 32 anys i uns 17 anys en la hipotesi de dedicar-hi el 10% de la inversio municipal, la participació provincial, autonomica i estatal i d'aportacions privades equivalents a una quarta part del total. La mejora y conservación de 10s espacios abiertos de la Región Metropolitana de Barcelona requiere ~mportantes inversiones. El trabajo ensaya una evaluación del volumen de estas inversiones y argumenta la necesidad de actuaciones extensivas y de financiación concertada entre todas las administraciones públicas y 10s operadores urbanísticos. La evaluacion se ha elaborado a partir del analisis de cuatro piezas relevantes de planeamiento en el ámbito metropolitano elaboradas entre 1987 y 1993. De estos documentos se derivan unos estandares de actuaciones en materia de espacios abiertos que oscilan entre unas inversiones de 1000-1500 ptas/m2 en ámbitos de actuación fuerte hasta las 15-30 ptas/m2 en areas de intervención mas débil. Asi, asumiendo unas necesidades de inversión intermedias (500 ptas/m2) para una tercera parte de las 246.000 ha que 10s trabajos del Plan Territorial Metropolitano de Barcelona considera provisionalmente ((espacios abiertos. y de 30 ptas/m2 para el resto, las inversiones necesarias en este campo para el conjunt0 de la Región Metropolitana podrian cifrarse en un total aproximado de 370.000 millones de pesetas en valores actuales. Esta inversion, cuantitativamente equivalente al 70% de la inversión pública asociada a 10s Juegos Olímpicos, podria financiarse en un período que variaria entre unos 32 años y unos 17 años en el supuesto de dedicar el 10% de la inversion municipal, la participación provincial, autonómica y estatal y de aportaciones privadas equivalentes a una cuarta parte del total. L'amélioration et la conservation des espaces ouverts de la Région Métropolitaine de Barcelona demandent d'importants investissements. Le travail propose une évaluation du volume de ces investissements et argumente le besoin des grands travaux extensifs et de financement concerté entre toutes les administrations publiques et les operateurs urbanistiques. L'évaluation s'est élaborée a partir de I'analyse de quatre pieces remarquables de I'aménagement dans le cadre métropolitain élaborées entre 1987 et 1993. De ces documents se deduisent des standards de grands travaux en matiere d'espaces ouverts qui oscillent entre les 1000 a 1500 ptes le m2 dans I'existence de grands travaux, jusqu'aux 15 a 30 ptes le m2 dans les aires d'intervention plus faible. Ainsi, en assumant des besoins d'investissements intermediaires (500 ptes le m2) pour un tiers des 246.000 ha que les travaux du Plan Territorial Métropolitain de Barcelona considere provisoirement ((espaces ouvertsn et de 30 ptes le m2 pour le reste, I'investissement nécessaire en matiere d'espaces libres dans ce domaine pour I'ensemble de la Région Métropolitaine pourrait se chiffrer a un total approximatif de 370.000 millions de pessetes en valeur actuelle. Cet investissement, qui, quantitativement, équivaut a 70% de I'investissement public associé aux Jeux Olympiques, pourrait etre financié durant une période qui varierait entre 32 et 17 ans en supposant que I'on y destine 10% des investissements municipaux, la participation tant des administrations provinciale, regionale et centrale et des apportations privees equivalant a un quart du total. EL FINANGAMENT DE LES ACTUACIONS METROPOLITANES EN MATERIA D'ESPAIS OBERTS 1. Introducció: el marc metodologic blir prioritats i suggerir programes a partir de convenis entre administracions, com ha fet el Pla del Una ordenació urbanistica és un projecte de futur Delta del Llobregat. En aquest mateix sentit s'ha sobre un territori que es resumeix en una regulació de proposar una millora de I'operativitat de I'estudi de I'ús del sol. El desplegament d'una ordenació economico-financer del Pla Territorial General de urbanistica és construcció de la ciutat i necessita Catalunya, a punt de comencar la discussió parlad'inversions públiques i privades., La millora i la conmentaria. servació dels espais oberts metropolitans demanen importants volums d'inversió que en general És important aclarir el paper financador i gestor hauran de ser d'iniciativa pública. dels ajuntaments i dels interessos municipals en el manteniment i la millora dels espais lliures. Tenim Les qüestions del quant es necessita i qui ha d'inveralguna referencia recent sobre costos d'actuació tir són poc conegudes; i també quines prioritats i al sol no urbanitzable. Així, el ministre dlAgricultura quin ordre d'actuacions en funció de la limitació de va anunciar a la premsa el 14 de juliol de 1994 recursos. L'aportació d'algunes evidencies sobre que es discutira [[amb representants de les autonoaquests aspectes són els principals objectius de mies, un pla a cinc anys per invertir 200.000 I'estudi que es presenta, encara que el quant premilions de pessetes, fonamentalment en prevenció valdra sobre els altres aspectes per raons d'informad'incendis i reforestació. El pla s'aplicara sobre. cio disponible i de practica professional. 800.000 ha i sera cofinancat amb Fons de Cohesió Europea, I'Estat i les Comunitats Autono- L'estudi es basa en quatre planejaments de diferent mes.. L'estandard de 25 pessetes per m2 d'actuaescala i situació normativa, amb especial referencia cio pot ser una primera referencia. Del també als corresponents estudis economics i financers. recent programa dlAjuts per a la regeneració i la Tres exercicis han estat d'iniciativa metropolitana, repoblació dels boscos cremats de la Generalitat des del classic del Pla Especial de Collserola de se'n deriven estandards de 6 a 23 pessetes per m2 I'any 1987 fins al més recent de Criteris i tenden- (vegeu la relació d'ajuts previstos a la taula 11). cies per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans, de la Direcció de Serveis dlEspais Públics De les funcions urbanes dels espais lliures (lleure, de la MMAMB. Els altres dos corresponen a dues identitat paisatgística, equilibri sol ocupat-sol lliure, escales extremes. Són el Pla Especial de la Dipuproducció economica de caracter agrícola, forestal tació del Montnegre-Corredor, per I'escala territo- o ramadera...), necessita més estudi addicional rial, i la proposta d'espais lliures de la recent revisió I'associada amb la producció economica en relació aprovada del Pla General de Sabadell per I'escala a com reduira necessitats d'actuació i subvenció municipal. pública. Són conegudes les limitacions dels estudis d'ava- Plantejar el quant, el com i en quin termini de les luació economica que quantifiquen inversions, atriactuacions en espais lliures és tractar de com bueixen financament o justifiquen un programa de assolir la sensació d'equilibri, plena producció, prioritats. Aporten, pero, alguna informació a les ordre i ús de lleure de I'espai centreuropeu, ja sigui finalitats del present exercici comparatiu. al mig del,Ranstad holandes o als marges del Rin que travessa la [[banana central., sempre tenint en Aquest article també vol posar en relleu la necessicompte les diferencies de clima i productivitat agrítat d'incorporar als treballs del Pla Territorial cola-ramadera amb el territori mediterrani. Metropolita algunes reflexions sobre els ordres de magnitud de les inversions en obra pública que es L'esquema tradicional dels estudis economicoderiven dels nostres deficit infrastructurals i estafinancers dels plans generals i dels plans parcials 19 PP d'ordenació també es aplicable als espais lliures. - L'adquisició pública de sol forestal. L'enfoc parteix de la classificació de les actuacions - La transformació paulatina de les urbanitza- en obra pública i obra d'us privat, i des del punt de cions il4egals o fora d'ordenació. vista del financament distingeix entre el provinent - El soterrament o desviament de línies d'alta dels pressupostos públics i recursos tributaris tensió que es addicional al problema del cablatgenerals, d'un cantó, i I'existencia de mercat i ge aeri del sol urba. demanda solvent d'un altre. - La canalització de rius i rieres. L'esquema anterior ha de tenir en compte les interrelacions dels dos tipus de financament. En un cas, I'obra pública internalitzada dins de les obres J d'ús privat (carregues urbanístiques) i que no necessita financament públic. I en I'altre, I'obra d'ús privat que es d'iniciativa publica i que te gestio dins (o al costat) dels pressupostos públics amb diferents nivells de subvenció pública, com es el cas de I'habitatge protegit. L'avaluació i el financament s'aplica sobre les Des de la perspectiva del planejament metropolita es tracta de posar en relleu el volum d'inversió pública, sempre amb valors homogenis referits a pessetes o milions de pessetes de I'any 1994, que previsiblement necessitaran les propostes d'espais lliures en el conjunt de les necessitats d'inversió dels sistemes territorials, encara que la funció principal del planejament és la de .reserva. per a quan els recursos estiguin disponibles. 2. El Pla Especial de Collserola (1987) actuacions d'inversió i gestio que s'han de ferm o les inversions que fan falta per transformar una Al caracter pioner d'aquest planejament especial situació territorial actual en el territori-objectiu. El s'hi afegeix la característica d'un minuciós i ben treresultat depen logicament de la situació de parballat exercici d'avaluació de les inversions per al tenca (deficit o necessitats acumulades segons desplegament del pla. La importancia de la gestió diferents estandards) i reflecteix tambe les dimenmetropolitana de Collserola queda palesa pel fet sions del nou creixement en relació amb les dique I'organisme metropolita del Patronat va invertir mensions de la ciutat actual. La viabilitat dels proentre 1986 i 1992 I'equivalent a 4.511 milions de grames d'inversions publiques s'ha de buscar en pessetes en valors de 1994, que correspon a una els pressupostos i la viabilitat dels usos privats inversió mitjana anual de 644 milions de pessetes. s'ha de buscar en els mercats immobiliaris o Aquest planejament i especialment la gestió a d'altres productes. Collserola, iniciada molt abans, constitueixen referents de les primeres actuacions a gran escala en L'aplicació de I'esquema anterior als espais lliures espai lliure metropolitB que rep cada any un condiciona la distinció entre usos de I'espai obert milió llarg de visitants. Resumir nomes els objecque tenen rendiment economic i els que no el tius de planejament no 6s fer justicia a IJargumentatenen. Per als segons es necessiten els pressutió de la proposta, encara que aquesta es pot conpostos ~ublicsi mentre que per als primers' o be sultar a bastament en diferents publicacionsl. .funcionen sols. o be s'ha de determinar les aportacions relatives entre rendibilitat de mercat i subobjectius del són els següents: venció, tot lligat amb la qüestió basica de quina ha de ser la part de propietat publica en el conjunt. - Formalitzar la ciutat metropolitana. - Mantenir I'estabilitat dels sistemes urbans. Una vegada un territori com el nostre ha resolt ' Patronat de Collserola, 1990, Pla Especial d10rdenaciÓ gran part dels deficit primaris d'urbanització, ei i P,oteccid del Medi Natura,. Realitzacions 1983- nivell economic assolit permet plantejar-se actua- 1989, cions especials en els espais oberts com son: Patronat, op. cit, pag 17. - Preservar la diversitat ecologica. - Preservar el patrimoni cultural i paisatgístic. - Oferir més oportunitats per al lleure. Des del punt de vista de I'avaluació economica de les inversions de desplegament, I'estudi economic i financer del Pla Especial va dissenyar tres escenaris possibles segons la dimensió de les actuacions i la intensitat dels tractaments de transformació i millora. La principal diferencia entre els tres escenaris era la quantitat del sol objecte d'adquisicio pública. Així, partint de la situació de I'any 1986 quan de les 8.073 ha del pla era de propietat pública el 28% (2.225 ha), I'escenari maxim preveia I'adquisicio de la totalitat de les 5.849 ha restants (incloses les 123 ha de finques de la Diputació). Al cost mitja considerat de 5 pessetes el pam quadrat es necessitaria una inversió de 7.908 milions de pessetes, en valors de I'any base equivalents a 11.569 milions de pessetes en valors actualitzats. L'escenari mínim preveia augmentar la propietat del Patronat fins a un 42% del total (1.153 ha) i I'escenari mitja, amb I'adquisició de 5.321 ha, assolia el 93% de propietat pública. A més a més de les adquisicions de sol, el Pla Especial preveia els següents tipus d'actuacions: - Adquisició i adequació d'edificacions. - rees de tractaments especifics, amb nivells d'intervenció febles, forts i intermedis i itineraris. - Tractaments forestals (reforestacions, arranjaments forestals i eliminació d'elements marginals). - Xarxa viaria (carreteres del parc, camins de passejada i camins menors i de servei). La taula 1 presenta el detall de les superfícies del Pla Especial segons zones (naturals, seminaturals protegides, seminaturals rurals i agrícoles) i categories (tractaments especifics, conreu en clarianes, conreu en zones agricoles, cementiris i bosc neutre). Destaca el 70% de la superfície dedicada a bosc (5.651 ha), de les quals 2.850 ha són en zones naturals, i les 1.496 ha (18,5% de la superfície total) que necessita tractaments especifics. El conreu agrícola (785 ha) és marginal en el conjunt del parc, amb una ocupació prevista del 9,7% del total. Els principals estandards de cost en valors actuals amb les dimensions de I'escenari mitja van ser els següents: - Adquisició de 41 edificacions o masies a 11.000 pessetes el m2 i rehabilitació de 54 edificacions a 38.400 pessetes el m2. - rees amb tractaments febles (petits miradors, portes parc, itineraris) en 226 ha a un cost mitja de 750 pessetes el m2. - rees amb tractaments intermedis (berenadors, quioscs, edificacions singulars) en 163 ha a un cost mitja de 2.200 pessetes el m2. - rees amb tractaments forts (restaurants, arees esportives, edificacions singulars) en 270 ha a un cost mitja de 3.700 pessetes el m2. - Itineraris amb diferents tractaments en 29 km Taula 1. Distribució del sol en hectarees segons el Pla Especial de Collserola (1987) Categories Conreu Tractaments Conreu en zones Bosc Zones específics en clarianes agrícoles Cementiris neutre - Total Naturals 41 5 1 O0 - - 2.850 3.365 Seminatuaals/protegides 634 19 - 89 1.572 2.314 Seminaturals/rurals 377 109 - 5 2 1.229 1.767 Agrícoles 70 - 557 - - 627 TOTAL 1.496 228 557 141 5.651 8.073 a un cost mitja de 6,4 pessetes el km, amb algunes excepcions de tractaments més forts (carretera de les Aigües). - Reforestació i repoblació en 1.000 ha a un cost mitja de 130 pessetes el m2. - Neteges i aclarides selectives en 4.346 ha (55% de la superficie del parc) a un cost mitja de 30 pessetes el m2. - Nova construcció de 141 km de xarxa viaria: 27 km de carreteres de parc, 36 km de camins de passejada, 51 km de camins menors, 13 km de transformacions de camins i 14 km de carreteres de primer ordre a uns costos mitjans entre 6,6 i 21,2 milions de pessetes el km. - Condicionament de 260 km de xarxa viaria: dels quals destaquen 33 km de carreteres de parc, 57 km de camins de passejada i 118 km de camins menors a uns costos mitjans entre 4,4 i 13,9 milions de pessetes el km. Les inversions totals de desplegament del Pla Especial es van estimar, segons escenaris, en les quantitats que apareixen detallades en la taula 2 i que en valors de 1994 són del següent ordre: - Escenari maxim: 39.793 milions de pessetes, equivalents a 493 pessetes el m2 de superficie de parc. - Escenari mitja: 33.054 milions de pessetes, equivalents a 409 pessetes el m2. - Escenari minim: 23.816 milions de pessetes, equivalents a 295 pessetes el m2. Segurament la presentació estricta d'aquestes xifres no aclareix prou bé ni el contingut de la proposta ni la seqüencia de la intervenció. També es poden formular crítiques a I'actualització monetaria dels valors de 1987 (factor d11,463) perque els costos de construcció han tingut desviaments importants respecte de I'IPC en els últims set anys. Els resultats elaborats junt amb I'ordenació urbanística tenen, pero, un valor de referent3. Tres tipus d'actuacions destaquen per la seva entitat economica. En primer Iloc, I'adquisició de sol, que representa el 22% de les inversions de I'escenari mitja, el 29% del maxim i el 5% del minim; aixo vol dir diferents possibilitats de gestió directa que segurament pot anar des de la compra fins a la subvenció a I'explotació privada. En segon Iloc, les ES també important posar en relleu la semblanca dels resultats obtinguts en les hipotesis maxima i mitjana del Pla de Collserola amb els estudis previs pel planejament de la Serralada de Sant Mateu (sector PGM) realitzats a la Mancomunitat de Municipis i dirigits per I'arquitecte Josep M. Carrera. Respecte d'una superficie de planejament de 2.203 ha i de la qual se'n preveia I'adquisició pública d'un 62%, les inversions de desplegament es van estimar en 9.930 milions de pessetes, en valors de 1991, equivalents a un cost mitja de 519 pessetes el m2, en valors actuals. Sectors-escenaris Mínim Maxim Mitja Adquisició de sol Edificacions (adquisició i adequació) rees de tractament específic Tractaments forestals Xarxa viaria del Parc Inversió per al desplegament (milions de pessetes de 1994) 23.816 39.793 33.054 Inversió per m2 de Parc (pessetes de 1994 el m2) 295 49 3 409 * Factor d'actualització 1987-1994: 1,463. actuacions de nivell fort (restaurants, arees esporti- C) Promoure l'ús públic del lleure col-lectiu i les ves i edificis singulars), que amb 9.883 milions de activitats educatives i d'investigació en els pessetes representen el 30% de les inversions de espais naturals, mitjancant la creació i gestió I'escenari mitja i que admetra també diferents de les infrastructures adequades. regims de concessió i financament privat. I en tercer lloc, les necessitats de la xarxa viaria del Parc, L'avaluació economica dels plans especials inclou avaluades en 3.824 milions de pessetes en valors tant les inversions per al desplegament com les actuals, equivalents al 12% de l'escenari mitja, i que despeses de gestió per al manteniment. Les previsón importants tant per a I'ús col.lectiu com per a sions temporals consideren el desplegament comla defensa contra incendis. plet del Pla en només vuit anys; és possiblement per aquesta raó que incorporen actuacions més Aquí només es vol ressaltar I'important volum d'intoves de cost que els altres planejaments consideversió que és necessari per al desplegament del rats en el present exercici. Pla que garanteix una funció de parc a una ciutat metropolitana, amb independencia del seu financa- L'excepció a I'observació anterior és la dimensió ment amb pressupostos públics o amb activitats de I'adquisició de sol, que es preveu de I'ordre de immobiliaries. 4.700 ha (26% del total) per assolir les 5.800 ha de propietat pública, equivalents al 30% de les L'estandard de cost és indicatiu tant dels objectius 18.000 ha de parc. de nivell de qualitat immobiliaris en relació amb la funció com de la fragil i deficitaria situació inicial. D'acord amb els resultats de la taula 3, les princi- En relació amb les inversions del Patronat de pals dimensions de I'actuació que preveu el Pla Collserola, des de I'any 1986 fins a I'any 1992 Especial i els estandards mitjans de cost que en s'hauria donat cobertura al 18% de I'escenari resulten, transformats a valors actuals, són del mínim i a 1'11% de I'escenari maxim, sense consisegüent ordre: derar les eventuals inversions d'iniciativa privada. - Adquisicio de 4.700 ha de sol per a Ús fores- 3. El Pla Especial del Montnegre-Corredor tal a un preu mitja de 17 pessetes el m2, com- (1989) pletades per 69 ha de sol i edificacions per equipaments a 27 pessetes el m2. - Els objectius plantejats pel Pla Especial del sector del Montnegre-Corredor de la Serralada de Marina, - Adquisició de 166 ha ocupades per urbanitzaelaborat pels Serveis de Parcs Naturals de la cions fora d'ordenació, amb 1.653 parcel4es Diputació de Barcelona, van ser els següents: venudes i 88 edificacions, a un preu mitja de 398 pessetes el m2 de sol ocupat. a) Fer compatible la protecció i salvaguarda dels sistemes naturals més rellevants des del - Arranjament de 159 km de camins i xarxa viapunt de vista ecologic i paisatgístic amb el ria a un cost mitja de 0'9 milions de pessetes foment del desenvolupament economic basat per km. en I'aprofitament racional dels recursos i la millora de les condicions de vida de la població. - Construcció o rehabilitació de 15 equipaments del parc de diferents tipus (4 centres d'informab) Homogene'itzar el tractament del sol no urbacio, 4 recintes amb ermites, 5 arees d'esplai i nitzable que estableixen els plans urbanístics 2 equipaments en concessió) a un cost mitja de municipals. 17,6 milions de pessetes per unitat. 23 Taula 3. Inversions de desplegament del Pla Especial del Montnegre-Corredor (1989) Estandard Milions Mlllons de cost de pessetes de pessetes (pessetes de 1994/ Actuac~ó Dimensions de 1989 de 1994 Percentatge unitat) Adqulsicid de sol I ed~ficac~ons Sol forestal 4.700 ha 634,5 815,l 42 17 ptes/m2 Equlparnents 69 ha 14,5 18,6 1 27 ptes/m2 Xarxa vlarla - 10,O 12,9 1 - Urbanitzacions fora d'ordenació. Sol 166,3 ha 357,O 458,6 24 276 ptes/m2 Urban~tzac~ons fora 1.653 parcel4es 158,4 203,5 11 2,3milions de d'ordenac~ó. Edlflcls 88 ed~f~c~s ptes/casa Altres adquislclons - 20,O 25,7 - - Adqu~s~c~ó de sol 4.935 ha 1.194,4 1.534,4 79 31 ptes/m2 lnfrastructura Xarxa vlarla baslca (309,4 km en total) 159,2 km 105,4 135,4 7 0,9mlllons de pteshrn Equipaments 78,4 ha 178,l 228,8 12 17,6mlllons de ptes/equlpament 13 equipaments 292 ptes/m2 Altres inversions - 28,5 36,6 2 - Infrastructura - 312,O 400,8 21 - PLA ESPECIAL 18.000 ha 1.506,4 1.935,2 1 O0 11 ptes/m2 Font: Programació i avaluació economica d'actuacions del Pla Especial (1989). (Factor d'actualització 1989-1994: 1,2847). L'adquisició del sol representa el 43% de la inversió total de desplegament a carrec dels pressupostos públics per assolir la propietat pública d'un 30% de la superfície del parc. Les actuacions de tractament del bosc estan incloses en les despeses de gestió corrent del parc, les quals representen el 51% addicional a les inversions previstes durant els vuit anys de desplegament del pla. La consideració conjunta dels dos tipus de despesa per a un període de vuit anys situa les despeses corrents en el 34% de la despesa total, amb uns estandards de cost dlll pessetes el m2 per a les inversions i 17 pessetes el m2 per a la despesa total. 4. Criteris i objectius d'actuació als espais fluvials metropolitans (1993) Tal com diuen els seus autors: .El document Criteris i tendencies per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans ja ha formulat les possibles línies d'intervenció i gestió del sistema del Llobregat, de forma realista i pragmatica, pero decididament mediambientalista, que propugna la Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana de bar cel ona^^. Les propostes d'intervenció, que s'expliquen més endavant en aquestes mateixes pagines, es justifiquen pels següents arguments5. Vendrell, J. (maig 1994); .El Llobregat: riu, bosc, passeig i parc*, a les Jornades de Sant Boi de Llobregat sobre El medi ambient en el Pla del Delta del Llobregat. Vendrell, J., i Presmanes, S. (1994); [[Criteris i tendencies per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans~, a la revista del Col.legi d1Enginyers de CCP. .a) Neutralitzar la degradació ambiental dels rius i el seu entorn, tant en la seva condició natural i paisatgística com en els usos i activitats. b) Harmonitzar la intervenció infrastructural amb el progrés urbanístic dels municipis a les lleres i amb la regeneració dels rius, en un ambit fluvial de referencia mes ampli que el de I'obra pública. C) Reconvertir els rius en espais vitals de la ciutat metropolitana, assegurant la seva regeneració, accessibilitat i integració territorial, de forma que sigui lloc de trobada i continu'itat dels sistemes naturals i espai de comprensió i realització col.lectiva~. Les actuacions a les lleres del Llobregat i del Besos presenten importants diferencies de dimensió, usos necessaris i funció urbana. En el primer cas el planejament abasta una longitud de 21'7 km i una amplada mitjana d11,5 km (3.256 ha), mentre que en el segon la longitud es de 10,7 km i I'amplada mitjana de 220 m (239 ha). De la proposta s'ha fet una primera avaluació de les inversions de desplegament que, amb caracter agregat, serveix per les comparacions del present exercici. Els principals tipus d'actuacions que expressen la problematica i I'estat actual i els costos unitaris en valors actuals són del següent ordre: - Recuperació d'espais i protecció d'impactes infrastructurals al riu Llobregat, Parc Tematic Agrícola i Parc de les Basses i Passeig Fluvial, a 3.000 pessetes el m2 (30 milions de pessetes per ha), amb actuacions de dimensió que superen les 30 ha, excepte al Parc dels Aiguamolls, de 365 ha (2.000 pessetes el m2). - Adequació de corredors biologies a 73 milions de pessetes per km i condicionament de camins de riu a 16 milions de pessetes el km. - Parcs del riu Besos de Can Peixauet i Can Zam i tractament de lleres entre 5.000 i 15.000 pessetes el m2, amb actuacions de 18 a 56 ha. - Parcs mes urbans i de dimensió mes redu'ida al riu Besos (parcs del Besos, del Molinet, Can Peixauet i Can Zam) a moduls de 6.000-12.000 pessetes el m2. - Peces d'urbanització com la Ronda Llevant i el Passeig Marítim del Prat, la plataforma d'infrastructures de Sant Boi o el passeig fluvial de Montcada, de 100 a 250 milions de pessetes per km. - Soterrament de línies electriques a 1.200 milions de pessetes per'km. Les inversions previstes, segons la primera estimació agregada, es presenta a la taula 4. Les inversions totals de desplegament del pla, a I'etapa actual d'elaboració, són de 34.927 milions de pessetes per les actuacions al riu Llobregat i de 27.014 milions de pessetes per al riu Besos. En funció de les respectives dimensions d'actuació, les inversions anteriors representen uns costos mitjans de 1.073 pessetes el m2 en el primer cas i dll 1.302 pessetes el m2 al segon. Es tracta d'estandards i per tant d'actuacions que s'acosten a les d'urbanització de ciutat, especialment al riu Besos. Destaquen actuacions i peces singulars com es el soterrament de línies electriques al riu Besos, amb un cost previst de 6.000 milions de pessetes (22% de les inversions totals) o el Parc Tematic Agrícola i el dels Aiguamolls (13.750 milions de pessetes i 656 ha) que expliquen el 39% de I'actuació al Llobregat. - Les inversions anteriors exclouen, pero, les adquisicions de sol que són mes difícils d'avaluar en aquest moment. El principal condicionant de I'adquisició del sol al Delta del Llobregat es el preu, a diferencia de I'adquisició de sol forestal. Les expectatives de la propietat i algunes resolucions del Jurat dlExpropiació situen els preus del sol agrícola entre les 70 i les 120 pessetes el pam quadrat. Una referencia addicional són els preus que es van pagar per les expropiacions de I'autopista del Maresme, que computant el valor del sol i les indemnitzacious per con- - Adquisició pública de sol en diferents proporcions. - Rehabilitació de masies per Ús dlequipaments (informació, esplai). - Arees de lleure amb tractaments de diferents intensitats (febles, forts o intermedis) i tipus dlactivitats inclosa la restauració i el camping. - Repoblació, reforestació i neteja del bosc. - Instal.lacions de vigilancia contra incendis. - Construcció i condicionament de la xarxa viaria de diferents tipus. - Corredors biologics. - Parcs de diferents graus de naturalitat. - Soterrament de línies electriques. - Tractament d'urbanitzacions il4egals o fora d'ordenació. - Canalització de rius i rieres. A la qüestió de la dimensió de la inversió necessaria d'aquestes actuacions, tot i no ser certament la qüestió central dels espais lliures, els planejaments estudiats d'acord amb el resum de la taula 10 aporten els tres nivells següents: a) L'escala d'actuació més forta, corresponent a rius i platges, que podria situar-se per sobre de les 1.000-1.500 pessetes el m2; pot assolir les més dll 1 .O00 pessetes el m2 de la proposta per les lleres del Besos (inclosos els parcs urbans considerats). b) Un nivell d'intervenció intermedi que es podria situar entre les 400 i les 600 pessetes el m2, que correspondria a sistemes generals de ciutat proxims a arees molt urbanitzades. C) Finalment, un nivell d'escala territorial i sistemes naturals per als quals es podria necessitar de I1ordre de les 15 a les 30 pessetes el m2. Malgrat I'agosarament que significa seguir endavant amb una avaluació més amplia, voldria estimar les necessitats d'inversió per al conjunt del sistema metropolita d'espais lliures (dins i fora dels .espais oberts.) i considerant tant llArea Metropolitana com la Regió Metropolitana. Per aquesta avaluació parteixo de les xifres provisionals de I'equip del Pla Territorial Metropolita de Barcelona, per als quals els .espais oberts. (246.000 ha) representen el 76% del territori (3.230 km2) i les .illes me trop oli tan es^, el 24% restant (77.000 ha). Es podrien considerar unes necessitats d'inversió del tipus intermedi (500 pessetes el m2) per una tercera part dels espais oberts a totes les comarques amb les excepcions del Barcelones (tot I'espai obert amb aquest tractament), I'Alt Penedes i el Garraf, que no hi estarien incloses per la hipotesi contraria. Fent també la hipotesi que els .espais ocupats. dels .espais oberts. compensen grosso modo els <<espais lliures. de les .illes metropolitanes~, el resultat és una superfície de 63.000 ha (26% dels espais oberts) amb tractament intermedi que generaria unes necessitats dlinversió de 315.000 milions de pessetes, en valors actuals. La resta d'espais lliures (183.000 ha) podria necessitar un tractament de 30 pessetes el m2 amb unes inversions necessaries de 54.900 milions de pessetes amb un total de 370.000 milions arrodonint. Aquesta xifra no és tan escandalosa per la seva quantia com pel fet que normalment són necessitats d'inversió que es tenen poc en compte. Amb quina referencia es pot comparar?; la més immediata és la dels Jocs 0limpics.amb la xifra total d'inversió de 753.708 milions de pessetes en valors de 19929. Posteriorment, aquesta primera estimació va augmentar fins a 926.438 milions de pessetes. Una precisió sobre aquesta xifra és la part d'inversió pública (530.897 milions de pessetes), després de deduir els ingressos per vendes immobiliaries de 222.809 milions de pessetes (Vila Olímpica, subseus amb residencia i Pla dlHotels), tenint en compte que les inversions de la Telefonica i la torre de Collserola es consideren dins la inversió pública. Amb aquesta referencia, I'adequació dels espais Iliures de la Regió Metropolitana, avaluada en 370.000 Ajuntament de Barcelona (1992); L'impacte dels Jocs Olímpics. Taula 10. Inversions de desplegament de plans especials depprotecci6 d'espais oberts Inversions (milions de pessetes) Estandard Data de Dimensions Any Milions de pessetes Pla/localització redacció Gestió (Ha) del pla pessetes de 1994 el m2 -- - Collse rola Hipotesi mínima Hipotesi mitjana Hipotesi maxima Montnegre-Corredor Riu Llobregat Sense adquisició de sol Riu Besos Sense soterraments SabadellPGM Sol qualificat Sol actuacions 1985 Patronat 8.073 16.264 MMAMB 22.572 27.173 1989 Diputació 18.000 1.506 1993 MMAMB 3.255 44.927 1993 MMAMB 240 28.074 1993 Ajuntament 1.509 8.561 307 milions de pessetes, necessitaria una inversió equivalent al 70% de la inversió pública que va anar associada als Jocs Olímpics i es va desplegar durant cinc-sis anys. En el financament de la inversio pública olímpica, I'Administració central hi va participar amb el 37%, la Generalitat amb el 18%, la Telefonica amb el 15%, I'Ajuntament de Barcelona amb el 16%, i d'altres institucions, incloses les europees i el COOB, amb el 14%. Respecte de la capacitat i possibilitats de financament es difícil aventurar-s'hi. Per un cantó hi ha la referencia del 40%-40%-20% dels espais lliures de Sabadell a financar entre I'Ajuntament, la Generalitat i el sol urbanitzable o companyies concessionaries, que es molt diferent de les proporcions dels Jocs Olímpics quan hi. participa I1AdministraciÓ central i, ara, els fons de cohesió europeus. Hi ha, pero, altres vies de financament, dins o fora dels pressupostos públics, que podrien qualificarse d'indirectes. En primer lloc, la internalització en els projectes d'obra pública de la compensació d'impactes ambientals. Aquí els estandards podrien ser des de I'aproximadament 15%-20% d'increment de les obres del túnel de Vallvidrera per minimitzar impactes i obtenir acords locals, fins al 4,3% que signifiquen les inversions de reducció de I'impacte ambiental a les obres de la variant del tren de la Universitat Autonoma. Una referencia mes immediata de compensació d'impactes ambientals es el 10% de la inversio en infrastructura (40.000 milions de pessetes) que es demana que incorpori el Pla del Delta del Llobregat per a la millora, recuperació i protecció dels valors ecologics~; inclouria el sanejament del riu, el corredor biologic Ordal-Garraf-Collserola, la recuperació de les zones humides i la protecció de la costa, en opinió del Rafael Mantecón al Butlletí de Castelldefels del mes de maig. Una segona via de financament a part dels pressupostos públics es el pagament de plusvalues, compensacions, concessions administratives, drets de superfície, convenis o planning gains en la terminologia britanica, de les activitats privades que puguin localitzar-se als espais lliures; poden anar des dels camps de golf als hotels, passant pels parcs recreatius. Aquí un possible criteri es la recuperació pública de I'equivalent a la diferencia entre una repercussió del sol d'ús urba i el preu d'ús rural. Aquest Últim no Taula 11. Ajuts de la Generalitat de Catalynya per a la regeneració i repoblació de boscos cremats (juny 1994) Inversió max~ma subvenc~onable ptes/Ha 1. Reforestacions amb resinoses Primeres plantacions Sembres Reposició fallades Regeneració natural de boscos cremats 2. Reforestació amb planifolis de creixement lent Plantacions Sembres Regeneració d'alzines, roures i altres planifolis en boscos cremats 3. Treballs culturals sobre resinoses i planifolis de creixement lent Neteja de bosc Retirada de restes Neteja de bosc total en franges de 20 m de les pistes forestals Primera aclarida de selecció en plantacions regulars Segona aclarida de selecció en plantacions regulars i irregulars Aclarida i selecció de tanys en fulloses Podes i estassades en plantacions de resinoses amb retirada de restes entre els 5 i els 15 anys Podes i estassades en plantacions de resinoses fins a 7-8 m d'alcada Restauració de boscos malmesos per causes naturals de caire catastrofic Tractaments fitosanitaris 4. Treballs culturals específics per a suredes Regeneració de suredes cremades Regeneració de suredes Ratllat de suro Extracció de suro i pelegrí cremat Tractaments fitosanitaris Podes de formació Aclarida per a regeneració Despelegrinatge de suredes sense valor comercial dels productes 5. Treballs d'ordenació de boscos Redacció de projectes d'ordenació Revisió de projectes d'ordenació Redacció de PTGMF Revisió de PTGMF Percentatge de la inversió subvencionat Terrenys inclosos en el Cataleg drutilitat Pública Terrenys inclosos en Zones d1ActuaciÓ Urgent i en el PElN Titulars de finques que pertanyen al Centre de la Propietat Forestal Altres Ajuts a tramitar a les oficines comarcals dels serveis territorials del Departament dlAgricultura, Ramaderia i Pesca. Font: Premsa del 27 de juliol de 1994 pot ser en cap cas de les 70-120 pessetes el pam pessetes amb una hipotesi retinguda de 70.000 quadrat que algunes expropiacions d'infrastructures milions de pessetes, incloses les institucions han de pagar. Per tancar la valoració sempre fara metropolitanes. Es podria suposar que dediquen falta definir el valor mínim del sol que es reconeix a a espais lliures generals (exclosos parcs i jardins la propietat (10, 50 o 100 pessetes el pam qualocals) al voltant del 5% de la inversió municipal drat?) i la rendibilitat maxima dels capitals invertits (3.500 milions de pessetes anuals). (10%' 15% o 20% anual?) amb calendaris normals de producció, que són criteris de caracter extraurb) La inversió de la Generalitat en les direccions banistic. generals de Política Forestal, Medi Natural i Medi Ambient va assolir 3.581 milions de pesse- Finalment, de les possibilitats d'autososteniment tes I'any 1992. Unes hipotesis de dedicació a de les propies activitats primaries o de quin comespais lliures urbans i metropolitans del 75%, a plement públic necessiten les activitats primaries la Regió Metropolitana del 70% (1.900 milions no se'n coneix massalo. Les possibilitats de I'agride pessetes anuals) i una quantitat equivalent en cultura especialitzada (horta, flor o ra'im, per exemles activitats d'altres departaments (Protecció ple) i la compatibilització amb el tractament indus- Civil, Incasol) suposaria uns recursos de 3.800 trial dels hivernacles són altres aspectes impormilions de pessetes anuals. tants de decisió urbanística. C) Dels aproximadament 6.000 milions de pes- De les vies de financament es podria portar I1exer- setes d'inversió de la Diputació de Barcelona cici d'hipotesis als .horitzons temporals de coberde I'any 1992, inclosos els recursos del PCAL, turan amb els pressupostos públics, suposant que es podria fer una hipotesi d'un 20% (1.200 les diferents administracions (ambits de gestió) milions de pessetes). dediquin certs percentatges de la seva capacitat d'inversió al financament de la infrastructura no d) L1AdministraciÓ central va invertir a Catalunya economica (per distingir-les de les activitats que uns 59.000 milions de pessetes. Es fa la hipo- I tenen mercat) dels espais lliures. tesi de dedicació als espais lliures territorials metropolitans del 5% anual, equivalent a uns Un primer exercici, que s'haura de revisar necessa- 3.000 milions addicionals. riament, considera els següents pressupostos públics per al financament dels planejaments dels El volum d'inversió pública potencialment dedicable 1 espais lliures metropolitans: al financament dels espais lliures metropolitans podria assolir la quantitat d'1 1.500 milions de pes- a) Els ajuntaments presenten uns nivells d'inversetes anuals, equivalent a unes 2.700 pessetes si6 entre 15.000 i 20.000 pessetes per habitant per resident i any, amb els estandards considerats i any, i assolirien a la Regio Metropolitana (4,3 i les hipotesis anteriors, que segurament són molt milions de residents) els 64,5-86,O milions de optimistes avui. 'O Vegeu aquesta qüestió en relació amb la problematica Comparant la hipotesi d'11.500 milions de pessenormativa que planteja el treball de Carles Pareja .El plates aluals en valors actuals amb les m3~essitats nejament en el sol no urbanitzable., en el número avaluades de 370.000 milions de pessetes, repremonografic de Papers. Regió Metropolitana, núm. 11 senta un període de cobertura aproximat de 32 sobre Els espais no urbanitzats: medi natural, paisatge i anys. si els hi dediquen el 10% enlloc lleure. Vegeu també la referencia de Josep M. Carrera a la mateixa publicació cTerritori i forma metropolitana de la hipotesi del 5% de la capacitat d'inversió, el a la Regió de Barcelona., sobre les polítiques de conperiode de cobertura se situaria en 23 anys, sense servació activa al Ranstad holandes. considerar I'augment de la inversió real per efectes 3 5 - - -. del creixement de la renda. Si s'incorpora la hipote- si de financament privat d'una quarta part del total fi autos os teniment^, (concessions, drets de superfície, planning gains) el termini es redueix a 17 anys. Les elaboracions anteriors, segurament massa agregades per manca d'informació detallada i amb un biaix economicista excessiu, porten a dues conclusions generiques: a) necessitat de definir els programes prioritaris de millores incrementades amb financaments acordats entre totes les administracions, alguns dels quals han de ser necessariament de gestió de nivell metropolita; b) la conclusió de terminis de 10 a 20 anys per assolir els objectius dels planejaments urbanístics és general per a la majoria d'infrastructures territorials i actuacions urbanes de renovació i rehabilitació. La proximitat dels incendis forestals massius incorpora avui la prioritat per les actuacions extensives de nete- ja i repoblació dels espais lliures, I'adequació dels camins, la informació, el manteniment i la prevenció.