Per una política metropolitana d'espais lliures

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 20, octubre 1994, pigs. 9-16 - - PER UNA POLÍTICA METROPOLITANA D'ESPAIS LLIURES &GEL SIMON Enginyer de camins, canals iports. Gerent de la Mancomunitat de Municipis de 1Area Metropolitana de Barcelona SUMARI 1. Espai metropolita i medi ambient. El paper 5. Intervencions metropolitanes en I'espai de rea Metropolitana de Barcelona lliure 2. Les funcions basiques dels espais lliures 5.1. La Serralada Litoral 5.2. El front costaner 3. Una qüestió postolímpica. La periferia és 5.3. Els ecosistemes fluvials centre 5.4. La xarxa de parcs metropolitans 4. La qualitat ambiental, factor de competiti- 6. Conclusió. Idees per encarar el futur vitat ABSTRACT Les institucions de llarea Metropolitana de Barcelona tenen una llarga i solida tradició en el camp del medi ambient, on han intervingut des del planejament urbanístic, la inversió en obra pública i la gestió de serveis (cicle de I'aigua, tractaments de residus, control de contaminació atmosferica i transport públic). Aquestes intervencions tenen implicacions directes en el manteniment i la millora del sistema metropolita d'espais lliures, sistema que té com a funcions basiques la vertebracio territorial de la metropoli, la provisió de mecanismes de reequilibri ambiental i I'oferta d'espai públic per al lleure. Així, des de fa anys les institucions metropolitanes han actuat de manera decisiva en la gestió dels espais lliures de la Serralada Litoral, el front costaner i els rius, així com en la creació i el manteniment d'una xarxa de parcs urbans. Els principis que regeixen i han de regir aquestes polítiques -vitals per a I'equilibri social, la qualitat ambiental i la competitivitat de la ciutatson: I'ampliacio del caracter públic dels espais lliures, el reforcament del seu paper vertebrador, la voluntat d'establir acords interinstitucionals per intervenir-hi de manera concertada i el reconeixement de la necessitat d'incrementar els recursos públics que s'hi esmercen. Las instituciones del Área Metropolitana de Barcelona tienen una larga y solida tradicion en el campo del medio ambiente, en el que han intervenido desde el planeamiento urbanística, la inversión en obra pública y la gestion de servicios (ciclo del agua, tratamiento de residuos, control de la contaminacion atmosférica y transporte públicol. Estas intervenciones tienen implicaciones directas en el mantenimiento y la mejora del sistema metropolitano de espacios libres, sistema que tiene como funciones básicas la vertebración territorial de la metrópoli, la provision de mecanismos de reequilibrio ambiental y la oferta de espacio publico para el ocio. Así, en 10s últimos lustros las instituciones metropolitanas han actuado de forma decisiva en la gestion de 10s espacios libres de la Sierra Litoral, el frente costero y 10s ríos, asi como en la creación y mantenimiento de una red de parques urbanos. Los principios que rigen y han de regir estas políticas -vitales para el equilibrio social, la calidad ambiental y la competitividad de la ciudadson: la ampliación del carácter publico de 10s espacios libres, el refuerzo de su carácter vertebrador, la voluntad de establecer acuerdos interinstitucionales que permitan intervenir de forma concertada en estos espacios y el reconocimiento de la necesidad de incrementar 10s recursos públicos que a ellos se destinan. Les institutions de llarea Metropolitana de Barcelona ont une longue et solide tradition dans le cadre de I'environnement ou celles-ci ont intervenu tant dans I'aménagement urbanistique, comme dans I'investissement en oeuvres publiques et dans la gestion des services (cycle de I'eau traitement des residus urbains, control de la pollution atmosphérique et transport public). Ces interventions ont des implications directes dans I'entretien et I'amélioration du systeme métropolitain des espaces libres, systeme qui a comme fonctions basiques la vertébration territoriale de la métropole, la provision de mecanismes de rééquilibre de I'environnement et I'offre d'espaces publics pour le loisir. Ainsi, i1 y a deja quelques années que, les institutions metropolitaines ont agi de facon décisive dans la gestion des espaces libres du Massif Litoral, le front cdtier et les rivieres, ainsi que dans la création et le maintien d'un réseau de parcs urbains. Les principes qui régissent et qui doivent regir ces politiques, essentielles pour I'équilibre social, la qualité de I'environnement et la compétitivité de la ville sont I'ampliation du caractere public des espaces libres, le renforcement de son caractere structurant, la volonté d'établir des accords entre institutions pour y intervenir de maniere concertee et la reconnaissance du besoin d'augmenter les ressources publiques qui y sont destinées. ANGEL SIMON PER UNA POLÍTICA METROPOLITANA D'ESPAIS LLIURES 1. Espai metropolita i medi ambient. El paper de llArea Metropolitana de Barcelona Les administracions públiques tenim la responsabilitat principal en el procés de millora de les condicions mediambientals del territori on ens pertoca actuar. Aquesta obvietat i la certesa que el conjunt social presta cada dia més atenció als parametres de qualitat del medi físic ens obliguen a precisar cada cop millor els objectius institucionals i a perfeccionar-ne les intervencions. Les activitats públiques lligades a la millora ambiental són moltes i molt diverses, necessiten desplegar un espectre professional molt ampli i requereixen, també, un elevat grau d'especialització tecnica. rea Metropolitana de arc ei ona (AMB) té una llarga i solida experiencia en la major part del ventall de processos de gestió territorial i ambiental: - En materia d'ordenació del territori i planejament urbanístic, I'AMB ha tingut, des de sempre, un paper capdavanter, extremament actiu i efectiu. Només una tasca continuada de planejament en totes les escales operatives assegura I'harmonic desplegament de les intervencions físiques, - Les actuacions d'obra pública de I'AMB abasten diferents camps d'inversió: sistemes viaris general i locals, xarxa metropolitana i municipal d'espais públics, sol i habitatge, estacionaments i serveis tecnics. Són I'instrument cabdal de reconstrucció i requalificació de I'espai metropolita. - Les intervencions relatives al cicle de I'aigua, al tractament de residus i al control atmosferic suposen un amplíssim entramat de serveis i instal.lacions de tota mena, amb clara funció de suport basic de I'activitat humana a la metropoli i una important ocupació de sol i desenvolupament tecnic. - La planificació i acurada gestió dels sistemes de transport permet assolir els estandards raonables de mobilitat i accessibilitat que requereix el complex territori metropolita. Aquest conjunt de tasques institucionals esdevenen fonaments del nivell de qualitat ambiental de la conurbació. Són quatre grans grups d'accions amb molta interdependencia. La millora dels factors de qualitat del territori i, per tant, I'adequació i el progrés de I'espai metropolita respecte de les necessitats del seu col.lectiu social depen, en gran mesura, de la juxtaposició, priorització i sincronització racional d'aquestes activitats públiques. De ben poc no ens servira crear o recuperar un parc metropolita si esta mal situat o delimitat, o si no és ben connectat per la vialitat, o no disposa de transport públic proper, o suporta episodis de contaminació atmosferica, o no pot desguassar bé, o no té abastament d'aigua, o no nodreix algun teixit residencial.. . Com és evident, són funcions públiques molt interdependents i, en conseqiiencia, la coordinació permanent interna i externa de les administracions implicades resulta imprescindible per garantir el producte final: un territori metropolita requalificat, capac d'admetre sense fallades usos cada dia més dispars i especialitzats, un territori, en fi, equilibrat, acollidor i competitiu. Als ajuntaments i a les institucions metropolitanes ens correspon el paper inductor, motor, en aquest esforc de reequilibri territorial. I no solament amb la logica de cooperar en el desplegament de les inversions locals, intermunicipals i metropolitanes propies, sinó també empenyent, adequant i sent copartíceps de les de I'Estat i la Generalitat. 2. Les funcions basiques dels espais lliures Si poguéssim resumir la missió efectiva que tingueren els espais lliures de la metropoli abans dels setanta diríem que, en general, es confiava principalment en la seva capacitat d'admetre nova urbanització, noves implantacions, és a dir, com a arees de reserva Der al creixement urba. Així, les ciutats s'havien estes assegurant només els components d'espai públic preparat per a les comeses imprescindibles d'una redu'ida urbanitat: carrers, avingudes i places per accedir, estacionar i passejar. Les arees vacants del territori pogueren optar durant decennis, entre el raonable aprofitament agrícola o forestal, la no gens desitjable explotació del subsol o I'assumpció de les ocupacions anomales o marginals -urbanitzacions clandestines, granges, ferralleries, diposits-, és a dir, els usos poc classificables o de rebuig. La regularització de la planificació i el control públics sobre el territori i la consciencia social sobre la preservació dels seus valors naturals renaixeren al nostre país amb I'adveniment democratic, i han trasbalsat les concepcions i les practiques de I'Administració en la dualitat espai urba-espai obert. Ningú no dubta ja avui del paper primordial del sistema d'espais lliures per garantir la qualitat de vida a la nostra conurbació. Per a les institucions metropolitanes, els espais lliures són un engranatge basic de progrés: -En primer Iloc, perque acompleixen un paper basic de reequilibri territorial, Independentment de I'elemental funció de contrapes i servei, per la seva mera existencia, respecte de I'espai edificat, els espais buits són una renovada .reserva. per tal d'homogene'itzar, de posar en valor equivalent, les distintes arees del teixit metropolita; la manera, doncs, de complementar els valors de les parts de major urbanitat i densitat. - En segon Iloc, perque representen una autentica provisió de recursos mediambientals per a la metropoli. No ens cal estendre'ns en els beneficis que un entramat -potent d'espais oberts aporta a la ciutat. Purificació de I'atmosfera, pervivencia d'un bon grau de diversitat vegetal i faunística, drenatge del territori i alimentació dels aqüífers, regulació microclimatica, preservació i varietat paisatgística (amb positius efectes sobre la psicologia humana) i, en fi, tot un ventall de bones conseqüencies cara al medi ambient urba i I'educació, salut, i etica ciutadanes. - En tercer Iloc, perque ens permeten generar escenaris d'important activitat social i individual. Oferir als ciutadans múltiples i més riques oportunitats per a I'esbarjo personal, per al Ileure col~lectiu, I'esport i, en general, per a les noves practiques de temps lliure exigeix dotarnos d'una xarxa d'espais públics diversa, connexa i neutra; una extensa xarxa d'espais lliures d'utilització cívica lliure, amb una eficient conservació, és un bon antídot front I'atapei'ment i I'exclusivisme amb que va créixer la metropoli. Hem observat fins aquí com la política de I'espai lliure, de I'espai públic, té arrels i vincles importants dins I'acció mediambiental global en el conjunt de la conurbació. Ens hem de preguntar quin caracter tenen i quins són aquests espais lliures on ens cal actuar. Hi ha un entrellat d'espais públics que es generen o sorgeixen en aplicar-se el procés urbanitzador al territori. Carrers, avingudes, places, jardins i petits parcs de barri responen a aquest origen; representen una veritable compilació de la historia urbana, són serveis basics de la residencia i com a tals han de mantenir-se i restaurar-se. Els parcs d'abast municipal o supramunicipal són, en general, de creació més recent, omplen els forats de teixit urba i tenen un sentit esponjador i de relligam dels continus de ciutats. Les gran peces lliures del nostre territori són, sobretot, els buits dels sistemes naturals entre els que la ciutat metropolitana s'encaixa. Són el Garraf, Collserola, la Serra de Marina, el Llobregat, el Besos i la Costa. Formen una mena de doble hac que trava i limita el sistema urba. Són espais amb diferent nivell de qualitat i d'intervenció, pero també seran, sens dubte, el principal actiu per concatenar, per vertebrar la metropoli. Vertebrar I'area de Barcelona mitjancant el buit: heus aquí el repte de futur. 3. Una qüestió postolímpica. La periferia es centre Els Jocs Olímpics han marcat una fita molt important per a Barcelona i I'ambit metropolita. Pero des de I'optica de la intervenció territorial la fita olímpica ha estat només el final d'una etapa intensa de transformació; més d'una decada de democracia municipal amb un esforc polític, tecnic i inversor considerable. La prioritat inicial d'aquella etapa preolimpica fou assolir uns llindars dignes de qualitat de vida urbana. S'impulsaren actuacions basiques de millora d'infrastructures i serveis, de dotacions públiques imprescindibles, de rehabilitació dels barris. S'ha aconseguit un resultat encara més positiu: I'exten- si6 i connexió de gran part de les infrastructures interlocals i metropolitanes, la compensació dels deficit d'equipaments, la creació d'un vast sistema d'espais públics, la regeneració de barris sencers. La prevalenca de la solidaritat metropolitana, de I'espai central -el cor de la metropoliamb la carona de ciutats ha permes travar la periferia amb el centre. Les noves Rondes en són I'exemple més singular i recent; les Rondes ens han descobert espais abans .perifericsn que ja són ara centre. Després dels Jocs Olímpics la conurbació de Barcelona funciona mes com una ciutat, amb millors lligams. El primer repte que ara tenim es el de finalitzar aquest procés. Cal construir la periferia otorgant-li tant bagatge'de valors com en té la centralitat. Cal redimensionar I'espai central, engrandir el centre. I en aquesta tasca els ambits lliures han de jugar un important paper. Hauran de ser I'espai comú d'una ciutat única pero també polinuclear, el cercol verd de la metropoli. S'haura d'aprofundir en I'experiencia de tractament i gestió del Parc de Collserola i la franja marítima, recuperar i revitalitzar els espais fluvials del Llobregat i el Besos, incorporar la Serralada Marítima al sistema d'espais metropolitans, multiplicar inversions en el Massis del Garraf. 4. La qualitat ambiental, factor de competitivitat Muntanyes, rius, deltes i mar; la varietat d'aquests espais naturals de I'area barcelonina és tan notable com la seva fragilitat davant els .fenomens de sobreexplotació i deteriorament. Posar en valor aquests espais comporta grans inversions no només en arranjament .dermic> o paisatge, sinó primerament en la regeneració, estabilització i preservació dels seus components essencials de naturalitat; i aquestes inversions ambientals hauran de ser en el futur d'enorme magnitud. No pot pensar-se en models de financament unidireccionals. La consciencia del valor, I'escassetat i la desigual distribució física i de I'ordre d'utilització dels bens mediambientals ens ha de portar a metodes de repartiment de costos més diversificats i complexos. No podem acabar aplicant sempre els recursos públics per descontaminar o regenerar el que molt determinades activitats malmeten. No seria just repartir uniformement els costos de guariment d'allo que s'utilitza o explota diferentment. En el cicle hidraulic, per citar un exemple prou conegut, no pot desvincular-se a I'usuari directe dels costos reals de renovació (potabilització, conducció, depuració..,) en la justa proporció de la seva intensitat d'ús. Caldra aplicar polítiques de control -concessions, qualitat d'abocaments- i sistemes d'imputació proporcional de costos -canons d'utilitzacióper a les instal.lacions de recuperació. Amb aquests criteris podrem gaudir, amb un sentit ampli de justícia economica, d'uns rius i cos- tes límpids i una aigua de qualitat. I raonaments similars podríem fer del cicle energetic i de les explotacions del sector primari en el medi físic que ens envolta. També a tall d'exemple val a dir que certes activitats extractives, pecuaries i marginals radicades als espais naturals han basat la seva extrema rendibilitat en la inassumpció de les elevades despeses de restauració o descontaminacio inherents, que després s'hauran de pagar, impropiament, amb diner públic. Pero en quasi cap situació no ens sera rendible actuar Únicament en I'escorca del territori, recomponent la vegetació i el paisatge de I'espai lliure, si no actuem, abans o simultaniament, en tots els ambits i factors de bondat ambiental. Recuperar els sistemes de ribera dels rius o conservar i dotar les platges necessita indefectiblement optimitzar la qualitat de les aigües fluvials i marítimes. L'acció mediambiental global suposa així, també, decisions economiques d'abast global. I necessitarem un especial esforc individual i col.lectiu per ésser competitius quant a qualitat mediambiental. En el context de les ciutats i sistemes metropolitans dlOccident en que I'area de Barcelona rivalitza, els valors ecologico-ambientals són parametres cada cop més decisius per poder atraure i optimitzar I'activitat economica i mantenir raonables creixements de renda. En aquest sentit, el grau dleficacia del territori ja no es mesurara només pel funcionament de les infrastructures de transport, logístiques i serveis basics, sinó també pel nivell de confortabilitat. i equilibri del conjunt, i els factors ambientals hi juguen un paper clau. 5. Intervencions metropolitanes en I'espai lliure Si amb un mot haguéssim d'expressar el desideratum de la política metropolitana a I'espai públic, diríem, a ben segur, que volem assolir I'optim grau d'equilibri territorial; equilibri com a sinonim d'estructura, igualtat, estabilitat i harmonia per a tota I'extensió metropolitana. Aquest horitzó d'equilibri de la globalitat ha estat interpretat mitjancant models comprensius, formulats successivament per les institucions metropolitanes, que han tingut un notable desplegament sectorial i un amplíssim ventall d'intervencions materials i de gestió. Repassem-ne alguns trets i objectius a la Serralada Litoral, el front costaner, els ecosistemes fluvials i els parcs urbans. 5.1. La Serralada Litoral Els elements del sistema muntanyenc metropolita han estat objecte de distintes actuacions públiques i, en conseqüencia, es troben en estadis d1interven- cio diferents. La Serra de Collserola és el parc central de la metrb poli. El darrer decenni ha estat un període de franca consolidació dlaquest fet. A partir dels estudis iniciats el 1982, el Pla Especial va configurar el model d'ordenació i preservació del parc. El Patronat Metropolita de Collserola, amb seu propia al parc des de 1989, en realitza la gestió i la conservació. Amb una mitjana de 1.000 milions de pessetes de pressupost anual i 50 persones de plantilla, actua a les 8.000 hectarees del primer parc metropolita, amb especial incidencia en I'accessibilitat, les arees de lleure, I'adequació ambiental i la prevenció d'incendis. A aquesta darrera funció s'hi destinen anualment 130 milions de pessetes. Collserola és el bosc me tropolita, una gran reserva de recursos ambientals per al nostre sistema urba. En el futur bastara amb prosseguir la labor de gestió iniciada i la línia d'estudi continuat del Patronat, en el marc d'una planificació actualitzada i al servei de la comunitat metropolitana. El Massís de Garraf, espai natural de singular importancia gestionat per la Diputació, és el major ambit lliure de la conurbació. L'existencia d'un Pla Especial quasi coetani del de Collserola en garanteix la protecció i millora. Caldra en el futur restaurar les arees amb usos inadequats (abocador, pedreres, etc.), potenciar les comunitats vegetals i faunístiques autoctones i regular les activitats de lleure amb un entrellat d'arees de contorn que ajudin a preservar els llocs de més naturalitat. La Serra de Marina és encara en una etapa inicial de planificació, com ho havien estat Collserola i el Garraf. En el proper quadrienni s'haura de completar la tramitació del Pla Especial d10rdenaciÓ i, si més no, iniciar els treballs d'arranjament i millora. La Serralada de Marina és un sistema natural de valua insubstitu'ible per al sistema de ciutats del tram baix del Besos i la costa Nord de la conurbació, de Sant Adria a Mataró. 5.2. El front costaner El front costaner metropolita ha estat objecte d'espectaculars canvis en el període democratic. Els proposits de recuperació de la facana litoral metropolitana, formulats en el Pla de Costes, s'han anat concretant en bona part dels 40 km de franja marítima, i s'han produit des dluna diametral millora de I1accessibilitat a la primera línia de mar fins a recobraments íntegres de trams abans barrats per indústries (Cross, ERT, Heinkel). La reconstrucció de la facana marítima i les platges de Barcelona ha estat un punt culminant dlaquest procés. Completar el passeig Marítim metropolita, 30 km de Castelldefels al Prat i de Barcelona a Montgat, és el principal objectiu a materialitzar; convé continuar, en aquest sentit, la practica de col~laboració entre el Ministeri dlObres Públiques, Transport i Medi Ambient, els ajuntaments i la Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana de Barcelona, que esta donant excel.lents resultats. Pel que fa a la implantació de serveis i manteniment de les platges, caldra prosseguir el període de millores de la darrera decada, incrementant la inversió i actuant amb la logica, cada cop més potent, que les platges són I'espai de lleure més utilitzat i I'espai natural potser més significatiu de la metropoli. La sobreexplotació dels recursos naturals dels rius, I'ocupació abassegadora dels marges i deltes els ha relegat quasi a la condició ~d'esquemes~ de la metropoli. Revitalitzar els rius i el seu entorn és un objectiu metropolita basic. Les inversions realitzades pel que respecta a I'abastament (18.600 milions de pessetes), sanejament (8.000 milions de pessetes I'any des de 1981) i prevenció de negaments (3.000 milions de pessetes invertits) han de ser la base racional de partida de les operacions de recuperació ambiental que pertoca iniciar aviat. Independentment de les operacions previstes de sanejament i desguas, dlenorme magnitud economica, és molt necessari impulsar I'execució de les propostes de regeneració formulades en el Pla de Rius metropolita, que suposarien la creació de passeigs i parcs fluvials com a nous espais de lleure ciutada i, en síntesi, ambits de remarcable diversitat biologica i paisatgística que donaran continu'itat a la Serralada Litoral. Sera necessari invertir de I'ordre de 70.000 milions de pessetes en projectes concrets per als espais fluvials per reconvertir-10s essencialment i transformar la seva actual fesomia. L'agricultura metropolitana, per la seva complexitat, necessitaria possiblement un capítol propi. Pero I'espai agrícola per excel.lencia a la metropoli es el de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. Les activitats agraries són molt importants per al sistema dlespais lliures perque permeten conservar-10s dignes i buits i asseguren la biodiversitat. L'agricultura té també altres valors econornics, culturals i sociologics transcendents. És necessari defensar I'agricultura tradicional i evitar la marginal amb les mesures de foment a I'abast de I1AdministraciÓ: delimitació dels espais més aptes, millora d'infrastructures i del nivell de seguretat i racionalització de les unitats de conreu. 5.3. Els ecosistemes fluvials 5.4. La xarxa de parcs metropolitans Els ecosistemes fluvials del Llobregat i el Besos La creació de parcs metropolitans suposa, com han patit un greu deteriorament. Són la gran assighem indicat abans, un excellent i ja experimentat natura ambiental pendent de I'area de Barcelona. sistema per estructurar la ciutat metropolitana. Omplir els buits intersticials dels teixits urbans amb parcs i arees verdes vertebra i esponja la ciutat, millora la qualitat ambiental i indueix plusvalues, activitat economica i centralitat en llocs moltes vegades poc afavorits. És necessari continuar aquest tipus d'intervencions, ampliant la xarxa de parcs metropolitans, fent-10s de major dimensió, ideant noves formes de projectar-10s i noves senyals d'identitat i perfeccionant, encara mes, els sistemes de conservació. 6. Conclusió. Idees per encarar el futur La política metropolitana de I'espai lliure ha d'emmarcar-se en la política mes general d'estructuració de la ciutat metropolitana. És impossible desenvolupar solidament les actuacions d'espai lliure de la conurbació sense posar-les en relació amb les d'infrastructures -les del cicle de I'aigua, les de residus, les residencials o les d'ordenació i planejament-, es a dir, sense coordinar-les amb les altres inversions de finalitat territorial. Podem concloure amb un conjunt d'idees o conceptes que ja han estat en part apuntats mes amunt i que semblen basics per encarar el futur de manera eficient: a) L'espai lliure ha d'esser mes espai públic. Necessitem apropar i obrir cada cop mes a I'ús ciutada les grans peces lliures del territori, la qual cosa comporta incrementar els patrimonis públics de sol no urbanitzable i preparar i arranjar espais útils i accessibles per a les activitats personals i col.lectives de lleure. b) Els espais lliures han de tenir continu'itat. La idea de continu'itat física dels espais oberts es complementaria de la del continu urba en que habitem. Continu'itat significa concepció global de I'espai lliure, vertebració de la metropoli a traves del buit. Significa també treballar continuadament en el temps i I'espai actuant en totes les escales i posicions dels ambits lliures, des de la formulació del Pla dlEspais Verds Metropolitans fins a la realització d'un jardí urba. C) És essencial establir mecanismes de concert entre totes les institucions. La cooperació tecnica i financera interinstitucional es un sistema de treball practic i eficac sobradament contrastat. La dimensió i complexitat de les intervencions necessita formes de col.laboraciÓ i corresponsabilització adequades, inclús amb la participació dels agents socials. d) Cal aplicar importants recursos humans i economics. La recuperació i transformació dels espais lliures metropolitans necessita molta labor tecnica i professional i grans inversions inicials i de conservació. Precisarem utilitzar equips tecnics multidisciplinaris i adaptar els pressupostos públics a les noves necessitats.