El Baix Llobregat : espais oberts, territoris de la ciutat

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA nfim. 19, setembre 1994, piigs. 59-73 EL BAIX LLOBREGAT: ESPAIS OBERTS, TERRITORIS DE LA CIUTAT XABIER EIZAGUIRRE Arquitecte, Universitat Polit6cnica de Catalunya SUMARI 1. Espais oberts, territoris de la ciutat 4. La construcció del territori de muntanya 2. El Baix Llobregat, un espai de contrastos 5. Els territoris de I'horta 3. La identitat dels territoris del Baix Llo- 6. Projectar I'espai obert comarcal bregat ABSTRACT L'estructura territorial del Baix Llobregat es condicionada per un medi advers a I'ocupació humana. Un medi caracteritzat per la dualitat entre les terres altes i amb fort pendent de la muntanya, d'una banda, i les terres al.luvials del fons de la vall i el Delta, d'una altra. L'ocupació humana s'ha localitzat en I'espai d'intersecció entre aquests dos ambits i ha anat afaiconant-tos,, originant així geometries caracteristiques. L'article explora les traces i la diversitat d'aquestes geometries en els espais oberts de la comarca i conclou que tota nova intervenció haura de partir de la consideració d'aquests sediments morfolbgics. La estructura territorial del Baix Llobregat esta condicionada por un medio advers0 a la ocupación humana. Un medio caracterizado por la dualidad entre las tierras altas y con fuertes pendientes de la montaña, por un lado, y las tierras aluviales del fondo del valle y el Delta, por otro. La ocupacion humana se ha localizado en el espacio de interseccion entre estos ámbitos y.los ha ¡do conformando, creando asi unas geometrias caracteristicas. El articulo explora 10s trazos y la diversidad de aquellas geometrias en 10s espacios abiertos de la comarca y concluye que toda nueva intervención deberá partir de la consideración de estos sedimentos morfológicos. La structure territoriale du Baix Llobregat est conditionnee par un milieu adverse a I'occupation humaine. Un milieu caracterise par la dualite entre, d'une part, la montagne avec des hautes terres aux forts versants et, de I'autre, les terres aluviales du fond de la Vallee et du Delta. L'occupation hurnaine s'est localisee dans I'espace de I'intersection entre ces domaines et les a conformes creant ainsi des geometries caracteristiques. L'article explore les traces et la diversite de ces geometries dans les espaces ouverts de la comarca et conclut que toute nouvelle intervention devra partir de la consideration de ces sediments morphologiques. XABIER EIZAGUIRRE EL BAIX LLOBREGAT: ESPAIS OBERTS. TERRITORIS DE LA CIUTAT 1. Espais oberts, territoris de la ciutat La forma del territori sintetitza les relacions profundes entre I'home i la natura. L'elecció del lloc de la ciutat, la construcció dels camps, masies i camins, el tracat de les carreteres i autopistes i la localització dels serveis i de les dotacions tenen el seu origen en I'observació i posterior manipulació dels factors geografics d'un determinat territori. D'aquesta manera, pendents, aigües, sol, aires i terres són entesos i modificats per I'acció ininterrompuda de I'home al llarg de la historia. La selecció dels llocs, la posició dels camins, la divisió del sol i la construcció de cases i ciutats és una practica comuna a totes les cultures i territoris i, per tant, és un ofici que s'ha anat nodrint de les cultures locals. Fixar-nos, doncs, en les Iogiques i costums de la manera de fer en cada territori ens ajuda a pensar en els seus valors intrínsecs i a valorar el capital fix que existeix en un determinat lloc. L'home i la natura es troben en permanent conflicte. La natura, per definició, és un sistema en permanent equilibri i I'home, un element de la natura en continua transformació. En efecte, I'organització del territori que I'home realitza I'individualitza i el particularitza. La construcció de la residencia, els camins, els cultius, el rec o I'aterrassament d'un relleu diferenciat són I'expressió d'una determinada forma de conquerir el territori. Aquestes relacions profundes de la societat amb el seu territori es materialitzen, per tant, en la construcció del territori com a resultat, és a dir, com a mostra del potencial constru'it. En aquest sentit, cal pensar en el territori del Baix Llobregat com a artefacte construit, com a manufactura arquitectonica no gens improvisada, ans al contrari, com a capital fix invertit en diferents estratificacions al llarg de la historia i que té un passat amb relació al qual es defineix, sigui per ruptura i discontinu'itat, sigui per perllongació i reformulació. En definitiva, davant d'una actitud propositiva, es tractaria de pensar en construir de nou, no a partir de la destrucció, sinó, com a maxim, de la desconstrucció, és a dir, pensar fins a quin punt pot modernitzar-se allo que és constru'it. Des d'aquesta visió global, els espais oberts i els més recollits, I'urba i el rural, perden antagonisme i es converteixen en complementaris. El territori esdevé I'element de síntesi superador de la dicotomia camp-ciutat i un bon marc d'analisi i d'estudi. És clar que els darrers anys s'ha produ'it una disminució de I'espai vital que els ciutadans necessiten per al seu desenvolupament. La 'llar pren protagonisme a la ciutat i al barri, i esdevé un espai reconegut com a lloc propi, tot i que simultaniament es produeix una fugida al camp, una recerca de I'espai natural i idil.lic, poc o gens artificialitzat. A mesura que els ciutadans redueixen el seu lloc quotidia, interpreten i copsen el territori comarcal com al seu espai d'identificació. La comprensió del lloc es fa diversa i amplia. L'espai obert, el rural, la no-ciutat, es converteix paradoxalment en territori de la ciutat. Ens interessa doncs coneixer el territori, com treballa aquest sistema i com es produeixen les relacions sintetiques entre factors naturals i elements físics construits pel fenomen social en un procés d'acomodació mútua entre natura i home. 2. El Baix Llobregat, un espai de contrastos La identitat del territori del Baix Llobregat podríem caracteritzar-la de la manera següent: - La singularitat del seu territori, constituit per dues naturaleses ben diferenciades: muntanya i terres baixes dipositades pel riu i el seu espai d'intersecció com a lloc més actiu. - La pluralitat de ciutats metropolitanes que, amb diferents identitats i funcions, defineixen un rosari de centralitats i llocs comuns amb histories i morfologies propies. - La doble funció, indu'ida per la pertinenca al sistema metropolita, de corredor i d'espai de suport de grans sistemes infrastructurals i de transport. A partir d'aquesta definició elemental, farem una lectura rapida pero intencionada d'alguns aspectes formals que creiem importants a I'hora de valorar les potencialitats dels espais oberts de la comarca. El Baix Llobregat troba la seva identitat entre dos territoris límits i quasi mítics: la muntanya (Garraf i Collserola) i el mar o el riu, que, en secció, formen un angle obtús on les dues generatrius són: la secció de la muntanya i la secció del Delta o de la Vall Baixa. de riquesa. Al samonta, la topografia es fa lleu, s'incrementen les terres fertils i el sol, I'aigua i I'aire es mostren més ca~tivadors. Aquesta interpretació vertical és una manera d'aglutinar la riquesa dels diferents espais territorials: el rocam als cims, les terres boscoses o arides, les terres clares de les masies, el samonta urbanitzat, les graderies de les terres baixes d'al~luvió, i el territori de I'aigua. Pero també hi és possible una lectura horitzontal (figura 1); es pot fer a partir de les inflexions territorials definides pels dos planols virtuals del diedre territorial: - La línia fixa dels cims de la serralada del Litoral és el límit superior, la línia del cel comarcal. /-'habitat huma i urba se situa en la confluencia - La línia del samonta que conté la humanitzad'ambdues generatrius al samonta, com si buscio i I'antropització és el lloc de la ciutat i comquessin una posició d'equilibri entre les dues fonts plimenta la necessitat de comunicar-se. Figura 1. Les seccions simplificades i les inflexions amb el lloc de la ciutat Figura 2. El parcel-lari geografic del Garraf es torna geometric amb I'absencia de pendents al Delta Figura 3. La forma constructiva del territori sintetitza les relacions de I'home amb la natura. El parcel-lari com a inventari pren les diferents formes del so - La línia mobil de la costa, la de I'aigua del mar vessants) i la producció (els polígons industrials i les o del riu, representa la colonització moderna. terres agrícoles i fertils de I'horta). Aquesta configuració geografica ha donat lloc a la Entre el dalt i el baix, entre el sol fix i el sol mobil, construcció de nombrosos camins verticals de entre I'urba i el rural, el territori es mostra com a carena (el camí a la muntanya) i d'ortogonalitat al objecte i model de síntesi enfront del tradicional mar i al riu, aprofitant les rieres seques (el camí a antagonisme camp-ciutat, és a dir, I'espai urba- I'horta), en tant que necessitat local d'abracar el rural integrat, constru'it amb la saviesa d'una cultuterritori en les seves diferents expressions i gaudir ra no urbana ni rural, sinó territorial, amb innegala diversitat de la natura (figura 2). Interpretació bles conflictes conjunturals, pero amb un impuls vertical que més tard es materialitzara en les divicreador que sorgeix del coneixement de les pautes sions administratives com a resposta a aquesta heretades (figura 3). identificació local del fenomen social i polític. 3. La identitat dels territoris Així mateix, aquesta dualitat en la seva configuració del Baix Llobregat territorial, les terres de dalt i les terres de baix, ha estat present en les diferents connotacions i mate- El Baix Llobregat, com ja s'ha dit, és una comarca rialitzacions del devenir constructiu: la comarca antiamb una morfologia territorial molt simple pero a ga (els nuclis del samonta) i els territoris moderns la vegada molt adversa a la colonització humana. (el Prat), la residencia (primeres estribacions de les La muntanya i les terres al.luvials són les dues Figura 4. L'evolució del creixement a la Vall Baixa (1900-1983). De la verticalitat dels nuclis discontinus a la forta aposta per la continuitat i I'horitzontalitat urbana al samonta -. - -- -- . . *- . , ,' \ , . , , . . __-- . , . . I a .\ components basiques del Baix Llobregat, i si pentant les lleis que dicta aquesta natura, i ho ha fet al sem en la culturització del territori, podem dir que territori d'intersecció de les dues morfologies exishistoricament, I'establiment huma, la ciutat, és fill tents. I és que al samonta convergeixen les dues de les vessants inferiors i del pla i que té unes geomorfologies i naturaleses diferents i en ell es referencies més minses a la muntanya i a les pot complimentar la necessitat de comunicar-se terres al.luvials baixes. amb la resta de I'espai. A la muntanya, I'accentuat pendent fa difícil I'establiment huma ja que una de les necessitats més elementals i primitives per a la supervivencia, el conreu de les terres, es fa dificultosa. Les terres dipositades pels al.luvions, baixes i inundables, per raons obvies, han estat sempre un territori difícil de colonitzar o d'establir estructures permanents, residencials o productives. A més, la comarca del Baix Llobregat té unes condicions de localització francament importants, indu'ides sobretot per la proximitat de I'aglomeració metropolitana i de la ciutat central de Barcelona. Tant la funció de corredor que té la Vall Baixa com la fertilitat de les terres del Delta i la proximitat del mar operen positivament oferint unes condicions productives i de comunicació molt rellevants. Malgrat aquesta adversitat lnlclal del medl natural, El com o de qulna manera ha estat colon~tzat I'home s'ha anat establint al Balx Llobregat aproflaquest terrltorl ens Interessa pel fet que la cultura Figura 5. El Garraf és un territori on les fortes condicions geografiques inrposen la seva llei - -- -- - -PP - -- - - -- - - - - - -- -- - -- ?GT- territorial que s'ha abocat sobre ell ens serveix de referencia obligada cara a I'estudi del comportament de I'home amb el seu medi i també ens serveix a I'hora de decidir possibles intervencions. A través d'uns pocs exemples, estudiarem les relacions més importants que es donen entre el medi natural i I'antropització. 4. La construcció del territori de muntanya En efecte, si ens endinsem a les terres del massís del Garraf que desguassen les seves aigües al Delta, I'espai constru'it es caracteritza per I'estructura de doble arbre geografic: carenes i torrents que parteixen el territori en petites valls focalitzadores de la colonització. Per aixo, la seva descripció física és bastant coincident amb la geografica. La construcció més potent del territori es concentra a les fondalades de les valls cobertes i focalitzadores de la seva posada en ús agrícola. La proximitat de I'aigua atrau la localització de les unitats residencia-producció, I'accés a les quals es fa a través del fosc camí de fons, paraLlel a la riera, pero als contraforts de la falda, essent la seva distancia proporcional a I'obertura de la vall. A partir d'aquesta espina i ortogonalment se situa el mosaic parcel4ari en estreta relació amb la geografia, de carena a carena. Aquestes carenes descobertes aporten la trama d'accessibilitat entre territoris, els camins de carena. Figura 7. La colonització humana es materialitza a les fondalades de la vall. Els punts alts romanen despullats i els baixos humanitzats: camí, masia i ciutat -~ - El vessament natural de I'aigua dóna forma a I'organització productiva i cadastral i, per tant, regula I'ús del territori. Figura 6. Carenes i rieres formen dues estructures ramificades que s'alternen i formalitzen una lectura topografica immediat -- - 7.- - t :, Figura 8. Les línies parcel.laries ressegueixen la forma del relleu i I'ortogonalitat dels contraforts muntanyencs -- -- L'abandó de la residencia a les valls s'ha donat en els sols que no han modernitzat el sistema d'acces o al peu del massís, on aquest es lliura amb pendents mes suaus al Delta, lloc on historicament s'ha situat I'habitat urba, just al límit entre I'horta i el seca. La colonització dels vessants orientats a la Vall Baixa (figura 4) es produeix mitjancant grans finques, unitats de residencia-producció, a les quals I'element principal és la masia, situada al territori amb unes pautes fixes de localització: situació de domini, recer i proximitat a les rieres aprofitant el curs de I'aigua i el camí de fons. Com a eixos d'accessibilitat entre la masia i la plana, en el límit amb la muntanya, se situen les ciutats i la via principal que les comunica. Els camins de costa tenen, per tant, menys importancia (comunicació entre masies) i a I'actualitat es troben practicament arru'inats. Figura 9. Les valls d'origen fluvial són tancades. Les terres fertils i els pendents mes suaus i aptes per a I'establiment de la casa es produeixen a les cotes baixes - - - - - - - -- . Aquestes finques solen arribar fins a la carena, comptant amb una part d'extensió dedicada a usos forestals i una altra, de pendent mes suau, al conreu de fruiters de seca (vinyes, oliveres, ametllers, cirerers, etc.). La logica de la colonització de muntanya reuneix unes característiques comunes: la convivencia de I'explotació forestal i agrícola, els forts pendents, les grans dimensions del parcel.lari i la localització de I'espai residencial i urba a les parts baixes de les valls. Les unitats definides pel parcel-lari propi de la fran- ja de muntanyes del Garraf tenen un caracter geografic carena-riera, la clinometria és superior al 30% a la seva major part amb I'excepció de les zones properes a les rieres i a mig vessant. Les parts altes estan ocupades pel bosc, els pendents Figura 10. El lloc de la casa i la seva relació amb el relleu. En els llocs de pendent suau s'estableixen la casa i els petits camps de forma arronyonada -- - - - - --