Usos del sòl i tendències de transformació a la comarca del Baix Llobregat

PAPERS. REGI~ METROPOLITANA DE BARCELONA nbm. 19, setembre 1994, pigs. 29-43 USOS DEL SOL I TENDENCIES DE TRANSFORMACIO A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT JAVIER SÁEZ Economista. Universitat de Barcelona i Centre d'Estudis de Planificació - SUMARI 1. Usos del sol 2. Tendencies de transformació 2.1. La polaritat Martorell-Abrera 2.2. L'autovia del Baix Llobregat 2.3. La plataforma logística del Delta del Llobregat ABSTRACT A partir de les dades sobre sol urba i sol urbanitzable programat, per usos, als municipis del Baix Llobregat, s'analitzen la realitat i les potencialitats en I'ocupació del sol a la comarca. Tot seguit es passa a descriure les principals tendencies de transformació en aquest camp per a un futur proper, que s'associen, fonamentalment, als grans projectes de creació d'infrastructures en curs (autovia del Baix Llobregat, plataforma logística del Delta) i els plans d'inversió vinculats a les activitats de I'empresa Seat (consolidació de la polaritat Martorell- Abrera). A partir de 10s datos sobre el suelo urbano y el suelo urbanizado programado, por usos, en 10s municipios del Baix Llobregat, se analizan la realidad y las potencialidades en la ocupación del suelo en la comarca. A continuación se procede a describir las principales tendencias de transformación en este campo, las cuales se asocian, fundamentalmente, a 10s grandes proyectos de creación de infraestructuras en curso (autovia del Llobregat, plataforma logística del Delta) y a 10s planes de inversión vinculados a las actividades de la empresa Seat (consolidación de la polaridad Martorell-Abrera). A partir des données relatives au sol urbain et au sol urbanisable programme, pour usages, dans les municipalites du Baix Llobregat, I'auteur analyse la réalité et les potentiels de I'occupation du sol dans la comarca. On decrit, a continuation, les principales tendances de transformation dans ce domaine, lesquelles s'associent principalement aux grands projets de création d'infrastructures en cours (autoroute du Llobregat, plateforme logistique du Delta) et aux plans d'investissement attachés aux activites de I'entreprise Seat (consolidation de la polarité Martorell-Abrera). - -- - - - JAVER SljEz USOS DEL SOL I TENDENCIES DE TRANSFORMACIO A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT El model d'utilització de I'espai a la comarca del o compromesa1 una proporció de la seva superfí- Baix Llobregat en les epoques mes recents ha vincie total del 61,7% i el 73,0%, respectivament, gut condicionat basicament per dos factors: per la mentre que en el cas de Sant Just Desvern i Sant contigüitat amb Barcelona i amb les seves infras- Joan Despí s'arriba a percentatges del 47,5% i el tructures basiques de transport marítim i aeri -en el 37,6% (taula 1): En el cas del Prat, en contraparticas dels municipis de la zona sud-oriental de la da, la proporció d'espai urbanitzat és relativament comarca-, i pel desenvolupament de la xarxa viaria baixa com a conseqüencia de la importancia de la principal que connecta I'area metropolitana de reserva d'espai per a sistemes infrastructurals i de Barcelona amb I'est i el sud de Catalunya i amb les zones protegides de la franja costanera. Tamla resta dlEspanya -especialment la carretera bé Castelldefels, per les seves característiques de N-ll i I'autopista A-2-, pel que fa a la resta de la nucli residencial de baixa densitat, I'orografia del comarca. seu territori i la proximitat al nucli barceloni, presenta una part important del terme municipal ja ocupa- La incidencia d'aquests factors es posa de manida o en procés de consolidació: el 63,8%. A més fest en els nivells d'ocupació de I'espai urbanitzable d'aquests municipis, es destacable, com ja s'ha als diversos municipis, aixi com en les utilitzacions avancat, el cas de I'eix Martorell-Sant Andreu de la dominants de les zones ja ocupades. Barca amb un grau elevat d'urbanització, que suposa proporcions del 36,2% i el 62,7%, respectiva- 1. Usos del sol ment, de la superfície municipal en la situació indicada. La figura 1, on es representen graficament Les dades de les taules 1 i 2 permeten fer una priles dades referides -percentatge que suposa el sol mera aproximació al grau d'urbanització dels muniurba i urbanitzable programat (sectors aprovats) en cipis que integren la comarca, aixi com a la seva relació amb la superficie total de cada municipi-, especialització relativa des del punt de vista de la permet corroborar a grans trets la incidencia dels utilització del sol i de les previsions de destinació dos factors esmentats inicialment en el procés de I'espai disponible. d'ocupació de I'espai a la comarca. Una primera valoració de les dades drusos del sol permet constatar que, obviament, la major pressió per a I'ocupacio de I'espai correspon en general als municipis més proxims a Barcelona o millor connectats amb la xarxa viaria principal. Així, les localitats més properes a Barcelona es troben entre les que presenten un major percentatge de la seva superficie municipal ja ocupada o en procés de consolidació. També alguns municipis de caracter residencial extensiu -com Castelldefels- mantenen un elevat percentatge de superfície ocupada. A I1Qltim, I'eix Martorell-Sant Andreu de la Barca presenta igualment una densitat d'urbanització important. Amb les dades més globals s'evidencia, d'entrada, que alguns dels municipis contigus a Barcelona, com Esplugues i Cornella, arriben a tenir ocupada En xifres absolutes, la situació és relativament similar, pero amb les salvetats que introdueix la diferent dimensió i orografia dels termes municipals i la intensitat en la utilització de I'espai. Aixi, en aquest cas, municipis com Cervelló, Corbera o Vallirana, de caracter residencial extensiu i amb termes d'una gran amplitud, es troben entre els que tenen una major extensió urbanitzada (amb superfícies de més de 500 Ha), mentre que altres dels anteriorment citats -com Esplugues, Sant Joan Despí o Sant Andreu de la Barcatenen una superficie total que no arriba a les 500 Ha o be és escassament superior i, per tant, apareixen en ' Entenent com a tal la totalitat del sol urba i aquella part del sol urbanitzable per a la qual hom ha desenvolupat el planejament parcial i, per tant, pot considerar-se com a disponible a curt termini per a la seva utilització -a la taula 1 es correspon amb els valors de la columna .Total S.U. + S.U.P. (Sectors Aprovats).. posicions posteriors als munl- Figura 1. Proporció dels termes municipals ocupada per zones ClPlS lnd~atsr pel que respecurbanitzades o compromeses ta a les xtfres totals de sol urba I urban~tzable programat amb el seu desenvolupament lnlclat. Les espec~al~tzac~ons en rela- CIÓ amb I'ús de les zones urban~tzades -centrant-se fonamentalment en els dos prtnclpals: res~denc~al I ~ndustr~altambé es perf~len amb claredat. Les dades que s'lnclouen a les taules 1 I 2 permeten anal~tzar els usos de I'espa~ que antertorment s'ha qual~flcat com ocupat o compromes, a~xi com els usos prevlstos per aquelles zones que es poden cons~derar com de reserva per al futur. D'acord amb atxo, I'explotac~ó efectuada agrupa d'una banda les arees de sol urba I els sectors aprovats de sol urban~tzable programat segons els usos constderats, agrupac~ó que permet asslrnllar el conjunt d'aquests espals a zones ocupades o amb una ut~l~tzac~ó ja prevlsta I compromesa. Per tant, les dades de la taula 1 correspondran a les zones res~denctals, lndustrlals I amb altres usos ja ocupades o en procés de consol~dac~ó. En func~ó d'aquests dos conjunts de dades es pot fer una somera valorac~ó dels usos amb una major D'altra banda, a la taula 2 hom ha 1ncBs per a cada presenc~a als munlclpls de la comarca, tant en termunlclpl de la comarca les x~fres de sol urbanltzable mes absoluts com relat~us, I de les posslbllltats no programat més els sectors encara no aprovats de d'expansló de les arees urbanes segons els espals sol urbanitzable programat. Per tant, s'especlflquen encara dtsponlbles per als diferents usos. en aquest cas les arees pendents de desenvolupament I que, en consequencla, poden cons~derar-se Pel que fa a muntclpls amb un elevat volum de sol com de reserva per a una futura uttl~tzac~ó. rndustrtal I en els quals, a més, aquest suposa un alt 3 3 -- -- Taula 2. Usos del sòl. Sòl urbanitzable programat (S.U.P) (Sectors no aprovats) i sól urbanitzable no programat (S.U.N.P.)(Ha) S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. Residencial* S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. Industrial` S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. Terciari* S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. Sistema* S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. Altres* (a) TOTAL S.U.P. (sectors no aprovats) + S.U.N.P. (b) TOTAL  (a)/(b) Sòl Urbà +  Percentatges sòl urbanitzable Abrera 93,7 (59,0) 65,1 (41,0) - - - 158,8 504,7 31,5 Begues 89,7 (89,8) 10,2 (10,2) -- 99,9 391,8 25,5 Castelldefels 43,1 (24,5) - - 132,6 (75,51 - 175,7 967,4 18,2 Castellví de Ronçana 9,8 (100,0) - -- 9,8 164,3 6,0 Cervelló 59,8 (71,0) 24,4 (29,0) - - 84,2 780,7 10,8 Collbató 63,3 (100,0) - - - - 63,3 264,6 23,9 Corbera de Llobregat 115,2 (100,0) -- 115,2 984,8 11,7 Cornellà de Llobregat 3,9 (4,6) -- 80,9 (95,4) - 84,8 590,4 14,4 Esparreguera 34,6 (42,2) 47,3 (57,8) - 81,9 608,4 13,5 Esplugues de Llobregat 36,4 (56,3) - - 28,3 (43,7) - 64,7 348,5 18,6 Gavà 370,1 (57,8) 25,5 (4,0) - 244,6 (38,2) - 640,2 1.176,3 54,4 Martorell 42,9 (17,1) 190,0 (75,7) - 18,0 (7,2) 250,9 718,0 34,9 (..›.) ,-N Molins de Rei 88,7 (67,9) 31,9 (24,4) - 10,1 (7,7) - 130,7 414,3 31,6 Olesa de Montserrat 60,4 (44,8) 60,4 (44,81 14,0 (10,4) - 134,8 300,3 44,9 Pallejà 45,9 (34,5) 87,2 (65,5) - 133,1 385,2 34,6 El Papiol 59,8 (50,01 3,0 (2,5) - 56,8 (47,5) - 119,6 249,8 47,9 El Prat de Llobregat 61,9 (8,5) 183,2 (25,0) 486,5 (66,5) - 731,6 1.342,5 54,5 Sant Andreu de la Barca 39,8 (83,11 8,1 (16,9) -- 47,9 394,2 12,2 Sant Boi de Llobregat 85,5 (41,0) 50,1 (24,0) 14,6 (7,0) 58,4 (28,0) - 208,6 871,8 23,9 Sant Climent de Llobregat 13,8 (69,01 2,5 (12,5) - 3,7 (18,5) - 20,0 77,2 25,9 Sant Esteve Sesrovires 14,6 (4,3) 144,2 (42,4) - 180,9 (53,3) 339,7 709,3 47,9 Sant Feliu de Llobregat 104,4 (81,4) 7,0 (5,4) - 16,9 (13,2) - 128,3 376,2 34,1 Sant Joan Despí 36,4 (32,0) - 77,3 (68,0) - 113,7 381,2 29,8 Sant Just Desvern 106,8 (98,0) - 2,2 (2,0) - 109,0 404,1 27,0 Sant Vicenç dels Horts 21,3188,4) 2,8111,61 - 24,1 383,6 6,3 Santa Coloma de Cervelló 36,3 (28,0) 19,1 (14,8) - 74,0 (57,2) - 129,4 240,3 53,8 Torrelles de Llobregat 88,5 (83,0) 2,5 (2,31 - 15,6 (14,6) - 106,6 327,7 32,5 Vallirana 7,2 (100,0) -- 7,2 1.059,5 0,7 Viladecans 137,1 (18,8) 51,2 (7,0) 501,0 (68,6) 41,4 (5,6) 730,7 1.197,1 61,0 TOTAL 1.970,9 742,5 211,8 1.878,9 240,3 5.044,4 16.614,2 30,4 * Les xifres entre parèntesi corresponen al percentatge que representa el valor sobre el total expressat a la columna (a). Font: Direcció General d'Urbanisme. Generalitat de Catalunya. percentatge de les seves arees ubanitzades, es destaquen d'una banda Cornella, el Prat, Sant Boi, Sant Feliu i Viladecans a I'entorn més proxim de Barcelona, i I'eix Abrera- Martorell a la segona corona metropolitana (previsiblement caldria afegir Sant Andreu de la Barca a aquest eix, encara que la desagregació de les dades disponibles no permet corroborar-ho). Totes aquestes localitats tenen més de 100 Ha de sol urba i urbanitzable programat (en sectors aprovats) destinades a usos industrials, cosa que per a la majoria d'elles suposa més d'una tercera part de tot I'espai amb aquestes qualificacions. Cal afegir que, a més dels citats, altres quatre municipis (Molins de Rei, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan Despí i Sant Vicenc dels Horts) tenen més del 20% de la seva superfície urbanitzada -en valors absoluts, més de 70 Hadesti- nada a usos industrials, cosa que suposa un nivell significatiu de presencia d'aquestes activitats. També el municipi de Gava disposa de prop de 80 Figura 2. Sol industrial urbanitzat o en procés de cansalidaci6 Ha de sol industrial en la situa- I cio considerada, encara que en aquest cas el pertuaria, i altra conformant un eix Abrera-Martorell- centatge de la superfície municipal que aixo repre- Sant Andreu de la Barca, I'expansió del qual en senta és més redu~t (el 14,9%), per tractar-se d'un torn a Martorell afecta també una part del terme dels municipis amb major extensió de la comarca. municipal de Sant Esteve Sesrovires. La representació d'aquesta informació a la figura 2 Quant a localitats amb una especialització resiposa de manifest I'agrupació d'aquest conjunt de dencial, destaquen en termes absoluts per quanmunicipis en dues arees amb elevada densitat titats de sol amb aquest ús Castelldefels i Corbera, drusos industrials: una situada a la zona sud de la municipis de caracter residencial extensiu -que comarca, proxima a Barcelona i la seva zona porsuperen les 500 Ha destinades a usos residen- cials-, i Sant Boi, Cervelló, Viladecans, Gava i Cornella amb superficies superiors a les 300 Ha. Relativament a la superficie urbanitzada total, els percentatges més elevats destinats a usos residencials a la comarca corresponen a Begues, Castelldefels, Esplugues, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló, amb valors superiors al 85%. El potencial de creixement dels municipis del Baix Llobregat és encara significatiu en molts casos, especialment en aquells que no es troben a I'ambit d'influencia més immediata de Barcelona (taula 2). Així, municipis com Viladecans, Gava o Santa Coloma de Cervelló mantenen encara disponible més del 50% del seu espai urba i urbanitzable. En termes absoluts són Gava i Viladecans, amb amplia diferencia, les localitats que mantenen una major disponibilitat, que supera en ambdós casos les 600 Ha disponibles. Cal també assenyalar el cas específic del Prat, en el qual el sol urbanitzable encara disponible assoleix la xifra més elevada de la comarca, pero on aquest espai es destina majoritariament a sistemes. En aquest cas, doncs, les reserves per a les grans infrastructures de transport condicionen fortament les seves característiques urbanes i possibilitats d'expansió. Altres municipis que encara mantenen disponible més d'una tercera part de la seva superficie urbanitzable són Martorell, Olesa de Montserrat, Palleja, el Papiol, Sant Esteve Sesrovires i Sant Feliu de Llobregat. Tanmateix, són les utilitzacions residencials i per a sistemes les que absorbeixen la part principal de la superfície encara disponible, com es pot comprovar a la taula 2. Gava es destaca com el municipi amb major capacitat de creixement residencial, mentre que quant a especialització relativa, localitats com Begues, Corbera, Sant Feliu o Sant Just Desvern destinen quantitats de sol importants -que a mes suposen proporcions molt majoritaries de I'espai pendent d'urbanització- a reforcar el seu caracter residencial. Cal afegir que la recent finalització i posada en servei de I'autopista de Garraf (A-16) reforca de forma important la condició de nucli residencial extensiu de Castelldefels i les seves expectatives de creixement, així com el potencial d'expansió dels cascos urbans de Gava, Viladecans i Sant Boi. Molt més restringida apareix la possibilitat d'expan- si6 de les zones industrials a la comarca. Únicament dos municipis superen les 100 Ha encara utilitzables per a aquest tipus d'usos: Martorell i Sant Esteve Sesrovires. Altres quatre més disposen de superficies superiors a les 50 Ha: Abrera, Olesa de Montserrat, Sant Boi i Viladecans. En consequencia, es pot afirmar que les possibilitats de la comarca d'acollir activitats de tipus industrial en espais amb aquesta qualificació són forca restringides i es limiten fonamentalment a I'area dlAbrera-Martorell i el seu entorn, en la mesura que aquests dos municipis més els dlOle.sa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires concentren el 61,9% del volum total de sol industrial encara disponible a la comarca. A I'últim, és també d'interes assenyalar la consolidació durant els Últims anys d'una tendencia a I'expan- si6 de Barcelona cap als municipis més propers del Baix Llobregat -fonamentalment Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, pero també Cornella i el Prat- i una terciarització d'aquests. En aquest sentit, es pot fer esment de diversos projectes en diferents fases de maduració: parc d'oficines del Mas Blau, centre terciari de Cornella, ampliació de la Universitat Politecnica a la comarca, polígon terciari de Sant Joan Despí, ciutat aeroportuaria, etc. Aquesta tendencia ve recolzada per operacions del mateix caracter a Barcelona i IIHospitalet, com I'ampliació de la Fira al polígon de Pedrosa, I'expansió terciaria a la zona alta de la Diagonal (Promoció de I'llla, etc.), area de nova centralitat de la placa Cerda, i d'altres. Per tant, a mig i llarg termi- ni es pot preveure un reforcament dels usos residencials i terciaris als municipis esmentats. Igualment, la proximitat al port i terminals ferroviaries i la densitat de població a la zona han afavorit un notable hcrement en al- Figura 3. Grans superfícies comercials guns mun~cipis de la comarca de la demanda d'espai per a grans superfícies comercials i que hagi sorgit en els últims mesos un seguit de projectes d'aquest tipus, fins arr~bar a provocar recentment una dea- si6 adm~nistrativa de congelar I1aprovaciÓ per a la instal.laci6 d'alguns d'aquests centres (figura 3). 2. Tendencies de transformació Els Últims anys, i de cara a un futur proxim, el Baix Llobregat afronta una serie de transformacions en la utilització de I'espai i en la vertebració del territori que comportava efectes notables sobre el conjunt de la comarca. Aquestes modificacions es deriven fonamentalment de dos tipus de factors: d'una banda, de la incidencia dels grans projectes infrastructurals que es concentren a la comarca, i d'altra, dels plans d'inversió de I'empresa Seat com a principal establiment industrial que afecta la seva base productiva. Pel que fa al primer d'aquests dos aspectes, la creació -vinculada al port de Barcelonad'una gran area d'activitats logístiques (ZAL), la prevista ampliació de les instal.lacions portuaries -amb modificació i canalització del llit del riu- i els projectes que afecten la zona aeroportuaria comporten una significativa modificació en els usos de I'espai als municipis del sud de la comarca. Considerable importancia tenen també les realitzacions recents i previstes a la xarxa viaria principal: autopista A-16, enllacos amb els cinturons de Barcelona, autovia del Llobregat i Quart Cinturó de Barcelona, que vertebraran mes eficientment els municipis de la comarca longitudinalment i milloraran de forma notable les seves connexions parablelament a la costa. En síntesi, doncs, cal fer referencia a tres elements fonamentals que tindran una incidencia decisiva, en un futur immediat i a mig termini, tant