Una estratègia urbanística al Baix Llobregat per als noranta

SUMARI 1. Qüestions 3.1. Les peculiaritats del sistema urba del Baix Llobregat 2. Repensar el model industrial 3.2. Estructura urbana i ordenació física 3.3. El manteniment de la protecció del medi 3. Una estructura urbana global. El combat 3.4. Els sectors en els espais intersticials entre contra la segregació de les estructures urbanuclis nes filmliformes 3.5. La redimensió del sistema urba a traves dels nous sectors residencials 3.6. Aclarir I'ús de les noves infrastructures ferroviaries ABSTRACT Fruit del creixement accelerat i traumatic de períodes anteriors, es constata la persistencia d'actituds defensives a I'hora d'afrontar el desenvolupament urbanístic futur del Baix Llobregat. Els canvis de tendencia ocorreguts en els darrers anys fan injustificades i nocives aquestes prevencions. Al contrari, cal una serie d'intervencions que constitueixin una terapia de xoc per a la comarca. Intervencions que han d'afectar no nomes les grans infrastructures, sinó també la provisió de sol industrial, la protecció del medi, la incorporació dels espais intersticials, I'oferta de nous sectors residencials i la clarificació de les opcions en materia de comunicacions. Como resultado del crecimiento acelerado y traumatico de periodos anteriores, se constata la persistencia de actitudes defensivas cuando se plantea el desarrollo urbanístic0 futuro del Baix Llobregat. Los cambios de tendencia acelerados en 10s últimos años convierten en injustificadas y nocivas tales prevenciones. Al contrario, hay que emprender una serie de intervenciones que constituyan una terapia de choque para la comarca. lntervenciones que han de afectar no solo las grandes infraestructuras, sino también la provision de suelo industrial, la protección del medio, la incorporación de 10s espacios intersticiales, la oferta de nuevos sectores residenciales y la clarificación de las opciones en materia de comunicaciones. Comme conséquence de la croissance accélérée et traumatique d'époques antérieures, on constate la persistance d'attitudes defensives lorsqu'il s'agit de projeter le futur développement urbanistique du Baix Llobregat. Les changements de tendances survenus durant les dernieres années font que ces préventions soient injustifiees et nocives. Par contre, il faut ébaucher une série d'interventions qui constitue une thérapie de choc pour la comarca. Les interventions devront affecter non seulement les grandes infrastructures, mais aussi les provisions du sol industriel, la protection du rnilieu, I'incorporation des espaces interstitiels et la classification des options a prendre en matiere de cornmunications. 1. Qüestions Tot partint del reconeixement previ de la important tasca de reestructuració urbana portada a terme, en afrontar el tema de quina ha de ser I'estrategia urbanística al Baix Llobregat per als noranta, cal plantejar una serie de qüestions: a) Es manté viva la síndrome de trastocament que va patir la comarca als anys seixanta. La recerca per part de tots els grups d'un equilibri que és abans social que economic o urbanístic. L'any 1960 hi havia a la comarca 155.000 habitants. L'any 1991 la població era de 610.000. Així, en quasi 20 anys, perque sols els darrers cinc anys ha crescut 30.000 habitants, la població es va multiplicar per 4. b) El bloqueig de tot el que sigui canvi i sobretot creixement, per la necessitat de satisfer en primer terme les mancances heretades. Cal pensar fins a quin punt aquesta manera d'enraonar, que era Iogica als anys vuitanta, continua essent bona als noranta. Es passa del creixement explosiu al creixement zero en tot el quinquenni 1981-1986, quan ja a partir del 1983 a la resta de Catalunya el país anava fort. C) Una doble por esta present: .Tant la d'uns com la dels altres., motivada pels que fugen de la ciutat central i els que poguessin tornar a venir de fora. El cert és que durant el quinquenni de recuperació 1986-1991 aquest és un tema irrellevant. Vénen 13.686 persones quan se'n van en aquest mateix període 14.745 persones. d) S'instaura una mal entesa funció electoral de I'urbanisme que té greus distorsions sobre el dinamisme urba. Es valora el manteniment estatic del grup amb el que es van tenir uns resultats electorals per damunt dels beneficis polítics que tindria per qui governa introduir a escala local un desenvolupament economic aparent i real, amb efectes per a tots. e) El desenvolupament economic xoca amb el record per part de tothom del grau de conflicte social a la comarca, a les darreries dels setanta, com a conseqüencia de la gran crisi industrial i del tipus d'indústria que s'hi havia establert. Entre 1980 i 1985 es van donar 906 expedients de regulació d'ocupació que afectaren 49.935 treballadors. A Cornella sol, 16.401. De 19.000 treballadors industrials es va passar a tenir-ne 13.000 a la fi del procés. f) La por a perdre les millores aconseguides, un element més que la ciutadania afegeix per exigir, per sobre de tot, estabilitat, mal entesa com a prohibició de créixer. Es tenen encara pocs exemples de les millores aportades al conjunt pels nous desenvolupaments i les noves infrastructures. Pero la situació esta canviant. Els EPl's, IIEstruch, el Mas Blau, Famades, Almeda, el camp de IIEmpedrat, el canal de rem i el camí Ral, la Montanyeta, Can Bou, Can Palmer, la riera Gasulla, el torrent dels Llops, Can Canals, la Universitat, Torreblanca, i particularment I'A-16 mostren els efectes globals del nou territori i de les oportunitats que s'obren per a tothom. g) Es constata un gran desconeixement sobre les necessitats reals en materia de llocs de treball i d'habitatge. Almenys ningú no reacciona amb la intensitat ni la rapidesa que cal davant la gravetat. Tothom mira de reüll que fa el seu veí i així és evident que tothom restara aturat. La forca de la zona es porta endins, 4'enemicn no ve de fora, de la ciutat central. És la segona derivada d'aquell creixement explosiu dels seixanta el que tenim obligació de situar. Fa 25 anys, el 32% de la població (quasi 200.000 persones) era menor de cinc anys. I aquells nens i nenes del Baix Llobregat demanen ara feina i aixopluc. El 1981 la dimensió de les famílies era de 3,73 persones a cada habitatge. Quan sabem que per renda, envelliment i manera de viure hem d'anar a 1,8 persones per habitatge, significa que ens cal, sense pensar en els que puguin venir de fora, passar de I'actual parc de 138.000 habitatges a un de 218.000. On esta el desenvolupament urba per almenys 100.000 habitatges ben col.lo cats? On esta el nou sol preparat per a 45.000 nous llocs industrials dels habitants de la zona? h) El desenvolupament economic al Baix Llobregat passa per un desenvolupament urba. Aquest, contra el que ens anuncien, no esta renyit amb el medi. Ho sera si no el canalitzem, abans que ens explotin per tot arreu, sense infrastructures i l espontani ament^, les tensions dels usos que es provocaran si no es troba on emplacar-10s ordenadament i d'una manera culta. El Baix Llobregat no té per que tenir de manera estructural una taxa d'atur en tot moment 8 punts per damunt de la mitjana de Catalunya, tenint en compte que és ric i ben emplacat. Cal que ens preguntem fins a quin punt ho és, per que no hi cap la indústria que li cal, per que no hem preparat amb temps el sol que la indústria necessita. El problema d'industrialització del Baix Llobregat, no ho confonguem, no és el de la Terra Alta o el del Pallars. i) Per sortir-nos-en calen terapies de xoc. Cal sacsejar el Baix Llobregat fins al moll de 1'0s amb intervencions grosses d'ampli efecte i espectre. lntervencions que no són sols ~d'infrastructura grossa. i de primer nivell per a Catalunya, com alguns volen presentar, sinó, a més, de nous desenvolupaments urbans per a I'activitat econb mica i per a viure-hi. lntervencions que incorporin en el si de I'actuació, efectes estructurals per al conjunt dels nuclis on es troben. Aquí, recuperar un gran parc, alla bastir una ronda que ens tregui el transit dels vells carrers comercials centrals, alla un equipament a I'escala de Catalunya o del sistema urba central, en aquest altre un gran espai lliure públic que perllonga el massís de Collserola fins als nuclis, i tot aixo fet amb gran qualitat ambiental i un respecte pel medi ambient i per I'entorn natural. 2. Repensar el model industrial Cal recuperar per a la zona la indústria mitjana moderna, tot mantenint la diversitat sectorial, enfront el cicle en que es troba actualment la industrialització al Baix Llobregat. Tot tenint en compte el cicle seguit (indústria gran als inicis de segle, profusió d'indústria mitjana amb necessitats de molta ma d'obra als anys seixanta i cobert de 450 m2 per a la distribució de la gran ciutat dels anys vuitanta), cal evitar que, en comptes d'adrecar-nos a la indústria de pis a que ens esta forcant el cicle immobiliari, es pugui captar novament una indústria mitjana moderna que permeti tenir els majors efectes economics sobre la base industrial, I'ocupació i el fi teixit de tallers industrials auxiliars emplacats. És molt important el paper que prenguin els desenvolupaments públics en aquesta direcció i els criteris que s'estableixin des de les corporacions locals per als nous sectors amb rigor perque I'equació cost de desenvolupament global ho permeti. La urbanització no sol ser barata a causa de les característiques planes del sol, que no facilita el desguas natural de les terres, per I'alt valor dels terrenys (pel joc de la posició urbana, la rendibilitat agrícola i les transaccions conjecturals que s'han produ'it recentment en altres usos, com els comercials, que poden pagar més pel sol) i el temps que pren el desenvolupament. És aquest un fenomen especialment rellevant quan el cost del diner ha estat alt com ha succeit recentment, pero que no és I'actual situació. 3. Una estructura urbana global. El combat contra la segregació de les estructures urbanes filmliformes 3.1. Les peculiaritats del sistema urba del Baix Llobregat El Baix Llobregat és un ambit singular. No apareix amb un centre urba predominant clar ni el model és el de les corones d'un sistema metropolita classic com el milanes o I'america. Les raons cal cercar-les al Delta i a les terrasses fluvials que obliguen a una disposició de la ciutat fil.liforme, molt interessant i ben propia. La dels assentaments urbans al llarg del marge d'encontre de la plana al.luvial amb els terrenys d'encosta, la línia que havia retallat el mar amb les terres de També, malgrat els efectes de la supressió del relleu accentuat. vell sistema de laminació per corredores i la seva substitució per rieres, sembla que hi ha més sen- Aixo explica que les grans infrastructures no s'hasibilitat per impedir les extraccions d'arids i sorres gin de tractar com a corredors d'accés al centre o que tant de mal van fer a I'aqüífer i sobre I'agriculal port i a I'aeroport, sinó com als elements vertetura, i tants delicats problemes de contaminants brals del sistema, i aixo no sols per a un bon ús van provocar ulteriorment per culpa dels materials del restringit espai o dels limitats diners, sinó per emprats en el re.ompliment. Sense el deterioranecessitats de la propia articulació urbana que ment de les terres, els espais per a usos margidemana el sistema. nats, ferrallers o diposits de materials diversos s'ha limitat malgrat la pressió a que aquests sols 3.2. Estructura urbana i ordenació física estan sotmesos. Mes important; sembla que es dóna una recuperació de les explotacions agraries Aquest és, juntament amb la programació del sol, un cop el marc de joc pels acotaments de I'auto- I'objecte del pla especial de comunicacions en pista i el canal de rem han deixat I'ambit agrari curs de tramitació per part de la Comissió dlUrmés ben acotat i protegit de la ciutat. banisme de Barcelona. A més, dóna el degut suport juridic a les traces més precises dels projec- 3.4. Els sectors en els espais intersticials tes tecnics redactats pel Ministeri per algunes de entre nuclis les infrastructures d'immediata construcció. Les noves actuacions han de pensar-se amb la 3.3. El manteniment de la protecció voluntat d'incorporar elements que reforcin aquesdel medi ta estructura integrada, pero multipolar, del Delta. Especialment importants són les funcions dels El moment és bo. Els perills d'un creixement indisespais intersticials entre els vells centres urbans. criminat al Delta, o a les zones boscoses o de fort Importants per que el conjunt no vingui bloquejat i relleu, o a Collserola, es troben en el seu moment per que es pugui identificar en tot moment la sinmés baix i seguiran aixi sempre que en contrapargular estructura de ciutat heretada. tida hi hagi una decidida voluntat de desenvolupament dels ambits necessaris i adequats i no es bai- Aixo en cap cas no vol dir menyspreu en les noves xi la guardia. Els nous espais urbans que es neactuacions del context urba proxim configurat. cessiten, com s'ha exposat, són d'extensió molt Significa incorporar elements a I'escala de tot el important. sistema que posin en relleu les noves oportunitats que els canvis en el sistema d'accessibilitat oferei- En I'obtenció d'aquest estat d'opinio hi han intervinxen per captar nous serveis i activitats. En aquest gut els poders locals, la premsa i un bon conjunt nou context, fer un joc intel.ligent de I'ús dels d'institucions, pero ha estat en gran mesura, cal espais lliures a preveure en I'ordenació dels nous recordar-ho per imprescindible, la revalorització de sectors apareix com un aspecte molt important. la zona com a conseqüencia dels canvis de posició Espais delimitats a I'escala del sistema gros més del Baix Llobregat en el conjunt del sistema urba que de I'organització del paisatge local. Sense central de Catalunya com a resultat de les rondes i negar la recreació d'elements locals pero enqua- I'A-16, aixi com, també, de la revalorització en que drats en el conjunt d'un sistema d'espais lliures a han entrat els sols, per efecte de les actuacions I'escala global que prenguin forca en relació als d'urbanització portades a terme i ja esmentades. grans espais lliures agrícoles que es posin en Els sols, en aquesta conjectura, es podria dir que relleu en el futur: les terrasses fluvials, la plana deles protegeixen més a si mateixos. taica i la barra marítima litoral. 27 3.5. La redimensió del sistema urba a traves dels nous sectors residencials Especialment important es el tema de les zones residencials. La indústria, tant per la dimensió com pel moment de la seva aparició, s'emplaca a les zones planes i de bon accés junt als nuclis historics o dels nous centres creats per I'impacte de I'establiment del tren de la costa. Aixo ha comportat un creixement urba i de tota la resta d'elements mes difícil que a la resta de municipis. La relació dels nous sectors residencials amb el desenvolupament que podríem anomenar historic es planteja sovint de manera molt difícil perque es tro ben bloquejats per rieres, línies ferries, zones intersticials de baixa qualitat i usos marginals, usos poc definits o amb predominanca de velles estructures de tallers o amb desenvolupaments que han quedat baixos per sota rasant per la poca preocupació o la inviabilitat dels mitjans del moment en que es van edificar sense pensar les necessitats que plantejaria per a la urbanització I'analisi dels sectors veins. El tema obliga a plantejar-se que s'incloguin en el si dels nous desenvolupaments, els terrenys a I'entorn de coberts agrícoles, o dels usos assenyalats que s'han de desnonar i netejar per tal que la relació urbana dels nous sectors amb els vells sigui la que necessiten i amb les condicions de qualitat que els nous creixements demanen per que apareguin com a real alternativa d'atracció de creixement per part dels nous habitatges i especialment pel que constituira el gruix de la nova demanda d'habitatge. D'aquells necessitats pel desplacament cap a nous habitatges de les famílies de major poder de millora d'habitatge. Per deixar els actuals per a les famílies amb menors recursos, que Iogicament són les noves famílies que s'estableixen per raó de la condició i I'estabilitat laboral de la gent mes jove. 3.6. Aclarir I'us de les noves infrastructures ferroviaries Tothom sembla acceptar els tracats ferroviaris previstos. No obstant aixo, per aquells que en tenen la responsabilitat, no s'aclareix si són per a trens d'ample europeu o ample espanyol. Com que no hi ha grans alternatives territorials ni diners, cal aclarir-ho urgentment perque no perdem un cop mes les oportunitats úniques que ofereix aixo per al sistema barceloni i en particular com a conseqüencia de les noves centralitats creades sobre el Delta del Llobregat pels municipis que s'hi troben i que aquests no poden perdre atesa la seva situació de partida i el temps d'endarreriment acumulat. No sembla que el tema de I'ample europeu quedi clar, i, de retruc la utilitat que pugui tenir també per al funcionament del tren d'alta velocitat Barcelona- Madrid. Unit a aixo -que I'obertura exportadora del port de Barcelona vers Europa sigui real-, hi ha un altre tema. També cal pensar si es vol no perdre I'oportunitat de fer que I'actual aeroport del Prat passi d'aeroport de sistema metropolita a aeroport de regió europea. D'aeroport de 4 milions d'habitants a aeroport per a una aglomeració de 12 milions amb el que aixo significa. El tema no es menor. No apareix clar quins són els dimonis contra la logica correspondencia entre mitjans de transport. Aixo no sols es necessari per retornar-l'hi a I'avió els 1'2 milions de viatges que es decantaran pel TGV i que sortiran de la major extensió de I'ambit abastat, sinó per mirar de captar per aquest radi d'acció noves destinacions i relacions territorials. Quan la nostra situació es avantatjosa per fer-ho per la impermeabilitat que ha adquirit el sistema urba per endinsar-se sobre Barcelona, sorpren no aprofitar-ho quan, en situacions mes dificils, Li6 a I'aeroport de Satolas, Montpeller a Fregorgues i, Iogicament, París a Roissy ho estan portant a terme. Que després no ens trobem anant a Montpeller per prendre I'avió extrapol4ant el que els gironins ara ja fan a traves de Perpinya per anar a Paris i altres destinacions a partir de I'aeroport parisenc. El plantejament es completament possible amb el manteniment de les zones humides del Prat i amb la conservació de les platges i pinedes de la franja litoral i per tant pren un major dramatisme perdre aquestes úniques oportunitats per fer esdevenir el Delta una polaritat excepcional.