El Baix Llobregat en un moment de reflexió

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 19, setembre 1994, piigs. 9-13 JOSEP MONTILLA President del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1. Entre el passat i el futur 2. Una adient estructura territorial 3. Cal fer coses, i cal fer-les be ABSTRACT La comarca del Baix Llobregat es una peca clau en I'estructura territorial de Catalunya. Així, la comarca és, al mateix temps, corredor de pas, plataforma logística, espai productiu i sistema urba d'importancia nacional. Precisament per aquest caracter estrategic, el Baix Llobregat te grans potencialitats pero coneix també nombroses tensions i problemes en I'ordenacio del seu territori. La comarca es troba avui en un moment decisiu per a I'endegament d'aquests problemes en el camp de les infrastructures, la qualitat de vida i el medi ambient. Per afrontar amb exit els reptes plantejats cal un procés de reflexió i debat amb participació de tots els agents interessats. La comarca del Baix Llobregat es una pieza clave,en la estructura territorial de Cataluña. Asi, la comarca es, al mismo tiempo, corredor de -paso, plataforma logística, espacio productivo y sistema urbano de importancia nacional. Debido precisamente a este caracter estrategico, el Baix Llobregat tiene grandes potencialidades pero conoce, tambien, numerosas'tensiones y problemas en la ordenación de su territorio. La comarca se encuentra hoy en un momento decisivo para la resolucion de estos problemas en el campo, de las infraestructuras, la calidad de vida y el medio ambiente. Para afrontar con exito 10s retos planteados es necesario un proceso de reflexion y debate con la participacion de todos 10s agentes interesados. Le Baix Llobregat est une piece cle dans la structure territoriale de la Catalogne. Ainsi, la comarca est a la fois, couloir de passage, plateforme logistique, espace productif et systeme urbain d'irnportance nationale. C'est précisément a cause de ce caractere strategique, que le Baix Llobregat a de grands potentialites mais connait de nombreuses tensions et problemes dans I'amenagement de son territoire. La comarca se trouve, aujourd'hui, dans un moment decisif pour traiter ces problemes dans le cadre des infrastructures, la qualite de vie et I'environnement. Pour affronter avec succes ces defis, il est necessaire un procés de reflexions et de debats avec la participation de tous les agents interesses. EL BAIX LLOBREGAT EN UN MOMENT DE EFLEXIO 1. Entre el passat i el futur 2. Una adient estructura territorial No es gens facil, en poques paraules, d'arribar a definir la nostra comarca i situar-la dins el ventall de comarques que constitueixen Catalunya. Perque una comarca es un espai físic, geografic i amb clars trets historics, pero encara es mes el conjunt de la seva gent, tota aquelhgent que viu, treballa, s'esbargeix, frueix i pateix dins els seus límits físics i administratius. La comarca tambe es un petit món economic, amb els seus equilibris empresarials i laborals i les descompensacions que ben sovint s'hi produeixen. Quan avui es demana la impressió que la comarca fa a la gent del carrer, hi ha una bona quantitat de persones, tant de les que hi habiten com de les que en son foranies, que consideren aquest boci de Catalunya com una terra poc atraient, sovint Ilet- ja, bruta i desendrecada, extremament poblada i excessivament ícutilitzadan en tots sentits. Hem de reconeixer que, en part, aquesta es la imatge que ofereix la nostra comarca a qui no la coneix. Pero cal que ens adonem que el Baix Llobregat es quelcom de ben diferent, vital, que va molt mes enlla d'aquest efecte formal. El Baix Llobregat es quelcom que cada dia es fa a ell mateix, es un espai humanitzat on una població, un munt d'homes i de dones, de criatures i de gent gran (I'equivalent al 10% de la població de tot Catalunya), s'afanya per aportar el seu petit o gran gra de sorra al desenvolupament d'una societat en ,la qual li ha tocat viure. I si ho considerem a un nivell prou general, ho estan fent forca bé entre tots. Perque, quan sembla que s'havien pro duit totes les circumstancies historiques perque aixo fos un territori esventrat, desarticulat i esgotat, resuC ta que no es així i, ben mirat, tot i havent-hi grans i greus problemes que cal resoldre, el Baix Llobregat, gracies a I'empenta i 1'esforc.de la seva gent, mira endavant amb grans expectatives de futur. El Baix Llobregat, ni és el que era fa cinquanta anys, ni dins de cinquanta sera el que ara es; per tant, cal que el contemplem com una cosa dinamica, que evoluciona empenyent drasticament totes les previsions i expectatives. Essent un dels limitats passos que, creuant les serralades paral4eles a la costa, posen les terres interiors del Principat en contacte amb el mar i, a mes a mes, essent el pas mes important entre la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya, el riu Llobregat s'ha convertit en la columna vertebral d'unes terres que, a mes de vessar les seves aigües cap al riu, porten la seva dinamica vital i la seva activitat humana en la mateixa direcció. Així, el que es coneix com el .corredor. del Llobregat es I'element que estructura i impulsa no solament la comarca, sinó bona part de la propia Catalunya, i ve a ser com el tronc que sustenta tot I'arbre comarcal. En aquest sentit, la comarca del Baix Llobregat es terra de pas i, com a tal, nexe d'unió i dispositiu de contacte i lligam entre persones i territoris. A la zona corresponent a la depressió Pre-litoral, el riu passa entre terres relativament altes i planeres, deixant, ara a una banda, ara a I'altra, unes terrasses fluvials limitades pel curs del riu i pel muntanyam. Abans d'arribar al Congost, les terres baixen sensiblement i les plataformes en I'aiguabarreig de 1'Anoia amb el Llobregat disposen de bones aptituds per a un punt de confluencia adient (Martorell). Mes avall, a la banda dreta es formen unes plataformes que amb amplades variables pero de forma gairebé continuada arriben fins al Delta. A Sant Boi, les terrasses es desvinculen del riu i, seguint el peu de les muntanyes, s'enllacen amb les costes de Garraf. Al marge esquerre, d'una forma mes sobtada, tambe les plataformes es perllonguen fins al Delta. Un seguit de rieres perpendiculars al riu obren camins de pas cap a la muntanya i formen les branques de I'arbre per on passen les comunicacions interiors. Pero tambe són els intersticis geografics que faciliten altres sortides cap a les terres exteriors a la comarca. A partir de I'engegada demografica i del desenvolupament accelerat, aquestes plataformes que acompanyen el riu a banda i banda han estat el lloc d'assentament mes apropiat per a I'activitat de la comarca. Ni les terres del Delta (aiguamolls fins a epoques properes) ni la muntanya eren llocs escaients per a la formació dlaglomeracions urbanes, que tradicionalment han format un rosari al llarg de les plataformes. Només quan la pressió demografica ha superat determinats' nivells, o quan I'home ha estat capac de violentar la natura, els assentaments importants han saltat les barreres naturals. Així doncs, el Baix Llobregat és un petit país de contrastos amb uns paisatges a escala humana entre d'altres que, o bé són totalment oberts i només limitats per les llunyanes carenes (el Delta), o bé són esquerps i tancats tant pel rocam com pel bosc mediterrani, atape'it i punyent. És per aixo que quatre sectors comarcals diferenciats (el Delta, la Vall Baixa, el del nord del Congost i el de la Muntanya) formen una comarca de gran polivalencia, on s'hi pot trobar de tot: molta industria gran i petita, agricultura extensiva i especialitzada, espais d'interes natural per tots quatre costats (Garraf, Montserrat, Collserola i Aiguamolls), poblacions grans i petites amb una gran diversitat social i, aixo si, la taxa més alta de Catalunya pel que fa a autopistes, autovies, ferrocarrils, aeroports, grans infrastructures de servei (oleoductes i gasoductes, línies d'alta tensió, conduccions d'aigua, clavegueram i depuradores, etc.). Tot aixo, ara per ara, lleugerament barrejat, Ileugerament endrecat, conforma el Baix Llobregat. Com arreu, I'ocupació irregular del territori a la comarca del Baix Llobregat és actualment forca important. Pero la quantitat d'espai que es disposa per reordenar el que calgui és encara suficient i de prou bones condicions. 3. Cal fer coses, i cal fer-les be Les condicions naturals de la comarca i la seva situació dins el context catala són tan adients que, de cop i volta, s'han convertit en el punt de mira, el vertex de la nova reestructuració territorial de Catalunya. Com els arcs de la catedral gotica han de menester una clau de volta, el Baix Llobregat es ara la clau de volta que necessita I'Arc Mediterrani Occidental. El Pla dllnfrastructures del Delta del Llobregat converteix una part de la comarca en el centre neuralgic de les comun~cacions i del transport, de I'lntercanvi de persones i de mercaderies. Es tracta d'un gran repte per a la comarca, de quelcom que engresca i angoixa simultaniament les seves gents i les seves institucions, de quelcom que, en pocs anys, pot canvlar del tot la seva fesomia i els seus estandars sbcio-economics i teiritorials. En qualsevol cas, aquesta comarca esta cridada a t~rar endavant tot recolzant un dels més gians projectes de futur. Pero la comarca és molt més que clau de volta i, per tant, caldra esmercar esforcos en altres direccions. S'haura de lluitar per posar cada cosa al seu lloc, per aconseguir que els assentaments urbans, el camp i el bosc, les xarxes infrastructurals, els abocadors, els racons o les extensions per al lleure, etc., vagin trobant progressivament el seu espai més adient. També s'haura de lluitar per tal de millorar la qualitat de vida de la gent de la comarca, per mantenir i augmentar, si cal, I'esperit emprenedor i competitiu de la població, la dinamica empresarial i la resposta del món del treball. Caldra també potenciar tot el que te a veure amb la cultura, I1esbarjo i el contacte amb la natura. S'ha dit que I1única característica que diferencia fonamentalment I'home de I'animal és el seu poder de reflexió. Els animals saben, pero només I'home ho sap (que sap1 perque és I'únic capac de veureho tot des de fora d'ell mateix. Ens caldra, per tant, exercitar a fons aquesta gran virtut per tal de fer les coses un cop s'hagi reflexionat fins alla on era necessari i durant el temps que era necessari. Per a la reflexió, el que ens cal és, d'una banda, informació objectiva i, d'una altra, intercanvi de parers, sense barrejar ambdues coses, que són ben diferents. Estem tots obligats a saber el que hi ha, i a parar I'orella i escoltar el que els altres pensen. Després, estem també obligats a manifestar el que nosaltres pensem. Aquest és el mecanisme del progrés. Per tal de saber més i millor qualsevol cosa que faci relació amb la problematica territorial de la comarca del Baix Llobregat, el nostre Consell Comarcal, conjuntament amb I'lnstitut dlEstudis Metropolitans, va endegar una jornada de dialeg, d'intercanvis d'opinió i de posada en comú, els resultats de la qual s'han aplegat en el present número de Papers. L'acompliment d'aquestes funcions ha estat la nostra esperanca. Aprofito I'avinentesa per agrair,llinteres demostrat per tots i cada un dels ponents, i també, pels participants; tots ells van aportar informacions i parers, i van expressar acords i desacords, com cal peque una ocasió com aquella dones els seus fruits.