L'urbanisme barceloní en el canvi productiu

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 18, juliol 1994, piigs. 83-98 JOSEP M. ALIBES Jurista. Coordinador dels Serueis d'urbanisme de lJAjuntament de Barcelona SUMARI 1. Introducció 4. Polítiques urbanístiques per al manteniment i la recuperació de la industria a Bar- 2. Activitat industrial i planejament a Barcelona celona. Antecedents, evolució i problematica 4.1. La localització industrial a la ciutat 3. El sol industrial del municipi de Barcelona 4.2. Noves tipologies constructives 4.3. La compatibilitat indústria-residencia ABSTRACT El treball planteja la necessitat de defensar i potenciar amb mesures urbanístiques la localització a Barcelona d'activitats industrials. Així, després de revisar els antecedents de la qüestió, descriu tres principals sectors industrials de la ciutat (Sant Andreu, Poblenou i Zona Franca-Gran Via Sud), tot assenyalant-ne el grau de consolidació i el potencial. Tot seguit s'enuncien les línies de les polítiques urbanistiques que -a parer de I'autorcaldria desenvolupar per al manteniment i la recuperació de la indústria a Barcelona: conservació del sol industrial dins el terme municipal, impuls de les noves tipologies edificatories per a I'acolliment de [(nova indústria. i modificació de la normativa vigent per facilitar la compatibilitat de I'activitat industrial amb d'altres usos. El trabajo plantea la necesidad de defender y potenciar con medidas urbanisticas la localización en Barcelona de actividades industriales. Así, después de revisar 10s antecedentes de la cuestión, se describen 10s tres principales sectores industriales de la ciudad (Sant Andreu, Poblenou y Zona Franca-Gran Via Sud), señalando su grado de consolidacion y potencial futuro. A continuación se enuncian las líneas de las políticas urbanisticas que -según el autordeberian ser acometidas para mantener y recuperar la industria en Barcelona: conservación del suelo industrial en el termino municipal, impulso de nuevas tecnologías edificatorias para la acogida de ~[nueva industria. y modificacion de la normativa vigente para facilitar la cornpatibilidad de la actividad industrial con otros usos. Le travail expose la necessité de defendre et d'accroltre, avec des mesures urbanistiques, la localisation des activites industrielles a Barcelone. Ainsi, apres avoir évalue les antecedents de la question, I'auteur décrit les trois principaux secteurs industriels de la ville (Sant Andreu, Poblenou et la Zona Franca-Gran Via Sud) tout en indiquant leur degré de consolidation et leur potentiel futur. Tout suivi, I'auteur décrit les lignes des politiques urbanistiques qui -selon luidevraient etre entreprises pour maintenir et recuperer I'industrie a Barcelone: conservation du sol industriel dans le terme municipal, irnpulsion de nouvelles typologies de la construction pour I'accueil de -la nouvelle industriem et la modificatjon de la normative en cours pour faciliter la compatibilité de I'activité industrielle avec d'autres usages. 1. Introducció L'urbanisme és una activitat que per ser realment útil depen de la seva capacitat d'alimentar-se dels fenomens que es produeixen a la ciutat. Els canvis en els usos urbans, en el sistema de producció, en els habits de vida. L'urbanisme no és una norma inflexible, no és una activitat purament policial. Les solucions d'ahir no són bones per avui. Les necessitats actuals exigeixen mesures diferents de les que exigiran dintre de 20 anys. Per.tant, I'actitud, els instruments, els objectius urbanístics per encarar el canvi productiu de la ciutat al final dels anys noranta, han de pensarse i aplicar-se en funció de la ciutat real actual, no amb les premises que poguessin tenir als anys setanta. A aquests efectes recordem que la tradició ciutatindústria prové de la primera revolució industrial, i com a experiencia excepcional a Barcelona es dóna sense trencar les muralles. Tenim aquí el primer fenomen de ccconvivencian de la ciutat de Barcelona amb la indústria. Pero tenim també un exemple de transformació d'ús urba quan apareix una nova activitat atractiva per a la ciutat. Pero avui ens preocupa més el segle xx~ que no pas el x~x; per tant, ocupem-nos de les referencies recents. 2. Activitat industrial i planejament a Barcelona. Antecedents, evolució i problematica La problematica del sol industrial de Barcelona s'inscriu dins de la logica dels impulsos i les dinamiques ja aventurades en el Pla Director de 1968. Els seus orígens, la situació actual i les alternatives no tenen una explicació en una analisi sectorial, és a dir, de I'ambit o context mateix de la seva ubicació. El fenomen urba i els fets mateixos que el fonamenten, a pesar de tenir signes referencials en els municipis, en determinades accions lligades als processos de desenvolupament, aquests signes prenen com a referencia els propis fets interdependents que, superant aquests límits, generen, provoquen o promouen certes dinamiques que són les que determinen desenvolupaments urbans aliens al control per part d'un determinat municipi. Al comencament dels anys setanta i dins de les reflexions a I'entorn del Pla Director de 1968 sobre el sistema urba barceloni, previsions i alternatives al desenvolupament i creixement de I1anomenada Regió I, es van entreveure els impulsos i fets urbans que haurien de donar solució al desequilibri produ'it per una dinamica arraigada en les lleis mateixes del fenomen urba poc recondui't i que s'accentuaven al ritme del creixement industrial i de la consegüent pressió demografica. Ja llavors es va significar un doble procés a Barcelona, el de terciaritzacio de les seves activitats i el d'expulsió progressiva de la població residencial de renda baixa. L'estructura ocupacional lligada a la categoria socio-professional i la seva distribució, així com I'índex de terciaritzacio, són les dades que van reflectir I'esmentada situació i la de la creació del primer cinturó suburbial. L'expressió més flagrant d'aquesta tendencia, de polarització unilateral dels recursos terciaris, dels assentaments residencials alts, del desplacament de les activitats industrials, es fa evident a partir de la Carta Municipal de 1960. La política sobre el desenvolupament territorial es decideix a Barcelona. La distancia que existeix entre el centre de producció i els principals centres de consum i I'oferta de factors productius de que disposa I'entorn immediat foren els dos elements determinants de la localització de les indústries i la logica de la concentració industrial a I'entorn dels contextos urbans. Si bé aquest principi en si podria ser valid en aquell moment, I'efecte produ'it en determinats ambits va posar en relleu i en crisi aquest fenomen a partir de cert grau de concentració, tant pel col.lapse produ'it a nivell dlinfrastructures, comunicacions, aparcament, carrega i descarrega, em- magatzematge, etc., com per la constant sobrevaloració dels terrenys d'ús industrial. En aquell moment el creixement industrial a la Regio I s'estava realitzant sense planificació, produint-se inclús en molts casos la coexistencia tant de gran com de petita i mitjana indústria amb la trama residencial. A Barcelona-ciutat, el preu dels sols en aquell moment, encara que car, no era un factor determinant de la marxa de les indústries cap a zones periferiques. La retenció de la indústria era consequencia de la manca d'equipaments infrastructurals dels terrenys situats a la resta de I'area i, per tant, de la inexistencia d'una oferta real del sol industrial. Si es comparen les superfícies de sol previstes per a les zones industrials (vegeu taules 1 i 2) al Pla Comarcal de 1953 amb les del Pla General Metropolita de 1976, es reflecteix que la superfície prevista en el primer supera la del planejament vigent, pero, tal com s'ha dit, aquesta oferta de sol no era real. Era un sol mancat de desenvolupament, d'infrastructures, d'accessibilitat i d'incentius per propiciar I'assentament de la indústria:Existia un desfase entre les disponibilitats teoriques dels terrenys i I'oferta real. El model de desenvolupament que imposen certes dinamiques, avui dia més controlables espacialment pel planejament, és el que en el seu moment genera una visió sectorial de la problematica i propicia un cert caos. L'estructuració imposada per les previsions del Pla General Metropolita de 1976, d'acord amb la reforma de la Llei del Sol, va permetre frenar el descontro1 sobre els processos de creixement i desenvolupament i establir, a través de les etapes que imposen les seves diferents classificacions i les successives revisions del seu programa d'actuacio, un ordenat procés d'implantació de les infrastructures i dels diferents tipus d'assentament. Els signes externs del desenvolupament en el compliment de les previsions del Pla General denoten certa falta de sintonia en els processos en relació amb la logica imposada des del planejament, i han estat les implantacions industrials i el buidat industrial de certs contextos uns dels elements que han impulsat aquest canvi en la dinamica d'acord amb les previsions. A aixo s'uneix el creixement, en un curt període de temps, de les infrastructures i la xarxa de comunicacions, que han redu'it les referencies de la ciutat. Igualment ha incidit en la desviació de certes previsions del planejament general I'escas creixement demografic, I'estancament del qual, unit al canvi d'emplacament de determinats centres de creació de llocs de treball, ha provocat una gran mobilitat de la població. Taula 1. Comparació de I'ús del sol en els plans urbanístics supramunicipals Pla Comarcal Pla Comarcal Pla Metropolita 1953 1974 1976 Ha Percentatge Ha Percentatge Ha Percentatge Infrastructures 4.717,50 20,68 9.827 32,75 9.800 31,71 Espais lliures 1.818,OO 7,97 3.146 10,48 3.250 10,51 Equipaments 966,OO 4,24 4.367 14,56 5.200 16,82 Sol urba més sol de reserva urbana 12.506,OO 54,83 9.966 33,23 10.000 32,36 Sol industrial 2.800,OO 12,28 2.694 8,98 2.650 8,58 Les referencies de I'entrada dlEspanya a la Comunitat Economica Europea (1-1-19861, de la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 (17-X-1986) i la del Mercat Únic sorgeixen amb posterioritat a la formulació del Pla General, i la seva incidencia sobre els processos no van poder ser tinguts en consideració. Una part important de la dinamica atorgada al desenvolupament del planejament ha estat el ritme en I'execució de les infrastructures, essent aquestes un dels principals factors del desenvolupament regional mesurat en nivells de renda, productivitat i ocupació i un estímul de I'activitat economica, en induir a la proliferació de les iniciatives empresarials. La competitivitat, les noves tecnologies, la innovació, la renovació, el reciclatge, el desenvolupament, la investigació són termes que orienten sobre els impulsos que mouen la indústria a I'eleccio d'un determinat emplacament i sobre la emigració~ industrial. Dins dels processos que s'han donat de desenvolupament del sol industrial, el grau d'ocupació i el tipus d'empresa localitzada a cadascun dels sectors, crida I'atenció la localització selectiva que reflecteix la implantació de les empreses. Un primer cinturó urba a Barcelona ha concentrat, a traves de la promoció de sols a I'escala adequada, de mida mitjana, les empreses dedicades, sobretot, a centres de distribució, junt a petites i mitjanes industries. Empreses pont que relacionen la periferia industrial amb el centre. Els sols industrials ubicats junt a un segon anell, proxim al recorregut del Quart Cinturó, limitat aproximadament per les ciutats de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Martorell, han estat els receptors dels establiments industrials i sobretot de la gran indústria i han estat els inductors de la descentralització industrial, per ser els sols que presenten les millors condicions per a la seva implantació i una millor dotació infrastructural. Tot aixo confirma com un dels factors fonamentals del desenvolupament del sector industrial la disponibilitat del sol i una base infrastructural eficient. La implantació de certes mides d'unitats de producció té una incidencia sobre el territori que UI- trapassa la del propi impacte sobre el seu emplacament i genera fenomens urbans com puguin ser el d'induir a la formació d'infrastructures, el desenvolupament del sol industrial, el desenvolupament del sol residencial, la generació de moviments migratoris, el deca'iment d'altres sectors industrials, la incidencia en la formació de la massa laboral, etc. Les indústries han tingut una mobilitat diferent atesa la seva dimensió i les unitats de producció. Taula 2. Distribució prevista del s~l segons el PGM 1976 Barcelona Comarca Total Ha Percentatge Ha Percentatge Ha Percentatge Infrastructures i lliure vinculat 2.600 30,95 7.200 32,OO 9.800 31,71 Parcs i jardins 950 11,30 2.300 10,22 3.250 10,51 Equipaments 1 .O00 11,90 4.200 18,66 5.200 16,82 Sol urba i urbanitzable inclos I'industrial 3.850 45,233 8.800 39,ll 12.650 40,93 TOTAL CASC 8.400 100,OO 22.500 100,OO 30.900 100,OO No urbanitzable TOTAL TERME L'existencia de sol industrial ampli, les infrastructures del transport i comunicació, la proximitat i facil accessibilitat a la xarxa viaria i especialment a les autopistes, el preu del sol i les mesures de suport de les administracions públiques es el que ha propiciat I'assentament de les grans indústries, i aixo ha tingut el seu reflex en el desenvolupament industrial, on els sols que integren el recorregut del Tercer i del futur Quart Cinturó i en concret, i preferentment, els sols proxims a I'autopista A-7 intersecció amb I'A-2, A-17 i A-18 de sortida de Barcelona, han estat els mes grans receptors de la gran indústria. Gran indústria que pel seu volum d'inversió te major llibertat de localització. Les indústries de dimensió mitjana han optat pels sols industrials de la primera corona a I'entorn de Barcelona per la seva vinculació al teixit industrial i al capital local, perque necessiten sol ja urbanitzat i de poc cost. Les petites indústries mes urbanes i que es corresponen amb activitats d'alt valor afegit, que puguin assumir costos de sol mes elevats -la implantació de les quals sigui compatible amb altres usos urbans-, juntament amb les indústries mes avancades -amb elevada tecnologia i amb necessitat de personal d'alta qualificaciósón les opcions per a Barcelona, el sol de la qual ha de ser receptor de determinades instal.lacions de mes qualitat, no contaminants i de característiques específiques assimilables a les que puguin ser localitzades en els parcs tematics, tecnologics o empresarials. El nivell de competitivitat actual, la lluita per conquistar mercats exteriors i el fet de mantenir o augmentar quotes relatives en un mercat en expansió obliga les empreses per tal de ser competitives a un reciclatge, a una innovació continuada tant de la seva producció com de la propia tecnologia aplicada per a la producció; aixo impulsa moltes indústries a una renovació de la seva propia estructura interna. Renovació impossible, moltes vegades, sense un canvi d'emplacament. La investigació i el desenvolupament són dos punts de referencia a la renovació i, per tant, a la generació de nous productes i la seva assimilació dins dels processos de fabricació i comercialització, la qual cosa imposa poder assumir noves tecnologies dins de la seva estructura empresarial i de manera constant. Barcelona podria assumir igualment centres de formació i reciclatge lligats al tipus de destinació assignada al seu sol industrial, amb tipus d'ensenyament pont o de transició des de la Universitat a la indústria, apropant la investigació a les seves necessitats i adequant la formació del personal a les contínues renovacions i innovacions que el mercat imposa. Les infrastructures adequades, la recerca de rutes especialitzades que no entrin en col.lisió amb altres mitjans de transport, i la intensitat de trafic compartit són igualment factors determinants de la localització industrial, que incideixen en els costos de desplacament de la producció cap als mercats exteriors i de la recepció dels productes basics. Les infrastructures han estat un instrument important en la política economica, així com el capital públic necessari per al desenvolupament economic, estimulant I'activitat economica i induint a la proliferació de les iniciatives empresarials. La demostració palpable ha estat que quan I'oferta de sol industrial s'ha concretat, s'ha fet real en els municipis que envolten Barcelona, el sol industrial d'aquesta ciutat no ha pogut retenir les indústries, per .a les quals les infrastructures són una dada molt lligada a la competitivitat industrial. Els municipis amb una superfície industrial consolidada superior a 300 Ha es troben precisament al llarg de les autopistes i a la vegada es on es localitzen grans arees de sol industrial. Alhora, les dotacions infrastructurals han suposat un estímul per a la localització de noves promocions de contingut terciari i, junt amb la terciarització de I'economia en termes generals, han flexibilitzat els condicionants de localització de cada sec- Figura 1. S01 industrial al municipi de Barcelona Habitants: 1.643.542 Superfície: 99,09 km2 I tor economic, estimulant inclús substitucions dels usos previament determinats pel planejament general. A pesar que I'oferta de contingut terciari localitzada de manera dispersa a I'ambit de la Regió Metropolitana s'ha fet realitat (carrer de Tarragona i Diagonal-Oest a Barcelona, Batlloria-Montigala a Badalona, Eix Macia a Sabadell, zona propera a I'aeroport al Prat, Sant Cugat-Cerdanyola, Sant Just-Sant Joan Despí...), aixo no ha suposat un fre per a aquesta demanda, recolzada en les dades estandarditzades que situen aquest ambit molt per sota de I'oferta existent en altres ciutat europees (0'6 m2 per habitant, enfront a 4 m2 per habitant), la qual.cosa va suposar per Barcelona una forta pressió en la transformació del seu sol industrial. La localització d'activitats de valor de centralitat que s'han instal4at a la periferia han suposat un estímul per a la renovació d'arees adjacent, i aixo, unit a I'assentament industrial i la millora de les infrastructures que han redu'it les referencies territorials ha estimulat I'assentament residencial. La qualitat i el menor cost de I'habitatge ofert, els serveis, les comunicacions, les millores de les condicions d'entorn (medi-ambientals), els estímuls empresarials al trasllat (existeixen ofertes de fins a dos milions de pessetes per financar I'habitatge i a fons perdut per part d'algunes empreses per incentivar el trasllat de la seva massa laboral), ha estat un dels capítols actius de I'incentiu a la migració. Aixo té el seu reflex també en els costos de la'massa laboral, on un capítol important és el de I'adquisició de I'habitatge i la pressió fiscal sobre el conjunt de les activitats que incideixen en el pressupost familiar. Moltes empreses que s'han traslladat per efectes d'una necessaria renovació han aprofitat I'últim cicle d'una majoria dels seus treballadors, propiciant la seva jubilació anticipada, la qual cosa els ha r ermes aiustar la dimensió de la seva massa Barcelona, amb tot aixo, ha perdut població dins dluns valors o dades numeriques generals (Catalunya, Regió Metropolitana) estables, producte de la migració, i aixo te el seu reflex en les dades que es refereixen a la perdua de massa laboral, en I'elevació, en percentatge, de la categoria socioprofessional i en I'envelliment de la població. Les dades de migració, de per sí no gaire precises, juntament amb les dades de desenvolupament residencial i la seva localització, poden ser, en el seu conjunt, indicadors de la destinació de la massa laboral com a component de la migració. Existeixen dades de municipis propers a les autopistes i proxims als nous desenvolupaments industrials que reflecteixen en els dos Últims anys un increment de fins al 300% de la producció anual d'habitatges. En el Baix Llobregat, en I'últim any, I'augment de peticions de llicencies d'edificació destinades a habitatges s'ha incrementat el 30% sobre la demanda habitual. Barcelona ha d'assumir aquesta realitat i sobre ella r&isar les expectatives de desenvolupament industrial al seu territori, la qual cosa, atesos certs valors generals, obligaria a modificar determinades previsions de planejament general que freguen els parametres que fonamenten una revisió. 3. El sol industrial del municipi de Barcelona El sol industrial i així qualificat pel Pla General Metropolita es concentra a Barcelona agrupat territorialment en tres sectors diferenciats, a efectes d'a- Barcelona, segons el PGM de 1976 Sectors Superfície en m2 Sant Andreubon Pastor/Llevant Nord 1.513.062 Poblenou 2.002.158 Zona Franca/Gran Via Sud 4.459.697 laboral a les necessitats derivades de la implanta- TOTAL 7.974.917 cio de noves tecnologies. Alcades de l'edificació Espai Ililure d'edificació 1P P E 3P  4P  1.6P o mes Figura 2. Sector Sant Andreu. Sòl industrial. Grau de consolidació Sector Sant Andreu Bon Pastor - Llevant Nord 91 Taula 7. Llicencies d'activitats autoritzades a Barcelona I Actlvltats 1988 1989 1990 1991 1992 TOTAL per activitat Espectacles I actlvltats recreatives 592 568 390 449 513 2.512 Actlvltats resldenclals' 5 5 68 7 1 76 3 7 307 Activ~tats sanltar1es2 11 13 14 18 19 7 5 Actlvltats comercials3 324 315 298 276 296 1.509 Tallers 21 1 192 193 164 164 924 lndústrles 82 90 1 O0 92 58 422 Magatzems I transport4 161 184 161 179 150 835 Servels automob~ls~ 239 302 301 282 321 1.445 TOTAL ' Hotels, residencies, llars d'avis, d'infants. Clíniques, hospitals, centres d'assistencia primaria, consultoris medics. Compren també el comerc alimentari (amb obrador o sense). Compren els magatzems de diposit i de distribució majorista i les agencies de transport. Garatges (públics i privats), tallers de reparació d'automobils, motocicletes, camions i les gasolineres. Cal anar a una normativa menys rígida i més preocupada pels efectes .externs. de I'activitat industrial: soroll, aigua, aire, ús viari. Són més les característiques concretes de cada projecte industrial les que han de determinar la seva compatibilitat amb la ciutat que no pas uns parametres estatics. La ciutat ha .expulsat. la indústria consumidora de sol i la .gran contaminadoram. Aquestes ja no tornaran. Pero en canvi la normativa tecnica limita fortament projectes industrials medi-ambientals nets o que poden ser-ho amb la nova tecnologia, pero que no compleixen amb les formes tecniques tradicionals. Aixo cal resoldre-ho. Per fer-ho seria útil combinar unes catalogacions dels sectors industrials acceptables per a la ciutat i uns parametres de control sobre els seus efectes sobre I'exterior (medi-ambiental) o sobre I'interior (salut laboral). La ciutat en té experiencia, la indústria farmaceutica, la química fina són sectors que es troben comodes dins la ciutat i són a la vegada sectors amb problematica ambiental bastant ben resolta.