L'impacte social de la reestructuració industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 18, juliol 1994, p5gs. 65-81 L'IMPACTE SOCIAL DE LA REESTRUCTURACIO INDUSTRIAL A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA ORIOL NEL.LO Gedgraj Director de l'lnstitut d'Estudis Metropolitans de Barcelona SUMARI 1. Introducció 4. L'impacte social de la reestructuració productiva: polarització social, increment de la 2. El context. La progressió cap a un model mobilitat, atur i dificultats d'adaptació als de ciutat difusa i jerarquitzada requeriments del mercat de treball 2.1. La població: aturada del creixement i augment de la mobilitat interna 2.2. Els serveis: difusió del terciari .banal. i concentració del terciari .estrategic)> 2.3. El model urba resultant: una ciutat difusa fortament jerarquitzada 3. La reestructuració de la base productiva i els seus efectes sobre I'ocupació: ((desindustrialització)) i relocalització de I'activitat industrial a la RMB 3.1. La ~desindustrialització~~: una davallada relativa 3.2. La ~relocalització~ de la indústria: una descentralització selectiva 4.1. Les conseqüencies de la desindustrialització: un increment de la polarització social? 4.2. Les conseqüencies dels canvis de localització: increment de la mobilitat, allargament de la jornada laboral, problemes ambientals i de congestió 4.3. Desindustrialització/relocalitzaciÓ, atur, formació i drets laborals 5. Els objectius de les polítiques urbanístiques per fer front a I'impacte social de la reestructuració Bibliografia ABSTRACT Els processos de reestructuració industrial en curs al conjunt metropolita barceloni resulten en una doble dinamica: la ((desindustrialització~~ (la perdua de pes relatiu de I'ocupació industrial) i la ~deslocalització~ (els creixements diferencials de la indústria en els ambits que integren aquesta area urbana). Més enlla de la seva incidencia sobre I'atur i el mercat de treball, I'impacte social d'un i altre fenomen és divers: així, mentre la ~~desindustrialitzaci6. relativa podria resultar en un increment de la polarització social, els canvis de localització impliquen, sobretot, increments de la mobilitat, allargament de la jornada laboral, problemes ambientals i congestió. Per fer front a aquests processos des d'una perspectiva urbanística, calen, a parer de I'autor, mesures destinades a temperar la jerarquització de I'espai urba i la seva valorització diferenciada, que reforca les tendencies d'especialització funcional i segregació social. Los procesos de reestructuración industrial en curso en el conjunt0 metropolitano barcelonés resultan en una doble dinamica: la ~desindustrialización>> (pérdida de peso relativo del empleo industrial) y la ~deslocalización~~ (crecimientos diferenciales de la industria en cada uno de 10s ambitos que integran el area urbana). Mas alla de su incidencia sobre el mercado laboral y el paro, el impacto social de uno y otro fenómeno es diverso: asil mientras la ((desindustrialización)) relativa podria resultar en un incremento de la polarización social, 10s cambios de localización implican, sobre todo, incrementos en la movilidad, prolongación de la jornada laboral, problemas ambientales y congestión. Para hacer frente a estos procesos desde una perspectiva urbanística se requieren, en opinión del autor, medidas destinadas a frenar la jerarquización del espacio urbano y su valorización diferenciada, que refuerza las tendencias de especialización funcional y segregación social. Les processus de restructuration industrielle en cours dans I'ensemble métropolitain de Barcelone donnent lieu une dynamique double: la ((désindustrialisation. (perte de poids relative a I'emploi industriel) et la ~cdélocalisation~ (croissance différentielle de I'industrie dans chacun des territoires que forme I'agglomération urbaine). Au dela de son incidence sur le marché du travail et du chbmage, I'impacte social de I'un et I'autre phénomene est divers: ainsi, tandis que la ~désindustrialisation~ relative pourrait représenter un accroissement de la polarisation sociale, les changements de localisation impliquent, surtout, des accroissement dans la mobilité, la prolongation de la journée laborale, des problemes ambientaux et de congestion. Pour faire face a ces processus depuis une perspective urbanistique il faut, selon I'auteur, des mesures pour freiner la hiérarchisation de I'espace urbain et sa valorisation différenciée, lesquelles donnent lieu a des tendances de spécialisation fonctionnelle et a la ségregation social. L'IMPACTE SOCIAL DE LA REESTRUCTURACIO INDUSTRIAL A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA ~When you live in the city, you learn to take nothing for granted. Close your eyes for a moment, turn around to look at something else, and the thing that was before you is suddenly gone. Nothing lasts, you see, not even the thoughts inside you~ PAUL AUSTER, In the Country of Last Things (1 987) 1. Introducció L'objectiu d'aquestes notes és fornir alguns elements de reflexió sobre les implicacions socials dels processos de reestructuració industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona. El treball es divideix en quatre apartats, el darrer dels quals és tot just un esbós per al debat. Aixi, el text s'inicia amb una definició del marc territorial considerat i una descripció de les seves principals dinamiques d'evolució. Es continua, en el segon epígraf, amb una breu explicació de I'impacte de les transformacions de la base economica sobre I'estructura de I'ocupació. En el tercer epigraf s'aborda propiament la qüestió de les conseqüencies socials dels processos de reestructuració industrial. Per acabar, en el darrer apartat s'apunten algunes línies de política urbanística que, a parer de I'autor, seria convenient emprendre per tal de limitar les repercussions més negatives d'aquests processos a I'ambit metropolita barceloní1. 2. El context. La progressió cap a un model de ciutat difusa i jerarquitzada Per comprendre I'impacte social de la reestructuració de la base economica de la ciutat, cal, en primer lloc, establir quin és el marc territorial mes Útil per a la seva analisi i determinar quines altres dinamiques territorials hi tenen connexió2. a) El territori que hom ha de prendre en consideració és la totalitat de la regió urbana de Barcelona, estesa, com a mínim, del Tordera al Foix i de la Serralada Pre-litoral al mar; es aquest un espai que s'integra, de manera pro- L'autor vol agrair els comentaris que I'economista Joaquim Clusa i I'arquitecte Amador Ferrer tingueren I'amabilitat de fer a una primera versió d'aquestes notes. Per a la determinació d'aquestes qüestions vegeu, entre d'altres, els treballs dlEsteban (19891, Casassas (1990), Trullen (19911, Esteban (19911, Serra (1991), Clusa (1992), Nel.10 (1993) i Valles & Nel.10 (1993). gressiva, des del punt de vista dels mercats de treball i d'habitatge i, aixi mateix, constitueix un ambit d'opcions estrategiques per a les empreses, el sector públic i el planejament urbanístic. b) D1altra,bandal cal tenir present que les noves tendencies en la localització de les activitats productives formen part d'un procés de mutació del model urba que afecta no només la indústria, sinó també I'assentament de la població i la disposició dels serveis. Vegem doncs, breument, quines són les principals tendencies d'evolució del territori metropolita barceloní, és a dir, el context en el qual tenen lloc els processos de reestructuració de les activitats productives. 2.1. La població: aturada del creixement i augment de la mobilitat interna Com és ben sabut, el creixement de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en el seu conjunt esta aturat. Entre 1981 i 1991, el darrer període intercensal, el creixement fou del 0,6% (de 4.238.876 a 4.264.422 habitants). Més important encara, el pes relatiu de la RMB respecte al conjunt de Catalunya davalla en aquest període de manera notable, trencant-se aixi una tendencia secular. Ara bé, els ritmes de creixement a I'interior de la RMB foren molt diferenciats. Aixi, mentre el municipi de Barcelona i el seu continu urba perdien, respectivament, el 6,2 i el 5,2% de la població, la resta de I'area metropolitana en guanyava el 8,9% i la segona corona metropolitana el 12,2% (vegeu taula 1). Aixo és aixi perque I1aturada del creixement demografic amaga un altre fenomen: I'increment de la mobilitat interna (hi ha qui n'ha dit de la ~mobilització~) de la població resident a la Regió Metropolitana. Com han demostrat diversos estu- Taula 1.. &voluciÓ de la poblmió,de la Regib,Metropolitana de Barcelonaper ambits territorials, 1981-1991 1 Població de dret Creixement 1981 Pes relatiu 1991 Pes relatiu 1981-1991 Percentatge Barcelona ciutat 1.752.627 41,3 1.643.542 38,5 -109.085 -6,2 Primera corona 1.344.121 31,7 1.339.235 31,4 -4.886 -0,4 Area metropolitana* 3.096.748 73,O 2.982.777 69,9 -113.971 -3,7 Segona corona 1.142.128 27,O 1.281.645 30,l 139.517 12,2 Regió Metropolitana* * 4.238.876 100,O 4.264.422 100,O 25.546 0,6 Catalunya-RMB 1.717.538 28,8 1.795.072 29,6 77.534 4,5 Catalunya 5.956.414 100,O 6.059.494 100,O 103.080 1,7 * Els 27 municipis de I'antiga CMB. * Comarques de I'Alt Penedes, Baix Llobregat, Barcelones, Garraf, Maresme, Valles Occidental i Valles Oriental. Font: Institut dlEstadistica de Catalunya, Cens de Població, 1991. dis3, aquestes migracions interiors tenen origen majoritariament en el municipi de Barcelona, la resta de municipis del seu pla i algunes de les ciutats madures de la segona corona metropolitana; per contra, la seva destinació són els municipis més petits de la primera i segona corona metropolitana. Val la pena d'assenyalar que la principal motivació d'aquestes migracions és, segons s'ha explicat4, la incapacitat de satisfer la demanda d'habitatge en el lloc d'origen. Així doncs, el mercat d'habitatge actua com a mecanisme coactiu o propulsor d'una mobilitat residencial que, Iogicament, afecta de manera desigual els diversos grups socials segons la seva capacitat de litigar en aquest mercat5. 2.2. Els serveis: difusió del terciari ((banab i concentració del terciari ccestrategic)) - Disseminació sobre el territori, tot localitzantse a I'interior dels nuclis urbans consolidats. - Constitució de polaritats especialitzades de gran superfície, prop de vies de comunicació, pero fora dels nuclis. Aquesta tendencia a la dispersió del terciari -abans molt concentrat en les arees centrals de la metrbpo liha comportat una difusió dels serveis a les perso nes i a la llar sobre el conjunt de I'espai metropolita. Ara be, que s'estigui produint un creixement del terciari -en termes d'ocupaciósobre el conjunt del territori metropolita no implica, necessaria- D'aixo, contra el que a vegades s'afirma, no segueix necessariament que els grups amb més mobilitat residencial intermunicipal siguin els de renda més baixa. La que afecta de manera decisiva Aquests grups tenen dificultat per satisfer la deman- I'espai metr0polita és la difusió del serveis sobre el da dlhabitatge no només a les més densament conjunt del seu territori. La nova ~ocaiització pren poblades de la RMB, sinó en qualsevol area de destidues formes diferenciades: nació a ['interior de la Regió Metropolitana. Es per aixo que la mobilitat afecta, sobretot, grups de renda mitja- Vegeu, per exemple, Pujades et al. (1991) i Mendizabal na, que són, d'altra banda, particularment sensibles a (1992). les qüestions de status associades a I'habitatge (vegeu Vegeu Jané & Garcia (1992). Mendizabal, 1992). ment, que hi hagi una descentralització de I'activiciutat difusa, d1arees centrals, d1us intensiu, partat terciaria de Barcelona a la resta de la RMB6. ticularment ben equipades i accessibles, a les quals les activitats .fortes. amb mes capacitat - L'ocupació terciaria localitzada a Barcelona de litigar en el mercat del sol (serveis estraterepresenta, encara, el 57,1% del conjunt d'agics, indústries d'alt valor afegit, residencia de quest sector a la RMB (1991). renda alta) tendeixen a desplacar les activitats ccdebils~ (determinats serveis personals, indústria - Les activitats terciaries estrategiques (finande baix valor afegit, residencia baixaI7. ces, consulting, management, marketing, assegurances, publicitat) continuen fermament El desplacament d'usos .febles. es produeix a traancorades en la ciutat central -on esta localitves del joc del mercat del sol en un context de zat el 88,2% d'empreses de serveis a les pugna per les rendes de posició derivades de la empreses- i, encara més, en alguns districtes centralitat i I'accessibilitat. Aixi doncs, a parer nosde la ciutat central (Sarria-Sant Gervasi, les tre, la ~~sortida~ de determinada activitat industrial Corts, IIEixample i Gracia). de la ciutat central cap a la Regió Metropolitana seria mes un símptoma de la seva capacitat Aixi, veiem que, mentre allo que els economistes d'atracció que de la seva perdua d'importancia han anomenat terciari ccbanal~ tendeix a difondre's jerarquica en el context metropolita. sobre el conjunt del territori metropolita, els principals centres administratius i els serveis a les La logica d'aquest fenomen te una doble conseempreses, el terciari <cestrategicm, hi roman fortaqüencia: d'una banda resulta en un increment ment concentrat. extraordinari de consum de sol a la RMB i, d'una altra, en un aprofundiment de la diferenciació de 2.3. El model urba resultant: una ciutat difusa ['espai metropolita, tant pel que fa a I'especialitzafortament jerarquitzada cio d'usos com a la residencia dels grups socials8. A aquestes dinamiques referents a la població i els 3. La reestructuració de la base productiva i serveis cal afegir les tendencies en la l0~alitZa~iÓ els seus efectes sobre I'ocupaciÓ: ((desindusde la indústria de les quals parlarem tot seguit (i trialització)) i relocalització de I'activitat indusque, com es sabut, impliquen una perdua del pes trial a la RMB relatiu de I'ocupació industrial radicada en el municipi central tot i el manteniment, i fins I'increment, Esbossat el context en que ens trobem, vegem de la importancia del valor afegit brut industrial que ara, breument, quins són, a grans trets, els princis'hi produeix). De tot plegat, cal col-legir que els pals efectes de les transformacions industrials processos de relocalització industrial a la RMB tenen lloc en el context de configuració d'un model Per a una elaboració teorica sobre aquests models territorial caracteritzat per: urbans, vegeu, per exemple, lndovina (1990) i Bertuglia & La Bella (1991). a) D'una banda, I'extensió de les relacions Per un assaig d'interpretació comprensiva de la disposimetropolitanes sobre un territori sempre més ció dels grups socials a les corones metropolitanes, tot i ampli, al qual resulta difícil dlestablir límits de que POC desagregada territorialment, vegeu Subirats (1992). Per un excel.lent estudi de detall sobre el desen manera unívoca. volupament dels processos de diversificació territorial indu'its per la integració metropolitana a I'area vallesana, b) D'una altra, la constitució, a I'interior d'aquesta vegeu Arribas & Módenas (1994). Sobre el tema específic de la renda familiar disponible en els municipis de la Regió Metropolitana, vegeu les diverses estimacions existents, Vegeu CEP (1990) i Clusa (1992). v.g. Oliver &Trullen (1991) i Castells et al. (1992). - 69 ÿÿ aula 2. Ocupació laboral per sectors a la Regió Metropolitana de Barcelona. Llocs de treball per ambits territorials, 1986 i i1991 Barcelona Primera Total Segona Total Total Total corona AMB corona RMB província Catalunya Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % de treball de treball de treball de treball de treball de treball de treball Sector d'activitat Agricultura, ramaderia i pesca 1.845 0,3 2.764 1,l 4.735 0,5 12.203 3,4 17.583 1,4 25.378 1,9 98.482 5,4 Indústria 197.193 31,2 119.420 48,3 319.230 36,3 186.672 51,8 509.398 41,l 578.752 42,3 710.259 39,2 Construcció 24.130 3,8 9.996 4,O 34.160 3,9 21.252 5,9 55.866 4,5 63.324 4,6 103.653 5,7 Serveis 408.189 64,7 114.935 46,5 520.346 59,2 140.437 38,9 656.188 53,O 699.739 51,2 900.077 49,7 TOTAL 631.357 100,O 247.114 100,O 878.471 100,O 360.565 100,O * 1.239.036 100,O 1.367.193 100,O 1.812.471 100,O * En les dades referents a aquest any s'han distribu'it de manera proporcional entre els sectors d'activitat els llocs de treball que, en la informació padronal, apareixen sota la rúbrica .No hi consta.. Barcelona Primera Total Segona Total Total Total corona AMB corona RMB província Catalunya 1991 Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % Llocs % de treball de treball de treball de treball de treball de treball de treball Sector d'activita t Agricultura, ramaderia i pesca 2.300 0,3 2.624 0,7 4.924 0,4 10.755 2,3 15.679 1,0 22.614 1,3 82.648 3,7 Indústria 217.422 28,6 149.549 42,3 366.971 32,9 227.922 48,2 594.893 37,5 665.977 38,4 813.386 36,2 Construcció 48.929 6,4 26.859 7,6 75.788 6,8 39.057 8,3 114.845 7,2 126.342 7,3 184.784 8,2 Serveis 492.514 64,7 174.396 49,3 666.910 59,8 195.060 41,3 861.970 54,3 917.160 53,O 1.165.727 51,9 TOTAL 761.165 100,O 353.428 100,O 1.114.593 100,O 472.794 100,O 1.587.387 100,O 1.732.093 100,O 2.246.545 100,O Font: Dades facilitades per I'lnstitut d'Estadística de Catalunya i elaboració propia. sobre ['estructura de I'ocupació a la RMB. Cal afir- Figura Ocupaci6 laboral a la Llocs de mar. de bell antuvi, que ens trobem davant un treball per arnbits territorials, 1986-1991 doble roce es: d'una banda, allo aue Dodem anome- , , nar desindustrialitzacio; d'una altra, una relocalitzacio de I'activitat industrial. Com veurem, I'impacte social d'un i altre aspecte és divers. 3.1. La c(desindustrialització)): una davallada relativa Anomenem desindustrialitzacio al procés de perdua de pes relatiu de la indústria sobre el conjunt de I'activitat economica tant pel que fa al nombre de llocs de treball com del valor produ'it. En el nostre cas, penso que cal utilitzar el terme amb molta cautela perque, com veurem, la perdua de pes relatiu no implica sempre una disminució en termes absoluts i perque la metropoli barcelonina continua sent el primer centre industrial de la Península. La perdua de pes relatiu de I'activitat industrial és un fenomen estructural que afecta bona part de les aglomeracions metropolitanes espanyoles i, ben segur, el conjunt de I'economia catalana9. A la RMB el procés s'ha concretat en una disminució del nombre de llocs de treball industrials en termes relatius i fins i tot absoluts. Aixi, durant la crisi 1975-1985, la perdua de llocs de treball a la indústria fou, com és ben sabut, molt més aguda que als serveislO. La perdua de pes relatiu no ha estat compensada, ans al contrari, en el període d'expansió posterior. En efecte, les darreres dades censals (vegeu taula 2) indiquen que per a I'interval 1986-1991 I'ocupació industrial passa de representar el 41,l al 37,5% de I'ocupació total de la RMB, tot i tractar-se d'un període especialment favorable, durant el qual la indústria guanya llocs de treball en termes absoluts. Aixi, segons les dades de que disposem, entre 1986 i 1991 s'haurien creat en el conjunt de la RMB 85.495 llocs de treball industrial per 205.782 de serveis. " Vegeu Méndez & Caravaca (1993) i Gual et al. (1991). "' Vegeu Trullen et al. (19891, Ferrer & Nel.10 (1991) i Clusa (1992). Font: Elaboració propia a partir de les dades facilitades per I'lnstitut d'Estadistica de Catalunya. Val a dir que una part important de la perdua de llocs de treball industrial és atribu'ible a raons de classificació estadística. En efecte, als tradicionals problemes de classificació per sectors s'afegeix la perdua de llocs de treball industrial deguda a la tendencia creixent de les empreses d'aquest sector de desprendre's d'activitats (com disseny, publicitat, gestió, transports, etc.) que abans tenien integrades. Aixi, la segmentació de I'activitat industrial fa apareixer com ocupació terciaria llocs de treball que anteriorment eren comptabilitzats com a industrials". Tanmateix, és innegable que sota els processos de ~desindustrialització~~ de I'economia de la ciutat subjeuen, per diversos sectors, raons de caire estructural. Raons que han estat prou analitzades des de diverses optiques12 i no és aquí el lloc d'escatir: en un context internacional caracteritzat per la integració de les economies, la indústria barcelonina presenta problemes de competitivitat que Vegeu Gual et al. (1991) i Güell (1993). Vegeu, per exemple, Petitbó & Bosch (1990) i Pla Estrategic Barcelona-2000 (1994 a). es deriven, sobretot, dels alts costos de producció (tant pel que fa al treball, el capital, el sol, les primeres materies, I'energia i els serveis), així com de fragilitat de I'estructura empresarial i de I'escas desenvolupament de tecnologia propia. 3.2. La ccrelocalització)) de la indústria: una descentralització selectiva D'altra banda, la relocalització de la indústria resulta de I'existencia dels creixements diferencials d'aquesta activitat en els diversos ambits que integren I'espai economic barceloni (el municipi, la primera i segona corona metropolitana). En termes d'ocupació, aquests creixements tendeixen. a afavorir les corones metropolitanes enfront a les Brees centrals. Aixi, referint-nos sempre al periode d'expansió anterior a la crisi actual (1986-1991), el nombre d'ocupats en la indústria va créixer en termes absoluts en tots els ambits metropolitans (vegeu la taula 2 i la figura 1)' pero I'ocupació industrial localitzada en el municipi de Barcelona continua perdent pes relatiu sobre el conjunt de la regió metropolitana (tot passant del 38,7 al 36,5% del total, mentre la primera corona augmentava la seva participació del 23,4 al 25,1%). Val a dir, pero, que en aquest període es crearen, segons dades censals, 20.229 llocs de treball considerats industrials al municipi de Barcelona. Cal recordar també que el 1991 el nombre de llocs de treball industrials radicats a Barcelona continuava superant la resta de l'area metropolitana (217.422 enfront 149.549) i equivalia, aproximadament, al de la segona corona metropolitana (que en tenia 227.922). Almenys una part d'aquestes diferencies en el creixement de I'ocupació industrial es deguda al trasllat d'empreses des del municipi central cap a la resta de I'area i la Regió Metropolitana. Tanmateix, com s'ha explicat a bastament, la productivitat de la indústria per treballador ocupat és variada en els diversos ambits que configuren el territori metropolita, de manera que Barcelona, tot i perdre pes relatiu des del punt de vista de I'ocupació, sembla que tendeix a mantenir, encara, una gran primacia en termes de valor afegit brut industrial produit13. És aquest un tema de gran importancia pero sobre el que no hem d'estendre'ns ara. Diversos autors han volgut interpretar aquests canvis en el pes relatiu i tendencies relocalitzatives de la indústria en funció d'una transformació del model productiuI4. Aixi, el creixement diferencial més rapid de I'entorn metropolita obeiria a I'exhauriment dels models de producció basats en economies d'escala i aglomeració i el pas cap a models de producció flexibles que descansen en la segmentació dels processos productius, la potencialitat de la petita i mitjana empresa i I'aptitud de la forca de treball. Per al desenvolupament d'aquest model serien de particular importancia la formació d'espais industrials en que es generin externalitats de caracter territorial: aquest tipus d'espai tindria més possibilitats d'apareixer en mercats de treball relativament autocontinguts (com Sabadell, Terrassa, Mataró o Granollers), amb identitat i tradició propia, que en el cor del sistema metropolita (Barcelona i el seu entorn immediat). 4. L'impacte social de la reestructuració productiva: polarització social, increment de la mobilitat, atur i dificultats d'adaptació als requeriments del mercat de treball A I'hora d'analitzar I'impacte social dels processos de reestructuració productiva a la nostra ciutat procedirem de la forma següent: en primer lloc (epígrafs 4.1 i 4.2) s'abordaran les consequencies de la desindustrialització i els efectes de la desconcentració en el suposit d'una rapida reabsorció de bona part de la forca de treball alliberada pel sector industrial per d'altres sectors economics, com, fins a cert punt, ha pogut ocórrer en el periode d'expansió 1986-1991; a continuació (epígraf 4.3.) s'estudiaran els efectes d'aquests fenomens en un context de crisi com I'actual, en el qual la perdua d'ocupació en la indústria manufacturera no es compensada per guanys en la resta de sectors. l3 Vegeu Oliver & Trullen (1992) i Salvador (1994). l4 Vegeu, per exemple, Costa (1990) i Trullen (1991). SOS I. 9 4.1. Les consequencies de sol ser molt més pet~t, molt més estret que en el la desindustrialització: un increment sector servem, on trobem ans servels extremade la polarització social? ment ben pagats al costat d'uns servels extremament mal pagats. (per dlr-ho tot en paraules de En la ilteratura SOCIO~O~IC~ trobem I'aflrma~lÓ que el I1economlsta Alfredo Pastor)l5. procés de (4ranslclo d'una clutat ~ndustrlal a una c~utat de servels es molt sovlnt acompanyat d'una L'ev~denc~a estadistlca d'aquestes aflrmac~ons no polar~tzac~ó en la dlstr~buc~o de la renda I alxo pro- és facll d'obtenlr. Hem volgut conf~rmar-la per a la voca els corresponents desequlllbrls soc~alsn. AIXO nostra c~utat amb les dades de I'Enquesta de serla a causa que .la lndustr~a és un sector molt la RMB, sobre els hablts I condlc~ons de v~da de la mes homogenl que els servels quant a remuneraclons: el ventall de salarls en una empresa ~ndustr~al ' Vegeu Pastor (1991) Taula 3. lndexs mitjans dels ingressos 7ula 4. Coeficient de variació (o/Z.100) individuals nets mensuals' a la RMB". ?Is ingressos individuals nets mensuals' Per sectors d'activitat i ambits territorials, la RMB". Per sectors d'activitat i ambits 1989 ,,rritorials, 1989 - -- - -- - Barcelona Pr~mera Segona Total Barcelona Pr~mera Segona Total corona corona RMB corona corona RMB lndustr~a 115,2 96,8 89,l 101,2 lndustr~a 60,5 64,4 55,3 61,8 Servels 109,9 83,4 87,2 97,7 Servels 75,3 69,2 62,4 73,8 TOTAL 112,9 89,3 89,4 100,O TOTAL 75,2 68,5 58,3 72,l (cons~derant els (cons~derant els quatre sectors quatre sectors d'act~v~tat) d'act~v~tat) Sense comptar Ingressos extres Sense comptar Ingressos extres. Reglo I Reglo I Font: Enquesta Metropolltana de Barcelona, 1990 Font: Enquesta Metropohtana de Barcelona, 1990. Figura 2. lndexs mitjans dels ingres Ingressos individuals net! als' individuals nets mensuals' a la Regia de la Regió I. Per sector Per ambits territorials i sectors, 198 I - - - s i ambits territorials, - 19 - gura 3. 1 - - - 7- corona lndustr~a Barcelona Total RMB 90 1~0 110 ' Sense comptar Ingressos extres Font Enquesta Metropolltana de Barcelona, 1990 j mensui .- -- -- - - - - - 40 ....................... 35 -------------- -------- 30 25h - - - - - - - - - - - -/ - - - - - - - - 20 ---------- ---- ------- 15 ------ ------ -I- Servels ,o ------- ------- ----- 5 - - - - ./ - - - - - - - - - - - - - o+,::::I:n ~00000000 ,00000000 m O c O O O O O ~00000000 g;g:ZzE%% VOVOO-A-w mwooooo~ OOO", gZZZgggp I - N Sense comptar Ingressos extres Font Enquesta Metropolrtana de Barcelona 1990 conjunt 73 activitat! - Bibliografia Serveis d10rdenaciÓ Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de llArea Metropolitana de Arribas, Ramon; Módenas, Juan Antonio (1994); Barcelona (mecanografiat). .Les disparitats en el creixement de Cerdanyola del Valles, Rubí i Sant Cugat del Valles: tres vies en Costa, Maria Teresa (1990); .La organización procés de consolidació urbana del sud del Valles industrial del territorio. Descentralización producti- Occidental, 1960-1991~~ a Gausac, Sant Cugat, va y economias externas., a Martí Parellada, dir., juny (en premsa). Estructura económica de Cataluña, Madrid, Espasa-Calpe (pp. 225-249). Bertuglia, C.; La Bella, A. eds. (1991); 1 sistemi urban;, Mila, Franc0 Angeli (vol. 1, 437 PP.; vol. 11, Esteban, Juli (1991); .El fet metropolita^, a Primer 943 pp.). Congrés Catala de Geografia, Barcelona, Societat Catalana de Geografia (vol. I, Conferencies, pp. 81-107). Bluestone, B.; Harrison, B. (1982); The Deindustrialization 0f America. P1ant.S Closing, Esteban, Manuel (1989); Distribució de la mobilitat com munit^ ~ba~d~nment and the Dismantling of per treball a la Regió Metropolitana de Barcelona. Basic Industry, Nova York, Basic BÓoks (323 pp.). Analisi dels mercats de treball, Barcelona, rea Metropolitana de Barcelona (43 pp.). Casassas, Lluís (1990); La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunyal Barcelona1 Institut dlEstudis Ferrer, Amador & Nel,lo, Oriol (1991); cBarcelona: Catalans (27 pp.). la transformació d'una ciutat industrial., a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 3, Barcelona, Casso, Jordi (1994); .El planejament urbanístic juliol 9-30). vigent al Valles Occidental., a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 17, Barcelona, febrer (PP. 23-29). Gual, Jordi et al. (1991); La indústria catalana en els anys noranta, Barcelona, Ariel/CIDEM, 1991 Castells, Antoni et al. (1992); Estimació de la (334 PP.) renda familiar disponible a les comarques i municipis de Catalunya, 1989, Barcelona, Generalitat de [Güell, Xavier] (1993); ~L'evolució de I'atur a Catalunya (104 pp.). Barcelona i a I'area metropolitana. Aportacions a un debat obert., a Barcelona economia, 20, Centre dlEstudis de Planificació (1990); El serveis a Barcelona, quart trimestre (pp. 35-44). les empreses a la Regió Metropolitana de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (350 pp.). Indovina, Francesc0 (1990); <<La citta possibilen, a La citta fine millennio, Mila, F. Angeli (pp. 11-74). Clusa, Joaquim (1992); .La distribució territorial de la indústria i els serveis a la Regió Metropolitana Jané, Assumpta & Garcia, Pilar (1992); .El mercat de Barcelona als sis anys de la recuperació econode I'habitage com a factor incentivador de I'emigramica., a Papers. Regió Metropolitana de Barcecio. El cas de Barcelona)>, a Barcelona economia, lona, 12, Barcelona, abril (pp. 9-39). 16, Barcelona, octubre (pp. 85-93]. Clusa, Joaquim (1993); La dinamica metropolitana Méndez, Ricardo & Caravaca, lnmaculada (1993); 1981-1 993. Població, habitatge, mercat de treball, Procesos de reestructuracion industrial en las aglomobilitat obligada i mercat immobiliari per Sismeraciones metropolitanas españolas, Madrid, temes Urbans i Districtes, Barcelona, Direcció de MOPT (232 pp.). 80 - -- Mendizábal, Enric (1992); .Els moviments migratoris a la Regió Metropolitana de Barcelona., a Marina Subirats (dir.), Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1990, Barcelona, Institut dlEstudis Metropolitans de Barcelona (vol. 1, PP. 1-23). Nel40, Oriol (1993); .El territorio metropolitano de Barcelona. Dinámicas urbanas y políticas públicas., a Manuel Ferrer, ed., Planeamiento y gestión metropolitana, comarcal y municipal, Pamplona, EUNSA (pp. 107-1291, Oliver, Josep & Trullen, Joan (1991); .Distribució espacial de la renda a I'area metropolitana de Barcelon a (1979-1987): Barcelona-ciutat, districtes i municipis. a Banca Catalana. Revista Economica, 95, Barcelona, desembre (pp. 1-18). Oliver, Josep & Trullen, Joan (1992); aproximació a I'estructura i al valor de la producció a Barcelona i la seva area metropolitana (1985)~~ a Revista economica de Catalunya, 21, Barcelona, setembre (PP. 9-18). Pastor, Alfredo (1991); ~L'economia de Barcelona i I'economia dels barcelonins~, a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 5, Barcelona, setembre (pp. 35-42). Petitbó, Amadeu & Bosch, Júlia (1990); .El sector industrial^, a Martí Parellada (dir.), Estructura económica de Cataluiía, Madrid, Espasa-Calpe (pp. 225- 249). Pla Estrategic Barcelona-2000, Comissió Tecnica 2 (1994 a); te potenciació del paper de la indústria i sectors actuals, nous sectors i difusió tecnologica~, a Informes provisionals de les Comissions tecniques presentats al president i vice-presidents del Consell General del Pla Estrategic Barcelona-2000, Barcelona, Pla Estrategic (.Documents de Treball. 17, pp. 34-57). Pla Estrategic Barcelona-2000, Comissió Tecnica 5 (1994 b); .Els ambits d'influencia de Barcelona., a Informes provisionals de les Comissions tecniques presentats al president i vice-presidents del Consell General del Pla Estrategic Barcelona-2000, Barcelona, Pla Estrategic (.Documents de Treball. 17, PP. 114-1471, Pujadas, Isabel et al. (1991); .Moviments migratoris intermunicipals a la Regió Metropolitana de Barcelona., a Papers de Demografia, 56, Bellaterra, juliol (pp. 1-98). Sáez, Javier (1990); .El mercat de sol industrial a I'area de Barcelona., a Barcelona economia, 9, Barcelona, quart trimestre (pp. 94-106). Serra, Josep (1991); .La ciutat metropolitana. Delimitacions, desconcentracions, desequilibris. a Primer Congrés CataM de Geografia, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, (vol. 2, Ponencies, PP. 307-332). Subirats, Marina, dir. (1992); .Grups i classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona., Barcelona, Institut dlEstudis Metropolitans de Barcelona (volum 5 de IIEnquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, 1990, 158 pp.). Trullen, Joan et al. (1989); .Canvi economic durant la crisi a I'area metropolitana de Barcelona: una aproximació territorial., a Revista economica de Catalunya, 10, Barcelona, gener (pp. 68-79). Trullen, Joan (1990); .El planejament territorial de la Regió I des d'una perspectiva economica: cap a un nou model de desenvolupament economic i social de rea Metropolitana de Barcelona., a Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 3, Barcelona, juliol (pp. 31-44). Valles, Josep M. & Nel.10, Oriol (1993); .De ciutat a metropoli. Notes per a una lectura del Pla Estrategic Barcelona-2000 des d'una perspectiva me trop oli tana^, a Barcelona economia, 18, Barcelona, segon trimestre (pp. 7-20).