Els serveis : factor de retard o d'estímul de la competitivitat territorial

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 18, juliol 1994, p2gs. 43-51 ELS SERVEIS: FACTOR DE RETARD O D'EST~MUL DE LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL EZEQUIEL BARÓ Economista. Universitat de Barcelona SUMARI 1. Introducció 4. Les activitats de serveis com a determinants de la competitivitat territorial 2. Algunes evidencies empíriques sobre I'evolució de les activitats de serveis a la ciutat de Bibliografia Barcelona 3. Les limitacions en la informació i I'analisi de les activitats de serveis ABSTRACT El treball parteix de la constatació de I'elevat pes específic dels serveis en I'economia de Barcelona (64,53% de I'ocupació I'any 1991 enfront el 27,96% dels ocupats en la indústria). La tendencia cap a la ((terciarització)) de la ciutat sembla doncs -malgrat limitacions que les dades plantegen a I'analisiprou evident. Aquesta tendencia ha estat percebuda a vegades com un ((factor de retard. de I'activitat economica. Pero aquesta visió parteix d'una consideració massa simple del terciari, tot considerant-lo un sector homogeni, i no te en compte I'important desenvolupament que en els darrers anys han tingut a la ciutat els serveis per a usos intermedis que entren a formar part, com qualsevol altre input, dels processos de producció industrial i no industrial. Per contra, a judici de I'autor, el desenvolupament del sector, per assolir un service-mix idoni, sera un factor clau per a la competitivitat futura de I'econornia de la ciutat. El trabajo parte de la constatación del elevado peso especifico de 10s servicios en la economia de Barcelona (64,53% del empleo el año 1991, frente el 27,96% de trabajadores en la industria). La tendencia a la terciarización de la economia de la ciudad parece pues -pese a las limitaciones que 10s datos disponibles imponen al análisis- bastante evidente. Esta. tendencia ha sido percibida en ocasiones como un ((factor de retraso)) de la actividad economica. Pero tal visión parte de una consideración demasiado simple del terciario, al considerar10 un sector hornogeneo, y no tiene en cuenta el importante desarrollo que en 10s últirnos aiios han conocido en la ciudad 10s servicios para usos intermedios, que pasan a formar parte, como cualquier otro input, de 10s procesos de producción industrial y no industrial. A juicio del autor, el desarrollo de este sector, hasta alcanzar un servicemix idóneo, será precisamente un factor clave para la competitividad de la economia de la ciudad. Le travail part de la constatation du poids specifique des services dans I'éconornie de Barcelone (64,53% de I'emploi pour I'annee 1991, face au 27,96% des employes de I'industrie). La tendance a la tertiarisation de I'economie de la ville semble donc -malgre les limitations que les donnees dont on dispose imposent a I'analysesuf- fisamrnent evidente. Parfois cette tendance a ete percue comme un ((facteur de retard. de I'activite econornique. Mais cette vision part d'une consideration trop simple du tertiaire, qui le voit comme un secteur hornogene et ne tient pas en compte I'irnportant developpement que les services pour usages intermediaires, lesquels entrent comme n'importe que1 input dans le procés de production industrielle et non industrielle, ont connu dans la ville durant les dernieres annees. L'auteur estime que le developpement de ce facteur -jusqula la forrnation d'un service-mix convenablesera precisemment un facteur cle pour la competitivité de I'economie de la ville. ELS SERVEIS: FACTOR DE RETARD O D'ESTÍMUL DE LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL 1. Introducció Com el seu títol indica, la referencia principal de les Jornades .La Barcelona industrial. és la industria a la ciutat, la seva situació actual i el seu futur. Per tant, el contingut d'aquest article -que ha de tractar, en canvi, de les activitats de serveishau- ria de complir, si més no, tres proposits: Primer, descriure breument el pes específic i la composició essencial de les activitats de serveis a la ciutat de Barcelona, en relació amb les activitats industrials. Segon, intentar desfer una imatge, prou difosa, atribu'ida als serveis (o a una part substancial d'ells) com un factor de retard o de crisi per a una area urbana determinada. Tercer, tractar de centrar i d'estimular el debat ulterior. En aquest sentit I'article s'orienta cap a la reflexió entorn el paper de les activitats de serveis en la competitivitat territorial. 2. Algunes evidencies empíriques sobre I'evolució de les activitats de serveis a la ciutat de Barcelona Es pot comencar per algunes evidencies. La taula 1 -segons dades de I'arxiu de I'INS'S- mostra que I'any 1991 hi havia a la ciutat de Barcelona 483.562 ocupats assalariats en activitats de serveis. Aquests ocupats representaven el 64,5% de la població ocupada assalariada total de la ciutat. En contrapartida, els ocupats assalariats a la industria n'eren 209.487 (265.773 si es compten els ocupats a la construcció); és a dir el 27,9% del conjunt dels ocupats assalariats (el 35,5% si comptem els ocupats a la construcció). Si es pren com a referencia el període compres entre 1981 i 1991, es pot constatar la següent evolució: - El creixement de la població ocupada assalariada a la ciutat fou de 69.427 persones (de 679.908, I'any 1981, a 749.335, I'any 1991); és a dir, un creixement del 10,2%. - Aquest creixement fou el resultat de I'augment en 130.491 persones dels ocupats assalariats als serveis i de la perdua de 61.064 ocupats assalariats a la industria i la construcció. En percentatge, la població ocupada assalariada en els serveis va créixer el 36,9% en aquests anys (lleugerament més en el primer quinquenni que en el segon), mentre que la població ocupada assalariada a la indústria va decréixer el 24,3% (i la de la construcció augmenta el 12,8%, sobretot naturalment en el segon quinquenni, coincidint amb les obres de preparació dels Jocs Olimpics). Per acabar aquest breu repas cal destacar també que el pes dels serveis és considerablement més gran a la ciutat de Barcelona que al seu entorn. Prenent novament com a referencia les dades dels ocupats assalariats de 1991, la seva distribució percentual per grans sectors d'activitat és forca il.lustrativa: Taula 1. Divisió per sectors de I'ocupació de la població assalariada a la ciutat de Barcelona Població ocu~ada assalariada Branques d'activitat 1981 Percentatge 1991 Percentatge Percentatge 1991/1981 Indústria Construcció Serveis TOTAL 679.908 100,OO 749.335 100,OO 10,2 Mentre que, a Barcelona, els ocupats assalaagraries). Aquesta manca d'una informació prou riats industrials representaven aquest any el completa es posa de manifest, molt especialment, 27,9% del total d'ocupats de la ciutat, a la en els límits notoris a I'hora de la mateixa comptaresta de la Regió I suposaven el 47,5%. bilització i classificació dels serveis. En canvi, els ocupats assalariats en el sector de serveis representaven el 64'5% a la ciutat de Barcelona i només el 43'5% a la resta de la Regió 1. A més, els ocupats en serveis a la ciutat de Barcelona eren el 67% del total de treballadors en aquest sector en el conjunt de la Regió I; en canvi, els ocupats en activitats industrials -sense comptar la construcció- a Barcelona representaven només el 44,5% dels treballadors industrials de la Regió I. Aquestes dades semblen evidenciar I'evolució accentuadament ((terciarian de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, aquesta tendencia a la ((terciarització. no és, en cap cas, un fet atípic. El creixement del pes específic de les activitats de serveis a les societats modernes (que alguns qualifiquen ja de societats postindustrials) és un fet incontestable que cal reconeixer i tractar d'explicar. Més encara els processos de ((terciarització. urbana: el terciari és -es diu molt sovintuna activitat economica eminentment urbana. Des de fa molt de temps, els experts han destacat la relació sinergica entre creixement urba i ((terciarització.. 3. Les limitacions en la informació i I'analisi de les activitats de serveis Ara bé, a I'hora d'avaluar d'una manera més precisa i detallada aquesta evolució ((terciarian de les ciutats, a I'hora d'explicar aquest fenomen i tractar de donar-li una significació topem amb certes restriccions. Una primera restricció rau en la insuficiencia (i, en molts casos, en la precarietat) de la informació -estadística i economicasobre les activitats de serveis (especialment en relació amb la que si hi ha disponible per les altres activitats industrials i Cal recordar que el terme d'activitats .terciaries)>, tal i com habitualment el venim utilitzant, fou inventat pels economistes (Clark, Fisher) que definiren -fa quasi bé seixanta anysels grans ((agregats. de la comptabilitat nacional. De fet, aquests economistes només havien identificat de manera prou precisa dos dels grans dominis de I'activitat economica: I'agricultura i la indústria. En la seva opinió, el dit sector ((terciari. era tota la resta! Els serveis, doncs, a efectes de comptabilització i de classificació, eren el residu de tot a110 que no és ni industrial ni agrícola. I, malgrat el creixement i la diversificació de les activitats anomenades ((terciaries., aquesta és encara la classificació de referencia més habitual. Quins límits planteja aquesta classificació d'activitats? En citaré tres: a) El primer és que ens indueix massa a considerar els serveis com un conglomerat molt homogeni d'activitats, la qual cosa -sens dubte- no és certa. Contrariament, les activitats de serveis són molt més heterogenies entre elles del que ho puguin ser les activitats industrials o agraries. S'esmenten més endavant algunes implicacions d'aquest fet. b) El segon límit de la classificació d'activitats habitual és que no ajuda a copsar el procés de ((terciarització~ que esdevé dins la propia industria. No ajuda a posar de manifest els profunds canvis que, si més no en els darrers vint anys, han tingut lloc en els processos industrials i que han determinat un augment (quantitatiu i qualitatiu) de la presencia de les activitats de serveis dins d'aquests processos. C) Finalment, el tercer límit que cal atribuir a ['esmentada classificació és que no ajuda tampoc a evidenciar les fortes interrelacions que estan tenint lloc entre les activitats industrials i les de serveis (molt especialment les activitats de serveis que els hi donen suport: els anomenats serveis a la producció o a les empreses). I, en canvi, probablement, aquest és un dels fenomens més rellevants en les transformacions de I'estructura productiva de molts pa'isos com el nostre. Per tant, primera restricció de caire informatiu. La segona restricció fa referencia, en canvi, a les eines analítiques que tenim a I'abast per explicar molts des fenomens que acompanyen el creixement del sector terciari. Malgrat que a la darrera decada les aportacions, teoriques i aplicades, d'analisi de les activitats de serveis han estat molt més freqüents i de forca entitat, el panorama en aquest sentit és encara d'un evident retard, si més no en relació amb el pes específic i la significacio economica de les activitats terciaries a I'actualitat. En particular, les aportacions més recents no han lograt bandejar encara una certa visió del terciari com un .factor de retard. de I'activitat economica (el motor, el dinamisme, rau a la indústria!) que encara esta molt difosa i és molt influent. Cal recordar, en aquest sentit, que la interpretació predominant, en els darrers trenta anys, respecte a I'augment del pes de les activitats terciaries en els pa'isos industrials ha recolzat sobre dos fets: - El desplacament progressiu del consum de bens pel consum de serveis a mesura que ha anat creixent la renda disponible per capita (la majoria dels serveis tenen una elasticitat-renda molt superior a la unitat). - Una productivitat estructuralment més feble en el sector de serveis que en el sector industrial. Sens dubte, aquest fets han estat corroborats per una gran part de I'evidencia empírica disponible i, a més juntament amb altres factors, han servit per explicar de manera prou clara I'increment de I'ocupació terciaria i la més alta natalitat (i també mortalitat) d'empreses en aquest sector. Tanmateix, aquestes mateixes circumstancies no serveixen per explicar una part substancial dels canvis més recents en la composició de les activitats de serveis: en particular, el fort desenvolupament dels serveis [[per usos intermedis.; és a dir, d'aquells serveis que, com qualsevol altre input tangible de producció, entren a formar part dels processos de producció, industrials i no industrials. Copsar aquesta dimensió de la derciarització~ de I'economia requereix, com ja s'ha dit abans, trencar amb la idea d'un sector terciari homogeni. Al contrari, cal reconeixer la seva profunda heterogene'itat: tant pel que fa al paper que els diferents serveis juguen a I'economia com en relació amb les caracteristiques de la seva oferta, amb les caracteristiques de la seva demanda i, finalment, amb el comportament de les firmes de serveis i dels altres agents prestataris. A la darrera decada, el .paisatge. dels serveis a la ciutat de Barcelona s'ha diversificat molt, de manera que no es pot dir que existeixi una Única explicació del fenomen de 4erciaritzación de la ciutat. En deu anys, el creixement dels serveis a la ciutat s'ha fet molt més complex. Darrera de I'evident creixement desigual de les activitats terciaries a la ciutat (sigui en termes d'ocupats, sigui en termes de valor afegit), cal tractar de comprendre millor les caracteristiques de les mutacions de la seva oferta. Així, i amb les cauteles a que obliguen les mancances estadístiques ja esmentades, es pot veure a la taula 2 que el creixement global (que ja s'ha documentat al principi) del sector de serveis a Barcelona recobreix resultats molt diversificats pel que fa a I'evolució de les diferents branques terciaries. Destaquem-ne alguns, prou evidents: - Entre 1981 i 1991 es distingeixen canvis substancials en alguns dels que es poden anomenar .serveis de massa. (és a dir, aquells que tendeixen a assumir en els processos de prestació models de comportament i d'eficiencia semblants als de la indústria: estandardització, automatització, labour-saving, i que tenen, també, mercats de treball molt similars als industrials). Ja a finals dels anys setanta, fenomens com la introducció en massa dels instruments informatics i d'automatització de certs processos s'havia estes en una gran part dels serveis financers i d'assegurances. També es produ'iren transformacions notables en moltes estructures d'oferta dels sectors de serveis comercials i en alguns de transport. Fins i tot, s'iniciaren processos de Taula 2. Evolució de I'ocupació en el sector terciari a la ciutat de Barcelona (1981-1991) Població ocupada assalariada Branques d'activitat 1981 1991 Percentatge 1991/1981 Comerc a I'engros 24.533 41.396 68,7 Comerc al detall 64.518 66.077 2,4 Restauració i cafes 13.192 21.909 66,l Hostaleria 4.231 7.014 65,8 Reparacions 6.920 7.975 15,2 Comerc, restauració, hostaleria i reparacions Transports i comunicacions 31.254 45.995 47,2 Institucions financeres 31 .O29 34.192 10,2 Assegurances 14.694 14.273 -2,9 Auxiliars financers i activitats immobiliaries 2.401 7.151 197,8 Serveis a les empreses 23.014 47.010 104,3 Institucions financeres, assegurances, serveis a les empreses Administració pública Sanejament i neteja Educació i investigació Sanitat i serveis veterinaris Assistencia social i altres serveis Serveis recreatius i culturals Serveis personals Serveis domestics Representacions diplomatiques i organitzacions internacionals Altres serveis 135.488 185.628 37,O racionalització de certes activitats de les AA.PP. Tot plegat va repercutir en un notori augment de la intensitat de capital en la prestació dlaquests serveis i, en conseqüencia, en fre en I'evolució de les xifres d'ocupació de tots aquests sectors d'activitat. Així, entre 1981 i 1991, a la ciutat de Barcelona, I'ocupació assalariada del sector d'assegurances disminuí el -2,9%, la del sector financer només va créixer el 10'2% i la del sector del comerc al detall el 2,4%, front a un creixement del 36,9% del conjunt de les activitats de serveis durant el mateix període. - En aquests mateixos deu anys, en I'evolució de la composició de I'oferta terciaria a la ciutat de Barcelona hi influeixen de manera molt notable els canvis substancials esdevinguts en el patró de consum de les famílies, i també en els seus modes de vida: I'analisi de les dades de les enquestes de pressupostos familiars per a I'ambit de Barcelona pot donar forca evidencia al respecte. Cal destacar en especial el fort increment de les activitats de serveis que no depenen directament de I'evolució de la renda disponible de les famílies: I'ocupació assalariada en I'ambit dels serveis sanitaris i d'acció social va créixer aquests anys el 110,6%, en educació i recerca el 75,4% i en serveis recreatius, culturals i esportius el 119,4%. - Finalment, durant aquesta decada de referencia, es pot constatar també un fort creixement dels anomenats .serveis a les empreses., de suport -en molts casos estrategic- a I'activitat productiva industrial: I'ocupació en el sector dels serveis a les empreses propiament dits va créixer el 104,3%, mentre que I'augment de les xifres d'ocupació en el sector (molt heterogeni) d'auxiliars financers i altres activitats lligades al mercat immobiliari fou del 197,4%. 4. Les activitats de serveis com a determinants de la competitivitat territorial Ara voldria centrar la reflexió sobre la següent qüestió: és el desenvolupament del terciari un ~factor de retard. (o de crisi) o és un .factor de renovació~ per a un territori determinat, en aquest cas una ciutat com Barcelona? Per respondre, avui, a aquesta qüestió convé abans plantejar, i mirar de resoldre, una qüestió previa: que és el que determina actualment, la competitivitat territorial? La resposta a aquesta qüestió, durant molts anys, ens I'ha donat el que podem anomenar .model tradicional. de la competitivitat territorial. Segons aquest model, dit de manera resumida, uns costos més baixos dels recursos (inclosos els d'accessibilitat) en un territori permeten obtenir uns costos de producció també més redu'its, que són els que garanteixen, de manera quasi bé exclusiva, la competitivitat de les empreses que s'hi han instal-lat i, per tant, del territori economic en el seu conjunt. Els empresaris, consegüentment, tendiran, en aquestes circumstancies, a localitzar més les seves activitats en aquests indrets, abans que situar-les en altres on els costos dels factors siguin comparativament més alts. Aquest model ha explicat, sens dubte, de manera prou adequada les pautes de localització de la producció (de massa) en regim de competencia, fonamentalment, pels costos. Tanmateix, tot i que aquesta ~Iogica directament Iligada als costos. preval en un cert nombre de situacions, no tota I1evidencia empírica sobre les tendencies actuals de localització de les activitats economiques confirma, avui, aquesta mena de comportaments dels agents econornics. Així, cal destacar a tall d'exemple, I1elevada competitivitat que demostren molts pa'isos o territoris que podem qualificar de .costos alts., el notable alentiment dels fluxos centre-periferia i el replegament del joc economic cap a les zones més desenvolupades (i també més cares.) i, molt especialment a nivell nacional, la paralització dels processos de difusió industrial, basats fonamentalment en els diferencials dels costos, en benefici dluna nova ~~metr~~olitanització~~ de les principals activitats economiques. Algunes de les raons principals d'aquest canvi de vament en la generació continuada de recursos i tendencia que s'han addu'it són clares: competencies ~específics~. En aquest context, per tant, la referencia ja no pot ser la firma a'illada, - En primer Iloc, la progressiva reducció -en sinó les xarxes de productors i usuaris implicats en certs espais econornicsdels diferencials abuns mateixos proposits i mercats (en unes mateisoluts de costos, reducció deguda a una més xes cadenes de valor. per emprar la coneguda gran mobilitat dels factors i també a una terminologia de Porter). més gran homogene'ització dels modes de vida. Des d'aquesta perspectiva es pot avaluar millor el - En segon Iloc, el desenvolupament d'un tipus de competencia per ~diferenciació~, basat en factors diferents al cost, com la qualitat, la varietat, els terminis de lliurament dels productes o els serveis que acompanyen aquests productes. - En tercer Iloc, una desconnexió creixent entre el cost dels recursos emprats i el resultat o rendiment global -inclos el propi cost dels productes-. Aquest rendiment sembla dependre mes de la .qualitat de combinació~ dels factors (és a dir, de I'eficacia de I'organització del procés de producció, en sentit ampli, en que aquests s'insereixen) que del seu cost individual. Les conclusions que es deriven d'aquests fets són prou evidents. Si les firmes continuen invertint a les zones urbanes o metropolitanes dels pa'isos més desenvolupats, on aparentment els costos són més desfavorables, aixo no respon a cap comportament .irracional.. Si els costos diferencials no són, en molts casos, la guia principal per explicar les pautes de localització d'una part important (quantitativament i qualitativa) de I'activitat economica no és per raons inexplicables. Aixo vol dir, només, que I'efecte de competitivitat d'una estructura territorial s'ha de medir més, hores d'ara, per la seva aptitud o contribució a la qualitat de I'organització productiva. Cal qüestionar en aquest sentit una imatge del territori com un diposit (desigualment dotat) de recursos [[generics~, apropiables en un mercat obert, imitables i transferibles sense restriccions. Cal substituir-la per una representació del territori com una r estructura^ que esta compromesa actipaper dels serveis a aquesta contribució a la qualitat de I'organització productiva, a I1~eficiencia-com- petitiva* d'un territori concret. Podem veure-ho d'aquesta manera: el procés de creixent integració economica europea ampliara la .competencia a nivell continental. En aquest context, cada area (cada ciutat o, millor, cada aglomeració metropolitana) haura de comptar sobre uns avantatges competitius dels que haura de dependre la seva capacitat de desenvolupar unes funcions de pol de I'activitat economica (és a dir, de pol susceptible, en aquest nou context, d'atraure nous factors productius i noves iniciatives empresarials). La concentració de les empreses en determinades localitzacions és, i sera cada cop mes, una conseqüencia, no solament de circumstancies complexes d'ordre ambiental i cultural, sinó també de les possibilitats que aquelles tinguin d'externalitzar algunes de les seves funcions organitzatives. La possibilitat que tingui una area determinada d'oferir serveis que puguin satisfer aquestes necessitats d1externalitzaciÓ determina, doncs, en gran mesura la seva capacitat d'exercir les funcions de centre polaritzador d'activitat economica i, en darrera instancia, I'entitat del seu propi avantatge en una competició entre arees economicament homogenies. Dit d'altra manera, el creixement de I'activitat economica en una area urbana no és, en cap cas, independent del desenvolupament harmonic de les funcions de suport del serveis a les empreses. Per emprar un terme més proper al marketing empresarial, una area per ser competitiva, haura d'encertar amb la seva oferta de cservice-mix.. ~Service-mix. que ha de dotar a I'area tant d'una capacitat suficient per donar suport organitzatiutecnologic a les empreses (per tant ha de disposar d'una gamma ampla, un nivell de qualitat adequat dels serveis a les empreses -consultories, serveis tecnics, publicitat, serveis d'informació i informatics, etc.- i dlunes infrastructures de recerca -basica i aplicadaeficients i un adequat sistema d'interaccions indústria/recerca i universitat/recerca aplicada), com dlestructures preponderantment públiques susceptibles dlafavorir o potenciar indirectament I'activitat poductiva (dotacions infrastructurals que millorin la localització i la comunicació de les funcions estrategiques de la ciutat; infrastructures de suport a les activitats comercials -fira, mercats majoristes, turisme de negocis- i requalificació d'una bona part dels serveis de les administracions públiques -i per tant del seu personal-, transferint a aquest ambit una certa dosi de mentalitat de gestió i d'eficiencia privada). Bibliografia Bailly, A.S.; Maillat, D. (1988); Le secteur tertiaire en question, Ginebra. Éditions Régionales Européennes. ~ Baró, E.; Soy, A. (1989); Els serveis a les empreses a la Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Capellin, R. (1988); ~Transaction costs and urban agglomeration~, Révue d1Economie Régionale et Urbaine, núm. 2. Capellin, R. (1989); ~The diffusion of producer services in the urban systemn, Révue dfÉconomie Régionale et Urbane, núm. 4. Coffey, W.J.; Polese, M (1989); ~Producer services and regional development: a policy-oriented perspective~;Papers of the Regional Science Association, núm. 67, pp. 13-27. Di Palma, M. (1982); 4 servizi alle imprese come fattore di localizzazione~, Rassegna Economia, pp. 1.013-1.041. Lanzani, A. (1987); ~Attivita terziarie e transformazioni urbanen, Archivio di Studi Urbani e Regionali, núm. 28, pp. 55-116. Marshall, J.M.; (1985); .Services in a postindustrial economy~, Environment and Planning, A, núm. 17, PP. 1.155-1.167. Noyelle, T.J. y Stanback T.M. (1984); The economic transformation of American cities. Ottawa. Rowman and Allanheld. Philippe, J.; Monnoyer, M.C. (1989); ~Gestion de I'espace et développement des services aux entreprises., Revue dlÉconomie Régionale et Urbaine, núm. 4, pp. 671-684. Senn, L; Marini, M.P. (1989); ~Développement economique et demande de services., Papers de Seminari, núm. 32, pp. 143-164.