La indústria a la ciutat de Barcelona

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA nGm. 18, juliol 1994, piigs. 13-25 LA INDUSTRIA A LA CIUTAT DE BARCELONA NARCISA SALVADOR Economista. Directora del Gabinet Tecnic de Programació de I'Ajuntament de Barcelona SUMARI 1. Objectiu, ambit de referencia i fonts del 5. La productivitat treball 6. Les transformacions estructurals 2. Un entramat industrial de primer ordre 7. El procés de terciarització 3. L'especialització sectorial Bibliografia 4. La competitivitat -- -- - ABSTRACT El treball es proposa descriure les tendencies d'evolució de la base economica de Barcelona amb particular referencia a la indústria. Es constata, així, com al redu'it terme municipal de Barcelona hi radica el nucli industrial més important de Catalunya i dlEspanya. Es, aquesta, una indústria molt diversificada sectorialment, a la qual predominen subsectors altament competitius de demanda forta o intermedia (químic, automoció, alimentació, arts grafiques), per davant de sectors de llarga tradició, avui en declivi (textil o metal.IÚrgic). D'altra banda, la indústria barcelonina es caracteritza per la seva productivitat: s'especialitza en activitats d'alt valor afegit, mentre els sectors menys productius sistematica i progressivament es deslocalitzen del contorn urba. Així, malgrat els processos de terciarització en curs (que han resultat en el predomini dels serveis tant en termes d'ocupació com de VAB), pot confirmar-se que el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de I'economia de la ciutat. El trabajo se propone describir las tendencias de evolución de la base económica de Barcelona con particular referencia a la industria. Se constata asi que en el reducido termino municipal de Barcelona radica el núcleo industrial mas importante de Cataluña y Espaia. Es, la barcelonesa, una industria muy diversificada sectorialmente, en la que predominan subsectores altamente competitivos de demanda fuerte o intermedia (qimico, automoción, alimentación, artes graficas), por delante de sectores de larga tradición, hoy en declive (textil o metalúrgico). Por otra parte, la industria barcelonesa se caracteriza por su productividad: la ciudad se especializa en actividades de alto valor añadido, mientras que 10s sectores menos productivos se deslocalizan sistematica y progresivamente del núcleo urbano. Asi, a pesar de 10s procesos de terciarización en curso (que han resultado en un predominio de 10s servicios, tanto en términos de empleo como de VAB), puede confirmarse que el sector industrial continua siendo el núcleo vertebrador y cohesionante de la economia de la ciudad. Le travail se propose de décrire les tendances d'évolution de la base economique de Barcelone, avec une référence particuliere a I'industrie. On constate ainsi que le plus important noyau industriel de Catalogne et d'Espagne se trouve dans le petit terme municipal de Barcelone. L'industrie barcelonaise est une industrie tres diversifiée sectoriellement dans laquelle prédominent des sous-secteurs hautement compétitifs, de forte ou moyenne demande (secteur chimique, automotion, alimentation, arts graphiques) devant des secteurs de longue tradition, aujourd'hui en déclin (le textile et la métallurgie). D'autre part, I'industrie barcelonaise se caracterise par sa productivité: la ville se spécialise dans les activités de haute valeur ajoutée, tandis que les secteurs moins productifs se decentralisent systématiquement et progressivement du centre urbain. Ainsi, malgré les procés de tertiarisation en cours (qui ont abouti a la prédominance tant du point de vue de I'emploi comme du VAB) on peut affirmer que le secteur industriel continue d'etre le noyau vertebral et de cohésion de I'économie de la ville. NARCISA SALVADOR LA INDÚSTRIA A LA CIUTAT DE BARCELONA 1. Objectiu, ambit de referencia valor afegit brut, facturació, ocupació i nombre i fonts del treball d'establiments de Barcelona, classificats en 66 sectors economics i referit a I'any 1990. En- Aquesta aportació del Gabinet de Programació de carregat per I'Ajuntament de Barcelona al Depar- I'Ajuntament de Barcelona es vol centrar en la destament dlEconomia Aplicada de la Universitat Autocripció de la base economica de la ciutat avui, des noma i dirigit pel professor Josep Oliver, la recerca de la perspectiva de la indústria. Es diu base es nodreix de xifres obtingudes directament de les economica perque es pretén una aproximació esempreses, de les dades de la Central de Balancos tructural. No es proposa una visió a curt termini, del Banc d'Espanya i de I'lnstitut Nacional de Segusinó tendencial, encara que estem enmig d'una retat Social. forta crisi i sembla difícil fer abstracció de tota la informació que ens arriba a diari sobre els seus D'altra banda, hem pogut disposar de la serie efectes en el teixit industrial, alguns dels quals, evi- 1986-1992 dels treballadors assegurats, per secdentment, no seran només temporals, ni innocus, tors, a la ciutat segons els registres de I'INSS. Es per al sector. tracta d'una explotació que acaba de realitzar el Departament dlEstadistica de IIAjuntament, amb el Les oscil~lacions del cicle economic, les conjuntuqual han col.laborat tecnics del Gabinet. A pesar res, provoquen els canvis que redefineixen I'entrad'alguns problemes pendents d'ajust, la valua explimat productiu, deixant fora del mercat les emprecativa dlaquesta font ens ha permes fer un seguises, les branques, les localitzacions inviables en ment de I'evolució del model sectorial durant set I'etapa recessiva, sanejant la base productiva i pro- , anys i dur a terme una actualització fins a desempiciant I'establiment i I'enfortiment de les que són bre de 1992 del dibuix de I'estructura productiva competitives en I'etapa de represa. Cal una certa que ens interessa coneixer. perspectiva temporal per il.lustrar I'evolució i les tendencies de fons de I'economia d'un territori. 2. Un entramat industrial de primer ordre Aquesta aproximació es porta a terme en un marc La primera constatació que cal fer en abordar territorial restringit: el municipi barceloni. Evi- I1estudi del nostre tema és que estem ocupant-nos dentment, I'ambit per analitzar interrelacions és d'un entramat industrial de primera magnitud, més ampli que la ciutat administrativa. És més, en diversificat i modern. el cas de Barcelona, aquesta és una analisi parcial; manca una part important de I'espai economic que Barcelona continua sent el nucli industrial més ens explicaria el funcionament real de la ciutat. important de Catalunya i dlEspanya. Ho es com a Aixo no obstant, avui ens circumscrivim a exposar centre d'una area metropolitana, d'una regió i d'un les característiques de I'estructura productiva local districte industrial potents. Pero ella sola també ho com a element de referencia de les necessitats de és. Dintre del petit terme municipal de Barcelona sol urba industrial a la seva demarcació. es localitzen més llocs de treball industrials que a tota la resta de I'area. Del treball sobre la industria realitzat per I'equip del Gabinet Tecnic de Programació se sintetitzen a L'any 1985, els 26 municipis de I1antiga Corpocontinuació algunes idees que es basen primordialració Metropolitana de Barcelona comptabilitzaven ment en informació nova, recent i majoritariament quasi la meitat de treballadors dels que ocupava la inedita. ciutat central (115.887 enfront de 200.318). Que Barcelona concentri més indústria que el seu cintu- En primer lloc, una part significativa de la informaró industrial és una imatge que sorpren als no cio prové d'un extens estudi que proporciona el experts, i que val la pena explicitar clarament. 15 - Remarquem que el mateix 1985 Barcelona concend1ocupaciÓ i de facturació. També són els que tra el 64% de la producció industrial metropolitana, presenten una evolució mes positiva des del punt el 27% de la catalana i el 6,3% del total del conjunt de vista de la inversió perque són els mes dinaespanyol. mics. Cinc anys mes tard, el 1990, la indústria del municipi presenta unes xifres que il.lustren suficientment la seva significació: Una facturació anual de 2,3 bilions de pessetes. Un valor afegit brut de quasi 1 bilió. Una ocupació de 188.000 treballadors. Una alta productivitat: 5.276 milions de pessetes de mitjana per ocupat. Mes tard retornarem sobre aquesta qüestió, realment significativa, per descriure el present del sector secundari a Barcelona i per apuntar el futur immediat. 3. L'especialització sectorial Les empreses industrials ubicades a la ciutat conformen un conjunt heterogeni i complex, molt diversificat des del punt de vista sectorial, que abasta un amplissim ventall de productes i cobreix totes o quasi totes les fases dels processos productius. Un lleuger repas de la taula 1 donara una imatge de com estan representades, dintre del terme municipal, quasi totes les branques. Una mirada mes atenta permetra copsar el seu pes d'acord amb diferents variables. I també posara en evidencia quins són els subsectors predominants. Possiblement sera mes facil I'observació dels sectors cabdals per mitja de la taula 2 (pagina 181, on en lloc de 40 branques, les dades es presenten agregades per 20. Com es pot observar, els sectors principals per la seva importancia especifica i pel seu pes en relació amb els altres són els de la indústria quimica, material de transport, alimentació i arts grafiques. Entre els quatre generen el 56,6% de la riquesa industrial produi'da a Barcelona. Pero el seu predomini es igualment pales en termes El segment de la indústria química ubicada a la ciutat factura el 1990 quasi un bilió de pessetes, genera un valor afegit durant I'exercici de 200.000 milions i dona ocupació a mes de 24.000 persones. Les empreses productores de material de transport tenen un volum de vendes de mes de 250 milions, afegeixen valor per 135.000 milions i tenen mes de 28.000 treballadors. La indústria alimentaria factura prop de 324.000 milions I'any, aporta 131.000 milions de valor afegit i dóna feina a 16.500 persones. Les branques d'arts grafiques i edició facturen a I'entorn de 200.000 milions anuals, amb un valor afegit brut superior a la meitat d'aquest volum de vendes, per 102.000 milions de pessetes, i apleguen prop de 18.000 llocs de treball. I són aquests sectors clau -transformadors, principalment de demanda intermedia i altaels que caracteritzen fonamentalment la base industrial de Barcelona, junt amb el tret de I'ampla diversificació que es el factor de consolidació del mercat de bens finals i manufacturats, que assenta el procés autosostingut de tant valor de futur. És de remarcar que entre els sectors cabdals no s'enumeren el textil o el metal.lÚrgic, que van serho sense discussió en períodes anteriors, ja que encara que estan presents amb forca en la composició de I'estructura industrial de Barcelona, no assoleixen els nivells dels sectors predominants, i a més, cedeixen protagonisme progressivament. Analitzar i comparar entre elles les xifres de les taules -1 i 2 posa en evidencia tots aquests elements, així com la notoria diferencia de valor afegit entre els sectors capdavanters i els més tradicionals. Taula 1. Estructura VAB-indiistria i construcció, 1990 Barcelona Facturació VABpm Ocupats VAB/ocupats VAB/facturaciÓ percentatge Combustibles solids Energia electrica Gas i aigua calenta Aigua Minerals metal.lics Minerals no metal.lics Acer Metal.lúrgia no ferria Ceramica i al. prod. Ciments Altres materials de construcció lndústries del vidre Química basica i industrial Indústria farmaceutica Química per a consum final Química per a I'agricultura Productes meta1.lics Maquinaria agrícola Maquinaria industrial i ofic. Fabricació de material electronic Fabricació material electronic Automobils Equip i carrosseria per a automobil Construcció naval Altres elements Mecanica de precisió Electrodomestics lndústries carnies lndústries lacties lndústries d'alimentació animal lndústries vinícoles Altres indústries lndústries textils Cuir i calcat Indústria de la confecció Fusta, suro Paper i cartró Arts grafiques i edició Cautxú i plastics Altres indústries no alimentaries TOTAL INDUSTRIA Construcció TOTAL CONSTRUCCIO 278.653 142.719 48.334 2.953 51,2 Font: Universitat Autonoma de Barcelona. 'Taula 2. Estructura del PIB industrial de Barcelona, 1990 , VAB Ocupats Facturac~ó (mil~ons) (mil~ons) Energia Gas i aigua Total energia 63.251 6.170 133.378 Química Material electric i electronic lndústria farmaceutica Instruments de precisió Total demanda forta 251.043 44.684 790.787 Maquinaria per a la indústria agrícola Material per al transport Alimentació Arts grafiques Cautxú, plastics Total demanda intermedia 416.729 71.991 910.631 Productes metal.lics Confecció Fusta, suro lndústria textil Altres indústries no alimentaries Cuir, calcat Extractives Siderometal~lúrgiques Minerals no rnetal.lics Total demanda debil 262.066 65.395 505.460 - TOTAL INDUSTRIA 993.089 188.240 2.340.256 Construcció 142.719 48.334 278.655 TOTAL INDUSTRIA I CONSTRUCC~O 1.135.808 236.574 2.618.909 Font: U~iversitat Autonoma de Barcelona. 4. La competitivitat Aixo dibuixa una estructura dels subsectors industrials a la ciutat on el pes dels de demanda forta és Per analitzar la competitivitat de la indústria, en el clarament superior a Barcelona que a Catalunya i a seu moment, la Comunitat Europea va establir una Espanya. I on la suma del segment de demanda tipologia dels subsectors industrials dels pa'isos forta i intermedia és molt més gran que la de membres respecte les demandes finals, i va classidemanda debil, la divisió que inclou els sectors en ficar les diferents branques com de demanda crisi, en declivi i estancats; els que presenten proforta, intermedia o debil (figura 1). blemes endemics de competitivitat. Barcelona polaritza activitats de demanda interme- 5. La productivitat dia. A aquesta categoria pertany un conjunt de subsectors que facturen el 41% del total, generen al En el seu llibre sobre I'avantatge comparatiu de les voltant del 45% del valor afegit, ofereixen quasi un nacions, Michel E. Porter insisteix que el nivell de 40% dels llocs de treball industrial i tenen la provida depen a llarg termini de la capacitat d'assolir I ductivitat mitjana mes elevada. un elevat i ascendent nivell de productivitat en els sectors d'un ambit economic. Per a ell la producti- A més, Barcelona té situat a la categoria de vitat és la causa radical de la renda nacional per demanda forta -és a dir, els sectors amb futur, els capita. I per aconseguir un creixement sostingut de que tenen més demanda internacional, els que la productivitat -diu-, cal que I'economia es perfectenen un comportament més estable, els que acucioni contínuament. sen menys les crisisel 16% dels establiments, el 24,5 dels treballadors, el 27% del producte i Les ciutats solen atreure les activitats de més el 36% de la facturació. valor afegit. I aquest és el cas de Barcelona, que Figura 1. Composició de VAB. Ocupació i facturació ( (percentatges) - - -- - . - - --- ~- ~ 120 : I i ,../I -- 1001 i(-~ - --~ ':,I VAB '%, Ocupats Oil racti~rac~o Demanda forta P*lll Demanda intermkdia Demanda feble Font: Ol~ver, J. (19921, Estimació de VAB de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Mimeo. 19 de la ind Qstria, 1 rcelona Ocupats VAB/ocupat (milions) Energia Gas i aigua Total energia 6.170 10.251 Química Material electric i electronic lndústria farmaceutica Instruments de precisió Total demanda forta 44.684 5.618 Maquinaria per a la indústria agrícola Material per al transport Alimentació Arts grafiques Cautxú, plastics Total demanda intermedia 71.991 5.789 Productes metal.lics Confecció Fusta, suro lndústria textil Altres indústries no alimentaries Cuir, calcat Extractives Siderometallúrgiques Minerals no metal.lics Total demanda debil 65.395 4.007 TOTAL INDUSTRIA 188.240 5.276 Construcció 48.334 2.953 TOTAL INDUSTR~A I CONSTRUCCIO 236.574 4.801 Font: Universitat Autonoma de Barcelona. s'ha especialitzat en els subsectors més productemps: els sectors menys productius són els que tius. Si s'observa el valor afegit mitja per ocupat sistematicament i progressivament es deslocalitveiem un predomini dels sectors que presenten els zen del contorn urba. valors més alts (taula 3). Les raons que modifiquen el ratio mig de producti- El conjunt de subsectors de demanda intermedia, vitat aparent són diverses. Unes de naturalesa que hem vist que són els predominants en I'estrucpositiva, com les millores en I'organitzacio, la capitura productiva de la industria al municipi, amb talització de les empreses, i unes altres de signe 72.000 treballadors, incorporen 417.000 milions més negatiu, com la desaparició de les empreses de valor afegit brut; una productivitat mitjana apamés ineficients o I'expulsió de ma d'obra. rent de 5,789 milions de pessetes per persona ocupada (figura 2). La crisi del 1974 a 1984 va col.laborar que I'estructura actual fos la que és, perque va obligar El conjunt de subsectors de demanda forta, amb a molts tancaments i reduccions de plantilla. prop de 45.000 ocupats, genera un valor afegit de L'expansió de 1985 a 1991-1992 ho ha fet, en 251 .O00 milions; una productivitat per ocupat sentit contrari, obrint i ampliant. Pero, evidentment, de 5,618 milions. ni les empreses, ni els llocs de treball, ni els sectors, ni les localitzacions que propicien i desenvolu- Els de demanda debil, amb 65.000 llocs de treball, pen els períodes de bonanca economica són els produeixen un VAB de 262.000 milions. Just supemateixos que es van destruir en I'epoca de depresren els 4 milions per ocupat. Són els subsectors sió. Aixo és especialment cert en la difícil conjuntuintensius en ma d'obra. ra actual, que s'ha definit precisament com .una crisi de canvi.. Aquest fenomen és de forca enver- Pero, a més, aquesta realitat s'accentua en el gadura a Barcelona. Tant és així que entre 1985 i Figura 2. Evolució de la productivitat per ocupat, 1960-1989. Província de Barcelona (1989) -. .. - -- 5 4 ln 3 ln ln w a 2 ln C O .- - .- 3 1 o 1960 1973 1979 1983 1985 1989 Agricultura 0 Industria Construcció Serveis Font: Renta Nacional de España, BBV, diversos anys. 2 1