El Vallès : suburbi, corredor, perifèria

1. Introducció 2. Nova lectura del territori catala 3. El Valles SUMARI 4. Els corredors 5. Perill de suburbialització EL VALLES: SUBURBI, CORREDOR, PERIFERIA 1. Introducció L'any 1937, en Lluís Sole i Sabaris publica per primer cop el mapa d'unitats de relleu del Principat, on es dibuixa la imatge global del país. La descripció dels grans conjunts geornorfologics del territori catala que fa aquest mapa presenta una lectura de I'espai absolutament nova, que obre nous camins en la interpretació del territori i que tindra efectes importants sobre I'endegament del Principat. Amb aquest mapa, Catalunya deixa de ser un paper arrugat, mes o menys allisat, tal com ens la descriuen els vells mapes, per descobrir-se com un treball de papiroflexia, de geometries molt precises i cuidades. La seqüencia de plecs orografics: la costa, lleugerament ondulada, i la doble serralada, la Litoral i la Pre-litoral, separades per una depressió lineal, pentinen el territori catala dibuixant una imatge de solcs i carenes, totalment nova. Efectivament, la cartografia de Catalunya, des dels primers aixecaments científics del segle XVIII i la Nueva descripción geografica del principado de Cataluña, dren Josep Aparici, de 1720, fins als d'en Francisco de Coello de Portugal y Quesada, de mitjans del x~x, no troba arguments per sintetitzar la geografia catalana. Mentre que les escoles cartografiques europees utilitzen els rius per explicar I'estructura del seu territori, a Catalunya, la manca d'un sistema fluvial important ho fa impossible. El canvi en la interpretació del territori, introdtiit pel mapa d'unitats de relleu, no ve ni de la geografia humana i ni de la física, ni dels pioners del planejament territorial, sinó dels mapes tematics i dels estudis geologies, que, aquesta nova geografia, deixeble de la francesa, dibuixa no com una lectura passiva, com una descripció d'un estat de fet, sinó com la interpretació dels signes i rastres dels relleus, dels episodis de construcció d'un espai, que permet entendre la forma actual. 2. Nova lectura del territori catala Els treballs de mossen Almera i Comas, amb un conjunt de mapes parcials, o la carta geologica de Norbert Font i Sague, que publica a la Geografia General de Catalunya -que dirigia en Francesc Carreras Candiel 1910, van servir per donar forma a aquesta nova lectura del territori catala. En aquests mapes, les línies del relleu i I'estructura geologica passen per sobre les traces dels rius, fent confluir totes les direccions cap a I'Emporda, dibuixant el Principat com un vano mig obert, que pivota sobre aquesta plana. A partir del mapa d'en Soler i Sabarís, Catalunya va esdevenir un país de corredors que venen dlEuropa i van cap a la Península. Amb aquesta interpretació del relleu, tal com després ens explica en Pierre Vilar a Catalunya dins /Espanya moderna, el país es veu com una terra de pas i com un passadís de cultures que van de nord a sud, com un riu solid per on transiten els fluxos culturals i economics de la modernitat. Aquest mapa dibuixa un gran corredor en el qual s'encadenen uns espais i unes ciutats des de Perpinya per Figueres, Girona i Granollers, fins al Vendrell, i d'aquest fins a Tarragona. Barcelona i certs eixos fluvials com el Ter o el Llobregat, que van ser la base de la industrialització del país, queden fora. Talment podem dir que la nova lectura geomorfologica sembla que acusa la historia d'haver-se equivocat i d'haver situat la capital de Catalunya fora del seu eix vertebrador. El Valles, la part central del corredor Pre-litoral, situat a I'esquena de Barcelona, apareix des d'aleshores com el gran espai de futur per a la Catalunya ciutat. Els problemes que pot haver acumulat Barcelona per culpa del seu emplacament sembla que tenen una nova oportunitat, gracies a I'existencia d'aquest espai estrategic, el Valles, que encara no ha estat saturat. De totes maneres, els descobriments i les sorpreses que han proporcionat els esquemes de relleu no s'acaben aquí. Si be a escala general, la moderna geografia ha dibuixat el Principat com un país de corredors, a escala de detalls les formes i particularitats es multipliquen. Tornant enrera, s'ha d'admetre que Catalunya continua essent una terra arrugada, encara que tingui un ordre general. A gran escala, el corredor Pre-li- toral no és un canal continu i ampli, sinó una seqüencia de recintes, amb vessants d'aigües diferents i amb zones més muntanyoses que altres. En I'ultim moviment tectonic, quan el mar es va retirar de la depressió Pre-litoral cap al Camp de Tarragona i es desseca I'interior del país, el solc que queda no fou uniforme. El temps i les aigües van modelar I'espai, i I'home ha acumulat sobre aquesta terra una historia molt densa. El Valles, aquesta terra de promissió urbana que ha de salvar Barcelona dels seus problemes de creixement i d'articulació, no és una gran canalera, sinó un espai pentinat per rieres en direcció nord-oest/sud-est perpendiculars a I'eix del corredor, més proxim a un sistema ondulat i segmentat per I'aigua que a un gran canal amb un únic pendent. Solament a partir d'aquests detalls es pot entendre perque una part del Valles, suposadament tan ben situada, ha tardat tant a descobrir-se, i també perque alguns punts estrategics han estat tan poc cuidats. La despreocupació pel punt d'encontre entre les comarques del Valles i el Baix Llobregat, especialment del congost de la riera de Rubí, i en general per tota la transició entre aquesta part del corredor i el recinte següent, I'Alt Penedes, deixen clar les dificultats per entendre el lloc en cada un dels seus plecs i el conjunt com un llarg passadís de pas. Des d'un altre punt de vista, la descoberta del Valles en el planejament territorial és relativament recent. El primer que en parla és en Nicolau Maria Rubió i Tuduri en el projecte de la Barcelona futura, presentat I'any 1929 amb motiu de I'Exposició Universal. En aquest document, el Valles és un espai per estendre el creixement de la metropoli barcelonina. Encara no n'hi ha una visió dels corredors, i al igual que passa en el Pla Comarcal de Barcelona de 1953, el plantejament encara és coperniquia. 4. Els corredors De fet, les lectures territorials d'en Solé i Sabarís no fan efecte en el planejament territorial fins que no es projecta a una escala més amplia. A partir del maig de 1964, després de la constitució de la Comisión Técnica para la revisión del Plan Comarcal de 1953, que amplia I'ambit d'estudi de Barcelona i la seva corona i a gairebé tot I'espai que abarca el vuit catala, es comenca a parlar dels corredors. Tots els esquemes que elabora aquella comissió tenen tres idees matrius: descongestionar Barcelona; reconeixer la nova dimensió del problema metropolita, i fer passar per Catalunya I'autopista europea, que va. de Helsinki a Gibraltar. En aquests esquemes apareix la idea de corredor i el Valles s'afirma com I'estructura alternativa a la ciutat de Barcelona. Un dels esquemes, el que va més lluny en aquests arguments, situa a I'Alt Penedes i a la frontera entre el Valles Oriental i Occidental, dos noves barcelones, dos noves ciutats de grandaria semblant a la capital, i en altres tres punts aprofita I'existencia de les ciutats de Sabadell-Terrassa, Mataró i Vilanova i la Geltrú per crear tres pols nous. La redefinició de I'espai catala i el corredor sembla que solament és possible si s'assessina Barcelona. Altres esquemes no van tan lluny. Un d'ells assa- ja la idea de refundar el territori a la manera dels campaments romans. Una altre s'interessa pel disseny d'una retícula general i el desdoblament de diferents eixos: tres vies litorals, situades a diferents distancies de la costa; tres d'interiors, dos d'elles autopistes, i una serie d'enllacos entre ambdós sistemes de comunicacions. La idea basica és crear un canemas per donar suport a tot el territori i col.locar la ciutat de Barcelona dins d'una de les caselles de I'entramat. Altres propostes són més teoriques i volen sintonitzar amb les idees sobre la ciutat-regió. Algunes dlelles indiquen que les autopistes han de ser els carrers d'aquesta ciutat-regió, i no els carrers-cor- redors d'unitats residencials. D'altres consideren que el model encara ha de ser coperniquia. El projecte de ciutat lineal, que implica el corredor Pre-litoral, s'imposa definitivament en els esquemes posteriors. Les grans infrastructures modernes ja no arriben solament a Barcelona, sinó que fan el bypass pel Valles. L'espai entre Sant Cugat i Cerdanyola ja no es presenta solament com una oportunitat per al suburbi barceloni, sinó com una peca alternativa, capac d'articular un projecte de major volada. Aquesta és, o millor dit era, una de les grans oportunitats que tenia el país per afrontar un projecte a gran escala. Malauradament, pero, la idea de corredor no ha estat suficient per formular un projecte-forca. Talment sembla que les grans traces de la geografia no han acabat dlimposar-se ni han estat suficients per fer coherents totes les peces d'aquest puzzle. La geografia del Iloc, que no solament es troba a les gran formes del paisatge, sinó també en els seus detalls, ha fet confós el dialeg entre els diferents elements que se superposen sobre aquest territori. Perque si és cert que el Valles és una peca del corredor Pre-litoral, també es cert que a escala detallada és un espai amb quatre vessaments diferents i diverses cares. La part nord esta modelada per les rieres que recullen les aigües de la serralada Pre-litoral. El sol, en aquest Iloc, pren la forma d'un material tou, tallat periodicament pels solcs profunds de I'aigua. Al mig, al peu dels contraforts de la serra de Collserola hi ha un punt d'inflexió, i una carena en el centre. Unes aigües van cap al Llobregat per la riera de Rubí i les altres cap al Besos pel riu Ripoll. 5. Perill de suburbialitzacio El paisatge del Valles esdevé per tot aixo un espai treballat pel temps i I'aigua, que dona lloc a un territori quartejat, fet de fragments on hi ha molts racons ocults. El Valles no és un territori verge, indiferent o isotropic, que es rendeixi facilment a una idea territorial més o menys encertada. Aquesta és la comarca que esta treballada en múltiples direccions, que, espontaniament, no entén de grans eixos, sinó de les petites coses: dels camins, de les parcel-les, de les construccions. La manca de regles per a la colonització moderna, capac d'integrar totes les escales, pot abocar aquest territori a una suburbialització que desaprofiti part de les seves potencialitats. La incapacitat per redissenyar I'espai a escala del nou discurs pot fer difícil que slassoleixi la condició d'eix de Catalunya i potser també la periferia qualificada de Barcelona. En el debat actual, en el qual les graelles d'infrastructures semblen garantir la funció-forma de la ciutat, la manca d'una visió global, d'una infrastructura que reconeixi el caracter plural d'unes traces, les dificultats per redibuixar el paisatge a partir dels sistemes generals i de les seves característiques particulars, pot fer fracassar un projecte de refundació d'aquest territori. Per tot aixo, el dialeg entre la gran infrastructura i el camí, la gran implantació i la casa suburbana, I'ús intensiu i I'activitat agrícola, necessiten d'unes referencies capaces de crear i mostrar un nou paisatge, en el qual I'ordre de cada peca resumeixi el caracter general i particular d'aquesta comarca.