scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Les polítiques de sòl : el cas del Pla General de Sabadell

Mestres, Francesc

Abstract

Mestres, Francesc

Full text

SUMARI 1. Els condicionants i les necessitats en la revisió del Pla General de Sabadell 2. Les opcions basiques adoptades 1. Els condicionants i les necessitats en la revisió del Pla General de Sabadell És evident que la complexitat territorial de la comarca del Valles Occidental és massa gran com per considerar-la unitariament ja que les realitats municipals hi participen de forma diferent i per tant les reflexions i proposits poden ser sobretot referencies per comparar sobre I'ordenació i el paper a desenvolupar per les ciutats de I'anomenada segona corona, com les que configuren els subsistemes metropolitans de Terrassa o de Sabadell. La revisió del Pla General de Sabadell no pot ser entesa com a resultat d'un conjunt de propostes de futur, en un procés d'elaboració tancat en un periode determinat. És el resultat d'un procés que parteix de la mateixa aplicació del Pla Comarcal de Sabadell aprovat I'any 1978, i que continuara posteriorment, ja que la revisio deixa encara per resoldre alguns aspectes d'ordenació territorial importants des del punt de vista de la ciutat i de la mateixa estructuració metropolitana. En la revisio del Pla General de Sabadell s'ha invertit esforc, d'una banda en completar un discurs que s'ha anat forjant amb la practica urbanistica dels últims anys, i d'una altra, recompondre una documentació i un instrumental que s'havien fet fragmentaris al llarg d1a- quest procés que comenca el 1979. En aquest temps han tingut rellevancia especial diferents .revisions. parcials del Pla en forma de modificacions. Cal destacar tres o quatre temes que esdevenen claus en la reflexió sobre la planificació i I'acció transformadora al llarg dels vuitanta que no es consoliden com a planejament fins al final de la decada. Constitueixen les .peces anticipades. de la revisió: a) Les modificacions de la vialitat territorial en el sector est de la ciutat (1987) pel fet que introdu'ien el criteri de simplificar la xarxa metropolitana de comunicacions (eliminant I'anomenada autopista del Ripoll, entre el Tercer i el Quart Cinturó, i també qüestionava la previsió de la interpolar nord que doblava el Quart Cinturó). Es buscava la maxima simplificació economica i de I1impacte de les comunicacions sobre el territori. b) La modificació del Pla General per ordenació del curs del riu Ripoll (iniciada amb els estudis previs I'any 1981, aprovada el 1988 i amb una previsió d'execució de 15 anys). Es pretén la integració del corredor de 7 km de llarg amb la ciutat. Va ser el primer exercici de fer compatible la relació activa entre I'espai buit i la ciutat edificada. Aquest Pla es complementa posteriorment per la modificació del Pla General a I'ambit del riu Ripoll al terme municipal de Barbera, aigües avall, fet que constitueix una forma de coordinació del planejament a tenir en compte. La relació de la ciutat amb el territori lliure circumdant sera un dels temes en els quals més incidira el Pla. C) La modificació del Pla per I'ordenació del Parc Catalunya i de I'Eix Macia com a creació d'una nova centralitat (iniciada el 1984, aprovada el 1989 i en execució). Esdevé punt de referencia per la requalificació de la ciutat pero, com veurem, ultrapassa I'ambit municipal. És el tema més ric, dins del nostre ambit municipal, d'assaig sobre la capacitat de transformació de la propia ciutat a partir d'incorporar elements de descentralització metropolitana. Constitueix una promoció pública (Ajuntament-Genera- litat) vinculada a I'increment dlespai lliure a I1in- terior de la ciutat; el Parc Catalunya esdevé un gran espai públic que es financia íntegrament amb els plusvalues de I'operació. Es dóna així satisfacció a dues necessitats basiques: el reforc de capitalitat i d'identitat urbana amb un nou centre de qualitat que pot ser equiparable a un espai de la ciutat central, i I1aportaciÓ d'un gran espai lliure a I'interior de la ciutat que revaloritza encara més I'operació de I'eix a part de satisfer una reivindicació general de la ciutat. d) Es pot afegir, finalment, la modificació anticipada i I'actualització urbanistica de la quarantena d'illes de transformació d'ús previstes pel Pla General de 1978, perque aquesta modificacio, aprovada el 1990, ha suposat un dialeg amb els sectors industrials sobre la conveniencia i les possibilitats del trasllat i reconversió de I'espai urba interior cap a usos residencials i espais públics, i ens planteja també una aproximació sobre la capacitat de transformació de la propia ciutat constru'ida. Amb aquest bagatge, entre d'altres experiencies, es va iniciar la revisió del Pla tot plantejant alguns aspectes que poden ser d'interes. Sabadell és en el moment d'inici de la revisió (finals dels vuitanta) una ciutat que s'ha transformat i que ha crescut interiorment (el Parc i I'Eix són a punt, s'ha constru'it un nou barri, amb 1.000 habitatges de promoció municipal a la placa dlEspanya, les transformacions d'ús van consolidant-se a I'eixample, el nou sector industrial de Can Roqueta; tot aixo suposa operacions de renovació interior o de completament urba en gran part). La ciutat no s'ha expansionat, no ha crescut en grandaria. La iniciativa pública ha tingut una incidencia molt gran en aquest procés actuant sobre peces grans de transformació, urbanitzant i reequipant les parts de la ciutat deficitaries, mentre que la incidencia privada s'ha limitat a operacions de completament de mida més aviat reduida. El sol urbanitzable previst pel Pla General de 1978 esta aturat per manca d'iniciatives. Pero també per imprecisió o indefinició de com encaixar el creixement amb la propia ciutat existent i amb el territori circumdant; o amb la xarxa viaria estructuradora del territori. També en alguns casos esta compromes amb plans parcials aprovats a la decada dels seixanta que no tenen sortida actualment per raons de mercat o de localització (Sant Pau de Riusec i Castellarnau). Aquests temes esdevindran objectius principals de la revisió. Per tant, constitueixen aspectes basics del debat resoldre el completament físic de la ciutat, decidint cap a on créixer i amb quina dimensió i amb quina relació de complementarietat amb els municipis de la ciutat real (el sistema urba de Sabadell). Pero també amb quin grau d'incidencia i presencia en el context metropolita, mitjancant I'especialitzacio d'usos en determinats llocs que jutgem estrategics en funció de la seva actual o futura accessibilitat. Dos aspectes semblen essencials a I'hora d'iniciar la revisió. En primer Iloc, fer compatible reforcar la presencia de la ciutat en el conjunt metropolita amb elements de centralitat (consolidant I'Eix Macia i creant noves polaritats) i mantenir alhora un equilibri urba, en el sentit d'identitat, de no dilluir-se en un conjunt indiferenciat. Sembla necessari estructurar el subcentre metropolita de Sabadell amb nivells de qualitat equiparables als de la ciutat central i, d'altra banda, facilitar la seva especialització en funcions productives, de consum, de lleure o residencial. Aixo obliga a fer tria i obrir possibilitats concretes sense transgredir els límits de la coherencia que planteja el Pla Comarcal de 1978, tot respectant-lo ja que és I'únic referent cohesionador. En segon Iloc, seleccionar sobre quins punts del territori amb valor estrategic cal incidir de forma determinant pel seu futur, mantenint una relació entre la ciutat constrtiida i I'espai lliure de I'entorn. S'ha d'establir i mantenir un equilibri entre I'expan- si6 urbana (creixement) i I'espai lliure, invertint el discurs que el creixement comporta expansió física. Així, es passa en primer terme als conceptes de rees truc turac ió^ urbana i de reinvenció sobre les possibilitats de la periferia d'espais lliures. Aixo constitueix una aposta per la major .qualitat ambiental. i territorial, amb la finalitat de no forcar el territori. En aquesta tessitura s'hi conjuguen dues línies de treball, dues possibilitats: a) Consolidar el model urba central de Sabadell en relació amb el seu hinterland (ciutat real) tot configurant-lo com a centre economic, de serveis i de comunicacions jugant amb mecanismes de recomposició urbana i de reequilibri intern (es pot parlar de I'urbanisme classic, de reforma interior, completament, distribució dels serveis, millores de la xarxa interna i la mobilitat, reserves de sol públic...). b) Pero, també, impulsar un model de centralitat superior al municipal i comarcal (pensem en un radi de 30 km des de Barcelona), valorant les actuacions estrategiques de nova activitat o residencia, i les iniciatives que tendeixin a valorar el territori com a quelcom amb voluntat de ser, de forma permanent, espai lliure sense mes Ús que el de reserva ecologica. L'area metropolitana necessita, al nostre entendre, preservar, relativament nets d'edificació, sectors del seu territori la finalitat decisiva del quals ha de ser articular corredors d'espais lliures de tota activitat (cal un urbanisme mes anticipador, ja que falten referencies de planificació més global). 2. Les opcions basiques adoptades Cal ara sintetitzar les opcions basiques del Pla General revisat, emmarcades en les anteriors consideracions, que poden agrupar-se en aquests dos aspectes: consolidació del model urba central i en I'impuls d'actuacions estrategiques. Primera opció: limitar el creixement urba (expansió en el territori) buscant una relació equilibrada entre renovació interna i expansió mesurada (grandaria de la ciutat), com a garantia d'identitat (capacitat propia) i d'un nivell de qualitat sostenible. Aquesta decisió comporta un debat important per entendre la ciutat més enlla dels seus límits administratius. Aixo es concreta: - Quantitativament, en una relació entre el nou espai residencial i la capacitat de renovació interior de I'ordre del 50% i 50% (7.500 habitatges de nova construcció en sol urbanitzable i capacitat de 7.500 habitatges en arees de renovació urbana). La participació del centre de la ciutat amb la renovació-transformació d'illes d'edificació i d'indústria obsoleta és de prop de 2.000 habitatges de capacitat (en aquest moment hi ha planejament aprovat o en tramit amb capacitat per a 1.000 habitatges al centre i amb possibilitats d'actuació immediata de 600 habitatges més). - El sol urbanitzable residencial es limita a una ocupació del 3,7% del territori municipal, amb una extensió dels sectors residencials de 170 Ha. Les densitats brutes mitjanes oscil4en entre 45 i 50 habitatgeshectarea. Per tant, constituiran creixements amb densitat important (amb gruix de ciutat, no suburbans). Aixo no es redueix exclusivament a un problema de disponibilitat d'espai, sinó dlassegu;ar la realització d'un nivell d'urbanització de qualitat i de continu'itat urbana. És una opció conscient que es vol un determinat tipus de ciutat a I'espai de Sabadell, pero que cal entendre-la completada per I'oferta residencial de caracter suburba dels municipis de I'entorn. - En tant que hi ha escas marge de sol disponible per habitatge, s'incorporen mecanismes correctors del mercat del sol i habitatge mitjancant la qualificació d'arees per habitatge en regim de protecció (possiblement de preu taxat). S'aprofita per aquesta finalitat la legislació estatal. Aquesta qualificació de sol correspon a una capacitat d11/3 del conjunt de nous habitatges previstos. Paral.lelament, es juga el compromís d'intervenció pública en el mercat del sol i I'habitatge mitjancant I'increment de patrimoni municipal (especialment en conjuntures economiques baixes-recessió) tal com I'experiencia de la política de sol i habitatge precedent ha demostrat. Aquesta política s'aplica a diversos sectors de creixement i també a espais de completament interior. El Pla es dirigeix al proposit de mantenir un ritme de producció mitja de 250 habitatges/any per part de I'empresa municipal (VIMUSA), en el qual es considera també la diversificació del tipus d'oferta residencial i la possibilitat d'introduir un cert nivell de mobilitat (habitatge de lloguer). - Es dirigeix el creixement concentradament cap a completar la ciutat al Nord-Nord-oest (di- recció Terrassa), integrant la urbanització de Castellarnau a la ciutat, i evitant totalment la dispersió en noves arees. Es limiten molt les possibilitats de creixement que atorgava el Pla anterior així com el sol urbanitzable a I'ACTUR Sabadell-Terrassa i als terrenys al voltant de I'entrada Sud (A-18) vora I'aeroport, que es requalifiquen per a usos no residencials. - En aquesta opció és clar -cal insistir-hi- que I'oferta residencial de la ciutat real es comple menta entre les diferents possibilitats dels altres municipis del sistema urba de Sabadell (majors disponibilitats de sol i, per tant, de qualificacions amb densitats menors). No obstant aixo, la proposta esta pensada des de la propia ciutat i s'hauria de contrastar quantitativament i qualitativa amb les necessitats i impossibilitats del conjunt comarcal, i també dins I'ambit de I'AMB. Segona opció: Contribuir responsablement a mantenir un territori lliure a I'entorn de la ciutat com a element d'identitat territorial, necessari per a I'equilibri del sistema metropolita des del punt de vista ecologic, pero també cultural i paisatgístic. La participació en el manteniment de la part de territori que correspon al municipi, dels corredors ~~ecologics~ de Sant Llorenc a Sant Quirze i de la riera de Santiga (espais lliures a la riera de Caldes) es vol també com a garantia d'identificació dels diferents sistemes urbans a partir d'aquests separadors lliures. - D'una banda es juga, en el transcurs de la propia revisió del Pla, a vincular el creixement (residencial o bé d'activitats) amb I'alliberament de sol per mantenir-lo permanentment lliure, mitjancant negociacions que s'han tancat amb convenis entre propietaris i I'Ajuntament en quatre sectors de creixement. En aquests casos s'ha convingut, a partir de les propostes inicials enunciades a I'Avanc de Pla, la cessió anticipada de sol per a finalitats agrícoles i forestals (100 Ha). Aquests sols se situen en una corona fora del límit d'urbanització. El compromís de la propietat és de lliurar-los nets d'activitats irregulars i d'edificacions fora d'ordenació abans de desenvolupar el planejament. - Per tant, I'AdministraciÓ es dirigeix i es compromet a la gestió d'aquests espais lliures amb la garantia de mantenir els contractes d'arrendament als pagesos que cultiven la terra i, per tant, continuar amb els conreus o els boscos, segons el cas (aquest tipus de gestió ja té el precedent de I'ICS a Gallecs). - Amb I'ordenació general del Pla s'introdueixen nous criteris d'intervenció activa sobre el sol no urbanitzable mitjancant la qualificació de sistemes en extenses arees qualificades com a parc agrícola (terres al límit amb Terrassa que formaven part de la delimitació de I'ACTUR), de parc periurba a les arees de conservació del bosc (Castellarnau, bosc de Can Deu) o de la seva ampliació (la Salut) o de parc ecologic-paisatgís- tic (torrenteres). La qualificació permet el manteniment de la titularitat privada, pero la possibilitat d'expropiació de terrenys amb un us disconforme amb les finalitats assenyalades pel Pla, previa ordenació de cada area mitjancant un Pla Especial. - Per aconseguir la continu'itat dels cultius agrícoles i una dinamica de control d'aquest sol, es busquen fórmules de creació d'activitats a les edificacions rurals existents o de creació de nous centres d'activitat. És el cas del conveni amb la Universitat Autonoma (Facultat de Veterinaria) per a la creació de granges experimentals (practiques docents i assaigs) a I'area de Mas Canals. També es garanteixen activitats privades per al manteniment i I'impuls dels parcs periurbans pensats de cara a la freqüentació més intensiva de la població. - Aquesta consideració de I'espai lliure de I'entorn de la ciutat (corredors) fa passar el percentatge d'extensió de I'anterior Pla (el 33% del terme municipal) al 44% del nou Pla. Comporta una nova dimensió en els estandards d'espais lliures periurbans a I'hora de considerar la realitat dels sistemes urbans de I'ambit metropolita. Als 11 m2 per habitant d'espais Iliures urbans (les places, els jardins i els parcs interiors), cal afegir-hi en aquest cas els 5 m2/hab. provinents dels espais lliures del corredor del Ripoll, més els 22 m2/hab. del sistema d'espais lliures periurbans (parcs agrícoles, forestals o ecologies). En conjunt, s'aconsegueix un nivell de 38 m2 per habitant de reserva per a espais lliures. - També s'imposen mecanismes de control, en la mesura de les nostres possibilitats, de la incidencia sobre I'espai lliure del territori que tenen les grans obres d'infrastructura (Quart Cinturó, Ronda Est i Ronda Oest). Aixo s'ha dut a terme des de la previsió i la negociació dels seus respectius tracats: s'ha exercit durant el procés de revisió per a la protecció de les franges de terrenys laterals al tracat de les vies, i també per a la preservació de I'espai no urbanitzable, previa definició de I'ordenació mitjancant un Pla Especial. Cal remarcar aixo per que el tema del tracat i la incidencia mediambiental del Quart Cinturó s'haura de plantejar a I'ambit supracomarcal perque pot produir efectes molt negatius si va aplegant activitats de forma no planificada. En aquest mateix sentit, també s'ha esmentat abans I'ordenació del riu Ripoll i la necessitat que hi hagi continu'itat de tractaments en els municipis ve'ins. Aixo es pot estendre al tractament del sol lliure i dels itineraris. Tercera opció: Es tracta de millorar la posició de Sabadell guanyant més centralitat a escala metropolitana mitjancant I'increment d'accessibilitat i el reforcament amb major dotació terciaria productiva en els punts estrategics del territori. - L'oferta de major accessibilitat es pretén mitjancant la consolidació de malla metropolitana de comunicacions que faciliti més mobilitat a diferents nivells amb els següents elements: a) Simplificació del model viari previst al Pla Comarcal (xarxa arterial metropolitana) suprimint la reserva de la interpolar nord (Canovelles-Palau de Plegamans seguint el Quart Cinturó). b) Millora de la interrelació municipal amb la definició del tracat de la ronda Est de Sabadell (a I'altra banda del Ripoll), que facilitara la comunicació amb tots els municipis les carreteres dels quals conflueixen al centre de la ciutat (Castellar, Polinya, Sentmenat, Palau, Santa PerpMua), on se situa la major part del sol industrial de I'area d'influencia de Sabadell. C) Consolidació de ~'auto~ista de Terrassa (A-18) com a corredor o avinguda urbana mitjancant el reforcament de vials laterals de servei que ajudin a descongestionar-la del transit de curt recorregut. d) I, sobretot, la incorporació de la ronda Oest, que rega el creixement urba de ponent i que enllaca direccionalment el tracat previst pel túnel dlHorta (passant pel centre direccional de Sant Cugat-Cerdanyola fins a I'A-18) amb tota la facana urbana de Sabadell fins al Quart Cinturó, proporcionant un nou servei d'accessos a la ciutat pel Nord- Nord-oest. - D'altra banda, es pretén establir condicions de major centralitat mitjancant el reforc de les Brees d'activitat economica presents, i també amb la introducció de noves, que permetin una major especialització productiva i en serveis. a) Primerament, la consolidació de I'Eix Macia mantenint el seu estandard de qualitat. Aixo passa per consolidar els 65.000 m2 de sostre comercial. Gairebé tan gran com tot el comerc tradicional acumulat al centre de la ciutat (71.000 m2), aquest sector gaudeix de bones perspectives fins al moment, a I'igual que el servei dels tres hotels existents. Pero també cal consolidar els 66.000 m2 de sostre per a oficines, que gairebé doblen el que existeix al centre de la ciutat (35.000 m2) i que actualment tenen majors dificultats de promoció. L'Eix consolida també els 28.000 m2 d'habitatges i els espais d'oci (multicinemes) ja iniciats. Caldra completar-lo definitivament amb les instal.lacions culturals i de promoció economica de la ciutat (Forum) conjuntament amb la instal.lació de serveis administratius els projectes dels quals estan en fase de discussió. En I'exit de I1Eix1 fins al moment, hi ha concorregut un conjunt de circumstancies que en síntesi són aquestes: - Domini municipal de la propietat del sol en practicament la totalitat de les 40 hectarees del parc i I'Eix (aquest n'ocupa el 10%) mitjancant la compra municipal durant el període 1981-1984. - Combinació dels estudis de mercat amb els processos de planejament de forma flexible, no condicionant d'entrada el projecte pero partint d'una idea unitaria i no fragmentada. - Un cop definits els continguts necessaris, configurar un projecte d'ordenació global volumetric i funcional que serveixi per encaixar el concurs d'adjudicació de parcel4es (on es valora tant I'oferta comercial com la formal dels projectes). - Consolidació del planejament de detall en el darrer pas quan se sap exactament el que es vol construir. b) De forma simultania a la consolidació de I'Eix cal desenvolupar les accions de reequilibri interior actuant primordialment en la recomposició del centre historic de la ciutat (Iligant-lo a I'atracció exterior que facilita I'Eix) i reforcant I'activitat present a Llevant, més especialitzada en formació universitaria i de formació de cara a noves possibilitats d'especialització productiva (escoles de disseny, informatica, idiomes, empresarials). C) El Pla també proposa la configuració d'un nou eix d'activitats lligat a la ronda Oest i als nous creixements, amb ordenacions mixtes industrials i terciaries (de tipus comercial en superfície mitjana) a les noves entrades de Sabadell des de la ronda Oest. Aquests sectors formen part dels convenis signats i estan essent estudiats per al seu desenvolupament a partir de I'aprovació del Pla. d) La consolidació de la potencialitat economica industrial-productiva propia mantenint el sol industrial existent i donant major flexibilitat en la distribució dels usos (compatibilitats i nova regulació de I'ordenanca d'us i activitats), pero amb la consideració que les arees industrials de Sabadell se situen als municipis de la seva influencia (Sant Quirze, Barbera, Castellar i el corredor de la riera de Caldes). Finalment, cal dir que la revisió només ha resolt parcialment la renovació del sud de la ciutat, on les peces clau consisteixen en la renovació de I'estació de Renfe Sud i la consolidació de I'aeroport, les funcions del qual s'han de definir per fer-lo competitiu com a centre logístic de serveis i també comercialment. La potenciació de I'aeroport obrira una expectativa de renovació de la facana sud de la ciutat, que el Pla ha preparat amb la qualificació de sol per a indústria, serveis i arees recreatives (als terrenys propers a la Universitat Autonoma per tal de mantenir el paisatge obert existent en el lloc), pero que caldra definir a partir de les múltiples possibilitats que ofereix.