El planejament urbanístic vigent al Vallès Occidental

SUMARI 1. Introducció 2. Evolució demografica del Valles Occidental (1981-1991) 3. Planejament general vigent: procés d'aprovació 4. Característiques del planejament general 4.1. Primers plans generals d'ordenacio municipal 4.2. Propostes d'ordenacio 4.3. Pla General de la Comarca de Sabadell 4.4. Revisions dels plans generals 4.5. Planejaments de nova planta 4.6. Plans parcials 5. Dades globals del planejament general vigent 6. Desenvolupament i evolució del planejament general 6.1. Aspectes d'un pla general d'ordenacio urbana 6.2. Sectors residencials 6.3. Modificacions del Pla General 7. Superfícies de sectors de sol urbanitzable programat aprovats 8. La revisió del Pla General de Sabadell 1. Introducció JORDI CASSO EL PLANEJAMENT URBAN~STIC VIGENT AL VALLES OCCIDENTAL La intenció i I'objectiu d'aquest treball és fer una valoració del planejament urbanístic del Valles Occidental al llarg dels darrers 15 anys, prenent com a punt de partida les revisions del planejament general i la seva adaptació a la Llei del Sol de 1976 dutes a terme a partir de la transició democratica del país. La valoració slemmarca en I'evolucio demografica i urbanística de la comarca durant aquest període i es posa també en relació amb el conjunt de la Regió I, on es troba el Valles Occidental, i amb el conjunt de Catalunya. Les dades sobre les quals opera el treball són les estadístiques de la població del cens de 1991 de I'lnstitut dlEstadistica de Catalunya i la Base de Dades de Planejament urbanístic i Usos del Sol des I'any 1992, elaborada per la Direcció General dlUrbanisme, parcialment actualitzada amb les dades més rellevants de 1993. 2. Evolució demografica del Valles Occidental (1981-1991) Per poder emmarcar i valorar correctament la funció, I'evolució i el desenvolupament del planejament urbanístic dels darrers anys, convé tenir present I'evolució demografica general de la comarca dins el conjunt de la Regio I i de Catalunya, així com les diferents dinamiques de cada municipi dins la comarca. A les taules 1 i 2 es pot veure com després dels forts creixements generals de població a Catalunya i especialment a la Regió I fins a I'any 1981, i més acusadament entre 1960 i 1975, a partir de 1981 es produeix un canvi brusc i entrem en un model radicalment diferent, caracteritzat pels elements següents: - El creixement global de població de Catalunya (0,89%) és molt petit, per sota del creixement vegetatiu. - El creixement del conjunt de la Regió 1 (0,31%), per primera vegada en tot el segle és inferior al de Catalunya, tot i que aquest és petit. - Aquest creixement quasi nul amaga, pero, apreciables moviments interns de la població dins de la Regió I. Així, de manera similar a moltes altres arees metropolitanes d'altres pai'sos, es produeix un procés de perdua de població al centre de la regió (Barcelona perd 109.085 habitants i el Barcelones 152.354, que representa una disminució en termes relatius del 6,2% en tot dos casos) mentre que el conjunt de les altres quatre comarques creix el 10%, amb un total de 165.100 habitants. Taula 1. Creixement de la població 1981-1991 Densitat Població Població A A Percentatge Percentatge 1991 1981 1991 Absolut Percentatge anual 1986/ 1991/ (hab/km2) acumulat 1981 1986 Catalunya Regio I Baix Llobregat Barcelones Maresme Valles Occidental Valles Oriental Regió ISarcelones Catalunya-Regió I Taula 2. Creixemen 991 per municipis al Valles Occidental Munrcipi Densrtat Poblac~ó Població A A Percentatge Percentatge 1991 1981 1991 Absolut Percentatge anual 1986/ 1991/ (hab/km2) acumulat 1981 1986 Viladecavalls Matadepera Vacarisses Palau de Plegamans Sant Quirze del Valles Rellinars Castellbisbal Polinya Sant Cugat del Valles Sentmenat Ullastrell Santa Perpetua de Mogoda Castellar del Valles Gallifa Rubí Cerdanyola Barbera del Valles Montcada i Reixac Ripollet Sabadell Terrassa Sant Llorenc Savall Total Valles Occidental 1.116,7 598.324 649.699 51.375 45 03 3,7 4,6 Municipis menors de 100.000 habitants 637,5 256.587 302.232 45.645 17,8 1,6 7,O 10,l Municipis menors de 20.000 habitants 178,3 50.611 58.118 71.993 42,2 3,6 14,8 23,9 - Creixen més, sobretot en termes relatius pero sovint també a nivell absolut, els municipis petits i amb oferta d'arees d'habitatge de baixa densitat i de qualitat ambiental que no els grans municipis industrials. Així, es veu que si be el conjunt del Valles Occidental (8,6%) esta per sota del global Regió I-Barcelones -excloent Sabadell i Terrassael creixement dels altres 20 municipis és del 17,8%, i els 14 municipis de menys de 20.000 habitants creixen el 42,2%, amb puntes espectaculars com Viladecavalls i Matadepera, que dupliquen o més la seva població. Aquesta característica dominant de la demanda d'habitatge (desdensificació i qualitat ambiental) explica també que com a conjunt les comarques que augmenten més de població en termes relatius siguin el Maresme (15,6%) i el Valles Oriental (16,6%), i que la que ho fa menys sigui el Baix Llobregat (6,4%). - Paral.lelament, es produeix una redistribució de les Brees industrials i d'activitat, que continuen desplacant-se dels punts més propers a Barcelona cap als polígons industrials de les altres comarques de la Regió I, especialment del Valles, tant I1Occidental com I10riental. Dins d'aquest marc general es pot analitzar amb més detall I'evolució dels municipis del Valles Occidental. La primera conclusió és que a la comarca es reprodueixen les mateixes tendencies globals de la regió. Aixi, els municipis amb menor creixement relatiu són els de major població, amb només dues excepcions destacables: Sant Cugat del Valles, que amb més de 30.000 habitants té un creixement del 27,1%, motivat per la seva estrategica posició metropolitana i per la gran quantitat de sol urbanitzable per a nous creixements previstos pel Pla General Metropolita, coherentment amb I'extensió del terme i I'esmentada posició. I a I'extrem contrari trobem Sant Llorenc Savall, que pateix una petita perdua de població a causa de la forta crisi de la seva base industrial de poble de muntanya -el sector textil- i del seu allunyament i manca de bones comunicacions. També a la comarca es produeix el fenomen de creixement centrífug de les ciutats: els creixements reals de la població de Terrassa es localitzen a Matadepera i Viladecavalls, i els de Sabadell1 s'ubiquen a Castellar del Valles i Sant Quirze del Valles. 3. Planejament general vigent: procés d'aprovació Actualment, els 22 municipis de la comarca disposen de planejament general aprovat (pla general o normes subsidiaries) i només en el cas del petit municipi de Gallifa (un centenar d'habitants) es tracta d'un Pla anterior a la Llei del Sol de 1976, el qual esta en procés de revisió i substitució per unes normes subsidiaries. Tanmateix, la petita dinamica d'aquest municipi de muntanya fa que aquest desfasament del planejament no produeixi problemes rellevants. Els darrrers municipis del Valles Occidental que han actualitzat el planejament han estat Rellinars (que és I'únic municipi de la comarca que fins ara no havia tingut aprovada cap figura de planejament), amb I'aprovació d'unes normes subsidiaries, tipus b, en data 24 de marc de 1993; i Castellbisbal, que després d'un llarguíssim procés de revisió ha substitu'it el vell pla general de 1973 per una revisió aprovada definitivament el 28 de desembre de 1992. Llevat d'aquests casos més tardans, la major part dels municipis de la comarca; i especialment els de major entitat i dinamica, disposen de planejament general adaptat des de fa forca temps. A destacar que 12 dels 22 municipis estan inclosos en dos plans de caracter supramunicipal, que són precisament els plans adaptats més antics: el Pla General Metropolita de Barcelona (aprovat el 14 de juliol de 1976)) on s'inclouen els quatre municipis del Valles Occidental que abans formaven part de la Corporació Metropolitana de Barcelona (Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Sant Cugat); i el Pla General d10rdenaciÓ Municipal de la Comarca de Sabadell (aprovat el 27 de juliol de 19781, que engloba vuit municipis de I'entorn d'aquesta ciutat (Sabadell, Castellar del Valles, Sant Quirze del Valles, Barbera del Valles, Sentmenat, Polinya del Valles, Palau de Plegamans i Santa Perpetua de Mogoda). Després d'aquests, I'altre pla supramunicipal de la comarca, que s'havia iniciat a finals dels anys setanta, el de Terrassa, no va acabar el seu tramit de conjunt i es va desagregar en plans municipals, basicament per I'interes dels nous equips de govern municipal, ja elegits democraticament, de controlar de forma més directa I'ordenació i la gestió del seu territori. Aixi, es van aprovar les revisions dels Plans Generals de Rubí (24 de juliol de 19811, Terrassa (14 de marc de 1983), Matadepera (21 de setembre de 1983), Sant Llorenc Savall (5 de. desembre de 1983) i Viladecavalls (27 de marc de 19851, i els nous planejaments dlUllastrell (normes subsidiaries tipus a, el 15 de setembre de 1984) i Vacarisses (Pla General, el 23 de gener de 1985) en un lapse de temps forca reduit. Després d'aquest període intens, ha calgut esperar fins a finals de 1992 per acabar, com hem dit, la revisió del Pla General de I'últim municipi de la comarca de forta dinamica, Castellbisbal, coincidint amb I'inici d'una nova serie de revisions comencada per la del municipi de Sabadell, actualment en fase d'aprovació definitiva. 4. Característiques del planejament general 4.1. Primers plans generals d'ordenacio municipal i Els primers plans generals d'ordenació municipal del Valles Occidental del període analitzat són, com hem vist, dos plans de caracter supramunicipal, el de Barcelona i el de Sabadell. Tenen en comú forca elements que els caracteritzen: ordenen arees de gran conflictivitat urbanística pels descontrolats i especulatius creixements residencials i industrials dels anys seixanta i setanta, són aprovats en el període polític de transició del franquisme a la democracia, amb les contradiccions propies del moment, pero utilitzant molt bé les possibilitats d'introduir criteris de racionalitat tecnica tot aprofitant la debilitat de les estructures polítiques centrals i el fet que la responsabilitat de la tramitació es va escapar dels governs municipals locals, molt més vinculats a les forces especulatives urbanístiques. Així, ambdós plans, d'ordre molt tecnic, redueixen sensiblement els potencials de creixement dels plans anteriors (tot i que presenten importants reserves de sol urbanitzable programat i no programat), augmenten notablement les reserves per a sistemes d'espais lliures i equipaments i incorporen ampliament, encara que amb ajustos, les directrius dels estudis de la xarxa arterial metropolitana. La qualitat basica d'ambdós documents ve avalada pel fet que, malgrat haver estat aprovats en epoca predemocratica, foren assumits pels nous governs democratics municipals i han estat i són instruments urbanístics de gran utilitat. Tanmateix, especialment en el cas del Pla de la comarca de Sabadell, la inexistencia d'un organ d1AdministraciÓ local amb competencies específiques de gestió del pla conjunt i la voluntat dels ajuntaments democratics de responsabilitzar-se mes directament de I'urbanisme del seu municipi han portat, d'una banda, a la manca de desenvolupament dels aspectes supramunicipals del pla (sobretot sistemes) i, d'una altra, a problemes de tramitació per raons de competencia municipal o supramunicipal que, en certs casos, han acabat amb sentencies judicials d'anul~lació de planejament tramitat (sector Castellarnau i area del Ripoll de Sabadell). Aquesta situació ha portat, finalment, a la Comissió dlUrbanisme de Barcelona a acceptar la desagregació del pla plurimunicipal de Sabadell i a autoritzar la configuració de plans municipals individualitzats, bé per la via de la revisió del pla (com es el cas de la propia ciutat de Sabadell), be mitjancant I'elaboració d'un text refós del planejament vigent sobre les bases cartografiques actualitzades. 4.2. Propostes d'ordenacio Quant a les propostes d'ordenació d'aquests dos plans plurimunicipals, el Pla General Metropolita distribueix el sol urbanitzable en ambits de grans dimensions, fonamentalment als municipis de Sant Cugat i Cerdanyola, tot aprofitant I'accessibilitat generada per I'autopista A-7 i el fet que es tracta de municipis extensos. Destaca entre aquestes reserves la del Centre Direccional al terme de Cerdanyola, que s'estén sobre un ambit de 385 Ha, delimitat pels nuclis de les dues poblacions esmentades, I'autopista A-7 i la riera de Sant Cugat. També són importants les arees situades al terme de Sant Cugat a banda i banda de I'autopista i que ja han estat, en gran part, objecte de desenvolupament per a usos terciaris i d'activitat: la Guinardera, Parc dlActivitats Economiques de Can Sant Joan, Can Graells, Vall Solana, etc. Als municipis de Ripollet i Montcada, de menor extensió, el Pla General Metropolita preveu expansions molt més redu'ides. 4.3. Pla General de la Comarca de Sabadell El Pla General de la Comarca de Sabadell distribueix el sol urbanitzable industrial fonamentalment al llarg del subsistema de la riera de Caldes, als municipis de Palau de Plegamans i Santa Perpetua de Mogoda (sector riera de Caldes, Can Roca i les Minetes i Gallecs-la Creueta), i en menor mesura al de Sentmenat (sector A), i als marges menys accidentats del riu Ripoll, a Barbera del Valles (sectors Provasa i Can Salvatella) i a Castellar del Valles (sectors Pla de la Bruguera i Can Carner). En canvi, les reserves més importants de sol urbanitzable residencial es concentren a Sant Quirze del Valles, entre les estribacions de la serra de Galliners i Sabadell, en sectors de dimensions mitjanes (Can Casablanques, Valles Park, Vallsuau-Can Feliu, Mas Duran-Can Feu); de manera més fragmentaria, el pla fa també una important previsió de sol a Palau de Plegamans, relligant els diversos nuclis rurals originaris de la població al llarg de I'antic camí ral i de I'actual carretera de Caldes (Pla de IIAlzina, Mas Pla, el Castell, etc.); finalment, els municipis de Castellar, Sentmenat i Santa Perpetua també recullen apreciables previsions de sol residencial. 4.4. Revisions dels plans generals Les revisions dels plans generals -ja d'ambit nomes municipal, aprovades a continuació (entre 1983 i 1985)- corresponents a Rubi, Terrassa, Matadepera, Sant Llorenc Savall i Viladecavalls continuen en la línia dels plans de Barcelona i Sabadell de reducció de potencials (superfícies totals i densitats) i d'increment de sistemes. No obstant aixo, s'hi nota molt mes la intencionalitat de control per part dels ajuntaments, com a reacció a les etapes anteriors; són, en general, mes restrictius quant a previsions de sol i es fa us de forma més limitada de la classificació de sol urbanitzable no programat. Es tendeix a programar sol a relativament curt termini, per evitar expansions massa grans o dispersió del creixement, i es deixa tacitament per a modificacions o revisions futures del pla general la decisió, controlada directament pels consistoris, de classificar i programar nou sol. Aquest criteri és especialment acurat al Pla General de Terrassa, i no tant al de Rubi, que presenta unes dimensions de sol programat moderadament expansives. Del Pla de Terrassa destaca el fet que ja classifica com a sol no urbanitzable quasi tot I'ambit de I'antiga ACTUR, perque ja era imminent la decisió d'eliminar I'actuació. El Pla opta per una política de protecció del territori de I'antiga Mancomunitat entre Terrassa i el terme de Sabadell, i de creació de reserves importants per a equipaments d'ambit supramunicipal. Entrant amb més detall en I'ordenació d'aquests plans, I'eix de la riera de les Arenes o de Rubi concentra al llarg de les seves terrasses gairebé tot els sols urbanitzables industrials (i els urbans consolidats) del subsistema urba d'aquesta conca fluvial (sectors Nord, Can Petit, Can Parellada i Santa Margarida, de Terrassa; la Llana, la Bastida, Cova Solera, Can Jardí i Rubi, Sud de Rubi; i Ca nlEstapes i Santa Rita, de Castellbisbal). En són excepció els sectors Can Mitjans i Can Trias de Viladecavalls, que corresponen a la comarca del torrent de Gaia. Els petits ambits residencials previstos, tant a Terrassa com a Rubi i Viladecavalls, no configuren eixos de creixement, sinó que se situen completant els teixits urbans ja consolidats, omplint buits semiperiferics. En són excepció les extenses arees d'urbanitzacions de segona residencia en transformació a primera situades al nord-oest de Rubi i al sud-oest de Terrassa, vora la carretera dlUllastrell, recollides pels plans com a sols urbanitzables, més per reordenar els processos d'edificació i urbanització que com a noves expansions. 4.5. Planejaments de nova planta Els dos planejaments de nova planta, dlUllastrell i Vacarisses, aprovats en aquest mateix període, són d'un caracter diferent, ja que corresponen a municipis de caracter encara rural amb una forta incidencia de segona residencia, sobretot a Vacarisses. Aquests dos plans tenen el caracter basic d'endreca i control, d'establir regles de joc urbanístiques per poder reconduir processos de parcel.lació i edificació fins llavors sense pla. 4.6. Plans parcials Finalment, dels dos plans aprovats més recentment, el de Rellinars participa del caracter dels dlUllastrell i Vacarisses i el de Castellbisbal és un pla de reordenació de I'enorme quantitat de sol posada en joc durant els anys setanta i vuitanta com a conseqiiencia del gran nombre de plans parcials aprovats en desenvolupament de I'expansiu pla general de 1973. 5. Dades globals del planejament general vigent Les taules 3 i 4 i les figures 1 i 2 donen el resum de la superfície de sol del Valles Occidental segons el regim jurídic d'urba, urbanitzable i no urbanitzable, i la divisió del sol programat segons els usos. Les taules inclouen també les mateixes dades de les altres quatre comarques de la Regió I a efectes comparatius. Aquestes dades mostren amb forca claredat el pes determinant que pren el Valles Occidental en les expectatives de creixement: el 35% del sol urbanitzable programat i el 40% del no programat a tota la Regió I són situats a municipis del Valles Occidental. I encara és mes significatiu que se situi'n al Valles Occidental el 42,7% del sol urbanitzable programat industrial i el 34,4% del sol programat per a usos terciaris i altres no específicament residencials; usos mixtos residencials-industrials, cosa que confereix a la comarca un paper basic per acollir les activitats de nova implantació en I'area de I'entorn de Barcelona. 6. Desenvolupament i evolució del planejament general 6.1. Aspectes d'un pla general d'ordenacio urbana Un pla general d'ordenació urbana és el document on es plasma la imatge del creixement físic del municipi en funció de les voluntats i de la política de I'Administració corresponent, i és, alhora, el marc jurídic de les regles de joc de I'activitat urbanística. En la mesura que una societat urbana dinamica, com ho és I'entorn de Barcelona, és canviant amb el temps i contínuament apareixen fets nous, demandes noves que no es poden preveure o dimensionar correctament només uns pocs anys abans, el plane jament urbanístic condu'it per administracions elegides democraticament ha de ser un instrument viu, una eina flexible i adaptable a aquestes necessitats canviants. Pero cal, alhora, mantenir sempre la relació amb un marc de referencia i donar la maxima transparencia als processos de canvi per tal de fer clares les regles del joc, elements la manca dels quals va caracteritzar precisament I'activitat urbanística dels anys anteriors a I'etapa que estem valorant. Aquesta dinamica es tradueix en el gran nombre de figures de planejament derivat aprovades en desenvolupament dels plans generals del Valles Occidental (vegeu taula 5): 32 programes d'actuacio urbanística, 120 plans parcials i 54 modificacions dlaquests, 171 plans especials de reforma inteiior o de millora urbana, 27 plans especials d'infrastructures, 37 plans especials d'altre tipus i 321 estudis de detall. En total, 762 figures de pla- Superfície Sol urba Ha Percentatges Ha Percentatges Baix Llobregat Barcelones Maresme Valles Occidental1 Valles Oriental2 Regió I Sol urbanitzable Programat No programat Sol no urbanitzable Ha Percentatges Ha Percentatges Ha Percentatges Baix Llobregat 3.914,3 8,O 23,5 Barcelones 342,57 2,4 211 Maresme 3.145,87 7,9 18,9 Valles Occidental1 5.906,61 10,8 35,4 Valles Oriental2 3.370,96 4,l 20,2 Regió I 16.680,31 7,O 8.749,79 3,7 164.317,04 68,7 1 O0 1 O0 1 O0 ' No s'hi compten les superfícies de Gallifa, en procés de revisió, ni les de les normes subsidiaries de Rellinars, que encara no estan incorporades a la base de dades. NO s'hi compten les superfícies de Granera, que no te pla; Vilalba de Sasserra, en procés de revisió, ni Santa Maria de Martorelles, que encara no estan incorporades a la base de dades. Figura 3. Plans parcials aprovats - ------ LIMIT T.M. - L~MIT SOL UREA PLANS PARCIALS APROVATS EN S.U.P I S.U N.P. r ----i PLANS PARCIALS -- 4 NO APROVATS Sabadell per la significacio que pot tenir en el planejament urbanístic de la comarca. Com s'ha esmentat abans, la revisió del Pla General de Sabadell enceta el camí d'una previsible nova serie de revisions ¡/o actualitzacions dels Plans generals de la comarca del Valles Occidental, comencant per alguns municipis dels compresos al Pla Plurimunicipal de la Comarca de Sabadell, com Santa Perpetua de Mogoda i Palau de Plegamans. Aquestes revisions de planejament general no es plantegen propiament com una reforma profunda del planejament vigent, sinó com un punt singular en I'evolució continuada del procés del planejament i de la seva execució, per tal de reordenar i posar al dia la documentació tecnica del pla, refonent tot el planejament derivat i les modificacions del pla anterior, i revisar alguns aspectes parcials del pla. En el cas de Sabadell, aquest caracter de la revisió és molt pales, per bé que introdueix alguns conceptes nous, prou interessants. Des del punt de vista de classificació del sol, la revisió només incideix de forma sensible respecte al Pla Comarcal de 1978 en la desclassificació cap a sol no urbanitzable de quasi tota la reserva de sol no programat corresponent a I'ACTUR, tal com ja es va fer al Pla General de Terrassa de 1983. 1 sense canviar la classificació d'urbanitzable programat del sector Sant Pau de Riusec, li canvia I'ús de residencial a industrial i de serveis, entenent que aquests destins són mes coherents amb la posició periferica respecte a la ciutat, pero ben comunicada amb la xarxa general (enllac A-18, interpolar sud). La revisió recull i integra en un discurs global les diverses peces que s'havien desenvolupat com a modificacions del pla de 1978: I'Eix Macia, la remodelació viaria de la zona est, la reordenació de les vores del riu Ripoll, etc., tot completant-ne els aspectes que no s'havien desenvolupat prou, i proposa la configuració de noves arees per a activitat terciaria al llarg del front oest de la ciutat, recolzada sobre la ronda de connexió entre I'A-18 i el Quart Cinturó. Com a nova aportació, cal esmentar la configuració d'unes extenses arees de pro'tecció agrícola, que es denominen Parc Agrícola, i s'integren jurídicament dins del concepte de sistema d'espais Iliures, per tal de poder garantir des de I'Administració la preservació d'unes arees properes a la ciutat que mantinguin el paisatge rural-agrícola, entes com una peca necessaria en la qualitat mediambiental de la ciutat, a més de la seva funció de protecció de I'ús agrícola. A més dels parcs agrícoles, la revisió proposa en el sol no urbanitzable amplies reserves de sistema d'espais lliures, amb caracter de parc periurba o ecologic-paisatgístic, que configuren en conjunt una forta protecció de les caracteristiques paisatgístiques de I'entorn de la ciutat. Des d'una consideració mes global, la revisió del Pla de Sabadell reflecteix una molt més gran imbricació del planejament urbanístic amb la gestió i la política municipal, a diferencia del Pla Comarcal que, per les caracteristiques del moment, tenia un contingut més tecnic i més indefinit pel que fa a intencionalitats.