El teixits edificats : transformació i permanència

ELS TEIXITS EDIFICATS: TRANSFORMACIO I PERMANENCIA C~SAR DÍAZ AMADOR FERRER RAMON GARC~ AVGELS ULLA A qui ec es SUMARI 1. In oducció 1 .l. Objec e de I'es udi 1.2. ~mbi d'aplicació 1.3. Me ode de eball 1.4. Iden i icació i quali icació de les ames 1.5. C i e is pe a la selecció de les a ees 2. Analisi del planejamen u banís ic 2.1. In e p e acions i p opos es des del planeja- men u banís ic 2.2. La in e enció a les a ees de esidencia popula 3. Analisi dels aspec es socio-economics 3.1. Me ode d'analisi 3.2, Indicado s sbcio-economics 3.3. índexs d'a aluació 3.4. Conclusions 4. Analisi de I'es a de I'edi icació i de la u bani zació de les a ees 4.1. Me odologia 4.2. Desc ipció dels sis emes d'a aluació 4.3. Els cos os de les di e ses opcions d'in e enció 4.4. Resul a s 5. Conclusions inals 5.1. Sob e el ni ell ac ual d'habi abili a dels ba is 5.2. Sob e els ni ells sbcio-economics i d'a ela- men de la població 5.3. Sob e les ga an ies ac uals del pa c edi ica i les opcions de eno ació u bana Bibliog a ia 1. In oducció 1 .l. Objec e de I'es udi El eball que es p esen a en el p esen nume o de Pape s és p oduc e del con eni o mali za el dia 6 d'ab il de 1990 en e el Consell Coma cal del Ba celones i la Uni e si a Poli ecnica de Ca alunya (UPC). Ha es a elabo a pel Depa amen de Cons uccions A qui ec oniques I de I'UPC, o se- guin les di ec ius del Se ei d10 denaciÓ U ba- nís ica de la Mancomuni a de Municipis de l1A ea Me opoli ana de Ba celona (MMAMB). L'objec e de I'esmen a con eni e a la eali zació d'un es udi sob e les capaci a s de pe manencia i les possibili a s de ans o mació dels eixi s edi i- ca s del con inu u ba de Ba celona. De e , es p o- posa ce ca , delimi a i anali za els eixi s dels sec o s esidencials i indus ials locali za s dins el con inu u ba con o ma en el cen e de la Regió Me opoli ana de Ba celona, a ec a s ac ualmen pe p ocessos d'obsolescencia o deg adació ísica del supo edi ica . P ocessos que en limi a la se a uncionali a o aco a a mig e mini la se a du ada en condicions d'ús su icien men ga an i za- bles, an aconsellable disposa de la millo in o ma- ció possible pe a de ini amb su icien an elació I'al e na i a sob e la se a pe manencia o I'in e es de la se a ans o mació, o conside an alho a els cos os economics i socials de les dis in es opcions i les epe cussions que aques es ac ua- cions poden endega a ni ell u ba. L'ambi geog a ic de I'es udi és el delimi a pels municipis que o men pa del con inu u ba ba ce- lones i d'al es municipis d'en i a impo an ubica s a la es a de la Regió Me opoli ana. Dona I'objec- e del eball i la locali zació de les a ees seleccio- nades a pa i de I'enques a municipal, I'es udi abas a el conjun de municipis pe anyen s a I'an i- ga Co po ació Me opoli ana de Ba celona a més d'una se ie de municipis de la segona co ona me opoli ana on és especialmen elle an el ema que s'anali za. Es ac a conc e amen dels munici- pis de Ma a ó, G anolle s, Molle , Sabadell, Te - assa, Rubí i Ma o ell. 1.3. Me ode de eball La me odologia de eball u ili zada es onamen a basicamen en la ece ca empí ica de les dades necessa ies pe a a alua I'es a de la qües ió: aixo és, dels ac o s que incideixen o que expliquen la pe manencia, més o menys p olongada en el emps, de les ames u banes esidencials. Fac- o s que són, a la egada, explica ius dels p oces- sos de ans o mació, més o menys agu s, més o menys accele a s, que a ec en aques es ma eixes ames u banes. En limi a I'ambi de eball a la Regió Me opoli ana de Ba celona, com ha queda explica , les a iables conside ades elle an s ho són ambé en unció dlaques ambi , sens pe judici del seu possible alo de gene ali a . Les e apes de eball desen olupades han es a onamen almen es: a) L'analisi es a inicia amb una enques a muni- cipal p e ia, po ada a e me al lla g d'un i- mes e, di igida als ecnics amb un bon conei- xemen dels p oblemes u banís ics del e me municipal co esponen . L'enques a enia com a objec iu de ec a les ap eciacions in u'i i es i els alo s més quali a ius dels p oblemes p esen s a les a ees esidencials del municipi, i no an e ec ua -hi una ecopilació sis ema ica de da- des. El esul a inal d'aques a p ime a ase de I'es udi ou la selecció d'un cen ena d'a ees u banes (denominades a ees d'es udi al lla g del eball) conside ades ep esen a i es de la p oblema ica que ens ocupa, i que o e eixen un en all mol ampli de si uacions. En la igu a 1 (pag. 12) es po eu e de mane a esquema ica la se a locali zació. b) La segona e apa cons i ueix el nucli del e- ball i és on la ecollida de dades es po a a e me de o ma més di igida i es a més sis- 1.4. Iden i icació i quali icació de les ames ema ica. Les asques es desen olupen en es ambi s di e en s: d'una banda, es duu a e me A la Regió Me opoli ana de Ba celona, el pe - un labo iós eball de camp sob e una mos a cen a ge d'edi icis amb de iciencies impo an s de in -i-cinc a ees (di es a ees d'analisi al lla g és decididamen al si enim en comp e que el del eball) d'en e les seleccionades p e ia- pa c edi ica no és excessi amen ell. En e ec e, men , consis en en la ece ca en els a xius segons les dades censals de 1981, més del 25% municipals de ca og a ia u banis ica i expe- dels edi icis de Ba celona i més del 16% dels de la dien s d'ob es, aixi com I'examen di ec e de es a de municipis me opoli ans p esen en de i- I'es a de les edi icacions i de la u bani zació a ciencies. Si hi sumem ambé els edi icis en es a cada a ea; pa al-lelamen , es ecull in o mació ui'nós o en mal es a , els pe cen a ges s'ele en sob e el planejamen u banís ic igen , en a- ins al 32% i el 20%' espec i amen . És a di , un mi o en cu s de edacció, aixi com d'al es de cada cinc edi icis de la Regió Me . opoli ana (un accions de ca ac e públic o p i a du es a de cada es a Ba celona) són conside a s, d'aco d e me a les a ees; i en una e ce a di ecció, es amb els c i e is censals, de icien s. Cal pun uali - p ocedeix a la sis ema i zació de les dades za que no s'inclouen aquí els pe i s de ec es de la socio-economiques disponibles (co esponen s cons ucció o els p oblemes de i a s de la simple a I'any 1986) pe al de dibuixa el pe il de la manca de man enimen . Aques es dades no ecu- població mi jancan I'es ablimen de di e sos llen enca a la casuís ica de i ada de I'ús del cimen indicado s especí ics pe a cadascuna de les aluminós. Pe an , el ni ell de quali a del pa c cen a ees dles udi. d'edi icis és, mol possiblemen , enca a in e io al que es pod ia dedui d'aques es dades. Dins d'aques a segona e apa de eballs, s'ini- cia I'explo ació de la in o mació ob inguda en En e ec e, a pa i de I'obse ació di ec a de les cadascun dels es ambi s de eball indica s. 25 a ees seleccionades en el p esen es udi, es Així, pe exemple, s'es ableixen i anali zen els possible quan i ica el nomb e d'edi icis no ehabili- ipus a qui ec onics p esen s en cada a eal as- ables (equi alen s als conside a s en es a u'inós pec e elle an pe a I'es udi de I'es a de I'edi i- o en mal es a pel Cens) a les a ees ma ginals i cació, i s'inicia el c euamen dels esul a s de i- subu banes en un pe cen a ge de I'o d e del 10% a s de I'analisi u banis ica i socio-economica al 25% del o al, i a les a ees elles o cascs an ics, buscan models de compo amen gene ali za- en un pe cen a ge no in e io al 16%. bles. A pa i dluna simple ex apolació de la densi a C) La e ce a e apa in ensi ica les analisis c eua- d'edi icis pe hec a ea a cada ipus de zona i dels des, o inco po an no es in o macions p oce- pe cen a ges d'edi icis en mal es a conside a s den s de les ins i ucions de ges ió de I'habi a - com no ehabili ables en aques es udi, és possible ge i o ganismes de I'Adminis ació pública que in en a una quan i icació del nomb e o al d'edi i- hi enen compe encies. Aques a da e a ase cis en aquella si uació a les a ees elles, subu ba- de eball es dedica a la con as ació i la dis- nes i ma ginals, excloen , pe an , els polígons cussió de les hipo esis inicials, el eplan eja- d'habi a ges, els quals eque eixen gene almen men de I'es a ac ual de la qües ió, I'examen d'analisis especí iques pe a diagnos ica el seu d'al e na i es d'ac uació i la o mulació dels es a ; aques e , doncs, in alida I'es ablimen de possibles escena is u u s en elació amb els pe cen a ges globals sob e el o al d'edi icis. A pa - p oblemes de pe i encia u bana d'aques ipus i del que s'ha exposa , el nomb e d'edi icis no d'a ees esidencials. És la ase de ecapi ulació ehabili ables als cascs an ics se ia de I'o d e de i conclusions i de edacció del ex inal. 4.194 edi icis, i a les a ees subu banes i ma ginals 13 se ia en e 21.961 i 78.431 edi icis. Unes xi es bas an supe io s a les d'edi icis en mal es a del Cens, i ins i o supe io s, conside a I'ex em al de I'in e al, a les xi es censals d'edi icis en mal es a sumades a les d'edi icis amb de iciencies. La di e encia és enca a impo an si es conside a que no han es a comp abili za s els edi icis no ehabili- ables en polígons d'habi a ges i al es ames u banes en posició més cen al o conside ades gene icamen de majo quali a . La iden i icació de les a ees u banes on esul a més eqüen la p esencia d'edi icis amb de icien- cies s'ha e a pa i del c i e i de acili a I'a alua- cio in eg ada dels po encials de ehabili ació u bana. L'analisi s'ha di igi , doncs, a les ames esidencials amb una p oblema ica u banís ico- cons uc i a més de inida i que, pe an , concen- en un majo nomb e d'habi a ges en mal es a o amb p oblemes de man enimen . La hipo esi de pa ida és que I'analisi pe sec o s o ames u ba- nes, implican la conside ació conjun a de les se es ca ac e is iques cons uc i es, sociologi- ques i u banís iques, pe me amplia conside a- blemen la comp ensió de I'abas de les pa olo- gies que a ec en els edi icis de mane a pa icula- i zada, i e i a e abs acció de la ipologia cons- uc i a en elació amb la ama u bana a la qual pe any. Així doncs, la p e ia conside ació de les o mes de c eixemen u ba ca ac e is iques de la Regio Me o- poli ana de Ba celona o e eixen un ma c de e e en- cia alid en el momen de e lexiona sob e els po encials de pe i encia dels eixi s esidencials. La classi icació dels sec o s d'analisi segons aques a me odologia s'ha e ela uc í e a an pel que a a la iden i icació de les ipologies edi ica o ies i pa olo- gies cons uc i es com en I'a aluació de les al e na- i es d'acció i la o mulació de ecomanacions. Les ca ego ies gene iques que han se i de pun de pa ida pe du a e me I'enques a municipal i e ec ua la delimi ació dels sec o s o a ees d'es u- di són les següen s: a) Les ames denominades subu banes -in- cloen els cascs an ics i les se es ex ensions pos e io s a la majo ia de les ciu a s mi janes i pe i es-, la cons ucció de les quals s'inicia el segle passa o comencamen s del p esen . Aques a o mació u bana, de inida a pa i d'aques c i e i ampli -desp és més ma isa -, és la que ha abso bi la majo pa de I'habi a - ge popula . A I'ambi de I'an e io Co po ació Me opoli ana de Ba celona, I'ex ensió supe i- cial de les ames subu banes se ia supe io a les 3.000 hec a ees, de les quals al menys 1.000 hec a ees s'iden i ica en com a subjec- es a po encial ans o mació. A la Regió Me opoli ana s'iden i iquen un o al de 758 hec a ees d'a ees elles i 6.296 hec a ees d'a ees subu banes. b) Polígons i g ups d'habi a ges, cons u'i s pe o ganismes públics, en i a s o immobilia ies p i- ades, en un pe íode especialmen signi ica iu en e els anys 1950 i 1975. Els polígons d'habi- a ges cons i ueixen la o ma u bana més iden i i- cada -po se pe la se a p esencia més isible i pel seu ca ac e d'a ees p ojec ades de bell nou amb I'habi a ge en massa. La se a ex ensió su- pe icial conjun a és d'unes 900 hec a ees a I'am- bi de I'an iga Co po ació Me opoli ana i de 1.359 hec a ees a la Regio Me opoli ana. C) ees d'u bani zació ma ginal o que enen el seu o igen en p ocessos de pa cel.laciÓ del sol i au ocons ucció d'habi a ges, al ma ge de la legali a u banís ica. Aques es a ees han ana e olucionan p og essi amen cap a si uacions u banes més eglades i s'han in eg a inal- men , no sense p oblemes, a la ciu a . La se a ex ensió supe icial s'a alua en unes 71 7 hec a- ees pe al conjun de la Regió Me opoli ana. En o al, doncs, els po encials de ans o mació u bana a ec a ien inicialmen unes 2.500 hec a- ees de sol esidencial dins de I'an ic ambi de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona, i més de 9.000 hec a ees a la Regió Me opoli ana. 1.5. C i e is pe a la selecció de les a ees La selecció d'unes a ees d'es udi que pe me in a anca en I'analisi dels po encials de ans o ma- ció u bana a la Regió Me opoli ana de Ba celona ha es a e a a pa i d'uns c i e is inicials mínims, ja implíci s en la ma eixa o mulació del con ingu del eball. Tal com es consigna a en el guió p e i, I'ambi que I'es udi s'ha p oposa abas a és el delimi a pels municipis que o men pa del con inu u ba ba celonés (p ime a co ona me o- poli ana) i al es municipis d'en i a impo an ubi- ca s a la es a de la Regió Me opoli ana ( egeu la igu a 2, pag. 16). És, en e ec e, en aquela p i- me a co ona, jun amen amb les pe i e ies imme- dia es de les poblacions impo an s de la Regió Me opoli ana (Ma a ó, G anolle s, Te assa, Sabadell, Ma o ell, en e al es) on són més p e- sen s els eixi s u bans de baixa quali a , amb majo s p oblemes de conse ació o man enimen i, pe an , més acilmen so mesos a po encials ans o macions. L'en ocamen p incipal del eball, pel e de cen- a -se en I'analisi de les capaci a s de pe manen- cia o les possibili a s de ans o mació dels eixi s edi ica s, a ec a s pe p ocessos d'obsolescencia o deg adació ísica del supo edi ica , es di igeix, de o ma e iden , a les a ees de esidencia massi- a de la Regió Me opoli ana. Aixo no obs an , no es passa pe al el e que mol- es zones d'us p edominan men indus ial, espe- cialmen les si uades als ambi s abans desc i s, que són ambé les més elles, comencen a acusa p ocessos d'obsolescencia simila s (deg adació de la in as uc u a u bana, inadequació o en ellimen del supo edi ica , manca de man enimen ). El e- ball inclou algunes d'aques es a ees com a exem- ples emp a ius, pe al de e i ica I'abas d'aques- es endencies. El g uix de I'es udi es e e eix, pe o, a les zones de esidencia. El c i e i p ime ha consis i a di igi I'a enció a les ames u banes esidencials que de o ma més ca ac e ís ica i més in ensa han es a objec e, al lla g de la his o ia ecen , d'una majo p oblema ica u banís ica i social. Són les que co - esponen a les a ees d'habi a ge ob e o popula , i que han ana con o man la pe i e ia u bana i me o- poli ana en els anys cinquan a, seixan a i p ime s se an a. Es si uen, pe an , al ma ge de I'es udi la g an majo ia dels sec o s d'habi a ge uni amilia i a ees de segona esidencia, adicionalmen poc in olu- c ades amb els p oblemes que cen en a a la nos- a a enció, la qual cosa no ol di que quedin excloses o almen dels p ocessos d'en ellimen de I'edi icació o deg adació u bana a que es a e e encia, sinó que la se a p oblema ica u banís i- ca i, sob e o , social és o almen di e sa. Analogamen , s'exclouen les a ees esidencials de quali a , amb independencia de la da a de cons- ucció, ja que es ac a de sec o s en els quals les ope acions de millo a i man enimen , a inicia i a dels p opis usua is, són més equen s i impo - an s. La di icul a es iba, en aques cas, en la iden i icació co ec a d'aques es a ees. A I'úl im, queden ambé exclosos els sec o s on els usos e cia is han ana subs i uin la esidencia i als quals es p odueix una o a mescla d'ac i i a s i usos di e sos, com és el cas de IIEixample de Ba - celona. Si bé és bas an cla que en aques s sec- o s subsis eixen bosses de esidencia ella, ne- cessi ada de ehabili ació pa cial o in eg al, el p o- blema, is des d'una pe spec i a global, és ambé di e en , ja que hi enen en ada al es ipus de conside acions (sob e la locali zació a la ciu a dels usos e cia is o di eccionals, el pape de les a ees cen als, e c.). L'es udi es di igeix p io i a ia- men a les a ees esidencials exclusi es, o bé on I'ús esidencial és p edominan . A pa i d'aques a educció de I'objec e d'es udi a les a ees de esidencia massi a o popula dels anys cinquan a, seixan a i p ime s se an a, i a I'am- bi e i o ial més especí ic -que és, com queda di , el de la p ime a co ona i la pe i e ia de les ciu- a s g ans de la Regió Me opoli ana-, slha p oce- Nuclis an ics o cen als A. P ime a co ona me opoli ana: pe i e ia his ò ica B. Segona co ona me opoli ana: pe i e ia ciu a s mi ges Figu a 2. Si uació de les à ees u banes d'es udi a la Regió Me opoli ana de Ba celona di a una segona classi icació de les a ees pel seu o igen u banís ic i I'es uc u a in e na. La elació de les cen a ees d'es udi (objec e de ecopilació i alo ació de la in o mació de ca ac e u banís ic, socio-economic i cons uc iu que igu a en les i xes con ingudes en el eball) i les 25 a ees d'analisi (objec e dels eballs de camp ela- ius a les ca ac e is iques ipologiques de I'edi ica- cio i a I'es a de la cons ucció i la u bani zació) s'o e eix en els Annexos I i II d'aques olum. Aques es a ees esponen, d'aco d amb les consi- de acions an e io s, a qua e g ans ca ego ies (a les quals s'a egeix una cinquena ela i a a les a ees indus ials), que es de ineixen pe les ca ac- e ís iques següen s: I I ees elles (VLLI Co esponen als cascs an ics dels municipis me- opoli ans, especialmen de les ciu a s g ans i mi - janes, on es concen en, pe de inició, les a ees de esidencia més an iga i so in més deg adades, an pel que a a I'es a de la u bani zació gene al com al supo a qui ec onic d'aques a. En mol s casos, es ac a ambé d'a ees amb una p oblema ica social especí ica, de i ada de I'a iba- da de nous es a s socials, p oceden s de la immi- g ació o de sec o s ma ginals, que coexis eixen amb la població adicional. En són exemples els cascs an ics de Ma o ell o G anolle s, o el p opi de Ba celona. 2) ees subu banes (SUBI Sec o s que enen el seu o igen en ex ensions dels nuclis an ics de les poblacions me opoli anes, ini- ciades el segle passa o a comencamen s del p e- sen . Aques es ex ensions no malmen s'han p o- du'i a pa i de la p olongació dels ca e s o de pe i es xa xes egula s. La pa cel4ació ca ac e ís ica és la co esponen a la casa de cos. (casa de dues plan es d'alcada amb pa i pos e io , cons ~iida en e pa e s mi ge- es). En anys pos e io s, aques s c eixemen s han assoli o s p ocessos de densi icació u bana, mol isibles a pa i de la in oducció de ipus edi- ica o is abusius, amb p o undi a s edi icables i alcades inadequades al ipus d'o denació u bana. Aques p océs ou pa icula men in ens als anys cinquan a i seixan a, aó pe la qual un pe cen a ge mol al dels habi a ges cons u'i s en aquell pe ío- de co espon a aques ipus d'a ea. 3) Polígons d'habi a ges (POL) Els polígons d'habi a ges con o men les a ees d'habi a ge massiu mes ca ac e is iques i més conegudes. Es ac a de peces de ciu a p omo- gudes, p ojec ades, ges ionades i cons u'ides de o ma uni a ia (usualmen a ca ec d'o ganismes públics, pe o ambé pe la inicia i a p i ada) amb la in enció explíci a de bas i ba is esidencials. És la o ma de c eixemen u ba més o odoxa, ja que pa eix d'un p ojec e p e i que inclou o s els elemen s u bans, des dels ca e s ins a I'habi a - ge. El p og essiu de e io amen de la cons ucció -especialmen en els cons u'i s en els anys cin- quan a i seixan a- es un e que es demos a amb la simple cons a ació del nomb e d'ope acions de epa ació i ehabili ació du es a e me en els da - e s anys. D'al a banda, I'excessi a uni o mi a de la població esiden , així com les se es ca ac e is iques so- cials en alguns polígons, ha es a ambé una on de p oblemes en el uncionamen in e n dels ba is i en la se a elació amb al es a ees u banes adi- cionals. 41 ees d'u bani zacio ma ginal (MAR) Ba is d'habi a ges que enen el seu o igen en la pa cel.laciÓ il4egal -al ma ge o con a el planeja- men u banís ic- d'uns e enys. A pa i de I'es a- blimen de mecanismes di e sos de comp a- enda, opció a comp a o llogue de pa cel.les, el p opi zen els ni ells d'a ' elamen (ARR) de la població al ba i, de cul u a (CULT) i de iquesa (RIQS) dels esiden s, així com el ni ell socio-economic (NSE) gene al de I'a ea. Índex d'a elamen (ARR) Es calcula a pa i de la combinació dels indica- do s 3 (index d'en ellimen ), 4 (immig ació) i 6 (nous esiden s), degudamen ponde a s en unció de la impo ancia ela i a que s'assigna a cadas- cun. S'ha p ima , en aques sen i , I'o igen de la població (nomb e de pe sones nascudes o a de Ca alunya), que exp essa mol cla amen les di icul- a s d'in eg ació social, o i que la da a d'a ibada al país és ja, en la majo ia dels casos, llunyana. Els nous esiden s, a iba s al municipi en els da e s cinc anys, exp essa més a ia la mobili a social en el sec o ; aques index és al en ba is nous o en a ees con lic i es, on es de ec a una població .de pas. signi ica i a. Finalmen , I'índex d'en ellimen és al en els ba is més adicionals (cascs an ics i les se es ex ensions) i en els polígons de la pos - gue a i els anys cinquan a. El g au d'a elamen social i demog a ic de cada a ea que es dedueix de I'index ARR és, doncs, exp essió de la impo ancia de la població d'o igen o ani i del ni ell de consolidació i es abili a dels nuclis amilia s en les esidencies. Índex de cul u a (CULT) Els ac o s conside a s són el 7 (index d'anal a- be s), el 8 (index de i ula s mi jans i supe io s) i el 9 (ni ell d'escola i zació ju enil), degudamen pon- de a s. Aquí el ac o més signi ica iu és, p obable- men , el nomb e d'anal abe s exis en en una de e - minada a eal que indica mol cla amen la p esen- cia, més o menys impo an , de les capes de població amb més di icul a s d'accés a la cul u a. Així ma eix, en I'al e ex em, la p esencia de i u- la s mi jans o supe io s en un ba i ha es a ambé conside ada com a ac o elle an . Finalmen , es conside a ambé I'index d'escola i zació ju enil (és a di , el nomb e de jo es escola i za s en el pe io- de d'escola i zació no obliga o ia), que exp essa no an el ni ell ac ual de cul u a com la p ojecció u u a d'aques ni ell. En conseqüencia, el ni ell cul u al de cada a ea, al com apa eix a pa i d'aques index, indica ona- men almen la p esencia ela i a de pe sones en els dos ex ems del en all: anal abe s i i ula s, ponde a amb els índexs d'escola i zació no obli- ga o ia. Índex de iquesa (RIQS) Resul a a pa i de la conside ació dels indicado s núme o 13 (a u o al), 16 (p o essions baixes) i 22 (mo o i zació o al), ambé ponde a s. El nomb e de peons po se , en p incipi, mol signi ica iu pe a una ap oximació al g au de iquesa-pob esa d'un ba i, o i que es e e eix únicamen al ipus de p o essió de la població ocupada. En algunes B ees, la inexis encia o i elle ancia dels peons, ha des igu a aques index. És possible que la in e - p e ació inco ec a del concep e ingui a eu e amb els esul a s en alguns municipis (Ma a ó i Te assa), que han es a in alida s. Pe a la es a de la Regió Me opoli ana, la conside ació d'aques indicado dóna esul a s signi ica ius. Cal conside- a ambé, na u almen , I'index d'a u o al, que és I'al e ac o signi ica iu del ni ell d'ing essos de la població. També es conside a, enca a que amb meno pes, I'índex de mo o i zació, que exp essa un ce ni ell de despesa. L'índex de iquesa dóna, pe an , una isió de la p esencia de pe sones que eballen en els es a s p o essionals de més baix ni ell d'ing essos, o sim- plemen a u ades, co egida pun ualmen pel ni ell de mo o i zació. Ni ell socio-economic (NSE) El ni ell sbcio-economic de cada ba i és un indicado més sin e ic, calcula a pa i dels ac o s que es con- side en més elle an s en e el conjun dels in -i-dos. Aques s ac o s pe anyen als apa a s co espo- nen s a cul u a i iquesa: es ac a dels indicado s 9 (escola i zació ju enil), 13 (a u o al) i 15 (p o es- sions al es), combina s de al o ma que es p ima o - amen el p ime i, en meno g au, el e ce . El esul a és un index de ca ac e comp ensiu, que exp essa un ni ell social gene ic, ca ac e i za , d'una banda, pe la p esencia de jo es escola i za s en el pe íode no obliga o i -aspec e o ca ep esen- a iu de les di e encies . ela i es en e ba is- i d'una al a, pe la impo ancia de les p o essions al es (di ec ius, p o essionals i quad es mi jans) a I'a ea, ac o que és signi ica iu del seu es a socio-econo- mic -i no an únicamen economic-, p enen ambé en conside ació el ni ell d'a u o al. Aques és un index ja u ili za amb an e io i a pe a I'ambi de I'an iga Co po ació Me opoli ana de Ba celona. Pe aixo ma eix, sembla impo an man- eni -10, a e ec es de compa a els esul a s ob in- gu s. Es ac a d'un index sob adamen con as a , al com explica el seu au o : .Els esul a s poden conside a -se sa is ac o iamen ep esen a ius de les di e encies socio-economiques a pe i a escala e i o ial. Com a comp o ació de la cohe encia global, s'ha e i ica I'ele a g au de co esponden- cia que p esen a la se a ag egació a ni ell munici- pal i dels 10 dis ic es de Ba celona amb els e- sul a s d'al es eballs elabo a s amb me odolo- gies di e en s, especialmen el eali za pe Oli e , Busom, T ullen (1989). (Se a, J., 1991). El calcul de cada un dels indexs desc i s esul a de I'aplicació de de e minades ó mules que elacio- nen els indicado s a que s'ha e esmen . Els indexs esul an s es alo en en unció dels esul a s globals pe al conjun de la Regió Me o- poli ana de Ba celona (RMB=100), a pa i de la següen aula: > 159 Mol Al M A 159-1 26 Al A 126-100 Mi ja-Al M 100-79,5 Mi ja-Baix B 79,5-63 Baix B <63 Mol Baix MB Els esul a s poden examina -se en les aules inclo- ses en els Annexos III, IV i V. 3.4. Conclusions Pe al conjun dels municipis conside a s, el ni ell socio-economic (NSE) mi ja esul a in e io (82,701 al de la Regió Me opoli ana (100) que es p en com a e e encia. Aques ma eix indicado és enca a bas- an in e io en la mi jana de les a ees d'es udi de cada municipi (67,881, la qual cosa dóna una ima - ge, enca a que mol ag egada, de la endencia gene al a la baixa pe als municipis i a ees que són objec e d'aques eball. Si conside em cada un dels municipis sepa adamen , el ni ell socio-economic del conjun d'a ees incloses és ambé, no malmen , in e io al del municipi. En alguns casos (Badalona, Ba celona, Cas ellde els, Rubí, Viladecans) aques a di e encia és mol conside able. En d'al es (IIHospi- ale de Llob ega , Ma o ell, Molle , Mon cada i Reixac), els indexs s'ap oximen sensiblemen , al com es po dedui de la aula que es p esen a a I1Annex IV. Si ag upem a a els indexs en unció dels ipus d'a ees (Annex V), els esul a s són signi ica ius de la se a ela i a homogenei' a de compo amen , o i I'exis encia de di e ses excepcions. Així, el g up de les a ees elles (VLL) conside a- des, p esen a I'índex d'a elamen més al , semp e supe io a la mi jana me opoli ana excep e pe al cas de la ciu a ella de San Boi de Llob ega (que s'hi ap oxima), i amb una mi jana conjun a de 177,42 (Mol Al ) que demos a I'es abili a de la població. Els indicado s mi jans de cul u a (96,24 Mi ja-Baix) i de iquesa (108,34 Mi ja-Al ), s'ap oxi- men a la mi jana de la Regió Me opoli ana. L'excepció és el ba i de I1Es aciÓ del P a de Llo- b ega , que es a mol pe so a. El ni ell socio- economic és supe io a aquella mi jana (110,36 Mi ja-Al ). Aques g up d'a ees és I'únic que p esen- a indexs ela i amen ele a s en o s els apa a s i I'únic que supe a la mi jana me opoli ana en els capí ols de iquesa i ni ell socio-economic. El conjun de les a ees denominades subu banes (SUB) supe a I'index mi ja me opoli a d'a elamen (103,36 Mi ja-Al ), amb un alo quasi iden ic al co esponen al g up de poligons d'habi a ges. Aixo no obs an , les di e encies en e a ees són mol conside ables. Així, exis eixen a ees com a a Coll i Pujol (BD-l), Cong és (BD-2), Camp de I'A pa (B-10), Almeda (C-l), Rie a (C-21, Fa jó (C-3) i Collblanc (H-1) amb indexs d'a elamen impo - an s, i d'al es com el ba i del Fondo (SC-6), el ba i del Ra al (SC-71, Rie a Al a (SC-81, o San a Rosa (SC-101, amb indexs baixos o mol baixos, la qual cosa a que la mi jana esul i enganyosamen equilib ada. El ma eix succeeix, si bé amb alo s in e io s en gene al, pel que a als indexs de cul u- a i de iquesa. En el p ime cas, la mi jana és de 75'57 (Baix), amb algunes a ees que supe en I'index mi ja me opoli a i al es (com els ba is del Cong és i el de la Salu , a Badalona, Collblanc a I'Hospi ale de Llob ega , o els ja ci a s de San a Coloma de G amene ), que se si uen en ni ells mol baixos. L'índex de iquesa dóna un esul a mi ja de 82,79 (Mi ja-Baix), ambé amb di e encies ap eciables. El ni ell socio-economic mi ja és Baix (75,701, amb únicamen dos sec o s (Coll i Pujol a Badalona i Camp de I'A pa a Ba celona) pe sob e de la mi jana me opoli ana. Els poligons d'habi a ges (POL) enen un compo a- men en gene al més uni o me; les di e encies ona- men als de i en sob e o de la posició e i o ial i de I'eda del polígon. Els indexs d'a elamen donen un alo mi ja de 103,80 (Mi ja-Al ), amb un nomb e con- side able d'a ees pe sob e de la mi jana me opoli a- na; aques alo és igual, com s'ha di abans, al que esul a pe al conjun d'a ees subu banes, amb el ma eix ipus de di e encies en e a ees. La es a d'indexs, pel con a i, dóna alo s mol més baixos. L'indicado de cul u a, pe exemple, se si ua, com a mi jana pe al o al de 47 polígons, en solamen 54,49 (Mol Baix), amb un nomb e impo an de polí- gons si ua dins el agmen Mol Baix de la aula. Només es polígons log en sob epassa la mi jana me opoli ana (U bani zació Me idiana a Ba celona, Ve ge del Ca me a Ma o ell i Ega a a Te assa). A I'ex em oposa , s'a iba a pun uacions ex emamen baixes (San Roc a Badalona; Pol o in, Edua do Aunós i Ve neda a Ba celona; Onésimo Redondo a I'Hospi ale de Llob ega ; San Cosme al P a de Llob ega ; 25 de sep emb e a Rubí). L'indicado de iquesa és una mica més al que el de cul u a (69,53 Baix), amb alo s gene almen baixos pe a cada a ea. En aques cas, les que supe en la mi jana me opoli ana són ambé solamen es (U bani zació Me idiana a Ba celona, Ciu a Com al a I'Hospi ale de Llob ega i SAGA a San a Coloma de G amene ). El ni ell socio-economic, en i, dóna ambé un alo mi ja si ua en el lími in e io de la Regió Me o- poli ana (61,90 Mol Baix), amb I'única excepció de la U bani zació Me idiana, a Ba celona, amb un alo pe sob e, enca a que pe poc, de la mi jana gene al de e e encia. La es a de alo s és ex emamen uni o me, i se si uen gai ebé semp e en I'ambi Baix o Mol Baix, excep e en uns pocs casos. Les a ees ma ginals (MAR), incloses en aques g up pe aó del seu o igen u banís ic' són les que p esen en indexs més baixos en o s els apa a s, i es di e encien així de la es a de ca ego ies anali - zades. Fins i o I'indicado d'a elamen es queda en 88,17 (Mi ja-Baix), amb només qua e a ees pe sob e de la mi jana me opoli ana, la qual cosa dóna idea de la ela i a jo en u i ines abili a de la població. L'indicado de cul u a és ex emamen baix, amb una mi jana de només 44,29 (Mol Baix) pe a 24 a ees, o es les quals, excep e cinc, es man enen dins dlaques agmen dels alo s mol baixos (pe so a de 63). La pun uació més baixa de o a I'a ea me opoli ana co espon al ba i de Vallbona (B-71, amb un 19'01. Els indicado s de jquesa són ambé baixos, si bé la mi jana del g up se si ua en 67,96 (Baix). L'índex socio-economic és simila al co esponen als poligons d'habi a ges (61,12 Mol Baix), amb només una a ea pe sob e de la mi jana me opoli ana (el ba i de Vis a Ale- g e, a Ma a ó, I'index del qual po ha e queda des igu a com a conseqüencia de I'ambi de la secció censal). Únicamen al es es a ees supe- en el llinda dels alo s baixos. De o ma més gene ica, en de ini i a, podem di que el conjun d'a ees que han es a seleccionades en aques eball no s'allunyen excessi amen del alo mi ja d'a elamen (100) que esul a pe a la Regió Me opoli ana, amb el g up d'a ees elles i algunes a ees subu banes i poligons conside able- men pe sob e d'aques alo , i al es d'aques s g ups i les a ees ma ginals si uades pe so a. Els indicado s de cul u a són gene almen més al s a les a ees elles i subu banes, i baixos o mol bai- xos als poligons d'habi a ges i a ees ma ginals. Amb o , és I'índex amb alo s mes baixos en ela- ció amb la mi jana gene al me opoli ana. L'indica- do de iquesa se si ua en la gamma mi jana a les a ees elles i subu banes, i en la gamma baixa als poligons i a ees ma ginals. Els ni ells socio-econo- mics són semp e baixos, excep e a les a ees elles. 4. Analisi de I'es a de I'edi icació i de la u bani zació de les a ees 4.1. Me odologia L'objec iu d'ob eni un coneixemen po meno i za sob e I'es a de I'edi icació i de la u bani zació de les a ees aconsella selecciona una mos a de 25 a ees d'en e les 101 inicials, a i de pode ap o undi en I'es udi de les ca ac e ís iques ipologiques dels edi- icis, en el econeixemen de les o mes i sis emes emp a s en la se a cons ucció, en la cons a ació del seu compo amen al ni ell que pe me una ins- pecció isual p ima ia, i en la de ecció dels de ici que p esen a la u bani zació del seu en o n. D'al a banda, en la mos a elegida es p e én inclou e el majo en all possible de si uacions i p oblema iques ep esen a i es de les a ees en qües ió. Així, les a iables conside ades han es a les següen s: - Tipus de ama u bana Ma ginal Subu bana Cen e an ic Polígon - Tipus de p omoció P i ada Pública Al es - Si uació u bana Pe i e ica Cen al No a cen ali a - Eda de I'edi icació Segles XVIII i x~x (a ees en cen es an ics) An e io als anys seixan a An e io a I'any se an a Pos e io a I'any se an a (excep e polígons) - Densi a Al a (més de 150 habi a gesha) Mi jana (en e 75 i 150 habi a ges/ha) Baixa (menys de 75 habi a ges/ha) - Ex ensió supe icial de I'a ea G an (més de 20 ha) Mi jana (en e 10 i 20 ha) Pe i a (menys de 10 ha) En la aula 1 (pag. 28) s'indica la elació de les a ees elegides amb les a iables enume ades. L'analisi s'ha desen olupa en es ases di e encia- des en p incipi, o i que, de e , han ingu cla s solapamen s an en el seu con ingu com en la se a c onologia. Aques es ases, a les quals es a a e e encia amb més de all a con inuació, són les següen s: a) La ece ca als a xius municipals b) El eball de camp C) El disseny i I'aplicació dels sis emes d'a a- luació de I'edi icació, I'habi abili a , la u ba- ni zació i els cos os d'in e enció. La ece ca als a xius municipals L'objec iu de la ece ca als a xius municipals ha es a el de disposa d'in o mació sob e els edi icis que p e iamen ha ien es a escolli s o seguin un c i e i de selecció basa en la ep esen ació ex en- si a des de les essan s ipologiques i cons uc i- es del conjun de I'edi icació de I'a ea. La di a selecció s'ha e ec ua obse an in si u i sob e el 'Taula 1. Pa ame es de se eccio de les 25 a ees d'ana isi Si uació Densi a Ex ensió P omoció Eda edi icació Pe i e ica Cen al No a Al a Mi ja Baixa G an Mi jana Pe i a Pública P i ada Segles An e io An e io Pos e io cen ali a XVIII-XIX 1960 1970 1970 Cen es an ics M-1 Cen e an ic MA-1 La Vila S-13 C eu Al a ees ma ginals SC-5 Singue lin BD-8 San C is T-7 Les A enes T-10 La Mau ina M-4 La Llan ia S-9 Se acama ó ees subu banes SC-6 Fondo BD-3 La Salu H-1 Collblanc Polígons SC-2 Can F anquesa BD-6 San Roc H-6 Ciu a Com al 8 Bell i ge T-6 Ega a S-2 Ca npoamo V-1 La Roca C-4 San Ilde ons MO-1 Pisos d'en Sala E5 Ramon Albó E12 Ve neda E8 T ini a B-11 La Pau Densi a > 150 Habi a ges ia Ex ensió Mi ja 75 Habi a ges ia Baixa c 75 Habi a ges ia G an > 20 Ha Mi jana en e 10 i 20 Ha Pe i a < 10 Ha pa cel.la i, al lla g d'un p ime eco egu pe la zona, les di e ses modali a s dledi icis exis en s. Aques a p ime a selecció és la que se ia de base pe a la consul a dels co esponen s expedien s dels p ojec es i de la documen ació annexa ela i a al ipus d'ob es e ec uades al lla g del emps (ampliacions, emun es, e c.). La in o mació ob in- guda aixi es con as a a pos e io men in si u, a i de e i ica la se a equi alencia o semblanca amb I'edi icació eal. La isi a als a xius del municipi s'ha complemen a amb I'ob enció de la in o mació planig a ica i I'es a- blimen dels con ac es pe sonals necessa is pe al guia ge del eball de camp. El eball de camp Aques a segona ase de I1analisi ha compo a el econeixemen isual, di ec e, de cadascuna de les 25 a ees d'analisi, a i de ecopila la in o mació sob e les ca ac e is iques que millo puguin de ini el seu es a ísic gene al. Aixi, mi jancan isi es de camp e ec uades no malmen en equips de dos o es memb es a qui ec es i beca is, es eali za en les ope acions següen s: 1. Iden i icació dels edi icis en mal es a El c i e i adop a pe a la seleccio d'aques s edi icis ha es a el de disposa d'una dada indi- ca i a del olum del pa c cons u'i a I'a ea on la se a subs i ució es po conside a una ac uació més logica que la se a ehabili ació, a la is a d'alguna de les se es ca ac e is iques més e iden s, als com la mani es a p eca ie a dels cossos cons u'i s o au ocons u'i s isibles, I1a- bandonamen i manca de man enimen du an lla gs pe íodes de emps de I'edi icació de baixa quali a inicial, o la p esencia de signes palesos dlinacabamen d'una pa signi ica i a dels seus elemen s esis en s o del ol an ex- e io , la qual cosa ha p opicia el seu apid de- e io amen . És e iden que aques c i e i de seleccio s1a- dap a millo a les ca ac e is iques de les a ees elles, ma ginals i subu banes que als polígons, on en mol s casos els símp omes esmen a s o no són d'aplicació al cas o no poden de ec a - se amb la ma eixa acili a . És pe aixo que, en gene al, solamen s'han conside a aques es dades com a pa ame es signi ica ius pel que a a I'a aluació global de les a ees en els es p ime s ipus ci a s, i en els polígons, an sols quan els signes de de e io amen isibles o les alo acions ecniques exis en s de les quals es enia coneixemen e en cla amen indica i es d'un de e mina es a del conjun de I'edi icació. 2. Visi es als in e io s dels edi icis ipus L'objec iu d'aques es isi es ha es a el d'acon- segui un coneixemen di ec e de les ca ac e ís- iques ipologiques, cons uc i es i d'habi abili a de I'edi icació de les a ees, aixi com del seu es a de conse ació. Coneixemen que si bé en els polígons e a possible ob eni -lo en bona pa d'una mane a global i gene ica, en els al es ipus d'a ees es eque ia d'una ope a i a més singula i zada pe pode abas a en la se a eal ex ensió la di e sa casuís ica exis en . Aixi, en aques es isi es es p enien les dades pe ep esen a g a icamen els edi icis que es consi- de a en ipologicamen més ep esen a ius; s'esb ina a, semp e que e a possible, I'any de la se a cons ucció i les se es ases d'ampliació, e o ma o subs i ució, i es isuali za a la se a esolució cons uc i a i el seu es a ac ual. 3. Iden i icació dels de ici de la u bani zació Du an el eco egu e ec ua pe les a ees es quan i ica en els de ici exis en s de pa imen a- ció, enllumena i u bani zació gene al de la zo- na. Aques a in o mació es complemen a a amb la acili ada pels municipis, e e en al subminis- amen d'aigua i a I'exis encia de xa xa de cla- egue am, a i de euni les dades basiques sob e el conjun dels elemen s de la u bani za- ció de cada a ea. 4. Locali zació dels sola s acan s Pe al d'ob eni una e e encia del po encial de c eixemen de les a ees cen als, ma ginals i subu banes, al lla g de les isi es de camp es quan i ica en les pa cel.les sense edi icació ubi- cades en sol quali ica com u ba. Aques es da- des, jun amen amb les d'edi icació en mal es- a , pe me ien emma ca un hipo e ic po encial de ans o mació en aques s ipus d'a ees. 5. P eus de enda dels habi a ges A all d'in o mació complemen a ia, amb la ina- li a de disposa d'uns alo s o ien a ius dels p eus de me ca dels habi a ges, les isi es de camp s'ap o i a en pe ano a les o e es de enda anunciades en els ma eixos edi icis, de les quals es consul a en pos e io men els co esponen s p eus. D'aques s p eus s'han dedu'i els alo s mi jans co esponen s als habi a ges nous i als de segona ocupació. El disseny dels sis emes d'a aluació Pe a I'a aluació dels elemen s cons u'i s en les di e en s ames s'han es able qua e camps d'analisi, la isió conjun a dels quals acili a I'ob en- cio d'una isió pano amica i compa a i a del seu es a en I'ac uali a . Visió e iden men limi ada pels mi jans disponibles, que no e en d'al es, com s'ha di , que els isuals, i que no han abas a , pe an , ope acions als com I'ex acció de mos es dels ma e ials, les analisis de labo a o i o la inspecció pa icula i zada dels edi icis de cada a ea. Els camps d'analisi conside a s han es a els se- güen s: - el g au de ga an ies de I'edi icació - el g au d'habi abili a - el g au d'u bani zació - els cos os de les di e ses opcions d'in e enció Els es p ime s an e e encia d'una mane a di ec- a a I'es a i ca ac e is iques ísiques ac uals de I'edi icació i de la u bani zació de les a ees, men e que el qua o e eix una in o mació complemen a- ia de possible aplicació a I'ho a de conside a opcions al e na i es d'ac uació. 4.2. Desc ipció dels sis emes d'a aluació Pe a cadascun dels es p ime s camps d'analisi ci a s an e io men s'ha es able una elació de ac o s que se eix de base pe alo a quan i a i- amen les di e ses ca ac e is iques de cada a ea. De la combinació d'aques es alo acions inicials, o in en an man eni al lla g del p océs un c i e i de quali icació e na i (ni ell supe io , mig i in e io ) s'a iben a de ini pe a cada camp d'analisi i cada a ea uns índexs globals indicado s del seu es a . G au de Ga an ia de I'Edi icació (GE) Els ac o s conside a s pe a alua I'es a ísic de I'edi icació han es a els següen s: Te eny: penden ; ipus. Es uc u a: ipus; con ol i man enimen . Sos es: ipus; llum; con ol i man enimen . P o ecció del ol an ex e io : man enimen ; aillamen e mic. Man enimen dlins al.lacions i desguassos. Habi a ges acan s: pe cen a ge. Habi a ges en mal es a : pe cen a ge. Any de cons ucció dels edi icis de I'a ea. Ca ac e is iques de I'execució dels edi icis. Ca ac e is iques especials dels edi icis de I'a ea: eque imen d'es udi especí ic. El Reque imen d'es udi especí ic, a egi de mane- a di e enciada a la es a de ac o s, s'aplica a les ames en polígon quan es conside a necessa i ela i i za el esul a de la alo ació de la es a de ac o s, a al a d'un coneixemen mes pa icula i - za i igo ós de les ca ac e is iques del sis ema es uc u al dominan en els edi icis. Les de inicions de o s els concep es objec e de ponde ació i de les pun uacions assignades als di e sos clouen en ac o s i ag upamen s de ac o s s'in- la aula 2, (pags. 32 i 33). El G au dlHabi abili a (GH) Els ac o s conside a s pe a alua les condicions d'habi abili a en que es oben els habi a ges han es a els següen s: 1. Supe ície Ú il. 2. Ca ac e ís iques uncionals: en ilació; il.luminaciÓ; equip higienic. 3. Vol an es anc: ipus de ancamen s e icals i ho i zon als; pa ologies. 4. Vol an e mic: ipus de ancamen s e icals i ho i zon als. 5. Se eis: cla egue am, aigua co en i elec ici a . La aula 3 (pag. 34) inclou el de all dels concep es i les pun uacions aques camp d'analisi. de les de inicions co esponen s a El G au d1U bani zaciÓ (GU) Els ac o s conside a s pe a alua I'es a de la u bani zació de les a ees han es a els següen s: 1. Subminis amen d'aigua. 2. Cla egue am. 3. Pa imen ació. 4. Elec ici a . 5. Enllumena . 6. Enja dinamen . algunes d'aques es a iables p esen en enca a a ui en dia. De o a mane a, pa in de les dades ecopilades al lla g d'aques eball i les que s'ha ien ecolli amb an e io i a , s'han desen olu- pa i aplica uns models que, si més no, possibili- en una in e p e ació pano amica de la epe cussió del ac o economic a I1ho a de p end e decisions sob e les ac uacions a impulsa a les a ees es u- diades. La in o mació ecopilada a e e encia especial- men a I'edi icació, i a ia segons es ac i d'una a ea quali icada com a ma ginal o subu bana, o d'un polígon. Les opcions i els pa ame es conside- a s en cada cas són els que s'exposen a con inua- ció: ees elles, ma ginals i subu banes En aques s ipus d'a ees s'ha conside a com a ac o dla aluació únic el cos de subs i ució de I'edi icacio en mal es a e e i a la uni a de mesu- a supe icial de I'a ea en qües ió. El pa ame e ob ingu així (p es./ha) pe me una in e p e ació compa a i a dels cos os de subs i ució a cu i mig e mini de I'edi icació de I'a ea quali icable com de no ehabili able. No s'ha a alua , en can i, en aques es a ees, els cos os de man enimen o eha- bili ació de la es a d'edi icis, donada la di ícil ipi i- cació de la plu ali a de si uacions exis en s i el desconeixemen de dades p e ies sob e els cos- os de les esmen ades ac uacions en aques s llocs. La selecció de I'edi icació en mal es a s'ha e ec ua seguin els c i e is exposa s an e io men . La aula 4 (pag. 35) de alla els concep es i les pun- El p eu uni a i conside a pe me e quad a de uacions que es e e eixen a aques g up de ac o s. no a edi icació, que comp en, ambé, I'ende oc de I'an iga casa, ha es a de 80.000 p es./m2. 4.3. Els cos os de les di e ses opcions d'in e enció Polígons És e iden la di icul a que ep esen a I'analisi A di e encia del que succeeix a les a ees an e io s, economica de les di e ses opcions possibles el coneixemen sob e els cos os de les ope acions d'in e enció en les a ees objec e del p esen es u- eali zades ins al momen en alguns polígons de di si es é p esen la g an quan i a de a iables p omoció pública, i el possible es ablimen de co - que hi incideixen i el ela iu g au d'ince esa que elacions amb les dades d'al es paisos e e en s a i~au a 2. A aluació dei G au de Ga an ia de I'Ediiicaci6 (GE) 1.a. Penden Baix: penden mi ja > 12% -+ O pun s O del Mi ja: 12% c penden ml ja ~6% - 1 pun O e eny Al : penden mi ja 4% - 2 pun s O A aluació pe concep es 1. TERRENY Baix: Fonamen acions p ed* minan men sob e e - enys d'al.lu ió, poc cons* lida s o mol al e ables pe I'a~gua. - O pun s O 2.11. Sis ema dominan : Mu s de ca ega de o xo o de bloc de o migó -Nomb e de plan es su~e io a (PB+5) a I 1.b. Tipus de e eny Ml ja: Fonamen acions p edomi- nan men sob e e enys cohesius de mi ja o baix in- dex de plas ici a o ca ac- e is iques equi alen s. -- 1 pun O Al : Fonamen acions p edomi- nan men sob e e enys cohesius o no cohesius consolida s, poc al e ables pe I'aigua. Roques, no al e ables. - 2 pun s O base de muis de 15 ci. de g uix de ab ica de maó. O pun s - N~ ell C O -Nomb e de plan es supe io a (PB+6) a base de mu s de blocs de o migó sense a madu es de e o c o massissa s. -Nomb e de plan es comp es en e (PB+2) i (PB +5) ambdós inclosos, a base de mu s de 15 cm. de g uix de ab ~ca de ma en ob es eal~ zades pe ases, amb e- mun es i ampliacions signi ica i es o condl. clons de a a insu icien s. 1 pun - N~ ell B O -Nomb e de plan es comp es en e (PB+2) i (PB +5) ambdós inclosos, a base de mu s de ab ica de blocs de o migo en ob es eal~ zades pe ases, amb emun es i am- pliacions signiílca i es I amb a madu es de e o c o massissa s insu ic~en s o lnexis en De e minació del nl ell conjun 1 (a+b) O o 1 pun - Ni ell C O -Nomb e de plan es no supe io a (PB+2) 2 o 3 pun s - Ni ell B O a base de mu s de ab ica de maó de 4 pun s - Ni ell A O 15 cm. de g uix o de bloc de o migó. I Obse acions: I Se sLposa, en D lnclp,, que es onamen ac ons son del IIDJS supe - caal Qdan $es onamen aclons s~au n Del sls ema ae. Dllo a ee se I . I suma an dos pun s a la suma del;pa &ne es a i b. I 2. ESTRUCTURA 2.1. Sis ema dominan : Mu s de apia -Amb a ec acions gene ali zades pe les humi a s ¡/o amb simp omes gene ali za s d'e osió. O pun s - Ni ell CU -Amb a ec acions no gene ali zades pe les humi a s ¡/o amb simp omes zonals d'e os ó. 1 pun - Ni ell B O -Sense a ec acions pe les hum a s i sense simp omes zonals d'e osio. 2 pun s - Ni ell A íl -Nomb e de plan es no supe io a (PB+2) i in e io a (PB+6) a base de ab ica de maó de 30 cm. de g uix. 2 pun s - Ni ell A O -Nomb e de plan es no supe io a (PB+4) amb mu s a base de blocs de o migó, en ob es ealihades de cop, exemp es de e- mun es i en condic~ons de a a accep ables. -Nomb e de plan es supe io a (PB+4) amb mu s a base de blocs de o migó, en ob es ealihades de cop, amb a madu es de e- o c, massissa s i condic~ons de a a su k cien s. a) es uc u es po icades de o migo a ma . b) es uc u es e icula s. C) es uc u es en enco a únel. d) es uc u es mix es amb pila s de o migo. 1 2.111. Sis emes dominan s: deduible No p og ama , a iable: 1 pun -+ Ni ell B I 1 d'inspecció i su icien : 2 pun s -+ Ni ell A :L de man enimen . I 2.IV. Sis emes dominan s: a) es uc u es me a1.liques. b) es uc u es mix es amb pila s me a1.lics. Ni ell ded i~ble Nul o mol escas: O pun s -Ni ell C d'inspecció i Escas/Mol a iable: 1 pun -Ni ell BO de man enimen Su icien : 2 pun s -+ Ni ell A O 2.V. Sis ema dominan : G ans pla ons p e ab ica s a) De ipus ce amic (Cos amagna, e c): O pun s +Ni ell CU b) De o migó a ma : Sis emes de 1' I 2' aene ació (Camus. Es io . T acoba). I - . , ~. , I No p og ama , a iable: O pun s -Ni ell C O de man en~men Su icien : 1 pun - Ni ell B [Li I c) De o migó a ma : Sis emes e oluciona s. I I !,:;:,","Ee No p og ama , a iable:l pun + Ni ell B O man enimen . Su icien : 2 pun s --Ni ell A O 2. VI. Sis ema dom~nan : Al es sis emes no lpi ~cables O pun s - Ni ell C i3 1 pun - * Ni ell B U 2 pun s - + Ni ell A i3 1 3. SOSTRES I Il. -Sos es amb bigue es au opo an s de o migó a ma o p e essa , amb en ebiga , sense ce col, sense xapa de comp essió. - Sos es ce amics de ca ac e is lques no mals, sem se ce cols, sense xapa de comp essió. -Sos es amb bigue es de us a de ca ac e is iques no mals, sense en ebiga . 3.a. Tipus 1 pun O I. -Sos es amb bigue es de us a palesamen in adk mensiona s, sense en eb~ga o mol lec a s. -Sos es ce amics =au a qulcs. o mol lec a s. - Sos es amb bigue es au opo an s de o m~gó a ma o p e essa , sense en ebiga , sense ce cols, sense xapa de comp essió. I Il. -Sos es amb bigue es de us a de ca ac e is iques I 2 pun s I no mals, amb en ebiga . O pun s O IV. - Sos es amb bigue es au opo an s o semibigue es, amb ce cols, amb xapa de comp ess~ó. -Sos es ce amics de ca ac e is iques no mals, amb ce cols, amb xapa de comp essió. -Sos es e icula s de o migo a ma o lloses a mades. 3 pun s [7 3.b. Llum(1) Tipus 1>6,5 6,5>1>5 5>1>3,5 1<3,5 I 0 0 0 1 II 0 0 1 2 Ill 0 1 2 2 IV 1 22 2 3.c. Con ol. Man enimen . Tipus Mol escàs Escàs Su icien I 0 0 1 II 0 1 2 III 0 1 2 IV 0 1 2 De e minació del ni ell conjun 3 (a+b+c) 0, 1 o 2 pun s  Ni ell C 1:1 3 o 4 pun s  Ni ell B q 5, 6 o 7 pun s --■ Ni ell A q 4. PROTECCIÓ DE L'ENVOLTANT EXTERIOR Ni ell deduïble de man enimen a mu s i cobe es: Quasi nul:  0 pun s q Escàs, mol a iable:  1 pun q Su icien :  2 pun s q 4.a. Cobe es - P edomini de cobe es sense ma e ial especí ic è mic pel damun dels elemen s es uc u als. - P edomini de cobe es planes ipus sandwich amb o migó lleuge o amb ma e ial de ca ac e ís iques semblan s. - P edomini de cobe es amb ma e ial especí ic d'a illamen è mic pel damun dels elemen s es uc u als. Cobe es in e ides... e c. 0 pun s q 1 pun q 2 pun s q 4.b. Mu s - Si uació d'abundància de mi jane ies  Deducció d'l sense dobla ge ex e io , amb ex ems  pun a la suma de bigue es de o migó a la is a.  (4.A.1 + 4.A.2)  q - Mu s amb e o ç d'allamen è mic pe Adició l'ex e io o en si uació equi alen .  pun a la suma (4.A.1 + 4.A.2)  q De e minació del ni ell conjun 4  0, 1,o 2 pun s  Ni ell C q 3 pun s  Ni ell B q 4 o 5 pun s  -■ Ni ell A q A aluació conjun a dels pa àme es conside a s Ni ell C 0 pun s Ni ell B 1 pun Ni ell A 2 pun s 1. Te eny 1+2+3 = — 2. Es uc u a 3. Sos es 4. P o ecció de l'en ol an ex e io 5. Man enimen ins allacions i d sguassos 6. Habi a ges ac an s 7. Edi icis en mal es a 8. Any cons ucci ó. Eda 9. Ca ac e ís ique de l'execució 1 a 9 =— R. Ca ac e ís- iques espe- cí iques. Condicions que de ineixen el g au de ga an ia conjun de les edi icacions de l'À ea (GE) 1 a 9  < 7 pun s 0(1 + 2 + 3) < 2 pun s S. 1 a 9  en e 8 i 15 pun s i (1 + 2 +3)  > 2 pun s 5', 1 a 9  ^ 15 pun s i (1 + 2+ 3)  > 4 pun s i9  ^ 1 pun Reque imen d'es udi especí ic GE q 9 =— GE Ni ell  q GE Ni ell B  1=1 GE Ni ell A  q Taula 2. (Con inuació) 5. MANTENIMENT Ni ell D'INSTAL-LACIONS I DESGUASSOS DELS EDIFICIS Nul/ Mol escàs:  0 pun s -■  Ni ell C q Escàs / Mol a iable:  1 pun  -•  Ni ell B q Su icien :  2 pun s -•  Ni ell A q 6. HABITATGES VACANTS Pe cen a ge sob e el o al > 20%  0 pun s  -->  Ni ell C 1:1 Pe cen a ge sob e el o al en e 7,5% i 20%  1 pun  -■ Ni ell B 13 Pe cen a ge sob e el o al < 7,5%  2 pun s  -. Ni ell A q 7. EDIFICIS EN MAL ESTAT Pe cen a ge sob e el o al > 20%  0 pun s  -■ Ni ell C q Pe cen a ge sob e el o al en e 10% i 20%  1 pun  -+  Ni ell B q Pe cen a ge sob e el o al < 10%  2 pun s  --i- Ni ell A q 8. ANY DE CONSTRUCCIÓ. EDAT - Edi icis an ics en cascs u bans cen als, ciu a s elles, e c.  0 pun s - P edomini d'edi icis cons uï s en e els --■ Ni ell C  1=1 anys 1940 i 1970.  0 pun s - P edomini d'edi icis cons uï s en e els anys 1971 i 1980.  1 pun  --, Ni ell B  q - P edomini d'edi icis cons uï s en e l'any 1981 i l'ac uali a .  2 pun s  --+ Ni ell A  q 9. CARACTERÍSTIQUES DE L'EXECUCIÓ - P edomini d'edi icis au ocons uï s amb cap o poques e o mes.  0 pun s  -. Ni ell C q - P edomini d'edi icis au ocons uï s d'o igen i mol e o ma s pe mà d'ob a amb o ici.  1 pun  -■  Ni ell B q - P edomini de cons ucció no mada.  2 pun s  -■ Ni ell A D R. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES - Sis emes es uc u als amb mancances de cohe ència global, aplica s de mane a ei e ada.  q - Sis emes es uc u als habi uals emp a s en condicions lími , aplica s de mane a ei e ada.  q - Sis emes es uc u als no adicionals sense p eceden s e i ica s de compo amen , aplica s de mane a ei e ada.  1=1 - P esència ei e ada de isu acions indica i es de lesions es uc u als en els edi icis ipus.  q Reque imen d'es udi especí ic P esència d'una o més de les si uacions exposades  Sí D Absència de les si uacions exposades  No q de les 2 Figu a 4. Rep esen ació g a ica dels esul a s de I'a aluació del G au de Ga an ia de I'Edi icaciÓ (GE), G au d'Habi abili a (GH) i G au d1U bani zaciÓ (GU) 5 a ees d'es udi, amb indicació exp essa de les que eque eixen es udi especí ic - ~- -- 50 60 70 80 90 100% 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100% III 'O 20 7 40 ITlliL I :I=-1 . I 1 L I1 7_1=U-1_1 M-4 La Llan la MAR G U h~l~~ iac~o SC-6 Fondo G U ban~ iac~o BD 8 San C ls BD 3 La Salu G U banl ia ~o 1 1 G. U ban~ zac~o G U ba i~ ~,ic~o H-6 Clu a Com al POL MO-1 Plsos d'en Sala POL I I I I H-8 Bell l ge 6-5 Ramon Alb6 POL 1; I d~llca o 1 IG Ed~ ~cac~o i; Ila ~~ ab~i~ al (; U ban( 7,lc~ 1 , 1 G U banl laclo I I I lGHab~ ab~l~ al~ T 7 Les A ene 6-12 Ve neda C, lii ~ ai ia I G. Cdl ~caclo (; H,i >~ al~!l~ a i 1; U h.ln 1,lco G Hab ab l(Ial 1 I 1 1 , , , I G U banl aclo ' , 1 l1 T 10 La Mau ina M-l Cen e an lc VLL I; Eil~ ~ a ~o 1, H.~h~ ah~l~la i Nl ell A - N~ ell C (; U han~ i.~ ~o Nl ell B li I~,,oII~~IIII~,I! d'es udl especi 4 0 - -- I Taula 6. Concep es di e enciado s de la diagnosi en e els ni ells A, B i C es able s en els sis e- mes d'a aluació del G au de Ga an ia de I'Edi icaciÓ (GE), el G au d'Habi abili a (GH) i el G au d1U bani zaciÓ (GU). Sinop ica de ecomanacions d'ac uació pe als di e sos ni ells Diagnosi Recomanacions G au de Ga an ia de I'Edi icaciÓ (GE) I -Mesu es de p e enció su icien s, ins al momen . Si .R.: Reali zació d'es udi especi ic de segu e a . I - Ni ell A Ni ell B Ni ell C G au d'Habi abili a (GHJ Ni ell A Ni ell B Ni ell C I -Edi icacions amb sis emes cons uc ius de segu- e a e i icada. I -Absencia gai ebé absolu a d'edi icacions en sl ua I cio p eca ia. -Mesu es de p e enció i man enimen millo ables. -P esencia d'edi icis amb sis emes cons uc ius amb mancances. -Si UR.: Necessi a a cu o mig e mini d'es udis especí ics de segu e a . -Mesu es de p e enció insu icien s. Mancances paleses de man enimen . -P esencia ele ada d'edi icacions en si uació p eca ia. - Si ~~R~~: Necessi a a cu o mig e mini d'es udis especi ics de segu e a . ' - Absencia o p esencia poc signi ica i a d'edi ica- clons amb condicions d'habi abili a pe desso a / de minim exigible. - En ol an e mica i es anca en condicions bones o accep ables. - Absencia de de ici signi ica ius en els se eis 1 u bans. - P esencia no ele ada d'edi icacions amb condi- cions d'habi abili a pe desso a del ninim exigible. -Mancances o insu iciencies de man enimen signi i- ca i es en I'en ol an e mica i es anca dels edi icis. I -De ici signi ica ius en els se eis u bans. -P esencia ele ada d'edi icacions amb condicions d'habi abili a pe desso a del minim exigible. I I - Mancances o insu iciencies de man enimen , gene ali zades en I'en ol an e mica i es anca I deis edi ic~s. / -DB ici signi ica ius en els se eis u bans. G au d'u bani zació (GUI Ni ell A Ni ell B Ni ell C - Absencia de de ici o de ici poc signi ica ius en I la u bani zació de llA ea. -Mesu es especí iques de omen de la subs i ució pun ual de les cases, ¡/o d'impuls en la millo a i man enimen de I'edl icacio. - Pla de e isió de I'edi icació en mal es a . -Si .R.: Reali zació d'es udi especí ic de segu e a . -Inicia i es de planejamen especial que con em- plin ac uacions globals o zonals de subs i ució edi ica o ia o que incen i in la millo a i el man eni- men dels edi icis. -Ac uacions sis ema iques de de ecció i segui- men de I'edi icació en mal es a . -Si .R.: Reali zació d'es udi especí ic de segu e a . -Mesu es especí iques de omen de la millo a de les condicions d'habi abili a o de la ees uc u a- ció uncional dels habi a ges. -In e sions en in as uc u es u banes. -Inicia i es de planejamen especial que omen in la subs i ució edi ica o ia o la emodelació global o zonal de I'a ea. -P opos es globals de ees uc u ació uncional dels habi a ges. - ln e sions en in as uc u es u banes. - De ici poc signi ica ius en aspec es pa cials de - ln e sions en u bani zació. I la u bani zació de I8B ea. - De ici gene ali za s o mol conside ables en la - ln e sions en u bani zació. 1 u bani zació de IP ea. Figu a 5. Ubicació ela i a del G au de Ga an ia de I'Edi icació (GE) i el G au &Habi abili a (GH) de les 25 a ees d'es udi, en unció de I'ag upació es able a en e cen es an ics, a ees ma ginals i subu banes, polígons de p omoció p i ada i polígons de p omoció pública Ni ell C Ni ell B I Ni ell A (GE) Ga an ia de I'Edi icacio 1 Cen es an ics (VLL) ees ma ginals (MAR) i subu banes (SUB) Polígons p i a s (POL) Polígons públics (POL) @ @ i@ @ '@ @ @ 18 i @@ 1 @@ P ' E 9 m $4 9. E w o a ,M .- - E Ei V lla AlN 0 IlaAlN 3 IlaAlN m .e d a3 d a a m (2: I2 - b u L a 3 - - 3.z a, 2 2 2 Z - .- 2 U - C a 2 U a, .- m - (2: ln =: + a, W '- - 2 P 73 - m 3 m - :o E 2 ma, m a, o%~,uü U +?D+- +- e"' CPZk25 .2 : - k L m ; 2 L 3 u F m ", o o & +- Ca,w?&"g E d WZZ'Oa, O 7u oaaaa a -0 c m m m - - .- a, - 00.o@0 CI U) 2 -4 c a Z + a u g a (2: 2O E e a .a m m ; a +- +- c C a . m m 3 x a, "7 E a :o U L U - m m .- m " w C O .O m P m 2 E ?j - m a, - U) U) .= - u a, u ,a n ~n n m gmm u - ,o g ,.,U U :o o 2 (5 %i? O :mo " e - 2 k 5e2 LU)E = o o = 20 U U U3U ,mco o o o mmo lnOL z U (U wn -m $ 5 2 GE L , , mm mg U) $4 U W W e ge & MG) a w - u u 54 ,u -='U) a 2 (2: - nJ % 2 2 m E2 0 0 F, mo g, +- m - s &" F% a,? :o u " C O O a a sz O U) 0 -4 : m a Q u -cum e - a P .- mmm m c2 CCC c L .E m J I s? 000 0 NNN N $ % ddA + .2 ui :g : lellllqellqeH,P neJE) (HE)) 2 :o 5% : ii .E E Figu a 7. Fac o s de possible incidencia en la dinamica de les a ees, deduibles del econeixemen de I'es a de I'edi icació, segons I'ag upació zonal obse able en la igu a 6 I Zona 1: Poligons de p omoc16 publlca lnlcla s als anys selxan a Zona 2: Poligons de p omocló p l ada Zona 3: Cen es an lcs. ees subu banes dinamlques -, - - - - - + Zona 4: ees ma ginals I subu banes. Poligons de p o nocd pública cons ul s abans dels anys seixan a Mesu es legisla i es o de! planejamen - - - - - - - I : j u be oue omen n la ehib111 ac:ó I I I: .................................. , ...................................................................... , ..................... Resul a nega li de I'es idl especi lc sob e la segu ca de I'es uc u a dels - edl lcls i ................................................ .: ..................... - Augmen del nd nb e i - d'habl a ges apn s j I- --d-- I I Reducclo del n14ell ac ual d'lns: eccló I man enimen ca ac e is lc de s g ups - d'habl a ge de n omoclo publ ca - - m ............................................... el man enlmen dels edl l{ls ......................................................................................................... ..................... I I i I I: I .................... ................................................ - ...................... '.i i 1 j - - - - - - , ""'" Mesu es legls~a l es que 1nd"elxln o I obllguln a addp a nl ells d'1nspecc16 I . . I man enimen equlpa ables als dels habi a ges de;p omoc~Ó publica I C - - = - .............. '-' , j ................... : 0 m m e I n m - I 2 - = L--_--_------- u 3 - u F - u - - - - I I E 111~11111111111111 s2 Augmen del nomb e de cases abandonades - - - - - - - - - .................... ........................ I ............................ : Resul a negb lu de I'es udl esp I sob e la segb e a de I'es uc c _ __ _ I edl lcls L - - - - - - - - - - - - - Augmen del nomb e d'habl a ges acan s 111~11111111111111 1111111111l111111 (GE) G au de Ga an la de I'Ed~ ~cac~ó A (GE) G au de Ga an ia de I'Ed~ ~cac~ó (GE) G au de Ga an ia de I'Edi icacio dl i --------. 1 I j I j Mesu es leglsla l es o de planejamen I .................... ~~~~~~u ba~qne~1 duen:i~~a1a~sob~~1ó~dels~~~~~~~~, I '.i i i edl lcls en mal es a i I-----,- -a---- - En el cas de poligens, ac uacloljs de I I ees uc u ac~ó uncional dels habl a aes - Mesu es leglsla l es o d~ planep nen wb quehen ln la e o ma, la ehablll acjo I el man enlmen dels edl lcs G - 1 s2 111~11111111111111 (GE) G au de Ga an la de I'Edi lcaclo ! cons u Figu a 8. A aluació dels cos os mi jans de les in e encions. Hipo esi A: supe ície cons u'ida de I'habi a ge ac ual, 70 n2 - - - PI"< R 000 000 IC I - 7 074 000 ples 304% ICI = 6 684 000 ple5 289% (1 000 000 ', 000 000 IBI = 4 409 000 p es 19090 4 00c1 o00 7 000 000 IAI = 2 309 000 p es 100% 7 000 000 1 000 (100 m 4 w 1 l~ Cl l~ d 8nIe PnClO I 2on Cicle d ln e ~nc(6 I 3e Clclp d ln p enc 6 I Figu a 9. A aluació dels le les in l esi B: supe ície I'habi a ge ac ual, 60 n2 iida de me< R 1100 000 _ 7 o in ooo - 6 000 000 - 5 000 on0 - 4 000 000 _ ni jans d IC I = 6 947 000 p es 31 3% ICI = 5 897 000 ples 265% 1111 bl I'" I'IC1 1111 al L I 'IC) 1'1 C I IBI = 4 042 000 ples 182% A e encio 3 000 000 _ OI 1 IAI = 2 222 000 p es 100% 7 OI10 000 - I 000 000 _ I IP~ C~CIP <I s > e enc~d I 2on clcie d ln e encn~ I 3e ~8c1e d m e enc ~ I 46 lns. Hipo (1.a) Cos pe habi a ge de les ope acions de epa ació, man enimen i millo a e ec uades en els da e s 15 anys. P e isió de cos os pe habi a ge de les ope acions de man enimen del p ime cicle d'in e enció, que poden suposa -se penden s de eali zació. P e isió de cos os pe habi a ge de les ope acions de man enimen en cicles successius d'in e enció, de 15 anys de du ada, en edi icació exis en . (1.c') P e isió de cos os pe habi a ge de les ope acions de man enimen en el p ime cicle d'in e enció, de 15 anys de du ada, en edi icació de no a plan a. (1.c") P e isió de cos os pe habi a ge de les ope acions de man enimen en el segon i successius cicles d'in e enció, de quinze anys de du ada en edi icació de no a plan a. (11) P e isió de cos os pe habi a ge en la hipo esi de epa ació es uc u al de sos es (casos d'a ec acions pe aluminosi o simila s). (1ll.a) P e isió de cos os pe habi a ge en la hipo esi de subs i ució de I'edi icació exis en pe habi a ges de la ma eixa supe ície. (1ll.b) P e isió de cos os pe habi a ge en la hipo esi de subs i ució de I'edi icació exis en pe habi a ges de 75 m2. Combinaci6 d'hipó esis (A): Man enimen (I.a)+(l.a')+(l.c)+(I.c) (B): Repa ació es uc u al (I.a)+(l.a')+(ll)+(l.c)+(l.c) (c): Subs i ució edi ica o ia (íd. supe ície) (I.a)+(lll.a)+(l.c')+(l.c") (e): Subs i ució edi ica o ia (75m2) (I.a)+(lll.b)+(l.c')+(l.c") Cos os mi jans HIP~TESI A: Supe ície cons uida pe habi a ge H~POTESI B: Supe ície cons u~da pe habi a ge de 70 m2 de 60 n2 (1.a) - - 959.000 - 872.000 (1.a) - (Ix) = 45.000 x 15 anys = 675.000 (1.c) = 45.000 x 15 anys = 675.000 (11) = 60m2 x 35.000 = 2.100.000 (11) = 52m2 x 85.000 = 1.820.000 (1ll.a) = 70m2 x 70.000 = 4.900.000 (1ll.a) = 60m2 x 70.000 = 4.200.000 (1ll.b) = 75m2 x 70.000 = 5.250.000 íIl1.b) = 75m2 x 70.000 = 5.250.000 (1.c') = 20.000 x 15 anys = 300.000 (1.c') = 20.000 x 15 anys = 300.000 (1.c") = 35.000 x 15 anys = 525.000 (1.c") = 35.000 x 15 anys = 525.000 (A): (1.a) + (1.c) + (1.c) = 2.309.000 (A): (1.a) + (1.c) + (1.c) - - 2.222.000 (8): (1.a) + (11) + (1.c) + (1.c) = 4.409.000 (B): (1.a) + (11) + (1.c) + (1.c) = 4.042.000 (C): (1.a) + (1ll.a) + (1.c') + (1.c') = 6.684.000 (C): (La) + (1ll.a) + (1.c') + (1.c') = 5.897.000 (C'): (1.a) + íI1l.b) + (1.c') + (1.c') = 7.084.000 (C'): (1.a) + (1ll.b) + (1.c') + (1.c') = 6.947.000 5. Conclusions inals El p esen eball ha ac a d'a alua els po encials de ans o mació de les ames u banes me opoli- anes, a pa i d'una analisi ap o undida d'una selecció d'a ees amb majo o meno g au de de i- ciencies en I'o denació u banís ica o de i ades del de e io amen de la cons ucció. A al e ec e s'han examina les di e en s a iables ísiques dels sec- o s, així com les condicions socials. Les hipo esis de pa ida que jus i iquen I'in e es i I'ac uali a del ema, i que es an en la base de I'es udi, són les següen s: a) La idea que exis eixen, a I'ambi de la Regió Me opoli ana de Ba celona, peces u banes de majo o meno impo ancia i ex ensió supe i- cial que han a iba ja al lími de les se es pos- sibili a s de supe i encia i que, pe an , cal- d a subs i ui en e amen en un u u p oxim. Aques a hipo esi se sus en a en alguna expe- iencia en pa icula (polígon d'habi a ges San Cosme, al P a de Llob ega , Cases del Go e - nado a Ba celona) i ha ingu mol e o cada amb I apa ició del p oblema de I'aluminosi, que a ec a a ba is sence s, a egin un elemen nou a supe posa als p oblemes ja exis en s. b) La necessi a d'a alua de o ma global la polí ica de ehabili ació u bana que, en an que línia eo ica de pensamen , ha guia els p og a- mes u banís ics i les in e encions sob e I'habi- a ge en els da e s anys, i que ha jus i ica in e sions con inuades en la' epa ació de de ec es cons uc ius en els blocs d'habi a ges -especialmen en els polígons de p omoció pública. C) La cons a ació que el pa c d'habi a ges exis- en , o i se ela i amen nou en elació amb al es pa'isos eu opeus, es de e io a en can i mes apidamen a causa de la baixa quali a de la cons ucció o iginal i les di icul a s que oba una polí ica de ehabili ació que no es.limi i a les epa acions necessa ies. La impo ancia quan- i a i a d'aques pa c a la Regió Me opoli ana jus i ica la u gencia d'una polí ica coo dinada a mig e mini. La hipo esi que un ce nomb e d'a ees u banes enen poques pe spec i es de pe manencia i hau- an de ans o ma -se en un u u p oxim, malg a els p oblemes de i a s dels aslla s de esiden s, cos os economics i ede inició u banís ica, es con- i ma a pa i de I'analisi de la mos a d'a ees aquí con inguda, si be el seu nomb e es ce amen limi- a (al ma ge de les que can ien I'ús): les e o mes d'a ees d'habi a ge man enin els esiden s o amb eallo jamen en sec o s adjacen s, únicamen sem- blen ac ibles en els casos d'obsolescencia gene a- li zada de la cons ucció (els casos d'aluminosi poden adui -se en ac uacions d'aques ipus) o en els casos de con luencia de di e sos ac o s (u ba- nís ics, socials, economies) i, en o cas, nomes se ien abo dables a pa i d'una acció pública po en . Mes a ia sembla aonable pensa en ac- cions coo dinades de ehabili ació in eg ada, que poden inclou e ope acions de e o ma pa cial, limi- ades a ce es illes o elemen s u bans; accions que, en el seu esul a inal, poden suposa , pe o, ans o macions impo an s del conjun d'una a ea. En qualse ol cas, I'analisi e ec uada pe me es a- bli di e en s ni ells de conclusions, que podem ag upa en es g ups, e e i s espec i amen al ni ell ac ual d'habi abili a dels ba is, al ni ell socio-economic i d'in eg ació social de la població i, inalmen , a les ga an ies ac uals del pa c edi i- ca i opcions pe a la eno ació u bana. Aques es conclusions es o mulen a con inuació de o ma sin e ica. 5.1. Sob e el ni ell ac ual d'habi abili a dels ba is 5.1.1. Els de ici d'u bani zació s'han edui sensi- blemen al lla g dels da e s quinze anys en o es les a ees pe i e iques, ins a adqui i ni ells sem- blan s als d'al es sec o s u bans Quasi la o ali a de les a ees pe i e iques anali za- des es oben ac ualmen u bani zades o almen o, en o cas, els de ici dlu bani zació que pa ei- xen són mol edui s. L'es o c eali za pels ajun amen s democ a ics en la cons ucció de se eis u banís ics, u bani zació dels espais públics, pa imen ació i condicionamen de ca e s i places, al lla g dels da e s quinze anys, ha es a mol no able. Els seus e ec es són isibles especialmen en aquells ba is pe i e ics on els de ici e en més punyen s. El cas més pa adigma ic és, po se , el dels ba is d'u bani zacio ma ginal, so gi s a pa i de p oces- sos d1au ocons ucciól on la ans o mació ha es- a adical. Aques s ba is s'inco po en a la legali- a u banís ica I'any 1976, amb I'ap o ació del Pla Gene al Me opoli a de Ba celona (o en anys pos e- io s a la es a de municipis de la Regió Me o- poli ana), i a pa i d'aques momen inicien un p o- cés de millo a accele ada, especialmen impac an pel que a a I'espai públic d'us col.lec iu. La ima ge dels ca e s sense se eis u banís ics, sense enllu- mena públic o sense pa imen s ha desapa egu o, al menys, ja no és najo i a ia. També en el cas dels polígons d'habi a ges I1es o c d'u bani zacio d'espais d'us públic ha es a no a- ble. En aques cas, cal eni en comp e la g an supe icie lliu e (espais en e blocs, ca e s oda s i pea onals, espais d'apa ca nen en supe icie, pla- ces) que cal u bani za i man eni . La in e sió economica en u bani zació ha es a , en alguns casos, mol impo hn . Els exemples de San Roc, a Badalona, o San Llo enc, a Te assa, són signi i- ca ius d'aques a ac i ud. Es po a i ma , en e mes gene als, que els polígons d'habi a ges han com- ple a la se a u bani zació o I'han millo a no able- men en els da e s anys. Pel que a a les a ees subu banes, adicionalmen més ben u bani zades, la in e sió en u bani zació i man enimen dels espais públics ha es a més con- cen ada en pun s o sec o s es a egics (places, espais ep esen a ius, accessos a equipamen s públics), pe o és igualmen no able. Els de ici es e e eixen sob e o a I'en ellimen de pa imen s i se eis i a I'enja dinamen . 5.1.2. Les a ees d'u bani zacio ma ginal han asso- li un ni ell d'u bani zacio i se eis homologable al del sol u ba consolida Aques a conclusió de i a de I'an e io , si bé es e e eix més conc e amen a les a ees que en el seu o i- gen hem desc i com d'u bani zacio ma ginal (pa - cel.laciÓ il4egal i au ocons ucció). Tal com s'ha expli- ca en el pun an e io , aques es a ees o en econe gudes pel planejamen u banís ic a mi jans o inals de la decada dels se an a. La pos e io edacció de plans especials de e o ma in e io , la ese a de sols pe a la xa xa ia ia, pe a equipamen s i pe a espais públics, ou seguida pe un p océs d'u bani - zació i cons ucció de se eis (dis ibució d'aigua, cla egue am, enllumena públic) i pe I'a ibada del anspo públic. Es po pa la d'un p océs gene ali - za en aques sen i , al menys pe a les a ees d'aques a na u alesa de majo impo ancia a la pe i e ia me opoli ana. El pas immedia ou la g a- dual subs i ució de les edi icacions inicials au ocons- iides, o la millo a d'aques es, ins assoli ni ells de quali a u bana quasi no mali za s. De les analisis eali zades al lla g d'aques eball es dedueix una g an equi alencia en e les a ees classi icades en el g up de subu banes i les de ini- des com a u bani zacions ma ginals. Les di e en- cies en e unes i al es han de e e i -se sob e o al seu o igen u banís ic i a la se a genesi, pe o no és ja una di e encia de g au. Els ni ells d'u bani zacio són equi alen s, els i mes de eno ació i millo a de I'edi icació són semblan s, la connexió als cen- es u bans es a essencialmen esol a. Si bé a les a ees d'u bani zacio ma ginal poden enca a obse - a -se bosses d'habi a ges au ocons u'i s i sec o s en mal es a , aques s han de conside a -se esi- duals. L'ac ual in eg ació u bana d'aques s sec o s els empeny o amen a una plena homologació als es anda ds mi jans de quali a u bana. a de ees uc u ació uncional dels habi a ges pe millo a el seu g au d'habi abili a , I'opció de la subs i ució edi ica o ia po p esen a -se, sense conside a al es ac o s cola e als (desplacamen dels esiden s, indemni zacions, adquisició de nous sola s, e c.), com la més aonable economicamen Pel que espec a als polígons d'habi a ges, als quals no s'ha e e e encia en els apa a s an e io s, els esul a s d'aques es udi assenyalen que els p oces- sos de epa ació i man enimen adop a s habi ual- men són signi ica i amen més economics que els p ocessos de emodelació, que p e euen la subs i- ució gene al de les edi icacions exis en s. En a alua els cos os es ic amen economics im- plica s en les dues possibles opcions (pe manencia i ehabili ació con inuada de les edi icacions o demolició gene al i subs i ució), han es a ambé ingu s en comp e els di e en s cos os de man eni- men anual, conside an successius cicles d'in e - enció de 15 anys, en cadascun dels quals es duen a e me un conjun d'ope acions p e iamen p og amades, di igides a conse a , ins on és possible, el g au de segu e a dels edi icis i el ni ell d'habi abili a inicial. Quan es conside a aques conjun de p emisses i es compa en els cos os de les di e ses al e na i es d'ac uació, es cons a a amb cla eda que, no malmen , I'opció de ehabili ació con inuada de les edi icacions és més economica que la de la se a subs i ució, i que solamen en la hipo esi que els edi icis eque eixin una ac uació de e o c es uc u al que a ec i di e - sos elemen s cons uc ius (sos es i onamen ació, sos es i po ics, sos es i mu s, onamen ació i po ics, e c.) po dona -se el cas que la subs i ució dels edi icis sigui equipa able en cos os a I'opció de la se a epa ació. És e iden que quan a alguna d'aques es si uacions de e o c es uc u al global s'hi a egeix la necessi a de ees uc u ació uncio- nal dels habi a ges pe a millo a el seu g au d'habi abili a , I'opció de la subs i ució edi ica o ia po p esen a -se, sense conside a al es ac o s cola e als, com la més economica. Aques s ac o s cola e als són, p ecisamen , els de i a s de la p oblema ica social que s'o igina amb la demolició-subs i ució d'edi icis exis en s. Els cos- os socials -i ambé economics- del desplacamen dels esiden s poden se decisius en alguns casos en que I'al e na i a de la ehabili ació es p esen a en p incipi com economicamen aonable. L'expe iencia ba celonesa demos a, de e , que la e o ma global d'un polígon d'habi a ges únicamen s'ha con e i en una opció eal en la mesu a que, a més de I'exis encia de despe ec es mol impo - an s en els sis emes es uc u als dels edi icis, hi con lueixin ambé al es ac o s d'o d e u banís ic (quali icació del sol, a ec acions pe sis emes ge- ne als, locali zació inadequada) i social (desa ela- men de la població, al a con lic i i a ) cla amen cons a ables. Pe o els in e ogan s sob e ingu s en o n de la du abili a dels sis emes es uc u als a an del con lic e del Tu ó de la Pei a po ma ca un pun d'in lexió en aques plan ejamen , que obli- ga a e lexiona sob e la con eniencia de no es mesu es legisla i es gene als de cai e p e en iu i, ambé, sob e I'ac i i a u u a dels o ganismes ges- o s dels polígons públics d'habi a ges, ad ecada ins al momen , gai ebé de mane a exclusi a, a la ehabili ació con inuada, les epa acions dels des- pe ec es i el man enimen dels ac uals polígons. L'apo ació del p esen eball ha consis i , p ecisa- men , a aco a el ma c de discussió d'aques p o- blema, que esde ind a onamen al en un u u p oxim. Bibliog a ia A.A.V.V. (1981 ); Riuso e iquali icazione edilizia negli anni 80, Milano, F anco Angeli. Al e man, R.; Ca s, G. (1991); Neighbo hood Rege- ne a ion: an ln e na ional E alua ion, London, Mansell. ea Me opoli ana de Ba celona (1992); Conjun u a demog a ica i socio-economica a la Regió Me o- poli ana de Ba celona 1981-1 990, Ba celona. ea Me opoli ana de Ba celona (1992); Població de 1'~ ea Me opoli ana de Ba celona I'any 1986, Ba celona. A me , G.S.T.; Cla ke, J.L.; Ga as, F.K. (1989); The li e o s uc u es, Bu e wo hs. Busque s, J.; Fe e , A.; Cal e , LI. (1983); A a- luació de les ames u banes i di icul a s de la se a ehabili ació, Jo nades de ehabili ació d'habi a - ges, Ba celona, ITEC. Busque s, J.; Fe e , A.; Cal e , LI. (1985); E a- luación de las necesidades de ehabili ación, Mad id, Minis e i0 de Ob as Públicas y U banismo. Busque s, J.; Pa ce isa, J. (1983); *Ins umen s de p ojec ació de la Ba celona subu bana., a Annals, núm. 2, Ba celona, ETSAB. Cannone, F.; S u iano, F.; Vesco, M.I. (1980); Ci a e abi azione, Palumbo. Cecchini, C. (1989); S a egie di manu enzione edi- lizia. Le ecniche, gli s umen i, le implicazioni p o- ge uali, Fi enze, Alinea Ed. Cen e de Polí ica de Sol i Valo acions (1987); Es uc u a del Me ca Residencial a Ba celona-Ciu- a , Ba celona, Gene ali a de Ca alunya, Camb a O icial de la P opie a U bana. Ce asi, M. (1973); Ci a e pe i e ia, Milano, Clup. Diaz, C. (1985); El cos de la ehabili ació d'habi a - ges de p omoció publica, I Simposium In e na- cional sob e Rehabili ació, Financamen i Me ca dlHabi a ges, Ba celona. Diaz, C. (1986); Ap oximació a I'e olució i el com- po amen de i a de les ecniques cons uc i es u ili zades en els ipus edi ica o is exemp s des i- na s a habi a ge economic a Ca alunya, esi doc o- al, Ba celona, ETSAB. Diaz, C. (1988); A aluació del compo amen dels edi icis des ina s a habi a ge, Ba celona, CIRIT, ( eball inedi ). Diaz, C. (1990); .La quali e du logemen social dans la zone me opoli aine de Ba celone~, a Ac uali es In e na ionales, núm. 11. Fe e , A. (1982); La i ienda masi a y la o ma- ción me opoli ana de Ba celona, esi doc o al, Ba celona, ETSAB. Fe e , A. (1992); .El eixi edi ica i el seu po en- cial de pe i en cia^, a Pape s. Regió me opoli ana de Ba celona, núm. 9, Ba celona. Flanagan, R.; No man, G. (1989); Li e cicle cos ing o cons uc ion, London, Su eyo s Publica ions. Ga cia, J.P.; Jou en , M. (1978); Ges ion e en e- ien des immeubles d'habi a ion, Pa is, Ey olles. Ins i u dlEs udis Me opoli ans de Ba celona, (1987); Enques a Me opoli ana 1986. Condicions de ida i habi s de la població de I1a ea me opoli- ana de Ba celona, Ba celona. Jane, A. (1984); L'habi a ge a la Co po ació Me o- poli ana de Ba celona. Analisi del Cens de 1970 i 1981, Ba celona, Gene ali a de Ca alunya, Camb a O icial de la P opie a U bana de Ba celona. Jo e , A. (1992); .B eu incu sió en els p oblemes de I'habi a ge., a Pape s. Regió me opoli ana de Ba celona, núm. 9, Ba celona. Minis e e de llÉquipemen e du Logemen , Se ice Technique de IIU banisme (1988); Logemen s: démoli ion pou ai e quoi?, Pa is. MOPU. Ins i u o del Te i o i0 y U banismo (1990); La poli ica de ehabili ación u bana en Espaia. E olución, expe iencias y e ec os, Mad id. Oli e , J.; Busom, I.; T ullen, J. (1989); Es imació de la enda amilia disponible pe capi a de Ba celona, els seus dis ic es i els 27 municipis de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona (1 985), Ba celona, Ajun amen de Ba celona - Ins i u dlEs udis Me opoli ans de Ba celona. Plan Cons uc ion (1981); Coi global de I'habi a , Pa is. P iemius, H.; Me selaa , G. (1992); U ban enewal Policy in a Eu opean Pe spec i e: an ln e na ional Compa a i e Analysis, Del Uni e si y P ess. Ra ols, J. (1980); P oblema ica de la i ienda en la En idad Municipal Me opoli ana de Ba celona, Ba celona, Mimeo. Ra ols, J. (1992); .El inancamen de la polí ica d'habi a ge., a Pape s. Regió me opoli ana de Ba celona, núm. 9, Ba celona. Secció dlEs adis ica i Analisi Te i o ial de la Man- comuni a de Municipis de llA ea Me opoli ana (1992); ~L'habi a ge a la Regió Me opoli ana de Ba celona: dades basiques~, a Pape s. Regió me o- poli ana de Ba celona, núm. 9, Ba celona. Se a, J. (1991); .La ciu a me opoli ana: delimi- acions, desconcen acions, des equilib is^, a Pape s. Regió me opoli ana de Ba celona, núm. 6, Ba celona. ANNEXOS SUMARI I. Relació de les a ees d'es udi Il. Relació de les a ees d'analisi IV. A aluació del ni ell socio-economic del conjun d'a ees d'es udi de cada municipi i dels municipis en la se a o ali a III. índexs d'a aluació dels esul a s de I'ana- V. índexs d'a aluació dels esul a s de I'analisi lisi socio-economica en les B ees d'es udi socio-economica, o dena s segons els ipus seleccionades d'a ees conside a s Annex I. Relació de les & ees d'es udi Coll i Pujol Remei La Salu La Pau Llo eda San Roc Poma San C is SUB SUB SUB MAR MAR POL POL MAR Ca I'Homs La Llan ia Ci e a Vis a Aleg e Els Pins To e Llande El Palau IND MAR MAR MAR MAR POL POL Pisos d'en Sala L'Oli a La Casilla POL SUB SUB Pol o in Edua do Aunós Teixone a Tu ó de la Pei a Ramon Albó Ciu a Me idiana 4allbona T ini a U bani zació Me idiana Camp de I'A pa La Pau Ve neda POL POL MAR POL POL POL MAR POL POL SUB POL POL Mon cada-1 Can San Joan MAR Mon cada-2 La Fe e ia MAR El P a -1 San Cosme-Ponen POL El P a -2 Es ació VLL El Pina MAR 25 de Sep emb e POL Esp onceda POL Campoa no POL Ma inals-A ahona POL Les Te mes POL Can Puiggene POL Ma adepe a POL San Be na POL To en del Capelli MAR Se acama ó MAR Can Puiggene MAR Ca e s Alemania/Ce an es IND Vapo Es uch IND C eu Al a VLL Vis a Aleg e MAR Almeda Rie a Fa jó San Ilde ons SUB SUB SUB POL Ciu a Vella G up le de Maig Can Bassa Ba i Ponen VLL POL POL SUB Collblanc San a Eulalia FECSA Onésimo Redondo Placa Gue nica Ciu a Condal Fab egada Bell i ge SUB SUB POL POL POL POL SUB POL San Boi-1 Camps Blancs POL San Boi-2 Ciu a Coope a i a POL San Boi3 Casablancas POL San Boi-4 Ciu a Vella VLL San Boi5 Canons-O ioles MAR San a Coloma-1 San a Coloma-2 San a Coloma3 San a Coloma-4 San a Coloma5 San a Coloma4 San a Coloma-7 San a Coloma8 San a Coloma-9 San a Coloma-10 Les Oli e es Can F anquesa VlPES SAGA Singue lin Fondo Ba i del Ra al Rie a Al a Sa a eigs San a Rosa POL POL POL POL MAR SUB SUB SUB MAR SUB La Vila Buenos Ai es Ve ge del Ca me Pon del Me li Can B os VLL POL POL MAR IND Ma a ó-1 Cen e An ic Ma a ó-2 Ca I'lmbe n VLL IND Annex I. (Con inuació) Te assa-1 San Llo enc POL Te assa-2 Pla de Bonai e POL To al d'a ees d'es udl Te assa3 Ve ge de Mon se a POL Te assa4 Can V~la dell POL ees elles VLL 7 Te assa5 Guadiana POL Subu banes SUB 17 Te assa-6 Ega a POL Polígons POL 47 Te assa-7 Les A enes MAR Ma ginals MAR 2 5 Te assa8 To esan MAR lndus ~als IND 5 Te assa-9 Poblenou MAR Te assa-10 La Mau lna MAR To al a ees 101 Te assa-1 1 C eu Al a VLL Te assa-12 Les Fon s MAR Viladecans-1 ROCA POL Annex Il. Relació de les a ees d'analisi Badalona3 La Salu SUB Badalonad San Roc POL Badalona8 San C ls MAR Ba celona-5 Ramon Albó POL Ba celona8 T ~n~ a POL Ba celona-1 1 La Pau POL Ba celona-12 Ve neda POL Co nella-4 San Ilde ons POL L'Hosp~ ale -1 Collblanc SUB L'Hosp~ ale -6 Clu a Com al POL L'Hosp~ ale -8 Bell l ge POL Ma o ell-1 La Vila VLL Ma a ó-1 Cen e An lc VLL Ma a ó-4 La Llan la MAR Molle -1 PISOS d'en Sala POL 62 ----- Sabadell-2 Campoamo POL Sabadell-9 Se acama o MAR Sabadell-1 3 C eu Al a VLL San a Coloma-2 Can F anquesa POL San a Coloma-5 Singue lin MAR San a Coloma-6 Fondo SUB Te assa-6 Ega a POL Te assa-7 Les A enes MAR Te assa-10 La Mau ina MAR Viladecans-1 ROCA POL To al d'a ees d'analisi ees elles VLL 3 Subu banes SUB 3 Polígons POL 13 Ma ginals MAR 6 To al a ees 25 Annex 111. lndexs d'a aluació dels esul a s de I'analisi socio-economica en les a ees d'es udi seleccionades NSE ARRL CULT RlQS - SUB SUB SUB MAR MAR POL POL MAR POL POL MAR POL POL POL MAR POL POL SUB POL POL MAR SUB SUB SUB POL VLL POL POL SUB SUB SUB POL POL POL POL SUB POL VLL POL POL MAR IND M-1 VLL 184,55 MA 99,51 u3 127,43 A Annex III. (Con inuació) IND IND MAR MAR MAR MAR POL POL POL SUB SUB MAR MAR POL VLL POL POL POL POL POL POL POL POL MAR MAR MAR IND IND VLL POL POL POL VLL MAR POL POL POL POL MAR SUB SUB SUB MAR NSE ARRL CULT - * * * * * 52,55 MB 62,42 MB 68,93 B 60,88 MB 62,43 MB 49,36 MB 93,36 Ei 50,98 MB 50,60 MB 69,19 B 73,80 B 73,43 B 62,36 MB 59,81 MB 76,98 B 64,90 B 90,60 Ei 105,69 M - - 108,18 M 54,48 MB 68,OO B 62,75 MB 101,38 M 52,75 MB 64,97 B 63,94 B 85,66 B 109,48 M 77,13 B 66,77 B 84,21 ü3 81,64 ü3 74,58 B Annex III. (Con inuació) NSE ARRL CULT RlQS SC-10 SUB 60,50 MB 47,20 MB 60,74 MB 54,42 MB POL POL POL POL POL POL MAR MAR MAR MAR VLL MAR V- 1 POL 78,76 B 41,13 MB 44,83 MB 46,12 MB * Dades insu icien s Mol Al M A Mi ja-Baix B - ea indus ial Al A Baix B Mi ja-Al M Mol Baix MB io-economic del conjun d'a ees d'es udi de ca NSE Municipi NSE ees Badalona Ba celona Cas ellde els Co nella G anolle s L'Hospi ale de Llob ega Ma o ell Ma a ó Molle Mon cada i Reixac El P a de Llob ega Rubí Sabadell San Boi de Llob ega San a Coloma de G amene Te assa Viladecans Mi jana gene al 82,70 67,88 NSE= ni ell sbcio-econbmic *Dades insu icien s