scieee Open visual document viewer

El pla del marge dret del Besòs a Sant Adrià

Cantallops, Lluís; Ribas i Piera, Manuel; Roca, Estanislau

Abstract

Cantallops, Lluís; Ribas i Piera, Manuel; Roca, Estanislau

Full text

EL PLA DEL MARGE DRET DEL BESÒS A SANT ADRIÀ LLUÍS CANTALLOPS MANUEL RIBAS ESTANISLAU ROCA A qui ec es 49 SUMARI 1. In oducció 2. Els objec ius del planejamen 3. Les ac uacions 3.1. L'a ea li o al. El g an po espo iu 3.2. L'a ea de la Ve neda i de Can Picas 3.3. El ba i del Besos 3.4. La Ca alana 3.5. El ba i de la Mina Bibliog a ia LLUÍS CANTALLOPS, NIANUEL RIBAS, ESTAXISLALI ROCA EL PLA DEL MARGE DRET DEL BESOS A SANT ADRIA 1. In oducció El e i o i del ma ge d e del iu Besos si ua dins els lími s municipals de San Ad ia ha ia es a semp e una zona d'ho a ela i amen despoblada, que acompanya a les e es e'ines de San Ma i de P o encals i Poblenou, a ui municipi de Ba - celona, en la ma eixa his o ia geologica i desp és ag a ia. En una ex ensa aixa d'ap oximadamen mil me es, pa al.lela a la línia de cos a ac ual, els an ics e enys de I'age p o incialis de San Ma i an ana -se ac eixen amb els diposi s al.lu ials del Besos i amb les so es ma ines de més llunyana p ocedencia, semp e seguin co en s de no d a sud, de mane a que la línia de cos a ha a anca cap al ma d'un quilome e només en el pe íode de nou-cen s anys. Els e i o is del ma ge d e del Besos que pe a- nyen al municipi de San Ad ia ha ien es a e enys ag a is de bona p oducció, acilmen egables, que dona en, d'una banda, a la lle a del iu i d'al a als ex ensos so als de la pla ja, semp e en p océs de c éixe i econ e i -se desp és, a a és d'un pe- íode in e medi de ma esmes i llacunes. També, com en els e i o is e'ins de Ba celona, aques ampli i despobla on de ma , en co- menca el segle passa a se i com a sol disponi- ble pe a mol es ope acions conside ades noci es o, si més no, incomodes pe a la ida quo idiana dels nuclis u bans p ope s: p ime , cemen i i, ins- al.lacions mili a s, e oca il i abocado s de solids i de líquids; desp és, ja en aques segle, cen als ene ge iques, c emado s d'escomb a ies i depu a- do es d'aigües esiduals. El e i o i del ma ge d e del Besos a eb e, cap al comencamen del segle, les ins al.lacions de la cen al e mica de p oducció d'ene gia elec ica de la Ca alana, que an gene a una colonia de cases edi icades seguin línies u banís iques de aca adioconcen ic. Més a d, en comenca la segona mei a del segle, la immig ació massi a d'aquells anys a u ili za les a ees con igües a la pla ja com a es nullius, és a di , com a e eny de ningú pe a ins al.la -hi pobla s in au bans de ba aques (el Camp de la Bo a, pe exemple) que desp és, en una ope ació u gen de housing, hom a asllada més endins. Així naixien els dos nuclis del ba i de la Mina (p ime a i segona ase), al edó"se1s quals s'hi o ma ambé una incipien zona indus ial (zona indus ial de la Mina). Pa al.lelamen , la cons ucció del ba i ba celoní del sud-oes del Besos i I'obe u a del ca e de Guipúscoa com a al e na i a de I'an iga en ada pel ca e dels Almoga e s a eni incidencia sob e el e i o i eí de San Ad ia en I'anomena ba i del Besos, que es consolida en pa al4el a la cons ucció de I'au opis a en el da e am de la G an Via. L'úl im episodi d'aques a b eu his o ia ha es a la cons ucció de la Ronda Li o al en el seu am pa al4el al iu, el qual e a e o ca la ba e a ja exis en de la línia e o ia ia. Aques a línia e a, ini- cialmen , d'enllac en e la de la cos a i la in e io de G anolle s i San Celoni. A ui, és una línia d'in- ensa ci culació, un cop sup imi el am e o ia i cos ane del Poblenou. La his o ia del planejamen ha es a , con a iamen , gene osa amb aques e i o i. El Pla Ce da I'asse- nyala a com el g an pa c del Besos que limi a a IIEixample pel no d-es ; i els successius planejamen s an ana enxiquin les gene oses -i alho a g a u'i es- p e isions del Pla Ce da, pe o semp e amb la cons- ciencia esidual d'aquell p ime pa c i o o gan -li així un alo de posició impo an en un ex em dels ex ensíssims ho s i inye de Ba celona. La desg aciada his o ia ecen d'aques e i o i -que a g ans e s és la de o a la cos a no d-oes de Ba celona- ha aboca en una es uc u a i una mo ologia u banes absolu amen d'al~lu ió, que és an com di sense coo dinació ni uni a . Una ocu- pació del sol deses uc u ada ha ia de dona lloc a un conjun d'en i a s d'escassa quali a u banís ica i alho a de mol p eca ia quali a de ida. - - Malg a que s'han desen olu- Figu a 1. L'es a ac ual -- - pa aques es impo an s ac ua- ions sec o ials, el e i o i del ma ge d e del Besos con inua essen un en o n u ba ag- men a pe les g ans in as- uc u es que el a essen. Els g ans eixos de comunicació apo en una impo an accessi- bili a al e i o i pe o ambé el accionen i in e ompen la con inu'i a u bana. Al ma ge d e del Besos, en una ex ensió de 174 Ha (la mei- a de la supe ície del e me municipal), hi iuen 18.100 dels 34.000 habi an s de San Ad ia. La Ca alana, la Mina (p i- me a i segona ase) i el Besos són nuclis densamen habi a s, sob e o en el cas de la Mina. La es a dels e enys, a banda de la zona indus ial de la Mina, són ocupa s pe equipamen s i ia is. És a di , que al cos a o en emig dels nuclis uncionals es oben eno mes ex ensions de sol d'equipamen , a I'abas de o es les inicia i es que s'hi a e eixin. En el decenni dels ui an a IIAjun amen , amb la col.labo aciÓ de les adminis acions cen al, au o nomica i me opoli ana, a desen olupa una impo an ac uació u banís ica al ma ge esque e del iu Besos. Aques a ac uació ha ans o ma allo que e a un subu bi ma ginal i desballes a en un e i o i u ba habi able. Al ma ge d e ambé s'ha inicia un impo an p océs de ans o mació u ba- nís ica amb la cons ucció d'un nou pa c u ba (Pa c del Besos), la ehabili ació dels habi a ges del conegu ba i de la Mina, I'en ada en se ei d'un nou apa camen sub e ani amb capaci a pe a 600 au omobils i I'execució de nous equipamen s i se eis u bans ( igu a 1). És p ecisamen aques e -al cos a de la ida u bana no in eg ada als nuclis exis en s- el que cons i ueix el segon g an ep e u banís ic. No es ac a únicamen de e e , de ecosi , dlin eg a el poblamen exis en , sinó que cal enca a de ensa el e i o i del pe ill de no es inicia i es, ob iamen en mans d'ope ado s p i a s, que si es iguessin mancades d'una p og amació global només se i- ien pe augmen a la desin eg ació e i o ial exis- en a ui. El e ce ep e, ja ho hem di , es el de supe a els aumes in ligi s al e i o i pe les g ans in as uc- u es que el solquen: la ia del e oca il, I'au opis- a A-19 i la ecen i inadequada disposició de la iali a que Figu a 2. Les in as uc u es i els se eis ecnics: es a ac ual co eSDon a la Ronda Li o al ( igu a 2). Així doncs, la suma d'aques s es ep es ha es a mo iu d'un pla especial al qual se li ha demana conjumina les solu- cions en es on s di e en s. I sob e o s ells, I'exigencia u ba- na i me opoli ana d'in eg a el ma ge d e del Besos al seu municipi i al conjun de la conu bació ba celonina, a la qual, indiscu iblemen , ambé pe any. C eiem que aixo és possible. In encionadamen hem po a els aonamen s his o ics en pa al.lel amb els e i o is eins del e me municipal de Ba ce- lona. Seguin el pa al.lelisme c eiem que San Ad ia es po bene icia de I'empen a amb que Ba celona ha a on a -ce - amen amb més mi jans, pe o po se ambé amb di icul a s més a elades- les con adic- cions que n'ha ien e una ciu a d'esquena al ma en el da e s dos-cen s cinquan a anys. Els g ans eixos de comunicació, malg a ha e in- xa el e i o i, han apo a una g an accessibili a a la zona del ma ge d e del iu Besos. Aques a no a accessibili a , a I'escala de la Regió Me opoli ana, no solamen ha despe a I'in e es dels ope ado s p i a s. També des del sec o públic ens pe me imagina la possibili a d'acaba amb la decaden- cia, la ma ginació i I'obli d'aques ambi e i o ial. D'una banda, Ba celona ens demos a que és pos- sible i de I'al a ens a a o eix amb eali a s mol p ope es com són la p olongació del passeig Ma í im i de la Diagonal -impo an s ies que con- e geixen sob e el e i o i de San Ad ia-, a més d'una polí ica global de ehabili ació especí ica del Poblenou i la ecupe ació de les se es pla ges. A a és del coneixemen dels eballs, es udis i p ojec es elaciona s amb el ma ge d e del Besos es po cons a a que aques ambi e i o ial és una de les zones u banes ~~sensibles~ que més han despe a I'in e es de les adminis acions públiques i dels ciu adans. Les p oblema iques u banís ica i social, an es e amen elacionades, no deixen indi e en ningú en I'objec iu d'aconsegui una ans o mació de I'en o n ísic i con i encial que condueixi inalmen a la millo a de les condicions de ida dels ciu adans. L'Ajun amen de San Ad ia, les en i a s me opoli anes, les ins i ucions de la Gene ali a de Ca alunya, de I'Es a Espanyol i de la Comuni a Economica Eu opea han explici a el seu in e es en la ans o mació. L'Ajun amen ha p ac ica una ex ensa di usió dels objec ius que pe segueix en o s aques s o ganis- mes i ins i ucions. La Sec e a ia Gene al de Plani icació i conce ació Te i o ial del Minis e i dlOb es Públiques i T ans- po s, coneixedo a del documen C i e is, Ob- jec ius i Solucions Gene als, ha inclos, en els es u- dis sob e les g ans ope acions u banes que es p oposa dona supo en I'a ea de Ba celona, les p opos es o mulades pe !'Ajun amen de San Ad ia com a co ope a cio d1Es a . amb capaci a de con igu a una ca ea de no a cen ali a n. Una de les condicions que poden jus i ica el quali- ica iu d'cope ació d1Es a > a una g an ac uació e i o ial és la implan ació d1in as uc u es1 espe- cialmen de anspo , d'ambi egional-nacional. Les ob es en cu s o les p e isibles a cu e mini són signi ica i es pe que a o guen a aques ambi me opoli a una si uació p i ilegiada en el mapa d'accessibili a s i un e ec e ans o mado de I'es- uc u a i la quali a ambien al de I'en o n. Pe anyen a aques ipus d'ob es, el ancamen de la Ronda Li o al i el ac amen dels ma ges del Besos ins a la gola, com a base d'una g an ope a- ció de equali icació mediambien al que ha de pe - me e la implan ació d'un sis ema de pa cs. En I'es udi del Minis e i es cons a a que el e i o i del ma ge d e del Besos es a esa pe la se a posició de lími no d de IIEixample de Ba celona, a ec a pe la implan ació de les g ans in as uc u- es ia ies i e o ia ies i condiciona pe I'assen a- men desconnec a i a egades ag essiu de ba is esidencials i ins al.lacions indus ials. La se a eo denació és imp escindible i cal ap o i a la no a si uació de la ama ia ia i I'empen a que suposen les g ans ac uacions de Ba celona sob e el on ma í im, des de la Vila Olímpica al sec o Diagonal-P im. S'a i ma explíci amen que .les p ime es p opos es o mulades pe IIAjun amen de San Ad ia en el documen sob e la ecupe ació dels e i o is del ma ge d e del Besos són su icien men exp essi es i conc e es espec e al ipus d'ac uacions que es necessa i emp end e.. Segons I'es udi, la p opos a de San Ad ia es con- side a .una ac uació u banís ica impo an que cal ins- c iu e en el ma c no mal de la in e enció muni- cipal, i que solamen cal que es p odueixi la coo dinació en e IIAjun amen i I1Adminis ació cen al pel que a a la compa ibili a del desen- olupamen u ba, les g ans in as uc u es i el ac amen de la zona de cos a.. El ba i de la Mina cal que sigui .objec e d'un ac amen de eo denació in e na i d'in eg ació en la ama u bana. L'exis encia de g ans implan acions indus ials, e o ia ies (...) en decadencia i les p opies " e ides" causa- des pe les elles in as uc u es o les no es ob es exigeixen una o al eu bani zació~. 2. Els objec ius del planejamen Pel que a al p ime dels ep es abans esmen a s, és a di la consolidació, la coo dinació i I'es uc u- ació dels nuclis esidencials i indus ials, mol p o- bablemen cald a: a) Als nuclis del Besos, la Ve neda, Can Picas i la Mina p ime a ase, ehabili a els ba is amb man enimen de les edi icabili a s ac uals legal- men consolidades. bl Al nucli de la Mina segona ase, de ini amb u bani a i equi a els c i e is de ehabili ació u banis ica i social que hom ju ja no ap a pe a o e i als seus habi an s el ni ell i quali a de ida que el planejamen mínimamen es p opo- sa dona . A la Mina p ime a ase, p ossegui la asca de e o ma i millo a de I'habi a iniciada. C) Al nucli de la Ca alana, cald a de ini i ha no- ci za els nous usos esidencials, come cials i d'o icines que el PGM pe me , de mane a que s'ap o i in complemen a iamen les edi icabili- a s pe a o ga con inui a al eixi u ba. d) A la Zona Indus ial de la Mina, cal econside- a la se a si uació de ba e a sob e el ma , a a que ha desapa egu la cen ena ia ba e a e o ia ia, de mane a que, pe me en ins i o I'ampliació de la zona, aques a es aci com a compensació dels opo uns e alls que la a an pe meable cap al ma . Pel que a al segon ep e, és a di les p esumibles inicia i es d'ope ado s p i a s i públics sob e les as es zones d'equipamen s enca a disponibles al lla g del iu, hom p e eu: e) P oposa un esquema d'ac uació més o menys lineal, des de I'au opis a A-19 ins a les ma eixes ins al.lacions ene ge iques de la Ca a- lana, que ap o i i I'in e es de la inicia i a p i ada pe o e i ambé millo es ia ies subs ancials pe sal a les an es egades esmen ades ba e es ia ies i e o ia ies. Pel que a al e ce ep e que p esen a la iali a a ui exis en , hom p oposa: ) La c eació de canals paisa gís ics, isuals i de ansi , que uneixin els nuclis habi a s amb la ibe a del iu i amb la o a del ma . Els da e s, pe o no pas els menys aluosos dels objec ius del plan ejamen que cal esmen a són els dos següen s: g) Man enimen de la idea pe enne de pa c, complemen an el pa c a ui exis en al sec- o amb un al e pa c de ibe a del ma ge es- que e. h) P opos a dlun po espo iu al cos a de la boca del iu i sob e els e enys a ui ocupa s pe la cen al e nica en una as a ope ació paisa gís ica que epe eix, en aques ex em sep en ional de la pla ja, el que és el po olim- pic si ua a I'ex em sud. Po an , pe o, I1exigen- cia paisa gis ica ins al pun de ese a la p i- me a línia de po (com al Po al de la Pau ba - celoni) pe al públic en gene al, i allunya aixi els pun s d'ama a ge cap a la ba a o esculle a endinsada en la ma . L'Ajun amen s'ha ixa com a objec iu p io i a i la egene ació del ma ge d e del iu Besos, ap o i an el nou po encial de cen ali a i accessibili a , aixi com la p oximi a del iu i del ma . Les línies elec i- ques d'al a ensió, la cen al e nica, el c emado de b ossa i la depu ado a d'aigua no han de con inua essen els elemen s més signi ica ius del e i o i. Les ca ac e ís iques de I'ocupació del e i o i del ma ge d e del Besos a San Ad ia i els can is que ha expe imen a el conjun del sis ema u ba me o- poli a en el da e decenni, p ou explici a s, p ac i- camen obliguen a e ec ua una econside ació en p o undi a de la quali icació u banis ica del sol que es abli el Pla Gene al Me o~oli a. No es po man eni pe més emps la si uació ac ual del ma ge d e del Besos com a e i o i de ma ginali a u bana on con lueixen aquells es abli- men s que, com els c emado s dlescomb a ies, les depu ado es, les cen als e miques i al es ins- al.lacions, són necessa ies pe al uncionamen de I'a e ac e me opoli a, pe o que ningú no ol al seu ol an . No es ac a dlelimina adicalmen la implan ació d'aques s se eis ecnics, sinó de e -10s compa i- bles amb una millo a subs ancial de I'en o n. Les mode nes ecnologies ho pe me en. D1al a banda, no és possible e adica o almen les ins al.lacions. Són aons d'es a ègia de la polí ica ene gè ica de l'Es a , com el Pla Ene gè ic Nacional, que obliga a la pe manència de la cen al è mica; de acionali- a econòmica en la p og essió de les in e sions u banes, que obliga a man eni i millo a la xa xa de cla egue am i el sis ema de ac amen de les aigües esiduals que condiciona el lloc d'implan a- ció de la depu ado a me opoli ana del Besòs; o de solida i a in e municipal que di icul a el aslla del c emado d'escomb a ies. Pe ò el e que el e me municipal de San Ad ià hagi d'assumi l'assen amen d'aques s se eis èc- nics me opoli ans, no ol di que la se a p esèn- cia hagi d'hipo eca sine die la ans o mació u ba- nís ica del ma ge d e del Besòs. Cada un d'aques s emes especí ics, així com les expec a i es gene ades pe la no a accessibili a que ha assoli el e i o i a pa i de l'en ada en se ei de la Ronda Li o al, connec ada a la xa xa a e ial ià ia me opoli ana, onamen almen , la necessi a impe iosa d'aconsegui una ans o ma- ció quali a i a dels ba is de la Mina, la Ca alana i el Besòs que pe me i una millo a subs an i a de la si uació social d'aques ba is, són aons de p ou pes pe a la modi icació del Pla Gene al. 3. Les ac uacions Com hem di , a San Ad ià, el ma ge d e del Besòs és en l'ac uali a un e i o i sense al a un- ció me opoli ana que la d'acolli els se eis èc- nics que són ebu ja s pe al es zones u banes més e olucionades. És, a més a més, un e i o i inxa pe les in as uc u es. Finalmen , la con i- nuï a u bana és ambé di ícil pe la banda del iu Besòs. Les ac uacions p oposades enen pe objec e supe a aques s incon enien s pe al d'aconsegui un desen olupamen ha mònic i equilib a que pe - me i inco po a l'àmbi del pla al sis ema u bà me opoli à i in eg a el sec o a la ida u bana dels ba is con on an s sense solució de con inuï a . El g an po espo iu i de lleu e pod ia se l'equipa- men me opoli à di e enciado ( igu a 3). El pa c de Ribe a del Besòs pod ia se l'espai d'a ac iu local. Al ba i de la Ca alana, un cen e come cial i de lleu e pod ia se l'elemen cons uï que ajuda ia a supe a les ba e es del e oca il i de l'au opis- a i que possibili a ia la con inuï a u bana, a ui in e ompuda. L'accessibili a pel anspo públic pod ia pe me e millo a amb la p opos a d'una no a si uació de l'es ació del e oca il. La edis i- bució de l'habi a ge pod ia pe me e l'alleujamen de la densi a de les zones esidencials més con- lic i es i ga an i la elació dels ba is exis en s en e ells i els de no a c eació. Figu a 3. EI po espo iu: els g ans eixos de composició o mal Cald à, pe ò, que o es aques es p opos es de ca àc e gene al s'exposin de o ma més de allada. L'ope ació és complexa en l'espai i en el emps. La coo dinació dels ope ado s públics i p i a s i les si uacions conjun u als poden in odui no es a ia- bles en el p océs de ans o mació u banís ica. Una desc ipció més en p o undi a po ajuda a com- p end e millo la na u alesa de la p opos a. 3.1. L'à ea li o al. El g an po espo iu La cen al è mica i el c emado d'escomb a ies 56 Figu a 4. El po espo iu: esquema d'o denacE p ojec ada d'aco d amb les - no es ecnologies. Necessi a de compa ~bili za el po amb al es usos. Espai públc: placa del Ma i passeig Ma ihm. Depu ado a, c emado I cen al h m a. Funcional a : dis mc o de es zones di e enciades. Espai obe al públic: placa del Ma I passelg Ma i m. , Espa d'ús es nng : el po espo u p opla nen . , Espal d'ús aco a pel submin s amen de uel són les úniques ac i i a s que es despleguen, en aques momen , en el sec o . El c emado d'escomb a ies, pe o, es a a amo - i za a mig e mini. En el p océs de acionali za- ció de la si uació dels es ablimen s d'eliminació de esidus solids no sembla ia aonable man eni aques a ins al.laciÓ o eno a -la en el ma eix lloc. No é sen i man eni I'ac ual i me d'in e sions pe adequa a la no ma i a de la CEE unes ins- al.lacions obsole es. Sembla ia més aonable coo dina , en un ma eix ind e , el ac amen de depu ació de les aigües i I'eliminació de esidus solids amb la cons ucció d'una no a ins al.laciÓ Ca cen al e nica ac ual é uns 30 anys de ida i el pe íode d'amo i zació es a a pun d1aca4a . De o a mane a, ins que el Pla Ene ge ic (PEN) en de ineixi la des inació inal cald a man eni la ins al.laciÓ. Sembla ambé que, enca a que es decidís man eni l'a ea de p oducció ene ge ica del Be- sos, se ia logic concen a les cen als al ma ge esque e del iu. Aixo pe me a allibe a o almen el ma ge d e de les ac uals se i uds i plan eja la ans o mació in eg al de I'am- bi . En qualse ol cas, el com- bus ible se a gas na u al no con aminan . De o a mane a, en an no s'hagi de ini la des inació inal de la cen al, cal a bi a una solució ansi o ia compa ible amb els objec ius del planeja- men . Aques a solució passa ia pel man enimen del cen e de p oducció, I'eliminació dels ancs i diposi s si ua s a la Ribe a del Ma i la modi- icació de la so ida de línies elec iques. La modi i- cació és obligada pe la pe llongació del ca e de Llull i la cons ucció del nou pon sob e el Besos que ha de pe me e la unió d'aques ca e amb el dlEdua d Ma is any a Badalona. En la p opos a es pa eix de dues hipo esis: a cu e mini, pe ma- nencia de la cen al e nica amb ede inició de I'ambi que ocupa ac ualmen ; a mig o lla g e mini, aslla o eliminació de la cen al. En qualse ol de les dues hipo esis hau ia de se possible la ans o mació in eg al del e i o i li o al pe ap o i a la cen ali a del lloc i I'al a accessibili- ísic i social. Pe que aixo sigui possible cal ins u- men a I'execució del planejamen amb la c eació d'una en i a de ges ió Única amb capaci a i ecu - sos pe coo dina I'acció dels di e en s agen s pú- blics (els ajun amen s, les en i a s me opoli anes, la Dipu ació, la Gene ali a , I'Es a i la CEE) i p i a s que han d'in e eni en la ans o mació del sec o . És en aques sen i que el conso ci que es p e enia c ea pe a I'execució del planejamen del ma ge d e del Besos sembla a I'ens adequa . Bibliog a ia Ajun amen de San Ad ia de Besos (1991); San Ad ia, do ze anys de democ acia municipal, San Ad ia de Besos, Ajun amen . Ajun amen de San Ad ia de Besos (1991); De la Mina al Pla de Besos. P oyec o in eg al de ac- ción con inuada en el ba io de la Mina. Resumen de un año de ac uaciones, San Ad ia de Besos, con eni Ajun amen - Gene ali a de Ca alunya - Minis e i d'0b es Públiques i U banisme. Can allops, LI.; Ribas, M. i Roca, E. (1992); A enc de Pla Especial d'o denació u banís ica del ma ge d e del iu Besos 1991-1 992, San Ad ia del Besos, Ajun amen . Ma co Ma chioni, di . (1991); Analisis de un con lic- o u bano: el caso de San Ad ia de Besos, Bella- e a, .IEMB. La Mina: es udi sociologic. Analisi de esul a s. Conclusions, ecomanacions. Annex, eb e de 1991. P opos a d'o denació al ma ge d e del iu Besos. A ancamen del Pla de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona, maig de 1988. Tecnologias U banas Ba celona S.A. (1990); Es u- dio e e en e a 10s p oblemas u banís icos, socia- les y económicos del municipio de San Ad ia de Besos. Plani icacion es a egica de San Ad ia de Besos, Ba celona, TUBSA.