El pla del marge dret del Besòs a Sant Adrià
Abstract
Cantallops, Lluís; Ribas i Piera, Manuel; Roca, Estanislau
Full text
EL PLA DEL MARGE DRET DEL BESÒS A SANT ADRIÀ
LLUÍS CANTALLOPS
MANUEL RIBAS
ESTANISLAU ROCA
A qui ec es
49
SUMARI
1.
In oducció
2.
Els objec ius del planejamen
3.
Les ac uacions
3.1. L'a ea li o al. El g an po espo iu
3.2. L'a ea de la Ve neda i de Can Picas
3.3. El ba i del Besos
3.4. La Ca alana
3.5. El ba i de la Mina
Bibliog a ia
LLUÍS CANTALLOPS, NIANUEL RIBAS, ESTAXISLALI ROCA
EL
PLA
DEL MARGE DRET DEL
BESOS
A SANT
ADRIA
1.
In oducció
El e i o i del ma ge d e del iu Besos si ua dins
els lími s municipals de San Ad ia ha ia es a
semp e una zona d'ho a ela i amen despoblada,
que acompanya a les e es e'ines de San Ma i
de P o encals i Poblenou, a ui municipi de Ba -
celona, en la ma eixa his o ia geologica
i
desp és
ag a ia.
En una ex ensa aixa d'ap oximadamen mil me es,
pa al.lela a la línia de cos a ac ual, els an ics
e enys de I'age p o incialis de San Ma i an
ana -se ac eixen amb els diposi s al.lu ials del
Besos i amb les so es ma ines de més llunyana
p ocedencia, semp e seguin co en s de no d a
sud, de mane a que la línia de cos a ha a anca
cap al ma d'un quilome e només en el pe íode de
nou-cen s anys.
Els e i o is del ma ge d e del Besos que pe a-
nyen al municipi de San Ad ia ha ien es a e enys
ag a is de bona p oducció, acilmen egables, que
dona en, d'una banda, a la lle a del iu i d'al a als
ex ensos so als de la pla ja, semp e en p océs de
c éixe i econ e i -se desp és, a a és d'un pe-
íode in e medi de ma esmes i llacunes.
També, com en els e i o is e'ins de Ba celona,
aques ampli
i
despobla on de ma , en co-
menca el segle passa a se i com a sol disponi-
ble pe a mol es ope acions conside ades noci es
o, si més no, incomodes pe a la ida quo idiana
dels nuclis u bans p ope s: p ime , cemen i i, ins-
al.lacions mili a s, e oca il i abocado s de solids
i de líquids; desp és, ja en aques segle, cen als
ene ge iques, c emado s d'escomb a ies i depu a-
do es d'aigües esiduals.
El e i o i del ma ge d e del Besos a eb e, cap
al comencamen del segle, les ins al.lacions de la
cen al e mica de p oducció d'ene gia elec ica de
la Ca alana, que an gene a una colonia de cases
edi icades seguin línies u banís iques de aca
adioconcen ic. Més a d, en comenca la segona
mei a del segle, la immig ació massi a d'aquells
anys a u ili za les a ees con igües a la pla ja com
a es nullius, és a di , com a e eny de ningú pe a
ins al.la -hi pobla s in au bans de ba aques (el
Camp de la Bo a, pe exemple) que desp és, en
una ope ació u gen de housing, hom a asllada
més endins. Així naixien els dos nuclis del ba i de
la Mina (p ime a i segona ase), al edó"se1s quals
s'hi o ma ambé una incipien zona indus ial (zona
indus ial de la Mina).
Pa al.lelamen , la cons ucció del ba i ba celoní
del sud-oes del Besos i I'obe u a del ca e de
Guipúscoa com a al e na i a de I'an iga en ada
pel ca e dels Almoga e s a eni incidencia
sob e el e i o i eí de San Ad ia en I'anomena
ba i del Besos, que es consolida en pa al4el a la
cons ucció de I'au opis a en el da e am de la
G an Via.
L'úl im episodi d'aques a b eu his o ia ha es a la
cons ucció de la Ronda Li o al en el seu am
pa al4el al iu, el qual e a e o ca la ba e a ja
exis en de la línia e o ia ia. Aques a línia e a, ini-
cialmen , d'enllac en e la de la cos a i la in e io
de G anolle s i San Celoni. A ui, és una línia d'in-
ensa ci culació, un cop sup imi el am e o ia i
cos ane del Poblenou.
La his o ia del planejamen ha es a , con a iamen ,
gene osa amb aques e i o i. El Pla Ce da I'asse-
nyala a com el g an pa c del Besos que limi a a
IIEixample pel no d-es ; i els successius planejamen s
an ana enxiquin les gene oses -i alho a g a u'i es-
p e isions del Pla Ce da, pe o semp e amb la cons-
ciencia esidual d'aquell p ime pa c i o o gan -li així
un alo de posició impo an en un ex em dels
ex ensíssims ho s i inye de Ba celona.
La desg aciada his o ia ecen d'aques e i o i
-que a g ans e s és la de o a la cos a no d-oes
de Ba celona- ha aboca en una es uc u a i una
mo ologia u banes absolu amen d'al~lu ió, que és
an com di sense coo dinació ni uni a . Una ocu-
pació del sol deses uc u ada ha ia de dona lloc a
un conjun d'en i a s d'escassa quali a u banís ica i
alho a de mol p eca ia quali a de ida.
-
-
Malg a que s'han desen olu-
Figu a
1.
L'es a ac ual
--
-
pa aques es impo an s ac ua-
ions
sec o ials, el e i o i del
ma ge d e del Besos con inua
essen un en o n u ba ag-
men a pe les g ans in as-
uc u es que el a essen. Els
g ans eixos de comunicació
apo en una impo an accessi-
bili a al e i o i pe o ambé el
accionen i in e ompen la
con inu'i a u bana.
Al ma ge d e del Besos, en
una ex ensió de 174 Ha (la mei-
a de la supe ície del e me
municipal), hi iuen 18.100
dels 34.000 habi an s de San
Ad ia. La Ca alana, la Mina (p i-
me a i segona ase) i el Besos
són nuclis densamen habi a s,
sob e o en el cas de la Mina.
La es a dels e enys, a banda
de la zona indus ial de la Mina,
són ocupa s pe equipamen s i
ia is. És a di , que al cos a o
en emig dels nuclis uncionals
es oben eno mes ex ensions
de sol d'equipamen , a I'abas
de o es les inicia i es que s'hi
a e eixin.
En el decenni dels ui an a IIAjun amen , amb la
col.labo aciÓ de les adminis acions cen al, au o
nomica i me opoli ana, a desen olupa una
impo an ac uació u banís ica al ma ge esque e
del iu Besos. Aques a ac uació ha ans o ma allo
que e a un subu bi ma ginal i desballes a en un
e i o i u ba habi able. Al ma ge d e ambé s'ha
inicia un impo an p océs de ans o mació u ba-
nís ica amb la cons ucció d'un nou pa c u ba
(Pa c del Besos), la ehabili ació dels habi a ges
del conegu ba i de la Mina, I'en ada en se ei
d'un nou apa camen sub e ani amb capaci a pe
a 600 au omobils i I'execució de nous equipamen s
i se eis u bans ( igu a
1).
És p ecisamen aques e -al cos a de la ida
u bana no in eg ada als nuclis exis en s- el que
cons i ueix el segon g an ep e u banís ic. No es
ac a únicamen de e e , de ecosi , dlin eg a el
poblamen exis en , sinó que cal enca a de ensa
el e i o i del pe ill de no es inicia i es, ob iamen
en mans d'ope ado s p i a s, que si es iguessin
mancades d'una p og amació global només se i-
ien pe augmen a la desin eg ació e i o ial exis-
en a ui.
El e ce ep e, ja ho hem di , es el de supe a els
aumes in ligi s al e i o i pe les g ans in as uc-
u es que el solquen: la ia del e oca il, I'au opis-
a A-19 i la ecen i inadequada
disposició de la iali a que
Figu a
2.
Les in as uc u es
i
els se eis ecnics: es a ac ual
co eSDon a la Ronda Li o al
( igu a
2).
Així doncs, la suma d'aques s
es ep es ha es a mo iu d'un
pla especial al qual se li ha
demana conjumina les solu-
cions en es on s di e en s. I
sob e o s ells, I'exigencia u ba-
na i me opoli ana d'in eg a el
ma ge d e del Besos al seu
municipi i al conjun de la
conu bació ba celonina, a la
qual, indiscu iblemen , ambé
pe any.
C eiem que aixo és possible.
In encionadamen hem po a
els aonamen s his o ics en
pa al.lel amb els e i o is eins
del e me municipal de Ba ce-
lona. Seguin el pa al.lelisme
c eiem que San Ad ia es po
bene icia de I'empen a amb
que Ba celona ha a on a -ce -
amen amb més mi jans, pe o
po se ambé amb di icul a s
més a elades- les con adic-
cions que n'ha ien e una ciu a
d'esquena al ma en el da e s
dos-cen s cinquan a anys.
Els g ans eixos de comunicació, malg a ha e in-
xa el e i o i, han apo a una g an accessibili a a
la zona del ma ge d e del iu Besos. Aques a no a
accessibili a , a I'escala de la Regió Me opoli ana,
no solamen ha despe a I'in e es dels ope ado s
p i a s. També des del sec o públic ens pe me
imagina la possibili a d'acaba amb la decaden-
cia, la ma ginació i I'obli d'aques ambi e i o ial.
D'una banda, Ba celona ens demos a que és pos-
sible i de I'al a ens a a o eix amb eali a s mol
p ope es com són la p olongació del passeig
Ma í im i de la Diagonal -impo an s ies que con-
e geixen sob e el e i o i de San Ad ia-, a més
d'una polí ica global de ehabili ació especí ica del
Poblenou i la ecupe ació de les se es pla ges.
A a és del coneixemen dels eballs, es udis i
p ojec es elaciona s amb el ma ge d e del Besos
es po cons a a que aques ambi e i o ial és
una de les zones u banes ~~sensibles~ que més han
despe a I'in e es de les adminis acions públiques
i dels ciu adans. Les p oblema iques u banís ica i
social, an es e amen elacionades, no deixen
indi e en ningú en I'objec iu d'aconsegui una
ans o mació de I'en o n ísic i con i encial que
condueixi inalmen a la millo a de les condicions
de ida dels ciu adans. L'Ajun amen de San Ad ia,
les en i a s me opoli anes, les ins i ucions de la
Gene ali a de Ca alunya, de I'Es a Espanyol i de
la Comuni a Economica Eu opea han explici a el
seu in e es en la ans o mació.
L'Ajun amen ha p ac ica una ex ensa di usió dels
objec ius que pe segueix en o s aques s o ganis-
mes i ins i ucions.
La Sec e a ia Gene al de Plani icació i conce ació
Te i o ial del Minis e i dlOb es Públiques i T ans-
po s, coneixedo a del documen C i e is, Ob-
jec ius
i
Solucions Gene als, ha inclos, en els es u-
dis sob e les g ans ope acions u banes que es
p oposa dona supo en I'a ea de Ba celona, les
p opos es o mulades pe !'Ajun amen de San
Ad ia com a
co ope a cio
d1Es a . amb capaci a de
con igu a una ca ea de no a cen ali a n.
Una de les condicions que poden jus i ica el quali-
ica iu d'cope ació d1Es a > a una g an ac uació
e i o ial és la implan ació d1in as uc u es1 espe-
cialmen de anspo , d'ambi egional-nacional.
Les ob es en cu s o les p e isibles a cu e mini
són signi ica i es pe que a o guen a aques ambi
me opoli a una si uació p i ilegiada en el mapa
d'accessibili a s i un e ec e ans o mado de I'es-
uc u a i la quali a ambien al de I'en o n.
Pe anyen a aques ipus d'ob es, el ancamen de
la Ronda Li o al i el ac amen dels ma ges del
Besos ins a la gola, com a base d'una g an ope a-
ció de equali icació mediambien al que ha de pe -
me e la implan ació d'un sis ema de pa cs.
En I'es udi del Minis e i es cons a a que el e i o i
del ma ge d e del Besos es a esa pe la se a
posició de lími no d de IIEixample de Ba celona,
a ec a pe la implan ació de les g ans in as uc u-
es ia ies i e o ia ies i condiciona pe I'assen a-
men desconnec a i a egades ag essiu de ba is
esidencials i ins al.lacions indus ials. La se a
eo denació és imp escindible
i
cal ap o i a la
no a si uació de la ama ia ia i I'empen a que
suposen les g ans ac uacions de Ba celona sob e
el on ma í im, des de la Vila Olímpica al sec o
Diagonal-P im.
S'a i ma explíci amen que
.les p ime es p opos es o mulades pe
IIAjun amen de San Ad ia en el documen
sob e la ecupe ació dels e i o is del ma ge
d e del Besos són su icien men exp essi es i
conc e es espec e al ipus d'ac uacions que es
necessa i emp end e..
Segons I'es udi, la p opos a de San Ad ia es con-
side a
.una ac uació u banís ica impo an que cal ins-
c iu e en el ma c no mal de la in e enció muni-
cipal, i que solamen cal que es p odueixi la
coo dinació en e IIAjun amen i I1Adminis ació
cen al pel que a a la compa ibili a del desen-
olupamen u ba, les g ans in as uc u es i el
ac amen de la zona de cos a..
El ba i de la Mina cal que sigui
.objec e d'un ac amen de eo denació in e na
i d'in eg ació en la ama u bana. L'exis encia
de g ans implan acions indus ials, e o ia ies
(...)
en decadencia i les p opies " e ides" causa-
des pe les elles in as uc u es o les no es
ob es exigeixen una o al eu bani zació~.
2.
Els objec ius del planejamen
Pel que a al p ime dels ep es abans esmen a s,
és a di la consolidació, la coo dinació i I'es uc u-
ació dels nuclis esidencials
i
indus ials, mol p o-
bablemen cald a:
a) Als nuclis del Besos, la Ve neda, Can Picas i
la Mina p ime a ase, ehabili a els ba is amb
man enimen de les edi icabili a s ac uals legal-
men consolidades.
bl Al nucli de la Mina segona ase, de ini amb
u bani a i equi a els c i e is de ehabili ació
u banis ica i social que hom ju ja no ap a pe a
o e i als seus habi an s el ni ell i quali a de
ida que el planejamen mínimamen es p opo-
sa dona . A la Mina p ime a ase, p ossegui la
asca de e o ma i millo a de I'habi a iniciada.
C)
Al nucli de la Ca alana, cald a de ini i ha no-
ci za els nous usos esidencials, come cials i
d'o icines que el PGM pe me , de mane a que
s'ap o i in complemen a iamen les edi icabili-
a s pe a o ga con inui a al eixi u ba.
d) A la Zona Indus ial de la Mina, cal econside-
a la se a si uació de ba e a sob e el ma ,
a a que ha desapa egu la cen ena ia ba e a
e o ia ia, de mane a que, pe me en ins i o
I'ampliació de la zona, aques a es aci com a
compensació dels opo uns e alls que la a an
pe meable cap al ma .
Pel que a al segon ep e, és a di les p esumibles
inicia i es d'ope ado s p i a s i públics sob e les
as es zones d'equipamen s enca a disponibles al
lla g del iu, hom p e eu:
e) P oposa un esquema d'ac uació més o
menys lineal, des de I'au opis a A-19 ins a les
ma eixes ins al.lacions ene ge iques de la Ca a-
lana, que ap o i i I'in e es de la inicia i a p i ada
pe o e i ambé millo es ia ies subs ancials
pe sal a les an es egades esmen ades
ba e es ia ies i e o ia ies.
Pel que a al e ce ep e que p esen a la iali a
a ui exis en , hom p oposa:
) La c eació de canals paisa gís ics, isuals i
de ansi , que uneixin els nuclis habi a s amb la
ibe a del iu i amb la o a del ma .
Els da e s, pe o no pas els menys aluosos dels
objec ius del plan ejamen que cal esmen a són
els dos següen s:
g) Man enimen de la idea pe enne de pa c,
complemen an el pa c a ui exis en al sec-
o amb un al e pa c de ibe a del ma ge es-
que e.
h) P opos a dlun po espo iu al cos a de la
boca del iu i sob e els e enys a ui ocupa s
pe la cen al e nica en una as a ope ació
paisa gís ica que epe eix, en aques ex em
sep en ional de la pla ja, el que és el po olim-
pic si ua a I'ex em sud. Po an , pe o, I1exigen-
cia paisa gis ica ins al pun de ese a la p i-
me a línia de po (com al Po al de la Pau ba -
celoni) pe al públic en gene al, i allunya aixi
els pun s d'ama a ge cap a la ba a o esculle a
endinsada en la ma .
L'Ajun amen s'ha ixa com a objec iu p io i a i la
egene ació del ma ge d e del iu Besos, ap o i an
el nou po encial de cen ali a i accessibili a , aixi
com la p oximi a del iu i del ma . Les línies elec i-
ques d'al a ensió, la cen al e nica, el c emado de
b ossa i la depu ado a d'aigua no han de con inua
essen els elemen s més signi ica ius del e i o i.
Les ca ac e ís iques de I'ocupació del e i o i del
ma ge d e del Besos a San Ad ia
i
els can is que
ha expe imen a el conjun del sis ema u ba me o-
poli a en el da e decenni, p ou explici a s, p ac i-
camen obliguen a e ec ua una econside ació en
p o undi a de la quali icació u banis ica del sol que
es abli el Pla Gene al Me o~oli a.
No es po man eni pe més emps la si uació
ac ual del ma ge d e del Besos com a e i o i de
ma ginali a u bana on con lueixen aquells es abli-
men s que, com els c emado s dlescomb a ies,
les depu ado es, les cen als e miques i al es ins-
al.lacions, són necessa ies pe al uncionamen de
I'a e ac e me opoli a, pe o que ningú no ol al
seu ol an .
No es ac a dlelimina adicalmen la implan ació
d'aques s se eis ecnics, sinó de e -10s compa i-
bles amb una millo a subs ancial de I'en o n. Les
mode nes ecnologies ho pe me en. D1al a banda,
no és possible e adica o almen les ins al.lacions.
Són aons d'es a ègia de la polí ica ene gè ica de
l'Es a , com el Pla Ene gè ic Nacional, que obliga a
la pe manència de la cen al è mica; de acionali-
a econòmica en la p og essió de les in e sions
u banes, que obliga a man eni i millo a la xa xa
de cla egue am i el sis ema de ac amen de les
aigües esiduals que condiciona el lloc d'implan a-
ció de la depu ado a me opoli ana del Besòs; o
de solida i a in e municipal que di icul a el aslla
del c emado d'escomb a ies.
Pe ò el e que el e me municipal de San Ad ià
hagi d'assumi l'assen amen d'aques s se eis èc-
nics me opoli ans, no ol di que la se a p esèn-
cia hagi d'hipo eca sine die la ans o mació u ba-
nís ica del ma ge d e del Besòs.
Cada un d'aques s emes especí ics, així com les
expec a i es gene ades pe la no a accessibili a
que ha assoli el e i o i a pa i de l'en ada en
se ei de la Ronda Li o al, connec ada a la xa xa
a e ial ià ia me opoli ana, onamen almen , la
necessi a impe iosa d'aconsegui una ans o ma-
ció quali a i a dels ba is de la Mina, la Ca alana i
el Besòs que pe me i una millo a subs an i a de la
si uació social d'aques ba is, són aons de p ou
pes pe a la modi icació del Pla Gene al.
3. Les ac uacions
Com hem di , a San Ad ià, el ma ge d e del
Besòs és en l'ac uali a un e i o i sense al a un-
ció me opoli ana que la d'acolli els se eis èc-
nics que són ebu ja s pe al es zones u banes
més e olucionades. És, a més a més, un e i o i
inxa pe les in as uc u es. Finalmen , la con i-
nuï a u bana és ambé di ícil pe la banda del iu
Besòs.
Les ac uacions p oposades enen pe objec e
supe a aques s incon enien s pe al d'aconsegui
un desen olupamen ha mònic i equilib a que pe -
me i inco po a l'àmbi del pla al sis ema u bà
me opoli à i in eg a el sec o a la ida u bana dels
ba is con on an s sense solució de con inuï a .
El g an po espo iu i de lleu e pod ia se l'equipa-
men me opoli à di e enciado ( igu a 3). El pa c
de Ribe a del Besòs pod ia se l'espai d'a ac iu
local. Al ba i de la Ca alana, un cen e come cial i
de lleu e pod ia se l'elemen cons uï que ajuda ia
a supe a les ba e es del e oca il i de l'au opis-
a i que possibili a ia la con inuï a u bana, a ui
in e ompuda. L'accessibili a pel anspo públic
pod ia pe me e millo a amb la p opos a d'una
no a si uació de l'es ació del e oca il. La edis i-
bució de l'habi a ge pod ia pe me e l'alleujamen
de la densi a de les zones esidencials més con-
lic i es i ga an i la elació dels ba is exis en s
en e ells i els de no a c eació.
Figu a 3. EI po espo iu: els g ans eixos de
composició o mal
Cald à, pe ò, que o es aques es p opos es de
ca àc e gene al s'exposin de o ma més de allada.
L'ope ació és complexa en l'espai i en el emps. La
coo dinació dels ope ado s públics i p i a s i les
si uacions conjun u als poden in odui no es a ia-
bles en el p océs de ans o mació u banís ica. Una
desc ipció més en p o undi a po ajuda a com-
p end e millo la na u alesa de la p opos a.
3.1. L'à ea li o al. El
g an
po espo iu
La cen al è mica i el c emado d'escomb a ies
56
Figu a
4.
El
po
espo iu:
esquema
d'o denacE
p ojec ada d'aco d amb les
-
no es ecnologies.
Necessi a de compa ~bili za el po amb
al es usos.
Espai públc: placa del Ma
i
passeig
Ma ihm.
Depu ado a, c emado
I
cen al h m a.
Funcional a : dis mc o de es zones
di e enciades.
Espai obe al públic: placa del Ma
I
passelg Ma i m.
,
Espa d'ús es nng :
el
po espo u
p opla nen .
,
Espal d'ús aco a pel
submin s amen de uel
són les úniques ac i i a s que es despleguen, en
aques momen , en el sec o .
El c emado d'escomb a ies, pe o, es a a amo -
i za a mig e mini. En el p océs de acionali za-
ció de la si uació dels es ablimen s d'eliminació
de esidus solids no sembla ia aonable man eni
aques a ins al.laciÓ o eno a -la en el ma eix lloc.
No é sen i man eni I'ac ual i me d'in e sions
pe adequa a la no ma i a de la CEE unes ins-
al.lacions obsole es. Sembla ia més aonable
coo dina , en un ma eix ind e , el ac amen de
depu ació de les aigües i I'eliminació de esidus
solids amb la cons ucció d'una no a ins al.laciÓ
Ca cen al e nica ac ual é uns
30
anys de ida i el pe íode
d'amo i zació es a a pun
d1aca4a . De o a mane a, ins
que el Pla Ene ge ic (PEN) en
de ineixi la des inació inal
cald a man eni la ins al.laciÓ.
Sembla ambé que, enca a que
es decidís man eni l'a ea de
p oducció ene ge ica del Be-
sos, se ia logic concen a les
cen als al ma ge esque e del
iu. Aixo pe me a allibe a
o almen el ma ge d e de les
ac uals se i uds i plan eja la
ans o mació in eg al de I'am-
bi . En qualse ol cas, el com-
bus ible se a gas na u al no
con aminan .
De o a mane a, en an no
s'hagi de ini la des inació inal
de la cen al, cal a bi a una
solució ansi o ia compa ible
amb els objec ius del planeja-
men . Aques a solució passa ia
pel man enimen del cen e de
p oducció, I'eliminació dels
ancs i diposi s si ua s a la Ribe a del Ma i la modi-
icació de la so ida de línies elec iques. La modi i-
cació és obligada pe la pe llongació del ca e de
Llull i la cons ucció del nou pon sob e el Besos
que ha de pe me e la unió d'aques ca e amb el
dlEdua d Ma is any a Badalona. En la p opos a es
pa eix de dues hipo esis: a cu e mini, pe ma-
nencia de la cen al e nica amb ede inició de
I'ambi que ocupa ac ualmen ; a mig o lla g e mini,
aslla o eliminació de la cen al.
En qualse ol de les dues hipo esis hau ia de se
possible la ans o mació in eg al del e i o i li o al
pe ap o i a la cen ali a del lloc i I'al a accessibili-
ísic i social. Pe que aixo sigui possible cal ins u-
men a I'execució del planejamen amb la c eació
d'una en i a de ges ió Única amb capaci a
i
ecu -
sos pe coo dina I'acció dels di e en s agen s pú-
blics (els ajun amen s, les en i a s me opoli anes,
la Dipu ació, la Gene ali a , I'Es a i la CEE) i p i a s
que han d'in e eni en la ans o mació del sec o .
És en aques sen i que el conso ci que es p e enia
c ea pe a I'execució del planejamen del ma ge
d e del Besos sembla a I'ens adequa .
Bibliog a ia
Ajun amen de San Ad ia de Besos (1991); San
Ad ia, do ze anys de democ acia municipal, San
Ad ia de Besos, Ajun amen .
Ajun amen de San Ad ia de Besos (1991); De
la Mina al Pla de Besos. P oyec o in eg al de ac-
ción con inuada en el ba io de la Mina. Resumen
de un
año
de ac uaciones, San Ad ia de Besos,
con eni Ajun amen
-
Gene ali a de Ca alunya
-
Minis e i d'0b es Públiques i U banisme.
Can allops, LI.; Ribas,
M.
i
Roca,
E.
(1992); A enc
de Pla Especial d'o denació u banís ica del ma ge
d e del iu Besos 1991-1 992, San Ad ia del
Besos, Ajun amen .
Ma co Ma chioni, di . (1991); Analisis de un con lic-
o u bano: el caso de San Ad ia de Besos, Bella-
e a, .IEMB.
La Mina: es udi sociologic. Analisi de esul a s.
Conclusions, ecomanacions. Annex, eb e de
1991.
P opos a d'o denació al ma ge d e del iu Besos.
A ancamen del Pla de la Co po ació Me opoli ana
de Ba celona, maig de 1988.
Tecnologias U banas Ba celona S.A. (1990); Es u-
dio e e en e a 10s p oblemas u banís icos, socia-
les y económicos del municipio de San Ad ia de
Besos. Plani icacion es a egica de San Ad ia de
Besos, Ba celona, TUBSA.