Ocupació i qualificació del sòl a la Regió Metropolitana de Barcelona : una estimació dels nivells de saturació

OCUPACIO I QUALIFICACIÓ DEL SOL A LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA: UNA ESTIMACIO DELS NIVELLS DE SATURACIO RAMON ARRIBAS GeGgraJ Centre dEstudis Demografit:~. 1. Introducció 4. Una aplicació concreta: la construcció de tipologies 2. Situació demografica i del planejament a la Regió Metropolitana 5. Conclusions 3. Les qualificacions del sol i les densitats Bibliografia ocrrr~~c16 I QIJAL~FICACIO 1)EL SOL A LA REGIO METROI'OLITl\KA DE BARCELONA: 1JNA ESTIMACIO DELS NIVELLS DE SATURACI~ 1. Introducció El present article es proposa d'estudiar els diferents indicadors territorials de saturació -les superfícies urbanes i urbanitzables previstes en I'actual planejament, la densitat bruta, la densitat neta i I'index de saturaciócom a factors clau en I1explicació de les noves tendencies de poblament en la Regió Metropolitana de Barcelona. L'actual estancament demografic del conjunt de I'area considerada no implica una aturada dels moviments de població interiors, ans el contrari una gran mobilitat residencial. La disponibilitat, o no, de sol afavoreix o limita el futur creixement de molts dels 162 municipis. Es mostra, finalment, la incorporació d'aquests indicadors en unes previsions demografiques de la Regió Metropolitana de Barcelona. 2. Situació demografica i del planejament a la Regió Metropolitana És prou conegut el progressiu desplacament dels creixements demografics del centre cap a les successives periferies metropolitanes (vegeu figura 1) que des de 1960 es dóna en la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquests canvis tenen els principals factors explicatius en el decreixement demografic del municipi de Barcelona, primer, i després en el seu entorn metropolita més proper, juntament amb I'esmortei'ment del moviment natural i el canvi de signe dels moviments migratoris. Aquest decreixement és la causa del creixement de les altres zones. Aixi, I'estancament demografic es contraposa amb la rapidesa de construcció del sistema metropolita, i posa de relleu la importancia dels moviments migratoris interns, a partir de 1981, en la construcció d'aquest model de poblament, que s'expandeix del centre cap a la periferia, fent metropoli en grans espais, tant urbans com rurals, que adquireixen noves funcions. Els avantatges de major disponibilitat de sol i de menors costos que les successives corones han ofert explica la localització dels municipis amb unes majors taxes de creixement demografic. L'actual tendencia d'augment dels municipis <<rurals. enfront del decreixement dels municipis <<mes urbans. es deu principalment a I'increment de la mobilitat residencial. Aquest increment pot ser deguttant a I'encariment del sol en les zones centrals, fet que comporta la construcció d'uns habitatges a preus mes populars en arees periferiques on el preu del sol les fa possibles, com a I'exode cap a les arees rurals provocat per la demanda d'una major qualitat mediambiental i a una descentralització industrial. Aixi doncs, I'actual situació demografica de la Regió Metropolitana recomana la incorporació d'indicadors que mostrin la logica d'estructuració i la diversitat del territori. En efecte, la consolidació de la concentració geografica de la població i el desenvolupament de noves xarxes i mitjans de comunicació realcen les característiques residencials dels municipis, tot assenyalant la necessitat d'incorporar en els futurs estudis un seguit de factors mes residencials, com Figura 1. Evolució dels creixements anuals acumulatius -1 ' 1960-70 1970-75 1975-81 1981-86 les densitats, els graus de saturació, el nivell de renda, el preu del sol, el grau de qualitat mediambiental, Barcelona Regió I ampliada menys CMB o/ I'accessibilitat. En el present article s'analitzaran CMB menys Barcelona - alguns indicadors de densitat de la població i de saturació residencial. L'any 1989,143 municipis dels 162 que constitueixen la Regió Metropolitana de Barcelona disposaven d'alguna figura de planejament urbanístic, destinada a regular el creixement i I'edificació en cada terme municipal. Situació que pot ser qualificada com bona dins el conjunt del país, ja que el 31,5% dels municipis catalans no disposaven, I'any 1989, de cap tipus de planejament urbanístic. Aquest 11,7% de municipis de la Regió Metropolitana sense planejament correspon majoritariament a municipis amb poc pes poblacional. El planejament de Barcelona i de la primera corona metropolitana es anterior a 1979 i en la seva majoria adaptat a la Llei del Sol de 1975, mentre que en les principals ciutats de la segona corona metropolitana fou elaborat durant el primer mandat dels ajuntaments democratics, 1979-83. La resta de municipis de la regió els elaboren durant el període 1984-88. Les figures de planejament existents actualment són els Plans Generals i les Normes Subsidiaries. Així mateix slhan desenvolupat Plans Parcials i Plans Especials. La correspondencia entre la grandaria de la població i la figura de planejament escollida es clara. Els municipis de major mida poblacional de la comarca han adoptat el Pla General com a instrument mes adequat. La resta de municipis han optat per les Normes Subsidiaries. 3. Les qualificacions del sol i les densitats Les figures 1, 2, 3, 4 i 5 mostren alguns dels diversos tipus de relacions que es poden establir entre les diferents qualificacions del sol en els municipis de la regió entre les diferents qualificacions del sol en els municipis de la regió i la seva població. Aquestes relacions quantifiquen, des de diverses optiques, el grau d'ocupació del sol. Els índexs realitzats mostren el grau de saturació de la superficie municipal projectada i el seu pes dins el conjunt del terme. El 24,38% del sol de la Regió Metropolitana esta qualificat com a urba o com a urbanitzable en el planejament urbanístic vigent. Aquest darrer representa el 70% del sol urba. Cal assenyalar que el sol urba incorpora gran part del sol desenvolupat com a parcial en el període anterior, a mes del corresponent als mitjans urbans i les seves extensions. El sol urbanitzable es refereix al sol previst en els plans per a desenvolupaments, que hauran de ser objecte de pla parcial previ. L'estudi dels diferents tipus de sol, el seu pes i evolució, i de les densitats de població te a escala municipal una major finesa i coherencia que I'analisi a escala comarcal a causa de la consideració de diverses unitats. Els diferents tipus de poblaments existents, I'antiguitat dels plans urbanístics o alguns condicionants geografics són els factors que enterboleixen I'analisi regional, comarcal o per corones metropolitanes, i que a escala municipal el troben en menor grau. La figura 2 mostra les superfícies urbanes i urbanitzables sobre la superficie total del terme municipal. Destaquen IIHospitalet i Barcelona amb aproximadament el 80% del seu terme ocupat per superfície urbana i urbanitzable. Cal destacar que a la capital el sol urbanitzable es molt inferior al sol urba, 1'1,9%, mentre que a IIHospitalet el sol urbanitzable significa el 9'8%. Destaquen els municipis de Mollet del Valles, Sant Andreu de la Barca i Caldes dtEstrac, tots ells amb uns valors superiors al 90%. Cal assenyalar que, mentre que en el cas de Mollet el sol urbanitzable es molt superior al sol urba, la qual cosa mostra el caracter expansiu del pla general d'ordenació de la vila vallesana, en el cas dels altres dos municipis és degut sobretot a la migradesa del seu terme. L'analisi per corones mostra la diferent saturació de cada una d'elles. D'un centre molt saturat, 78,21%, es passa a unes corones cada cop més descongestionades: primera corona, el 66,73% i segona corona, el 23,67%. El present indicador es veu enterbolit en part en no considerar ni les diferents grandaries del termes municipals, realment extremes, ni aquells resultats que són conseqüencia d'una saturació real (domini de la superficie urbana) d'una banda i els que ho són d'una saturació previsible (domini de la superficie urbanitzable) d'una altra. Una manera d'agencar aquestes mancances és associar-lo a I'índex de saturació 2. Figura 2. Regió Metropolitana de Barcelona. índex de saturació 1 (percentatge de superfícies urbanes i urbanitzables 1988) ( % superfic~es urbanes I urban~tzables 1988) 1 I -5a0 mWmmmrm 10 a 25% 50 a 70% 90 a 100% [ ]Oa10% (1 25 a 50% 70 a 90% - Font Elaborac10 propla a partlr de dades de la Dlrecclo General d'ürban~sme de la Generalltat de Catalunya, 1990 L'índex de saturació 2 (vegeu figura 31, elaborat a partir de la relació entre la superficie urbana i la suma de les superficies urbana i urbanitzable, mostra la quantitat de sol que ha esdevingut urba sobre el total previst en el planejament vigent. És un bon indicador, malgrat no distingir entre les diferents figures de planejament i no considerar-hi les diverses dates d'aprovació, de I'actual disponibilitat de sol. Alhora, pot ser un bon element a considerar en la previsió de la localització de futurs creixements urbans i una bona eina en I'avaluació de la vigencia dels actuals plans urbanístics, si s'associa a I'indicador de saturació 1. La Regió Metropolitana de Barcelona mostra un grau de saturació 2 del 75%, resultat d'una molt diversa situació municipal. En efecte, I'analisi municipal mostra set municipis (vegeu taula 1) amb la superficie urbanitzable totalment exhaurida, grau de saturació del 100%. D'aquests set municipis, sis són rurals que o bé han limitat el seu creixement urba (per exemple, Montseny) o bé han exhaurit-planejament anticles seves previsions de creixement. Sant Adria de Besos és I'unic que ha saturat al 100% I'espai físic del seu terme. Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Matadepera són altres municipis amb índexs elevats, i els dos primers corresponen a situacions de saturació real del terme, mentre que el darrer ha exhaurit el sol previst pel planejament vigent. Que municipis com Sant Quirze del Valles, Palau de Plegamans i Mollet del Valles es trobin en el grup dels menys saturats no es deu a una manca de creixement urba, sinó al fet que I'actual pla vigent va preveure una bona quantitat de sol urbanitzable. L'estudi per corones (vegeu taula 2) mostra un centre molt saturat, 98,5%, mentre que la primera corona té una menor quantitat de sol urbanitzable que ha esdevingut urba en la segona corona. Les causes del desplacament cap a una segona corona cal cercar-les en I'oferiment d'una major qualitat mediambiental, d'uns preus del sol competitius i d'uns espais que permeten una major diversitat del tipus edificatori. Finalment, I'estudi de la densitat de població ens mostra el nombre de persones en relació amb I'espai que ocupen. La mesura més senzilla és la densitat bruta, que és, en aquest cas, el nombre de persones Figura 3. Regió metropolitana de Barcelona. jndex de saturació 2 (1988) I -1 Sense dades 25 a 50% 75 a 90% 100% I-] 1 a 25% 50 a 75% 90 a 99% Font: Elaboració propia a partir de dades de la Direcció General d'ürbanisrne de la Generalitat de Catalunya, 1990. per hectarea. Les diferencies internes de cada unitat (arees urbanes, agrícoles, forestals, etc.) poden desvirtuar aquest indicador, sobretot a mesura que augmenta la grandaria d'aquestes arees (vegeu figura 4). La densitat bruta de la Regió Metropolitana de Barcelona es de 13,07 habitantsha, molt superior a la de Catalunya (1,87 habitantsha). Per municipis, les diferencies són molt notables, tal com posa de manifest la jerarquia dels deu municipis amb major densitat (vegeu taula 1). LIHospitalet de Llobregat, amb 226,4 habitantsha, es el municipi amb major densitat, seguit de Santa Coloma de Gramenet i de Barcelona. Cal destacar que nomes 14 municipis dels 162 de la Regió Metropolitana superen els 40 habitantsha. Per corones, és clar el model de concentració metropolita: la segona corona amb 5,34 habitantsha, la primera corona amb 35,15 habitantsha, i el centre metropolita amb 174,37 habitantsha. La densitat neta-relació entre el nombre d'habitants i sol urba en hectareessuavitza les diferencies internes de cada unitat en fer referencia nomes al sol urba; esdevé així un bon indicador per comparacions. La Regió Metropolitana tenia una densitat neta, I'any 1986, de 91,35 habitantsha. La diferenciació per corones es clara (vegeu taula 2) i mostra un clar procés d'esfumat a mesura que s'estén cap a I'exterior. La densitat neta es especialment útil per a la comparació entre nuclis urbans (vegeu figura 5). Santa Coloma de Gramenet amb 334,88 habitants/ ha és el municipi de la regió amb major densitat neta, Població Barcelona I'Hospitalet de Llobregat Badalona Sabadell Terrassa Santa Coloma de Gramenet Mataró Cornella de Llobregat Sant Boi de Llobregat el Prat de Llobregat Índex de saturació 1 Índex de saturació 2 Mollet Sant Andreu de la Barca Caldes dlEstrac Premia de Mar I'Hospitalet de Llobregat Barcelona Barbera del Valles Cornella de Llobregat Sant Adria de Besos Esplugues de Llobregat Densitat bruta Sant Adria de Besos Sant Esteve Sesrovires Canoves i Samalús Ullastrell Santa Fe del Penedes Fogars de Montclús Montseny Santa Coloma de Gramenet Barcelona Matadepera Densitat neta I'Hospitalet de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Barcelona Cornella de Llobregat Premia de Mar Esplugues de Llobregat Badalona Sant Adria de Besos Ripollet Sabadell Santa Coloma de Gramenet I'Hospitalet de Llobregat Barcelona Mataró Badalona Cornella de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Feliu de Llobregat la Llagosta Sant Boi de Llobregat índex de saturació 1 = (superficie urbana + superficie urbanitzable / superficie total) x 100 índex de saturació 2 = superficie urbana / superficie urbanitzable + superficie urbana Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per la Direcció General d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya, 1990. .. Regió )nas Den metropolitana de ~ts per hectarea Dens~tat bruta r -7 oal m2a10 75 a 150 r11a2 f-1 10 a 75 150 a 230 Font: Elaboracto propla a partlr de dades de la Dlreccló General d'ürban~sme de la Generalltat de Catalunya, 1990 Taula 2. Indicadors terri1 4 la Regió Metrol politana mes. 191 índex de índex de Densitat Densitat Població saturació 1 saturació 2 bruta neta Barcelona 1.701.812 78,21 98,5 174,37 227,37 CMB (sense Barcelona) 1.329.908 66,73 41,22 35,15 127,77 Regió I (sense CMB) 1.058.986 23,67 49,56 5,34 45,52 Total de la Regió Metropolitana 4.229.627 24,38 58,69 13,07 91,35 lndex saturació 1 = (superficie urbana + superficie urbanitzable / superficie total) x 100 índex de saturació 2 = superficie urbana / superficie urbanitzable + superficie urbana Font: Elaboració propia a partir de dades facilitades per la Direcció General dlUrbanisme de la Generalitat de Catalunya, 1990. Figura 5. Regió metropolitana de Barcelona. Densitat neta 1986. Habitants per hectarea Font: Elaboració propia a partir de dades de la D~recció General d'ürbanisrne de la Generalitat de Catalunya, 1990. seguit de I'Hospitalet amb 309,08 habitantsha. Barcelona, Mataró i Badalona són els únics municipis que superen els 200 habitantsha, 141 municipis tenen una densitat menor dels 100 habitantsha. Els municipis amb menor densitat neta es localitzen en la comarca de I'Alt Penedes i en les zones montuoses de la regió. 4. Una aplicació concreta: la construcció de tipologies L'us de tipologies és practica molt comuna en els estudis de població. L'elaboració d'una tipologia obeeix a la necessitat d'agrupar les diferents unitats d'estudi, tant per la impossibilitat de produir hipotesis diferenciades per a cadascuna de les unitats quan es volen realitzar les previsions demografiques com per la necessitat de reduir el nombre d'unitats a un petit nombre de grups que presentin unes característiques homogenies per tal d'assenyalar, més clarament, les principals tendencies demografiques quan es volen efectuar diagnosis. Les tipologies s'estableixen a partir d'uns indicadors. L'elecció de les variables que constituiran els indicadors, així com el desenvolupament adient del suport analític són les fases a seguir. Els requisits dels indicadors seran cercar les variables, de nombre redu'it, presumiblement relacionades amb el creixement demografic i que alhora conservin una significació, sigui quin sigui el nivell d'analisi que s'apliqui, i que les dades siguin abastables.