Primers resultats de l'Enquesta Metropolitana (1990) relatius als municipis de l'Àrea metropolitana de Barcelona

PRIMERS RESULTATS DE L'ENQUESTA METROPOLITANA (1990) RELATIUS ALS MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA L'equip d'in es igado s de 1'IEMB que ha col.labo a en la eali zació d'aques in o me es 6 o ma pe : MARINA SUBIRATS. Di ec o a FAUSTO MIGUELEZ CRIS~NA SANCHEZ In oducció 1. Les ca ac e ís iques de la població 2. L'es uc u a social 3. Ac i i a i es uc u a ocupacional 4. Can is en el ipus d'ocupació 5. La no a eali a de I'a u 6. Les condicions de eball 7. Aspec es economics SUMARI 8. Habi a ge, possessió de bens, equipamen s col-lec ius i isió del e i o i 8.1. Habi a ge 8.2. Equipamen de I'habi a ge 8.3. Opinió espec e als equipamen s col.lec ius 8.4. P oblemes de I'en o n 8.5. Visió del e i o i 9. Mig acions 10. Fo mes de cul u a i lleu e 11. P oblemes pe sonals 12. Associacionisme 13. Comen a i inal PRIMERS RESULTATS DE L'ENQUESTA METROPOLITANA 1990 RELATIUS ALS MUNICIPIS DEL'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA In oducció El comen a i que es p esen a a con inuació co es- pon a una p ime a in e p e ació dels esul a s de I'Enques a de la Regió Me opoli ana 1990 i a la se a compa ació amb els esul a s de I'Enques a Me o- poli ana 1985-1986 pe als municipis que o ma en I'an iga Co po ació Me opoli ana de Ba celona, amb I'excepció del municipi de Ba celona. En el momen de eali zació d'aques in o me s'es a inician el ac amen sis ema ic de la in o mació ob inguda en I'Enques a de 1990 pe al conjun de la Regió Me opoli ana. L'únic que ha es a possible en el b eu emps ansco egu des de I'ob enció inal de les dades ins aques momen , ha es a eali za un b eu in o me pe al municipi de Ba celona, pe al de eu e-hi les línies gene als de can i i, pe a I'a ea me opoli ana sense Ba celona, du a e me una compa ació de les dades ob ingudes en les dues edicions de I'Enques a pe a les p egun es di ec amen compa ables. Pe a ce es in o macions cabdals s'han e ambé algunes abulacions pe eda i sexe. Es ac a, pe an , d'una p ime a imp essió, més que no pas d'una analisi, i cal eni p esen aques ca ac e del comen a i pe que és possible que algunes de les coses exposades siguin ma isades o modi icades una egada s'hagi pogu du a e me una analisi exhaus i a. D'al a banda, la in e p e ació ha es a eali zada pe a esul a s o als de cadascuna de les p egun es de I'enques a i, pe an , comen em únicamen els e s gene als que es dedueixen d'aques s esul a s; al a du a e me el conjun de c euamen s que ens pe me in eu e les di e encies in e nes en les o mes de ida i compo amen s dels di e sos g ups de població de I'a ea. amb els esul a s dels 1.984 que ha ien es a enques- a s a cinc anys. La disminució del nomb e és deguda a I1ampliaciÓ e i o ial e a pe a I'Enques a Me opoli- ana de 1990, que é I'abas de la Regió Me opoli ana. 1. Les ca ac e ís iques de la població La mos a de I'Enques a de la Regió Me opoli ana 1990, com la de I'Enques a Me opoli ana 1985-1986, es a o mada pe indi idus de 18 anys en enda an . La compa ació de les dues mos es ob ingudes posa en elleu un ce en ellimen de la població. Heus aquí el que s'obse a: 1. Man enimen del g up 18-24 anys. 2. Descens del g up 25-44 anys (- 3%) 3,Man enimen mol ap oxima del g up 45-64 anys. 4. Fo augmen del g up de 65 anys i més (+ 4,6%). Aques s esul a s segueixen una pau a semblan als ob ingu s pe a Ba celona ciu a , amb la di e encia que a Ba celona augmen en els adul s jo es, i a la es a de I'a ea, no. Amb o , la població de l'a ea és enca a mol més jo e que la de Ba celona. Pel que a a les ca ac e is iques de les lla s, podem eu e que segueix ambé la ma eixa endencia de Ba celona, pe o amb el e a d co esponen : les lla s endeixen a disminui el nomb e dels seus memb es; la se a dimensió mi jana passa de 4,03 a 3,68 memb es (a Ba celona és a a de 3'3 memb es) i es p odueix un augmen del pe cen a ge de pe sones que iuen soles, que passa del 3% al 4%. És gai ebé la mei a que a Ba celona, pe o segueix la ma eixa dinamica. En la eali zació d'aques comen a i ambé s'han 2. L'es uc u a social ingu en comp e els esul a s ob ingu s pe a la ciu a de Ba celona, que en mol s aspec es mos en les Si p enem com a indicado de I'es uc u a social la ma eixes línies d'e olució que els de la es a de I'a ea ca ego ia socio-p o essional dels enques a s i la me opoli ana. < compa em amb les ca ego ies ob ingudes a cinc anys, podem obse a els següen s can is: La mos a ob inguda pe als municipis de I'an iga a ea me opoli ana, amb I'excepció de Ba celona, es- 1. Ha disminu'i el pe cen a ge de pe sones en a o mada pe 1.580 indi idus, que s'han compa a ca ego ies al es: emp esa is amb assala ia s, p o essionals libe als i ecnics al s. Fa cinc anys aques es es ca ego ies cons i u'ien el 5% de la població majo de 18 anys de l'a ea, i ac ualmen cons i ueixen únicamen el 2,2%. Es man enen, en can i, els di ec o s-ge en s, pe o en una p opo ció mol edu'ida (1,0%). Disminueixen ambé 111,9% els ecnics mi jans. 2. Augmen en el 2,4% els emp esa is sense assa- la ia s i els au onoms. 3. Han disminu'i no ablemen els pe cen a ges d'ob e s quali ica s i no quali ica s, que globalmen , passen del 49,8% al 43,8%. 4. Ha augmen a no ablemen la p opo ció de eballado s dels se eis i, en meno mesu a, la d'al es ecnics i la de con ames es. Augmen a ambé la p opo ció de pe sones pe anyen s a les Fo ces A mades, que, de o a mane a, és una ca ego ia mol edu'ida (0,9%). Els eballado s ag a is gai ebé no a ien, pe o són ambé un g up esidual (1,9%). En conjun , i si les compa em amb les dades ob ingudes a Ba celona, podem eu e que I'a ea me opoli ana con inua enin , globalmen , una composició mol més o a de classe eballado a i que, ins i o , sembla que la pola i zació c eix, en dis- minui la p opo ció de pe sones de ca ego ies al es. Alho a, s'obse en ja els can is que s'es an p oduin en la classe eballado a: disminuciódels eballado s de la indús ia en on dels eballado s dels se eis, augmen de la quali icació pe I'augmen d'al es ecnics i c eixemen dels pe i s emp esa is i au onoms. Ens obem, pe an , en un e i o i amb una absencia gai ebé o al de classe al a i mi jana-al a, amb una classe mi jana nume icamen edu'ida, que po endi a augmen a amb la pe i a emp esa, i una classe eballado a mol nomb osa, que es a expe imen an un p océs d'augmen de la quali icació. 3. Ac i i a i es uc u a ocupacional I'excepció d'un dels seus aspec es, I'a u , que ha disminu'i de mane a impo an . 1. En compa ació amb I'any 1985, la població d'ocupa s ha augmen a lleuge amen , com ambé la d'inac ius, men e que baixa la p opo ció de desocupa s, que passa de 1'1 1,3%al8,6%. S'obse a pe an la incidencia de la ecupe ació economica, que no ha e augmen a , pe o, la població ac i a, que en conjun disminueix com a conseqüencia de I'augmen de jubila s. Di d'una al a mane a, el can i demog a ic ha incidi en I'ocupació amb an a o ca com I'economic. Aques e queda e lec i en la aula que ens p esen a les di e ses axes: pe al 1990, c eix la axa d'ocupació i disminueix la d'a u ; pe o baixa la axa d'ac i i a . La pe sis encia d'aques enomen in odui ia can is impo an s en I'esquema labo al d'aques a egió, sob e o si enim en comp e que es p odueix amb més o ca en e la població masculina de Ba celona, enca a que el po encial labo al de les dones no es a exhau i . 2. La axa d'a u ha baixa més de 4 pun s, e impo an si enim en comp e que la població de la mos a és de 18 anys en enda an . Pe a la axa o al cald ia a egi alguns pun s co esponen s a I'a u de la població en e 16 i 18 anys. En compa ació amb Ba celona ciu a , la axa d'ocupació de I'a ea és gai ebé iden ica i, en can i, la axa d'a u con inua sen més ele ada. L'a u no a ec a de la ma eixa mane a homes i dones: a di e encia del que passa a a cinc anys, a a hi p edominen les dones.Pe g ups d'eda , podem eu e que I'ocupació ha augmen a en o es les eda s en el 4% i el 5%. L'a u , en can i, ha disminu'i en e els meno s de 26 anys i en el g up de 36 a 55 anys. 3. Pel que a a la sala i zació, ha augmen a el 2,5% el pe cen a ge d'assala ia s en e els ac ius ocupa s. En aques pe íode, han passa a se assa- la iades més dones que homes, i s'ha p odu'i am- bé un augmen de la sala i zació en e els meno s de 26 anys. Les g ans magni uds que con o men la eali a del 4. Quan als sec o s d'ac i i a , el can i ha es a eball han expe imen a poques a iacions, amb mol no able: o a disminució del sec o secunda i i o inc emen co ela iu del sec o e cia i, que es- de é majo i a i. Lleuge a disminució del p ima i, que ja només ep esen a el 0,4% de la població ocupada. 5. Els pe cen a ges d'ocupació en emp eses p i ades i públiques s'han man ingu sense can is, pe o ha can ia la composició pe sexes, a es que les dones augmen en en el sec o públic, men e que els homes hi disminueixen. 6. En elació a les ca ego ies sbcio-p o essionals de la població ocupada, eiem que segueixen les línies apun ades an e io men pe al o al de la població: disminució de les ca ego ies al es i dels ecnics mi jans, disminució dels ob e s quali ica s i no quali ica s, o augmen dels emp esa is sense assala ia s i augmen més edu'i dels al es ecnics, dels con ames es, dels eballado s de se eis i de les Fo ces A mades. S'accen ua enca a més la di e encia en e la població ocupada de Ba celona i la dels al es municipis de I'a ea: men e que en la p ime a p edominen ja les ca ego ies ecniques, en la segona baixa la p esencia de p o essionals libe als i emp esa is amb assala ia s i es man é o amen la composició eballado a, ja que ob e s quali ica s i no quali ica s i eballado s dels se eis o men enca a el 51,1% de la població. En aques sen i , pe an , no s'obse a una endencia a la homogene'i zació e i- o ial, sinó ben al con a i, una endencia al man enimen de I'especiali zació e i o ial com a esidencia dels di e sos g ups socials. Cal a egi , d'al a banda, que els baixos pe cen a ges de p o- essionals libe als, ecnics al s i emp esa is amb assala ia s que apa eixen a I'a ea me opoli ana que- den locali za s en mol pocs municipis, i sob e o a San Cuga i Cas ellde els. o ca di e en . En elació a I'any 1985, disminueix I'es abili a i augmen a la empo ali a . Al ma eix emps disminueix de mane a no able el eball subme gi (sense con ac e). Les dades ens mos en I'exis encia d'un doble enomen. D'una banda, sembla cla que una pa no able de I'ac ual eball empo al p ocedeix de I'an ic eball subme gi i, des d'aques pun de is a, cal pa la d'una majo egulació. Una ocupació legal, enca a que empo al, és més con olable socialmen , pel que a a les se es condicions, que una ocupació subme gida. Es ac a, pe an , d'un can i posi iu. A a bé, si enim en comp e que I'ocupació es a mol p eca i zada -i, pe descomp a , més enca a el eball subme gi -, la p opo ció d'ocupació eble que es egis a a I'a ea me opoli ana és mol ele a- da, més que a Ba celona ciu a . Pe an , si bé el e que més c ida I'a enció és el c eixemen de ocupació i la disminucio de I'a u , al a di ambé que el que ca ac e i za la si uació de I'ocupació és la ines a- bili a . I alho a s'ha d'a egi el c eixemen dels ocupa s a emps pa cial, que en g an pa són dones. A més, s'ha de eni p esen que, jun amen a la meno p opo ció de eballado s il.legals, cal consi- de a que els sala is són més egula s, hi ha més pe sones amb Segu e a Social, e c. La eali a del eball s'ha e més complexa, i possi- blemen el seu signi ica social a ia p o undamen segons que els eballado s siguin homes o dones, jo es, madu s o ells, segons inguin un o al e ipus de o mació, e c. 5. La no a eali a de I'a u 4. Can is en el ipus d'ocupació L'Enques a ha u ili za un indicado de segu e a en I'ocupacio, que ens dóna in o mació sob e un aspec e de la segu e a , que és el ipus de con ac ació o de inculació a I'emp esa. Aquiles endencies que es mani es en són les ma eixes que pe a la ciu a de Ba celona, enca a que amb una L'a u ha disminui' , i aques a és una p ime a dada a eni p esen . Pe o no és la més impo an : segu amen és més decisiu el can i en I'es uc u a de I'a u que apa eix en el emps d'a u inin e ompu dels qui es oben sense eina. Men e que I'any 1985 el 62% dels desocupa s de I'a ea me opoli ana ho e en de lla guissima du ada (més de 2 anys), a a només són el 43% els qui es oben en aques a si uació. Es ac a d'un can i de endecia que é el seu complemen en el c eixemen impo an dels desocupa s de cu a i mi jana du ada ( ins a 1 any). L'a u con inua sen ele a , pe o les possibili a s de oba una eina són a a mol supe io s. Sob e o ha pe du o ca el an asma de la no-inse ció en el me ca de eball pe als jo es, amb o es les conse- qüencies que implica a. L'a u no es dis ibueix de mane a homogenia en- e els di e sos sec o s de població. Els jo es p e- dominen en I'a u de cu a du ada, i les dones en el de lla ga du ada. Aques da e col4ec iu és el que su de la c isi mol menys bene icia que els al es. Com a complemen , i pel que a al supo social al desocupa , cal assenyala que ha augmen a d'una mane a gens menysp eable la cobe u a de I'a u . 6. Les condicions de eball Alguns indicado s ens mos en una ce a millo a en les condicions de eball i una disminució de les desigual a s. Es eballa menys ho es que a cinc anys, e que suposa un millo epa imen del eball. P opo - cionalmen , les jo nades cu es han disminu'i una mica i, sob e o , ha baixa la p opo ció dels qui eballa en mol es ho es (més de 40 o més de 50 ho es). Els en e is a s a i men que hi ha més possibili a s d'in e enció pe sonal en la eina: es po ac a d'un a eblimen de I'au o i a isme i el bu oc a isme. Pe o, d'al a banda, ambé són més els qui c euen que els coneixemen s que han d'aplica són meno s que a cinc anys, cosa que sembla indica que la inno ació po ha e es a un ac o de desquali icació. De nou, an en unes com en al es condicions, s'obse en di e encies mol impo an s en e els g ups. Els homes en e 30 i 45 anys són els qui semp e enen les millo s si uacions. 7. Aspec es economics LIEnques a pe me obse a els g ans can is eco- nomics que s'han p odu'i en els úl ims cinc anys. 1. Desapa ició de les endes ex emadamen baixes, in e io s a 250.000.- p es. anuals, que ep esen a en el 6,2% i a a són el 0,2%. Aixo suposa que han desapa egu ambé els casos de pe sones sense ecu sos. El 4,9% decla a iu e malamen , és a di , ap oximadamen el g up que es oba pe so a del mig milió anual. 2. Disminució nume ica dels g ups que es oben en posicions ex emes, e que mos a la endencia a una lleuge a edis ibució dels ecu sos. A di e encia de I'a i mació habi ual en el sen i d'una duali zació cada egada més accen uada dels g ups socials, an en el cas de Ba celona com en de la es a de I'a ea me opoli ana, s'ha p odu'i un e ec e de ela i- a endencia a la igualació, p obablemen com a conseqüencia de la ep esa economica i la disminució de I'a u , que a ec a a més els g ups en si uació més p eca ia. Es po ac a , pe an , d'un e ec e conjun- u al, pe o que apa eix ne amen dibuixa pe mi ja dels esul a s ob ingu s. 3. La si uació de millo a economica és cla amen pe cebuda pe la població, que es mos a mol més op imis a i con iada, pel que a a les possibili a s economiques u u es, del que es mos a a a cinc anys, i que ho exp essa ambé en els seus compo amen s. Pel que a a les opinions, el pe cen a ge dels qui c euen que a un any les coses els ana en millo da alla a la mei a , augmen a el nomb e dels qui c euen que els ana en igual i puja una mica el dels qui c euen que han millo a . Augmen a, pe an , la imp essió d'es abili a i op imisme. Respec e al u u , augmen a el 7% el pe cen a ge dels qui c euen que les coses els ani an millo , que són a a més nomb osos que els qui c euen que els ani an pi jo , a di e encia del que succei'a a cinc anys. Augmen a el 10% el pe cen a ge dels qui c euen que els ani an igual, i baixa gai ebé a la mei a el pe cen a ge dels pessimis es. Pe a la pe spec i a gene al, menys op imis es que pe a la p opia, com succeeix semp e - e que mos a la endencia ala mis a p oceden dels mi jans de comunicació-, pe o segueix la ma eixa pau a d'augmen de les expec a i es de millo a i es a- bili a . En compa ació amb Ba celona ciu a , se segueixen mol les ma eixes pau es, amb un únic ma is: els ba celonins semblen una mica més op imis es en les pe spec i es gene als que els habi an s de la es a de I'a ea. 4. Pel que a als compo amen s econo nics, eiem que els habi an s de I'a ea han ac ua ambé de mane a mol simila als ba celonins; la majo con ianca en el u u ha condu'i a una ce a eu o ia, que s'ha mani es a , sob e o , en una in e sió més g an en p opie a s i un consum més ele a , especialmen en elació a la millo a de I'habi a ge i a la comp a d'un conjun de béns pe cebu s com a necessa is pe al benes a . Vegem-ne alguns de alls: s'es al ia menys que a cinc anys; baixa mol el pe cen a ge dels qui es al ien, que passa del 53,9% al 27,6%; disminueix ambé el nomb e dels qui comp en accions, bons, segona esidencia; augmen a el nomb e de pe sones que es ableixen di e sos ipus d'assegu ances: plans de jubilació, assegu ances de ida i d'habi a ge; baixa el pagamen a anca d'en e amen , enca a que con inua sen el majo i a i; es p odueix un augmen de les p opie a s, an de bo igues com d'emp eses i, sob e o , de inques u banes (sense comp a I'habi- a ge p opi); augmen en els habi a ges de mida pe i a més que els mi jans i els g ans. To apun a a una majo dis ibució de la pe i a p opie a , malg a que el pe cen a ge de p opie a is con inua sen edu'i . 5. El pe cen a ge de pe sones que han ingu di icul a s economiques ha disminul d as icamen , i ha passa del 68,5% al 43,7%. En cas de di icul a s, la o ma més emp ada pe esold e-les enca a ha es a la de edui despeses, pe o el pe cen a ge dels qui han hagu de e -ho s'ha edu'i gai ebé a la mei a . En cas de educció de despeses, es man é la endencia a baixa la despesa en oba i oci, i un pe cen a ge mol més baix ho ha e en alimen ació. 8. Habi a ge, possessió de bens, equipamen s col.lec ius i isió del e i o i 8.1. Habi a ge El 81,5% dels indi idus iuen en habi a ges de la se a p opie a : en cinc anys se n'ha p odu'i un augmen de més del 7%; aques a si uació é lloc de mane a pa icula a Ba celona ciu a (61,7%). Pa al.lelamen , ha baixa el pe cen a ge de lloga e s. No han augmen a els llogue s a e minis, pe cen a ge igual al de Ba celona, que a la ciu a ha augmen a i a la es a de I'a ea s'ha man ingu . Pel que a a la supe icie de I'habi a ge, obem la ma eixa endencia que a Ba celona: lleuge a dismi- nució dels habi a ges de pe i a dimensió i c eixemen del pe cen a ge dels de mida mi jana (71-100 m2). Es man é gai ebé es able la anja d'habi a ges de dimensions g ans, disminuin menys que a Ba celo- na. També a I'a ea es eu una endencia a la disminució del nomb e de peces, alho a que ha augmen a lleuge amen la supe icie global del I'habi a ge. La majo ia de la població de l'a ea iu en pisos: el 84,8%; o en o es, ap oximadamen el 15%. Mos en p e e encia pe o es, cases i masies en una p opo ció supe io a la de Ba celona. 8.2. Equipamen de I'habi a ge Hi ha una millo a pel que a a I'equipamen de I'habi a ge: ja només queda el 0,8% sense du xa o bany; pe an , més bon equipamen que a Ba celona, on enca a hi ha el 2,8% dels habi a ges que no en enen. Disminueix gai ebé en la mei a el nomb e de lla s sense ele on. Millo a ambé I'equipa nen d'aigua calen a, e c. Els habi a ges que no p esen en cap ipus d'incon enien passen del 32,9% al 39,0%. G an augmen dels béns de consum domes ic: hi ha en ado a i ele iso en colo en gai ebé o es les lla s, ins i o lleuge amen pe damun de Ba celona. També el nomb e de ideos puja mol , i a a n'hi ha més que a Ba celona, de la ma eixa mane a que el co xe: men e que a Ba celona ja no c eix el pe cen- a ge d'indi idus que en disposen, a I'a ea me opo- li ana ha augmen a el 3,2%, i es oba una mica pe damun de Ba celona. El 72% dels indi idus enen co xe, el 8,3% en enen dos i 1'1,4% en enen es. Hi ha més di e encia amb Ba celona epec e al segon i e ce co xe. To a pensa que és una zona d'augmen del consum, en pa pe que es ac a d'una població més jo e. Al es equipamen s enca a mos en di e encies: el pe cen a ge d'aspi ado es és d'una mica més de la mei a que el de Ba celona, pe 6 puja mol ; el nomb e d'o dinado s pe sonals ambé es oba pe so a del de Ba celona, pe o compa a i amen ha puja més. El en apla s, en can i, ha puja poc, i el pe cen a ge es oba mol pe so a del de Ba celona. Hi ha, doncs, endencia als equipamen s de p es igi i cul u als, ipus ideo. Segona esidencia: ha passa del 14,7% al 17,4%. Es oba enca a pe so a del nomb e de Ba celona (29,5%), pe o, així com a Ba celona no ha puja sinó que ha disminu'i lleuge amen , a I'a ea me opoli ana eiem que puja. 8.3. Opinió espec e als equipamen s col.lec ius En aques ema les espos es de la gen de I'a ea ambé han e oluciona de o ma bas an simila a les de Ba celona: en gene al les coses han millo a , pe o a a I'exigencia és més ele ada. És a di , hi ha menys espos es de no n'hi ha i més d'insu icien . Les espos es a ec en el cla egue am, I'enllumena , les zones e des, les zones espo i es, I'as al , els pa cs in an ils, els me ca s municipals i les biblio e- ques públiques. Respec e a I'equipamen de bo igues i de comissa ies, I'opinió gai ebé no a ia de la de a cinc anys, i és bas an di e en si compa em o s dos equipamen s: hi ha mol a sa is acció pe les bo igues i manca de comissa ies. Pel que a a I'exis- encia i es a dels cen es cí ics, mol a gen no sap si n'hi ha. Des aca I'augmen de sa is acció, que ha puja mol issim, espec e a les escoles, gua de ies i se eis sani a is. 8.4. P oblemes de I'en o n En compa ació amb a cinc anys, disminueix el pe cen a ge de pe sones que oben que al seu ba i hi ha mol a con aminació, pe o ambé les que oben que no n'hi ha gens. Augmen en els alo s mi jans. En can i, la densi a del ansi i les di icul a s d'apa - camen semblen ha e -se ag euja : han augmen a els pe cen a ges dels qui esponen que al seu ba i hi ha mol s p oblemes d'aques ipus i han disminu'i els pe cen a ges d'aquelles que no enen aques s p oblemes. Pe a les indús ies insalub es no aug- men a el pe cen a ge dels llocs on hi ha mol s p oblemes, pe o disminueix el pe cen a ge de llocs on no n'hi ha gens. En conjun , pe an , les di icul a s u banes es an gene ali zan , si bé, pun ualmen , po se han disminu'i en in ensi a algunes d'elles, com la de la con aminació. 8.5. Visió del e i o i Augmen a el pe cen a ge de pe sones que p e e eixen iu e on iuen (del 51,7% al 60,0%); baixa I'in e es pe iu e a Ba celona (del 10,7% al 4,5%) i es man é el desig de iu e al camp (el 12,8%). També sembla baixa I'a acció de Ba celona com a cen e simbolic; a la p egun a e e en a on an a passeja , augmen a el pe cen a ge de pe sones que passegen pel seu ba i i es edueix a la mei a el de les pe sones que esponen que a Ba celona. En gene al, semblen endi a desdibuixa -se les di e encies locals: hi ha més pe sones que conside- en que es iu indis in amen a o a eu, i menys que conside en que a Ba celona es iu millo . Enca a que la p oximi a de Ba celona con inua sen un ac o que bene icia -segons el 61% de la població-, aques xi a ha baixa una mica, com ambé la dels que c euen que pe judica, de mane a al que puja la xi a dels qui conside en que es indi e en . To a pensa que les pugnes e i o ials i els g euges compa a ius endeixen a disminui . També disminueix Ileuge a- men el pe cen a ge de pe sones que diuen que Ba celona es a més ben a esa -enca a que con inua sen majo i a i- i augmen a el de les que diuen que o es les poblacions mane a. es an a eses de la ma eixa 9. Mig acions Augmen a el pe cen a ge dels nascu s a Ca alunya (del 40% al 43%). P ocedencia de la població dels municipis: el 25% dels enques a s són nascu s al municipi on iuen. De la es a, ap oximadamen el 9% hi han a iba ins al 1960; el 28% hi han a iba del 1961 al 1970; el 22% hi han a iba del 1971 al 1980 i el 9% hi han a iba del 1981 al 1990. P ocedencies de la població en elació al ba i: el 17,3% semp e ha iscu al ma eix ba i; el 25,4% ha iscu an e io men en al es ba is del ma eix municipi; el 16,5% p ocedeix de Ba celona; el 18,0%, p oce- deix d'al es llocs de Ca alunya; el 20,6% p ocedeix d'al es llocs dlEspanya, i el 2,8% p ocedeix de I'es ange . En I'ac ual es a de I'analisi no podem sabe si les mig acions ecen s p ocedeixen majo i a iamen de Ba celona i, pe an , si es p odueix el mo i- men de aslla s de Ba celona cap a al es municipis de I'a ea me opoli ana, del qual s'ha pa la epe idamen en els Úl ims emps, com a conse- qijencia de I'augmen de p eus de I'habi a - ge a Ba celona. Amb o , les xi es an e io s an pensa que aques mo imen és ela i amen edu'i , a es que només el 9% de la població ha a iba al seu municipi de esidencia ac ual en I'úl ima decada, olum de població mol in e io al de les decades an e io s. 10. Fo mes de cul u a i lleu e Pel que a al emps lliu e, la disponibili a es man é de o ma mol simila a la de a cinc anys. Baixa el pe cen a ge dels qui diuen que no en enen gens, p obablemen com a e ec e de I'augmen d'eda . Disminueix bas an el nomb e dels qui an espo , que passa del 21'9% al 19,3%. No augmen a I'in e es pe la comp a de llib es. Po se s'homogene'i za una mica i disminueix el pe cen a ge dels qui en enen mol s. La lec u a de llib es es man é més o menys en el ma eix ni ell de a cinc anys, i puja lleuge amen la lec u a no dia ia de dia is. Vacances: més a ia han disminu'i els pe cen a ges de pe sones que han e acances de Se mana San a i Nadal, i han augmen a els que han e les d'es iu. 11. P oblemes pe sonals De la ma eixa mane a que a Ba celona, han disminu'i mol alguns dels p oblemes amb que s'ha d'en on a la població: manca de ecu sos economics, necessi a de oba eina, p oblemes pe sonals i discussions amilia s. Només ha augmen a el nomb e dels qui han ingu algun p oblema de salu . To a pensa que la millo si uacióeconomica ha con ibu'i a e disminui les ensions pe sonals i amilia s i a una majo a enció al benes a i a la salu . 12. Associacionisme Els ni ells d'associacionisme han endi a baixa : I'a iliació a pa i s polí ics passa del 3,5% a 1'1,5%, baixen les associacions p o essionals, les eligioses, les cul u als, les egionals, i baixen mol les de pa es d'alumnes, p obablemen com a esul a del meno nomb e de ills en eda escola . Augmen a una mica el pe cen a ge de pe sones a iliades a sindica s i a les associacions de jo es. 13. Comen a i inal En aques es adi de I'analisi es a di ícil dona un diagnos ic de la si uació de la població de I'a ea me opoli ana. Amb o , els di e en s indicado s con as a s an pensa en un p océs de ela i a homogene'i zació de les condicions de ida i de educció de les di e encies, e que ja s'ha cons a a pe a Ba celona ciu a . També sembla que baixen els g euges compa a ius de ca ac e e i o ial, i disminueix lleuge amen la cen ali a simbolica de Ba celona ciu a .