El fet metropolità

Con e 2ncia p onunciada als ac es d'obe u a del I Cong és Ca ali de Geog a ia, Te assa, ma G 1991. JULI ESTEBAN Di ec o de Se ueis diO denaciÓ U banís ica de la Mancomuni a de Municipis de l i ea Me opoli ana de Ba celona SUMARI 1. Apa ició i pe ipecies del quali ica iu "me opoli a" a Ca alunya. 2. Algunes e e encies eo iques. 3. Els ambi s me opoli ans de Ba celona. 4. Les escales del e i o i. 1. Apa ició i pe ipecies del quali ica iu ccme opoli a)) a Ca alunya La p ime a egada que a Ca alunya apa eix en els pape s el quali ica iu [{me opoli a. aplica a la in e enció dels enomens e i o ials amb una ce a in encionali a d'in e enció és a mi ja decada dels 60, u ili za pe la [{Comision Técnica pa a la Re isión del Plan Coma cal de Ba celona.. Aques a Comissió, es a c ea pe a posa al dia el planejamen u banís ic de l'ambi e i o ial que comp enia Ba celona i in -i-sis municipis. Aques ambi ha ia es a de e mina pel pla d'o denació u banís ica de I'any 1953, que es coneixia pel Pla Coma cal de Ba celona, a es que com a Coma ca de Ba celona es denomina a aques a a ea e i o ial, que comp enia a més del Ba celones, pa s de es coma ques his o iques més. La Comissió Tecnica esmen ada, a p esen a com a esul a dels seus eballs, que es desen olupa en en e els anys 1964 i 1966, el que ella ma eixa a ba eja com a [[Pian Di ec o del A ea Me opoli ana de Ba celona.. L'a ea me opoli ana que es p oposa a comp enia les coma ques his o iques comple es del Ba celones, Baix Llob ega , Valles Occiden al, Valles O ien al, Ma esme, Al Penedes i Ga a . A més dels p oblemes poli ics -ob iamen no esol s enca a- que la i upció d'aques concep e a mo i- a , exis ien lla o s ambé p oblemes adminis a ius objec ius, ja que la al a de e e encies en els ex os legals d'aplicació al cas, impedia dona al concep e d'a ea me opoli ana cap al e con ingu que el de simple delimi ació e i o ial. L'esmen a Pla Di ec o que enia la p e ensió d'apo a una mane a especí i- ca de ac a el e me opoli a, a ha e de se ami a i ap o a només a e ec es adminis a ius in e ns i assimila a una o denació a ni ell de Pla P o incial d'un sec o de la p o íncia (1). Tanma eix, el plan eig cla del enomen me opoli a no a se inú il. Quasi simul aniamen a I'esmen ada (1) Resolució del Minis e i0 de la Vi ienda de 24/7/1968 esolució minis e ial, les dues Comissions dlU banisme -la [[coma cal. i la p o incial- que exis ien lla o s a Ba celona o dena en conjun amen ap o undi en la p opos a e i o ial del Pla Di ec o de e ea Me opo- li ana (2). Es dis ingi en dues suba ees, la denominada d'aAcciÓ Inmedia an -la Regió I- i dl[[AcciÓ Di e ida. -Ga a i Al Penedes-. Es delimi a en ambi s plu imunicipals, que denomina en coma ques, cen a s en les p incipals ciu a s: Ma a ó, G anolle s, Sabadell, Te assa, Ma o ell, que amb la ja esmen ada .Coma - ca~ de Ba celona, ha ien d'ésse objec e d'un plane- jamen més de alla que hau ia de desen olupa el Pla Di ec o . Més enda an , I'any 1974, el e me opoli a a eni el econeixemen , de no able anscendencia p ac ica, que compo a a la c eació de la Co po ació Me o- poli ana de Ba celona, que comp enia I'ambi de la {[Coma can de Ba celona, i que subs i ui'a, augmen an les compe encies, la Comissió &oma cal. .dlU ba- nisme (Comisión de U banismo y se icios comunes de Ba celona y o os municipios). Dins la ma eixa dinamica d'ac uali zació e minologica, el planejamen gene al d'o denació u bana que e a e isió del Pla Coma cal de 1953, que es a ap o a I'any 1976, i que ha ia d'ésse ges iona pe la ecen men c eada Co po ació Me opoli a- na, a p end e el nom de Pla Gene al Me opoli a, i és el pla igen enca a en I'ambi dels 27 municipis que aquella comp enia. D'en e els plans de les al es [[coma ques. a a iba a se ap o a I'anomena ([Pian Gene al de O denación Municipal de la Coma ca de Sabadell., I'any 1976, el qual és igen ac ualmen ; aques no a adop a el quali ica iu m me opoli a^. La Llei del Sol de 1975, si bé apo a la igu a dels Plans Di ec o s Te i o ials de Coo dinació, que impli- ca un ni ell sup amunicipal --i no necessa iamen p o incial- de coo dinació del planejamen , no a (2) Aco d conjun de la Comision P o incial de U banismo y la Comision de U banismo y se icios comunes de Ba celona y o os municipios d'l d'agos de 1968. cap e e encia al e me opoli a com a ci cums ancia especí ica de de e mina s e i o is. Tanma eix, sí que el concep e de me opoli a apa eix en ex os legals basics de la es au ació democ a ica: - LIEs a u d'Au onomia de Ca alunya (1979) p e eu (a . 5.2) la c eació d'ag upacions de municipis basades en e s u banís ics i me opoli ans. - La Llei (7/1985) de Bases de Régimen Local econeix com a possibles en i a s e i o ials locals les ees Me opoli anes, essen compe encia de les Comuni a s Au onomes c ea -les, modi ica -les o sup imi -les. La Co po ació Me opoli ana de Ba celona, malg a de ec es a ibu'ibles al seu o igen, e a, pel en all de compe encies que enia, una e i able adminis ació e i o ial me opoli ana. Va desen olupa les se es comeses ins I'any 1987, en que a se sup imida pe la Llei 7/1987 del Pa lamen de Ca alunya; aques , pe subs i ui -la, a de e mina la c eació de dues En i a s Me opoli anes especiali zades: una pe al anspo , amb un ambi de 18 municipis, i I'al e pe al cicle de I'aigua i I'eliminació de esidus, amb un ambi de 32 municipis. Aques a Llei, 7/1987 .pe la qual s'es ableixen i egulen ac uacions públiques especials a la conu bació de Ba celona i en les coma ques comp eses dins la se a zona d'in luencia di ec a., o ma pa del paque legisla iu de les Lleis d10 gani zaciÓ Te i o ial (3) i de e mina, a més de la c eació de les dues en i a s esmen ades, que I'ambi de la Regió I es I'adequa <<als e ec es de la plani icació i la coo dinació en I'ambi egional.. Conseqüen men , assenyala que s'hau a de p ocedi a I'elabo ació d'un Pla Te i o ial Pa cial, i d'un Pla ln e modal de T anspo s, e e i s ambdós a I'ambi de la Regió I. En el dec e pos e io (4) que desen olupa aques a llei, es econeix la me opoli ane'i a d'aques ambi egional en designa com a Comissio d10 denaciÓ Te i o ial Me opoli ana de Ba celona i Comissio Coo dinado a del T anspo Me opoli a de Ba celo- na els o gans que han de po a a e me la plani icació abans assenyalada. És cla , doncs, que en la p oducció legisla i a dels Úl ims in -i-cinc anys s'ha dona un p og essiu econeixemen dels enomens me opoli ans del e i o i, i de la necessi a de ac a -10s especi ica- men . Tanma eix, aques a cons a ada necessi a no s'ha adu'i en la c eació dels disposi ius adequa s que, com a mínim, suplissin les passades possibili a s. Si més no, cal sub a lla que cada egada és més gene al I'aco d que aques a si uació es oba lluny d'ésse sa is a o ia. 2. Algunes e e encies eo iques En un al e o d e de coses cal ambé assenyala que la e minologia s'u ili za amb poca p ecisió: conu bació, me opoli a, ciu a , a ea, egió, són emp a s so in olen exp essa dis in s signi ica s. Malg a que no oba em c i e is de ini ius ni exac es, sembla opo ú eco da algunes apo acions dels es udiosos del ema que con ibueixen, en qualse ol cas, a si ua el que es em ac an . La doc ina sob e aques a ema ica es a ana con igu an a pa i de comencamen s de segle, quan ja s'ha ien gene ali za en els pa'isos més a anca s els enomens de concen ació de població i ex ensió de la ciu a com a esul a de la e olució indus ial. Fou el bioleg Pa ick Geddes qui de inien una publicació de I'any 1915 (5) el concep e de conu u bac ió^ com aquell enomen de c eixemen simul ani de dues o di e ses ciu a s que a iba a p odui una si uació d'u bani zació con inua en el e i o i. (3)Llei 5/1987 de4d'ab il de Regim P o isional de lescompe encies de les Dipu acions P o incials. Llei 6/1987 de 4 d'ab il, sob e o gani zació coma cal de Ca alunya. Llei 7/1987, pe la qual s'es ableixen i egulen ac uacions públiques especials en la conu bació de Ba celona i en les coma ques comp eses dins de la se a zona d'in luencia di ec a. (4) Dec e 177/1987 de 19 de maig pel qual es despleguen la plani icació i la coo dinació d'ambi egional p e is es a la Llei 7/ 1987, de 4 d'ab il. (5) Pa ick Geddes "Ci ies in E olu ion"; 1915. Cal assenyala que la conu bació no compo a la p imacia d'una ciu a sob e les al es. En els exemples classics de conu bació-el Rands ad holandes, o la que o men les ciu a del Rhin-Rhu - eiem que no apa eix cap ciu a cla amen dominan sob e les al es. Tanma eix, podem en end e conu bació en sen i ampli com un concep e que exp essa onamen almen el e ísic de dues o més a ees u banes que con ac en en I'espai. En can i, me opoli a, és un quali ica iu que e de me opoli -mo on són p esen s els signi ican s g ecs de .ma e. i [<ciu a )-- és a di ciu a g an que es a la egada ciu a cen al amb la qual al es ciu a s meno s enen cla es elacions de dependencia. L'exis encia, doncs, d'una ciu a cla amen p incipal i dominan sob e les al es se ia la condició necessa ia pe a I'exis encia d'una si uació me opoli ana en sen i es ic e. La doc ina sob e el enomen me opoli a a se de c eació onamen almen no d-ame icana, pel e d'ha e es a aques país el p ime on es an dona si uacions dlaques ipus. Ja el 1910, I1O icina Fede al del Cens a Es a s Uni s u ili za el concep e [[dis ic es me opoli ans. (6) i el 1934, R.E. Dickinson publica I'es udi The Me opoli an Regions o he Uni ed S a es, on es p oposa en 21 egions me opoli anes a pa i de la zona d'in luencia de les g ans ciu a s (7). Els c i e is pe a la de e minació d'a ees me o- poli anes han es a o ca a iables segons els momen s i els au o s. A més des de I1O icina del Cens esmen ada, cal assenyala el que p oposa Kingsley Da is en el eball The Wo ld Me opoli an A eas (Be keley 19591, on de ineix lla ea Me opoli ana ipus de la següen mane a: "Un a ea poblada pe 100.000 habi an s o més, que con é al menys una ciu a (o a ea u bana con ínua) amb 80.000 o més habi an s i on les di isions adminis a i es (als nos es e ec es, municipis) de I'a ea con igua a la ciu a compleixen ce s equisi s, com és a a que la p opo ció de població ac i a ocupada en el sec o p ima i sigui in e io al 35%) i que la densi a de població sigui supe io a 58 hab./Km2." En base al Cens de 1950, K. Da is, en el eball esmen a , de e mina una a ea me opoli ana de Ba - celona més pe i a que I'ambi de la C.M.B. (delimi a I'any 1953)doncs no inclou Papiol, Palleja, Viladecans, Ga a, San Climen de Llob ega i Cas ellde els, i Tiana, que són municipis que o ma en pa d'aques a ul ima. Mol di e en és el c i e i que p oposa Hans Blumen eld (8) quan de ineix la me opoli com una concen ació de poblacio d'almenys 500.000 habi an s que po ésse a essada, des del seu lími ins al cen e , en menys de 45 minu s amb mi jans de anspo u ili zables pe la majo ia de la població. Aques es condicions adu'ides als pa ame es d'ocupació del sol i ecnologia del anspo ame icana d'aquell momen ep esen a a un e i o i comp es pe un adi de 30 milles (48 Km) des del cen e. No em que, onamen almen , Blumen eld posa el llis ó en una g anda ia més ele ada, que és cla que a esos el g au d1aglome aciÓ i la do ació de anspo públic exigida, compleix sob adamen les exigencies posades pe Da ies. També assenyala Blumen eld (9) que: ~L'essencia i la aó de I'exis encia de la me opoli és, com pe a la se a p edecesso a, la ciu a , la mu ua accessibili a en e els llocs de esidencia i els llocs de eball. La me opoli s'es én ins alla on a iba el commu ing dia i, i no més lluny),. (6) Vegeu I'a icle "La delimi ación de las á eas me opoli anas: El Ce amen , I'exis encia de ia ges dia is esidencia- caso de Ba celona", An oni Fon a Cuade nos de A qui ec u a y eball és un dels ac o s més cla s i quan i icables de U banismo núm. 87 (1972). (7) Esmen a pe Geo ges Chabo , Les Villes 1948. (8) "The mode n me opolis" Hans Blumen eld. Scien i ic Ame ican. (9) Hans Blumen eld "Jhe u banpa e nna The Annalso he Ame ican Vol. 212, se emb e 1965. Academy o Poli ical and Social Science. Vol 352, ma c 1954. me opoli anei a , i especialmen ho és a mol es me opolis ame icanes, que s'a icula en segons un esquema mol simple de llocs de eball indus ial i e cia i al cen e i a ees de esidencia onamen almen subu banes. Es po a anca que a casa nos a el model me opoli a ha es a des de I'inici més complex, doncs ni la esidencia ni els llocs de eballs es locali zen segons uns esquemes an elemen als. D'al a banda ampoc es poden edui o es les elacions me opoli anes a la que hi ha en e aques s dos ac o s. Se ia millo di , com ho a Acqua one (10), que es ac a de I'exis encia d'una: .Xa xa es able de elacions quo idianes econo- miques i socials en eses aques es en el seu sen i més ampli. O com explica An oni Fon : .La di usió d'ac i i a s i uncions a I'espai i la in e pene ació d'aques es ac i i a s segons una dinamica independen de la simple con igüi a geog a ica, són les aons dis in i es de la o ma me opoli ana o gene icamen de la egions u banes con empo anies)) (1 1 ). L'a ea i la egió, són dues escales del e i o i a les quals es po aplica I'a ibu de me opoli a. És cla el p incipi que a més dis ancia del cen e, a mol s llocs de I'ambi egional, s'esmo ei an les elacions de ipus me opoli a. Hi ha menys abundancia d'apo acions eo iques pe a de e mina els ambi s egionals d'un cen e me opoli a. També, seguin au o s ame icans, pod íem es abli -lo en un ce cle de 100 a 150 Km. de adi al ol an d'un g an me opoli (12). És cla que e e encies com aques es no s'han d'aplica di ec amen al nos e pais, que é un ag a. (10) Acqua one; "G ande ci a e a ee me opoli ane in I alia". (1 1) An oni Fon ; Opci . (12) Donald J. Bogue; Uni e si a de Michigan. Ci a pe Blumen eld; op. ci .,1965. mol mes pe i que el del e i o i ame ica. En gene al es po di que les elacions de ipus egional es an mol ma cades pe les peculia i a s e i o ials. Pe aques mo iu sembla p oceden ecupe a els e - mes una mica en desús els da e s emps, de .ciu a egió. o [[ciu a e i o i., com a exp essions d'una eali a e i o ial a iculada en un conjun d'a ees u banes uncionalmen mol elacionades, enca a que espacialmen sepa ades. An eceden s d'aques - concep e es oben en eo ics anglosaxons de p incipis de segle com a a els ja esmen a s Geddes, Lewis Mun o d o Ebeneze Howa d; anma eix han es a els a qui ec es u banis es i alians aquells qui més han eballa en la de inició del seu abas en successi es apo acions p odui'des al ol an dels anys seixan a (13). Assenyalem en p ime e me, que la p opos a de denominació ciu a e i o i. p e én e i a la implicació del concep e eg ió^, com a dimensió his o icamen es abili zada des del pun de is a geog a ic i adminis a iu, en la de inició d'un enomen onamen al- men u banís ic que en mol s casos no es co es- pond a amb I'ambi de egions his o iques. Basicamen , .ciu a egió. o .ciu a e i o is són denominacions que exp essen la supe ació de la idea de ciu a com un con inu edi ica que es con aposa en I'espai a les a ees no ocupades o u als. És a di , que ens p oposa un model discon inu amb a ees buides i a ees plenes, a les quals cal suposa el su icien ni ell d'u bani a que pe me i conside a -les pa de la ciu a . De e s'es a exp essan una olun a d'inco po ació de les dis in es pa s del e i o i a una idea comú pel que a a objec ius de ciu adania, d'equilib i i de complemen a ie a . En (3s així, és cla que el concep e de [[ciu a e i o i. és especialmen p oposable com (13) Ludo ico Qua oni i Gianca lo de Ca lo, apo acions a la con enció ILSES de S essa (1962) sob e el ema "La nuo a di nensione della ci a: la ci a egione". Gio gio Piccina o, Man edo Ta u i: "La ci a e i o i0 e so una nuo a dimensioneu, Casabella, núm. 270.1962. a deside a um de egions me opoli anes com a a la de Ba celona. 3. Els ambi s me opoli ans a Ba celona Ciu a adicional --- Conu bació C eixemen Me opoli ~Commu ingn ea Me opoli ana ea d'in luencia Reequilib i Regió Me opoli ana Ciu a Te i o i Aques esquema exp essa un p océs i a la egada u ili za ca ego ies que es donen simul aniamen en di e en s ambi s del e i o i. Re e in -nos conc e amen al e me opoli a ba celoni, pod íem aco da que I'es adi de ciu a , en el sen i de o mació u bana iden i icable en el e i o i, es man é ins gai ebé els anys qua an a, en que enca a els eixi s u bans dels municipis e en espacialmen au onoms. Malg a que el Pla Ce da (1859) o el Pla Jaussely (1909) pod ien ésse , des d'algun pun de is a, conside ades com a p opos es d1o denaciÓ me o- poli ana a an -la-le e, ja que in eg a en en una única p opos a u banís ica dis in s municipis, més enda an usiona s amb Ba celona, c eiem que pe la supe ície del e me municipal esul an i el g au d'in eg ació dels dis in s nuclis en una xa xa comú hau íem de pa la enca a de ciu a en el sen i adicional. Du an els anys cinquan a el municipi de Ba celona c eix o ca -a iba a a un milió i mig d'habi an s al inal de la decada-, i c eix ambé la p ime a co ona de mane a que es a p oduin un con inu u bani za que a I'inici dels anys seixan a es po conside a un e i e e sible i consolida , malg a que lla o s enca a amb g eu de ici s d'in as uc u a que d'alguna mane- a s'han ana co egin . Pod íem con eni que aques a a ea és la me opoli cen al. El e me municipal de Ba celona é una supe icie de 97,6 Km. i una población de 1.712.350 hab., i o man un eixi con inu amb Ba celona, es oben les a ees u banes dels municipis de IIHospi ale de Llob ega , Badalona, S a. Coloma de G amane , San Ad ia del Besos, Esplugues, San Jus Des e n, Co nella, San Joan Despii Mon ga . Aques s municipis enen en conjun una ex ensió de 73,4 Km., i una oblació de 760.315 habi an s. És a di que el conjun de municipis que in eg en el con inu edi ica de Ba celona abas a una població o al de 2.472.665 habi an s, en una supe icie de 14.460 hab./Km. La densi a mi jana en el e me municipal de Ba celona és de 17.545 hab./Km., men e que en el conjun de la co ona de municipis esmen ada és de 11.624 hab./Km. La densi a de la co ona, malg a que és més baixa que la del municipi cen al,.és p ou al a pe exp essa cla amen la con inu'i a u bana del conjun , la qual li dona una po en indi iduali a ísica -la me opoli- que a mol di ícil la pe cepció de les indi iduali a s municipals. En un ambi més g an de e mina em ea Me o- poli ana. Els dos impo an s bui s que han -pogu p ese a -se de I'ocupació u bana -el Del a del Llob ega i la Se a de Collse ola- pe me en di e- encia una segona co ona de municipis que, si bé man é in ensos luxos de elacions amb I'a ea cen- al, e meno s in ensi a s d'ocupació del sol i en conseqüencia meno s densi a s mi janes. En aques a ea Me opoli ana dis ingim di e ses suba ees que pod íem denomina Del a del Llob ega , Vall Baixa de Llob ega , Valles-Collse ola, Valles- Besos, Baix Ma esme, i que sense p e end e que sigui una delimi ació igo osa, pod iem conside a que es componen dels següen s municipis: Del a del Llob ega : el P a de Llob ega , San Boi, Viladecans, Ga a i Cas ellde els. Aques s municipis es an si ua s al ma ge d e del iu Llob ega i pa i- cipen e i o ialmen d'un e an signi ica iu com és el Del a, amb les se es especials ca ac e ís iques mo ologiques i hid og a iques. La se a supe icie global és de 117,5 Km., i abas a una població o al de 256.896 hab., la qual cosa a que la densi a mi jana e i o ial sigui de 2.186 hab./km. VallBaixa delLlob ega : municipis que com a a Molins de Rei, San Feliu de Llob ega , San a Coloma de Ce elló, San Vicenc dels Ho s, Papiol, Palleja, San And eu de la Ba ca i Cas ellbisbal, es disposen a ambdos ma ges del iu Llob ega en el seu penúl im am. Deixan de banda que pod ien inclou e's en aques llis a al es municipis, el conjun dels esmen a s abas a una supe icie de 98,l km. i una població de 198,929 hab., amb una densi a mi jana de 1.1 10 hab./km. Valles-Collse ola: municipis que componen I'a ea allesana occiden al més p ope a a Ba celona, si be amb el massís de Collse ola com a impo an elemen sepa ado . El pas de I1au opis aA-7-0 e ce cin u ó de Ba celona- és un dels e e en s d'aques s g up de municipis en e els cuals cald ia emen a Rubí, San Cuga del Valles, Ce danyola, Ripolle i Mon cada i Reixac. Es ac a &una suba ea que e una supe icie de 137,3 km. i 197.448 habi an s la qual cosa signi ica una densi a mi jana de 1.438 hab./ km. Valles-Besos: la Llagos a, San a Pe pe ua, Molle , San Fos , Mon o nes, Pa e s, Mon meló, Ma o elles, ..., o men una suba ea que s'es uc u a sob e un dels p incipals canals na u als d'accés al cen e me opoli a. La supe icie del conjun de municipis esmen a s es de 68,4 km. i la població de 105.721, de la qual cosa esul a una densi a mi jana de 1.546 hab./km. Baix Ma esme: F anja cos e a amb unes quali a s clima iques i ambien als especials i una e o cada p oximi a a Ba celona des de la posada en ma xa de la p ime a au opis a ca alana de 1968 - ambé el p ime en, el Ba celona-Ma a ó de 1848 a ecó e aques s pa a ges-. De o aixo, en esul a una cla a ocació esidencial i la elació consegüen amb les a ees d'ac i i a s cen als. El Masnou, Alella, Tiana, P emia de Ma i de Dal i Vilassa de Ma i de Dal , en e al es municipis, o ma ien pa d'aques a suba ea. Sense p e ensions de delimi ació p ecisa, pod iem conside a que aques a suba ea e una supe icie de 55,9 km. i 79.918 habi an s amb una densi a mi jana de 1.430 hab./km. En el seu conjun aques s g ups de municipis cons i ui en, jun amen amb el con inu edi ica , I'a ea me opoli ana de Ba celona. Cal e esmen de I'es udi de Dis ibució de la Mobili a pe eball a la Regió Me opoli ana de Ba celona (14) on es a pales que I'a ea d'in luencia di ec a de Ba celona, pel que a als desplacamen s pe eball es o ca semblan a la desc i a. Pe an , des d'aques a op ica és adien la denominació d'a ea Me opoli ana pe un ambi com aques . Pe al a banda, cal assenyala que les suba ees esmen ades enen una densi a de població e e ida al e i o i o al municipal que a ia en e 1.100 i 2.200 hab./km2., que exp essa una conside able homogene'i a del g au d'u bani zació municipal mi ja. La supe icie o al d'aques es suba ees de la segona co ona abas a els 477,2 km, i la població és de 788.912 hab. Pe an , l'a ea Me opoli ana de Ba - celona desc i a abas a ia en el seu conjun la supe icie de 648,2 km. i els 3.261.577 hab. Sens dub e no es ac a d'una p opos a d'eliminació i hi ha aons pe a discu i la inclusió o no d'alguns (14) Manuel Es eban; Dis ibució de la mobili a pe eball a la Regió Me opoli ana de Ba celona, Mancomuni a de Municipis a I'A ea Me opoli ana de Ba celona 1989. municipis en els ambi s desc i s. No obs an aixo, cal En p ime lloc, una mica mes enlla de I'ambi de llA ea assenyala que a concepcions d'aques a escala co- Me opoli ana desc i a, ens obem amb una co ona esponen delimi acions como la de I'ambi de la que de ciu a s de di e s pes demog a ic, pe o amb els ou Co po ació Me opoli ana, o de IIEn i a Me opo- a ibu s d'una capi ali a coma cal eal i la ca ac e ís- li ana del Medi Ambien , que és la mes g an de les ica comuna de no ha e queda massa a ec ades ins i ucions me opoli anes exis en s ho es d'a a. pels c eixemen s mo i a s pe la immig ació que a g a i a sob e Ba celona. Pe aixo, aques es ciu a s La p ime a delimi ació, que abas a a una supe icie han ingu un p océs bas an equilib a de c eixemen de 476 km. i 27 municipis, es a p odui el 1953 i i s'han con igu a com a cen es de se eis coma cals. lla o s con enia una població de 1.672.000 hab., que ac ualmen se ien 3.031.720. La segona es una Joan Busques s (151, denomina a madu es^ a c eaciódel1987: con é 32 municipis, é una supe ície aques es ciu a s, en con aposició a les [< ecen s. o de 585'36 km. i 3.083.353 hab. de c eixemen apid i les conside a a in eg an s de la xa xa de ciu a s sob e les quals s'a icula a la u bani a Hi ha hagu doncs, des de a emps, un ce consens de Ca alunya. p ac ic en la conside ació d'un a ea me opoli ana d'aques a dimensió. Malg a que siguin delimi acions L'esmen a eball sob e la dis ibució de la mobili a discu ibles es e e eixen a un ambi ap oxima que, a pe eball mos a que o i que aques es ciu a s més de I'a an a ge ob i d'ha e comp a du an o ca man enen una ce a dependencia de ipus me opoli a emps amb una adminis ació me opoli ana, es man é amb Ba celona, cons i ueixen ambé els cen es dels dins els lími s del que es abo dable en e mes de ma eixos me ca s de eball. ges ió di ec a de I'u banisme i dels se eis. Sob e aques e , Joan T ullen (1 6) exp essa la esi que Els ambi s no allunya s dels 600 km2. i que inclouen en aques a p ime a co ona egional me opoli ana, uns 3.000.000 d'habi an s, que poden comp abili za - I'ac i i a p oduc i a adop a el model de .dis ic es se al ol an de Ba celona, pe me en i exigeixen un indus ials~ o ma sal ol an d'aques esciu a s.Apun a pun de is a su icien men p oxim com pe que la ambé que, men e la o mació de l'a ea ~e opoli ana ges ió me opoli ana es desen olupi majo i a iamen esponia a unes elacions de p oducció de ipus amb pa ame es de ca ac e u ba, més que no pas o di dia^, la endencia ac ual cap a models més lexi- e i o ials. L'a ea Me opoli ana és doncs, com a bles- ipus dis ic e indus ial-augmen a I'in e es pe la ciu a agmen a ia, discon inua, mul i o me . . ., pe o conside ació d'ambi s egionals me opoli ans on ja cal que sigui en esa com un o en que les decisions, es donen enomens d'aques ipus. ins i o de pe i a escala, poden eni epe cussions de no able ampli ud pe la in ensi a dels luxos que Es a cla doncs que Ma a Ó(101.352 hab.), G anolle s donen ida al seu complex en ama . D'aqui p o é (50.000), Sabadell (190.652), Te assa (161.625), que so in hagin denomina aques ambi [[Ciu a Ma o ell (16.4451, Vila anca del Penedes (27.508) Me opoli ana.. i Vilano a i la Gel ú (46.848) són indi iduali a s u banes a egades augmen ades amb la col.labo ació Mes enlla d'aques ambi , hem de pa la de a eg ió^; de municipis ei'ns (les F anqueses amb G anolle s, [[Regió Me opoli ana., que segons alguns ac adis es Ba be a amb Sabadell, Ab e a amb Ma o ell . . .), que es ca ac e iza ia simplemen pe la du ada més (1 5) "Mac oce alia ba celonina o ciu a s ca alanes?. Joan Busque s, lla ga dels ia ges al cen e, amb la 'OnseqÜen a Quade ns dA quj ec u a i u banisme, se emb e 1981, disminució del g au de commu in¿?. Tanma eix, la (16) JoanT!ullés; "Cap un nou model de desen olupamen econbmic de inició de la Regió Me opoli ana de Ba celona i social del A ea Me opoli ana de Ba celona", a Economia i e i o i eque eix conside acions o ca més a inades. me opoli a, col.lección .Pape s. Regió Me opoli ana de Ba celo- na: e i o i, es a egies, planejamen . núm. 3, Ba celona, IEMB, 1991. 23 -p p~ ~p I me opoli anes i an sols són delimi acions que se sumen pe a delimi a una egió que a a pe a a e dues comissions que han de edac a sengles Plans -un e i o ial i un de anspo -. ea comp a amb dues En i a s dlabas sec o ial -aigua i esidus i de anspo - amb dis in ambi e i o ial a les quals cal suma una mancomuni a de municipis que es, ob iamen , de ca ac e olun a i i pe an subjec e a c i e is de con eniencia de les o ces polí iques que go e nen cada ajun amen . Ap o undi en els mo ius i pe spec i es d'aques a si uació anomala c ec que co espon a un al e g up ema ic d'aques Cong es. Vold ia inalmen apun a una da e a e lexió ela i a al e me opoli a. Pe sob e de qües ions d'escala, de I'especi icació de la ema ica que li es p opia, o de les a iables de e minan s de la se a exis encia - old ia sub a lla que el e me opoli a es ca ac e i za onamen almen pe la complexi a i in ensi a dels luxos de elació que a ec e les B ees o egions que me eixen aques quali ica iu-. La qual cosa ol di , en e al es, que són mol s els agen s ac uan s, an públics com p i a s, i d'ampli ud mol di e en . Vol di ambé que es ac a d'a ees on no hi ha pa s neu es, o el e i o i es a so mes a un joc in ens de dinamiques i expec a i es, de les quals el planejamen nlha de se el ma c, pe o di icilmen en pod a se una idel p e igu ació dels esul a s. La p og essi a cons ucció de I'espai me opoli a es p odui a pe accions agmen a ies i segons p o- cessos no linials. Cald a doncs, en qualse ol o ma que adop i I1adminis ació del e i o i me opoli a, do a -nos de nous es is que pe me in que la p esa de decisions sob e el e i o i, en el sen i de desen olupa el planejamen o modi ica -10, es aci amb el su icien coneixemen dels seus e ec es en el con ex e i o ial. És a di , és cada dia menys ajo nable la p o isió d'un p ocedimen de seguimen e i o ial accessible i e icien que aci ealmen possible una ges ió pa icipa i a pe a o es les ins i ucions, agen s i ciu adan s amb in e essos legí ims en el e i o i. Nomes així, I'eno me iquesa d'inicia i es que el medi me opoli a gene a, pod a se , a la egada, ac o de desen olupamen i elemen p imo dial de I1o d e e i o ial que ens ha de e possible el desen- olupamen de dema.