Grans ciutats i àrees metropolitanes a Europa. El cas de Barcelona

GRANS CIUTATS I AREES METROPOLITANES A EUROPA. EL CAS DE BARCELONA. Con e hcia p onunciada als ac es d'obe u a del I Cong és Ca alP de Geog a ia, Gi ona, ma g 1991 SUMARI 1. La ciu a eu opea. 2. La eali a me opoli ana de Ba celona. 3. Conclusions. GRANS CIUTATS I AREES METROPOLITANES A EUROPA. EL CAS DE BARCELONA 1. La ciu a eu opea in aes uc u es economiques i de comunicació. P e- cisa d'un e i o i més. ampli que I'es ic amen mu- A ui es a de moda pa la de la ciu a a Eu opa. nicipal, on sigui possible el desen olupamen Es udis compa a ius, ankings oje a quies de ciu a s, economic, la p omoció de la ciu a des del pun de cong essos sob e sis emes u bans, ciu a s globals.. . is a cul u al i u ís ic, d'a ac i i a i compe i i i a en Pe o, de quina ciu a pa lem? Les eali a s u banes el món. Las g ans ciu a s eu opees, el seu sis ema són múl iples i complexes. No podem compa a , pe u ba, són les nos es mul inacionals i el go e n de la exemple, els municipis es ic es de Roma (1 .507 ciu a ha d'assembla -se al seu consell d'adminis ació. Km2) i Ba celona (97 Km2). Si obse em la llis a de les Les ciu a s no solamen compe eixen en e sí, ambé, 400 ciu a s eu opees de més de 100.000 habi an s i mol especiaimen , es ableixen xa xes de ciu a s ens oba em amb ciu a s cen als d'una g an ' que pe me en la ans e encia de les se es ecno- aglome ació, amb ciu a s pe i e iques de la ciu a logies, I'in e can i de polí iques u banes i la inno ació cen al, al es són ciu a s in e medies, e c. Les en els p oduc es que o e eixen als seus ciu adans. es adís iques i els ankings, sis ema icamen , con onen més que no in o men, bé pe que compa en Concu encia i co nplemen a ie a i ambé cacaba . uni a s adminis a i es que ep esen en eali a s la ciu a , in eg a la se a població. Con e i els u banes di e ses, bé pe que u ili zen ja eali a s habi a s de I1aglome aciÓ, de la ciu a eal, en ciu adans adminis a i eshe e ogenies.Pe exemple,enalguns de plens d e s, no semp e és una asca acil, in o mes eu opeus es compa a el Rhin-Rhu amb el especialmen a Eu opa, on enim ciu a s amb el 20- municipi de Mila o Ba celona, o I'aglome ació de Lille 25% de població no comuni a ia sense els d e s amb un municipi ances qualse ol que és cen e de polí ics elemen als. D'al a banda, la logica de la la se a aglome ació. compe encia po a unida la logica de la duali zació social, malg a que en algunes ciu a s hagem pogu En p oposa polí iques pe a la g an ciu a cal eni en ena aques a endencia. comp e I'exis encia de o es aques es eali a s. La ciu a eu opea és, o endeix a se , una eali a T es són, basicamen , els p oblemes amb que ens múl iple, policen ica, discon ínua, on podem dis in- en on em en abo da aques a isió de la ciu a : gui , almenys, es ni ells: La ciu a -cen al, que mol es agmen ació adminis a i a, insu iciencia compe en- egades co espon al municipi que dóna nom a la cia1 i de ecu sos i al a d'un p ojec e global pe a la ciu a i és el seu p incipal alo de can i; la ciu a - ciu a eal. me opoli ana, aglome ació o con inu u ba, enomen eu opeu de c eixemen pe i e ic en un eixi La agmen ació adminis a i a la coneixem bé a his o icamen u bani za i polí icamen di e encia i Espanya, l alia i al es pa'isos dlEu opa. Si p enem que ep esen a a ui un dels g ans ep es de la ciu a I'exemple de I'a ea de Ba celona, en una supe ície de eal; la ciu a - egió, o egió me opoli ana, és la ciu a 1000 Km2, enca a més pe i a que el municipi de isuali zada com a p ojec e de u u , I'a ea eal de Roma, ens obem amb una població de es milions planejamen , de de inició de g ans p ojec es i de i mig d'habi an s sob e els quals ac uen en 60 ó 70 ges ió de se eis basics ( anspo s, aigua, eliminació municipis, 4 ó 5 ens in e medis en e la p o íncia i el de esidus). municipi, la p o íncia, la egió, els di e en s minis e is es a als, o ganismes i emp eses públiques, e c. Malg a aques a eali a di e sa i can ian , ha p e algu la agmen ació i I'uni o misme adminis a iu, la qual A la agmen ació adminis a i a se li uneixen la cosa di icul a el pape de la ciu a com a ens polí ic. insu iciencia i la inadequació de compe encies i e- La ciu a a ui no només ha d'o e i se eis. Ha de cu sos. Som enca a esclaus d'una isió adminis a- plani ica el e i o i, o dena el c eixemen , e i a, je a quica, dels ni ells compe encials: an sols u banisme pe i e ic, eno a ei seu cen e i cons ui es en als municipis compe encies de ipus esidual 11 o que no poden se ges ionades pe escasse a de ecu sos. En e ce Iloc, a més de la al a d'uns ens polí ica- adminis a ius pe o I'ambi de la ciu a eal, en els anys 90 som he eus de la c isi de la cul u a de la plani icació, la qual cosa ens ha po a a una al a gene ali zada d'un p ojec e col.lec iu de desen olupamen i equilib i pe a o el e i o i. Da an d'aques ipus de p oblemes, les p opos es con emplades des dels go e ns locals i les ins i ucions són a iades. P ime , simpli icació adminis a i a (i jo a egi ia la no c eació de més es uc u es e i o ials, i deixa de discu i sob e els limi s isics); ap o i a les es uc u es ja exis en s i, si és possible, sup imi -ne alguna. Segon, no inicia una ba alla compe encial i de e- cu sos, sinó es abli un consens es a egic sob e e i o i, que possibili i con ac es o conce s in e adminis a ius i de coope ació publico-p i ada a pa i d'aques s consens. Te ce , p end e consciencia del alo simbolic i de can i de la ciu a pe a ibui aques s alo s al e i o i més ampli possible. Només així es pod a cons i ui la ciu a u u a, que és la ciu a - egió, la ciu a -me o- poli ana u u a. En de ini i a, les solucions a Eu opa són múl iples pe o ens obem en un momen de g an con usió. Només es exemples. A F anca, el cas de Pa is: o s s'ocupen de Pa is (el P ime Minis e, el Minis e e de IIEquipemen i la Regió), ins i o el go e n de la ciu a cen al; pe o no es de ineix cap p ojec e basic consensua i, el que es pi jo , no s'agonsegueix ni an sols es abli un ma c poli ico-legal legi imamen pe aco da aques a de inició. Segon exemple de con usió: I alia, on slelabo a una llei mol in e essan sob e la ciu a me opoli ana pe o ningú no sap amb exac i u com se a aques a ciu a me opoli ana, els seus ambi s, les se es compe encies. Te ce exemple: Espanya, on la es i ució de les ins i ucions au onomiques egionals ha p o oca la desapa ició de les es uc u es de coo dinació me opoli ana, is es pe les Comuni a s Au onomes com un con apode ( ins i o quan el ma eix pa i go e na en els dos ambi s, com és el cas de Valencia i Bilbao). 2. Reali a me opoli ana de Ba celona En el cas de Ba celona, el que en I'apa a an e io hem anomena la ciu a eal en esa com a egió me opoli ana o ciu a del u u comp en un espai d'uns 3.000 Km2 i 4 milions i escaig d'habi an s. És I'espai de la mobili a quo idiana, al amen in e dependen , on un e c dels habi an s que no esideixen a la ciu a cen al eballen en el seu municipi, un al e e c eballa en I'a ea me opoli ana i el e c es an en el municipi de Ba celona. És el mínim espai indispensable pe la plani icació de les in as uc u es di ec amen elacionades amb el desen olupamen de la ciu a . Com exemple de la complexi a adminis a i a exis en , en aques a egió me opoli ana in e enen I'Es a , la Comuni a Au onoma, la Dipu ació (com a o ganisme p o incial), almenys cinc Consells Coma cals, es o ganismes me opoli ans i al ol an de 70 municipis que la in eg en. Un segon ambi e i o ial, el de I'aglome ació o con inu u ba, es a agmen a en una en ena de municipis pe només 500 Km2 i al ol an de 3.100.000 habi an s. Seguin amb la complexi a adminis a i a, exis ixen es o ganismes de ca ac e me opoli a que no abas en el ma eix e i o i. En p ime Iloc, la Mancomuni a de Municipis de llA ea Me opoli ana, de ca ac e olun a i i in eg ada pe 24 municipis pe al desen olupamen conjun de I'u banisme, la p omoció economica i la coo dinació amb les al es dues en i a s me opoli anes: la del anspo , in e- g ad,a pe 18 municipis, i la del medi ambien in eg a- da pe 24 municipis. Vold ia acaba amb dues idees gene als. En p ime Iloc, en les a ees me opoli anes i im una c isi de les se es uncions adicionals, que són la plani icació del e i o i i la ges ió de se eis. C isi en la plani icació pe que el e i o i que comp enen és massa pe i i pe que les egions han assumi g an pa de les se es compe encies. C isi en la ges io de se eis pe que la ciu a eal és una ciu a discon ínua i pe que la ges io depen dels ecu sos d'al es o ganismes de I'Es a o la egió, amb els quals enca a és di ícil es abli elacions con ac uals. Aques a c isi de uncions no és només pe I1excessi a agmen aciÓ o pe al a d'en i a s me opoli anes o es compe en- cialmen i economicamen . En les a ees me opo- li anes hem de ges iona un nou ipus de uncions i compe encies en allo que s'anomena cacaba la ciu a .. No malmen , els p oblemes socials es donen mol més en les zones de on e a in e municipal de la ciu a eal. Pe aixo és necessa ia una es uc u a polí ica me opoli ana que pe me i in eg a o s els ciu adans, que coo dini no només els se eis que són ípicamen me opoli ans ( anspo , aigua.. .I, sinó ambé els que enen un ca ac e més local (se eis socials, policia municipal ... I. En segon Iloc, necessi em eni un ni ell me opoli a pe o mula un p ojec e es a egic de o el e i o i, que possibili i la conce ació in e adminis a i a i la c eació d'una es uc u a polí ica adequada pe a la se a ges ió i la coo dinació de les in e sions inculades al pla. Només mi jancan la plani icació es a egica es po de ini la ciu a i e -la compe i i a en I'Eu opa de 1993. Pe o I'objec iu p incipal del pla es a egic ha d'assegu a la quali a de ida i desen olupamen economic. Si el desen olupamen suposa sac i ica la quali a de ida acassa a mig e mini, pe que la ciu a pe d la se a a ac i i a , es a insegu a, inha- bi able, e c. En de ini i a, la nos a p opos a de u u és la d'ins i ucionali za la egió me opoli ana com a subs i ució de I'ac ual p o íncia, no an sols pe que el e i o i de la p o íncia no é gai e sen i , sinó pe que la egió me opoli ana semp e ha es a legi imada. Aques a p opos a signi ica di idi I'ac ual p o íncia de Ba celona en dues. 3. Conclusions Pe acaba , old ia e se b eus e lexions sob e el que conside o que són alses al e na i es en el momen de discu i el p og ama pe a la ciu a me opoli ana. En p ime Iloc, es pa la mol sob e quines són les g ans ciu a s a Eu opa u ili zan el model de ciu a global, com No a Yo k o Toquio. Aques model no és aplicable al cas eu opeu, on unes 40 g ans ciu a s in eg en el seu sis ema u ba i mol es ciu a s in e medies juguen un pape de cen ali a i dinamisme mol impo an pe aons cul u als, d1inno aciÓ ecnologica, o pe que són el cen e d'una egió desen olupada, e c. Tampoc la concu encia en e ciu a s és I'únic elemen que es dóna en el e i o i. És enca a més impo an la complemen a ie a que es dóna en el seu sis ema u ba, les xa xes d'in e can i, e c., especialmen pe negocia da an dels go e ns nacionals i la Comuni a Eu opea. Segon: a Eu opa coexis eixen les egions his o iques, amb pe sonali a polí ica i adminis a i a, jun amb no es egions eme gen s: són les mac o- egions o egions ans on e e es. Les egions his o iques, cons i u'ides en I'in e io dels Es a s, enen un pape impo an en la edis ibució social p omoguda pe la Comuni a . Pe o, des del pun de is a del desen olupamen , és e iden que s'es an o man egions més g ans, més enlla de les on e es, que es ableixen o s incles uncionals en el seu in e io . Te ce : el dilema en e a ea me opoli ana pe i a o g an, és a di , a ea me opoli ana- egió o a ea me- opoliiana-aglome ació. C ec que són dos ambi s complemen a is. A ui necessi em la ciu a - egió com a ins i ució sup a-municipal de planejamen es a egic i e i o ial i com a ambi d'ac uació conso ciada amb la egió i I'es a . I no podem ob ia el e de la ciu a eal o con inu u ba que eque eix una o a coope ació in e municipal en u banisme i p es ació d'alguns se eis. Qua : polí ica de se eis o polí ica de desen- olupamen . En els da e s anys s'ha legi ima I'acció de go e n de p omoció i desen olupamen . Pe o a a que i im una e apa de c eixemen economic (no sols demog a ic sinó de mobili a , d'in ensi icació dels usos múl iples del e i o i), es o na a concedi impo ancia a les elles compe encies d'u banisme i de p es ació de se eis. Cinque: p io i a de la c~publicació~ de I'adminis ació o ges ió emp esa ial p i a i zada. Sob e aques aspec e, c ec que el pape de I'adminis ació ha d'es a més p esen en la de inició dels se eis que en la se a ges io. D'al a banda, aques a de inició no es po eali za exclusi amen des d'una adminis ació, sinó que s'ha de conce a mi jancan o ganismes o aco ds in e adminis a ius. Sise: ¿quin és el nucli p incipal de la ciu a - egió, el p opi sis ema u ba o la ciu a -cen al?. To i que no hi ha una espos a exac a a aques dilema, el que sembla segu es que la ciu a - egió necessi a un leade ship pe sonali za , d'un alo de ma ca que la aci mes compe i i a a I'ex e io . Aques alo de ma ca a associa al nom i a la ima ge de I'a ea cen al. Pe acaba la alsa al e na i a sob e el pape in e nis a. de la ciu a ( u ela, p es ació de se eis . . .) o de p o agonisme cap a I'ex e io i in e naciona- li zació: la ciu a juga un pape de conce ació en el desen olupamen economic que li a o ga una p esencia impo an en el seu ex e io , pe o ensems e ambé un pape mol impo an d'in eg ació de la se a població, pe e que els seus habi an s siguin plenamen ciu adans. Pe aques pape in e n, de se ei, no es po p i ilegia exclusi amen la se a ca e a en la concu encia in e nacional.