Gran Bretanya i el sistema bipartidista

G an B e anya i el sis ema bipa idis a Joan MARCET Uni e si a Au ònoma de Ba celona Wo king Pape n.29 Ba celona 1991 La majo ia de poli òlegs coincideix en a i ma que el "sis ema de dos pa i s" condiciona la ida dels pa i s b i ànics i cons i ueix l'eix onamen al del sis ema polí ic de la G an B e anya. Els au o s b i ànics expliquen el sis ema bipa idis a pe l'homogeneï a de la socie a , l'es abili a i lexibili a de les ins i ucions, i pe la u ili zació d'un sis ema elec o al majo i a i a una sola ol a. Al es au o s eu opeus des aquen la psicologia col·lec i a i la ideologia dominan (la polí ica concebuda com un joc en e equips que espec en les egles, el ai -play i les decisions de l'à bi e) com a p incipals causes. Alguns au o s, ame icans insis eixen sob e els aspec es uncionals dels p opis pa i s. Sens dub e, un conjun de causes his ò iques, inance es, ins i ucionals (el d e de dissolució i, ins i o , la o ma ec angula dels Comuns), de sis ema elec o al, d'es uc u a social, d'o igen i o mació dels p opis pa i s polí ics, en una acció conjun a p omouen i man enen el wo pa y sys em b i ànic. A) LA FORMACIO DEL "TWO PARTY SYSTEM" L'exis ència de dos clans i als sembla emun a -se al segle XVI i ind ia el seu o igen en les dissensions polí ico- eligioses. Els pu i ans, ad e sa is de l'Església anglicana, es a en e igi en de enso s dels d e s del Pa lamen con a l'absolu isme monà quic: són els anomena s, pels seus p opis ad e sa is, Whigs (nom d'una sec a p esbi e iana escocesa que signi ica conduc o de ca alls o de bes ia ). A l'al e can ó obem els de enso s de l'au o i a eial i de la uni a de l'Església anglicana, que eben el quali ica iu pejo a iu de To ies (nom d'o igen i landès i ca òlic que signi ica sal ejado de camins). Aques clea age polí ic es man é a p incipis de segle XIX, malg a que els seus componen s an e olucionan . Els Whigs dominen la ida polí ica anglesa du an el segle XVIII, go e nan sense in e upció de 1714 a 1760. Es ecolzen en la Camb a dels Comuns, són l'exp essió de l'al a bu gesia u bana i es de ineixen com a libe als en el sen i que aga a el concep e libe alisme a pa i de 1720, del libe alisme ju ídic con a el monopoli de l'Església, del libe alisme econòmic de la llibe a d'emp esa, i del libe alisme polí ic de la sepa ació de la Co ona, el Pa lamen i el seu go e n. Els To ies go e nen des de inals del segle XVIII ins ben en a el XIX. Basa s en l'a is oc àcia i la je a quia de l'Església anglicana, de ensen les p e oga i es del Re¡, de l'Església i, en el Pa lamen , les de la Camb a dels Lo ds. Pe ò no es ac a enca a de pa i s polí ics, sinó de no ables indi iduals, amb p ou eines elliga s en el Pa lamen . La e olució ancesa, la gue a con a Napoleó i, sob e o , les conseqüències de la e olució indus ial de inals del XVIII començamen s del XIX, ma quen l'inici d'una p ime a e olució del sis ema. De e , de 1782 a 1832 s'esbossen els e s onamen als del que se à el wo pa y sys em a a és de l'impuls d'una ce a eno ació an dels whigs (lo d Rockingham, Bu ke, Fox) com dels o ies (Pi el jo e). Al ol an de la p ime a g an e o ma elec o al impulsada pels whigs, la Re o m Ac de 1832, s'u ili za an pe p ime a egada les exp essions conse ado es i libe als. La Re o m Ac edis ibueix g an pa de les ci cumsc ipcions elec o als (es sup imeixen els "bu gs pod i s") i amplia el cens elec o al de 650.000 a 800.000 elec o s. La segona e apa de la e o ma elec o al es po a a e me so a inicia i a dels conse ado s di igi s pe Dis aeli, pe ò so a la p essió de libe als i del mo imen ob e . Una no a Re o m Ac , l'any 1867, amplia el cens ins a més d'un milió d'elec o s i sup imeix l'exigència de possei un í ol de p opie a pe pode o a . El 1873 s'ins au a el o sec e . En el ma c d'aques p océs de e o mes elec o als, i so a l'impuls d'uns g ups pa lamen a is p og essi amen més coo dina s, so gi an els pa i s mode ns com a o gani zacions enca egades de con ola i enquad a el cos elec o al. Apa eixen p ime les "socie a s de egis e" de nous elec o s, que dona an lloc a associacions de ci cumsc ipció al lla g del país. El 1867 el libe al Joseph Chambe lain unda a Bi mingham el p ime comi è elec o al (el caucus de Bi mingham), p ime emb ió de pa i mode n, l'e icàcia del qual el con e eix en model. Finalmen , en el anscu s d'aques s anys p oli e en els clubs polí ics, en e els quals cal des aca el Ca l on Club dels To ies, el Re o m Club dels Whigs, i la Socie a Fabiana undada el 1884 pe in el·lec uals e o mis es. Els dos g ans pa i s de l'època aga en lla o s una es uc u a o gani za i a. Els conse ado s c een el 1867 la Unió Nacional d'associacions conse ado es, com una ede ació d'associacions de ci cumsc ipció, coo dinada des de 1870 pe una Cen al O ice enca egada d'a icula el pa i pa lamen a i, el pa i o gani zació (la Unió Nacional), i el líde . Els libe als, pe la se a banda, so a l'impuls de Glads one, cons i ueixen en e 1874 i 1877 la Fede ació nacional libe al que eag upa les associacions locals. El lligam del g up pa lamen a i, del líde i de la Fede ació s'assegu a a a és de la Cen al Associa ion. Els dos pa i s cons i ueixen models de pa i s de no ables i d'elec o s que in en en o gani za i es uc u a la ida polí ica b i ànica. En e 1883 i 1885 els libe als de Glads one p omouen no es e o mes elec o als, p o egin con a les p essions econòmiques, ob in el d e de o als campe ols no p opie a is, amplian el cens elec o al ins a 4 milions i mig d'elec o s i ins au an de mane a quasi gene al l'esc u ini uninominal. Al lla g del segle XIX, G an B e anya es consolida com a nucli onamen al del capi alisme iom an . Desp és del acàs del "ca isme", com in en de c ea des de o a una o gani zació ei indicado a dels d e s dels eballado s, la classe ob e a b i ànica s'au oo gani za sob e bases sindicals, mu ualis es i coope a i is es. Des de ben a ia , el Cong és dels Sindica s (la T ade Union Cong ess (TUC) es do a d'un comi è pa lamen a i enca ega de negocia amb els libe als les millo es de la legislació social. El 1881 es c ea la p ime a o gani zació ma xis a: la Fede ació social democ à ica (SDF), de la qual se sepa a à l'ala esque a c ean la Lliga Socialis a. Pe ò ambdues o gani zacions enen una audiència mol limi ada. No se à ins a inals de segle XIX que, so a l'impuls del di igen sindical Kei Ha die i del g up d'in el·lec uals e o mis es de la.Socie a abiana (G.B. Shaw, Bea ice i Sydney Webb... ), s'ob i an les ies d'una exp essió polí ica au ònoma de la classe ob e a dins el ma c cons i ucional b i ànic. El 1900 es c ea el Comi è pe a la ep esen ació del eball (LCR), que el 1906 es ans o ma en el Labou Pa y. El 1918 la Rep esen a ion o he people Ac concedeix el o a o s els homes majo s de 21 anys i a les dones majo s de 30 anys, amplian -se així el cos elec o al ins a 21 milions de ciu adans. El 1928 s'equipa en els d e s d'homes i dones. Pe ò no se à ins el 1948 quan els labo is es sup imi an el doble o que posseïen ce es ca ego ies d'elec o s (els diploma s d'Ox o d i Camb idge pe exemple). S'han necessi a gai ebé cen anys pe a l'es ablimen del su agi uni e sal i sec e i pe a la c eació dels p incipals pa i s polí ics en "la més ella democ àcia del món". Des de l'escla de la gue a eu opea de 1914-1918, du an la qual es p odueix l'expe iència dels go e ns d'Unió Nacional (conse ado s-libe als-labo is es) que s'alla ga an de 1916 a 1922, s'inicia el camí cap a la subs i ució del bipa idisme conse ado s/libe als pe un al e bipa idisme o ma pels conse ado s i els labo is es. En e 1922 i 1935 assis im al p og essiu decli i dels libe als en bene ici dels labo is es. D'un ci cums ancial ipa idisme en els anys 1922 i 1923, es passa ja en el 1924 a una endència bipa idis a conse ado s-labo is es que es con i ma à l'any 1929 quan el Labou pa y esde é el p ime pa i b i ànic amb el 37% dels o s. La endència sembla ena -se el 1931 quan els conse ado s aconsegueixen aixa a els seus ad e sa is amb el 56,3% dels o s que els concedeixen el 76,9% d'escons dels Comuns. Les acil·lacions del pe íode semblen e ela la inadap ació d'un sis ema elec o al i polí ic pensa pe l'exis ència de dos pa i s i no de es o més. El gene de 1933 les dissensions dins el pa i libe al en e Asqui h i Lloyd Geo ge acaben encan el pa i en dos, la qual cosa signi ica l'ac a de de unció del libe alisme b i ànic. En les eleccions de 1935 els conse ado s man enen la se a p eeminéncia (48% dels o s), pe ò els labo is es (38,8%) han subs i uï de ini i amen els libe als sepa a s en dos (5,4% els libe als nacionals i 6,5% els libe als o odoxes). Malg a o , la con usió del pe íode s'explica an o mes pe al es aons que les pu amen elec o als. G an B e anya en a, ins i o abans de la G an dep essió de 1929, en una g eu c isi econòmica que mos a el inal de la se a si uació com a p ime a po ència mundial. Socialmen es un pe íode d'in enses llui es de classe. Pe ò és, sob e o , el momen de ixació de les g ans o ien acions polí ico-ideològico-es a ègiques de les dues g ans o macions. Dins el pa i conse ado iom a la ia de la negociació i el comp omís amb els sindica s en on dels sec o s que olen l'en on amen du . Dins el Labou pa y, la adició que iom a és la del e o misme abià i del g adualisme p agmà ic, i així, amb la no a gene ació de líde s (A lee, Mo ison) el pa i labo is a es p esen a com un pa i nacional i abandona la concepció de pa i de la classe ob e a. Els anys de la gue a mundial o na an a eedi a els go e ns d'Unió Nacional (conse ado s, labo is es, libe als) so a el lide a ge de Wins on Chu chill. B) LES GRANS OPCIONS POLÍTIQUES BRITÀNIQUES ACTUALS L'endemà de la gue a mundial els labo is es, àmpliamen iom ado s en les eleccions de 1945 (47,8% de o s) inicien una ans o mació de G an B e anya al ol an de es aspec es en què les se es línies mes es no es qües iona an ins a la dècada conse ado a de Ma ga e Tha che . La descoloni zació p og essi a de l'an ic impe i b i ànic; la in e enció de l'Es a en l'economia a a és de les nacionali zacions dels sec o s clau (banca, mine ia, gas i elec ici a , anspo s); i la c eació de l'Es a del benes a (Wel a e S a e) a a és de la in e enció dels' pode s públics en ma è ies socials (Llei d'assegu ança nacional, Llei d'assis ència nacional, Se ei nacional de Salu , Llei d'habi a ges, Impos sob e la enda... ), són l'ob a dels go e ns labo is es di igi s pe Clémen A lee en e 1945 i 1951. En ma è ia de polí ica ex e io es comença a cons ui un consens que només comp a à amb l'oposició de l'ala més esque ana dels labo is es i de l'ala d e a dels conse ado s: supo als Es a s Uni s com a líde polí ic i mili a del món occiden al; indi e ència u hos ili a en la cons ucció d'Eu opa; i olun a de man eni -se com a po ència mundial a a és de l'o gani zació de la Commonweal h. Desp és de eno a la majo ia en les eleccions de 1950, les discussions in e nes labo is es i els esde enimen s in e nacionals (c isi de l'ex em-o ien , gue a de Co ea) o cen A lee a la dissolució i a la con oca ò ia de no es eleccions (1951) que dona à una lleuge a majo ia d'escons als conse ado s, que es man ind an al go e n du an e ze anys, men e els labo is es en en en una e apa de o a desunió in e na. Des dels anys seixan a la qües ió de l'en ada a la Comuni a Eu opea esde é el ema clau pel sis ema i els pa i s b i ànics. Supe a l'escull de la nega i a ancesa (De Gaulle) a l'en ada de G an B e anya a la CEE, el 1969 els labo is es, que han e o na al go e n des de 1964 de la mà de Ha old Wilson, inicien les negociacions pe in eg a -se al Me ca Comú Eu opeu. La negociació se à culminada pel conse ado Edwa d Hea h, pe ò el e o n dels labo is es al go e n en les dues eleccions de 1974 ob e no amen la c isi a l'in e io del pa i i del go e n de Wilson al ol an de l'a e d'Eu opa. Finalmen Wilson aconsegueix que, pe p ime a egada en la his ò ia b i ànica, el Pa lamen au o i zi un e e èndum, que es celeb a à el juny de 1975 i del qual en esul a à una majo ia a o able al man enimen dins la CEE (67,2% "Sí" en on a 32,8% "No"). G an B e anya s'inco po a a Eu opa amb posicions i e icències sob e l'Eu opa polí ica i la sup anacionali a que pe du en enca a a ui en dia. Men es an , pe ò, la ep esa de la llui a a mada a I landa del No d des de 1968, la c isi econòmica i les di icul a s socials dels anys se an a, i el enaixemen dels nacionalismes gal·lès i escocès acapa en l'escena polí ica. Aques s p oblemes a ebleixen el go e n labo is a di igi pe James Callaghan, que ha subs i uï Wilson des de 1976. Els dos e e èndums consul ius sob e la de olu ion a Escòcia i a Gal·les són se iosos acassos pe la majo ia pa lamen a ia. En aques es condicions, i desp és d'una lla ga agonia, el go e n labo is a es eu obliga a dimi i i a con oca no es eleccions el ma ç de 1979 desp és d'ha e pe du la con iança del Pa lamen pe 311 o s con a 310. Les eleccions se an guanyades àmpliamen pels conse ado s lide a s pe Ma ga e Tha che i inicien la lla ga e apa de polí ica conse ado a neo-libe al que no sembla ha e en a en c isi malg a la dimissió o çada de Ma ga e Tha che (desemb e 1990), pe les p essions in e nes del p opi pa i conse ado , i el elleu emp és pel nou líde conse ado John Majo . 1) Els conse ado s El pa i conse ado no es únicamen un dels dos g ans pa i s b i ànics. Als ulls d'una bona pa de l'opinió pública del país, apa eix com el g an pa i nacional que é com. a ocació no mal ocupa el pode . Pel e de p esen a -se com a diposi a i de o es les g ans adicions nacionals, pel e que en els seus engles mili en els g ans noms del país, aques pa i disposa, en una nació imbuïda de adicions i je a quies socials, d'un p es igi supe io al de l'al e pa i , ins i o en e les classes socials més humils. Malg a això, i pe aons d'e icàcia elec o al, els p oblemes p incipals del pa i conse ado p o enen de la se a peculia o gani zació. Degu a la se a his ò ia, el pa i conse ado é una o gani zació complicada, en la qual el pode pe any a una sola pe sona: el líde . Concebu com una màquina elec o al i no com una o gani zació des inada a assegu a la designació democ à ica del seus di igen s, el pa i é una o gani zació que da a del segle XIX i que jux aposa es es uc u es que en la p àc ica s'in e pene en: la Unió Nacional d'associacions conse ado es i unionis es, c eada el 1867; el pa i pa lamen a ¡, o gani za el 1922 amb el nom de Comi è 1922, que di igeix la eunió dels di igen s conse ado s a la Camb a dels Lo ds i a la Camb a del Comuns; i el Cen al o ice c ea el 1870 pe e i a la p eeminència de les associacions locals i que di igeix la polí ica elec o al i inance a. Du an mol emps aques a es uc u a ha unciona so a l'impuls de la imp o isació i l'ama eu isme d'aquells que, nascu s pe go e na (bo n o ule), no enien cap p eocupació pels aspec es o gani za ius. Desp és de la des e a elec o al de 1945 es c ea un "comi é pe a l'o gani zació del pa i " di igi pe Si Da id Maxwell Fy e que é com objec iu econside a les elacions en e els di e sos ò gans del pa i . So a l'impuls d'aques comi è, i amb la mi ada di igida e s el model labo is a, el pa i conse ado es ans o ma en un pa i de quad es pe ò a la egada de masses a a és d'una a iliació in ensa (el 1960 a iba a decla a 2.800.000 memb es, dels quals en conse a uns dos milions en els anys ui an a). Es do a d'una millo o gani zació inance a i dels mè odes més mode ns de p opaganda elec o al e o çan el pape del seu ò gan cen al, an des de l'òp ica de màquina elec o al, com des de la c eació d'o ganismes d'animació, de les o gani zacions sa èl·li s i d'un cen e d'es udis i ece ques polí iques a disposició del líde . Malg a això, la p eeminència del pa i pa lamen a i i del líde sob e la Unió nacional es man é immu able. La Unió nacional ag upa a o es les associacions conse ado es de ci cumsc ipció elec o al i é un pape pu amen elec o al i p opagandis a, essencial, pe a, pe mobili za l'elec o a . Aques es associacions es an ede ades en do ze egions o à ees. Anualmen es euneix la con e ència del pa i , espècie de cong és que ag upa els memb es del Consell Cen al de la Unió més dos ep esen an s pe associació de ci cumsc ipció i els agen s del pa i . En o al en e 5.000 i 6.000 pe sones que no poden e ec ua un eball gai e se iós, sob e o sob e p oblemes polí ics delica s. La Con e ència anual o a esolucions que són comunicades al líde que en a el que ol. Es ac a sob e o d'una mani es ació de i ali a del pa i i de solida i a en e s els líde s pa lamen a is. També cada any es euneix el Consell Cen al in eg a pel líde i els digna a is del pa i , els memb es del Cen al O ice, els pa lamen a is, els u u s candida s, els memb es del comi è execu iu, ep esen an s dels comi ès consul ius i qua e ep esen an s de les associacions de ci cumsc ipció (en o al, doncs, unes 3.600 pe sones in eg en aques Consell Cen al). Es ac a d'una mena de Pa lamen del pa i que es udia els in o mes del comi è execu iu i les mocions p oposades, elegeix el p esiden hono a i, el p esiden ac iu i els es ice-p esiden s de la Unió Nacional, i in o ma al líde de l'es a d'ànim de l'opinió conse ado a. El Comi è execu iu, que es euneix cada dos mesos, juga un pape onamen al en l'o gani zació del pa i , pe ò no en la di ecció polí ica del pa i . El componen uns 150 memb es inclosos el líde i els p incipals di igen s del pa i , el p esiden de la Unió i el di ec o del Cen al O ice. Té a ibucions múl iples i impo an s, en e les quals la designació dels ep esen an s de la Unió en els Comi ès consul ius (in eg a s majo i à iamen pe pa lamen a is, i so mesos a la di ecció i in luència del líde ), l'ap o ació de l'admissió d'associacions locals a la Unió, i la ansmissió dels desi jos de la base e s els ò gans cen als del pa i . El pa i pa lamen a i és el que os en a el nom de pa i conse ado . Des de 1922 els memb es del Pa lamen que no seuen en el banc ese a al go e n o al gabine d'oposició (els back-benche s), elegeixen un p esiden , cinc ice-p esiden s i 12 memb es del "Comi é de 1992", que man enen una eunió se manal pe al d'o gani za els eballs pa lamen a is pe ò amb un pode de decisió o almen so mès al p edomini del líde i els seus col·labo ado s di ec es. Una es ic a disciplina de o , d'o gani zació d'in e encions i d'inicia i es és la egla absolu a pe a o es les qües ions sob e les quals el líde ha decidi . Aques a disciplina és assegu ada pel Chie Whip i els Whips nomena s pel líde . Només en qües ions de mo al social els dipu a s enen llibe a de o . Des de 1965, com es eu à desp és, el g up pa lamen a i de la camb a dels Comuns és l'enca ega de la designació del líde . El Cen al O ice és la màquina o apa ell del pa i , ideada pe Dis aeli el 1870 com a èplica de l'es uc u a c eada an e io men pels libe als. Es à in eg a pe pe manen s nomena s pel líde i di igi s pe un p esiden , un p esiden adjun , es ice-p esiden s i un eso e . El o men di e sos cen ena s de pe sones i man é una o icina egional en cada ede ació o à ea p o incial. El Cen al O ice juga, en p ime lloc, un impo an pape en la p opaganda i en la supe isió de la implan ació del pa i (publicacions, publici a , o gani zacions ju enils, escoles del pa i ... ). El pape p incipal és, pe ò, elec o al: elecció dels candida s en elació amb les associacions locals; o gani zació i inançamen de la campanya elec o al... Finalmen , é una unció de ece ca i es udi polí ics a a és dels comi ès consul ius, esponsables da an el líde , i enca ega s d'es udia la línia polí ica a segui . L'anàlisi de les es uc u es o gani za i es del pa i conse ado mos en que el g up pa lamen a i i més conc e amen el líde i els seus col·labo ado s di ec es juguen el pape p edominan . Realmen o a l'eno me maquinà ia que és el pa i conse ado es à en mans del líde . La designació del líde conse ado ha es a no malmen el esul a d'una coop ació pu a i simple. Fins a 1965 e a designa , eò icamen , pe o s els pa lamen a is, els u u s candida s i el comi è execu iu de la Unió Nacional. En la p àc ica l'elecció s'e ec ua a de o ma mis e iosa pe un ce cle màgic de memb es in luen s del pa i . Des de 1965 l'elecció ecau so a la esponsabili a del g up pa lamen a i de la camb a dels Comuns, a a és d'un p ocedimen o ça complex que compo a es o acions (en la p ime a cal ob eni majo ia absolu a i un 15% més de o s; en la segona només majo ia absolu a; i en la e ce a, els es candida s més ben si ua s compe eixen pe la majo ia ela i a que es ans o ma en majo ia absolu a a a és d'un mecanisme de doble o ans e ible). En la p àc ica es man é o ça la in luència dels memb es més des aca s del pa i (que a en p omou e l'elecció iom al de Ma ga e Tha che el 1975) i del líde dimissiona i (que sembla ha e in luï de mane a de e minan en la designació de John Majo com a successo de M. Tha che ). Fins a 1975 el líde designa es man enia sense lími de emps ins la se a mo o la se a dimissió olun à ia ( aons de salu an o ça la dimissió de Chu chill el 1955 i de McMillan el 1963, i aons de acàs polí ic a en po a a la dimissió d'Eden el 1957, Home el 1965 i Hea h el 1975). Des de 1975 es a in odui la egla de la eno ació anual del manda del líde , que, en la p àc ica, només se eix pe oga a un líde desac edi a a dimi i . També el ma eix mecanisme d'elecció de l'onada conse ado a, an e ocedi elec o almen i polí icamen les posicions del SNP, que aconsegueix, pe ò, man eni en e el 10% i el 15% dels o s d’Escòcia du an els ui an a. De mane a simè ica al SNP, el pa i nacionalis a gal·lès, el Plaid Cym u (PCy), unda el 1925, aconsegueix ambé en els anys se an a. esul a s Polí ics i elec o als mes impo an s. El País de Gal·les o ma pa dels ells cen es indus ials es uc u almen dèbils de la G an B e anya, mo iu pel qual es essen eix més de les c isis econòmiques que es succeeixen en el conjun del país. Els ac o s econòmics jun amen a un di ós sen imen nacionalis a -més accen ua en els e enys cul u al i lingüís ic- impulsen el Plaid Cym u a aconsegui supe a el 10% dels o s de Gal·les a pa i de 1974 i a man eni ep esen ació en el Pa lamen b i ànic des d'aques momen . En el cas del País de Gal·les la de olu ion és ebu jada àmpliamen (41,2% d'abs enció; 11,9% a o ables; 46,9% con a is) pe ò no p o oca un o e océs elec o al del PCy que aconsegueix man eni -se al ol an del 10% en els anys ui an a. Finalmen , a la I landa del No d la di isió del país i el con lic e en e p o es an s i ca òlics de e mina l'es uc u a del sis ema de pa i s, que és p o undamen di e en del b i ànic. Fins el 1972 el pa lamen au ònom d'I landa del No d (S o mon ) es a a in eg a pe un pa i dominan , el Uls e Unionis Pa y -que ag upa a la majo ia p o es an ilo-b i ànic-, i pe i es ep esen acions nacionalis es i labo is es. La suspensió del pa lamen egional i el pas de l'Uls e a la u ela di ec a del go e n de Lond es p odueix el encamen del pa i unionis a (O icial Unionis Pa y, que man é es e s lligams amb el pa i conse ado ; Democ a ic Unionis Pa y, que so a la di ecció de Ian Paisley man é ac i uds de con on ació amb els sec o s cà òlics pa ida is de la euni icació i landesa; i el Vangua d Unionis Pa y que man é elacions amb les o macions pa amili a s p o es an s), i accele a la c eació del Pa i socialdemòc a a i labo is a so a l'impuls del mo imen ca òlic dels d e s ci ils. Les eleccions de l'assemblea consul i a cons i uen de l'Uls e el 1975 o e eixen uns esul a s ben di e en s de l'an ic esquema de pa i dominan : dos pa i s, unionis es o icials i socialdemòc a es labo is es, es si uen en e el 20% i el 25%, i dos pa i s més, els unionis es democ à ics i l'a an gua da unionis a, es si uen en e el 10% i el 15%. En les eleccions gene als b i àniques, els unionis es o icials es e amen lliga s al Pa i conse ado són àmpliamen majo i a is en l'Uls e . EL BIPARTIDISME BRITÀNIC Malg a que algun au o (Klaus Von Beyme) inclou el sis ema de pa i s b i ànics dins el plu alisme mode a en el què els pa i s al e nen en el go e n sense coalicions; Sa o i (Pa idos y sis emas de pa idos, 1980) obse a que, malg a que en els anys se an a la ecupe ació dels libe als i el so gimen elec o al dels nacionalismes escocès i gal·lès sembla en posa -ho en qües ió, a pa i de les eleccions de 1979 es ecupe en o es les ca ac e ís iques del sis ema bipa idis a ela i amen pe ec e que ha es a adicional a la G an B e anya. El bipa idisme b i ànic, com de e o s els sis emes bipa idis es, és un enomen discu i quan s'in en a de p ecisa les se es ca ac e ís iques. En e 1945 i 1970 els conse ado s i els labo is es ag upen ells sols el 90% dels o s en o es les eleccions. A pa i de 1974 no aconsegueixen a iba al 80% pe ò no apa eix ampoc una e ce a o ça que inquie i el epa imen en e els dos g ans pa i s. Els es udis elec o als b i ànics (R. Rose: Elec o al beha io , 1974; D. Bu le D. S okes: Poli ical Change in B i ain, 1976 ...) dis ibueixen ambé en e conse ado s i labo is es els o s de les di e ses classes socials.