Societat civil i estat a la filosofia del dret de Hegel

Socie a ci il i Es a a la iloso ia del d e de Hegel Ramon VALLS Uni e si a de Ba celona Wo king Pape n.67 Ba celona 1993 I. RELLEGIR HEGEL COM A CLÀSSIC L'in e ès pe la elec u a dels clàssics del pensamen es eno a en cada. can i his è ic. El asbals que es em i in com a conseqüència, pe una banda, de l’en onsamen econòmic i polí ic d’allò que alsamen se'n deia món socialis a, que no e a al a cosa que una es anya espècie de capi alisme d'es a sense socie a ci il i, pe al a banda, el desc èdi induï pe aquell en onsamen sob e les doc ines que s'u ili za en pe legi ima un es a o ali a i que ges iona a di ec amen i en exclusi a l’economia, o gene an així una oliga quia bu oc à ica, p odueixen una mena de deso ien ació que és ca ac e i zable com a pè dua de les coo denades. No solamen les pe sones i les ins i ucions polí iques i socials, sinó ambé les doc ines, es de inien espec e del mu -a a enso a - que sepa a a e icalmen els dos móns. I enca a que l'al e eix de pa ició ho i zon al en e no d i sud, o en e desen olupamen i subdesen olupamen , sembla subsis i , ampoc no és senzillamen així, pe què el subdesen olupamen s'ha es ès pel no d-es , al qual conside à em desen olupa , al ma eix emps que se'ns han e p esen s g ans illes de misè ia c eixen dins l'opulen no d-oes . Com s'o dena a a o això? On són les coo denades que ens han de se i pe pa la -ne amb sen i mínimamen compa i pe an es pe sones di e en s i que an que a ui ens eiem obliga s a iu e jun s en un món de on e es més esbo zades que sup imides? Quan un enomen d'aques ipus es p odueix, es eno a l'in e ès pels clàssics, pe què de la se a iquesa de con ingu se'n des aquen en la c isi aspec es ins a a amaga s o menys obse a s. La Filoso ia del D e de Hegel o e eix en aques a si uació pau es d'o denamen i d’in e p e ació de l'expe iència social i polí ica que d'en ada podem conside a an iquades, puix sabem ben bé que o en pensades amb la in enció de comp end e la socie a que so gia a començamen s del segle XIX com conseqüència de les e olucions indus ial i ancesa. Resul a, pe ò, que si assagem. l’aplicació al p esen d'aquelles pau es suposadamen an iquades, ob enim no es sugge ències. Sembla ins i o , al menys en de e mina s momen s, que Hegel a millo la asca in e p e ado a de l’ac uali a que al es eo ies c onològicamen pos e io s; i això és així pe què l’e iden ossude ia dels e s que ens han du a la si uació ac ual s'ha mos a indi e en a les p e isions que anuncia en un al e cu s i a les olun a s polí iques que el olien al e a . Po se al la pena doncs dedica una es ona a e el modes expe imen men al de mi a l’ac uali a amb ulle es hegelianes. Cosa que pe ce ja he comença a e poques línies més amun , quan he desc i la di un a Unió So iè ica com un capi alisme d'es a sense socie a ci il. Val a di que, mi a així, allò e a una con adic io in adiec o, una eali a b u a o eali ä que no e a eali a e ec i a (Wi klichkei c . més a all p.38), sòlida i ope a i a, pe què olia se uni e sali a (es a ) sense pa icula i a desen olupada (socie a ci il). Pe això l’es a so iè ic no podia passa a “l’elemen de la pe manència” ni menys enca a se i e e sible (c in a pg. 25 i 31), és a di , no podia du a pe manca d'esquele e i ablemen acional. És cla que l’òp ica que Hegel ens po o e i consis eix en coo denades concep uals i no pas geog à iques. Les que se'ns han enso a , en can i, enien l'a an a ge de se concep uals i geog à iques al ma eix emps, cosa que les con e ia un ca àc e in uï iu i més ealis a. Pe ò en qualse ol cas aquell ac amen hegelià, di e enciado i a iculado a la egada de socie a ci il i es a , és enca a il·luminado . Demana, pe ò de l’es udiós mol a paciència i que posi en e pa èn esis els òpics an ihegelians di ulga s pe la igno ància poppe iana i l’i acionalisme pos mode n. Mol s in el·lec uals, que e i ablemen no han pe du gai es ho es en l’es udi de Hegel, sen en ce a necessi a de ci a -lo, pe ò el segueixen con emplan com a gos mo (com ho o en en al es emps Maquia el, Hobbes o Spinoza), és a di , com a objec e de às ic. Respec e d'una al cosa cal de ini -se pe dis ància i allunyamen , puix a ningú no li ag ada se i lla d'es a alis a i menys enca a de o ali a i. C ec pe ò que el e e de o ali a isme és injus si hom l'ad eça a Hegel ma eix; no an el d'es a alis a (amb mol s ma isos que eu em). De o a mane a an icipo que on Hegel conse a més in e ès és p ecisamen en l’a iculació (o en les mediacions, com ulgueu) en e socie a ci il i es a ; i no an en el ac amen . de l'es a en si ma eix. II. SOCIETAT CIVIL I ESTAT: PRIMERA APROXIMACIÓ Socie a ci il i es a són doncs, pe descomp a , les pa aules clau que o ien en el nou in e ès pe la Filoso ia del D e de Hegel (1) o sub a llan , pe la me a pa , la “i” d'aques a conjunció. Així doncs, comença é pe e un p ime desen olupamen ap oxima iu del lligam en e o s dos e mes. Di d'al a mane a, comença é a especi ica la o ma com socie a ci il i es a es dis ingeixen un de l’al e, o esul an pe ò insepa ables, i com s'a iculen jun amen , o gene an una dinàmica en la qual po se enca a ens obem imme sos. Segons Hegel, la socie a ci il com a con adis in a de l'es a és un enomen especí icamen mode n, c onològicamen pos e io a ell, pe bé que li és lògicamen an e io . Quan la socie a .ci il apa eix a Eu opa en l’època del Renaixemen com a mode o iginal de sa is acció de les necessi a s humanes (mode que hau em d'especi ica més enda an ), aques a socie a s'es ableix com una espècie d'o ganisme ben di e encia , que s'o igina a l'in e io de la ella o gani zació polí ica ja exis en i que, en el si d'ella, a iba a al pun de di e enciació que e a guanya ida p òpia i a c éixe pel seu comp e. Men es an l'o ganisme polí ic mode n pe la se a banda, i de e uc, es eu obliga a eno a -se i especiali za -se pe al de pode con iu e amb la no a socie a . Es a di , l’o gani zació polí ica medie al ha de muda -se en es a mode n i, si no ho a, cau en mans dels es a s ja mode ni za s ( ellegiu, si us plau, Maquia el). L’enè gica cen ali zació p òpia de l'es a mode n acaba amb la dispe sió medie al del pode i, ha en -lo condensa en el sobi à (desp és la sobi ania can ia à de esidència), el posa al se ei de la no a socie a o c ean pe a ella l’espai d’Independència, de pau ci il i de segu e a ju ídica que ella necessi a pe a la se a expansió au ònoma. La socie a ci il pe la se a pa p opo ciona a l’es a nous a ilugis bèl·lics i adminis a ius pe al que el polí ic desen olupi i posi al se ei de la socie a el nou a de gue eja amb a mes p òpies i de go e na mi jançan una adminis ació pública o amen p o essionali zada (bu oc àcia). I pel e que la socie a ci il, p o egida pe l'es a , p ocu a als indi idus p ospe i a i benes a ( ellegiu a a Hobbes i conside eu les dues llis es ben con aposades dels mals que es segueixen de l'es a de na u a i dels béns que es segueixen de l'es a ci il), e ibueix a l'es a pe la p o ecció ebuda d'ell o o e in -li pe la se a banda una no a legi imació. Així, la legi ima mode na no es a à més des de la eligió i la mo al ( al a di , des de la eligió i mo al ebudes, eclesiàs iques), sinó des de la llibe a de pensamen i de pa aula, pe ò ambé des de la llibe a de come ç i la u ili a ( ellegiu Spinoza). El benes a mode n po sen i -se po se he eu d'aquell benes a que A is ò il a ibuïa a la polis, in e p e a a a com a iquesa i con o so a una òp ica p e alen men u ili a is a. Hegel ecull aques es e lexions sob e la mode ni a an e io s a ell pe ò pensa, i aques a és la se a apo ació in e p e a i a més o iginal i especí ica, que la socie a ci il mode na, malg a eclama de l’es a , amb o d e , p o ecció i no inge ència, ocupa a la egada un lloc pe se subo dina espec e de l’es a . Demana p o ecció con a les o ces dissol en s que li són in ínseques (el pa icula isme), pe què l'egoisme pa icula is a sense la coacció legal a ia impossible l’es abili a que el nou o d e econòmic an complex necessi a (segu e a ju ídica)- Pe ò demana ambé al ma eix emps que l'es a no es passi en la se a p o ecció, pe què la dinàmica expansionis a de la no a economia necessi a llibe a de mo imen s pe a les p òpies inicia i es. Pe icions o es dues acionals, pensa Hegel, enca a que de signe con a i; pe això cald à ponde a -les bé pe al de oba -ne la jus a p opo ció. L'au osu iciència o au a quia de la socie a ci il és pe an mol de icien compa ada amb l'au a quia clàssica de l’o denamen polí ic, pe bé que l'au osu iciència (Selbs ändigkei ) de l'es a mode n ampoc pugui se an absolu a com l'au a keia que A is ò il a ibuïa a la polis clàssica abans de que la socie a ci il es desen olupés (2). La acionali a , i amb ella l'au a quia, au a a en p ime e me en el conjun dinàmic que o men socie a ci il i es a , pe ò com sia que aques conjun és desp és ine i ablemen p ojec a cap a l’es e a de les elacions in e nacionals, allí o na a pe d e l'au a quia. En el con ex de les di e ses nacions, l'es a deixa alesho es de dona cos a la uni e sali a i esde é una pa icula i a en e al es (FD 313). Els es a s en el con ex in e nacional es oben en es a de na u a o gue a po encial, i és so a aques condicionamen com l'es a -nació pa icula es oba inse i en la dinàmica global i imp e isible de la his è ia mundial. En aques espai més ampli, Hegel jun amen amb mol s con empo anis seus pensa que el gène e humà s'o ien a cap a o mes supe io s i u u es de acionali a i de llibe a . Pe ò aques a espe ança, o i ésse acional, eu solamen una abs acció. La iloso ia no po p e eu e les o mes conc e es que el u u demana à (FD, p e . p. 52-54 . cas .). No po dona lliçons de u u ologia polí ica, pe ò po il·lumina el p esen en -ne eu e els impo an íssims componen s de acionali a dinàmica que ce amen con é. A a bé, l'es adi de desen olupamen que la socie a ci il i l'es a ha ien assoli en emps de Hegel, i o p escindin de momen de l’àmbi in e nacional, con emplen sepa adamen aques es dues eali a s ben di e enciades. Hom eu que la socie a ci il es desen olupa segons una lògica in e na de pa icula i a , men e que a l'es a li co espon la eali zació dels alo s uni e sals, el p ime dels quals és la llibe a en un sen i , indi idual i social ensems, que ul apassa la llibe a me amen u ili à ia del libe alisme. La llibe a al com Hegel la concep ha ia es a ja doc inalmen desen olupada pe Rousseau, Kan i Fich e (3), ha ia es a polí icamen inaugu ada pe la e olució ancesa i s'es abili za a i s'es enia pe o Eu opa en o ma de mona quies cons i ucionals d'inspi ació napoleònica. Dins aques con ex his ò ic ben p ecís (nous nacionalismes subsegüen s a les gue es d’independència con a els ancesos, hegemonia p ussiana en ascens, deba cons i ucional a Be lín, p essions es au acionis es des de Viena), Hegel con empla com pa icula i a i uni e sali a es necessi en semp e mú uamen en o s els o ganismes complexos i ben desen olupa s. Cap de les dues po abso bi l'al a, sinó que s'in e accionen. i es je a qui zen pe elles ma eixes. I quan la socie a ci il s'in la amb els seus èxi s, cega com és a la uni e sali a i al alo especí ic de la polí ica, p odueix una legi imació de l’es a que, com a me amen u ili a is a que és, esul a cu a. La socie a ci il p ojec a sob e l'es a la ca ego ia del con ac e ci il, p òpia del d e p i a , i engend a així la eo ia del pac e com a o igen del pode polí ic; eo ia que Hegel conside a o almen e ada, malg a les se es simpa ies pe Hobbe (4), pe què é un supòsi als que és l'a omisme social que desp és aglu ina mi jançan el eble a i ici del pac e. I és ben ce , c eu Hegel conjun amen amb A is ò il (5), que l'es a de desag egació an e io al pac e, al com l'imagina l'indi idualisme mode n, amb la icció que anomena "es a de na u a", mai no ha exis i ni exis eix pe què se ia in ahumà. L’ésse humà en e ec e semp e neix, iu i mo dins un incle social més o menys complex. Cal pe ò e a enció a aques a classe de eo i zacions indi idualis es pe què, d'una banda, exp essen una dinàmica eal de la socie a ci il, endència que en sí o i ualmen és acional i que l’es a ha de espec a i àdhuc se i ; pe ò pe al a banda les eo ies del pac e exp essen una ce a endència de la socie a ci il a conceb e-ho o a la se a mane a i a subo dina així l'es a a ella, cosa que ja no esul a acional. La socie a ci il s'omple la boca amb la pa aula “llibe a ” i en nom d'ella a on a l'es a (la esis ència “ci il” al pagamen d'impos os és un signe d'aques a endència (FD 184 A g.); e ela la ceguesa social da an els alo s i inali a s especí icamen polí ics). Tanma eix el alo llibe a que l’es a ha de p omou e és mol supe io a la llibe a de come ç o a la llibe a econòmica que la socie a ci il demana. La na u a acional de l'es a , en e ec e, el incula pe se a la digni a , emancipació i igual au onomia mo al de l'ésse humà, les quals es en desa eses pe la sola dinàmica de la socie a ci il essencialmen o ien ada al p o i pa icula . La llibe a supe io pe d ia el seu ò gan especí ic de p omoció, si la se a cu a os abandonada a la sola inicia i a de la socie a ci il i a la p i aci a . De momen n'hi ha p ou amb aques a p ime a ca ac e i zació de la iloso ia hegeliana en o n a com es p odueix l'a iculació, ecunda i con lic i a a la egada, de socie a ci il i es a . Desp és hau é de de e mina més conc e amen i documen a aques a concepció a a exposada mol sinòp icamen . Pe ò pe e -ho, cal emun a -se p ime una mica més amun , al ma c eò ic gene al en què Hegel insc iu la se a doc ina social i polí ica. Reco do que, a bas an s anys, No be o Bobbio es p egun a a a Nàpols, en un cu s al qual jo assis ia, si la iloso ia hegeliana del d e e a una iloso ia eminen men polí ica. I jo em con es a a in e io men la p egun a amb la banali a que aques a iloso ia és eminen men ilosò ica pe mol que di igeixi la se a a enció p incipal a les ans o macions socials i polí iques subsegüen s a les e olucions ancesa i indus ial. Fem doncs, pe un momen , iloso ia "pu a". III. INSERCIÓ DE LA FILOSOFIA SOCIAL EN EL SISTEMA Des del p òleg i els p ime s pa àg a s (FD 2) la Filoso ia del D e de Hegel apel·la a la lògica, com a p ime a pa del seu sis ema ilosò ic, pe què en ella es cimen a la cien i ici a del discu s. El ex apel·la ambé con ínuamen a la o ali a del il sis emà ic (6) que des la Lògica i o passan pe la Filoso ia de la Na u a i pe la Filoso ia de l’Espe i subjec iu condueix ins al concep e de llibe a , el qual. és pe una banda l’acabamen de la Psicologia hegeliana (espe i subjec iu) pe ò pe l'al a banda és p ime a ped a de o el ac a ilosò ic de l'espe i objec iu o Filoso ia del D e . El d e , cal eco da -ho, es de ineix hegelianamen com “exis ència de la llibe a ”, és a di , com objec i ació ex e na i social, ins i ucionali zada i així es abili zada de la llibe a . (L'es a es diu es a -S aa - pe què es abili za l'o d e social, l'assegu a i el ixa). Sense la inse ció de la doc ina social i polí ica en la o ali a sis emà ica, pensa Hegel que el seu llib e no se à comp ès (7), ni el lec o pod à copsa la o ça i solidesa de l’a gumen ació. Di senzillamen : si hom no ol cau e en sen imen alismes pa iò ics omàn ics, que en aquell emps p oli e a en a Be lín en els mo imen s es udian ils (Bu schenscha en) i en les cà ed es uni e si à ies (p.e. F ies), cal e l'apologia de la acionali a . L'i acionalisme de l’època s'alimen a a del nacionalisme an inapoleònic i el eacciona isme con a e oluciona i es mani es a a pe exemple en la Wa bu ge es de 1817 o en els aco ds de Ka lsbad de 1819) (8). Si hom olia se doncs idel a les exigències de la acionali a i de la llibe a , calia ce ca la se iosi a p opo cionada pel concep e igo ós. Aques pun d'anco a ge en el concep e és ce amen essencial i, o eclaman -lo, Hegel se sap idel a la adició occiden al, que hom po emun a ins a Pla ó, puix la iloso ia semp e és g à ida de la p o es a pe l’execució legal de Sòc a es. Si l'o d e legal (i social) ha de se ju ja i a alua (legi ima o c i ica pe la aó), cal e -ho des d'una ins ància di e enciada i supe io que Hegel kan ianamen anomena "concep e" i " aó". I pe què aques concep e o acionali a és anma eix immanen a "la cosa", Hegel ebu ja à el nom i la noció de d e na u al que Kan enca a emp a a; en el í ol del seu llib e enuncia à al nom adicional de “D e na u al” o subs i uin -lo pe “Filoso ia del D e ”; una denominació que ell no in en a pe ò ulga i za (9). Dins del llib e, "d e na u al" se à subs i uï pe “d e abs ac e”. Així doncs, l’objec iu de la iloso ia social de Hegel consis eix en mos a la acionali a d'allò exis en en el món humà del seu emps, la qual cosa solamen po e -se pel descob imen de la dinàmica cap a la llibe a . Cal pa la amb igo c í ic dels esde enimen s de l’època; cal anali za les ins i ucions nascudes d'aques s e s pe al de oba en elles l’es uc u a acional. I si la Lògica hegeliana ens dóna l'es uc u a dialèc icamen dinàmica, p òpia del concep e (les coses guanyen acionalmen no es de e minacions pe negació supe ado a de les elles), la Lògica de Hegel es po compa a (només compa a !) a la so ida pla ònica de la ca e na. La Filoso ia del D e signi ica alesho es el e o n a la ca e na, o sia, la eimme sió, a a il·luminada pe la aó, en la eali a social i polí ica. La acionali a dinàmica de les ins i ucions pos e olucionà ies pe me doncs in e p e a -les com a p océs cap a la llibe a i és d'aques a mane a com Hegel aconsegueix una doble inse ció: 1) inse ció de les ins i ucions mode nes en una his ò ia d amà ica del p og és de la llibe a en el món, i 2) inse ció de l’indi idu (que ou di o cia del seu món pe la eligió) en aques es ins i ucions pe ob a de la iloso ia, puix elles eali zen la inali a immanen de l’ésse humà, o sigui, llibe a en la in e dependència. Amb aques a ope ació eò ica Hegel es eu ell ma eix con inuado de la adició il·lus ada, de l’emancipació pe la aó al com ha ia es a o mulada pe Kan (10). En aques con ex Hegel po , ins i o , in e p e a amb sa is acció la se a pe sonal asca docen de p o esso - unciona i com una sanació sociali zado a del "subjec e eu opeu mode n" (el qual és en ex em indi idualis a pe la o ça in ínseca de l'au oa i mació de la llibe a ). La se a iloso ia, o en palesa la acionali a de les ins i ucions mode nes, econcilia à aques subjec e, c eu ell amb massa op imisme, amb el seu emps i el seu món. Es em a a en condicions d'en end e ambé pe què és essencial a aques a educació sociali zado a, la immanen i zació de la aó di ina en el món, amb la qual cosa Hegel es cons i ueix ambé en con inuado de Spinoza i es guanya la ma eixa quali icació, dec e ada pels eòlegs, d'enemic de la eligió i "gos mo " que ja s'ha ia guanya el jueu holandès (11). Allò di í és la llibe a , l’au ode e minació pu a (FD 22); l'es a i el d e només me eixen aques adjec iu escandalós en la mesu a en què la eali zin. D'aques a mane a Hegel ecull ambé i a se a la adició il·lus ada que o agi a la eligió eclesiàs ica de les qües ions públiques, pe ò Hegel ho a d'una mane a mol p òpia que esul a pa adoxal: a o a la eligió pe abso ció o diges ió (c . FD 270). I dóna pe ben sabu que els c is ians esiduals del Déu ascenden se an a almen es au acionis es com ho mos en els esde enimen s de F anca ( egna de Ca les X i e olució subsegüen de 1830) i d'Espanya (dissolució de les Co s de Cadis i es au ació de l’absolu isme pe Fe an VII; c . FD 270 amb el seu a egi ó). Cal pe ò sub a lla que, malg a la immanen i zació de la aó (di ina) en les ins i ucions polí iques p oceden s de la e olució ancesa, e olució es abili zada/es a ali zada pe Napoleó, i a despi ambé de la co esponen cancel·lació del d e na u al com a ins ància anscenden , Hegel no pe d els imp escindibles in e als que pe me en la unció c í ica de la Filoso ia del D e en on del pu posi i isme polí ic i ju ídic. El p ime in e al és especí icamen ilosò ic i au en la di e ència semp e p esen en e el concep e pu amen acional i l’enca nació d'ell en una con igu ació ins i ucional conc e a (FD 1). Pe ò a més, en el hegelisme, s'hi oba un segon in e al, an o més impo an que el p ime . Filosò icamen s'exp essa com a di e ència en e ep esen ació de l’en enimen i concep e de la aó, pe ò aques a di e ència no es queda en el e eny de la iloso ia "pu a" sinó que ob é una aducció social impo an íssima. Es ac a de la di e ència que sepa a bou geois i socie a ci il d'una banda, i ci oyen i es a de l'al a. La socie a ci il, i el bou geois que n'és el seu subjec e, són associa s pe Hegel a la ep esen ació de l'en enimen (semp e sepa ado a i ixado a de les de e minacions) la qual es lliga pe la se a banda a la pa icula i a i al pa icula isme ja esmen a s. L'o d e polí ic pe al a pa , i el ciu adà que n'és el seu subjec e, són associa s ai concep e acional (semp e dialèc icamen dinami zado ) i, amb ell, es lliguen a la uni e sali a . Oco e enca a un e ce in e al c í ic, in e io aques da e al p opi o denamen ju ídic mode n, pe què el d e com a eali zació ins i ucionali zada de la llibe a p esen a ell ma eix es a s di e encia s que donen lloc a con lic es en e d e s. El més p oblemà ic d'aques s con lic es, semp e dins la iloso ia hegeliana del d e , és el que so geix en e el d e a la llibe a de consciència (FD 30 N) i els al es d e s. Con lic e especialmen di ícil pe què no es deixa esold e amb l’expedien d'una senzilla p io i zació d'un d e sob e l'al e, com es a habi ualmen en els con lic es ju ídics. Admès que la llibe a de consciència és ce amen p io i à ia, es a la di icul a , pe què solamen esul a posi i able la se a p o ecció ex e na (FD 138). IV. SOCIETAT CIVIL I ESTAT: SEGONA CARACTERITZACIÓ La pa ella socie a ci il-es a és pe an el onc de la qües ió è ico-polí ica. Pe això el llib e i ula Filoso ia del D e és ealmen una iloso ia social, cosa ben cla a si pa em comp e en què allò més genè icamen social se'n diu "e ici a " (Si lichei , de Si e, cos um) en l'a go hegelià i l'e ici a ocupa o a la e ce a pa del llib e de Hegel i en a el seu g uix. L'e ici a s'en én com a incle eal i lògicamen an e io a qualse ol mena de pac e i comp èn es g ans ins i ucions: amília, socie a ci il i es a . Pe ò com sia que en el ac amen hegelià de la amília s'hi obse a una cla a endència d'aques a, ins i ució cap a la p i aci a , la pa ella socie a ci il-es a es a, com dèiem, la pa e i ablemen oncal de la Filoso ia del D e . El llib e pe ò des aca en el seu í ol la pa aula "d e " no pe cap ici, sinó pe què el d e , o ins i ucionali zan la llibe a com a alo absolu , e a se no ma social pe excel·lència. És la no ma social més explíci a i, pe la o ça coac i a. que li comunica l'es a , la més enè gica. D'aques a mane a es po en end e pe què Hegel dóna an a impo ància ai d e ; pe què és la p incipal mediació o a iculació en e socie a ci il i es a ; pe què la llei demanada pe la socie a ci il com a p o ecció del seu àmbi de lliu e ac i i a i com a ga an ia que ella ma eixa no po dona -se de les obligacions con ac uals, emana de l'es a . Ell la in odueix dins la socie a ci il mi jançan l'adminis ació, de jus ícia o con ibuin així a con igu a la ma eixa socie a . I pe això ambé es comp èn pe què la Filoso ia del D e és subs an i a i o ma pa essencial del sis ema ilosò ic. No cons i ueix una e lexió qualse ol sob e qualque objec e, d'aco d amb l'ac ual ús lingüís ic que ens pe me pa la de la iloso ia del ma ke ing o del passeja , sinó que la iloso ia, si és de e i a iloso a, ensopega à necessà iamen i ben a ia amb el d e com a a iculació p incipal de la ida humana. A a bé, o segui s'imposa una p ecisió mol especí icamen hegeliana. la pe ició de segu e a ju ídica (i de se eis) que la socie a ci il ad eça ai pode polí ic, pe ició, ce amen jus a i mediada pe les co po acions (que a ui en di íem Pa onal i Sindica s o Consell econòmico-social), es eu ul apassada pe l'ac i i a legisla i a. Quan l'es a ho és de e i a , és a di , quan és pode polí ic amb la necessà ia ene gia i e icàcia, eali za ambé una ac i i a posi i amen p omo o a del alo llibe a pe a o s (o d e s humans en gene al, di íem a ui) que excedeix la llibe a me amen libe al, única que concep i demanda el bou geois, el qual no eu es més enllà del p o i pa icula i del benes a ma e ial. Pe ò pel e que l'es a segons Hegel és l'únic ò gan ins a a exis en de eali zació e ec i amen eal, algui la edundància (wi klich), de la uni e sali a , no po limi a -se a co egi els excessos i les mancances ine i ablemen gene ades pel sis ema econòmic de la socie a ci il (misè ia ma e ial i mo al, a ui di íem ma ginali a i consumisme), sinó que exe ceix l'ac i i a polí ica que li és més p òpia i que solamen és concebuda pel ci oyen. Di d'una al a mane a: pe descomp a l'es a ha de e edis ibució del p oduc e social amb la se a mà ben isible, a ès que no n'hi ha p ou amb la mà in isible de la in e dependència en la gene ació i sa is acció de les necessi a s econòmiques, pe ò amb això no acaba la comesa de l'es a . Els alo s essencialmen lliga s, a la uni e sali a de l'ésse humà i a la se a digni a han de se p omociona s i no solamen p o egi s. La socie a ci il cegada pe l'in e ès pa icula no demana aques a segona p o ecció que eu com imp oduc i a i àdhuc es e ili zado a de l'ac i i a econòmica. Rebu ja pe an els impos os des ina s a su aga les despeses amb les quals c ea condicions de possibili a pe als p o i s i sa is accions més especí icamen humans (i ambé més inú ils ce amen des d'una pe spec i a me amen econòmica). Les mode nes ecnologies de eball han de c ea emps lliu e i no a u ; sense emps lliu e no hi ha llibe a (c . FD 67), pe ò el emps sol no bas a, pe què el pa icula isme cons i u iu de la socie a ci il epa i à desigualmen (a a o dels g ups amb més capaci a adquisi i a) el emps social allibe a pe la ecnologia i, semp e a la ece ca de més p o i , el coloni za à amb el consumisme. La inse ció en la lògica de la pa ella socie a ci il i es a pe me a Hegel con empla no solamen l'a iculació en e els dos e mes, sinó ambé la dinàmica de l'una i de l'al e i ins i o l'o igen d'una ce a con lic i i a ine i able en e o s dos. Aques a con emplació es p odueix o adsc i in la socie a ci il a la pa icula i a i a is o èlica del mo o que a au inalís icamen . 6) En esum, pe an , la idea è ica "és el concep e (objec iu) de la llibe a que ha esde ingu món exis en ( o handene Wel ) com una mena de segona na u a ex e io de l'au oconsciència, és a di , de l'ésse humà. Enca a, al 144, s'a egeix que allò è ic no és com. allò mo al ( o mal i in e io ) sinó que é un con ingu que, en an que concep ual, és necessa i i és ambé una eali a ex e io ben de inida o conc e a que "s'ele a pe damun de l'opinió subjec i a i l'a bi i"; aques a eali a és "les ins i ucions i les llei?. No a é un epàs de alla del ac amen hegelià de la amília, que endeix, em sembla, cap a una ce a p i a i zació. Al menys en l'esquema i zació ja es udiada que es oba a Enz3 198 N, ma imoni i amília no apa eixen explíci amen i cal suposa que hi queden abso bides allí dins el "momen " de les pe sones. Només de passada di é que Hegel ebu ja ai adamen la doc ina adicional que con empla el ma imoni com un con ac e (FD 161 A g.). Les elacions è iques onamen als mai no son ni poden se objec e de con ac e pe què els con ac es són sob e coses i mai sob e pe sones. Una pe sona objec e de con ac e se ia un objec e de possessió i pe an un esclau, un ésse humà ac a com a cosa(19). I més amun ja hem di que ampoc els es a s no poden eni el seu o igen en el pac e. Això és així en o s els casos pe què el incle social és p e i. Pel que a a la amília en pa icula , Hegel es udia, a més a més del ma imoni, el pa imoni i l'educació dels ills; un p océs, aques úl im, que els a anca de la amília i els inse eix en la socie a ci il. VIII. SUFICIÈNCIA I INSUFICIÈNCIA DE LA SOCIETAT CIVIL To nan a a inalmen al nos e assump e p incipal, cal epe i en p ime lloc que pe a Hegel la socie a ci il és un enomen his ò icamen mode n que de cap mane a po conside a -se com una con ingència his ò ica que an pod ia ésse com no. Enca na una dimensió necessà ia del concep e, la pa icula i a , i és el camp de eali zació del d e onamen al a la p opie a . La socie a ci il és pe an acional i, pel e que és en si necessà ia, a d o d'ho a 'ha ia d'apa èixe . Una egada apa eguda his è icamen , segons un o d e c onològic que no és l'o d e lògic (FD 182), és i e e sible, com ho és o enomen amb essència e amen acional(20). L'impo an 182 de la FD amb el qual. comença el ac amen de la socie a ci il, i n'és una isió de conjun , gai ebé no demana una explicació pe què de e l'hem es a en al lla g de o aques eball(21). Aquí c ida é solamen l'a enció sob e el e que Hegel en aques pa àg a no dóna p òpiamen una de inició de socie a ci il com pe oca ia. La mancança segu amen es deu al e que la socie a ci il, o i ésse un o ganisme di e encia dins la socie a , no acaba de eni una essència compac a, pe di -ho així. La pa icula i a n'és ce amen l'essència, pe ò la pa icula i a sola és una o ça disg egado a incapaç de e uni a . És cla que la socie a ci il de e no escla a, pe ò la se a pe manència, no l'hem d'a ibui a la pa icula i a sinó a la uni e sali a que ambé hi és p esen p ime en o ma d'in e dependència en la sa is acció de les necessi a s i en segon Roc pe imposició de l'es a mi jançan les lleis. Cal conside a pe ò que aques a dimensió d'uni e sali a oman en la socie a ci il com una espècie de e a ons amaga i si, a més, hem ap ès ja que "uni e sali a " en llengua ge lògic signi ica "es a " en el món social, esul a que l'es a és qui lliu a la socie a ci il de la dissolució. Tan és així que a a s'ha de e ben palès com el ac amen hegelià in en a e apa èixe el incle de p o ecció, si olem pa la com Hobbes, d'un lligam o almen lògic, necessa i i ine i able. Més conc e amen : sense l'es a la socie a ci il es desag ega ia ins a e -se pols. Resul a que els dos p incipis de la socie a ci il es i en en di eccions con à ies: un desag ega (com la ep esen ació), l'al e elaciona i uneix (com el concep e). S'en én alesho es pe què o segui Hegel po pa la "d'escissió de la idea è ica" o de "dissolució del concep e" (FD 184). Pe ò el que c ec més impo an enca a és que Hegel, con emplan aques aspec e de endència a l'esquinçamen en la socie a ci il no busca emei en l'es a alisme o ali a i. En ell hi caigué p ecisamen Pla ó pe què en obse a la o ca dissol en del pa icula isme no sabé oba -Ii el lloc i el a p osc iu e au o i à iamen . No, diu Hegel. La pa icula i a , o sigui la socie a ci il, é el seu d e i cal espec a -lo, i és p ecisamen a a és de la pa icula i a com la uni e sali a esde é eal: "En p omou e el meu i p omoc l'uni e sal el qual a la se a egada p omou el meu i". Aques s aspec es més nega ius de la socie a ci il jun amen amb el ebuig al o ali a isme es a al s'accen uen enca a més al 185 amb el seu a egi ó. IX. L’ECONOMIA COM A PRIMER COMPONENT DE LA SOCIETAT CIVIL En an a a en un ac amen més especí ic, la socie a ci il és abans que o un sis ema peculia de sa is acció de les necessi a s, és a di , un sis ema econòmic (FD 189 ss). El p ime e de la nos a o ma d'o gani zació econòmica és que ens obem a les an ípodes de qualse ol economia de subsis ència. To buscan -li ambé una a el lògica a aques a endència semp e expansi a o de uga enda an de la nos a economia, Hegel explica com el mode especí ic de coneixemen que li és p opi es la " ep esen ació de l'en enimen " i no el "concep e de la aó", la llibe a o mal i no la llibe a eal. La ep esen ació, en e ec e, sepa a i ixa, men e que el concep e dinami za i uneix. De la ep esen ació in el·lec ual p ecisamen en esul a el p océs de mai acaba (de la mala in ini ud, diu Hegel) que mul iplica inde inidamen les necessi a s pe una banda i di ideix el eball pe l'al a (FD 190 i 19 l). Un p océs que gene a ine i ablemen consumisme(22). To això e a se la base de l'ambigüi a dels esul a s de la socie a ci il mode na. C ea una espec acula iquesa Pe ò C ea ambé, de mane a igualmen in ínseca, una misè ia simè ica(23). La di isió del eball que, quan és ma e ial, po se subs i uï pe les màquines, o igina una dinàmica cap a un emps lliu e igualmen ambigu, com es eu en els in e ogan s que en nosal es susci a la lec u a del 193, p egun es pe ò que Hegel no es plan eja. Temps lliu e sí, pe ò pe a què? Signi ica necessà iamen a u pe a uns i consumisme pe a al es? Pe què no es c ea amb ell l'àmbi d'oci pe a les sa is accions supe io s de la cul u a, de l'a i de l'amis a ?. La mul iplicació de les necessi a s, omen a la cul u a o in ensi ica simplemen el p og és ecnològic? (FD 198). Igualmen la socie a mode na dóna lloc a una no a ciència mol p òpia d'ella: l'economia polí ica (F1) 189 N). Una ciència pe ce que, segons es llegeix allí, p odueix sa is acció in el·lec ual pe una banda, pe ( ) ambé às ic mo al pe l'al a. Un às ic que Hegel, enemic de mo alismes, no eu amb simpa ia pe què no en én com una ciència que o mula necessi a s "na u als" dels p ocessos po p o oca p o es es mo als. El g up de pa àg a s 199-208 dedica s a l'assignació de béns p oduï s (pa imoni) o e eixen un in e ès pa icula . To pa in del ca àc e social de la p oducció ( iquesa comuna: 199) a i ma la necessi a de la desigual a en el epa imen (200). Segueix el ac amen hegelià de les di e en s classes socials (millo di -ne es amen s, S ände): ag icul o s, indus ials i unciona is. Els p ime s són na u almen conse ado s, pe ò amb endència a indus iali za -se (203), men e els segons són na u almen libe als (204). Amb els unciona is hegelians sembla e e -se el mi e pla ònic del e¡ ilòso (205). Aques agmen acaba amb la necessi a d'escolli p o essió (207) i es a o segui la ansició a l'adminis ació de jus ícia mi jançan la necessi a de p o egi la p opie a p i ada (208). (Heus aquí una ípica ansició o Übe gang a l'es il de Hegel; cal nega la negació de la p opie a ). X. LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES COM A COMPONENTS NECESSARIS DE LA SOCIETAT Així doncs el sis ema de les necessi a s i llu sa is acció no és pe en e la socie a ci il. L'adminis ació de jus ícia i un segui de cossos in e medis en e socie a i es a la comple en. Cal eu e pe an que l'economia no ho és o en la socie a ci il. Adminis ació de jus ícia en pa icula , adminis ació pública en gene al i "co po acions" en són componen s igualmen necessa is. Sense aques es ins i ucions l'economia es dissold ia, puix pe la pugna de les pa icula i a s ens e o na ia a la gue a de o s con a o s. Hegel p ecisa a a en conc e com es du a e me l'acció p ese ado a de l'uni e sal. La a l'es a , o emanan des d'ell les adminis acions públiques i in oduin -les com a b aç, seu en la socie a . Pel que a a l'adminis ació de jus ícia, els pa àg a s 208 i 209 deixen ben cla que la p o ecció de la p opie a és la p ime a unció, no p io i à ia, que li co espon a l'es a , p ecisamen com a exigència de la p òpia socie a . Hegel s'a u a o segui en l'escla imen de què és llei (FD 211-218) pe passa seguidamen a l'es udi dels ibunals i amb ells del d e p ocessal (219-228). U qües ió en o n al ju a en la N al pa àg a 228 é un ac amen cu iós: el ju a és jus i ica com d e de l'au oconsciència, pe al que l'eso e isme judicial no la seg es i i so me i. A la FD de l'adminis ació publica se'n diu Polizei, e me que po se es co espon més a ia amb l'anglès policy que amb police. En qualse ol cas es adueix malamen pe "policia". N'hi ha p ou amb una lec u a supe icial del ex pe eu e que é allí un sen i ampli que es elaciona amb allò que a Espanya n'hem di "pode go e na iu", és a di , el pode que exe cien els minis es de Go e nació i els go e nado s ci ils. Ce que comp èn en p ime lloc el "pode de policia", enca ega de la p e enció dels delic es, pe ò é ambé la cu a de se eis públics, com la sani a , la bene icència, e c. L'odiosi a conna u al a la unció policial a di ícil equilib a degudamen el pode de la policia amb la llibe a (234). Pel que a als al es se eis públics, Hegel obse a que la socie a els eclama pe ò no en é cu a en i u de se a p òpia dinàmica egois a (235 i 236). Es po obse a un p ime ge men de d e labo al en el 236(24), pe ò sob e o és in e essan el ac amen de la bene icència publica, pe què en aques lloc hi apa eix, mol emb ionà iamen enca a, la necessi a d'una ce a edis ibució de la enda (237; c . ambé pe ò el 245) com a conseqüència de la con lic i i a labo al i de la misè ia que, jun amen amb la iquesa (243), gene a la socie a ci il. La dependència de Hegel espec e de on s angleses es a palesa en el 244 i 245. A l'acabamen d'aques a secció hi obem la necessi a que la o ça expansi a de l'economia mode na obi un espai de come ç ex e io i inalmen s'es engui pe l'oceà cap a la o mació d'un impe i colonial (246-248). El 249 ebla la doc ina gene al de la necessi a de segu e a i p o ecció que la socie a ci il demana i l'es a dóna mi jançan les adminis acions públiques. Les "co po acions", com a associacions que aglu inen in e essos pa icula s i ap open així la pa icula i a a la uni e sali a , an la mediació ascenden en e socie a ci il i es a . Val a di que si l'adminis ació de jus ícia i l'adminis ació pública en gene al són, com dèiem, el b aç amb el qual el pode polí ic s'in odueix dins la socie a ci il o con ibuin a cons i ui -la, les co po acions són el b aç ci il que in odueix in e essos en sí ma eixos pa icula s, pe ò gene ali za s, dins la polí ica. El ac amen hegelià de les co po acions (250-256) con inua l'es udi dels es amen s e abans (200-207); ex os que esul en a ui especialmen insa is ac o is i an pensa ins i o que ja e en anac ònics en el seu emps. Hegel es mou aquí en e eminiscències o enyo amen s g emials i la necessi a de no es co po acions que, po se pe l'ús que e en d'elles els eixismes, se'ns a an ipà ic. Tanma eix queda ben sub a llada la necessi a de cossos in e medis pe al que el bou geois no solamen es aci escol a pe l'es a , sinó pe què ell ma eix es ans o mi en ci oyen. To s aques s pun s solamen insinua s demanen pe si ma eixos un es udi més de alla . Aquí solamen han es a esmen a s pe al de dona una mos a supe icial de com Hegel encaixa els e s con empo anis, dins un con ex eò ic que pe me in e p e a -los com a po ado s, en el seu dinamisme, d'una ce a lògica objec i a. XI. CONCEPTE HEGELIÀ D’ESTAT Pel que a al ac amen hegelià de l'es a en sí ma eix dona é ambé unes indicacions mol sumà ies, pe bé que segons la ama que acompanya el nom de Hegel és mol possible que el seu pa e sob e l'es a exci i més la cu iosi a del lec o que la doc ina sob e la socie a ci il. També aquí a é p ime amen una b eu p esen ació del ex (257) en el qual Hegel de ineix l'es a (25). In e p e o que en la p ime a p oposició del ex s'hi con é la de inició sence a. To el que segueix és una explanació que en essal a les dimensions cons i u i es. En p ime lloc doncs, la de inició p òpiamen di a: "L'es a és la eali a e ec i a de la idea è ica". El lloc sis emà ic, i pe an p opi, on Hegel s'explica sob e el signi ica dels mo s que in e enen en aques a de inició és la se a lògica, la qual e a se , en un ce sen i , el dicciona i del llengua ge ilosò ic hegelià. Aquí dono les e e ències en la e sió ab eujada d'aques s concep es que el ma eix Hegel en eu a l’Enciclopèdia de les ciències ilosò iques: 1. Reali a e ec i a, (Wi klichkei ; Enz3 142 ss) = "Uni a esde inguda immedia a de l'essència i l'exis ència(26), o de l'in e io i l'ex e io ". Explico: Hegel di e encia els mo s Reali ä i Wi klichkei ( g. Enz3 6 N). La Reali ä pe any a la lògica de l'ésse (Enz3 91) i és pe an qualse ol cosa amb la qual ens opem immedia amen ; signi ica doncs " eali a b u a", sense més especi icacions. Wi klichkei en can i, que aduïm pe eali a e ec i a, és una eali a quali icada, l'aspec e ex e n o exsis ència de la qual, al com se'ns p esen a immedia amen mani es a una adequació eeixida (esde inguda) amb l'essència que li és in e io i que és el concep e d'aquella cosa. Exemple pla ònic: un cos ben o ma , un a le a. El cos de l'a le a, en e ec e, és com ha d'ésse un cos humà; en ell hi esplandeix la humani a (bellesa = splendo e i); és com una mena de p o o ipus i pe això es e ec iu, wi k , en la se a acció. Un coix en can i no és modèlic, no és com hau ia d'ésse , la se a exis ència no es co espon amb la se a essència es mou de gai ell i sense e ec i i a . 2. Idea (Enz3 213 ss) = "El e ade en i pe a sí, la uni a absolu a del concep e i de l'objec i i a ". Explico: en la idea culmina allò lògic, és la in el·ligibili a pu a de la o ali a màxima abans de so i de si en la na u a ísica. És el e ade pe excel·lència, en e amen ac ual (en si, pe a si), pe què en ella s'hi oba l'adequació màxima i úl ima (absolu a) en e in el·ligibili a i eï a . No és pe an una uni a o a e a de simplici a (cosa que exclou ia l'adequació), sinó que essen o ali a és uni a i di e ència ensems. 3. È ica (Enz3 233 i 513; FD 142) = Idea com a olun a que es dóna a sí ma eixa les p òpies de e minacions, és a di , com a olun a lliu e o llibe a . Quan aques es de e minacions són indi idus lliu es que iuen lliu emen uni s hi ha e ici a , hi ha espe i . L'es a doncs com a culminació de l'e ici a es de ineix genè icamen com a eali a e ec i a en el sen i explica , pe ò no és ampoc qualse ol eali a e ec i a sinó la que és eali zació eeixida d'allò que en l'o d e del coneixemen és la acionali a màxima (idea) i més p ecisamen ací com a idea p àc ica, és a di , com a comuni a de olun a s lliu es. L'explici ació de la de inició que el ex a o segui conco da pe ec amen amb el que acabem de di : a) L'es a és espe i è ic. Espe i en Hegel és el "concep e més ele a dels emps mode ns" amb e iden s a els eològiques. Es uni a d'allò que s'ha di e encia . És comuni a lliu e d'indi idus llu es, no ja en el e eny pu amen lògic o e e n, sinó en la mundani a empo al. b) L'es a és olun a . Pe any pe an a l'o d e de la p axis o acció que dis ingim de l'o d e del coneixemen . No és olun a com a acciden o quali a a egida de nou a una subs ància cega, sinó que és la subs ància ma eixa de l'uni e s (no a e sió de la subs ància spinoziana) que ac ua conscien men , o saben el que ol i en -ho eali a ací p esen . c) L'es a és cos um è ic. L'espe i - olun a iu d'una mane a immedia a (és a di , com a ésse ) en la comuni a que ell s'ha dona com a cos seu. Aques cos és en p ime lloc cos um è ic, és a di , es il de ida que aplega i de ineix una ida col·lec i a. d) L'es a és, pe ò, olun a p àc ica mani es a o e elada; la se a eali a i la se a acció són anspa en s; no exclou, pe an , la dimensió cognosci i a. Això ol di que l'acció polí ica no és p axis inconscien , ins in i a o sen imen al, sinó cla a. I és conscien de si en el a annà dels indi idus que s'hi iden i iquen. Ells són així sa iesa polí ica; posseeixen un sabe que els depassa com a indi idus pe què és sabe no con empla iu sinó ac iu, i que a comuni a . e) L'es a és inalmen ac iu en e s si ma eix mi jançan aques a annà. La disposició d'ànim o ac i ud habi ual dels indi idus iden i ica s amb la se a comuni a a de mi jance a d'una acció que p o é de la eali a polí ica i acaba en ella. Els indi idus oben en aques a annà, de mane a gai ebé na u al la se a p òpia essència, és a di , el seu ésse més e i able, la se a millo eali zació. Fan del i de la comuni a i p opi, de les asques comuni à ies eina se a. ) De o plega es desp èn que la llibe a dels indi idus solamen és eal en llu inse ció en la comuni a i mi jançan aques a, en la llibe a absolu a de la subs ància. C ec que una bona il·lus ació d'allò que Hegel diu ací amb el seu llengua ge en e essa , segueix essen -ho el discu s que Tucídides(27) Posa en boca de Pe icles en la ce imònia une à ia en hono dels mo s pe la ciu a d'A enes. Els a enencs oben en llu polis, a elada an en els mo s com en l'amo comú al logos, llu millo ésse i el seu allibe amen . La no a al pa àg a enllaça p ecisamen amb les on s clàssiques. Pe ò no solamen això; la no a em sembla impo an pe què ensenya a més que la comuni a p esen , al com la i im ací i a a, no és la o ali a d'ella ma eixa. S'es én més enllà en el emps; pe ò sob e o s'a ela en p o undi a en el di í que habi a l'obscu i a dels mo s que ens p ecedi en i habi a ambé, com a llum de olun a acional, en l'espe i col·lec iu. El sen imen o disposició e e encial que ens iden i ica amb aques es dimensions sac es de la ida col·lec i a és la i u polí ica. En ella s'hi a p esen l'exigència è ica de les inali a s comunes. No a é més desen olupamen s del concep e hegelià d'es a . En bona pa ja han es a e s quan hem especi ica la se a elació amb la socie a ci il. Una cosa pe ò sub a lla é amb èm asi: la de inició que acabo de comen a encapçala un p ime agmen de l'es udi hegelià de l'es a on es ac a d'ell de la mane a més gene al possible. Val a di que ac a d'allò polí ic sense més, abans de ac a especí icamen de l'es a conc e o de l'es a -nació al com és mode namen amb la se a o gani zació in e na, amb les se es elacions amb al es es a s pa icula s i amb la se a inse ció dins d'un cu s his ò ic que el p ojec a cap un u u bui de conc ecions. Di d'una al a mane a, l'es a -nació és solamen una eali zació de la comuni a polí ica, no la eali zació. I pe què és solamen una eali zació pa icula (341), esul a "ideal" en el sen i que Hegel dóna a aques adjec iu quan esmen a el ini manca de e i a úl ima i desubs ancia . XII. ABSOLUTESA I NO ABSOLUTESA DE L’ESTAT De la pe i a imme sió que acabem de e en el concep e hegelià d'es a se'n dedueixen algunes conseqüències en o d e a aquella an emenada di ini zació hegeliana de l'es a . Pe comença pod íem di que la di ini zació hegeliana de l'es a exis eix ce amen , pe ò no és pas més g an que la que Hobbes a ibueix al seu Le ia han(28): déu mo al sob e la e a. Pe ò pel que a a Hegel, la di ini a o absolu esa, allò que de e i a és p incipi pe què s'aguan a sol, pe què es mou sense se mogu , és la llibe a com au ode e minació pu a (FD 21-24). Pe ò cal no pe d e de is a que aques a llibe a no és soli ud, sinó oba -se a si ma eix en l'al e (bei sich im Ande em). Pe això quan la llibe a es a eal i e ec i a es a comuni a o bell lligam(29). A a bé, en se la polis la comuni a més pe ec a(30), esul a que la o ma mode na de polis que en diem es a és enca a més pe ec a que l'an iga pe què ha desen olupa la socie a ci il. Pe això l'es a és di í pe què en ell au l'au a quia mode na i pe què és l'úl im ins ància objec i a a què podem apel·la . Pe ò és ambé déu mo al, pe què l'enca nació de la uni e sali a , que ell és, ecau en la pa icula i a . La uni e sali a au exigi i amen (di ia l'escolàs ic) en allò polí ic, pe ò quan aques a exigència es a es a -nació pa icula no la eali za plenamen . N'és eali zació màxima ( ins a a), pe ò es a enca a la uni e sali a pe eali za . Pe això es a ambé l'ho i zó u òpic de la pau pe pè ua. En la p ime a mei a d'aques eball hem epe i que la compe ència p io i à ia de l'es a és assegu a i p omou e els alo s lliga s a la uni e sali a dels humans, és a di la llibe a . Hem de di a a, pe ò que el ac amen hegelià de l'es a segons el desen olupamen que ep en la FD esul a a mol s, i a mi ma eix, menys sa is ac o i i menys sugge en que l'anàlisi de la socie a ci il. I això pe dos mo ius ben di e en s en e si. El p ime , pe què Hegel en aques a pa del seu llib e es mos a més emo ós (pe po po se a la censu a), i quan a la ca ac e i zació dels es pode s (co ona, execu iu i legisla iu; no el judicial que ja hem is que és adminis ació inse ida en la socie a ci il) en essal a llu uni a . Exal a la ins i ució monà quica he edi à ia (pe bé que al mona ca se li ese a posa el pun sob e la "i") i e alla la sobi ania popula mal ep esen ada en el pa lamen bicame al. To plega un ac amen que en l'època no e a eacciona i, pe ò que a ui esul a com a mínim an iqua . L’al e mo iu pe descon ia del ac amen hegelià de l'es a au en l'opinió o dub e de Bobbio, el qual ens sembla que in odueix una obse ació de mol cala . En e ec e, Bobbio c eu que Hegel en aques pun a allò ma eix que c i ica: di com les coses han de se , mes que com són. Més que anali za ins i ucions ealmen exis en s, desc iu (segons aques a opinió) allò que el ilòso eia possible a Be lín en aquell momen . Calia e eina cons i ucional, sense pe d e el millo de la e olució ancesa i de Napoleó, pe ò sense exci a massa, al ma eix emps, aquella eacció ben i a que comp a a amb el supo de Viena. Cu : l'es a hegelià, segons aques a opinió, no hau ia exis i mai; se ia més a ia u òpic! El que acabem de di és impo an pe què po signi ica , més enllà de Hegel, que la polí ica i els es a s han es a de e subo dina s a la socie a ci il. Els in e essos pa icula s i llu expansió han es a assegu a s i p o egi s pel pode polí ic, pe ò el alo llibe a com a p ime dels d e s humans i els al es d e s que s'hi inculen no hau ien es a p o egi s i menys p omociona s. La polí ica de les democ àcies pa lamen à ies esul a ia així íc ima d'un seg es que li impedeix eali za la unció més p incipal que Hegel li assigna a. La polí ica se ia simplemen el esul a de la con e gència d'in e essos pa icula s en in e essos de més abas o més gene als, pe ò semp e de la ma eixa espècie. Sob e aques s in e essos es p odui ia el consens, i solamen allò consensua pe la socie a ci il passa ia alesho es a de e minació polí ica. La polí ica, en aques supòsi , se ia cosa semblan als ac a s in e nacionals de come ç al com enen desc i s en la p ime a mei a del 332 de la FD. En aques ex , pe sa casme, eapa eix (enca a què sigui com a an asma) la inju iada doc ina del con ac e social. I aques con ac e se'ns p esen a mag e i sense subs ància enmig d'un ma caò ic ben hobbesià (FD 340), en el qual ins i o s'es uma la necessi a enca egada de ènce les misè ies de l'a za . Només es a la necessi a de l'ho i zó (de momen ) u òpic i de la his ò ia que no es pa a. Dic bé: que no s'acaba pe què es a mol a llibe a pe eali za i es a ambé, pe an , mol a his ò ia pe có e . CONCLUSIÓ En qualse ol cas, sigui pel so me imen de l'es a a in e essos de la socie a ci il, sigui pe què l'es a -nació és enca a eali zació de ici à ia de les exigències de la uni e sali a , els es a s ac uals pa eixen mal de sobi ania. Els alo més e ade s i necessa is s'escapen cada dia més de la se a ju isdicció, cap un u u ince . Fe un disseny mínim d'aques u u se à eina d'un al e dia. Sí, pe ò, podem di enca a que cald à e i a semp e una pèssima emp ació ben desemmasca ada pe Hegel: conceb e la polí ica p ojec an sob e ella ca ego ies de socie a ci il i de d e p i a . El cos polí ic és i ha de se ò gan de la uni e sali a i no de la pa icula i a . Allò que cal em a i za és la i educ ibili a de la cosa pública i de la polí ica a la socie a ci il. Sob e aques a base, Hegel a una mica de camí (insu icien ) en la di ecció de la edis ibució de la enda quan encomana al pode adminis a iu la p e isió i co ecció de la misè ia gene ada pel sis ema econòmic. Pe ò això no és o enca a. La o ça de la se a a gumen ació au en la i educ ibili a de l'o ganisme especí icamen polí ic, com a cos de la uni e sali a de la llibe a , a la socie a ci il. I cal conseqüen men a i ma que la p omoció dels alo s de la pe sona és quelcom més que edis ibució de enda, pe què aques s alo s són humans, no econòmics, pe bé que en la misè ia, poden eni una eali zació dolen a i pob a. Valo s, pe ò que la polí ica no ha de eali za ella ma eixa, sinó solamen o e i -ne les condicions de possibili a pe al que la pe sona ma eixa els eali zi. És en el ac amen de la polí ica com quelcom supe io a la socie a ci il on Hegel es guanya, sembla, l'acusació d'es a alis a, de o ali a i. Si es udiem la qües ió amb cu a, pe ò eiem que aques es censu es p ocedeixen de l'es o ç, de la socie a ci il pe subo dina a ella el pode polí ic o exigin -li que es limi i a la sola p o ecció i segu e a dels in e essos pa icula s. La con aa gumen ació hegeliana, ilosò ica si n'hi ha, en on d'aques s in en s segueix essen o a, no debole. Esquema