L'esport a la República Democràtica Alemanya : èxits i decadència d'una estrella fugaç

L’esport a la República Democràtica Alemanya. Èxits i decadència d’una estrella fugaç. Jordi Agut Parres El Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB) publica treballs amb l’objectiu de facilitar el debat científic. La inclusió d’aquest text no limita una futura publicació per part de l’autor, que conserva la totalitat dels seus drets. Queda terminantment prohibida la reproducció, total o parcial, d’aquesta publicació sense el consentiment previ del seu autor. Aquest treball es va realitzar per a l’assignatura “Olimpisme, Esport i Societat” durant el curs 1996-97. Ref. WP070 Jordi Agut Parres - L’esport a la República Democràtica Alemanya 1 Per fer referència a aquest document, podeu utilitzar la següent referència: Agut Parres, Jordi (1996): L’esport a la República Democràtica Alemanya: èxits i decadència d’una estrella fugaç. [article en línia]. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics UAB. [Consultat: dd/mm/yy] <http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp070_cat.pdf> [Data de publicació: 1996] Jordi Agut Parres - L’esport a la República Democràtica Alemanya 2 SUMARI 0. Introducció 1. Polítiques comunistes en relació a l’esport 1.1. Antecedents històrics 1.2. L'esport dins del comunisme 1.3. L'atleta d'estat 2. Història de la RDA i orígens olímpics 2.1. Breu resum històric de l’Alemanya de l’Est 2.2. Orígens olímpics i esportius de la RDA 3. La República Democràtica d’Alemanya als Jocs Olímpics 3.1. Resultats Olimpíada per Olimpíada 4. La RDA en d’altres competicions esportives 4.1. Atletisme 4.2. Natació 4.3. D’altres esports 5. La caiguda del mite o l’ombra del dòping 5.1. El cas de Katrin Krabbe 5.2. La irrupció de les xineses 6. Bibliografia Jordi Agut Parres - L’esport a la República Democràtica Alemanya 3 0. Introducció Per què un treball sobre la República Democràtica d'Alemanya? Això és el que es pot preguntar qualsevol en veure la coberta d'aquest treball. De fet, no és un tema molt actual ni que centri l'interès de la gent avui en dia, però sí que ha estat un dels fenòmens més comentats de l'esport en el darrer terç d'aquest segle. Com un país de les dimensions i la demografia de la RDA pot arribar a aconseguir els èxits que durant vint anys el van adornar? Segurament no se sabrà mai i aquest és un dels fets que contribueixen a engrandir els "misteris" que els països comunistes es van endur amb la caiguda dels seus sistemes. La RDA va ser el model de societat prosoviètica que centrava grans esforços en l'esport, activitat aquesta que els donava, més que cap altra, notorietat internacional. El que diferencia aquest país, però, és l'exagerat dels seus èxits, que en els dos esports reis dels Jocs Olímpics, atletisme i natació, arribaven a competir amb els dos grans "monstres" de l'esport d'aleshores, els Estats Units i la Unió Soviètica. A l'actualitat cap país no arriba a les quotes a les quals la RDA va arribar al final de la seva trajectòria olímpica. A Seül es van fer amb més de 100 medalles. Només cal recordar que aquesta xifra no ha estat superada ni pels Estats Units en els recents Jocs d'Atlanta, i que Rússia, acusant la disgregació de repúbliques que l'acompanyaven en la URSS, només ha arribat als 62 metalls a Geòrgia, tot i que al programa olímpic s'hi hagi incorporat més esports. Per això aquest treball. Una trajectòria com aquesta és remarcable i cal que es conegui. D'altra banda, però, seria injust obviar les circumstàncies en les quals aquests èxits es van aconseguir. S'ha descobert amb posterioritat el que alguns rectors de l'esport van arribar a fer en els països comunistes per aconseguir victòries. Casos fragants com el d'algunes gimnastes soviètiques que eren obligades a quedar-se embarassades perquè durant els primers mesos de gestació el seu cos creava hormones que les ajudaven a rendir més en les competicions. Aquests casos s'han revelat en reportatges televisius i en documents apareguts fa poc. No tan colpidor però igualment transcendent és el cas del dòping, inherent a les atletes alemanyes democràtiques i que sembla que va poder ser usat sistemàticament en els seus entrenaments. Aquest treball, però, no ha de ser vist com una única acusació a la RDA o l'esport en el comunisme. A l'altra part, els Estats Units, també es descobreixen casos de frau. Durant l'any 92, per posar un exemple, tan important com el cas de Karting Rave, descrit en aquest dossier, va ser el del recordista dels 400 metres Harry Buch Reynolds, que tampoc va participar als Jocs de Barcelona per consum d'anabolitzants. Aquest treball, per tant, és una exposició de fets. Un resum de victòries, de registres importants i també d'escàndols i d'impressions esteses arreu del món durant aquests anys de domini de "valquíries" i de velocistes amb les sigles DDR al casc o al pit. Va ser una trajectòria exitosa i plena de glòria que van haver de pagar, però, amb la sospita constant del planeta envers els seus èxits per sempre més. 1. Polítiques comunistes en relació a l’esport 1.1. Antecedents històrics Durant més de i, sobretot, de l'Europa Central i de l'Est per unir ideològicament aquests països i fer-los seguir les seves doctrines. Tenim, doncs, dos móns, dues societats oposades: capitalisme contra comunisme, occident contra est o el que és el mateix, americans contra soviètics. Tothom s'havia d'alinear poc o molt amb alguna d'aquestes dues opcions, totalment oposades i irreconciliables. Comencen 45 anys de Guerra Freda. 1.2. L'esport dins del comunisme Les societats comunistes eren nacionalitzadores en tots els aspectes. A la URSS i a l'est d'Europa no hi ha hagut durant tots aquests anys lloc per a les voluntats individuals o la iniciativa privada. "Els guanys han de pertànyer a tot el poble" o "el govern del poble" eren lemes propis del socialisme del qual participaven la URSS i els països anomenats satèl·lits, els que combregaven amb la seva ideologia. Dins d'aquesta nacionalització l'esport comptava amb un paper important. L'activitat física ocupava un aspecte transcendent dins de l'estat. Si comentem el quadre sobre la visió marxista de la societat de la pàgina 8, compartida en els espais comunistes d'aleshores, podem veure que l'esport té força influència en les relacions entre els actors socials. L'esport se situa en un mateix pla que l'art o que la ciència, que juntament amb ell conformen les tres branques de la cultura creativa del país. Aquesta cultura creativa podríem dir que és la meitat de la ideologia, ja que l'altra meitat està composada per les doctrines sociopolítiques i religioses, i ja hem destacat abans la importància de les idees en les relacions entre els diferents espais comunistes de l'època. Dins d'aquesta anàlisi, a més, és interessant de veure com dins de les relacions de producció de l'estat, on hi és inclosa la ideologia, també hi apareixen les institucions i com aquestes tenen una relació clara amb les diferents activitats físiques i esportives que es produeixen (relació que al quadre queda establerta amb una línia discontínua). Aquesta idea ens remetria immediatament a l'apuntada anteriorment sobre la interposició del poder en tots els afers que afectin el devenir de l'estat. L'esport era un d'ells i, per tant, les institucions havien d'estar-ne pendents. Segons la seva doctrina: "En el desenvolupament capitalista liberal, l'esport ha de ser observat com una primacia de l'individual; en l'estat socialista cal que sigui observat com una primacia de l'estat (Hargreaves, 212). També observem la relació dins del mateix pla que hi ha en aquest tipus d'estat entre l'activitat física i l'activitat mental, és a dir, entre l'esport i l'educació, i com la gimnàstica competeix amb les mateixes condicions amb l'exercitació del cervell. Els dos aspectes han estat molt tinguts en compte per la ideologia comunista durant tots aquests anys per tal que els atletes, com ha quedat reflectit abans, no fossin individuals sinó representants d'un país per sobre de tot. Mikhail Kalinin, president del Comitè Central Executiu de l'URSS des de l'any 1924, ja deia llavors que "l'esport és un afer subsidiari i no hauria de ser mai un final en ell mateix, un mitjà per trencar rècords. L'esport hauria d'estar subordinat a l'educació comunista". (Hargreaves, 218). Seria, per tant, el mecanisme comunista el que construiria atletes per a l'estat. Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 5 1.3. L'atleta d'estat Amb aquest panorama arribem a definir què és un atleta d'estat. Seria aquell que participa en competicions esportives de cara a mostrar els valors del seu país al món i que compta amb el recolzament total d'aquest estat i l'ajut en tots els sentits perquè aquest propòsit s'aconsegueixi. Podríem diferenciar-lo de l'atleta dels països anomenats occidentals amb un exemple, el que contraposa la carrera esportiva de l'atleta txec Émil Zátopek del britànic Roger Bannister (Mercé Varela, 65). Roger Bannister era un exemple del típic atleta nordamericà que cursava estudis en universitats. Bannister era anglès però seguia també aquest sistema i aquest fet provocava que pogués arribar a una gran cita com van ser els JJOO d'Hèlsinki, al 1952, fora de forma ja que els seus horaris lectius i d'exàmens no s'adaptaven als calendaris de les competicions internacionals. Tot i aquests contratemps, Bannister va arribar a ser famosíssim per haver estat el primer home en baixar dels quatre minuts en la milla (Oxford, 1954), distància molt anglosaxona que li va reportar ser la sensació informativa del moment, tot i haver-ho pagat dos anys abans amb una pobra quarta posició als 1.500 metres dels Jocs. Per contra, l'antic sabater de Moràvia Émil Zátopek es va formar com a alumne de l'escola de suboficials de Praga mentre es convertia en el millor corredor de fons txecoslovac. El fet de pertànyer a l'exèrcit el permetia dedicar tot el seu temps a preparar els Jocs Olímpics, ja que no tenia maldecaps en qüestions de feines ni estudis perquè les seves hores d'entrenament eren considerades com "de servei". Zátopek va ser campió olímpic dels 10.000 metres i sots-campió dels 5.000 en la seva primera experiència als jocs de Londres, els primers després de la Segona Guerra Mundial l'any 1948, tot i que quan va forjar la seva llegenda va ser durant els JJOO d'Hèlsinki, els mateixos en els que havia fracassat Bannister, ja que a la capital finlandesa va arrasar en els 10.000, va saber patir per guanyar als 5.000 i va donar una lliçó tàctica per vèncer en la marató. Zátopek, però, es devia totalment a l'estat i, per això, aprofitava aquestes victòries per magnificar davant de tot el món el règim que s'havia instaurat a Txecoslovàquia i a tot el bloc oriental, declaracions que no agradaven massa al Comitè Olímpic Internacional, que anys més tard el va reprendre per aquestes manifestacions. Zátopek, però, ho creia necessari ja que era l'estat qui li permetia aconseguir aquests triomfs. La història d'aquests dos atletes marca que Zátopek va acabar els seus dies com a una gran llegenda de l'atletisme mundial, però pobre i poc premiat per Txecoslovàquia tot i els seus mèrits. Bannister, en canvi, es va convertir en un prestigiós metge de Londres, encara que no el coneix tanta gent com al txec. Eren les diferències entre l'atleta d'estat i l'occidental. Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 6 2. Història de la RDA i orígens olímpics 2.1. Breu resum històric de l’Alemanya de l’Est La República Democràtica d'Alemanya va néixer el 1949 després de la derrota del IIIer. Reich en la Segona Guerra Mundial i la divisió de l'antic estat alemany en quatre zones, una per a cada potència aliada vencedora. La que pertocava a la Unió Soviètica, que també es va annexionar part de la capital, Berlín, va convertir-se en un estat sobirà amb un règim comunista que proclamava l'hegemonia total a un partit únic seguint el model de la URSS; era el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). Les tensions entre les dues Alemanyes en els primers anys de separació, a causa de les divergències ideològiques abans al·ludides, van reforçar-se encara més l'any 1961 amb la construcció del mur de Berlín, edificat per tal d'evitar les fugides dels habitants de la zona oriental a la recerca de l'economia capitalista d'occident. A finals dels seixanta i començaments dels setanta, el nou canceller alemanya Willy Brandt i el secretari del SED Erich Honecker, van iniciar una lenta però segura política de diàleg, mantenint, però, força punts de distanciament que feien pensar que en qualsevol moment es podrien repetir les experiències de l'inici de la Guerra Freda. Aquests darrers vint anys varen ser de consensos, però també de reticències ja que la RDA depenia encara molt d'allò que dictés el Kremlin, ja que durant força anys la Unió Soviètica va mantenir el seu potencial. L'arribada de Gorbatxov i les seves mesures aperturistes van representar una empenta per reforçar el diàleg. A més, l'economia de la zona no era gens opulenta i a finals dels vuitanta les fugides d'alemanys orientals a l'oest, per la frontera hongaresa, deixaven en evidència l'obsolet règim comunista. El 1989 es va enderrocar el mur de Berlín i el 3 d'octubre del 1990 els dos estats alemanys varen ser reunificats acabant així amb més de quaranta anys de separació geogràfica, política i de tot tipus. 2.2. Orígens olímpics i esportius de la RDA El naixement d'Alemanya Democràtica es va produir l'any 1949, fet que no li va permetre de participar en els Jocs Olímpics de Londres de l'any 1948. A més, la situació en que va quedar el país després del conflicte bèl·lic i la rapidesa amb la qual es van haver de crear les institucions, no varen fer possible que prengués part en els d'Hèlsinki al 1952. El 1956, els Jocs de Melbourne podien haver sigut la primera oportunitat de veure els atletes del nou estat comunista participant amb la seva nova bandera i colors. En aquest moment, però, va ser decisiva la intervenció d'Avery Brundage per tal que això no succeís. Apuntant-se un gran èxit polític i esportiu, l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional (CIO) va aconseguir que els equips de les dues zones d'Alemanya competissin en un de sol, amb una sola bandera i amb l' Oda a l'alegria de Beethoven com a himne. Aquesta situació es va perllongar durant els Jocs de Roma (1960) i de Tòquio (1964). (Mercè Varela, 52). El debut dels alemanys de l'est va ser a Mèxic'68, just abans d'iniciar-se el període de bona relació amb la República Federal i en una època de fortes sacsejades socials, com ara el maig francès o els incidents que hi Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 7 va haver a la capital asteca abans de l'esdeveniment olímpic, amb les baralles entre estudiants i policia a la Plaça de les Tres Cultures (Mercè Varela, 79). La República Democràtica va obtenir gairebé les mateixes medalles que la Federal en aquesta cita, i va començar a mostrar al món que en pocs anys seria una gran potència. L'esport ja havia adquirit una gran importància a l'Alemanya Democràtica, com en qualsevol dels països comunistes, i l'estat s'estava dotant de grans instal·lacions per aconseguir campions tot i que el fet de no tenir tanta població com, per exemple, la Unió Soviètica, semblava que no li garantiria la macroestructura esportiva de la URSS. Tot i això, aquesta activitat es convertiria en la principal font de reconeixement del país a l'estranger. A l'Alemanya Democràtica, on altres canals havien estat tancats, l'esport va arribar a ser una mesura de reconeixement i prestigi per al règim, tan a l'interior com a l'exterior de les seves fronteres. (Hargreaves, 226). Aquest voluntat de que els alemanys de l'est fossin admirats arreu va comportar multitud d'elogis per als seus esportistes, però aviat també es varen fer patents les sospites sobre els mètodes que utilitzava aquell petit país per haver esdevingut una autèntica indústria de campions. Dels dos fets se'n parla en els següents capítols. 3. La República Democràtica d’Alemanya als Jocs Olímpics Com ja hem assenyalat en el punt anterior, l'entrada de l'equip alemany democràtic en els Jocs Olímpics no es va produir fins a Mèxic'68 a causa de la voluntat del president del Comitè Olímpic Internacional, Avery Brundage, de que participés una sola delegació representant una fictícia Alemanya unificada. La història d'Alemanya Oriental als Jocs és espectacular i fantàstica d'una banda, però fugaç i sempre envoltada en la sospita per l'altra. La seva participació a la cita esportiva més important del món va ser presa al principi com una novetat, tot i que s'obtingués un resultat força bo a la capital mexicana, per la qual cosa passava a ser considerada una potència de segon rang en el concert mundial. La progressió d'aquest país, però, va ser imparable durant els vint anys de presència als Jocs, només interrompuda pel boicot de la URSS i dels seus satèl·lits als JJOO de Los Angeles, l'any 1984. De la història d'aquest petit país pel què fa a l'esport en general, i en els Jocs Olímpics en particular, cal destacar-ne dues característiques primordials: a) La importància que va anar adquirint l'esport femení sobre el masculí a mesura que passaven els anys. En dues olimpíades (1976 i 1988) el nombre de medalles de l'esport femení va ser superior al del masculí, fet interessant si tenim en compte que els homes participen en moltes més disciplines i especialitats que les dones, i que, per tant, tenen menys opcions d'obtenir metalls. Els homes van arribar a 202 medalles i les dones a 190 per a un total de 392 medalles en tota la seva participació. b) La preeminència en esports basats en la força física. Eren principalment quatre: atletisme, natació, rem i piragüisme. Només en aquests dos darrers la prestació dels homes ha estat similar o superior al de les Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 8 dones, fet que ha contribuït a equilibrar el nombre de medalles per cadascun dels sexes. En esports en els quals domina la tècnica, la República Democràtica d'Alemanya va estar gairebé sempre, tret d'excepcions, en un segon pla. Aquest domini de l'esport femení en la força física i resistència va arribar a ser tan abassegador sobretot als anys 80 que van començar a sentir-se les primeres veus posant en dubte els mètodes utilitzats per aconseguirlo. Parlem en aquest capítol, però, dels èxits que mica en mica va anar aconseguint en l'esdeveniment esportiu i social més important del món i de com es va anar fent un forat en l'elit. 3.1. Resultats Olimpíada per Olimpíada 3.1.1. Mèxic 1968 Els JJOO de Mèxic són recordats pel rècord del món de llargada de Bob Beamon o per “l’estrafalari" estil que Dick Fosbury va patentar per sobrepassar el llistó en alçada i que ara tothom utilitza. En el medaller van dominar els Estats Units amb 91 medalles (32 d'or, 28 de plata i 31 de bronze) tot i els problemes polítics i racials existents al país (era l'any en que van assassinar Martin Luther King) i que va quedar palesat amb la reivindicació del "black power" que el campió olímpic de 200 metres Tony Smith i el tercer classificat Joe Carlos van dur a terme mentre escoltaven l'himne al podi. La Unió Soviètica només va quedar cinc metalls per darrera dels nord-americans amb 86 medalles (26-31-29) El debut de la RDA va ser positiu i va superar en una medalla les aconseguides pels seus "germans" de l'Alemanya Federal (25 a 24). Van sobresortir en les proves de rem, que llavors només eren en categoria masculina, i en natació. En aquest apartat, l'heroi i primer gran mite de la nova potència va ser Roland Matthes, que va aconseguir dos ors en 100 i 200 metres espatlla i una plata en el relleu 4x100 metres estils. Matthes continuaria la seva extraordinària carrera olímpica guanyant dos ors, una plata i dos bronzes més a Munic i Montreal. Com a dada interessant per ser comparada amb anys posteriors (com ara Seül'88) és interessant apuntar que en aquesta primera cita les dones van obtenir 8 medalles (per 17 els homes). L'esport femení en va aconseguir tres en natació i dues en atletisme. Les restants van ser en gimnàstica. 3.1.2. Munic 1972 Munic és la pàgina més negra de la història olímpica. La matinada del 5 de setembre va ser l'escollida per un grup terrorista palestí per entrar a la vila olímpica i segrestar els membres de la delegació d'Israel. Després de tot un dia de discussions cinc dels terroristes van morir a l'aeroport de Fürstenfeldbrück, però amb ells també van córrer la mateixa sort els nou hostatges israelians, un policia alemany i un pilot després d'un tiroteig entre Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 15 Medaller per a la República Democràtica d'Alemanya Categoria masculina Medalles d'or .Llançament de javelina- D.Michel .50 km. marxa- Ronald Weigel Medalles de plata .5.000 i 10.000 metres- Willi Schildhauer .Llançament de pes- Ulf Timmermann Medalles de bronze .10.000 metres- Hans Jürgen Kunze .Marató- Waldemar Cierpinsky Categoria femenina Medalles d'or .100 m. i 4x100 m.- Marlies Göhr .200 m., 4x100 m. i 4x400 m.- Marita Koch .100 metres tanques- Bettina Jahn .4x100 metres- Silke Gladish i Ellen Auerswald .4x400 metres- Walter, Rybsam i Sabine Busch .Salt de llargada- Elena Daute .Llançament de disc- Opitz .Heptatló- Ramona Neubert MUNDIALS D'ATLETISME- HèLSINKI 1983 Medalles de plata 100 metres- Marita Koch 100 metres tanques- Karin Knabe Llançament de pes- Heike Knarscheidt Heptatló- Sabine Paetz Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 16 Medalles de bronze 400 metres tanques- Ellen Fiedler Llançament de pes- Ilona Slupianek Heptatló- Anne Vater MUNDIALS D'ATLETISMEROMA 1987 Medaller Or Plata Bronze Total 1- Rep.Dem. Alemanya 10 11 10 31 2- Estats Units 9 5 5 19 3- Unió Soviètica 7 12 6 25 Medalles de la República Democràtica d'Alemanya Categoria masculina Medalles d'or .400 metres- Thomas Schönlebe .Llançament de disc- Jürgen Schult .Decatló- Thosten Voss .50 km. marxa- Hartwig Gauder Medalles de plata .3.000 m. obstacles- Ronald Melzer .50 km. marxa- Roland Weigel Medalles de bronze .10.000 metres- Stefan Kunze .Llançament de martell- Ralf Haber Categoria femenina Medalles d'or .100 i 200 metres- Silke Gladisch .800 metres- Sigrun Wodars .400 m. tanques i 4x400 metres- Sabine Busch .Llançament de disc- Martina Hellmann .4x400 metres- Emmelmann, Müller i Neubauer Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 17 Medalles de plata .100 m. i 4x100 m.- Heike Drechsler .400 metres- Petra Müller .800 metres- Christine Wachtel .1.500 metres- Koerner MUNDIALS D'ATLETISMEROMA 1987 .100 metres tanques- Gloria Siebert-Uibel .Llançament de pes- Karin Neimke .Llançament de disc- Diana Gansky .Llançament de javelina- Petra Felke .4x100 metres- Silke Gladisch, Marlies Göhr i Siebert-Uibel Medalles de bronze .400 metres- Emmelmann .3.000 metres- Burns .10.000 metres- Ullrich .100 metres tanques- Cornelia Oschkenat .400 metres tanques- Cornelia Ullrich .Salt d'alçada- Susanne Beyer .Llançament de pes- Müller 4.1.3. Les alemanyes dominen el món En les pàgines següents, s'incorpora una taula amb les millors marques dels atletes de la RDA en les proves que més dominaven. L'explicació d'aquesta taula queda reflectida més endavant, però a grans trets són la situació dels registres dels alemanys en un context mundial. Podem observar, per sobre de tot, la gran superioritat de les dones per sobre dels homes. Si comptem totes les disciplines olímpiques (4x200 metres no ho és), veurem la gran presència de fèmines entre les deu millors del món en cada disciplina. N'apareixen una trentena en 15 proves diferents, mentre que els homes es limiten a vuit en cinc proves. Aquests resultats són interessants perquè podem observar que el domini de les atletes de l'Alemanya Democràtica en algunes disciplines no es circumscrivia als dies que durava un mundial o uns Jocs, sinó que era una preponderància que s’estenia regularment durant tota la temporada atlètica. També és important tenir en compte les dates d'aquestes marques, fet que demostra que aquest fenomen no va ser flor d'un dia sinó que va durar més d'una desena d'anys. Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 18 Per últim, cal tenir en compte les disciplines en les quals les alemanyes democràtiques eren competitives. En la taula, per exemple, trobem a faltar resultats en proves com 1.500 metres, 3.000, 5.000 o 10.000, mentre que d'altres com 800 metres o marató són resultats aïllats. Sigrun Wodars i Christine Wachtel van aconseguir el seu millor registre en la mateixa cursa, la final del mundial de Roma, quedant-se, però, lluny del rècord del món de la mítica txecoslovaca Jarmila Katrochvilova, atleta sovint comparada amb les alemanyes de l'est pel seu físic i l'inversemblant de les seves marques. El rècord encara roman vigent avui dia. A més del ja recordat "top" universal de Marita Koch en 400 metres, també dura encara el de Gabrielle Reinsch en disc. Això ens serveix per parlar de les grans marques en els concursos, principalment en javelina, pes (on Ilona Slupianek seria la millor de tots els temps si no fos per la russa Natalia Lisovskaia) i el mateix disc (amb sis llançadores entre les deu millors de la història). En els anys següents a la reunificació, les marques de totes aquestes atletes varen ser posades en dubte a causa del descobriment d'alguns mètodes que s'utilitzaven per fer-les entrenar, principalment pel que va al consum de productes anabolitzants prohibits. Tot i això, gairebé cap d'elles va ser atrapada durant la vigència de la RDA i només la reunificació alemanya va permetre entrar en les seves instal·lacions i investigar els seus entrenaments. D'aquí en surten els casos de positius o de manipulacions que veurem més endavant en l'apartat del dòping, tant pel que fa als atletes com als nedadors. MILLORS MARQUES MUNDIALS ATLÈTIQUES FINS AL 1991 Aquesta taula s'ha fixat en les deu millors marques mundials assolides en cada especialitat fins l'any 1994, poc després de la reunificació alemanya. En ella apareixen els atletes de l'antiga RDA que encara surten entre aquests deu millors registres i la posició que ocupaven l'any 94, així com el mes i l'any en que van aconseguir la marca. Al costat de cada resultat pot aparèixer-hi la llegenda "WR"(World Record), que significaria que, en el moment en el qual es duia a terme, el registre significava un nou rècord del món. La llegenda "CWR"(Current World Record) voldria dir que el rècord del món encara continua vigent. Categoria masculina Salt de llargada- Lutz Drombrovski 8.54 (Ago-80) Pos.6 Pes- Ulf Timmermann 23.06 (Mai-88) Pos.2 WR Udo Beyer 22.64 (Ago-86) Pos.5 WR Disc- Jürgen Schult 74.08 (Jun-86) CWR Wolfgang Scmidt 71.16 (Ago-78) Pos.5 Martell- Ralf Haber 83.40 (Mai-88) Pos.7 Decatló- Uwe Freimuth 8.792 (Jul-84) Pos.4 Thorsten Voss 8.680 (Set-87) Pos.8 Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 19 Categoria femenina 100 m.- Marlies Göhr 10.81 (Jun-83) Pos.6 WR Marita Koch 10.83 (Jun-83) Pos.7 Silke Gladisch 10.86 (Ago-87) Pos.9 200 m.- Marita Koch 21.71 (Jul-84) Pos.3(*) Heike Drechsler 21.71 (Ago-86) Pos.3(*) Marlies Göhr 21.74 (Jun-84) Pos.6 Silke Gladisch 21.74 (Set-87) Pos.6 Barbel Workel 21.85 (Jul-84) Pos.9 400 m.- Marita Koch 47.60 (Oct-85) CWR (**) Sabine Busch 49.24 (Jun-84) Pos.10 800 m.- Sigrun Wodars 1.55.26 (Ago-87) Pos.7 Christine Wachtel 1.55.32 (Ago-87) Pos.8 100m.tanques- Bettine Jahn 12.42 (Jun-83) Pos.7 Gloria Siebert-Uibel 12.44 (Ago-87) Pos.9 Cornelia Oschkenat 12.45 (Jun-87) Pos.10 400m.tanques- Sabine Busch 53.24 (Ago-87) Pos.5 Cornelia Ullrich 53.58 (Ago-87) Pos.9 Ellen Fiedler 53.63 (Set-88) Pos.10 Alçada- Susanne Beyer 2.02 (Mar-87) Pos.7 Llargada- Heike Drechsler 7.48 (Jul-88) Pos.2 Pes- Ilona Slupianek 22.45 (Ago-83) Pos.2 WR Disc- Gabrielle Reinsch 76.80 (Jul-88) CWR Ilke Wyludda 74.56 (Jul-89) Pos.3 Diana Gansky 74.08 (Jun-87) Pos.4 Irina Meszinsky 73.36 (Ago-84) Pos.6 WR Gisela Beyer 73.20 (Jul-84) Pos.9 WR Martina Hellmann 72.92 (Ago-87) Pos.10 Heptatló- Sabine Paetz 6.946 (Mai-84) Pos.3 WR Ramona Neubert 6.935 (Jun-83) Pos.4 WR Anke Behmer 6.858 (Set-88) Pos.6 Marató- Katrin Dörre 2.25.24 (Set-87) Pos.7 4x100m.- Gladisch/Rieger/ Auerswald/Göhr 41.37 (Oct-85) CWR Gladisch/Köch/ Auerswald/Göhr 41.53 (Jul-83) Pos.4 WR 4x200m.- Göhr/R.Müller/ Wachtel/Koch 1.28.15 (Ago-80) CWR(***) Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 20 (*) Koch i Dreschler van aconseguir dues vegades aquesta marca. En la taula surt la data de la darrera vegada que la van enregistrar. (**) Marita Koch té encara sis de les deu millors marques mundials de tots els temps dins dels 400 metres. (***) Distància no olímpica. 4.2. Natació Abans de començar amb aquest apartat hem de fer constar una definició: - VALQUíRIA- Cadascuna de les deesses guerreres de la mitologia escandinava al servei d'Odin, que acompanyaven els combatents i els menaven, un cop morts, al Valhalla, morada ultraterrena dels morts en combat i del mateix déu Odin. (Diccionari de la Llengua Catalana de la GEC). Aquesta va ser, durant més de deu anys, una paraula que anava de boca en boca en totes les piscines del món on nedaven les alemanyes de l'est. El seu físic, increïblement poderós i musculós, les feia assemblar, a vegades, als mateixos homes. El sobrenom de "valquíries" els va venir donat pel seu origen nòrdic i per la seva semblança amb la imatge que és té d'aquests personatges mitològics, universals gràcies a l'òpera de Richard Wagner, "La cavalcada de les valquíries". Rebin el nom que rebin, però, cal centrar-se en el que van fer les alemanyes de l'est a la piscina. Va arribar un moment en el qual les altres competien per veure qui era la primera en arribar darrera d'elles, i la que les aconseguia guanyar rebia l’apel·latiu d'heroïna al seu país. En natació el seu domini era insultant, i en els medallers el seu país no guanyava en certes ocasions per la rèmora que, un cop més, suposaven els homes (tot i que aquests van aconseguir sempre uns resultats que en qualsevol país de segon ordre haurien estat ben rebuts). Analitzem ara els dos mundials que van tenir lloc durant aquesta època. 4.2.1. Guayaquil 1982 Els Estats Units es van beneficiar dels salts, amb Greg Louganis i la natació sincronitzada per vèncer en el medaller amb vuit metalls més que la RDA, tot i que la diferència d'ors va ser només d'un. En homes, pels alemanys, Jorg Woithe, amb dues ascensions al podi, va ser el millor. Va ser la continuació del passeig que les "valquíries" havien iniciat a Moscou. Van estar entre les tres primeres en 14 especialitats diferents, amb deu campionats i tres rècords del món. Les estrelles varen ser, pel que fa al nombre de medalles, Petra Schneider (3 ors i 1 plata), o Ines Geissler, la victòria de la qual va ser important perquè en els 200 metres braça va Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 21 derrotar un mite de l'alçada de la nord-americana Mary T. Meagher, els rècords de la qual en papallona van durar molts anys. Els duels amb l'alemanya Geissler eren esperats pels especialistes. Podem anotar, també, els primers èxits a escala mundial de Kristin Otto, sis anys més tard gran estrella de la selecció i reina de Seül. Otto va vèncer en una prova a la ciutat equatoriana. Per últim, apuntar una de les característiques habituals en les nedadores d'aquest país: el gran nombre d'ors i de plates comparats amb els pocs bronzes. Això demostra la competitivitat d'aquestes atletes per a les quals el fet de no guanyar era considerat un fracàs. 4.2.2. Madrid 1986 Madrid va coincidir amb l'apogeu de la República Democràtica en natació. La no presència a Los Angeles els feia tenir voluntat de revenja i demostrar qui manava. Tal va ser la superioritat de les "valquíries", en aquesta ocasió, que les seves victòries va servir a la seva delegació per guanyar en el medaller, tot i que no en el nombre total de metalls. La diferència amb els homes encara es féu més gran (23 medalles a 7), mentre que les ascensions al podi foren en 16 disciplines, 13 de les quals acompanyades de la interpretació de l'himne. Els tres ors i dues plates van ser el gran botí que es va endur l'alemanya Kristin Otto a la capital espanyola, marca només abastada pels quatre ors de Heike Friedrich, dues en individuals i dues en relleus. Cinc rècords del món, a més, van adornar l'actuació de la RDA, un per Otto, un altre per Sylvia Gerasch, un tercer per Silke Hoerner i dos per dos equips de relleus. La diferència amb l'equip d'atletisme era que mentre que aquell era dominador en especialitats de velocitat i en llançaments, el de natació era capdavanter en totes les distàncies, des de l'or de la ja famosa Otto en 50 metres fins al d'Astrid Strauss als 800, distància més gran existent en categoria femenina. La natació era l'esport en el qual la propaganda del país aconseguia un major ressò a nivell internacional. L'himne del país ja se'l sabia tothom, fet que contribuïa més que cap campanya a mostrar al món les virtuts del país, tot i que en natació les sospites de dopatge també existien, més que res per la ja comentada diferència entre els homes i les dones. Els experts deien que com podia ser que en un mateix país, amb els mateixos mètodes, hi hagués resultats tan poc semblants. La campiona de 100 metres braça i 4x100 metres estils, Sylvia Gerasch, ho resolia dient que "en el meu país es dóna molta importància a l'esport. Fins ara els homes han quedat un xic per darrera nostre i gairebé ja estan a la nostra alçada. Suposo que homes i dones no són iguals en tots els països" (El Mundo Deportivo, 17-08-86). Iguals o no, el fet és que les "valquíries" van fer la seva darrera aparició a nivell mundial a Seül amb una altra exhibició, que aquest cop va consistir en pujar al podi en totes les especialitats en categoria femenina. La unificació alemanya, però, va acabar amb la seva estrella i van anar desapareixent, bé retirades o bé perdudes enmig de les marques de les seves noves compatriotes de l'oest. El fet que els seus registres empitjoressin amb els nous mètodes occidentals fer créixer encara més les sospites de dòping. En els anys successius, però, Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 22 només la vuitcentista Astrid Strauss va ser atrapada amb un nivell de testosterona més alt del compte (Dossier de premsa: Dòping, 23 de maig 1992), tot i que no va ser excessivament castigada. També es va parlar de la possibilitat que la mítica Otto hagués estat descoberta, però aquest extrem no es va confirmar mai. CAMPIONATS DEL MÓN DE NATACIÓGUAYAQUIL 1982 Medaller Or Plata Bronze Total 1- Estats Units 13 11 10 34 2- Rep.Dem.Alemanya 12 9 5 26 3- Unió Soviètica 5 9 4 18 ... 5- Rep.Fed.Alemanya 2 1 3 6 Medaller per a la República Democràtica d'Alemanya Categoria masculina Medalles d'or 100 m.espatlla- Dirk Richter 200 m.- Jorg Woithe Medalles de plata 100 m. papallona- Michael Grozco 400 m. espatlla- Jens Peter Berndt Medalles de bronze 200 m.- Jorg Woithe 200 m. espatlla- Frank Baltrash 400 m.- Sven Zolziewki Categoria femenina Medalles d'or 400 m.- Carmela Schmidt 400 m. estils i 200 m. estils- Petra Schneider Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 23 100 m. espatlla- Kristin Otto 4x100 m. lliures- Equip nacional 4x100 m. espatlla- Equip nacional 100 m. braça- Ute Geweniger CAMPIONATS DEL MÓN DE NATACIÓGUAYAQUIL 1982 Medalles d'or 200 m. papallona- Ines Geissler 200 m. espatlla- Cornelia Sirch 100 m. - Brigit Meineke Medalles de plata 200 m.- Brigit Meineke 200 m. braça i 200 m. espatlla- Ute Geweniger 400 m.- Petra Schneider 400 m. estils- Katreen Nord 100 m. espatlla- Ina Kleber 100 m. papallona- Ines Geissler Medalles de bronze 800 m.- Carmela Schmidt 200 m. papallona- Heike Dahne Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 24 CAMPIONATS DEL MÓN DE NATACIÓ - MADRID 1986 Medaller Or Plata Bronze Total 1- Rep.Dem. Alemanya 14 12 4 30 2- Estats Units 9 10 13 32 3- Canadà 4 2 2 8 4- Rep.Fed.Alemanya 4 2 1 7 Medalles per a la República Democràtica d'Alemanya Categoria masculina Medalles d'or _ Medalles de plata 200 m.- Lodziewski 400 m.- Uwe Dassler 100 m. espatlla- Dirk Richter 200 m. espatlla- Baltruch Medalles de bronze 4x100 m. lliures i 4x200 m. lliures- Equip nacional Categoria femenina Medalles d'or 100 m. i 200 m. estils- Kristin Otto 200 m. i 400 m.- Heike Friedrich 200 m. espatlla- Cornelia Sirch 100 m. braça- Sylvia Gerash 200 m. braça- Silke Hoerner 100 m. papallona- Ines Geissler Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 31 Katrin Krabbe no obté la mínima per anar als Jocs tot i que la DLV estudia de donar-li una altra oportunitat. - 1 de juliol Krabbe és inclosa en l'equip preolímpic alemany. - 3 de juliol- L'equipe Nou control sorpresa a Krabbe. - 6 de juliol Krabbe, Breuer i Möller decideixen no anar als Jocs de Barcelona. - 25 de juliol Comencen els Jocs de Barcelona. - 1 d'agost Gail Devers, dels EUA, guanya la prova dels 100 metres als JJOO. - 6 d'agost La nord-americana Gwen Torrence venç en la prova dels 200 metres dels JJOO. - 14 d'agost Nova anàlisi sorpresa a Krabbe i Breuer. Se'ls troba positiu de clembuterol a les dues i són suspeses, definitivament, per quatre anys. (...) - 24 d'agost de 1993 Després dels mundials d'Stuttgart, la IAAF revisa el cas de Krabbe i Breuer i manté la sanció per dos anys més, fins després dels campionats del món de Göteborg. El final d'aquesta història diu que Katrin Krabbe no ha tornat a competir més des d'aquest afer ni sembla que tingui la intenció de fer-ho, tot i haver complert els quatre anys de sanció. Silke Möller, que ja es trobava en la "costa avall" de la seva carrera, va retirar-se abans de rebre la sanció definitiva sobre l'afer. L'única que continua en competició és Grit Breuer, que durant l'hivern d'aquest any (1997) ha defensat l'equip alemany en els 400 metres dels mundials "indoor" de París. Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 32 5.2. La irrupció de les xineses Després de la desaparició de la RDA el món va observar com creixia un altre fenomen semblant: el de les xineses. La selecció d'atletisme i natació de la Xina va aconseguir grans èxits en aquestes disciplines en els darrers anys, sobretot en el segon dels esports anomenats. La seva irrupció en l'elit mundial, però, ja era esperada pels experts donat un potencial humà (1.100 milions d'habitants) que tard o d'hora s'havia de despertar. Vist així, les similituds amb la RDA són difícils de trobar. Seria com comparar David amb Goliath. Però una sèrie de característiques van fer despertar les sospites de la comunitat internacional. La primera era el fet que l'equip xinès només fos potent en categoria femenina, tal i com havien estat les alemanyes de l'est. L'equip masculí només destacava en salts de trampolí i palanca (si parlem d'atletisme o natació). D'altra banda, la irrupció va ser sonada, sobretot als anys 93 i 94, millorant exponencialment els resultats obtinguts en competicions anteriors. Comparem èxits. ATLETISME - Barcelona'92(JJOO) Xina- 4 medalles (1 or, 1 plata i 2 bronzes) Equip masculí, 0- Equip femení, 4 - Stuttgart'93 (Mundials) Xina- 8 medalles (4 ors, 2 plates, 2 bronzes) Equip masculí, 0- Equip femení, 8 - Atlanta'96 (JJOO) Xina- 4 medalles (1 or, 1 plata i 2 bronzes) Equip masculí, 0- Equip femení, 4 NATACIó - Barcelona'92 (JJOO) Xina- 9 medalles (4 ors i 5 plates) Equip masculí, 0- Equip femení, 9 - Roma'94 (Mundials) Xina- 19 medalles (12 ors, 6 plates i 1 bronze) Equip masculí, 0- Equip femení, 19 Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 33 - Atlanta'96 (JJOO) Xina- 6 medalles (1 or, 3 plates, 2 bronzes) Equip masculí, 0- Equip femení, 6 En totes aquestes dades es poden observar alguns fenòmens. - El més clar és la indiscutible superioritat de les dones sobre els homes en aquests esports de resistència física. Recorda molt la que existia a l'ex-RDA. - La supremacia en proves de fons en atletisme a diferència de les atletes de l'ex República Democràtica d'Alemanya, que destacaven en velocitat i concursos. - Gran millora de medalles aconseguides, en els dos casos, entre els anys 93 i 94, retornant durant els JJOO d'Atlanta als mateixos resultats, o inferiors, de Barcelona'92. El fet és que la sobtada arribada de les xineses al capdavant de l'atletisme i la natació femenins va despertar sospites. Sobretot, quan es va saber que alguns dels entrenadors de l'antiga RDA s'hi havien desplaçat a "ajudar" les esportistes d'aquest país. A més, va sorgir un personatge, un preparador anomenat Ma Junren que deia que tenia una fórmula perquè les seves atletes fossin invencibles (les xineses van guanyar tots els ors i algun metall més en les proves de fons d'Stuttgart, 1.500, 5.000 i 10.000 metres, a més de l'acostumat i secular èxit en llançament de pes). Aquests fets van provocar un enduriment del mètodes de control envers els grups d'entrenament formats per atletes xineses i, tot i que no es van trobar gaires casos de positius, el cert és que els resultats d'aquest país han disminuït en qualitat en els darrers Jocs Olímpics fins a situar-se en les quotes habituals abans d'aquests dos o tres anys de "bogeria". D'aquestes dates pertanyen els rècords de 1.500 metres i de 10.000 femenins que, a l'estil de les ex-RDA s'espera que hagin estat instaurats perquè durin temps. En els propers anys cal veure quina és l'evolució d'aquest país que, d'altra banda, tard o d'hora es convertirà en una primera potència esportiva mundial gràcies a la seva capacitat demogràfica. Si la Xina desenvolupa una política esportiva de repartiments d'èxits en categories masculina i femenina i si l'ascens en la consecució de títols és progressiu, podrem parlar d'una normal evolució del país. Això es podrà veure als mundials d'atletisme i natació d'Atenes i Perth dels propers mesos. El "boom" d'aquestes activitats al 1993 i 1994 no semblen normals en l'esport d'avui dia. Era, si un cas, més representatiu de la societat comunista que, per exemple, contemplava les evolucions de la República Democràtica Alemanya. Jordi Agut Parres – L’esport a la República Democràtica Alemanya. 34 6. Bibliografia • CIRó, Rolando Osmar (1987): Fisiologia deportiva. Buenos Aires: El Ateneo, 207 p. • Crónica del siglo XX. [Sl: sn, sa]. • Dossier de prensa: Dòping (Gener-Juny 1992). Bellaterra: Centre d'Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona. • Dossier de prensa: Dòping (Juliol-Agost 1992). Bellaterra: Centre d'Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona. • El mundo deportivo. Números de l’Hemeroteca General, Universitat Autònoma de Barcelona: Febrer 1980, Agost 1982, Agost 1983, Febrer 1984, Agost 1986, Setembre 1987, Febrer 1988, Setembre 1991, Agost 1993, Setembre 1994. • HARGREAVES, Jennifer (ed.) (1982): Sport, culture and ideology. Londres: Routledge and Kegan Paul; Boston: Melbourne and Henley, 254 p. • LANZARINI, Alessandro (1994): La storia dei mondiali. Dins a: Revista Guerin Sportivo. 448 p. Col·lecció. • MATHEWS, Peter (ed.) (1994): Athletics 1994: the intenational track and field anual. Association of track and field staticians, 600 p. • MERCÉ VARELA, Andreu (1988): Els Jocs Olímpics, una il·lusió universal. Barcelona: Edicions 62, 145 p. • QUERCETARI, Roberto L. (1992): Historia del atletismo mundial: 1860-1991. Madrid: Debate, 336 p.