Operacions de premsa : [Barcelona'92]

Les ope acions de p emsa Ma í Pe a nau Di ec o de la Di isió d’Ope acions de p emsa del COOB’92 El “Cen e d’Es udis Olímpics i de l’Espo ” publica eballs amb l’objec iu de acili a el deba cien í ic. La inclusió d’aques ex no limi a una u u a publicació pe pa de l’au o , que conse a la o ali a dels seus d e s. Queda e minan men p ohibida la ep oducció, o al o pa cial, d’aques a publicació sense el consen imen p e i del seu au o . Aques ex és la ansc ipció de la in e enció del S . Ma í Pe a nau en el Cu s Uni e si a i sob e Olimpisme que a o gani za el Cen e d’Es udis Olímpics (CEO-UAB) el mes de eb e de 1992. Re . WP002 Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 2 Pe e e e ència a aques documen , podeu u ili za la següen e e ència: Pe a nau, Ma í (1992): Les ope acions de p emsa [a icle en línia]. Ba celona: Cen e d’Es udis Olímpics UAB. [Consul a : dd/mm/yy] <h p://olympics udies.uab.es/pd /wp002_ca .pd > [Da a de publicació: 1992] Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 3 Pe si ua bé l'assump e que ac a é old ia abans de o deixa cla un p incipi: els Jocs Olímpics se ien ben poca cosa sense els mi jans de comunicació. O com a mínim, la se a dimensió se ia ben di e en de la que coneixem. De e , els Jocs exis eixen des de a gai ebé un segle, pe ò el seu au èn ic essò popula és mode n. La se a uni e sali a d'espe i ha exis i des de semp e, pe ò l'ex ensió del seu missa ge és mol més ecen i ha es a possible g àcies al ehicle de la comunicació. Fins i o pod íem apun a que la p og essió ha es a geomè ica en la dècada dels 80, coincidin amb l'au èn ic boom del pe iodisme olímpic. Pe ò de la ma eixa mane a que els Jocs se ien ben poca cosa sense els mi jans de comunicació, aques s (els dia is, les agències, les àdios, les ele isions, els o òg a s, els pe iodis es...) iuen el seu g an momen du an l'esde enimen olímpic. Els Jocs ambé són els Jocs Olímpics del pe iodisme, la i a més espe ada, on s'aboquen o s els mi jans i cadascun amb o s els seus ecu sos. On la comunicació local, nacional i global a iba a la se a exp essió màxima. Pe e -nos una idea de la dimensió pe iodís ica dels Jocs cal alo a algunes xi es. Pe exemple, la Copa d'Eu opa de Fu bol euneix 600 pe iodis es. El pa i de les es elles de bàsque de la NBA con oca 800 pe iodis es i 70 cadenes de ele isió. La eunió en e James Bake i Ta ek Aziz a Gineb a poc abans que escla és la gue a del Gol a euni un mile de pe iodis es. I la cime a Bush-Go bacho a Mal a, dos mil. El Mundial de Fu bol an a iba a 3.500. Als Jocs de Ba celona'92 ac edi a em 13.000 pe iodis es i 8.000 emplea s del COOB'92 els dona an supo . És a di , quan i a s que mul ipliquen pe qua e, cinc, sis i ins i o deu els al es g ans esde enimen s pe iodís ics. I no només cal ixa -nos en la quan i a o al, sinó ambé que hi hau à 135 cadenes de àdio i ele isió; o 1.450 dia is i agències di e en s; o pe iodis es de 150 països. Podem di , doncs, que els Jocs del 92 signi ica an la màxima cime a dels mi jans de comunicació mundial. Se an els Jocs de la comunicació. Pe què aques g an momen del pe iodisme pugui dona el endimen desi ja pels mi jans, el Comi è O gani zado dels Jocs ha de p epa a amb cu a o allò que necessi a an els pe iodis es. No n'hi ha p ou que inguin. Cal pe sob e de o que puguin eballa a gus . I com que això és mol més àcil de di que de e , els comi ès o gani zado s dels Jocs Olímpics han c ea des de a mol s anys un depa amen que s'anomena P ess Ope a ions, Ope acions de P emsa. A los Ángeles a ocupa una ice-p esidència; a Seül, una di ecció gene al; i a Ba celona, una di isió. Ope acions de P emsa signi ica, essencialmen , plani ica , coo dina i ges iona o allò que la p emsa necessi a pe a du a e me els seus eballs du an els Jocs. Això signi ica posa a l'abas dels pe iodis es els equipamen s ècnics i p o essionals i ambé els se eis que calen pe a ga an i que pod an in o ma de la mane a més adien i segu a. Inclou ac i i a s com el disseny, la dis ibució i ges ió d'espais; la selecció d'equips; la coo dinació amb la Ràdio Tele isió Olímpica, o ganisme p oduc o del senyal in e nacional de ele isió; la selecció i o mació del pe sonal que desplega em a cada seu; i l'a enció de la p emsa du an els Jocs. Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 4 Cada comi è o gani zado , pe ò, a o ga a aques a eina un cai e lleuge amen di e en . Al COOB'92, el seu conselle delega , en Josep Miquel Abad, a p end e una decisió que el emps ha demos a que e a ence ada; cons i ui dos depa amen s di e en s i sepa a s, l'un pe què s'ocupés del que ja he de ini com a Ope acions de P emsa, i l'al e pe a man eni les elacions in o ma i es amb la p emsa du an els anys p e is a la celeb ació dels Jocs. El esponsable del depa amen de P emsa, Ped o Palacios, eballa com a cap de p emsa del COOB i supo a, pe an , o a la ensió in o ma i a del Comi è en el dia a dia. La dedicació especiali zada de Ped o Palacios en el dia a dia em pe me cen a -me amb o a l'ene gia en la di ecció ope a i a de p emsa dels Jocs. La dis ibució de pape s ha es a , pe an , la més adien . Pe a a iba on es oba a a el p ojec e d'Ope acions de P emsa, ha calgu desen olupa una asca eixuga, pe ò summamen acili ada pe la u ili zació d'un PERT, segons el qual à em dissenya el camí c í ic de o es les ac i i a s necessà ies pe a eali za aques p ojec e, d'aco d amb la se a du ada. Pe a disposa d'aques pla di ec o de p emsa, an cald e cinc mesos. El p ime mes a se u ili za pe es udia l'escassa documen ació exis en en eali a , les memò ies dels Jocs de Munic, Mon eal, Moscou, Los Ángeles i Calga y, anali za el po encial ope a iu del COOB i ixa , en un a an p ojec e, els objec ius i la p opos a d'es uc u a. L'objec iu que aig assenyala e a i és mol senzill d'explica : o e i a la p emsa mundial les millo s condicions de eball de la his ò ia dels Jocs Olímpics. Pe a aconsegui aques objec iu, calia assoli di e ses i es anscenden als, segons el que es deia al documen que aig lliu a al conselle delega del COOB: 1. Assegu a -nos la u ili zació dels palaus i als necessa is pe a ins al·la -hi el Cen e P incipal de P emsa. 2. Imposa la idea d’ins al·la un cen e de p emsa ben equipa a cada seu de compe ició, encan el model de Los Ángeles i de la ma eixa candida u a ba celonina. 3. Aconsegui que la ecnologia dels Jocs sigui la més a ançada possible, pe ò sob e o la més iable. 4. Limi a , pe p ime cop, l'ac edi ació dels mi jans de comunicació, assenyalan un "nume us clausus" p uden que pe me i la di usió màxima pe ò e i i l'anomena " u isme medià ic". 5. .Cons ui una ila de p emsa pe a allo ja la majo pa dels mi jans de comunicació. T es anys desp és, els cinc objec ius s'han comple . Val a di que els meus col·labo ado s i jo ja dúiem l'expe iència d'uns quan s Jocs Olímpics, pe ò l'es ada a Seül com a obse ado s a en s de l'o gani zació a se mol p o i osa. Amb o el que à em ap end e, à em dedica els da e s mesos de l'any 1988 a con ecciona la plani icació de ini i a. El desemb e d'aquell any, el conselle delega i el nou di ec o gene al del COOB, Josep M. Vilà, a en anuncia o icialmen la c eació de la Di isió d'Ope acions de P emsa. El PERT dissenya cons a a de se p ojec es: Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 5 1) El del Cen e P incipal de P emsa. Se à el co de la p emsa du an els Jocs. El lloc on es poden oba , a qualse ol ho a del dia, els millo s pe iodis es mundials. Se à el cen e de p emsa més g an que mai ha exis i , no an sols en la his ò ia olímpica, sinó en la his ò ia del pe iodisme, ja que supe a els 50.000 me es quad a s. La sala d'en e is es é capaci a pe a 1.200 pe sones. La sala de eball pe me la eina simul ània de 600 pe iodis es, amb 300 elè ons i un cen ena de axs a la se a disposició. 150 dia is i agències enen p e is ins al·la -hi els seus despa xos i o icines p òpies i alguns d'ells han decidi acaba o el dia i en aques cen e i en ia -lo ia sa èl·li ins a la se a o a i a. 2) P ecisamen el segon p ojec e a e e ència a aques a mons uosa ese a d'espais pa icula s. És el p ojec e que anomenem Booking, un p ojec e de ges ió ope a i a que inclou la ese a de més de qua e mil elè ons di e en s en una cinquan ena de seus. 3) El e ce p ojec e s'anomena Cen e de Se eis Comuns i co espon al disseny i la ges ió d'aquells se eis bàsics (alimen ació, banc, co eus, a màcia, bo igues, e c.) que ins al·la em a la plaça de l'Uni e s del ecin e i al i que pe me à a o s els mi jans, p emsa, àdio i ele isió, u ili za aques s se eis. 4) El qua p ojec e és el de cen es de p emsa. Ins al·la em un Cen e a cadascuna de les 42 ins al·lacions de compe ició dels Jocs més a les dues iles de p emsa, la Vila Olímpica dels espo is es i l'ho el on el Comi è Olímpic In e nacional ind à les se es eunions. És a di , un o al de 47 cen es. Cadascun equi al, en pe i , al Cen e P incipal de P emsa, o i que cal di que, pe exemple, el de l'es adi de Mon juïc é una cabuda a la ibuna pe a 1.850 pe iodis es, 450 comen a is es de àdio i ele isió i 400 o òg a s, amb una sala de eball pe a 400 pe iodis es simul àniamen . Val a di que només a la ibuna cald à ins al·la 400 elè ons pa icula s. En o al, hem ese a 11.500 seien s pe a la p emsa, que, si els poséssim al cos a de l'al e, ocupa ien is quilòme es de lla gada. Hem dissenya ambé un pupi e especial no u ili za mai abans, que pe me à que el pe iodis a pugui e o a la se a eina sense mou e's del seu lloc. És un moble de mesu es mol àmplies, pe a dues pe sones, amb moni o de ele isió, endolls elèc ics, endolls ele ònics i de ansmissió de dades. El moni o eb à com a mi jana 16 senyals di e en s pe cable, p o inen s de 16 espo s di e en s, a més dels di e sos canals de esul a s. El pe iodis a eb à ambé, amb una apidesa que ja hem comp o a en compe icions eals, els esul a s en pape o ocopia , les decla acions dels guanyado s, les es adís iques més elle an s i els his o ials de les igu es. En algun cas, com a l'es adi, a més pod à eu e en el seu moni o les decla acions del guanyado de cada inal du an la oda de p emsa o icial. És a di , aques lloc de p emsa pe me à a un pe iodis a ansme e p àc icamen en emps eal - com si os una àdio o una ele isió - el que succeeix, el que diuen els campions, desc iu e l'en o n ambien al i ins i o obse a i esc iu e el que es desen olupa en al es espo s. Pe an , e millo s c òniques i, sob e o , espec a els ho a is de ancamen . Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 6 5) Complemen a i de o s els al es p ojec es, à em c ea ambé el p ojec e de Fo og a ia, ja que les se es ca ac e ís iques ècniques ho aconsella en. Fo og a ia s'ha enca ega de p e eu e o es les posicions dels o òg a s a cada ins al·lació. A a ja sabem on es col·loca an, ins i o la ile a de la g ade ia, amb quin angle pod an o og a ia, de quina llum disposa an. S'ha o gani za un se ei de ecollida de ode s que és gai ebé com posa en ma xa una emp esa d'al ni ell de missa ge ia, ja que cal pensa que els o òg a s imp imi an com a mínim els 110.000 ode s que els egala em. S'han comp a les emba cacions necessà ies pe a o og a ia la compe ició de ela i, sob e o , s'ha signa un con ac e amb Kodak de ca àc e ècnic que ins i o p e eu el g uix màxim que poden eni les pa ícules de pols que poden en a en el labo a o i cen al, p epa a pe a e ela més de 6 milions de diaposi i es. Segu amen se à a l'apa a o og à ic, que pod em eu e més inno acions ecnològiques du an els Jocs. Ja és sabu que els labo a o is oscos han desapa egu en els dia is mode ns i que s'ha imposa la ansmissió di ec a des dels ma eixos es adis de les o og a ies en colo . Pe ò la ansmissió enca a iga un qua d'ho a i el 92 ja eu em o ça o òg a s equipa s amb an enes pa abòliques i apa ells que digi ali zen les o os i les ansme en en emps eal pe sa èl·li . 6) El p ojec e d'in o mació é una g an complexi a . Ha de ini les 667 odes de p emsa o icials que hau em de eali za amb els guanyado s de les compe icions i els idiomes els quals es adui à. Pe p ime cop en uns jocs olímpics, o es les odes de p emsa dels campions es a an amb in e p e ació simul ània i u ili za em 160 in è p e s pe du -les a e me. Hem de ini ambé la edacció que necessi em pe a ob eni decla acions ins an ànies dels guanyado s (el que anomenem lash in e iews), les es adís iques, les no ícies que so geixen al ol an de les compe icions. I c eieu-me que és una edacció gegan o mada pe 180 pe iodis es o es udian s, que hau an de edac a més de 4.000 no ícies que s'imp imi an en uns 15 milions de olis. Els mi jans, a més, pod an consul a o a aques a i al a in o mació en 1.000 o dinado s dis ibuï s pe les ins al·lacions o selecciona en uns al es 300 apa ells el esul a que desi gen eb e i o ocopia -lo. També hem inicia una asca de o migues: la ece ca de les biog a ies, els his o ials espo ius de o s els pa icipan s. Comp eu que hi hau à 10.000 pa icipan s. El ni ell d'uns 4.000 se à disc e i en aques cas ens limi a em a les dades bàsiques. Pe ò dels al es 6.000, cald à busca -ho o . I és ob i que la biog a ia del Ca l Lewis és mol àcil de oba , pe ò les que més in e essa an du an els Jocs se an les dels espo is es que guanyin de o ma inespe ada i aques es se an les que di ícilmen s'hau an ob ingu . A més, aques p océs de ece ca, ha calgu inicia -lo ja pe aons de iabili a i és sabu que a a no es coneix qui pa icipa à en els Jocs. És a di , que a on em el ep e de oba mile s i mile s d'his o ials d'espo is es. 7) Pe acaba , el p ojec e de Se eis, l'únic dels se que no ges ionem di ec amen , pe què ja ho an al es di isions del COOB, so a la di ecció gene al d'Ope acions de Ped o Fon ana. Pe ò ha calgu ixa o s els p ocessos i necessi a s de anspo , allo jamen , alimen ació i ac edi ació de la p emsa. Ho hem e així du an dos anys i a a els di e sos p ojec es ja es an engega s i nosal es Ma í Pe a nau – Les Ope acions de p emsa 7 els supe isem. La p emsa gaudi à d'un se ei exclusiu de anspo , compos pe 216 au obusos que uni an les dues iles amb el Cen e P incipal de P emsa, i aques , amb o es les ins al·lacions de compe ició. He esmen a ja que hi hau à dues iles de p emsa: una a la Vall d'Heb on i l'al a a Mon igalà, amb una cabuda o al de més de 7.000 pe sones; la es a s'allo ja an en ho els. Pel que a a l'ac edi ació, hem llui a pel igo i ins a a hem ençu en aques a qües ió. Finalmen ac edi a em 4.500 pe iodis es i o òg a s i 6.850 memb es de les àdios i ele isions, a més de gai ebé dues mil pe sones de supo . Queda à mol poc pe a l'ho a de la e i a i pe a comp o a si la plani icació e a, o a la p epa ació i els manuals ope a ius dissenya s ens pe me en assoli l'objec iu ma ca d'o e i a la p emsa mundial les millo s condicions de eball de la his ò ia. Na u almen , o això no se à possible sense un ac o essencial que se à la clau de l'èxi : el ac o humà. Pe a du a e me o això no només calen 31 di ec o s de p emsa, sinó un o al de 2.500 pe sones di ec amen lligades a la Di isió d'Ope acions de P emsa del COOB i 5.500 d'al es di isions i emp eses que ens donen supo . Si els ajudem a aplica bé el que hem plani ica aconsegui em iom a .