Atomisme i teologia natural en Walter Charleton (1620-1707)

ATOMISME I TEOLOGIA NATURAL EN WALTER CHARLETON (1620-1707) Anna Ma ia Olle i Adam T eball de Rece ca pel Mes a ge en His ò ia de les Ciències Bella e a, no emb e de 1993 A l'And eu Índex In oducció.........................................................................................................3 1. Wal e Cha le on (1620-1707): la ajec ò ia d'un ' i uoso'.................................................................................................8 2. Alguns aspec es del mecanicisme anglès del XVII i les se es implicacions eligioses. ......................................................................15 3. A omisme i eologia na u al..........................................................................23 3.1. El olun a isme eològic de Cha le on.............................................23 3.1.1. L'exis ència de Déu.............................................................30 3.1.2. La c eació del món ex nihilo...............................................41 3.1.3. La p o idència de Déu........................................................59 3. 2. A omisme i eologia na u al............................................................81 4. Conclusions.......................................................................................…102 5.Bibliog a ia................................................................................107 1 Tha God ha h, in imes p elapsed, equen ly mani es ed his p e oga i e o causing e ec s no only supe io , bu also con adic o y o he o dina y and es ablish Laws o Na u e, his o dina y ins umen , when such e ec s seemed ei he necessa y, o expedien o his P o idence: and he e o e ou Conclusion, iz. ha his a me is no sho ned, and he can doe he like in he u u e, upon any occasional eme gency designed by his sec e counsel. Wal e Cha le on, The Da knes o A heism dispelled by he Ligh o Na u e1 1 Cha le on, W., The Da knes o A heism dispelled by he Ligh o Na u e o , a Physico-Theologicall T ea ise (London, 1652), p. 152. 2 Ag aïmen s Vull exp essa el meu ag aïmen : Al D . Manuel Ga cía Doncel, pel seu supo i aju cons an s. Al D . An oni Male , pe la se a indispensable col.labo ació. Als p o esso s J. H. B ooke, R. Fox, J. Hen y i Ch. Webs e pe les o ien acions que em an dona a l'inici d'aques eball. A l'Agus í Nie o, en Xa ie Roqué i la Mi eia A ís pel seu aju i ecolzamen des que aig comença aques eball. A la Mi eia Bachs pe la se a col.labo ació en els aspec es bibliog à ics. Als meus pa es i ge mans, pel supo que em donen en o momen . I inalmen , a l'And eu, del qual no puc exp essa amb pa aules o allò que ha e pe mi. 3 In oducció Du an la segona mei a del segle XVII, Angla e a a iu e un dels pe íodes més en iquido s i ascinan s de la se a his ò ia in el.lec ual. El p océs de consolidació del mecanicisme com a iloso ia na u al a se un e que a ma ca p o undamen el pensamen i l'e olució pos e io de la ciència. El sis ema de New on a ep esen a un pun culminan d'aques p océs an complexe, en el que la iloso ia na u al es a con igu a no només segons els seus desen olupamen s in e ns, sinó a a és d'un conjun de ac o s socials, polí ics, in el.lec uals i eligiosos. En pa icula , el desen olupamen de l'a omisme a Angla e a, lliga especialmen a les con o è sies eològiques que a susci a , a ep esen a un momen impo an dins d'aques p océs de 'mecani zació' del món na u al. La iloso ia na u al mecanicis a de mi jans del segle XVII a Angla e a, ha es a àmpliamen es udiada pels his o iado s de la ciència: els seus o ígens, les di e en s eo ies de la ma è ia, les elacions amb el mecanicisme del con inen , la se a e olució, les ca ac e ís iques peculia s que la con igu en, així com la se a elació amb la eologia na u al. També la his ò ia de l'a omisme ha es a bas an es udiada en els úl ims anys,2 pe ò l'es udi d'algunes igu es elle an s en aques con ex no ha ebu enca a su icien a enció, com és el cas de Wal e Cha le on (1620-1707), ilòso na u al, ísic, me ge i eòleg, conside a com el p incipal in oduc o de l'a omisme de Gassendi a Angla e a, a a és de la se a ob a Physiologia-Epicu o-Gassendo-Cha l oniana. 3 2 R. H. Ka gon, A omism in England om Ha io o New on (Ox o d, 1966). 3 Cha le on, W., Physiologia-Epicu o-Gassendo-Cha l oniana o a Fab ick o Science Na u al upon he Hypo hesis o A oms (London, 1654, ep . New Yo k, 1966). 4 L'es udi de Wal e Cha le on é in e ès pe què an la se a ida com la se a ob a ens donen llum sob e el desen olupamen i accep ació de l'a omisme epicu i a Angla e a, així com sob e la consolidació del mecanicisme com a iloso ia na u al. Els can is que obem en la ajec ò ia in el.lec ual de Cha le on il.lus en la g an complexi a del pensamen del segle XVII, i els g ans can is concep uals que an eni lloc. No en a s'ha di que Cha le on ep esen a el 'ba òme e in el.lec ual' de la se a època.4 Sob e Cha le on s'han e alguns es udis biog à ics i s'han anali za ambé alguns aspec es de les se es ob es. S'han es udia especialmen els p ime anys de la se a ajec ò ia, en pa icula els aspec es pa acelsis es i helmon ians del seu pensamen .5 També han es a objec e d'es udi les se es ac i i a s mèdiques en elació a la comuni a in el.lec ual d'Ox o d, des dels inicis de la se a ca e a ins a mi jans de la dècada dels se an a.6 Donada la complexi a i he e ogenei a de la p oducció de Cha le on, així com l'e olució can ian del seu pensamen , s'han e es udis pe iden i ica les p incipals e apes de la se a ajec ò ia in el.lec ual.7 Els es udis biog à ics sob e Cha le on ins el momen , són només agmen a is, en mol s casos degu a la manca d'e idència ex ual. Pe ò malg a aques s bui s és possible a ança en el coneixemen de la se a ob a i la se a con ibució peculia a la no a iloso ia na u al. En els úl ims anys, S. Flei mann, en un eball sob e Cha le on, ens o e eix un pano ama gene al de la se a ajec ò ia i de o es les se es ob es, pe ò en mol es d'elles, l'es udi no és de alla . Té especial in e ès l'anàlisi c í ica que a de la Physiologia, on s'expliquen els p incipis ísics onamen als de l'a omisme de Cha le on. En el con ex de 4 S. Flei mann, Wal e Cha le on (1620-1707), " i uoso" : Leben und We k (F ank u , 1986), p. 2. 5 L. Sha p, 'Wal e Cha le on's Ea ly li e 1620-1659, and Rela ionship o Na u al Philosophy in mid- se en een h-cen u y England', Annals o Science 30 (1973), 311-40; P. M. Ra ansi, 'Pa acelsus and he Pu i an Re olu ion', Ambix 11 (1963), 24-32; S. Flei mann, op. ci . n. (3). 6 R. G. F ank, Ha ey and he Ox o d Physiologis s (Be keley, 1980). 7 N. Ra ne Gelba , 'The in ellec ual de elopmen o Wal e Cha le on', Ambix 18 (1971), 150-68; P. M. Ra ansi, op. ci . n. (4) i S. Flei mann, op. ci . n. (3). 5 la isiologia de mi jans del segle XVII a Angla e a i la se a e olució des de l'a is o elisme cap al mecanicisme, ambé s'han es udia alguns aspec es de les ob es mèdiques de Cha le on.8 A pa i de la in o mació exis en ins el momen , els p incipals objec ius d'aques eball han consis i , p ime , en ca ac e i za de alladamen el olun a isme eològic de Wal e Cha le on, i segon, en es udia com Cha le on a icula la iloso ia na u al a omis a amb la eologia na u al, p incipalmen a a és de dues ob es: The Da knes o A heism dispelled by he Ligh o Na u e, o a Physico-Theologicall T ea ise (1652) i la Physiologia-Epicu o-Gassendo-Cha l oniana (1654). 9 L'es udi de les elacions en e a omisme i eologia na u al l'he si ua a dos ni ells: p ime , com es p odueix l'a iculació de eologia i a omisme, en el sen i de que el olun a isme eològic de Cha le on onamen a la se a iloso ia na u al, i a a és de quins a gumen s; i segon, com es p odueix l'a iculació dels dos discu sos, el ísic i el eològic, a a és dels seus ex os. L'es udi d'aques es elacions en Cha le on é in e ès pe què cons i ueix un exemple impo an de les complexes elacions en e ciència i eligió a l'Angla e a de mi jans del segle XVII. La elació en e la eologia na u al i l'a omisme en Cha le on és un bon exemple de les posicions eològiques olun a is es i la se a elació amb alguns e s ca ac e ís ics del mecanicisme anglès. La con ibució de Cha le on a l'accep ació de l'a omisme a Angla e a a se no able, g àcies als seus es o ços eològics pe exclou- e de l'a omisme epicu i les esis ilosò iques incompa ibles amb la e c is iana. 8 T. M. B own, 'The Mechanical Philosophy and he 'Animal Œconomy'. A s udy in he de elopmen o English Physiology in he se en een h and ea ly eigh een h cen u y', Ph.D. Diss. (P ince on, 1968). 9 Pe eali za aques es udi les on s p imà ies que he u ili za han es a una e sió eimp esa de la Physiologia, op. ci . n. (2), i una e sió mic o ilmada de l'ob a The Da knes o A heism (London, 1652). Pe la consul a d'al es ob es imp eses de Cha le on i alguns dels seus manusc i s, he u ili za e sions mic o ilmades, pe co esia de la Bodleian Lib a y d'Ox o d. Els manusc i s consul a s han es a els següen s: MS. 25285 ó MS. Aub ey 11 (An Ex ac o Summa y o he Lemna a o S one-Heng es o ed o he Danes by Wal e Cha le on) i Smi h. MS. 13. 15620 (Some Miscellaneous Pape s). 6 Des de la dècada dels se an a, el olum de li e a u a sob e les elacions en e ciència i eligió al segle XVII a Angla e a ha augmen a no ablemen , a el de l'apa ició de la esi de Me on, amb les consegüen s c í iques i e isions. Pe ò apa d'aques deba , en els úl ims anys s'han e es udis sob e les elacions en e posicions eològiques pa icula s i iloso ia na u al en el XVII, que han posa de elleu els lligams p o unds en e ambdòs.10 En el cas pa icula de Cha le on, els lligams en e eologia i iloso ia na u al s'han anali za a enen només a les posicions epis emològiques.11 S. Flei mann ha eballa alguns aspec es de la eologia na u al de Cha le on en elació a l'a omisme, pe ò enca a és possible a ança més en aques es udi, a a és d'una anàlisi de allada dels concep es eològics i de com Cha le on in en a compa ibili za -los amb l'a omisme. Al es au o s han posa l'èm asi en el enòmen de la c is iani zació de l'a omisme epicu i, dins d'un con ex més gene al, pe ò sense ca ac e i za a ons el olun a isme eològic de Cha le on.12 D'al a banda, J. Hen y ha sugge i la elació de l'ac i i a de la ma è ia amb el olun a isme eològic de Cha le on.13 Pe ò l'anàlisi de com Cha le on a icula les se es hipò esis a òmiques amb la se a eologia na u al enca a no ha es a eali zada amb de all. En aques eball, he e p ime una ca ac e i zació del olun a isme eològic de Cha le on, a a és de l'anàlisi de The Da knes o A heism onamen almen , i he is ambé, com en aques a ob a, la eologia na u al ja es p esen a com el onamen de 10 Alguns exemples d'aques s eballs són: M. Osle , 'Fo une, Fa e and Di ina ion: Gassendi's olun a is heology and he bap ism o Epicu eanism' a A oms, Pneuma and T anquilli y, M. Osle ed., Camb idge, 1991; M. Osle , 'Bap izing Epicu ean a omism: Pie e Gassendi on he immo ali y o he soul' a Religion, science and wo ld- iew. Essays in honou o Richa d Wes all, M. Osle ed., Camb idge, 1985; M. Osle , 'P o idence and di ine will in Gassendi iews on scien i ic knowledge', Jou nal o he His o y o Ideas 44 (1983), 549-60; J. E. Mc Gui e, 'Boyle's Concep ion o Na u e', Jou nal o he His o y o Ideas 33 (1972), 523-42; G. B. Deason, 'Re o ma ion Theology and he Mechanis ic Concep ion o Na u e' a God and Na u e. His o ical essays on he Encoun e be ween Ch is iani y and Science, D. C. Lindbe g i R. L. Numbe s eds., Be keley, 1986; J. Hen y, 'A omism and Escha ology: Ca holicism and Na u al Philosophy in he In e egnum', B i . J. His . Sci. 15 (1982), 211-39; A. R. Hall, Hen y Mo e. Magic, Religion and Expe imen (Ox o d, 1990). 11 M. Osle , 'Desca es and Cha le on on Na u e and God', Jou nal o he His o y o Ideas 40 (1979), 445-56. 12 R. H. Ka gon, 'Wal e Cha le on, Robe Boyle, and he accep ance o Epicu ean A omism in England', Isis 55 (1964), 184-92; i del ma eix au o , op. ci . n. (1). 13 J. Hen y, 'Ma e in Mo ion: The p oblem o Ac i i y in Se en een h-cen u y English Ma e Theo y', Ph.D. Diss., Open Uni e si y, 1983. 13 publica Cho ea Gigan um, una ob a sob e a queologia.50 També a esc iu- e una al a ob a de ca àc e è ic i psicològic: Na u al his o y o he passions. 51 Cha le on no a se escolli 'O dina y Fellow' del Royal College o Physicians ins el 1676, ja que ha ia ingu mol s p oblemes, possiblemen pe les se es a iliacions polí iques52 i pel e de que el 1642 ha ia es a anomena doc o pe dec e eial: ...by he a ou o he King, he had he deg ee o Doc o o Physick con e ed upon him in Feb ua y 1642, and was soon a e made one o he Physicians in O dina y o his majes y: a which ime he was looked upon as a e y ex ao dina y genius, and, as such, became e y ea ly he objec o ha en y and esen men , o which he could ne e ge he be e as long as he li ed.53 Pe ò a pa i d'alesho es, a a iba a se un memb e mol ac iu dins la ins i ució. L'any 1678, a eb e l'o e a d'una cà ed a de Medicina p àc ica a Pàdua, que a declina . Cap el 1680 comença la qua a e apa de la ajec ò ia de Cha le on,54 on o na a plan eja emes de iloso ia na u al i eologia na u al,55 pe ò sense abandona la medicina. El 1683 publica Th ee Ana omic Lec u es, 56 sob e el mo imen de la sang pe les enes i les a è ies, l'es uc u a o gànica del co i la causa de la pulsació del co . Aques a ob a ep esen a un ibu al descob imen de Ha ey. 50 L'ob a és una de ensa de l'o igen danès de les amoses ped es de S onehenge. 51 R. Hun e i E. Cu le , 'Wal e Cha le on's Na u al His o y o he Passions (1674) and J. F. Senaul 's The Use o Passions (1649). A case o Mis aken Iden i y', Jou nal o he His o y o medicine and Allied Sciences 13 (1958), 87-92. 52 Pe un es udi sob e les a iliacions polí iques dels memb es del Royal College o Physicians o London, eu e Ch. Webs e , 'The College o Physicians: "Solomon's House" in Commonweal h England', Bulle in o he His o y o Medicine 41 (1967), 393-412 i W. J. Bi ken, 'The Royal College o Physicians o London and I s Suppo o he Pa lamen a y Cause in he English Ci il Wa ', Jou nal o B i ish S udies 23(1) (1983-4), 47-62; L. Sha p, 'The Royal College o Physicians and In e egnum Poli ics', Medical His o y 19 (1975), 107-29. 53 A. Kippis, Biog aphia B i annica, op. ci . (1), p. 1287. 54 S. Flei mann, op. ci . n. (1), p. 93. 55 Cha le on, W., The Ha mony o Na u al and Posi i e Di ine Laws (London, 1682). 56 Cha le on, W., Th ee Ana omic Lec u es (London, 1683). 14 Cha le on a se p esiden del Royal College o Physicians o London de 1689 a 1691. Pos e io men es a e i a a l'illa de Je sey, i a o na a Lond es, pe ò no es sap quan.57 El 1702 i el 1705 a e de 'Ha eian O a o ',58 i el 1706 ambé se li a dona el cà ec de biblio eca i del College, possiblemen pe concedi -li una pensió. Va mo i a Lond es, el 1707. 57 A. Kippis, op. ci . n. (1), p. 1690. 58 El 'Ha eian O a o ' e a el que llegia les lliçons inaugu als al Royal College o Physicians, en hono a Ha ey. 15 2. Alguns aspec es del mecanicisme anglès del XVII i les se es implicacions eligioses. Les qües ions eològiques an juga un pape mol impo an en el p océs de consolidació de la iloso ia na u al mecanicis a anglesa du an el segle XVII. Les di e ses eo ies de la ma è ia 59 p opugnades pels mecanicis es ana en semp e associades a discussions sob e els seus onamen s úl ims, i això a que el mecanicisme no pugui se es udia com una iloso ia na u al ancada, sinó com un enòmen complexe en el que les conside acions sob e el con ex eligiós i polí ic són absolu amen necessà ies.60 Els es udis ecen s sob e el mecanicisme anglès del XVII han mos a que aques é unes ca ac e ís iques que el an mol peculia espec e al mecanicisme con inen al: l'exis ència d'ac i i a en la ma è ia,61 o p incipis ac ius i quali a s ocul es,62 que an pe me e o e i una al e na i a al mecanicisme ca esià, ca ac e i za pe una ma è ia o almen passi a. Els p incipis ac ius a la ma è ia an e possible l'e i a les di icul a s eològiques pe cebudes en els sis emes de ma è ia passi a, i o e i pe an , una in e p e ació del món en la que la c eació i la conse ació pe Déu es podien 59 Pe es udis clàssics sob e les eo ies pa iculades de la ma è ia al segle XVII, eu e M. Boas, 'The es ablishmen o he mechanical philosophy', Osi is 10 (1952), 412-541; M. Boas Hall, 'Ma e in Se en een h-Cen u y Science', a E. Mc Mullin, The concep o ma e in Mode n Philosophy (No e Dame, 1978) i E. J. Dijks e huis, The mechaniza ion o he Wo ld Pic u e (Ox o d, 1961), pp. 386-458. 60 Pe una isió clàssica sob e les elacions en e eologia i no a iloso ia na u al, eu e R. S. Wes all, Science and Religion in Se en een h-cen u y England (New Ha en, 1958). 61 J. Hen y, 'Occul Quali ies and he Expe imen al Philosophy: ac i e p inciples in p e-new onian ma e heo y', His o y o Science 24 (1986), 335-81; del ma eix au o , 'Ma e in Mo ion: The p oblem o Ac i i y in Se en een h-cen u y English Ma e Theo y', Ph.D. Diss., Open Uni e si y, 1983; i ambé del ma eix au o , 'The Scien i ic Re olu ion in England', a The Scien i ic Re olu ion in Na ional Con ex , R. Po e i M. Teich eds., Camb idge, 1992. 62 K. Hu chison, 'Wha happened o Occul Quali ies in he Scien i ic Re olu ion?', Isis 73 (1982), 233- 53; del ma eix au o , 'Supe na u alism and he Mechanical Philosophy', His o y o Science 21 (1983), 297-333; R. Millen, 'The mani es a ion o occul quali ies in he scien i ic e olu ion', a Religion, Science and Wo ld iew. Essays in Honou o R. Wes all, M. Osle ed., Camb idge, 1985. 16 man eni : Déu c ea a la ma è ia i li imp imia aques s p incipis ac ius. Aques a eo ia de la ma è ia e a una o ma de dona onamen eològic a la iloso ia na u al i d'elimina les in e p e acions a ees del mecanicisme con inen al. El mecanicisme e a is pe alguns ilòso s na u als com un sis ema apologè icamen supe io a les elles concepcions a is o èliques de la na u alesa. Boyle, pe exemple, quan a aca a les iloso ies nau alis es animis es,63 no es a a en al a cosa que condemna l'a is o elisme que nega a la c eació i col.loca a la na u alesa al ni ell de Déu, c ean con usió en e ambdòs; en con aposició, c eia que el mecanicisme o e ia una explicació mol més cla a, ja que dis ingia la 'màquina del món' del seu c eado , Déu, -una isió mol més cohe en amb la adició bíblica o judeo-c is iana. La isió mecanicis a del món s'adap a a mol millo a la concepció d'un Déu com a c eado i d'una na u alesa 'de-dei icada'. 64 El co puscula isme de Boyle basa an en l'expe imen alisme com en un onamen eològic na u al, a esde eni una e sió mol po en del mecanicisme p e-new onià.65 Dins del p océs de consolidació del mecanicisme, l'a omisme ambé a juga un pape mol impo an en la sus i ució de la iloso ia na u al a is o èlica.66 Gassendi a se una igu a clau en la ecupe ació de l'a omisme epicu i an ic i en la se a 63 Boyle, R., A F ee Inqui y in o he Vulga ly Recei ed No ion o Na u e (1682). 64 C. A. Russell, C oss-cu en s. In e ac ions be ween science and ai h (Leices e , 1985), caps. 4 i 6; R. Hooykaas, Religion and he Rise o Mode n Science (Edinbu gh, 1972), cap. 1. Veu e ambé J. R. Jacob, 'Boyle's a omism and he Assaul on Pagan Na u alism', Social S udies o Science 8 (1978), 211-33. Jacob ambé a e e ència als a acs de Boyle con a la noció de na u a a is o èlica, pe a gumen a que el co puscula isme e a supe io , pe ò la se a esi és que la isico- eologia de Boyle no es a a des inada només a a aca l'a is o elisme-escolàs ic sinó que a se dissenyada pe mo ius polí ics: a aca els papis es i els a eus. 65 J. Hen y, op. ci . n. (3), p. 344. Hen y de ensa que ambé Boyle, com al es ilòso s na u als p e- new onians, c eia en l'ac i i a de la ma è ia i això es onamen a a en la se a eologia olun a is a. Pe ò al es in e p e acions han a gumen a p ecisamen el con a i: que la eologia olun a is a de Boyle el a po a a de ensa una ma è ia absolu amen passi a. Veu e A. Cle icuzio, 'A Rede ini ion o Boyle's Chemis y and Co puscula Philosophy', Annals o Science 47 (1990), 561-89. Veu e ambé G. B. Deason, 'Re o ma ion Theology and he Mechanis ic Concep ion o Na u e', a God and Na u e. His o ical essays on he Encoun e be ween Ch is iani y and Science, D. C. Lindbe g i R. L. Numbe s eds., Be keley, 1986. Deason ambé a gumen a que la passi i a de la ma è ia és necessà ia pe de ensa una sobi ania adical de Déu. 66 Pe un es udi his ò ic de l'a omisme al segle XVII anglès, eu e R. H. Ka gon, A omism in England om Ha io o New on (Ox o d, 1966). 17 eelabo ació com una iloso ia na u al accep ada, an eològicamen com cien í icamen . A Angla e a, Cha le on, amb la publicació de la Physiologia , a in odui l'a omisme de Gassendi i a con ibui mol a la se a di usió. Pe ò l'a omisme anglès no e a nou; ja a inals del segle XVI i p incipis del XVII an ha e -hi in en s de ecupe a l'a omisme an ic, enca a que no an a iba a cons i ui -se en sis emes comple s de iloso ia na u al. Van se especialmen elle an s les ac i i a s del ce cle de No humbe land, amb Thomas Ha io com a igu a p incipal, pe ò els seus eballs sob e l'a omisme an ic an se a aca s d'a eisme, ins al pun que el 1594 es a anomena pe pa de les au o i a s polí iques i eligioses una comissió d'a eisme pe in es iga -ho.67 Nicholas Hill68, ambé memb e del ce cle de No humbe land, ja ha ia in en a essuci a les eo ies de Leucip, Demòc i i Epicu en la se a Philosophia Epicu ea 69, de ensan els à oms com a p ime a ma è ia i la c eació dels à oms pe Déu, pe ò la majo pa de l'ob a es a a dedicada a de ensa el cope nicanisme, la in ini ud de l'uni e s i la plu ali a de móns. Cap a mi jans del segle XVII, Gassendi a F ança a se el p ime en desen olupa un sis ema comple de iloso ia na u al basa en l'a omisme epicu i70 i con e i -lo alho a en un sis ema compa ible amb les e i a s del c is ianisme.71 Gassendi, al lla g de o a la se a ob a ilosò ica, que culmina amb la publicació pòs uma del Syn agma Philosophicum (1658), a ana depu an les hipò esis a òmiques dels seus elemen s pagans, ins a ob eni una e sió de l'a omisme epicu i accep able eològicamen . Els p incipals p oblemes que p esen a a l'a omisme an ic e en les esis 67 R. H. Ka gon, 'Thomas Ha io , he No humbe land Ci cle and Ea ly A omism in England', Jou nal o His o y o Ideas 28 (1966), 128-36. 68 G. Mc Colley, 'Nicholas Hill and he Philosophia Epicu ea', Annals o Science 4 (1939), 390-401; D. McKie, 'English w i e s on a omism be o e Dal on', Endea ou 25 (1966), 13-15. 69 Hill, N., Philosophia Epicu ea, Democ i iana, Theoph as ica p oposi a simplici e , non edoc a (Pa is, 1601). 70 Pe es udis sob e la igu a de Gassendi i el seu sis ema de iloso ia na u al, eu e O. R. Bloch, La Philosophie de Gassendi: Nominalisme, ma é ialisme e me aphysique (La Haye, 1971); B. Rocho , Les a aux de Gassendi su Epicu e e su l'a omisme 1619-1658 (Pa is, 1944); H. Jones, Pie e Gassendi 1592-1655. An In ellec ual Biog aphy (Nieuwkoop, 1981); L. S. Joy, Gassendi he A omis . Ad oca e o His o y in an Age o Science (Camb idge, 1987); B. B undell, Pie e Gassendi. F om A is o elianism o a New Na u al Philosophy (Do d ech , 1987); L. U. Panchie i, 'The a omism o Pie e Gassendi: On ology o he New Physics', Ph. D. Diss. (Tulane, 1972). 13 R. Ka gon, op. ci . n. (8), pp. 64-69. 18 de l'epicu eisme72 incompa ibles amb una isió c is iana, com l'a i mació de l'e e ni a del món, la inhe ència del mo imen als à oms i la mo ali a de l'ànima humana.73 Els eballs de Gassendi han es a es udia s en els úl ims anys so a aques a pe spec i a de la se a elació amb les posicions eològiques de ons, i s'ha a gumen a que el seu olun a isme eòlogic es à a la base de les se es concepcions sob e el coneixemen de la na u alesa.74 Aques a elació en e eologia na u al i iloso ia na u al ambé ha es a iden i icada en al es au o s com pe exemple, Boyle. El olun a isme eològic ha es a associa a l'expe imen alisme, en el cas de Boyle, i a l'escep icisme, en el cas de Cha le on.75 En Cha le on, com eu em, el seu olun a isme eològic no només es à associa a la se a posició epis emològica, sinó que es à a la base de o el seu sis ema de iloso ia na u al a omis a. 72 Pe un ecull d'es udis sob e aspec es de l'epicu eisme i l'es oicisme en el pensamen eu opeu mode n, eu e M. Osle ed., A oms, Pneuma and T anquilli y (Camb idge 1991). Veu e ambé, T. Mayo, Epicu us in England (1650-1725) (Dallas, 1934). Mayo de ensa que l'objec iu de l'epicu eisme a mi jans del XVII a Angla e a e a a i ma el c is ianisme de l'a omisme i ema ca la pu esa i aus e i a de l'è ica epicu ia. 73 O. R. Bloch, op. ci . n. (12), p. 300. Bloch a un in en a i d'elemen s epicu is que Gassendi oba a objeccionables: poli eisme, na u a co po al dels déus, absència de p o idència, negació de la c eació, e e ni a dels à oms, ma e iali a i mo ali a de l'ànima, negació de o a eali a inco pò ia excep e el bui , in ini ud de l'uni e s, plu ali a de móns, a za com a causa del món, ca àc e na u al de la causa p ime a, negació de la inali a en els sis emes biològics. Ci a pe M. Osle a 'Fo une, Fa e and Di ina ion: Gassendi's olun a is heology and he bap ism o Epicu eanism' a A oms, Pneuma and T anquilli y, M. Osle ed., op. ci . n. (14). 74 M. Osle , 'Bap izing Epicu ean a omism: Pie e Gassendi on he immo ali y o he soul', a Religion, science and wo ld- iew. Essays in honou o Richa d Wes all, M. Osle ed., (Camb idge, 1985); M. Osle , 'P o idence and di ine will in Gassendi iews on scien i ic knowledge', Jou nal o he His o y o Ideas 44 (1983), 549-60; L. T. Sa asohn, 'Mo ion and Mo ali y. Pie e Gassendi, Thomas Hobbes and he Mechanical Wo ld-View', Jou nal o he His o y o Ideas 46 (1985), 363-79; M. Osle , 'Fo une, Fa e and Di ina ion: Gassendi's olun a is heology and he bap ism o Epicu eanism', a A oms, Pneuma and T anquilli y, M. Osle ed., op. ci . n. (14). 75 J. E. Mc Gui e, 'Boyle's Concep ion o Na u e', Jou nal o he His o y o Ideas 33 (1972), 523-42; M. Osle , 'Desca es and Cha le on on Na u e and God', Jou nal o he His o y o Ideas 40 (1979), 445-56. Les elacions en e eologia i iloso ia na u al al XVII han es a objec e de mol s es udis en els úl ims anys, i han posa de mani es que al lla g de la his ò ia les elacions en e ciència i eligió no han es a semp e con lic i es, sinó que so in ciència i eligió han es a depenen s l'una de l'al a. Veu e J. H. B ooke, Science and Religion. Some his o ical pe spec i es (Camb idge, 1991). 19 Wal e Cha le on, enia mol s con ac es amb el ce cle de Newcas le,76 que ag upa a a pe sones an di e ses com els Ca endish, Thomas Hobbes, John Pell, John E elyn,77 amic pe sonal de Cha le on, i Kenelm Digby, en e d'al es. Aques g up s'ha ia o ma a el de l'exili d'alguns monà quics a F ança du an la gue a ci il anglesa, i els seus memb es an ana desen olupan una iloso ia na u al a omis a, g àcies als con ac es amb la iloso ia con inen al, enca a que alguns amb cla es endències ma e ialis es i a ees com Hobbes i Ma ga e Ca endish.78 Cha le on, pe la se a amis a amb Ma ga e Ca endish79, i Hobbes especialmen , es a eu e obliga a disipa les sospi es de ma e ialisme i a eisme a a és d'una depu ació acu ada del seu a omisme epicu i.80 El cas de Digby e a di e en , ja que e a ca òlic, i el seu a omisme s'emma ca a en la adició a is o èlica,81 pe ò és un al e exemple in e essan de com la se a posició eològica es a a cla amen lligada a la se a iloso ia na u al.82 La publicació del Le ia han de Hobbes l'any 1651 a se el de onan d'un segui de espos es hos ils cap a o es aquelles iloso ies que e en is es com ma e ialis es i a ees.83 El sis ema p opugna pe Hobbes84 nega a el dualisme ma è ia-espe i en a o 76 Pe un es udi sob e les ac i i a s i elacions del ce cle de Newcas le, eu e R. Ka gon, A omism in England , op ci . n. (8), pp. 63-77; ambé S. T. Min z, The Hun ing o Le ia han. 17 h-Cen u y Reac ions o he ma e ialism and Mo al Philosophy o Thomas Hobbes (Camb idge, 1970), pp. 1-63. 77 Veu e E. S. de Bee , 'John E elyn, F. R. S. (1620-1706)', No es and Reco ds o he Royal Socie y 15 (1960), 231-38. 78 Sob e Ma ga e Ca endish, eu e M. Bailey Ogil ie, Women in Science (Camb idge, Mass., 1986), pp. 53-4; G. D. Meye , The Scien i ic Lady in England, 1650-1760 (Be keley, 1955). Ma ga e Ca endish a a iba a a i ma obe amen que l'ànima e a de na u a co po al i es a a composada d'à oms. 79 Es conse a co espondència en e Cha le on i Ma ga e Ca endish a M. Ca endish, 'Le e s o Duchess o Newcas le' a Le e s and Poems in Honou o he Incompa able P incess, Ma ga e , Du chess o Newcas le (London, 1676), pp. 91-3, 108-19 i 142-9. 80 R. Ka gon, 'Wal e Cha le on, Robe Boyle and he Accep ance o Epicu ean A omism in England', Isis 55 (1964), 184-92. 81 Pe Digby, els qua e elemen s a is o èlics es a en o ma s d'à oms, pe ò els seus à oms són els minima na u alia de la adició a is o èlica. Ci a pe R. Ka gon, A omism in England, op. ci . n. (8), p. 70. 82 J. Hen y, 'A omism and Escha ology: Ca holicism and Na u al Philosophy in he In e egnum', B i . J. His . Sci. 15 (1982), 211-39. Sob e Digby, eu e ambé S. Mason, 'Religion and he Rise o Mode n Science', a Science and Religion. P oceedings o he Symposium o he XVIII- h In e na ional Cong ess o His o y o Science, A. Bäume i M. Bu ne eds., Hambu g, 1989. 83 S. I. Min z, The Hun ing o Le ia han, op. ci . n. (18). 84 Pe una ap oximació a les elacions en e iloso ia na u al, epis emologia, on ologia i polí ica en Hobbes, eu e S. Min z, op. ci . n. (18); S. Shapin i S. Scha e , Le ia han and he Ai -Pump. Hobbes, Boyle and he Expe imen al Li e (P ince on, 1985), pp. 80-110. També R. Tuck, 'The Ch is ian A heism o Thomas Hobbes', a A heism om he Re o ma ion o he Enligh enmen , M. Hun e i D. Woo on eds., Ox o d, 1992. 20 de la ma è ia, so me ia l'au o i a eligiosa al pode ci il, i la se a iloso ia mo al po a a al ela i isme è ic, concepcions que e en is es pels seus con empo anis com lligades ine i ablemen a l'a eisme, si més no, implíci . Pe ò el e me a eisme a l'època e a u ili za com un e me d'abús pe a aca o a mena d'oponen s eligiosos; és a di , no es e e ia només a aquells que nega en l'exis ència de Déu, sinó que enia mol es al es conno acions. E en conside a s com a signes d'a eisme d'una banda, l'a i mació d'algunes esis ilosò iques com la ma e iali a i mo ali a de l'ànima, i la negació an de la c eació com de la p o idència de Déu; i de l'al a, l'escep icisme en on la Bíblia, la conside ació de la eligió com una eina polí ica i la immo ali a p àc ica.85 En pa icula , l'he e jia mo alis a ja enia una adició an e io a Hobbes, que a comença amb la publicació d'ob es com Religio Medici (1642)86 de Si Thomas B owne i Mans mo alli ie (1643) de Richa d O e on, que an p o oca o un segui de espos es de ensan la immo ali a de l'ànima a les dècades dels qua an es i cinquan es87, i que an con inua al lla g de o el segle. Pe ò el p océs de secula i zació a ibui al segle XVII a se un enòmen mol complexe en el que no an in e eni -hi només les dispu es sob e el ma e ialisme i l'a eisme sinó mol s al es ac o s.88 Un g up mol implica en les dispu es eligioses associades a la no a iloso ia na u al du an la segona mei a del XVII an se els pla ònics de Camb idge.89 A pa i 85 M. Hun e , 'Science and he e odoxy. An ea ly mode n p oblem econside ed', a Reapp aisals o he Scien i ic Re olu ion, D. C. Lindbe g i R. S. Wes man eds., Camb idge, 1990; G. E. Aylme , 'Unbelie in Se en een h-Cen u y England', a Pu i ans and Re olu iona ies. Essays in XVII h cen u y His o y p esen ed o C. Hill, D. Penning on i K. Thomas eds., Ox o d, 1978; eu e ambé M. Hun e i D. Wo on eds., A heism om he Re o ma ion o he Enligh enmen (Ox o d, 1992) i J. Redwood, Reason, Ridicule and Religion. The Age o Enligh enemen in England 1660-1750 (London, 1976). 86 B owne no nega a la mo ali a e e na de l'ànima, pe ò de ensa a que l'ànima mo ia amb el cos i essuci a a jun amb el cos a la i dels emps. 87 El mo alisme e a una he e jia co en en e algunes sec es i ambé en e alguns pensado s i cien í ics. Els mo alis es a i ma en que l'ànima mo ia amb el cos o s'ado mia ins a la esu ecció inal. Veu e, G. Williamson, 'Mil on and he Mo alis He esy', S udies in Philology 32 (1935), 553-79. 88 Pe una anàlisi c í ica de les in e p e acions sob e el p océs de secula i zació du an els segles XVII i XVIII, eu e J. E. Fo ce, 'Secula isa ion, he language o God and he Royal Socie y a he u n o he se en een h-cen u y', His o y o Eu opean Ideas (2)3 (1981), 221-35. 89 R. L. Colie, Ligh and Enligh enmen . A S udy o he Camb idge Pla onis s and he Du ch A minians (Camb idge, 1957); A. R. Hall, Hen y Mo e. Magic, Religion and Expe imen (Ox o d, 1990); S. Hu on ed., O Mys icism and Mechanism: Te cen ena y s udies on Hen y Mo e 1614-1681 (Do d ech , 1990); C. B own, Ch is iani y and Wes e n Though , ol I. (Leices e , 1990), cap. 11; C. E. Ra en. Na u al Religion and Ch is ian Theology (Camb idge, 1951). Veu e ambé, G. R. C agg, F om Pu i anism o he 21 de la dècada de 1650, les publicacions de ac a s de eologia na u al i d'apologia de la eligió associades a la no a iloso ia na u al an se mol nomb oses, i els pla ònics de Camb idge, especialmen Mo e, Cudwo h i Smi h an dedica una bona pa del seu eball a esc iu- e ob es e u an l'a eisme i el ma e ialisme. La e u ació més sis emà ica i igu osa de la iloso ia de Hobbes a se po ada a e me pe Cudwo h i Mo e. El T ue In ellec ual Sys em o he Uni e se (1663) de Cudwo h i An ido e agains A heisme (1653) de Mo e, an ep esen a una i a mol impo an en aques a di ecció. Els seus objec ius e en ana con e l'a eisme d'una banda i con a l'en usiasme anà ic dels sec a is de l'al a. Aques g up de pensado s a adop a una posició eològica in el.lec ualis a associada a la iloso ia pla ònica, i amb el seu acionalisme es an oposa al acionalisme de Hobbes90 i a la supe s ició dels sec a is. Mol s de enso s de la no a ciència an es a p o undamen in lui s pe la línia dels pla ònics de Camb idge, com Glan ill o Wa d. Wal e Cha le on, com Gassendi, a adop a una posició eològica olun a is a, pe ò malg a aques a posició di e en espec e als pla ònics de Camb idge, obem en e ells simili uds en alguns aspec es a l'ho a d'u ili za a gumen s en a o de l'a omisme, com pe exemple l'apel.lació a la iloso ia mosaica.91 Des de l'època del Renaixemen , una o ma peculia d'es aï les implicacions a ees de les hipò esis a òmiques, e a eco e a la adició heb ea, especialmen el p o e a Moisès, pe explica els o igens de la eo ia. Daniel Senne , ia oquímic del XVI es emon a ins a Moisès pe explica l'a omisme. John Comenius a Synopsis o Physics (1651) a i ma que o el coneixemen cosmològic es de i a de l'explicació de Moisès en el llib e del Gènesi, i pa la de Moisès com l'au o de les hipò esis a òmiques. Amb gene al, la iloso ia mosaica a se adop ada pels pla ònics de Camb idge: an Age o Reason. A S udy o Changes in eligious Though wi hin he Chu ch o England 1660 o 1700 (Camb idge, 1966), cap. III. 90 S. Min z, op. ci . n. (18), cap. 5. 91 D. B. Sailo , 'Moses and a omism', Jou nal o he His o y o Ideas 25 (1964), 3-16. Veu e ambé, B. J. T. Dobbs, The ounda ions o New on's Alchemy (Camb idge, 1975), pp. 107-8. 22 Cudwo h com Mo e a ibueixen la in enció de l'a omisme a Moisès. Cha le on, seguin aques a adició, apel.la a la na ació de la c eació e a pe Moisès pe dona onamen a l'a omisme.92 Si bé Cha le on i els pla ònics de Camb idge de ensa en posicions eològiques di e en s, les se es eologies espec i es compa ien algunes ca ac e ís iques, pel e de que ambdòs pa ien d'una eologia c is iana comuna. A més, els seus eballs eològics esponien als ma eixos desa iamen s del con ex : la e u ació de l'a eisme i el ma e ialisme, objec iu ambé pe segui pel ac a s eològics de Boyle. En la ma eixa adició de ac a s eològics con a l'a eisme obem ambé The Wisdom o God mani es ed in he Wo ks o he C ea ion (1691)93 de John Ray. Uns anys més a d an eni les amoses 'Boyle Lec u es', inaugu ades l'any 1692 pe olun a exp essa de Boyle, pe e on al naixen deisme. Realmen , el p océs de consolidació del mecanicisme a Angla e a a es a p o undamen ma ca pe les con o è sies eològiques que a susci a , i que an pe du a ins ben en a el segle XVIII. 92 Cha le on, W., Da knes i Physiologia. 93 Ray, J., The Wisdom o God Mani es ed in he Wo ks o he C ea ion (London, 1691), pp. 179-221, eeimp ès a Science and Religious Belie . 1600-1900. A Selec ion o P ima y Sou ces, D. Goodman ed., Open Uni e si y , 1973. 29 The Synopsis o my me hod,...as designed as a clue o conduc he hough s o my Reade along he se ies o hose A ibu es o he Sup eme Ens, which (as being o mos gene al conce nmen , and such as may be clea ly demons a ed by he Ligh o Na u e, e en o hose, who ei he ne e hea d o , o excep agains he es imony o Holy W i ). I ha e p omised o illus a e, by he con ic ion o A gumen s deduced om ha ca holique C i e ion, Reason. 112 Pe ell, 'Ligh o Na u e' no és el ma eix que aó a gumen a i a. La 'Ligh o Na u e' se ia com una capaci a de sen i comú, que p esen a les e i a s com e iden s i la aó se ia la aó demos a i a pe a gumen ació. La 'llum na u al' p opo ciona 'e idència' i 'ce esa', i la ' aó' p opo ciona a gumen s.113 En e ce lloc, Cha le on s'adhe eix als objec ius dels al es eòlegs, com el de demos a l'exis ència de Déu pe aons pu amen na u als, i a i ma que l'home neix amb una ce a noció an icipada de dei a , imp esa en la se a men , que a possible la in el.lecció o ap ehensió de la na u alesa de Déu. Reconeix ambé el seu deu e amb al es ilòso s i adicions de pensamen , com l'escolàs ica. Veu em que Cha le on u ili za cla amen e mes i mè odes escolàs ics en la se a demos ació de l'exis ència de Déu,114 i ambé aga a elemen s de Me senne i amb especial, elemen s de la me a ísica de Desca es, com ell ma eix ho diu,115 en les se es espos es a les objeccions de l'exis ència de Déu. També u ili za elemen s de Raimon de Sibiuda, Lluis Vi es i p incipalmen Gassendi.116 Cha le on apel.la cu iosamen a l'au o i a de l'Església,117 que en un momen dona a dec e a l'ana ema dels a eus, i a exho a els ilòso s c is ians a es abli , d'una banda, l'exis ència de Déu i els seus a ibu s, -e e ni a , simplici a , immu abili a , independència, i al es pe eccions de la se a essència: 112 Cha le on, Da knes, p. 94. 113 Ibid., Ad e isemen o he Reade . Veu e ambé no a n. (6). 114 Ell ma eix diu que ha u ili za a gumen s de S . Tomàs. 115 Cha le on, Da knes, Ad e isemen . 116 Es basa especialmen en les Animad e siones de Gassendi. 117 Ci a el papa Lleó X i el Concili La e à. 30 omnip esència, omnisciència, jus ícia, g àcia, bonda , llibe a , e i a -, i de l'al a, la immo ali a de l'ànima humana. Finalmen , Cha le on s'excusa dels e o s i lamen a la manca de emps degu a la p o essió mèdica,118 en cons a ambé que la edacció de l'ob a a se in e ompuda b uscamen pe una dissen e ia, que el a a ec a p obablemen , l'any 1651. The Da knes o A heism cons i ueix un ac a sis emà ic de eologia na u al on Cha le on exposa els p incipis que conside a indispensables pe onamen a la iloso ia na u al : l'exis ència i els a ibu s de Déu, pe una banda, i la na u alesa lliu e de l'home, pe l'al a. Els p incipis sob e Déu i l'home onamen en el món na u al, o di d'al a mane a, la eologia na u al i l'è ica onamen en la iloso ia na u al. Cha le on desen olupa en al es ob es pos e io s el seu sis ema è ic,119 pe ò a Da knes o A heism es po eu e que algunes de les se es concepcions è iques, especialmen les que an e e ència a la llibe a humana i la elici a , es àn lligades a la se a concepció de la p o idència especial,120 i pe an , al seu olun a isme eològic. 3.1.1. L'exis ència de Déu La p ime a e apa en la e u ació de l'a eisme, consis eix pe Cha le on en demos a l'exis ència de Déu. El pun clau d'aques a demos ació es à en in e i l'exis ència de Déu a pa i de l'a i mació de l'exis ència de la idea de Déu en la men humana. Les se es a gumen acions són mol p ope es a l'escolàs ica d'una banda, i al acionalisme ca esià, de l'al a. 118 Du an aques s anys, Cha le on e a el me ge o icial del ei. 119 Cha le on, W., Epicu us's Mo als collec ed pa ly ou o his owne G eek ex in Diogenes Lae ius, and pa ly ou o he Rhapsodies o Ma cus An oninus Plu a ch, Cice o, and Seneca. And ai h ully Englished (London, 1656) i The Ephesian Ma on. Based on he ale in he Sa y icon o Pe onius (London, 1668, ep . Los Angeles, 1975). 120 Cha le on, Da knes o A heism, pp. 157-199. 31 Cha le on comença la se a lla ga exposició a ibuin a A is ò il la llui a con a el poli eisme i la negació de la in el.ligibili a de Déu o la limi ació de la aó pe a conèixe un se in ini . També pels heb eus, -segueix Cha le on-, l'essència de Déu e a incognoscible, i ins i o pels c is ians només és possible especula sob e els a ibu s d'una o ma incomple a. Déu és p esen a com l'Admi able, pe ò alho a l'In isible i l'Inaccessible.121 Amb aques a in oducció, Cha le on a i ma els lími s del coneixemen humà, pe ò no abdica de la demos ació acional de l'exis ència de Déu. Pe Cha le on, el c is ià posseeix el e i able coneixemen de Déu a a és de l'E angeli.122 Pe an , l'Esc ip u a és la p ime a on d'au o i a i coneixemen . Una de les e i a s de e ga an ides pe aques a au o i a és la T ini a , de inida pe ell com una T ini a de pe sones en una uni a de sus ància, -de inició que no s'apa a en absolu del dogma c is ià.123 La segona on de coneixemen se à l'a gumen ació acional. El pun de pa ida de la demos ació de l'exis ència de Déu és l'a i mació de que la idea de Déu a se g a ada en la men de l'home pe Déu.124 Mol s dels aonamen s pos e io s de Cha le on sob e l'exis ència de Déu énen com a pun de pa ida el p incipi ca esià de la idea cla a i dis in a de Déu en la men de l'home. L'exis ència de Déu implica ambé, segons ell, l'exis ència dels dos p incipals i insepa ables a ibu s de Déu, la Omnipo ència i la Omniscien -Omnip esència, o Ubiqui a ac i a, la p ime a des inada a c ea el món del no- es, i la segona a conse a - lo i go e na -lo.125 L'a i mació d'aques s dos a ibu s com els més impo an s, ens 121 Ibid., pp. 1-2. 122 Ibid., p. 3. 123 Ibid., p. 3. 124 Ibid., p. 4. 125 Ibid., p. 4. 32 indica dos p incipis onamen als de la posició eològica de Cha le on: p ime , la c eació, i segon, la conse ació i go e n cons an s del món pe Déu g àcies a la se a p o idència: we concei ed i necessa y o begin as high as he Fi s Cause, God ; and endea ou he demons a ion i s o his Exis ence, and cosequen ly ( o s ic eason will ne e endu e hei sepa a ion) o hose wo gene all ope a ions o his Wisdom, Powe , and Goodness, iz. (1.) he C ea ion o he wo ld ex nihilo, and (2.) he con inuall Conse a ion o he same, in i s p imi i e ha mony, by his P o idence.126 El mè ode p oposa pe Cha le on pe demos a l'exis ència de Déu es basa en dues ies, l'au o i a de l'Esc ip u a o la Re elació i l'a gumen ació acional, pe ò semp e pa in de la 'llum na u al', que p opo ciona la ce esa de la e i a : No ha e we any p obable way le o b eak his objec ions [dels a eus], bu a sobe ecep ion o hem in he ield o eason, and a sma e o o a gumen s desumed om he p ope magazine o all empo al knowledge, he Ligh o Na u e. 127 En aques sen i , pe ell, l'a gumen ació acional semp e pa eix d'uns pos ula s ce s, que ens dóna la 'llum na u al', i que són i enunciables. Aques s pos ula s són les idees inna es de la men . A pa i de la dis inció en e idees inna es (que pe me en conèixe què és la e i a ), ad en ícies ( que apa eixen a pa i dels objec es ex e ns) i imaginà ies ( c eades pe la imaginació), Cha le on a i ma que les idees inna es apa èixen a la men g àcies a aques a acul a de la 'Ligh o Na u e', a la que li ha assigna la capaci a de disce ni en e e i a i alse a .128 126 Ibid., p. 5. 127 Ibid., p. 5. 128 Ibid., p. 7. 33 Una al a ques ió és si les sus àncies o essències exis eixen objec i amen o a de les idees. Cha le on in e eix d'en ada l'exis ència objec i a i eal de les sus àncies ep esen ades a les idees, i in e eix ambé, que si l'essència d'una idea és més g an que l'essència de la men , necessà iamen aques a idea é la se a causa en un se ex e io i supe io a l'home: F om hence, my hough s ad ance o his conclusion, I he eali y objec i e o any Idea be so g ea and excellen , ha I may be assu ed ho same canno be in me, ei he Fo mali e , o Eminen e ; and he e o e I canno be he Cause o ha Idea: By di ec and genuine in e ence I de e mine, ha I am no alone in he Wo ld, bu ha he e is exis en in he uni e se some o he Being, which is he a he o his Idea. 129 Una egada in e ida l'exis ència objec i a d'una sus ància a pa i de la se a idea a la men , les di e en s idees es co espond àn a les di e en s en i a s exis en s: Déu, àngels, en i a s co pò ees inanimades, animals, i inalmen , l'home.130 Pe Cha le on o es aques es idees p o énen de nosal es ma eixos excep e la idea de Déu. Aques a, és inna a en el sen i de que no p o é de nosal es ma eixos sinó que a se imp esa en la nos a men pe Déu.131 Això no ol di pe ò que el nos e coneixemen de Déu sigui pe ec e sinó o el con a i, no podem en eali a a iba a comp end e del o la na u alesa de Déu.132 Pe Cha le on, les nos es idees sob e les en i a s co po als són les següen s: Fo when I make a deep and s ic inquisi ion in o hem [en i a s co po als], I disco e , ha o hose hings, which hey comp ehend, he e a e only e y ew, which I clea ly and dis inc ly unde s and; such a e Magni ude, o Quan i y ex ended in o i s h ee dimensions 129 Ibid., p. 10. 130 Ibid., p. 11. 131 Ibid., pp.15-6. 132 Ibid., p. 15. 34 o Longi ude, La i ude, P o undi y; Figu e a ising om he e mina ion o ha ex ension; Si ua ion o pa s, o ha posi ion, which pa s a iously igu a ed ob ain and hold among hemsel es; and Mo ion, o he change o si ua ion in he whole, o pa s composing he whole: o which may be supe added Subs ance, Du a ion, and Numbe . 133 Pe an , la nos a men con é idees cla es i dis in es sob e les p opie a s de la ma è ia o en i a s co po als, que Cha le on esumeix en es: magni ud, igu a i mo imen . A pa i del acionalisme ca esià, Cha le on pos ula un dels p incipis onamen als del mecanicisme, -que les p incipals p opie a s de la ma è ia són magni ud, igu a i mo imen -, pe oposició a les quali a s a is o èliques de la ma è ia.134 Alesho es, de la ma eixa mane a que la nos a men con é idees cla es i dis in es sob e la ma è ia, ambé con é la idea de Déu, pe ò aques a és pe Cha le on la més cla a i dis in a de o es: Mo eo e , I am con i med, ha his idea o God, is o all o he s he mos clea and dis inc ; o wha e e o eali y, e i y and pe ec ion, I clea ly and dis inc ly pe cei e in all o he ideas, is adically concen ed in his one, as in he A che ype, o uni e sal oun ain.135 Tha I ha e a clea , dis inc , and ue Idea o God in my mind. 136 Els elemen s ca esians del seu aonamen són e iden s. Cha le on, com Desca es, in odueix a Déu com la idea més cla a i dis in a que apa eix a la nos a men , 133 Ibid., p. 11. 134 W. Pagel ambé sugge eix que en Cha le on es combinen an ia is o elisme i ca esianisme en una ba eja eclèc ica i peculia . Veu e W. Pagel, 'The Reac ion o A is o le in se en een h-cen u y Biological Though : Campanella, Van Helmon , Glan ill, Cha le on, Ha ey, Glisson, Desca es', a Science, Medicine and His o y. Essays on he E olu ion o Scien i ic Though and Medical P ac ice w i en in Honou o Cha les Singe , ed. E. A. Unde wood, ol I (Ox o d, 1953). 135 Cha le on, Da knes, p. 14. 136 Ibid., p. 23. 35 i que es à pe sob e de les dues sus àncies, Res cogi ans i Res ex ensa .137 Ja enim els es p incipals elemen s del sis ema ca esià: Déu, pe una banda, i el dualisme de la Res cogi ans i la Res ex ensa, pe l'al a.138 Alesho es, la idea de Déu és la següen pe Cha le on: By he name God, I unde s and a ce ain subs ance, in ini e, independen , omnipo en , omniscien , om which as well my own, as all o he dependen na u es we e de i ed; by whose incomp ehensible Wisdome, Powe and Goodness, he uni e se was c ea ed, acco ding o he admi able Idea o med in his own e e nall in ellec ; and is cons an ly conse ed in he same pe ec o de , and exquisi e ha mony, which in he beginning he was pleased o ins i u e.139 U ili zan el aonamen ca esià, Cha le on in odueix la se a p òpia idea de Déu, en e mes olun a is es: Déu com a c eado i conse ado cons an del món, g àcies a la se a in ini a sa iesa, pode i bonda . El que p e én és demos a que c eació i conse ació són indes iables: Fo mani es i mus be o any ha looks a en i ely in o he na u e o Du a ion; ha o he Conse a ion o any hing ough all hose se e al minu es, in which i s exis ence endu e h, is equi ed no less hen he same powe and ac , which is necessa y o he C ea ion o he same hing anew, i i we e no al eady exis en ; and consequen ly, ha he ac o Conse a ion do h no a all, bu in he cloudy eason o man, di e om he ac o C ea ion. 140 137 El ma eix Cha le on emp a la dis inció ca esiana Res cogi ans i Res ex ensa : «al hough I concei e my sel o be Res cogi ans, a hinking ens, and look no upon my sel as Res ex ensa, a quan i a i e o ex ensi e; bu upon a s one, as Res ex ensa, and no cogi ans». Ibid., p. 12 138 C . Desca es, R., P incipiæ Philosophiæ (1644). 139 Cha le on, Da knes, p. 13. 140 Ibid., p. 17. 36 Una al a egada, emp an el dualisme ca esià de les dues sus àncies, Cha le on a i ma que el pode conse ado es à en Déu, i que l'home, pe la se a incapaci a de conse a -se e e namen , depèn d'aques a sus ància on ològica di e en d'ell ma eix, que és Déu: ... o since I am no hing bu a mee es cogi ans ( o he e I p ecisely ega d only ha pa o my sel , which is p ope ly and dis inc ly a Cogi an subs ance) i he e we e any such powe conse a o y adica ed in my essence, doub less I should be concious o i ; bu I am con ic ed, he e is non such, and he e o e om his one e idence, ha I canno man ain o pe pe ua e my own being, o he sho es momen imaginable: I judge, ha I am subo dina e un o, and dependen upn some o he En i y dis inc om my sel . 141 La di e ència de ni ell on ològic en e Déu, l'home i el món142 és cla a en Cha le on. Pe ò malg a aques a sepa ació en e les es essències, Déu i l'home gua den una ce a semblança, l'a ibu del cogi o :143 ...and he e o e since I am es cogi ans, a subs ance hinking, and ha ing a ce ain Idea o God in me, wha cause soe e be a leng h assigned o he p inciple o oun ain o my being, ha cause also mus be Ens cogi ans, and mus possess he idea o all hose pe ec ions, which I asc ibe un o God.144 D'una banda, la dis inció on ològica en e Déu i l'home pe me gua da la T anscendència de Déu com a e i a eològica, i de l'al a, la semblança en e Déu i  l'home es à ambé d'aco d amb el ela del Gènesi, on es diu que Déu a c ea l'home a ima ge i semblança se a. 141 Ibid., p. 17. 142 Segons Cha le on, Déu és la sus ància sup emamen pe ec e. Pe món, ull di o allò que no és ni Déu, ni sus ància pensan p òpia de l'home, sinó que és cos o ma è ia. En aques sen i Cha le on diu que el cos és aquella sus ància subjec e d'ex ensió local, i al es acciden s, pe a dis ingi -lo de la sus ància pensan . Veu e Da knes, p. 23. 143 La noció de Cogi a ion comp èn pe Cha le on la olun a , l'in el.lec e, la imaginació i els sen i s. 144 Cha le on, Da knes, p. 18. 37 Pe demos a que la idea de Déu en l'home és inna a a la men de l'home i imp esa pe Déu, Cha le on a una lla ga disg essió negan que la idea de Déu p o ingui de cap al a causa menys pe ec e que Déu ma eix.145 Així, ampoc p o é ni dels sen i s ni de la imaginació, sinó de Déu ma eix: Wh e o e i mus be p imi i ely implan ed in, and congenial o my e y Essence, no o he wise hen as he Idea o my sel is implan ed, o essen ially imp essed upon my sel . And su ely, o a sobe and well o de ed conside a ion, i can seem no wonde , ha God, when he was pleased o c ea e me, ha h imp in ed his idea o himsel upon my Soul, ha i migh emain as an indelible Ma k o Signa u e. 146 Cha le on a i ma que pe la aó, l'home es pe cebeix incomple i pe an depenen d'un p incipi supe io o Déu: I doe no only clea ly pe cei e my sel o be an En i y incomplea , dependen on some Supe io p inciple, and inde ini ely aspi ing o g ea e and be e hings: bu a he same ins an , I unde s and also ha Supe io p inciple, upon which I depend, o possess all hose g ea e acomplishmen s, no inde ini ely and in po en ia only, bu e en in ini ely and ac ually, ans so o be God.147 Així, a pa i de la limi ació i incomple i ud humana, dedueix que Déu és la pe ecció i allò que és comple .148 Dins la adició escolàs ica que conside a la Uni a , la Bonda i la Bellesa com a a ibu s de Déu, a i ma ambé la Uni a di ina: 145 Ibid., pp. 18-20. 146 Ibid., p. 20. 147 Ibid., p. 20. 148 Ibid., p. 37. 38 Fo on he con a y, he Uni y, Simplici y, Insepa abili y, o Iden i y o all hose excellencies in God, is one o he chie es o hose pe ec ions, which I unde s and o be in him.149 Consequen men , pos ula aques a Uni a de Déu, ambé implica conside a el poli eisme com una al a o ma d'a eisme: Fo o belei e, ha he e a e mo e Gods han one, in s ic ness o u h is o belei e he e is none a all; Uni y being he essen ial and insepa able A ibu e o he Dei y. 150 Pe an , l'exis ència de Déu, és exis ència d'un sol Déu. Cha le on in en a demos a acionalmen l'exis ència de Déu, i an alguns dels a gumen s que u ili za com, mol so in , la ma eixa e minologia, s'emma quen en la adició a is o èlic- escolàs ica. D'al a banda, les simili uds amb el acionalisme ca esià son més que e iden s. De l'exis ència de la idea de Déu a la men , in e eix151 l'exis ència de Déu: I am exis en , and my minde con ains a ce ain Idea o a mos pe ec being, (i.e.) o God; i is mos genuinly and mos e iden ly demons a ed, ha God is also exis en . 152 Cha le on cau pe ò en el aonamen ci cula : de la idea de Déu in e eix l'exis ència de Déu, pe ò esul a que la idea de Déu ha es a imp esa a la men pe Déu.153 149 Ibid., p. 19. 150 Ibid., p. 178. 151 Pe Cha le on, allò que pe cebim i es à objec i amen en les nos es idees, é exis ència necessà ia pe què la acul a anomenada 'Ligh o na u e' en dona ce esa. El que ealmen a és una in e ècia acional, i alesho es aques a 'Ligh o Na u e' no és al a cosa que una aó na u al in al.lible. Ell ma eix ho diu: «Fo we can ha e no o he idea o a subs ance, p ecisely so aken, mo e hen his; ha i is a hing, whe ein ei he Fo mally, o Eminen ly ha some hing which we pe cei e, o which is objec i ely in any o ou Ideas, ha h i s necessa y exis ence: why? because he Ligh o Na u e makes au hen ick ha Axiome, Nullum esse nihili eale a ibu um» . Da knes, p. 22. 152 Cha le on, Da knes, p. 19. 153 C. A. Russell, C oss-cu en s. In e ac ions be ween science and ai h, op. ci . cap. 2 n. (6). Veu e cap. 6. Russell a una desc ipció sob e les c í iques que a eb e la eologia na u al del XVII, i en pa icula sob e els p oblemes de la ci cula i a dels a gumen s. 45 g ea ad an ages, ha his Hypo hesis o A oms ha h beyond any o he conce ning he Ma e ial P inciple o all Bodies, as ye excogi a ed.171 El p océs de co ecció de les hipò esis epicu ies es eali za pe Cha le on pa in de les e i a s de e a p io i, i sense enuncia a cap d'elles, ni an sols modi ican -les. La ques ió pe ell és que, pa in de la e, cal eu e què s'ha de ebu ja , què s'ha de man eni , i què es po conside a e osímil de la doc ina epicu ia: In his old Romance o he spon aneous esul o he Wo ld om a Casual seg ega ion and disposi ion o ha Abysse o A oms... some hings sound so ha sh and disco dan o mee Reason, as hey a e jus ly o be abomina ed; o he s ca y he smoo h ace o so much Ve isimili y, as hey dese e o be admi ed, a leas diligen ly and impa ially examined.172 Les posicions que pensa que s'han de ebu ja són les següen s: (1.) ha he Chaos o A oms was non-p incipia e, o as an ien as E e ni y: (2) ha hey we e no c ea ed ex nihilo, ab aliqua bea a simulac immo ali Causa, by God: (3.) ha hey we e no becalmd, sepa a ed, anged, and disposed in o hei p ope s a ions, in ha se ene o de and igu e, which hey a e now o ine i able necessi y bound o obse e, in e e y single conc e ion, o indi idual En i y, by he a i ice o any o he Cause, bu he blind O dina ion, o imp o iden disposu e o Fo une. 173 El món ísic, pe Cha le on, es à composa d'à oms com a p ime a ma è ia, i a la egada Déu c ea aques s à oms i els hi imp imeix les lleis na u als pe lliu e olun a : 171 Ibid., p. 43. 172 Ibid., p. 43. 173 Ibid., p. 43. 46 ...I ha e ne e ye ound ou any jus i iable g ound, why A oms may no be epu ed Mundi ma e ies, he Ma e ial P inciple o he Uni e se, p o ided ha we allow, ha God c ea ed ha i s Ma e ou o No hing; ... and... by eason o he impulsion o hei na i e Tendency [dels à oms], o p imi i e imp ession, hey s ic ly con o m o he laws o his beneplacui s, and punc ually execu e hose se e al unc ions, which his almigh y Will hen cha ged upon hei de e mina e and speci ical Conc e ions. 174 Cha le on eu en els à oms d'Epicu un pode explica iu supe io , des del pun de is a de la iloso ia na u al, a al es hipò esis ilosò ico-na u als. Ja no es à pa lan dels à oms en el sen i de minima na u alia 175 de la adició a is o èlica, sinó dels à oms de l'a omisme epicu i: Fo , wi h he ad an age o hese es ic ions, he A oms o Epicu us ha e mo e o p obabili y, and hold a ional ough mos o hose ope a ions, which occu o he cu iosi y o he Philosophe , wi h mo e amilia i y o ou concep ions, and less a ia ion o apos asie om he i s Hypo hesis; hen he impossible Ma e ia P ima o A is o le, hen he Subs ancial P inciple o Pla o, he Hyle o he S oicks, o , indeed, he any o he imaginable P æexis en in he immense space.176 D'aques s à oms com a p incipi ísic es poden dedui les p opie a s dels cossos, con e in -se pe an en un p incipi explica iu po en , que supe a les al es iloso ies na u als. 174 Ibid., p. 44. 175 Al segle XVII obem es adicions co puscula is es: p ime , la eo ia animis a de les mònades, que p o é de B uno i Van Helmon ; segon, la eo ia a is o èlica dels minima na u alia , segons la que els co puscles de di e en s sus àncies di e eixen quali a i amen ; i e ce , l' a omisme mecanicis a quan i a iu d'Epicu , segons el que els à oms són la p ime a ma è ia, i no di e eixen en p opie a s quali a i es sinó que énen p opie a s quan i a i es. Veu e N.R. Gelba , Wal e Cha le on, op. ci . n. (1), cap. 2, pp. 156-7. 176 Cha le on, Da knes, p.44. 47 El mo imen inhe en dels à oms o 'impe uous endency, inhe en in hem, and ecei ed no he same om any o eign p inciple, o imp ession ex a enien ',177 de ensa pe Epicu , cons i ueix la qua a a i mació que cal ebu ja pe aconssegui un sis ema a omis a conco dan amb les e i a s de la e c is iana. Cha le on a i ma, con a Epicu , que Déu a dona als à oms el mo imen en el momen de la c eació: ... ha A oms a e pe pe ually ac i e and mo eable, by he agi a ion o ha in e nal endency, o i ual imp ession, which he Fa he o Na u e con e ed upon hem, in he i s momen o hei mi aculous p oduc ion ex nihilo. 178 Es in e essan p ecisa que Cha le on a i ma la 'pe pè ua' mobili a i ac i i a dels à oms, que no ol di 'e e na'. L'e e ni a se ia incompa ible amb la c eació del món, pe ò la pe pe ui a indica que els à oms an eni un p incipi pe ò no énen i, a menys que Déu, pe la se a lliu e olun a , decidís des ui -los. Amb aques es co eccions a l'a omisme epicu i, Cha le on conside a que les hipò esis dels à oms queden ja edimides de les se es cà egues d'a eisme. Pe ò queda enca a una al e aspec e impo an , i que segons ha mos a J. Hen y, cons i ueix una de les ca ac e ís iques impo an s del mecanicisme anglès de l'època p e-new oniana: l'exis ència de p incipis ac ius a la ma è ia. Cha le on in odueix aques s p incipis ac ius o ' i ual imp essions', o 'ac i e i ues'179 a la ma è ia, com a p incipis de mo imen , imp esos pe Déu en el momen de la c eació : ...in he ins an o hei c ea ion [dels à oms] ecei ed immedia ely om God a acul y o sel -mo ion. 180 177 Ibid., p.46. 178 Ibid., p. 46. 179 Ibid., p. 46. 180 Ibid., p. 47. 48 L'exis ència d'aques s p incipis ac ius, an en Cha le on, com en d'al es pensado s con empo anis, com pe exemple Boyle, Pe y i Glisson, posa a de elleu l'a i mació de que Déu e a el que ha ia imp imi l'ac i i a en el món, e i an les in e p e acions a ees de la ma è ia passi a. Aques a eo ia de la ma è ia es a a associada al olun a isme eològic. Pe con aposició, els pla ònics de Camb idge, que an adop a una posició eològica in el.lec ualis a, s'oposa en als p incipis ac ius, pe què una ma è ia o almen passi a, eia més cla a la dis inció ma è ia-espe i .181 Pe ò en el cas de Cha le on aques a dis inció ambé és cla a, en el sen i de que els p incipis ac ius són sus àncies ma e ials, enca a que amb p opie a s peculia s.182 De la ma eixa mane a que els p incipis ac ius imp esos en els à oms pe mè en in odui a Déu com a p ime a causa, Cha le on ambé pa la de les ' i u s implan ades' en les lla o s dels ege als, i del seu 'pode p oc ea iu'.183 Re e in -se a les ' i u s imp eses' en els animals, diu: ...and humbly con ess, ha hese a e he Imp esses o he in ini e powe and wisdome o an omniscien , and omnipo en C ea o ; bu no he Con ingencies, o eme a ious e ec s o Chance. 184 Cha le on es à con ençu de que les hipò esis dels à oms, al com ell les p esen a, énen la capaci a de 'sal a els enòmens' més que qualse ol al a iloso ia na u al, i poden cons i ui la base d'una bona eo ia ísica. Una egada enunciada la se a posició a omis a, apel.la à no amen a l'au o i a de Moisès, pe onamen a l'a i mació de la c eació dels à oms com a p ime a ma è ia: 181 Veu e J. Hen y, 'Occul Quali ies and he Expe imen al Philosophy: ac i e p inciples in p e- new onian ma e heo y', His o y o Science 24 (1986), 335-81. 182 Veu e cap. 3.2. Enca a que els p incipis ac ius siguin sus àncies ma e ials, això no implica que Cha le on negui el dualisme on ològic de ma è ia i espe i , ja que ese a la sus ància espi i ual pe Déu, els àngels i l'ànima humana. Pe Hobbes, en can i, l'ànima humana és ma e ial, i pe an , mo al. C . R. S. Wes all, op. ci . n. (7), p. 80. Wes all, en el con ex d'una discussió sob e la p o idència en Cha le on i Digby, sos é que ambdòs ilòso s na u als, accep a en el dualisme ca esià de ma è ia i espe i . 183 Ibid., p. 55. 184 Ibid., p. 55. 49 ... o we, who ha e de ol ed un o us he ines imable blessing o Moses his o y o he C ea ion, ha e a o he hough s o ha me hod o o de , whe ein he Wo ld was ounded, and inished by God: bu he pu e Na u al man, who wan s he illumina ion o he sac ed W i , can ollow no o he conduc , bu ha , by he ligh o na u e, appea s mos consonan o u h.185 El ecu s a l'au o i a de Moisès con é una doble essan : d'una banda, com a ia de onamen ació de la iloso ia na u al, és la ia de l'apel.lació a l'au o i a dels an ics,186 i d'al a banda, en la mesu a que els enaixen is es a ibueixen el ela de la c eació a Moisès, aques a ia es con e eix en una ia de onamen ació a a és de l'Esc ip u a. La igu a de Moisès li se eix a Cha le on de pon o línia de con inui a en e l'au o i a de la Bíblia i l'au o i a dels an ics. Cha le on es se eix de la iloso ia mosaica pe onamen a la c eació del món pe Déu.187 Pe ell, el ela mosaic, com a on d'au o i a , a més de onamen a la c eació es ableix ambé que Déu a c ea el món pe un ac e de la se a olun a : And he e o e when we, who ha e lea ned ou lesson ou o he sac ed lea es o Moses, say ha he made he uni e se solo mu u, a que simplici oli ione, by one simple and en i e ac o his Will, exp es in ha wo d, Fia 188; we speak all ha can be unde s ood by us o ha mi acle.189 L'au o i a dels an ics190 es con e eix en la e ce a ia d'accés a l'a i mació de la c eació del món pe Déu: 185 Cha le on, Da knes, p. 47. 186 Moisès es oba a l'inici de la adició o al que con inua amb Zo oas e, He mes T ismegis i a iba ins a A is ò il, segons el neopla onisme enaixen is a. 187 Cha le on, Da knes, p. 50. 188 El e me 'Fía de Déu', en Cha le on, con é l'ac e in encionadamen oli iu de Déu, i ol exp essa la ca ac e ís ica més genuina de l'ac e c eado de Déu: un ac e lliu e i olun a i. 189 Cha le on, Da knes, p. 72. 190 Ibid., pp. 47-52. 50 And i s I oppose... he mo e noble Auc o i y o many an ien and eminen Philosophe s; who, hough unhappily bo n and educa ed in he midnigh o Paganism, had ye hei in ellec uals, so i adia ed by he e ulgen Ligh o Na u e, which hei Vigilancy and assiduous Con empla ion always kep , like he Ves al apou s, shining..., ha hey disco e ed mo e hen a glimps o Di ini y in he o iginal o he Wo ld.191 El Déu a í ex del món de Tales, la suma in el.ligència d'Anaxàgo es, la in ini a sa iesa de Pi àgo es i Pla ó, el p ime mo o immòbil d'A is ò il, cons i ueixen o s ells in ini s a gumen s a a o de la c eació del món pe Déu. En el cas pa icula d'A is ò il, Cha le on a gumen a que, malg a l'e e ni a del món de ensada pe A is ò il du an mol emps, aques a de ensa la c eació del món a De Mundo. 192 La conclusió, pe Cha le on, és que, obse an els an ics, el balanç en e els epicu is i els que de ensen la c eació es decan a cla amen cap a aques s úl ims. Desp és d'ha e esgo a l'au o i a de la Bíblia i l'au o i a dels an ics, Cha le on a una lla ga exposició de l'a gumen del designi,193 il.lus an l'o d e i cons ància de la na u alesa amb nomb osos exemples. A l'a gumen de l'a za , s'oposa l'a gumen del designi de Déu en el món, un designi que es mos a cons an men en el uncionamen i pe pe uació de les c ia u es: I hey go a he , and a i m, ha na u e is no hing bu he p imi i e Cons i u ion o he Wo ld, wich esul ed om he casual sepa a ion, con lux, and disposi ion o i s ma e ial p inciple, A oms; and ha i do h cons an ly pe sis in he same Me hod, which i i s ob ained om Fo une: he answe is easie, ... ye how idiculously s upid mus he be, who 191 Ibid., p. 47. 192 Ibid., p. 50. Cha le on no dub a en a ibui amb ce esa el De Mundo a A is ò il, malg a que mol s au o s ques iona en l'au o ia de l'ob a i l'a ibuien a algún deixeble d'A is ò il; i conclou que, de e , A is ò il de es a a l'a za en el món. 193 Ibid., pp. 53-6. 51 can admi a se ious pe swasion, ha he bodies o Animals, in he beginning could be so exquisi ely con igu a ed by mee Chance, and wi hou he di ec ion and indeed he designemen o an in ini e Wisdome; in whose e e nal in ellec he p o o ypes o each species we e i s adumb a ed? 194 Cha le on con inúa amb l'a gumen ació del designi, a i man que la uni o mi a de la na u alesa en el c eixemen i pe pe uació dels ege als és una mos a isible de la mà in isible de Déu, i no de l'o denació espon ània dels à oms.195 El Sol ambé demos a pe ell, la in ini a sa iesa del seu c eado ; el designi de Déu és is en la si uació del Sol a l'uni e s, el seu mo imen i la di ecció de les se es e olucions. Es in e essan e no a que Cha le on emp a en el cas del Sol l'a gumen del designi pe la ia nega i a: què hagués passa si el Sol hagués ingu un al e mo imen , o hagués es a locali za en un al e lloc: ...we canno wi h any p e ex o eason doub , ha , had he Sun been lodged in he bed o he Moon, i had long since an icipa ed he gene al combus ion o he las day, and calcined al hings o he exigui y o hei p imi i e A oms.196 L'o d e de l'Uni e s és pe Cha le on, un signe inequí oc de que l'a za és impossible: Now we canno bu obse e, ha in he g ea engine o he uni e se, no hing is wi h less o de , decency, beau y, uni o mi y, symme y, cons ancy, in a wo d, wi h less wisdom, ei he designed, o inished...assu edly he mo e di icul machina ion o he innume ably o gan'd Wo ld mus needs be g an ed impossible, o be w ough by he impo en and igno an inge s o Fo une. 197 194 Ibid., p. 54. 195 Ibid., p. 56. 196 Ibid., p. 58. 197 Ibid., p. 65. 52 El designi es eu, no an sols en l'o denació del món sinó ambé en el seu uncionamen : l'exis ència i uncionamen de cada cos, an anima com inanima , ni que sigui el més emo , o el més pe i o impe cep ible, espón a un designi di í, i ens eme a l'a í ex d'aques món, que ha c ea les coses i les conse a amb una in el.ligència in ini a.198 Cha le on a ex ensiu l'a gumen del designi a o a la c eació: And i he Cha ac e s o an In ini e Wisdome be so plainly isible in he single and di ided peices o he Uni e se; how incompa able mo e legible mus hey be in he Whole, whe ein Ampli ude holds an æmolous con en ion wi h Pulch i ude?199 Pe ebu ja el mo imen e e namen inhe en als à oms d'Epicu , Cha le on in odueix el designi de Déu en els à oms: ... ha he e was some i s Ac i e p inciple,200 which by i s in ini e powe i s c ea ed ou o no hing, and hen conges ed his mass o A oms in o a Chaos, and a e by i s in ini e wisdome diges ed he same in o ha exquisi e o de which do h now cons i u e he o m o he wo ld.201 El designi de Déu en els à oms és pe an , incompa ible amb la capaci a de mo imen inhe en que Epicu a ibueix als à oms des de l'e e ni a . Aques designi es mos a segons Cha le on p ecisamen en els p incipis ac ius que con énen els à oms. La ma è ia, pe an , en el sis ema mecanicis a de Cha le on és ac i a, pe ò c ec que si bé és p opi i co ec e pa la de p incipis ac ius o ac i i a de la ma è ia en les e sions del mecanicisme anglès p e-new onià,202 l'exp essió 'p incipis ac ius inhe en s a la ma è ia' 198 Ibid., p. 60. 199 Ibid., p. 61. 200 Aques p ime p incipi ac iu és Déu. Si Déu a imp imi p incipis ac ius a la ma è ia, Déu és el P ime p incipi ac iu. 201 Cha le on, Da knes, p. 61. 202 J. Hen y, op. ci . n. (82). 53 en Cha le on, és con usa, en el sen i de què el e me 'inhe en ' po e pensa en una ac i i a de la ma è ia 'inhe en ' des de l'e e ni a , i p ecisamen , Cha le on el que ol ema ca és que aques a ac i i a de la ma è ia és 'con e ida' pe Déu en el momen de la c eació: Bu ha A oms, as hey a e in hei naked and incomplex na u e, should be allowed o ha e a Plas ick o ab e ac i e i ue equal o ha con e ed upon he seeds o Animals.203 Pe an , se ia més p opi pa la de p incipis ac ius 'imp esos' o ac i i a de la ma è ia 'imp esa', més que no pas 'inhe en s'. L'a gumen del designi a l'Uni e s cons i ueix pe Cha le on un dels pun als més impo an s pe demos a la c eació i el go e n del món pe Déu. Es una a i mació de la causali a de l'uni e s con a la casuali a del sis ema epicu i.204 La disposició o denada dels à oms a l'uni e s, eque eix pe Cha le on el pode , la ciència i l'a d'un A qui ec e de l'uni e s, que n'és la causa p ime a; les segones causes no són su icien s205 pe a c ea l'o d e i l'ha monia de l'Uni e s, pe ò la comp ensió del seu uncionamen e icaç ens mos a que exis eix una p ime a causa.206 L'impo an pe Cha le on és que el esul a de la se a a gumen ació del designi s'ajus a pe ec amen als a icles de la e c is iana, que cons i ueixen an el seu pun de pa ida (a p io i), com el seu pun d'a ibada : 203 Cha le on, Da knes, p. 63. 204 Ibid., pp. 65-7. 205 L'a i mació de la insu iciència de les segones causes, com una ca ac e ís ica del olun a isme eològic, la obem en di e sos au o s i en di e en s con ex s. Ba ow n'és un exemple: el seu olun a isme eològic cons i ueix el onamen del seu p og ama de ma ema i zació de la iloso ia na u al. Veu e A. Male , 'Isaac Ba ow on he Ma hema iza ion o Na u e: Theological Volun a ism and he Rise o Geome ical Op ics', penden de publicació. 206 Cha le on, Da knes, p. 71. 54 These easons...doe ye seem s ong enough in hei single in e ences undeniably o conclude he C ea ion o he Uni e se ou o no p æexis ence, by he sole and immedia e Fia o he same Essence, and i judiciously wis ed oge he in o one Synd ome, o complex A gumen , mus oblige as i mly; since hey clea ly e ince he i s A icle o he Ch is ians C eed, as an incon ollable e i y, which none...can longe doub o .207 Cha le on, cohe en amb els p incipis de la e c is iana, p o essa un dualisme on ològic (Déu-món o espe i -ma è ia)208 adicalmen di e en del monisme on ològic de Hobbes que ho edueix o a la ma è ia, ins i o la sus ància de l'ànima.209 L'oposició cla a en e la omnipo ència de Déu, que és T anscenden , i la con ingència de les c ia u es és una mos a d'aques dualisme on ològic: ... ha we d aw a la ge line o dis inc ion be wix he Almigh iness o he C ea o , and he es ained ac i i y, o a he pu e imbecilli y o he C ea u e: asc ibe o him a supe la i e and panc a ical ene gie, o i ue pa amon ; and on ou de ou kness p oclaim him mo e able o c ea e, hen wan ei he minis e s, o ma e , whe eby, whe eon o accomplish his Will. 210 La omnipo ència de Déu ambé es mos a en el e de que Déu a c ea el món quan a ole : God c ea ed que Wo ld in ha a icle o e e ni y (we may now call i Time) which seemed mos oppo une o his Wisdom. 211 207 Ibid., pp. 68-9. 208 En aques dualisme Déu és un se pu amen espi i ual i el món és ma e ial. L'home és ma e ial i espi i ual alho a: el cos és ma e ial i l'ànima espi i ual, pe an , immo al. 209 Veu e S. T. Min z, The Hun ing o Le ia han, op. ci . n. (68) i R. H. Ka gon, A omism in England, pp. 66-117. 210 Cha le on, Da knes, p. 73. 211 Ibid., p. 74. 61 Cha le on és conscien de la di icul a de la demos ació pe la ia de l'au o i a dels an ics, a i man que la p o idència és una noció uni e sal; i inalmen econeix que la se a línia a gumen a i a és an sols pe suasi a i no del o demos a i a,233 e que ens indica cla amen que pe ell, l'a i mació de la p o idència e a una al a e i a a p io i i enunciable. Pe ò en can i c eia en la capaci a demos a i a de la se a a gumen ació a a és de la noció inna a de p o idència, que seguidamen eu em. En la mesu a que Cha le on in en a a demos a l'exis ència de Déu a pa i de la idea inna a de Déu, ambé c eu pode demos a la se a p o idència, ja que la conside a una noció inna a inclosa dins la idea de Déu; és a di , si la idea inna a de Déu con é o es les pe eccions possibles, alesho es con é els a ibu s di ins de c eado i conse ado o go e nado .234 L'a gumen ació és la següen : pels a ibu s associa s a la idea inna a de Déu, - sa iesa, omnipo ència i bonda , Déu exe ceix la se a p o idència sob e l'home i el món: Now, o be so in ini ely Wise, Po en and Good [Déu], as o o de all hings in he wo ld o he bes , o egula e and p ede e mine he ope a ions o all second Causes, o keep Na u e he sel sobe and in une and so p e en hose disco ds, which o he wise would in a momen succeed o he educ ion o all a g ea e con usion hen ha o he Chaos; in a wo d, o conse e all hings in exis ence: his no man will deny o be a Pe ec ion.235 Pe an , pe Cha le on, la p o idència és un dels a ibu s de Déu, que es desp èn necessà iamen dels a ibu s de la in ini a sa iesa, pode i bonda . El que es à dien és que aques s es a ibu s ga an eixen i an necesa i l'a ibu de la p o idència.236 233 Ibid., p. 106. 234 Ibid., p.106. 235 Ibid., p. 107. 236 Ibid., pp.108-9. 62 En p ime lloc, l'a ibu de la sa iesa con é en ell ma eix l'acció de Déu. La sa iesa de Déu no s'exp essa en el món només c ean -lo, sinó que es mani es a ac i amen , go e nan -lo: Again, since Sapience do h consis in, and mani es i sel chei ly by Ac ion, and he eal adminis a ion o di icul and impo an a ai s; wi h wha shadow o eason can we a gue God o be mos Sapien , i we concei e him o be Idle, de oyd o all ac ion, and aking ca e o no hing? 237 En segon lloc, pe la se a omnipo ència Déu ampoc po es a p i a d'acció: ...can Inac i i y decla e Sup eme Powe , o a cessa ion om ac ing no induce a suspicion o Lassi ude and imbecilli y? 238 I en e ce lloc, Déu, pe la se a in ini a bonda ampoc po deixa de se p o iden , ja que la bonda és en ella ma eixa comunica i a, i Déu comunica la se a bonda al món mi jançan la se a ac uació p o iden .239 Pe an , els es p incipals a ibu s de Déu impliquen la se a acció p o iden . Una egada demos ada la p o idència a pa i dels a ibu s di ins de la sa iesa, omnipo ència i bonda , Cha le on p o a à de demos a -la a pa i de l'obse ació del món, és a di , a pa i de la conside ació de la insu iciència de les causes segones. El olun a isme de Cha le on es mos a en aques ebuig a concebi el món independen desp és de l'ac e c eado de Déu: 237 Ibid., p. 109. 238 Ibid., p. 110. 239 Ibid., p. 110. 63 Since God made he Wo ld, as ha h been al eady p o ed; i canno bu be absu d o imagine, ha he ins an ly dese ed i , o ha ing once imp es a i ue o mo ion upon he g ea e wheels o his as machin, immedia ely wi hd ew his hand om ac ion, lea ing hem o be ca ied on by hei own ap o swinge... no hing can ha e exis ence longe hen he shall please, in e e y minu e o i s du a ion, eshly o c ea e i , o ( o speak he in e es o P o idence) o conse e in being, by a con inual comunica ion o i sel .240 Fins i o , conside an els p incipis ac ius imp esos pe Déu a la ma è ia, les segones causes són insu icien s, i depènen semp e de la p ime a causa, Déu. Aques es segones causes semp e con inuen g àcies a l'acció cons an de Déu: ...and hence o wa d con inued o be some hing [l'Uni e s] by he con inued Powe o he C ea o : mus una oidably e e o no hing again, i he pe se e ance o ha iden ical powe be subs ac ed, om which i once ob ained o be some hing... Bu he Wo ld which was no hing be o e he ui ull oyce o Elohim called i in o some hing, ha h no hing om i sel o subsis upon; be mus he e o e... become no hing again, unless i s exis ence be suppo ed and man ained by he cons an ec ui o he same mi aculous Powe , which i s c ea ed i .241 When he e o e we say, ha God is he Cause o he wo ld; we a e o unde s and him o be in he same ela ion, ha he Sun is he Cause o Ligh : and by consequence, as he Ligh disappea s in he Ae , when he Sun discon inues i s de adia ion in ou hemisphea ,...so also mus he Wo ld disappea and be los in adnihila ion, when God shall please o discon inue his in lux o minu ely C ea ion, o o in e mi e his P o idence.242 240 Ibid., p. 111. 241 Ibid., pp. 112-3. 242 Ibid., p. 113. 64 L'a gumen del designi apa eix no amen pe demos a la p o idència.243 Cha le on desc iu la in ini a a ie a i he e ogenei a del món, pe mos a que un món així no pod ia unciona sense un agen ec o que p ese és l'o d e i l'ha monia, i de ineix Déu com l'ànima del món244: ... ha he Soul o his gigan ick body, he Uni e se, is God: he e o e when his soul shall wi h d aw and cease i s Anima ion, mus ha body all i s own weigh , an su e dissolu ion. No ha he e o e, in s ic ness o sense, o wi hou he la i ude o a me apho , God is a Soul, and he Wo ld his body; bu because he in o ming and ac ua ing P esence o God is as absolu ely necessa y o he i ali y o he Wo ld, and he mode a ion o all i s pa s in he execu ion o hei dis inc o ices.245 Malg a aques a in e elació en e Déu i el món, a a és de la p o idència, en la concepció de Cha le on, el dualisme on ològic en e Déu i el món es man é: Déu es à p esen 246 i ac úa en el món, pe ò es conse a la se a anscendència. Desp és d'ha e ca ac e i za la noció de p o idència, mi jançan el mè ode de l'objecció- espos a, Cha le on exposa els p incipals a gumen s a a o de la p o idència: l'exis ència de les lleis na u als i la se a obse ació cons an , el designi en les lleis na u als, la capaci a di ina de ansg edi la llei na u al, i inalmen , l'a gumen ació dels mi acles.247 La p ime a objecció con a la p o idència gene al es basa en l'a i mació de l'abisme absu d en e la elici a de Déu i la con ingència i agili a de la condició 243 Ibid., pp.113-6. 244 Cha le on ol ema ca que Déu 'es 'com' l'ànima del món, pe dis ancia -se de la concepció pla ònica i pa acelsis a de l'anima mundi. 245 Cha le on, Da knes, p. 114. 246 Pe Cha le on, la Omnip esència és un al e a ibu de Déu. 247 Cha le on, Da knes, pp. 116-52. 65 humana. 248 La segona objecció es basa en l'a i mació de la i egula i a de les con ingències en el món, d'una banda, i en la injus a dis ibució del bé i del mal, de l'al a. Pel que a a la i egula i a de les con ingències, el aonamen consis eix en a i ma que si hi ha i egula i a s, no es po dedui un o d e de la na u alesa sinó an sols l'a za ;249 pel que a a la injus a dis ibució del bé i del mal,250 el aonamen consis eix en dedui que això és inconsis en amb la jus ícia di ina: ... he unequal dis ibu ion o Good and E ill, and he o dina y in e en ion o many e ec s inconsis en wi h he jus ice and igh eous adminis a ion o Di ini y: his is clea ly hin ed by Luc e ius, who makes i he main scope o his six h Can o, o aliena e mens minds om he belei o an Uni e sal mode a o . 251 A la p ime a objecció, Cha le on espón simplemen a i man que la compa ació en e la na u alesa humana i la de Déu és absu da; l'e o es à en e la compa ació, i es ea i ma pe an , en la dis inció on ològica en e Déu i l'home. A la negació de la p o idència pe la se a inconsis ència amb l'ad e si a humana, ambé espón dien simplemen que Déu no és la causa de la in elici a : God is a om sus aining any di icul y, moles a ion, o diminu ion o elici y, in he cons an ac o Uni e sal P o idence. 252 248 Ibid., pp. 97-8. 249 En la ísica epicu ia, els e s es succeeixen en una cadena de causes espon àniamen a pa i del caos. Al nega l'ac e c eado de Déu, es nega pe an , ambé la p o idència di ina. 250 Luc eci il.lus a aques a a i mació amb l'exemple dels llamps que cauen sob e els caps dels innocen s. En un al e lloc Cha le on in en a jus i ica les desg àcies dels homes p esen an -les com a e s me amen na u als, i e ec es pe an , de la p o idència gene al de Déu. Pe ò com que s'adona de e , que aixó é di ícil explicació, in en a amb un aonamen escèp ic, a gumen a que o s els e ec es i acciden s de la na u alesa énen inali a , malg a que el nos e en enimen limi a no sigui capaç de descob i -los. Da knes, pp. 155-6. 251 Cha le on, Da knes, p. 101. 252 Ibid., p. 119. 66 I a la segona objecció, és a di , que la i egula i a de les con ingències és un signe d'a za en el món i no de p o idència, espón a i man la p eo denació del món segons la olun a de Déu: Fi s , ha o he p ædes ina ion o ha Almigh y Cause, which can and do h dispose he mo ions o al hings acco ding o he p æsc ip s o his own Will, no e en can be casual o unexpec ed.253 La e u ació d'aques a segona objecció és un pun impo an en la eologia de Cha le on: cons i ueix la e u ació de l'a za en el uncionamen del món, el qual in en a à demos a , mi jançan l'a gumen del designi. Es in e essan de eu e, en aques con ex , l'analogia que Cha le on a en e el món na u al i el món polí ic, in lui pe la eo ia polí ica de Hobbes, enca a que només a ni ell e ò ic: ... ha in his immense Commonweal h, in whose go e nmen he mos inobse an canno bu ake no ice o innume able passages so admi able,... he e mus o necessi y be a Rec o Gene al o P esiden Pa amon , by whose so e aign dic a es all subo dina e minis e s a e se on wo k, in o de o he execu ion o his pleasu e, and in hei ope a ions a y no a hai sb edh om he ules p esc ibed by his Will.254 A l'a za i la casuali a en el uncionamen del món s'oposa la p ede e minació de o mi jançan la p o idència. Aques a p ede e minació és un al e aspec e de la p o idència: 253 Ibid., p. 124. 254 Ibid., p. 125. Pe Cha le on, Déu és el sobi à del món i el go e na de la ma eixa mane a que el sobi à de la epública. Com el Le ia han de Hobbes, Déu go e na i o es les c ia u es es so me en al seu pode i la se a olun a , pe ò la g an di e ència amb Hobbes és que pe Cha le on, el sobi à és Déu, i pe Hobbes, el sobi à és l'au o i a polí ica a la que el pode eligiós s'ha de so me e. 67 ... ha all occu ences in he Wo ld a e p ede e mined, ha e hei Causes, Times and Ends punc ually se down in he Epheme ides o Fa e; and hough in he incompe en judgemen o man, some o hem may seem he Pe ad en u es, o eme a ious Hi s o Chance: Ye a e hey he ma u e Designa ions o he sup eme Wisdome. 255 L'a za , pe Cha le on, només és apa en , ins i o en aquells e ec es de la na u alesa que no s'adiuen amb el seu uncionamen egula : ... ha hose Mons osi ies, o ex ao dina y and p odigious e ec s, which he nescience o he mul i ude calls I egula i ies, Pe e sions, and De o mi ies o Na u e; o wise conside a ions, p o e hemsel es o be no wan on excu sions, o andom sho s o he hand, made wi hou aim a any inal cause; bu p æo dained, and collinea ed by ha su e one o Di ine P o idence, poin blanck a some ce ain end, p i a e o publick. 256 Pe ò, el aonamen s'acaba quan Cha le on es ableix que els designis de Déu són inesc u ables:257 és el ma eix que di , que allà on acaba la aó, o més ben di , allà on es incapaç de con inua , comença l'au o i a de la Bíblia. L'a gumen del designi258 oba el seu lími en les pe e sions de la na u alesa, i alesho es l'únic que Cha le on po e és apel.la a l'au o i a de la Bíblia, es ablin el lími de la aó humana. L'a gumen del designi en el uncionamen del món, es desen olupa pe Cha le on a pa i de la in oducció del concep e de llei na u al. Les lleis na u als que egeixen el uncionamen de l'Uni e s es con aposen al uncionamen pe a za , i la possibili a a ibuida a Déu d'al e a , in e i o can ia les lleis de la na u alesa en qualse ol momen és un e cla amen olun a is a: 255 Cha le on, Da knes, p. 126. 256 Ibid., p. 128. 257 A i ma que els designis de Déu són inesc u ables pe què en alguns casos no es conèixen les inali a s de Déu. 258 Segons l'a gumen del designi, la bellesa i ha monia de l'Uni e s són signes o senyals del designi de Déu. 68 Tha his supe na u al Na u e, which excogi a ed and dec eed his con enien law, and endowed each single en i y wi h a Powe o Facul y espec i e o i s du y he e o, and obse ance o execu ion he eo ; ha h no he eby so ied up his own hands, o limi ed his P æ oga i e, as no o ha e ese ed o himsel an absolu e supe io i y, o capaci y, a pleasu e o in inge, anscend, o pe e i , by gi ing special dispensa ion o any o his C ea u es , o a y he manne o hei Ac i i ies, in o de o he Causa ion o any e ec , which his own p udence shall hink expedien . 259 Pe Cha le on, les lleis na u als an se ins i uides pe Déu, o s els cossos na u als es àn so mesos a elles i cada c ia u a cumpleix les se es lleis especí iques, sense capaci a de ansg essió.260 La cons ància en l'obse ació d'aques es lleis na u als pe pa dels agen s na u als, és un senyal del designi de Déu, i no de l'a za ; i si la disposició o denada del món c ea mos a a el designi de Déu, el uncionamen egula d'aco d amb unes lleis na u als, ambé mos a el ma eix designi.261 L'a gumen del designi és u ili za an pe demos a la c eació del món pe Déu, com el seu uncionamen egula g àcies a la p o idència di ina. A pa i de la demos ació de que l'obse ació de la llei na u al no p o é de l'a za ,262 ni de la imposició de la llei pe la ma eixa na u alesa,263 Cha le on dedueix que la llei na u al és ins i uida pe Déu: ... ha he Amplia ion, and Limi a ion o all Na u al acul ies, o endowmen s, is no in he a bi a y disposi ion, o elec i e powe o Fini e essences; and, by consequence, ha 259 Cha le on, Da knes, pp. 129-30. 260 Ibid., pp. 130-2. 261 Ibid. pp. 132-5. 262 Demos a mi jançan l'a gumen del designi, a a e e i no a la disposició o denada i ha mònica de la c eació, sinó al uncionamen egula del món d'aco d a unes lleis na u als. 263 Cha le on a gumen a que si la llei os imposada pe la ma eixa na u alesa, cada c ia u a na u al in en a ia ansg edi -la i can ia -la, i això no és possible. 69 he Law o P op ie y, o he es ic ion o e e y species o i s own o b o ac i i y, was no made by compac among hemsel es, bu imposed upon hem by an In ini e....i emains indispu able, ha he Dis ibu ion and Assigna ion o hose di e en Quali ica ions, being nei he in he powe o Fo une, no o he Things ha enjoy hem: i mus p ope ly and solely belong o ha supe na u al In ini e, which is he oun ain o Being, Li e, Sense, Locomo ion and Reason, and he e o e had he powe eely o gi e hem.264 Pe an , conclueix que la ins i ució de les lleis na u als i la se a obse ació cons an é lloc g àcies a la p o idència di ina: ... ha cons an Teno , o es ablished me hod, [la llei na u al] acco ding o which all Na u al causes ope a e, was ins i u ed and is pe pe ua ed by an In ini e Wisdome. 265 Pe ò Cha le on ambé accen úa cla amen la capaci a de Déu pe iola la llei na u al en qualse ol momen , com un e ec e de la p o idència: ... ha himsel [Déu] is he Agen , and Na u e bu his Ins umen , and he e o e o be u ned, w enched, al e ed, and pe e ed a his pleasu e.266 To belei e him o be he Au ho o ha migh y and di icul mi acle, he C ea ion, and ye doub he sup emacy o his Powe , by concei ing ha he canno u n Na u al Agen s ou o hei common oad, and o de hei disg essions o he e ec ing o smalle and easie Ra i ies; mus be a mani es Con adic ion, and an Absu di y ha s abbs i sel .267 Pe an , si Déu és omnipo en , i po in e eni can ian el cu s de la na u alesa, això no és al a cosa que pe me e la possibili a de la in e enció di ec e de Déu, pe 264 Cha le on, Da knes, pp. 133-4. 265 Ibid., p. 136. 266 Ibid., p. 128. 267 Ibid., pp. 136-7. 70 an , la possibili a dels mi acles.268 L'exis ència dels e s sob ena u als és una mos a de la olun a lliu e i el pode in ini de Déu. L'a i mació dels mi acles és una al e a p io i o p esupòsi en Cha le on, pe ò que, alho a, l'u ili za com a p o a de que els acon eixemen s no són el esul a necessa i de l'obse ació de les lleis na u als, sinó de l'acció de Déu. El sob ena u alisme es à implíci en la se a eologia na u al. Cha le on ol mos a a més, l'exis ència dels mi acles, basan -se en la Bíblia i en l'au o i a dels an ics: Fo ha he e ha e been obse ed P odigious and mi aculous acciden s (such as he mos obs ina e Idola e s o Na u e...we e o ced o e e o he immedia e a me o a Supe na u al e icien ) he indispu able monumen s o ai h ull An iqui y bea wi ness.269 I inalmen , u ili za l'a gumen ació ilosò ico-na u al pe demos a els mi acles. 270 En aques cas u ili za la iloso ia na u al pe jus i ica a i macions eligioses. Pe exemple, el dilu i uni e sal i l'eclipse de Sol en el momen de la mo de Jesuc is cons i ueixen pe ell, e s indiscu ibles, an pe la e com pe l'e idència his ò ica d'algunes on s.271 Allò que p e én demos a no és només el e , sinò que el e és sob ena u al, é causes sob ena u als, i a més, p e én demos a -ho amb a gumen s ísics:272 Tha he Ca holique Deluge was pu ely Supe na u al, and he des uc ion o all Li ing C ea u es upon he subluna y Globe...by an Abyss o Wa e s, immedia ely caused by he 268 Ibid., p. 137. 269 Ibid., p. 137. 270 Ibid. , pp. 141-52. 271 Ibid., p. 137. En el cas de l'eclipse de Sol, Cha le on eme a on s his ò iques egípcies i g egues, que p esen a com e idències indiscu ibles del e . 272 Pe exemple, du an el dilu i uni e sal, les aigues an sob epassa el seu ni ell na u al, anan con a la g a e a ; pe an , ísicamen no és possible ana con a la g a e a ; e go, el dilu i és un e sob ena u al. El cas de l'eclipse de Sol a la mo de Jesuc is , és desc i pe Cha le on amb de all: a pa i de aules as onòmiques in en a calcula quins hau ien es a els e ec es na u als, i conclou que l'eclipse a se un e sob ena u al, que no s'hagués p odui pe causes me amen ísiques. Da knes, pp. 149-52. 77 To he obse a ion o Epicu us i appea ed, ha unjus Fo une, no he disc imina ing hand o Di ine P o idence, ha h he dispensa ion o Happiness and Mise y , o Ad e si y is he common cognizance o Hones y, and po e y, uncessan and unsucces ull labou s, banishmen , loss o iends, and he like dole ull acciden s a e alwaies in he lo s o Good men : bu on he con a y, P ospe i y is equen ly he pa hognomonick o Villainy, and inc ease o powe , accumula ion o honou s, and o he blandishmen s o o une a e he po ion o Wicked men. 298 Aques a e ce a objecció plan eja un dels emes clàssics de l'è ica i la eologia: l'exis ència del mal,299 conside a pe Cha le on com el p incipal desa iamen pe demos a la p o idència especial de Déu sob e l'home. La se a espos a es basa inicialmen en l'au o i a de la Bíblia.300 A la p ime a objecció epicu ia, que deduia de la immu abili a de Déu, la se a incapaci a pe ac ua sob e els homes, Cha le on espón que Déu és capaç an de epa i la se a i a com la se a g àcia; simplemen ho a i ma, p obablemen pe què li esul a consis en amb el ela bíblic.301 Pe ò la g an ques ió pe Cha le on és com lliga l'acció de la p o idència especial de Déu amb la llibe a humana. Si Déu egula o es les accions humanes, com l'home és capaç d'exe ci el lliu e a bi i? La espos a és que Déu pe me a l'home l'exe cici de la llibe a , pe ò egula les se es accions p esc i in no mes, i en ce a mane a di igin la se a elecció: 298 Ibid., p. 161. 299 Cha le on ci a uns e sos d'O idi que exp essen amb con undència la p egun a pel mal: «Cum apian mala Fa a bonos, ignosci e asso, Sollici o nullos esse pu a e Deos». (quan eig les desg àcies dels homes bons, penso que els déus no exis eixen). Da knes, p. 163. 300 El llib e de Job mos a que inalmen la p o idència p emia la bonda de Job, allibe an -lo de les ad e si a s. Da knes, p. 165. 301 Ibid., p. 181. 78 ...ye ha h he [Déu] p esc ibed us ules, whe eby ou Unde s anding may be di ec ed in he selec ion o Good, and de i a ion o e ill... he ha h se on ou igh hand eal and ue Good, on ou le only specious and appa en : he Elec ion o ei he is dependen on ou Will, ou Will is guided by ou Judgemen , and ou Judgemen is he De e mina ion o esol e o ou In ellec ,...bu ye ha he migh in a manne di ec us in ou choyce, he ha h annexed Happiness as a ewa d o in i e us o he one, and Mise y as a punishmen o de e us om he o he : and he e o e is mani es , ha God wills he elici y o all men, mo e hen hemsel es can desi e i .302 La espos a a la segona objecció consis eix en a i ma que la inexis ència del mal, anul.la ia la necessi a de la aó o in el.lec e pe ju ja o disce ni en e el bé i el mal: ...since i God had c ea ed no hing ha migh p o e noxious o man, o wha pu pose would his Cogi a ion, In ellec , Science and Reason ha e se ed? 303 A pa i de la capaci a humana de disce nimen en e el bé i el mal, Cha le on pos ula l'exis ència eal del bé i del mal. Si hi ha ànima acional, exis eix el bé i el mal: ...had he e bin no e ill o man o a oyd, he ne e had bin endowed wi h a a ional Soul.304 La e ce a objecció epicu ia plan eja a la con adicció en e la p o idència especial i la cons a ació de l'ad e si a dels bons i la p ospe i a dels dolen s.305 Cha le on p oposa algunes de les se es concepcions è iques, pe al de des e la con adicció. La p ospe i a dels dolen s po se 'apa en ' p ospe i a i l'ad e si a dels 302 Ibid., pp. 182-3. 303 Ibid., p. 185. 304 Ibid., p. 186. 305 Ibid., p. 186. 79 bons po se 'apa en ' ad e si a , pe què Cha le on can ia l'objec e de la elici a humana: la elici a no es oba en els béns e enals sinó en el cumplimen del deu e;306 a i ma ambé que el bé i el mal no es oben en les coses ma eixes sinó en l'home307 i que el c i e i del bé i del mal no adica en els sen i s sinó en l'ànima.308 Una egada can ia l'objec e de la elici a , l'home po se semp e eliç, an en la 'apa en ' ad e si a com en la 'apa en ' p ospe i a ; només cal que cumpleixi amb el seu deu e, que consis eix en so me e's a la olun a de Déu: ... hen assu edly can hey only be happy, who con o m hei Wills o he Will o he Highes Wisdome: Now Good men, in all condi ions o hei li es, and all he changes o Fo une, s ill submi hei desi es and a ec ions o he Will o Di ine P o idence; he e o e a e hey cos an ly happy, and consequen ly hose seeming E ils, which be all hem, p o e eal Goods.309 Pe an , la màxima è ica consis eix en so me e's a la olun a de Déu i desp end e's de les a eccions e enals: And he e o e, when he soul i s in consul upon he Elec ion o Good, she ough i s o wipe he eyes om all he dus o Sensual P ejudice, and esol e ha he Vo e o Tempo al in e es shall goe o no hing, bu dis u bance and seduc ion; ixing he Cogi a ions only upon ha ... in allible signe, by which he Wisdome o God ha h desc ibed wha 's eally Good; and ha is, an indi e ency o all objec s bu himsel , o a ee and o all esigna ion o ou Wills o his, o mo e p ecisely, i he ha h appoin ed i . 310 306 Ibid. pp.189-90. 307 Ibid., pp. 187-88. 308 Ibid., pp. 192-94. 309 Ibid., p. 191. 310 Ibid., p. 196. 80 El cumplimen d'aques a màxima è ica és el bé sup em en aques a ida, i pe an , la elici a : Fo aking his o my Hypo hesis, ha man, in his li e, wan s only so much o happiness, as he do h o Obedience, so much o Con en , as he do h o absolu e Con o mi y o he good will o P o idence; I in e ed, ha no man can be uely mise able, bu he ha makes himsel so, no any man eally happy, bu he ha ha h pa ed o he bias o A ec ion om his mind, and i ed i o un smoo h and e en in he le ell o Indi e ency, as o he Goods o Fo une, ha ing no o he ma k, bu Fia Volun as Dei. 311 Podem eu e com de la ca ac e i zació que Cha le on a de la p o idència especial s'en desp ènen implicacions è iques. Algunes de les se es concepcions è iques, no desen olupades amb de all a Da knes o A heism,312 es àn a la base del seu olun a isme eològic. Finalmen , a pa i de l'e idència ex ual, especialmen quan Cha le on ac a de la p o idència especial, es po conclou e que la se a e e a since a, i que els seus p incipis eològics no e en una me a es a ègia pe onamen a i legi ima l'a omisme, sinó uns p incipis de ensa s a p io i, que desp és in en a a a gumen a acionalmen . Com ell ma eix diu: ...in ma e s o Di ini y, we hold i ou glo y, as well as due y, o subjuga e ou unde s anding o ai h.313 311 Ibid., 191. 312 Cha le on, W., op. ci . n. (20). 313 Cha le on, W., manusc i Smi h. MS. 13. 15620 (Some Miscellaneous Pape s), p. 52. 81 3. 2. A omisme i eologia na u al a la Physiologia. La Physiologia 314 de Cha le on ep esen a el p ime in en sis emà ic de ecupe a l'a omisme epicu i a Angla e a a mi jans del segle XVII. Pe ò pe pode aconssegui de se una iloso ia na u al accep ada pe la comuni a in el.lec ual anglesa, ha ia de se compa ible amb els p incipis de la e c is iana, i pe an , s'ha ia de pu i ica de o s aquells elemen s pagans p esen s a Epicu . Aques a asca, Cha le on la a desen olupa d'una o ma peculia , no només a la Physiologia de 1654, sinó especialmen a Da knes o A heism dispelled by he Ligh o Na u e, o A Physico- Theologicall T ea ise (1652), com ja hem is , i a Immo ali y o he Human Soul (1657). Wal e Cha le on no a se el p ime en p esen a una e sió c is iani zada de l'a omisme an ic. La se a Physiologia és una aducció i ampliació de les Animad e siones in Decimum Lib um Diogenes Lae ii de Gassendi, publicada el 1649 a Lyon, i pe an , una ob a mol impo an en la ansmissió i disseminació de la e sió del mecanicisme de Gassendi a Angla e a. Gassendi, al lla g de o a la se a ob a ilosò ica, a e un in en de c is iani zació de l'a omisme epicu i, mi jançan el ebuig de les esis epicu ies incompa ibles amb la e c is iana. Cha le on con inua aques a asca amb la se a ob a, pe ò en un con ex di e en del de Gassendi: la publicació de la Physiologia é lloc només es anys més a d que la publicació del Le ia han de Hobbes i com ja hem is , les connexions de Cha le on amb Hobbes i alguns memb es del ce cle de Newcas le el an col.loca en una posició mol delicada, al igual que el seu amic John E elyn. Cha le on, com a home eligiós, ha ia de p end e cla amen dis ància de les posicions ma e ialis es i a ees de Hobbes.315 314 Cha le on, W., Physiologia Epicu o-Gassendo-Cha l oniana: o a Fab ick o Science na u al, upon he Hypo hesis o A oms (London, 1654, ep . New Yo k, 1966). A pa i d'a a, ci a com Physiologia. 315 C . R. H. Ka gon, A omism in England, op. ci . cap. (2) n. (8). 82 Enca a que la Physiologia és l'ob a que ep esen a el desen olupamen sis emà ic de la ísica epicu ea, en ella es poden aça els elemen s eològics essencials que con ibueixen a cumpli els objec ius p incipals de Cha le on: man eni les e i a s de e i dona onamen a l'a omisme, compa ibili zan les hipò esis a òmiques an igues amb els p incipis onamen als de la eologia c is iana, pe al de disipa els pe ills de ma e ialisme i a eisme associa s a aques a iloso ia. A la Physiologia, Cha le on exposa el seu sis ema de iloso ia na u al, desc i in el món na u al com composa de ma è ia en mo imen en el bui . Com Gassendi, adop a una pos u a acuis a en con a del plenum ca esià. El p incipi onamen al de la ma è ia són els à oms, conside a s com la ma è ia p ime a uni e sal, indi isibles i impene ables. Les p opie a s gene als dels à oms són la consimila i a de sus ància, la magni ud o quan i a , la igu a i el mo imen . A i man la consimila i a de sus ància, Cha le on es ableix que o s els à oms són quali a i amen iguals, i que pe an , no són els minima na u alia d'A is ò il sinó els à oms quan i a ius d'Epicu .316 La magni ud dels à oms consis eix en: ... ha in ou assump ion o Magni ude as he i s essen ial P op ie y o A oms, we in end... ha ... hey a e En i ies Quan i i e Simply, i.e. Reali ies endowed wi h ce ain co po eal Dimensions, hough mos minu e, and consis ing in he lowes deg ee o physical quan i y.317 Respec e a la igu a, els à oms, en la se a essència simple énen di e ses igu es; aques s di e en s ipus de igu es són inde ini s, o incomp ensibles, enca a que no són simples ni in ini s; i el nomb e d'à oms d'un de e mina ipus de igu a és ini .318 El 316 Cha le on, Physiologia, p. 111. 317 Ibid., p. 113. 318 Ibid., p. 117-21. 83 mo imen , com a p opie a essencial dels à oms, és l'e ec e de la g a e a , i segons Epicu , és ambé la asl.lació d'una cosa de un lloc a un al e.319 To es les p opie a s dels cossos, les p opie a s especí iques, s'expliquen en e mes de magni ud, igu a i mo imen de les di e en s 'conc ecions' o mades a pa i dels à oms. Aques es p opie a s especí iques o quali a s secundà ies no són essencials als à oms, ja que només magni ud, igu a i mo imen cons i ueixen p opie a s esencials dels à oms: ... ha he Fi s Ma e , o Ca holique P inciples o all Ma e ial Na u es, a e absolu ely de oyd o all Sensible Quali ies; and ha he Quali ies o Conc e ions, such as Colou , Sound, Odou , Sapo , Hea , Cold, Humidi y, Sicci y, Aspe i y, Smoo hness, Ha dness, So ness, &c. a e eally no hing else bu a ious MODIFICATIONS o he insensible pa icles o he Fi s Ma e , ela i e o he a ious o gans o he Senses.320 Les quali a s ocul es,321 com la g a e a , el magne isme i l'elec ici a es poden explica en e mes de ma è ia en mo imen , pe ò si l'explicació sa is ac ò ia no es oba, les quali a s no és que siguin ocul es en sen i a is o èlic, sinó que en eali a enca a desconeixem les se es causes na u als. Cha le on no ebu ja les quali a s ocul es sinó que el que ebu ja és la doc ina a is o èlica de que les quali a s ocul es no es poden es udia , i ep esen en el inal del coneixemen .322 Els à oms de Cha le on són en i a s ísiques, no ma emà iques, i ol mos a que no són di isibles in ini amen ; la geome ia a possible la di isió in ini a d'un mínim pe ò això no ho conside a aplicable als mínims ísics que són els à oms: 319 Ibid., p. 121. 320 Ibid, p. 190. 321 Ibid., pp. 341-82. 322 C . K. Hu chison, 'Wha happened o Occul Quali ies in he Scien i ic Re olu ion?', op. ci . cap. (2) n. (4). 84 ... he Minimum o Insec ile o A omis s, being no Ma hema icum, bu Physicum, and o a a di e en na u e om ha leas o Quan i y, which Geome icians imagining only, denomina e a Poin . ... he Na u alis , whose enqui ies a e con ined o sensible objec s, and such as a e eally Exis en in Na u e: no is He a all conce ned, o use hose Abs ac ions [ma emà iques] om Ma e ; he Ma hema ician only He, who canno , wi h sa e y o his P inciples, admi he Tene o Insec ili y, o Te m o Di isibili y.323 La negació de la in ini a di isibili a dels à oms la onamen a en la negació de la in ini a di isibili a dels cossos, que a gumen a així: I in a ini e Body, he numbe o Pa s, in o which i mey be di ided, be no Fini e also; hen mus he Pa s comp ehended he ein be eally In ini e: and, upon Consequence, he whole Composi ion esul ing om hei Commix u e, be eally In ini e; which is epugnan o he supposi ion.324 Pe Cha le on no exis eix, pe an , ni el con inu ísic ni la in ini a di isibili a ísica, a di e ència de la di isibili a ma emà ica.325 To s els enòmens ísics énen lloc en el ma c de l'espai i el emps absolu s.326 L'espai, quan es à ocupa pe cossos és el lloc, quan no es à omple pe cossos és el bui , pe ò lloc i bui énen la ma eixa iden i a essencial. L'espai e a immens abans que Déu c eés el món, i és absolu amen immòbil i inco po i, pe ò pe e i a que quedi o a de la c eació Cha le on el desp o eeix de se sus ància o acciden -a ibu s necessa is de les coses c eades, -és només un nihil posi i um : 323 Cha le on, Physiologia, p. 95. 324 Ibid., p. 91. 325 Ibid., pp.90-98. C . S. Flei mann, op. ci . in oducció, n. (3), pp. 145-6. 326 Ibid., pp. 62-84. 85 ...since we conside hese Spaces, and hei Dimensions o be Nihil Posi i um. i. e. no Subs ance, no Acciden , unde which wo Ca ego ies all wo ks o he C ea ion a e comp ehended.327 El emps i l'e e ni a di e eixen en que l'e e ni a és una du ació in ini a, i el emps una ce a pa de la du ació in ini a, que comença amb la c eació i acaba amb la dissolució del món.328 Desp és d'ha e desc i b eumen els p incipis ísics més impo an s, eu em com Cha le on elaciona les se es hipò esis a òmiques amb la eologia na u al. En l'es udi sob e les elacions en e l'a omisme i la eologia na u al a la Physiologia, em cen o p ime en el llib e segon, que ac a especí icamen de les hipò esis dels à oms. El llib e cons a de qua e pa s: l'exis éncia dels à oms, el ebuig del con inu ísic i la in ini a di isibili a , els à oms com a p ime a ma è ia uni e sal, i les p opie a s essencials dels à oms. El p incipi onamen al de la ísica de Cha le on, com la de Gassendi i Epicu , és l'exis ència dels à oms i el bui . Els à oms són la p ime a ma è ia uni e sal i indi isible, ambé anomena s plena (pe què enen la p opie a de la co po ei a pe oposició a la inani a o bui ), elemen s (pe què o es les coses ma e ials es composen d'ells) o à oms (pe deno a la se a indisolubili a ); aques a úl ima denominació és la p òpia d'Epicu .329 Pe ò pe Cha le on aques s à oms són c ea s pe Déu, i cap d'ells po passa al no- es sense Déu: ...since Adnihila ion and C ea ion a e e ms no o be ound in he Dic iona y o Na u e, bu p ope only o Omnipo ence : no is he e any sobe man, who do h no 327 Ibid., p. 68. 328 Ibid., p. 79. 329 Ibid., pp. 85-6. 86 unde s and he Common Ma e ial o Things o be cons an ly he same, h ough he whole lux o Time, o he du a ion o he Wo ld; so as he om he C ea ion he eo by he Fia o God, no one pa icle o i can pe ish, o anish in o No hing, un il he o al Dissolu ion o Na u e, by he same me aphysical powe ; no any one pa icle o new ma e be supe added he e o, wi hou mi acle.330 Desp és d'a i ma l'exis ència dels à oms, Cha le on ha in odui immedia amen la c eació d'aques s à oms pe Déu. Cha le on econeix en Déu un pode me a ísic, pe an , una sus ància di e en a la ma è ia, i a ibueix la c eació i anihilació a Déu, no a la na u a, desp o is a pe an , d'aques pode . La di e ència on ològica en e Déu i el món és e iden : Déu és T anscenden i Absolu , i la ma è ia és con ingen . En la segona pa del llib e, que ac a sob e el con inu ísic i la in ini a di isibili a , Cha le on no in odueix elemen s eològics. En la e ce a pa , de ensa que els à oms són la ma è ia p ime a i uni e sal, de la qual es àn o ma s els cossos. Aques a de inició no implica nega els qua e elemen s, sinó que només queden edui s a elemen s secunda is, consis en s amb à oms, com el seu p ime p incipi.331 Pe demos a aques p ime p incipi, Cha le on na a un diàleg en e un a omis a i un an i-a omis a, el qual exposa les di icul a s que impedeixen l'acep ació de les hipò esis a òmiques. 332 Aquí, Cha le on desen olupa un dels aspec es més impo an s de la se a isió c is iani zada de l'a omisme epicu i: la c eació dels à oms pe Déu. En aques diàleg an cu obem els a gumen s onamen als que a iculen l'a omisme amb el p incipi eològic i enunciable de la c eació del món ex nihilo pe 330 Ibid., p. 88. 331 Ibid., p. 100. 332 Ibid., pp. 103-6. 93 ...soul o a Plan (which he bes Physiology de ines o be no hing, bu a ce ain modi ica ion o ma e ola ilized, o a con ex u e o smoo h, globula equal and so o cale ac i e A oms, wowen by he seminal i ue o plas ick Facul y o ha pa icula species, and soon disol ed again, upon a a ia on o igu e and si ua ion o hose insensible pa icles, o which i is composed ).349 L'ànima animal és ambé la pa més espi i ual, en el sen i de 'més sub il', pe ò malg a la con usió e minològica, aques a 'pa espi i ual' és només sus ància ma e ial en sen i on ològic: ...Soul o an Animal (which is also a Co po eal subs ance, o he mo e spi i ual pa o he bloud sub ilia ed by i al hea , aduced om i s geni o ).350 Cha le on compa eix amb Hobbes aques a ca ac e i zació de ce es ànimes com a sus àncies co po als i mo als, pe ò no compa eix la ma eixa ca ac e i zació de l'ànima humana, que la conside a espi i ual o imma e ial i immo al. En Cha le on, ma è ia i espe i s'oposen, són di e en s on ològicamen .351 Pe ò, enca a que els p incipis ac ius siguin sus ància ma e ial, pel e de se una ma è ia 'més sub il', li pe me en in odui a Déu com la causa p ime a del mo imen : Déu a dona la ' acul a de mo imen ' o 'ene gia in e na' als à oms en el momen de la c eació, i en i u d'aques a 'ene gia in e na', el mo imen con inua. I si Déu a imp imi el mo imen , po e u a no amen la idea epicu ia de que el mo imen és inhe en a la ma è ia: We need no he e insis upon he Reda gu ion o ha Blasphemous and Absu d... d eam o Epicu us , ha A oms we e no only he Fi s Ma e , bu also he Fi s and 349 Cha le on, Da knes o A heism, p. 122. 350 Ibid., p. 122. 351 Déu, els àngels i l'ànima humana són sus àncies espi i uals; les ànimes ege als i animals, així com els p incipis ac ius de la ma è ia, són sus àncies ma e ials. El dualisme ca esià de ma è ia-espe i es man é. 94 sole E icien o all hings; and consequen ly ha all Mo ions, and so all Ac ions in he Uni e se a e Caused mee ly by he inhæ en Mobili y o hem: because we ha e exp esly e u ed he same in ou T ea ise agains A heism. 352 Cha le on a i ma que els p incipis ac ius cons i ueixen les 'pa s espi i uals' o 'més sub ils' de la ma è ia, enca a que només siguin sus ància ma e ial. Els p incipis ac ius de la ma è ia no són espe i s en sen i on ològic com ho pod ien se Déu o l'ànima humana, ni ampoc són l'in e media i en e Déu i el món, o Espe i de la na u a, de ensa pels pla ònics de Camb idge. Pe ò Cha le on pa la de 'pa s espi i uals' o 'p incipis ac ius' pe al de pode a i ma que Déu exis eix, ha c ea la ma è ia i li ha imp ès aques s p incipis. El seu olun a isme eològic es à associa a la se a concepció de la ma è ia, no passi a sinó imbuida amb p incipis ac ius que conse en el mo imen .353 En e ce lloc, Cha le on pos ula que la g a e a no po subsis i sense un cen e, con a l'absència de cen e pos ulada pe Epicu . I Finalmen , con a el mo imen declina o i o clinamen conna u al als à oms (no causa ), a i ma la necessi a del mo imen o ' i u in e na' pe pè ua dels à oms (causada) des de la se a in usió pe Déu ins a la i del món.354 En aques a conclusió, sin e i zada en qua e pun s, es po eu e que l'úl im objec iu de Cha le on és man eni les e i a s de e sense enuncia a l'a omisme com a iloso ia na u al; pe ò en qualse ol cas, en el seu in en de compa ibili za a omisme i c is ianisme, la inali a p imà ia és man eni in ac es les e i a s de e, i desp és, secundà iamen , accep a aquells elemen s de la iloso ia na u al a omis a que siguin compa ibles amb aques es e i a s. La e és un a p io i de la se a iloso ia na u al. 352 Cha le on, Physiologia, p. 270. 353 C . J. Hen y, 'Occul Quali ies: and he Expe imen al Philosophy: ac i e p inciples in p e-new onian ma e heo y', His o y o Science 24 (1986), 335-81. 354 Cha le on, Physiologia, p. 126. 95 Aques a posició ambé es eu cla amen a Da knes o A heism, on la se a eologia semp e s'adequa a l'o odòxia c is iana. Pe exemple, l'a i mació de l'exis ència eal del dimoni cons i ueix un bon exemple d'aques a adequació: Tha he Cessa ion, o ( a he ) In e cision o O acles, was an A chei em oo di icul o he single a m o Na u e; I concei e ew will dispu e, bu such idiculous Igno an s in he Me aphysicks o Spi i s, o Scale o C ea u es, as indubi a e he e y Exis ence o E il Angels, and e use o be pe swaded, ha he e is any such eal En i y as a De il. 355 Cha le on a esseguin o a l'o odòxia, pel que a e e ència a l'exis ència del dimoni, i la se a na u alesa d'àngel caigu .356 Al lla g de o a la Physiologia apa eix l'a i mació, di ec e o indi ec e, d'un Déu p o iden , especialmen quan pa la dels se s ius, l'home i les se es quali a s. Con a el p ime mo o immòbil d'A is ò il, Cha le on accen úa no només la c eació de Déu, sinó la se a acció cons an en la na u alesa, conse an -la i go e nan -la. Déu posseeix ambé l'a ibu de la lliu e olun a , que po e possible allò que no és possible pe les lleis na u als: ...because, i we con e o he Omnipo ence o i s Au ho , and conside ha he C ea o did no ci cumsc ibe his own Ene gy by hose undamen al Cons i u ions, which his Wisedom imposed upon he C ea u e: we mus wind up he ne es o ou Mind o a highe key o Concep ion, and le ou Reason lea n o ou Fai h o admi he possibili y o a Body exis en wi hou Ex ension, and he Ex ension o a Body 355 Cha le on, Da knes o A heism, p. 146 356 Ibid., pp. 146-7. 96 consis en wi hou he Body i sel ; as in he sac ed mys e y o ou Sa io s Appa i ion o his Apos les, a e his Resu ec ion he do es being shu .357 La con ingència de les lleis na u als, o la se a dependència cons an de Déu és un e ca ac e ís ic del olun a isme eològic. Si bé l'in el.lec ualisme eològic adme la possibili a dels mi acles o ansg essions de la llei na u al, això no in alida la necessi a de la llei na u al, men e que pel olun a isme, els mi acles no són només e ec es ocasionals con a el cu s de la na u alesa, sinó un exemple cla de la con ingència de la llei na u al espec e a Déu. Cha le on adop a una posició eològica olun a is a, que posa l'accen en la omnipo ència de Déu s la con ingència dels enòmens na u als: pe la se a omnipo ència, Déu ac úa cons an men en el món na u al, o bé conse an les lleis na u als o bé al e an -les. Aques a acció cons an de Déu sob e la g an 'màquina del món', és com diu a Da knes o A heism, com la co da d'un ello ge que el man é uncionan sense pa a : ... he exis ence o a G and- a he P inciple, o i s In elligence, om whom, as om he main sp ing in a Wa ch, o o he Au oma ous Engine, all mo ion is de i ed, and which cons an ly anima es he g ea machine o he Wo ld.358 Déu és la on del mo imen , i pe la se a p o idència gene al, man é la màquina del món. El món mecànic és una exp essió de la In el.ligència de Déu. L'analogia del ello ge li se eix, pe a i ma que aques a g an 'màquina del món' no po unciona sense el concu s p o iden de Déu. Pe ò el olun a isme eològic de Cha le on es mos a en la impo ància que concedeix al pode absolu de Déu, que es mani es a an en aques a acció go e nado a i conse ado a de la 'màquina del món', com en la se a capaci a de e possible qualse ol cosa i en qualse ol momen : 357 Cha le on, Physiologia, p. 263. 358 Cha le on, Da knes o A heism, p. 4. 97 Now, ha i can be no Di icul y o God, a pleasu e, o adnihila e all hings comp ehended wi hin i [subluna y Space]; and yea a he same ime o conse e he Sphe e o he Moon en i e and unal e ed: canno be doub ed by any, bu hose inhumane Ideo s, who da e con o e his Omnipo ence.359 Es in e essan de eu e com l'accep ació dels mi acles, pe an , l'a p io i de la e, ambé l'u ili za Cha le on com un a gumen pe demos a a i macions ilosò iques, com pe exemple la demos ació de la independència del emps espec e del mo imen a pa i del mi acle de la de enció del Sol a l'ho i zó el dia de la ba alla en e les is aeli es i els amo eus:360 I any ye doub o he Independence o Time on Cœles ial Mo ion; o , ha old Ch onos mus s and s ill, in case he O bs should make a Hal : we ad ise him se iously o pe pend ha supe na u al De en ion o he Sun in he day o ba le be wix he Is aeli e and he Amo hi e; assu ing ou sel es ha his hough s will soon ligh upon his Apodic ical A gumen . Ei he he e was no Time du ing he Cessa ion o he Suns mo ion on ha day; o else Time kep on i s cons an lux: o one o hese posi ions mus be ue. Tha he Fi s is alse, is mani es om he ex ao dina y Du a ion o he day... he second mus be mos ue; and upon Consequence, hough he De en ion o he Sun was mi aculous, ye was he Du a ion o he day Na u al, because Time ha h no dependence on Cœles ial Mo ion.361 Pel que a a l'espai i el emps i la se a elació amb Déu, l'espai i el emps són els absolu s en els que Déu exis eix, c ea i des ueix les coses; i a di e ència de les c ia u es c eades, la immensi a i la e e ni a són a ibu s de Déu: 359 Cha le on, Physiologia, p. 63. 360 Josuè, 10: 12-13. 361 Cha le on, Physiologia, p. 77. 98 Hence, as i is compe en o he C ea u e o be only somewhe e, in espec o Place, and some imes, in espec o Time: so i is he p ae oga i e o he C ea o , o be E e ywhe e as o place, and Fo e e , as o ime And he e o e hose wo illus ious A ibu es, Immensi y, whe eby He is p æsen in all places, and Æ e ni y, whe eby He is exis en a all Times, a e p ope only o God.362 L'e e ni a i immensi a de Déu s'oposen a la con ingència de les c ia u es , que iuen en un emps i espai de e mina s.363 La di e ència en e e e ni a i emps li pe me a Cha le on e una dis inció en e Déu, home, i ma è ia pu a: E e ni y is said o be Du a ion Non-p incipia e and In e minable; which is p ope only o God: And Time is said o be Du a ion P incipia e and Te minable; which is compe en o all Caduce, Mu able, and Co up ible Na u es: as also ha pa o E e ni y...is Du a ion P incipia e, bu In e minable, which is adsc ip i e o Angelical o In ellec ual Na u es, and o he Ra ional Soul o man.364 Segons aques a a gumen ació sob e l'e e ni a i el emps, Cha le on es ableix la immo ali a de l'ànima. En aques s aonamen s es mos a com el discu s eològic es à implíci en el discu s ilosò ic-na u al, i com una a gumen ació sob e p incipis ísics in odueix els p incipis eològics. Re e in -se a la elació en e Déu i l'espai, Cha le on iden i ica la immensi a amb la ubiqui a de Déu; immensi a i ubiqui a són dos e mes pe exp essa el ma eix a ibu , que Déu es à en o lloc: 362 Ibid., p. 76. 363 Ibid., p. 81. 364 Ibid., pp. 79- 80. 99 ...God, o he Sup eme Being; whose p op ie y i is o be Immo eable, as being Ubiqui a y and All in All.365 A Da knes o A heism Cha le on de ineix exac amen aques s a ibu s di ins, en elació a l'espai i el emps: Tha God is no subjec o he es ain o Time, is mani es om his E e ni y...Tha he is no subjec o he es ain o Place, is e iden om his Omnie y, his Being All in All; Ubiqui y being he p ope and insepa able A ibu e o his na u e. His being All in All, no only a ione P æsen iæ, bu a ione Essen iæ also; he being he chie Soul no only o all Bodies, bu o all Spi i s also.366 L' a i mació de la ubiqui a de Déu li pe me a Cha le on in odui una al a e i a de e, sense cap mena de modi icació, i que ni an sols es p oposa demos a -la: ...we a i me, ha God is as ully P esen in Hell among he a cu sed, as in Hea en among he blessed na u es hough no so com o ably; and ha he De ils would ejoyce i hey could concei e i possible o hi o be absen hence.367 Cha le on nega an la in ini a d'à oms com la plu ali a de móns, pe ò és in e essan eu e com compa ibili za això amb el seu olun a isme eològic, ja que d'aco d amb aques a posició, no es poden posa lími s a la omnipo ència de Déu. Alesho es, el seu aonamen és el següen : pe la se a omnipo ència i sa iesa absolu a, Déu hagués pogu c ea una in ini a de cossos, d'à oms i ins i o de móns. Cha le on deixa in ac e la omnipo ència de Déu -hagués pogu c ea o això, com ambé adme en 365 Ibid., p.442. 366 Cha le on, Da knes o A heism, p. 118. 367 Ibid., p. 119. 100 els Pa es de l'Església; pe ò l'a gumen que p oposa pe e u a l'exis ència eal de la in ini a d'à oms és que Déu no a c ea cap cosa ac ualmen in ini a en essència: Which we concei e o be he g ound o ha T ue; ha o imagine God o be able o c ea e any hing equal o Himsel : is o suppose an Impe ec ion in his Na u e. 368 Semblan men , pe Cha le on, la omnipo ència de Déu no es con adiu amb la se a negació de la plu ali a de móns; de e , a i ma que Déu hau ia pogu c ea in ini s mons, pe ò en eali a no ho a e . Negan la plu ali a eal de móns no es à negan la capaci a de Déu pe ha e c ea mons in ini s. D'una banda, sal agua da la omnipo ència de Déu, i de l'al a, basan -se en l'au o i a de la Bíblia, nega l'exis ència eal de la plu ali a de móns. Cha le on esol l'apa en con adicció, en el cas de la in ini a d'à oms, pe la ia del aonamen , i en el cas de la plu ali a de móns, pe la ia de l'au o i a de la Bíblia. Negan els p incipis epicu is del caos d'à oms inc ea s i e e ns, el mo imen inhe en i espon ani dels à oms, i l'a za de la se a disposició en un uni e s o dena , Cha le on a i ma aques a in ini a sa iesa i pode de Déu, a a és de l'a gumen del designi: Fo , They ake i o g an ed, ha he Chaos o A oms was no only e e nal and Inc ea e, bu also ha i disposed, and compac ed i sel in o ha Fo m, wich cons i u es he Wo ld, by he spon aneous mo ion inhæ en in A oms, and hei o ui ous coalescence in such and such espec i e Figu es: when o a sobe judjemen appea s he highes Impossibili y imaginable, ha ei he he Chaos o A oms could be e e nal, sel - p incipa e, o inc ea e, o dispose and ix i sel in o so as , so splendid, so symme ical, so uni e sally ha monical, o Analogical a s uc u e, as his o he Wo ld. Fo , as he 368 Cha le on, Physiologia, p. 12. 101 Disposi ion o Dipensa ion o he Chaos o A oms in o so excellen a o m, can be adsc ibed o no o he Cause, bu an In ini e Wisdom : so nei he can he P oduc ion o C ea ion on he same Chaos be adsc ibed o any o he Cause, bu an In ini e Powe , as we ha e o me ly demons a ed in ou Da knes o A heism, cap. 2.369 El designi de Déu és com el e a ons de o a l'ob a: pe Cha le on, l'a za és exclós pe què el món o dena , ha moniós, excel.len i amb quan i a s p opo cionades de ma è ia, mos a la mà de Déu que ha c ea i que conse a el món amb la se a p o idència. Finalmen , en Cha le on, la di e ència on ològica en e el món ma e ial i el món espi i ual ambé es adueix en una di e ència epis emològica: coneixem l'exis ència dels cossos del món a a és dels sen i s, pe ò l'exis ència i a ibu s de Déu, l'ànima acional de l'home i els espe i s els coneixem pe imp essions implan ades, coessecials a la nos a men .370 369 Ibid., p. 13. 370 Ibid., pp. 18-19. 102 Conclusions Les conclusions p esen ades a con inuació con énen els esul a s més impo an s del eball desen olupa , i es e e eixen als p incipals objec ius plan eja s inicialmen : quines són les ca ac e ís iques més impo an s del olun a isme eològic de Cha le on (1), com Cha le on a icula l'a omisme amb la eologia na u al (2), i en el seu in en de compa ibili za iloso ia na u al i eologia na u al, quina de les dues é p io i a , (3); d'al a banda, pe què algunes de les se es ob es an se publicades en un o d e c onològic de e mina (4), i inalmen , quina e a la since i a eligiosa de Cha le on (5). 1. Els pun s onamen als de la eologia na u al de Cha le on a The Da knes o A heism són les demos acions de l'exis ència de Déu, la c eació del món ex nihilo i la p o idència de Déu, an gene al com especial. La demos ació de l'exis ència de Déu con é mol s elemen s del acionalisme ca esià, an en el que a e e ència al dualisme on ològic de la es cogi ans i la es ex ensa, com en el p océs d'in e ència de l'exis ència de Déu a pa i de l'a i mació de la idea inna a de Déu a la men humana. Cha le on a gumen a la c eació i la conse ació del món pe Déu com necessà iamen lligades a la se a exis ència. Es ambé de des aca la ci cula i a p esen en el aonamen . En la demos ació de la c eació del món ex nihilo pe Déu, l'objec iu p incipal és la e u ació de l'a za epicu i, que nega la c eació, la p o idència i la immo ali a de l'ànima humana; Cha le on pos ula a la egada, les hipò esis a òmiques, amb les co eccions pe inen s pe exclou e les esis ma e ialis es i a ees: a i ma la c eació dels à oms pe Déu, ema can la omnipo ència com a ibu p incipal de Déu, la imp essió de p incipis ac ius als à oms, i el designi de Déu en el món, exposan ambé les inali a s de la c eació. 109 -------------, The Da knes o A heism dispelled by he Ligh o Na u e o , a Physico-Theologicall T ea ise (London, 1652). -------------, Physiologia Epicu o-Gassendo-Cha l oniana o a Fab ick o Science Na u al upon he Hypo hesis o A oms (London, 1654, ep . New Yo k, 1966). -------------, Epicu us's Mo als collec ed pa ly ou o his owne G eek ex in Diogenes Lae ius, and pa ly ou o he Rhapsodies o Ma cus An oninus Plu a ch, Cice o, and Seneca. And ai h ully Englished (London, 1656). -------------, The Immo ali y o he Human Soul demons a ed by he Ligh o Na u e in wo dialogues (London, 1657). -------------, Na u al His o y o Nu i ion, Li e and Volun a y Mo ion (London, 1659). -------------, Œconomia animalis, no is in medicina hypo hesibus supe s uc a e mechanice explica a (London, 1659). -------------, An Impe ec Pou aic u e o His Sac ed Majes y Cha ls II (London, 1661). -------------, Cho ea Gigan um (London, 1663). -------------, The Ephesian Ma on. Based on he ale in he Sa y icon o Pe onius (London, 1668, ep . Los Angeles, 1975). -------------, Enqui ies in o human na u e in i ana omic p ælec ions (London, 1680). -------------, The Ha mony o Na u al and Posi i e Di ine Laws (London, 1682). -------------, Th ee Ana omic Lec u es (London, 1683). -------------, manusc i Smi h. MS. 13. 15620 (Some Miscellaneous Pape s). -------------, manusc i MS. 25285 ó MS. Aub ey 11 (An Ex ac o Summa y o he Lemna a o S one-Heng es o ed o he Danes by Wal e Cha le on). 110 DAVIS, E. B., 'God, man and na u e: The p oblem o C ea ion in Ca esian hough ', Sco . Jou n. o Theol. 44 (1991), 325-48. -----------------, 'The uses o olun a is heology in 17- h cen u y science', comunicació p esen ada a la In e na ional Con e ence on Science and Belie (On a io, 1992). DEASON, G. B., 'Re o ma ion Theology and he Mechanis ic Concep ion o Na u e', a God and Na u e. His o ical essays on he Encoun e be ween Ch is iani y and Science, D. C. Lindbe g i R. L. Numbe s eds. (Be keley, 1986). DEBUS, A. G., The Chemical Philosophy. Pa acelsian Sience and medicine in he six een h and se en een h cen u ies, 2 ols. (New Yo k, 1977). DESCARTES, R., Les P incipes de la Philosophie, a Œu es de Desca es, C. Adam i P. Tanne y eds. (Pa is, 1964). DIJKSTERHUIS, E. J., The mechaniza ion o he Wo ld Pic u e (Ox o d, 1961). DOBBS, B. J. T., The ounda ions o New on's Alchemy (Camb idge, 1975). FLEITMANN, S., Wal e Cha le on (1620-1707), " i uoso" : Leben und We k (F ank u , 1986). FORCE, J. E., 'Secula isa ion, he language o God and he Royal Socie y a he u n o he se en een h-cen u y', His o y o Eu opean Ideas (2)3 (1981), 221-35. FRANK, R. G., Ha ey and he Ox o d Physiologis s (Be keley, 1980). GASSENDI, P., Animad e siones in Decimum Lib um Diogenes Lae ii qui es de Vi a, Mo ibus, Placi isque Epicu i, 3 ols. (Lyon, 1649). GELBART, N. R., 'The in ellec ual de elopmen o Wal e Cha le on', Ambix 18 (1971), 150-68. GOODMANN, D. i RUSSELL, C. A. eds., The Rise o Scien i ic Eu ope 1500-1800 (Ken , 1991). HALL, A. R., Hen y Mo e. Magic, Religion and Expe imen (Ox o d, 1990). HEARNE, T., Rema ks and Collec ions, 11 ols. (Ox o d, 1884-1918). 111 HELMONT, J. B. Van, A Te na y o Pa adoxes; he Magne ical cu e o Wounds, he Na i i y o Ta a in Wine, he image o God in Man, ansla ed, illus a ed and amplia ed by Wal e Cha le on (London, 1650). HELMONT, J. B. Van, Deli amen a Ca a hi: o he Incong ui ies, Impossibili ies and Absu di ies couched unde he ulga opinion o De luxions,... he ansla o and pa aph as D . Cha le on, Physician o he la e King (London, 1650). HENRY, J., 'A omism and Escha ology: Ca holicism and Na u al Philosophy in he In e egnum', B i . J. His . Sci. 15 (1982), 211-39. ---------, 'Ma e in Mo ion: The p oblem o Ac i i y in Se en een h-cen u y English Ma e Theo y', Ph. D. Diss. (Open Uni e si y, 1983). ---------, 'Occul Quali ies and he Expe imen al Philosophy: Ac i e P inciples in p e-New onian Ma e Theo y', His o y o Science 24 (1986), 335-81. ---------, 'Die ezep ion de a omis ischen Philosophie', a G undiss de Geschich e de Philosophie, F. Uebe weg, ed. (Basel, 1988). ---------, 'The Scien i ic Re olu ion in England', a The Scien i ic Re olu ion in Na ional Con ex , R. Po e i M. Teich eds. (Camb idge, 1992). HILL, N., Philosophia Epicu ea, Democ i iana, Theoph as ica p oposi a simplici e , non edoc a (Pa is, 1601). HOBBES, T., Le ia han , M. Oakesho ed. (Ox o d, 1960). HOOYKAAS, R., Religion and he Rise o Mode n Science (Edinbu gh, 1972). HUNTER, M., 'Science and he e odoxy. An ea ly mode n p oblem econside ed', a Reapp aisals o he Scien i ic Re olu ion, D. C. Lindbe g i R. S. Wes man eds. (Camb idge, 1990). HUNTER, M. i WOTTON, D. eds., A heism om he Re o ma ion o he Enligh enmen (Ox o d, 1992). 112 HUNTER, R. i CUTLER, E., 'Wal e Cha le on's Na u al His o y o he Passions (1674) and J. F. Senaul 's The Use o Passions (1649). A case o Mis aken Iden i y', Jou nal o he His o y o medicine and Allied Sciences 13 (1958), 87-92. HUTCHISON, K., 'Wha happened o Occul Quali ies in he Scien i ic Re olu ion?', Isis 73 (1982), 233-53. -------------, 'Supe na u alism and he Mechanical Philosophy', His o y o Science 21 (1983), 297-333. HUTTON, S. ed., O Mys icism and Mechanism: Te cen ena y s udies on Hen y Mo e 1614-1681 (Do d ech , 1990). JACOB, J. R., 'Boyle's a omism and he Assaul on Pagan Na u alism', Social S udies o Science 8 (1978), 211-33. JONES, H., Pie e Gassendi 1592-1655. An In ellec ual Biog aphy (Nieuwkoop, 1981). JOY, L. S., Gassendi he A omis . Ad oca e o His o y in an Age o Science (Camb idge, 1987). KARGON, R. H., 'Wal e Cha le on, Robe Boyle, and he accep ance o Epicu ean A omism in England', Isis 55 (1964), 184-92. -------------, A omism in England om Ha io o New on (Ox o d, 1966). -------------, 'Thomas Ha io , he No humbe land Ci cle and Ea ly A omism in England', Jou nal o His o y o Ideas 28 (1966), 128-36. -------------, 'Wal e Cha le on', a Dic iona y o Scien i ic Biog aphy, 16 ols., C.C. Gillispie ed. (New Yo k, 1981). KIPPIS, A., Biog aphia B i annica, 6 ols. (London, 1747-1766). MALET, A., 'Isaac Ba ow on he Ma hema iza ion o Na u e: Theological Volun a ism and he Rise o Geome ical Op ics', penden de publicació. 113 MASON, S., 'Religion and he Rise o Mode n Science', a Science and Religion. P oceedings o he Symposium o he XVIII- h In e na ional Cong ess o His o y o Science, A. Bäume i M. Bu ne eds. (Hambu g, 1989). MAYO, T., Epicu us in England (1650-1725) (Dallas, 1934). MEYER, G. D., The Scien i ic Lady in England, 1650-1760 (Be keley, 1955). MILLEN, R., 'The mani es a ion o occul quali ies in he scien i ic e olu ion', a Religion, Science and Wo ld iew. Essays in Honou o R. Wes all, M. Osle ed. (Camb idge, 1985). MINTZ, S. T., The Hun ing o Le ia han. 17 h-Cen u y Reac ions o he Ma e ialism and Mo al Philosophy o Thomas Hobbes (Camb idge, 1970). MOORE, N., 'Cha le on, Wal e , M.D. (1619-1707)', a Dic iona y o Na ional Biog aphy, L. S ephen i S. Lee eds. (London, 1908). MORE, H. An An ido e agains A heisme, O an Appeal o he Na u al Faccul ies o he Minde o Man, whe he he e be no a God (London,1653). MORE, H., The Immo ali y o he Soul , So a e o h as i is demons able om he knowledge o Na u e and he Ligh o Reason, (London, 1659). MULLIGAN, L., 'Reason, Righ Reason and Re ela ion in mid-se en een h-cen u y England', a Occul and Scien i ic Men ali ies in he Renaissance, B ian Vicke s ed. (Camb idge, 1984). McCOLLEY, G., 'Nicholas Hill and he Philosophia Epicu ea', Annals o Science 4 (1939), 390-401. McGUIRE, J. E., 'Boyle's Concep ion o Na u e', Jou nal o he His o y o Ideas 33 (1972), 523-42. McGUIRE, J. E. i Tamny, M., Ce ain Philosophical Ques ions: New on's T ini y No ebook (Camb idge, 1983). 114 McKIE, D., 'English w i e s on a omism be o e Dal on', Endea ou 25 (1966), 13-15. OAKLEY, F., Omnipo ence, co enan , & o de : An excu sion in he his o y o ideas om Abela d o Leibniz (London, 1984). OGILVIE, M. B., Women in Science (Camb idge, Mass., 1986). OSLER, M., 'P o idence and di ine will in Gassendi iews on scien i ic knowledge', Jou nal o he His o y o Ideas 44 (1983), 549-60. ---------, 'Bap izing Epicu ean a omism: Pie e Gassendi on he immo ali y o he soul', a Religion, science and wo ld- iew. Essays in honou o Richa d Wes all, M. Osle ed. (Camb idge, 1985). ---------, 'Fo une, Fa e and Di ina ion: Gassendi's olun a is heology and he bap ism o Epicu eanism', a A oms, Pneuma and T anquilli y, M. Osle ed. (Camb idge, 1991). OSLER, M. ed., A oms, Pneuma and T anquilli y. Epicu ean and S oic Themes in Eu opean Though (Camb idge 1991). PAGEL, W., 'The Reac ion o A is o le in se en een h-cen u y Biological Though : Campanella, Van Helmon , Glan ill, Cha le on, Ha ey, Glisson, Desca es', a Science, Medicine and His o y. Essays on he E olu ion o Scien i ic Though and Medical P ac ice w i en in Honou o Cha les Singe , 2 ols., E. A. Unde wood ed., (Ox o d, 1953). PANCHIERI, L. U., 'The a omism o Pie e Gassendi: On ology o he New Physics', Ph. D. Diss. (Tulane, 1972). RATTANSI, P. M., 'Pa acelsus and he Pu i an Re olu ion', Ambix 11 (1963), 24-32. RAVEN, C. E., Na u al Religion and Ch is ian Theology (Camb idge, 1951). RAY, J., The Wisdom o God Mani es ed in he Wo ks o he C ea ion (London, 1691), a Science and Religious Belie . 1600-1900. A Selec ion o P ima y Sou ces, D. Goodman ed. (Open Uni e si y, 1973). 115 REDWOOD, J., Reason, Ridicule and Religion. The Age o Enligh enemen in England 1660-1750 (London, 1976). ROCHOT, B., Les a aux de Gassendi su Epicu e e su l'a omisme 1619-1658 (Pa is, 1944). ROLLESTON, H., 'Wal e Cha le on, D.M., F.R.C.P., F.R.S.', Bull. His . Med. 8 (1940), 403-16. RUSSELL, C. A., C oss-cu en s. In e ac ions be ween science and ai h (Leices e , 1985). SAILOR, D. B., 'Moses and a omism', Jou nal o he His o y o Ideas 25 (1964), 3-16. SARASOHN, L. T., 'Mo ion and Mo ali y. Pie e Gassendi, Thomas Hobbes and he Mechanical Wo ld-View', Jou nal o he His o y o Ideas 46 (1985), 363-79. SHAPIN, S. i SCHAFFER, S., Le ia han and he Ai -Pump. Hobbes, Boyle and he Expe imen al Li e (P ince on, 1985). SHAPIRO, B., John Wilkins.1614-1672. An In ellec ual Biog aphy (Be keley, 1969). SHARP, L., 'Wal e Cha le on's Ea ly li e 1620-1659, and Rela ionship o Na u al Philosophy in mid-se en een h-cen u y England', Annals o Science 30 (1973), 311-40. ---------, 'The Royal College o Physicians and In e egnum Poli ics', Medical His o y 19 (1975), 107-29. TUCK, R., 'The Ch is ian A heism o Thomas Hobbes', a A heism om he Re o ma ion o he Enligh enmen , M. Hun e i D. Woo on eds. (Ox o d, 1992). WEBSTER, Ch., 'The College o Physicians: "Solomon's House" in Commonweal h England', Bulle in o he His o y o Medicine 41 (1967), 393-412. ------------, The G ea Ins au a ion: Science, Medicine and Re o m 1626-1660 (London, 1975). 116 WESTFALL, R. S., Science and Religion in Se en een h-cen u y England (New Ha en, 1958). WILLIAMSON, G., 'Mil on and he Mo alis He esy', S udies in Philology 32 (1935), 553-79. WOOD, A. à, A henae Oxonienses. An Exac His o y o all W i e s and Bishops who ha e had hei Educa ion in he Uni e si y o Ox o d, 4 ols., P. Bliss ed. (London, 1812-1820).