Sobre el patriarcat

SOBRE EL PATRIARCAT * Ve onica Beechey (Uni e si a de Wa wick) En aques a icle Ve onica Beechey plan eja l'examen d'una selecció de ex os eminis es sob e el pa ia ca (en e al es les con ibucions de Ka e Mille , Sheila Je eys, McKenzie, e c.), anali zan ambé la concep- uali zació dualis a de la socie a implíci a en aques s ex os (sis ema classe econhmica e sus sis ema classe sexual; mode de p oducció amilia e sus mode de p oducció indus ial, e c.). Beechey a ambé e e hcia als p o- blemes que es p esen en quan el pa ia ca i el capi alisme són ac a s com a es uc u es di e en s (pe exemple, ús de di e en s concep es de ep o- ducció; sepa ació del pa ia ca d'al es aspec es del mode de p oducció; el e que o mode de p oducció suposa p oducció i ep oducció; e c.). Desp és d'una ex ensa i p o unda anhlisi c í ica dels di e en s usos que del concep e pa ia cal han e di e en s eb ics (Mi chell i els sis emes de pa- en iu; Ha man i la dominació masclis a; Eisens ein i la je a quia sexual; e c; e a), l'au o a apun a que cald ia conc e a una eo ia especí ica del pa ia ca i in es iga les o mes de pa ia ca que exis eixen en les ins i u- cions socials conc e es. * Les idees con ingudes en aques a icle o en concebudes en ocasió de dues con e sncies que aig dona , la p ime a a la Uni e si a Comunis a de Lond es, el 1977, i la segona pe a Feminis Re iew el 1978. Bea Campbell i al es memb es del Collec- iu de la Feminis Re iew em pe suadi en pe qu les esc i ls cohe en men , i pe an els haig de dona les g hcies pel seu enco a jamen i supo . A més, Sally Alexande , Collen Ghes e man, Simon Cla ke, el CoUec iu de la Feminis Re iew, Simon F i h, S ua Hall, Richa d Hyman, Te y Lo ell i Ba ba a Taylo em e en comen a is sob e el p ime esbo any que m'han esul a mol ú ils. Es ic ag a'ida a o s elis pel emps que hi esme ca en i amb6 a MichPle Ba e i Elizabe h Wilson pe la se a ajuda en el manusc i inal. La e sió ca alana d'aques a icle és de Lluís Flaque . Pape s: Re is a de Sociologia 15 (1981) El concep e de pa ia ca ha es a u ili za dins el mo imen eminis a pe al d'anali za els p incipis en quk es basa l'op essió de les dones. El concep e en si no és nou.' Té una his b ia dins el pensamen eminis a, ja que ou usa pe les p ime es eminis es com Vi ginia Wool , el G up de Dones Fabi& i Ve a B i ain, pe exemple. També ou emp a pel so- cibleg an ima xis a Max Webe (Webe , 1968). En ac a de e una a aluació c i ica d'alguns dels usos del concep e de pa ia ca en el discu s eminis a con empo ani, con é e a inen les menes p incipals de p oble- mes que ha in en a de esold e. Des del pun de is a pdí ic les eminis es d'una g an a ie a de endkncies di e en s s'han empa a del concep e de pa ia ca a la ece ca d'una explicació dels sen imen s d'op essió i subo - dinació i en un desig de ans o ma el sen imen de ebellió en una p hc- ica i una eo ia polí iques. Teb icamen el concep e de pa ia ca ha es a u ili za pe al de e on a la qües ió de la base eal de la subo dinació de les dones i d'anali za les o mes pa icula s que adop a. Així, la eo ia del pa ia ca ac a de pene a pe so a de les expe ikncies i mani es a- cions pa icula s de l'op essió de la dona i de o mula una eo ia cohe en de la base de la subo dinació que els dóna supo . La noció de pa ia ca que ha es a elabo ada en els esc i s eminis es no cons i ueix un concep e únic o simple, sinó que é o a una a ie a de signi ica s di e en s. Al ni ell més gene al, hom ha emp a el pa ia ca pe e e i -se a la dominació masculina i a les elacions de pode mi jan~an les quals els homes dominen les dones (Mille , 1969). A di e 5ncia de les au o- es eminis es adicals com Ka e Mille , que s'han concen a únicamen sob e el sis ema de dominació masculina i subo dinació emenina, les emi- nis es ma xis es han in en a d'anali za la elació en e la subo dinació de les dones i l'o gani zació dels di e sos modes de p oducció. De e , el concep e de pa ia ca ha es a adop a pe les eminis es ma xis es en un 1. Es ic ag ayda a Sdy Alexande pe les dades que em a dona sob e la his b ia del concep e en la li e a u a eminis a. <<Pape s*: Re is a de Sociologia in en de ans o ma la eo ia ma xis a pe al que pugui explica més adequadamen la subo dinació de la dona, aixi com les o mes d'explo ació de classe. Dins de la li e a u a eminis a ma xis a podem disce ni di e sos usos del concep e de pa ia ca . Pe a posa alguns exemples: Julie Mi chell (1974) emp a aques concep e pe a e e i -se als sis emes de pa en iu en els quals els homes bescan ien dones, al pode simbblic que els pa es enen dins aques s sis emes i a les conseqükncies d'aques pode pe a la <cpsicologia ... in e io i zada de les donesw (Mi chell, 1974: 402). Heidi Ha mann (1979) ha conse a 1'6s eminis a adical de pa ia ca pe a e- e i -se al pode mascuií sob e les dones i ha in en a d'anali za la in e e- lació en e aques i l'o gani zació del p océs de eball capi alis a. Eisens ein (1979) de ineix el pa ia ca com la je a quia sexual que es mani es a en el pape de la dona com a ma e, eballado a domks ica i consumido a dins la amilia. Finalmen , alguns a icles de Women Take Issue (1978) han usa el concep e pe a e e i -se d'una o ma especí ica a les elacions de ep oducció exis en s dins la amília. Les di e en s concepcions del pa ia ca en la eo ia eminis a con em- po hnia co esponen óins a un ce pun a les di e en s endhcies de la polí ica eminis a, El concep e de pa ia ca que obem a Sexual Poli ics i a al es documen s eminis es adicals i e oluciona is pa eix de l'in en d'anali za la base au bnoma de l'op essió de les dones en o es les o mes de socie a i o ni una jus i icació eb ica a l'au onomia de la polí ica e- minis a. Les eminis es ma xis es han ac a d'anali za no solamen el *pa ia ca )>, sinó les elacions en e el pa ia ca i el mode de p oducció capi alis a. Si ho an així 6s pe que no c euen que la subo dinació de les dones pugui sepa a -se de! o de !es al es o mes d'explo ació i op es- sió que exis eixen en les socie a s capi alis es com, pe exemple, l'ex- plo ació de classe i el acisme; anma eix, ebu gen la o ma en qui: les o gani zacions socialis es i ma xis es o odoxes han ma gina les dones des del pun de is a e6 ic i han conside a l'op essió emenina com un simple e ec e secunda i de l'explo ació de classe. Tis cla que el socialisme no ga an eix de cap mane a I'allibe amen de les dones, com e ela I'expe ikn- cia de les dones dels pdisos socialis es. Des d'un pun de is a & ic les eminis es ma xis es es an enga jades en l'elabo ació d'una es a egia emi- nis a socialis a que pugui elaciona les llui es de les dones amb al es llui es polí iques. En la p hc ica, aques a emp a i a d'enlla~a la eo ia eminis a amb la ma xis a ha es a di ícil, pe 6 enca a és més impo an de eco da que p o é d'una pos u a polí ica. El e que hi hagi eminis es que econeguin que en la socie a d'a ui dia --el món en quk hem de iu e i llui a pe al de can ia -10- l'op essió de les dones és unida inex- Sob e e1 pa ia ca icablemen a l'o d e capi alis a i que, pe an , comp end e l'op essió de la dona signi ica necessh iamen que cal en end e ambé el capi alisme i pa icipa en la llui a pe can ia -10. L'in e b de les eminis es ma xis es pe anali za eb icamen la ela- ció en e el pa ia ca i el mode de p oducció capi alis a i la p eocupació polí ica de les eminis es socialis es pe explo a la elació en e el emi- nisme i les o mes de llui a de classe no posen en qües ió de cap mane a l'au onomia del mo imen eminis a. L'o gani zació del mo imen eminis a com un mo imen au bnom no po dedui -se de les a gumen acions eb i- ques sob e la na u alesa au bnoma de l'op essió de la dona. La decisió &o gani za -se com un mo imen au bnom i en g ups au bnoms és una decisió polí ica basada en una anhlisi polí ica de les o mes de llui a emi- nis a i de classe que exis eixen en condicions his b iques conc e es. Així, doncs, old ia em a i za que quan m'iden iíico amb el p ojec e eminis a ma xis a cen a en la elació en e la subo ~dinació de la dona i al es as- pec es de l'o gani zació del mode de p oducció capi alis a, no poso en dub e el nos e d e &o gani za -nos polí icamen com un mo imen au bnom de dones. En aques a icle penso conside a uns quan s en ocamen s di e en s de l'anhlisi del pa ia ca . Cap publicació exis en ens o e eix una o ma sa is ac b ia de concep uali za el pa ia ca , Aixb plan eja les qües ions de si la ece ca d'una eo ia del pa ia ca és una emp esa e bnia i de si cald ia abandona el concep e. En alo a aixb, con é posa en elleu que les eminis es han usa p ecisamen aques concep e en un in en d'ob i -se camí a a és de p oblemes polí ics i eb ics eals. Pe an , si abandonem e1 concep e, és essencial de oba alguna al a o ma més sa is ac b ia de concep uali za la dominació masculina i la subo dinació emenina i, pe al eminisme ma xi,s a, de elaciona o aixb amb l'o gani zació de la o a- li a del mode de p oducció. Fins que no elabo em aques a anPlisi al e na- i a, con inua obe a la qües ió de la u ili a del concep e del pa ia ca pe a la polí ica i la eo ia eminis es. Com que l'elabo ació d'una anhlisi eminis a ma xis a adequada a la elació en e la subo dinació emenina i l'o gani zació del mode de p oducció capi alis a és an di ícil, he decidi de consag a aques a icle a iden i ica una se ie de p oblemes i plan eja qües ions pa in d'algunes de les publicacions que usen el concep e de pa ia ca En l'úl ima pa de l'a icle penso e alguns sugge imen s so- b e un in en d'explo ació d'al es o mes possibles de e lexiona sob e el p oblema. apape s,: Re is a de Sociologia Feminisme adical i euduciona i El eminisme adical ha es a ex emamen impo an en e una anh- lisi de l'op essió de la dona que ha es a in luen en e els al es co en s de la eo ia eminis a (pe exemple, el eminisme e oluciona i i el emi- nisme ma xis a). En aques apa a pa la é d'alguns aspec es de l'anilisi que Ka e Mille a del pa ia ca en el seu llib e Sexual Poli ics (1969) i de la o ma més ecen d'anilisi que ha es a desen olupada a pa i de la eo ia eminis a adical: el eminisme e oluciona i. És cla que aques s no són els únics exponen s de l'anilisi eminis a adical i e olucionii ia. He p es el de e mini de concen a -me en aques es in e p e acions pe al com és possible de plan eja una d ie de p oblemes c ucials pe a la eo ia emi- nis a adical i e olucionh ia en e e encia a aqueixes ob es. També pa - la é b eumen de l'anhlisi de Ch is ine Delphy que obem a The Main Enemy (1977), la qual ha ingu una ce a in iuencia en e les esc ip o es eminis es con empo hnies. Sexual Poli ics de Ka e Mille ep esen a una de les p ime es emp- a i es se ioses d'en on a -se amb la na u a especí ica de l'op essió de la dona dins el mo imen eminis a con empo ani. Pe a Mille el pa ia ca a e e encia a una socie a que és o gani zada segons dos conjun s de p incipis: 1) que els homes dominen les dones; 2) que els homes ells dominen els jo es. Aques s p incipis egeixen o es les socie a s pa ia cals, segons Ka e Mille , enca a que el pa ia ca pugui adop a una g an a ie- a de o mes en les di e en s socie a s. Mille se cen a en el p ime d'aques s p incipis, la dominació de les dones pels homes, i a i ma que aques a elaci6 en e els sexes exempli ica el que el socibleg Max Webe anomena la He scha , aixb és, una elació de dominació i subo dinació. També anali za els aspec es polí ics de la elació en e els sexes, usan la noció de <(polí ic>> en un sen i ampli, al com s'ha es a usan dins el mo imen d'allibe ació de la dona, pe a e e i -se a les elacions de pode en e els homes i les dones. Les dones es concep uali zen com a un g up mino i a i dins la socie a dominan i les di e encies en e les dones es conside en insigni ican s si les compa em a les di isions exis en s en e dones i homes: es ac a de me es di e encies d'c es il de classe)>. La uni a més onamen al del pa ia ca és pe a Mille la amília, que ella conside a com una uni a pa ia cal dins un o pa ia cal; les se es uncions són la sociali zació dels nens en ols, empe amen s i s a us sexualmen di e- encia s i el man enimen de les dones en un es a de subo dinació. Pe que, en opinió de Ka e Mille , exis eixen les elacions pa ia cals i pe sis eixen al lla g de la his b ia en o es les socie a s? Quins són els seus onamen s? Mille ebu ja el pun de is a que les di e encies biolb- Sob e el pa ia ca giques en e els sexes puguin explica empe amen s, ols sexuals i s a us socials di e encia s pel que a al gi ne e. (Aques a concepció és coneguda com a educcionisme o de e minisme biolbgics.) Si bé Ka e MilIe ebu ja aques a explicació, no é al a eo ia sob e els onamen s del pa ia ca que una concepció o ca gene ali zada de les elacions de pode . A i ma que hi ha una di isió basica en e homes i dones que implica elacions de dominació i subo dinació sense explica qui és allb que en l'o gani zació de o es les socie a s humanes compo a la ins i ucionali zació d'aques es elacions de pode i les di e en s o mes que adop en en les di e en s so- cie a s la dominació masculina i la subo dinació emenina. Hem de con- clou e que Sexual Poli ics ens dóna abans que o una desc ipció de les elacions pa ia cals i d'algunes de les se es mani es acions (pe exemple, en la p oducció li e a is), pe b que és inca pa^ de o ni -nos una explicació sa is ac b ia dels seus onamen s. Així, doncs, el eminisme adical in oduí el concep e de pa ia ca en el discu s eminis a con empo ani, pe b la se a anhlisi deixa sense explica les o mes especí iques de dominació masculina i subo dinació emenina. El eminisme adical ampoc no explica la elació en e les elacions socials pa ia cals i les elacions socials de p oducció, és a di , en e les classes sexuals i les classes socials. Des del pun de is a polí ic el eminisme adical s'ha cen a p incipalmen en les llui es con a el pode masculí i les ins i ucions socials mi jancan les quals es ep odueix (ma imoni, he e o- sexuali a , la amília). El eminisme adical ambé s'ha es o ca a llui a pel que a al pape de la dona en la ep oducció biolhgica, una p eocupació que ha es a ep esa més a ons pel eminisme e oluciona i. Quan les eminis es adicals o mulen ei indicacions cohe en s, ho an con a els homes com a op esso s sexuals. Tanma eix, no deixen gens cla qui. és el que a que els homes esde inguin op esso s sexuals, ni ampoc, cosa mol més impo an , quines ca ac e ís iques de les o mes pa icula s de socie a si uen els homes en posicions de pode pe damun de les dones. Aques a 2. Reduccionisme biolbgic: els conse ado s polí ics i els an i eminis es han em- p a so in aques a gumen pe a sugge i que, com que les dones poden dona a lium i alle a els seus ilis, es an do ades biolbgicamen de ca ac e ís iques emocionals i psi- colbgiques associades amb la ma e ni a com el lliu amen i el sac i ici i que, com que el mascle sol ésse l'ag esso en l'ac e sexual, les dones són pe an passi es an emocionalmen com psicolbgica. So in aques s a gumen s es euen e o ~a s pel sugge- imen que les ho mones ep esen en un pape clau en la causació d'aques es di e ncies psicokgiques. Tals explicacions negligeixen la impo an dis inció en e sexe biolbgic i gkne e, que és cons u'i socialmen . Aiii ma eix, ampoc no expliquen pe quk les di e- hcies sexuals i genk iques adop en o mes di e ses en les o mes di e en s d'o gani - zació social. uPape s)>: Re is a de Sociologia és una de les qües ions que hau ia de plan eja una eo ia adequada del pa ia ca . El eminisme e oluciona i ha desen olupa ecen men I'anhlisi emi- nis a adical de la subo dinació emenina i assegu a que les di e encies de ghne e poden explica -se en e mes de les di e hcies biolbgiques en e homes i dones. El eminisme e oluciona i de e elabo a una eo ia del pa ia ca i de la classe sexual a elada en les capaci a s ep oduc i es de les dones. Segueix l'anilisi de The Dialec ic o Sex (Fi es one, 1971), en qui. Shulami h Fi es one ac a de esold e el dilema plan eja pe Sexual Poli ics decla an que la base de l'op essió de la dona adica en les se es capaci a s ep oduc i es en la mesu a en qu; aques es han es a con olades pels homes. Com a exemple de la endkncia eminis a e olucionh ia m'es- end é sob e alguns dels a icles ep odu'i s a Sca le Women (núme o cinc). Sheila Je eys ens diu a <(La necessi a d'un eminisme e oluciona in (Sca le Women 5: 10) que exis eixen dos sis emes de classes socials: 1) el sis ema de classe econbmic, que es basa en les elacions de p oducció; 2) el sis ema de classe sexual, que es basa en les elacions de ep oducció. Segons Sheila Je eys, és el segon sis ema de classe, el sis ema de classe sexual, el que explica la subo dinació de les dones. El concep e de pa ia ca es e e eix a aques segon sis ema de classe, a la dominació de les dones pe pa dels homes que es basa en la p opie a i el con ol pe pa dels homes dels pode s ep oduc ius de les dones. Finella McKenzie en el seu a icle <(Feminisme i socialisme* (Sca le Women 5) esbossa les o mes en qu$ la di e enciació ep oduc i a dóna lloc al pode i con ol masculins. McKenzie a i ma que la p ime a di isi6 del eball ou en e homes i dones i que si ou així a ésse a causa de les capaci a s ep oduc i es de les dones i a la o ca més g an dels homes. Com que les dones al lla g de la his b ia han es a supedi ades a la se a biologia, segueix McKenzie, aixb les ha e ésse dependen s dels homes pe a la se a supe i encia ísica, especialmen du an la mens uació, el pa , e c. Aques a dependhcia emenina es ablí un sis ema desigual de elacions de pode dins la amília biolbgica: un sis ema de classe sexual. Finella McKen- zie iden i ica així es aspec es de la subo dinació de les dones: les se es di e en s capaci a s ep oduc i es, la se a manca de con ol sob e aques es i la con e sió pe pa dels homes de la dependhcia causada pe la biologia de les dones en una dependhcia psicolbgica. Aixi, com assenyalen Jalna Hanme , Ka hy Lunn, Sheila Je eys i Sand a MacNeill a <(Classe sexual: Pe qu8 és impo an anomena les dones una classe?>>, no és la biologia emenina la que és op essi a, sinó el alo que els homes li donen i el pode que aconsegueixen a causa del seu con ol sob e ella. En opinió de Sob e el pa ia ca Sheila Je eys, les o mes p ecises de con ol can ien en unció del pe íode his b ic i cul u al i de les mu acions del sis ema de classe econbmic. No- gensmenys, el que cons i ueix la base inal e able del pa ia ca és la cons- incia del pode i el con ol dels homes sob e les capaci a s ep oduc i es de les dones, segons les eminis es e olucioni ies. Des del pun de is a es a kgic el eminisme e oluciona i es i enga ja a desen olupa la cons- cikncia de classe de les dones, és a di , la consciencia pe pa de les dones del uncionamen del sis ema de classe sexual. Els a icles de Sca le Women 5 des aquen la impo incia de les ac i i a s de p esa de consciencia i de desemmasca amen del pode mascle i el seu mode de uncionamen mi jangan ac es cen a s sob e la iolació, la iolencia sexual i la iolencia dins la amília. L'anilisi eminis a e olucioni ia, que ce ca les a els del pa ia ca i la subo dinació emenina en les di e encies ep oduc i es en e els sexes, plan eja mol s p oblemes. En p ime lloc, és educcionis a biolbgica i pe an és incapac &explica les o mes que les di e encies sexuals adop en dins els di e en s modes d'o gani zació social, que conside a com a dona s. En segon lloc, de ineix el concep e de ep oducció d'una o ma ex ema- men es e a i el limi a a I'ac e ísic de la ep oducció dels ills. Les di e- encies ep oduc i es en e homes i dones no queden si uades dins de cap sis ema de elacions socials i hom no dóna cap explicació de les ca ac e ís- iques de les o mes pa icula s de socie a que o iginen l'ag essi i a i dominació masculina &una pa i la passi i a i dependkncia emenina de I'al a. Segons aques a anilisi, la causa de l'op essió emenina au en l'insia in empo al de pode dels homes sob e les dones. En e ce lloc, el eminis- me e oluciona i pa eix de l'exis kncia de dos sis emes au bnoms de classes socials, les classes econbmiques i les classes sexuals, i no ens diu gai e sob e les G1ons en e aques s. L'anilisi de la p oducció sob e la qual es basen les classes socials es a així inal e ada an pel eball eb ic eminis a com pe les llui es de les dones que enen pe objec e la ep oducció. Aixb é g eus implicacions polí iques. No queda gens cla quina se ia la concepció eminis a e olucionkia d'una socie a no pa ia cal i com es ep odui ia aques a socie a . Tampoc no queda cla quina es a kgia e olucioni ia hau- ia d'adop a el eminisme e oluciona i pe al d'assoli aques a socie a . Finalmen , si hom pa eix del e que els homes enen un desig biolbgic inna de subo dina les dones, ¿com se ia possible que les dones s'allibe es- sin p ou del pode i del con ol dels homes pe al de llui a en p o d'una o ma no pa ia cal de socie a ? En els seus assaigs publica s so a el í ol The Muin Enemy, Ch is- ine Delphy elabo a una o ma al e na i a d'anllisi del pa ia ca que anomena ma e ialisme eminis a. Com que les a gumen acions de Ch is ine 77 I <<Pape s,: Re is a de Sociologia Delphy han es a epassades sis emi icamen en l'ob a de Wchele Ba e i Ma y McIn osh (1979), només en pa la é en aques a icle en la mesu a en qui. són pe inen s als p oblemes eb ics que suposa l'anhlisi del concep e del pa ia ca i de les elacions socials pa ia cals. Les p incipals esis de Ch is ine Delphy són les següen s: En la socie a capi alis a hi ha dos modes de p oducció: 1. El mode de p oducció indus ial, que cons i ueix el cen- e de l'explo ació capi alis a. 2. El mode de p oducció amilia , en el qual la dona p es a se eis amilia s, en el qual é lloc la c ianga dels nens i en el qual es p odueixen ambé alguns béns pe a Ús i can i, bé que aixb passi cada egada menys a mesu a que es p odueixen més i més me ca- de ies dins el p océs de eball capi alis a. Així, segons aques a concepció, l'explo ació i l'op essió de la dona dins la amilia és conseqiii.ncia del con- ol de l'home sob e les ac i i a s p oduc i es i ep oduc i es que enen lloc dins el mode de p oducció amilia . Pe b en a i ma que la amilia é p io i a damun o es les al es elacions socials (ja que en i u del ma- imoni les 'dones compa eixen una posici6 de classe comuna), Ch is ine Delphy a iba a una pos u a eb ica en qui. el pa ia ca i el capi alisme esde enen es e es au bnomes, cadascuna amb el seu p opi sis ema d'explo- ació i classes socials. La conseqii&ncia d'aques en ocamen és que no ap e- cia les complexi a s i les con adiccions dels lligams en e el p océs de p oducció i la amilia i la o ma en qui. en úl ima ins incia les elacions socials de p oducció ans o men o es les elacions socials, incloses les elacions amilia s, en el cu s del desen olupamen del capi alisme. Aixi, é implicacions an pe a la se a andisi del eball assala ia com pe a la se a isió de la amília, a ks que no pa la de les condicions que p e alen a la indús ia en g an escala, les o mes de eball que exigeix el capi al en de e minades condicions his b iques i les o mes en qui. les dones s'han is a e es cap a la p oducció social o a de la amília en espos a a algunes d'aques es exigencies. Si bé assenyala co ec amen la doble ci ega que les dones han de supo a quan en en en la p oducció social com a e- ballado es assala iades, negligeix l'obse ació impo an que Ba ba a Taylo éu a <(El nos e eball i el nos e pode )> (1975-1976) que el eball emení adop a di e en s o mes en el p océs de eball capi alis a i en la amilia. Les dones són explo ades en ambdues condicions, pe 6 de o mes di e en s i amb di e en s a an a ges an pe al capi al com pe a llu s ma i s. P e- sumi , com a Ch is ine Delphy, que el pa ia ca esideix només en la amília suposa e una desc ipció unila e al que és incapag &explica pe qui., en úl ima ins hncia, les dones so eixen explo ació an dins el p océs de eball com dins la amilia. Sob e el pa ia ca quals iuen els homes d'un país de e mina es an condicionades pe dos ipus de p oducció; pe I'es adi de desen olupamen del eball dJuna pa , i de la amília de l'al a.)> (Engels, 1968: 455.) Aques s pa hg a s an ci a s del p e aci d'Engels han o e una jus i- icació clhssica din e el ma xisme pe anali za I'es e a de la ep oducció en an que un aspec e de l'anhlisi del mode de p oducció capi alis a. 5. La publicació a F anga del llib e de Claude Meillassoux Femmes, G enie s e Capi aux (1975) la p eocupació cen al del qual és la qües ió d'esb ina pe que les elacions socials basades en la amilia (o la comu- ni a domes ica) con inuen enin una impo hncia an g an pe al sis ema capi alis a. Uns quan s a icles elabo a s ecen men sob e la eo ia de la ep oducció enen pe objec e inicia un deba c í ic amb les esis de Meillassoux: egeu O'Loughlin ( 1977)' Mackin osh ( 1977) i Edholm i al- es (1977). Com Edholm i al es assenyalen a <<Com cal concep uali za les dones)>, el concep e de ep oducció sJha emp a d'una o ma ex emamen imp ecisa dins la li e a u a eminis a ma xis a. Pe& c ec que mol s dels esc i s que usen el concep e de ep oducció compa eixen, a un ni ell gene al, una sk ie de ca ac e ís iques, que old ia ac a b eumen aquí. Un bon nomb e d'au o s, com a a McDonough i Ha ison (1978), di- e sos signan s dels a icles apa egu s a Women Take Issue (1978), Ha - mann (1979a i 197913) i Eisens ein als seus a icles de Capi alis Pa ia chy and he Case o Socialis Fenzinis~ (1979) compa eixen el supbsi que l'especi ici a del pa ia ca adica en les elacions de ep oducció, que a la egada es an locali zades dins la amília. Nogensmenys, uns quan s au o s de ineixen les elacions socials de ep oducció com a elacions ma- e ials de i ades, pe exemple, del con ol del eball de la dona i al a com a elacions ideolbgiques o cul u als. Així, pe a posa l'exemple d'un a icle que de ineix les elacions de ep oducció en e mes ma e ialis es, McDonough i Ha ison sos enen que el pa ia ca es basa en el con ol del eball de la dona en la amília i en la ideli a sexual i la p oc eació de la dona. En un passa ge que s'assembla mol a una o mulació de Delphy a The Main Enemy, McDonough i Ha ison diuen que les o mes especí i- ques de con ol sob e la ep oducció que ca ac e i zen el pa ia ca apa ei- xen amb el ma imoni, en que la dona dóna a can i la se a o ~a de eball i la se a capaci a de p oc ea du an un de e mina pe íode: o a la ida. Enca a que les o mes del pa ia ca a i'in segons la classe -a i men-, a b que el con ol de la sexuali a i la ecundi a de la dona en la amília apape s)>: Re is a de Sociologia bu gesa es e e eix a la p oducció dels he eus, men e que en la amília p ole h ia es e e eix a la ep oducció de la o ca de eball, la o ma bhsica de les elacions pa ia cals con inua essen la ma eixa. McDonough i Ha i- son man enen que el desen olupamen ul e io del concep e de pa ia ca ha de gi a en o n de la in e elació en e les elacions de p oducció i les elacions de ep oducció. De o a mane a, la se a a gumen ació endeix a pe pe ua una mena d'escissió analí ica que sepa a l'es e a de la ep oduc- ci6 de l'es e a de la p oducció, com iUus a el passa ge següen : <<Bé que com a ma xis es c eiem que és essencial de dona p io i a analí ica a l'es e a de la p oducció, com a eminis es c eiem que és igual- men impo an de concedi una g an a enció al concep e de ep oducció humana pe al de comp end e la na u alesa especi ica de l'op essió de la dona.* (1978: 28.) Alguns a icles, pe exemple el de Lucy B and e al. <<Les dones "dins i o a" les elacions socials de p oducció)> (1978) conside en la elació en e el pape de la dona en les dues es e es, pe b aixb ho an solamen les con- seqükncies que é pe al ebali assala ia de la dona el seu pape ep oduc- o . Així, doncs, la amília és conside ada el lloc p i ilegia de la subo di- naci6 emenina i el mode de ep oducció és ingu pe uncionalmen ne- cessa i pe al capi al, pel seu desig de oqa de ebali ba a a i lexible. Zillah Eisens ein, pe la se a banda, c eu que la qües ió es esol en com s'ha de <{ o mula el p oblema de la dona com a ma e i eballado a, ep oduc o a i p oduc o a)> (1979: 1). Les elacions cabdals que de e mi- nen l'op essió de la dona són la supe io i a masculina i el capi alisme: <<La [. . . ] dinimica de pode [ . . . ] de i a de les elacions de p o- ducció de classe i de les elacions socials de je a quia sexual), (1979: 1). Eisens ein concep la socie a in eg ada pe dues es e es: d'una banda, el p océs de eball capi alis a, en que es dóna l'explo ació, i de l'al a, la je a quia sexual pa ia cal, en qu2 la dona és ma e, eballado a domb ica i consumido a i en qu2 es dóna l'op essió de la dona. En la se a concepció, el pa ia ca no és anali za com un esul a na u al de la di e enciació biolbgica, com en l'ob a de Shula ni h Fi es one The Dia ec ic o Sex (1971), ni com una conseqii ncia de l'exis ncia uni e sal del complex d'Edip, com en P~ychwnal~sis and Feminism, sinó que és concep uali za com un esul a de les in e p e acions ideolbgiques i polí iques de la di e enciació biolbgica. Aixb és el que ol di quan emp a les exp essions de elacions Sob e el pa ia ca socials de ep oducció o de sis ema gen4 ic sexual.' Pe a Zillah Eisens ein aques es elacions de ep oducció no són especi icamen elacions capi alis- es, sinó elacions cul u als que són a ossegades d'un pe íode a un al e. Si bé l'o gani zació econbmica de la socie a can ia, el pa ia ca , que se si ua en les elacions socials de ep oducció, cons i ueix un sis ema d'o de- nació i con ol je h quics que ha es a usa en di e ses o mes d'o gani za- ció social, en e elles el capi alisme. En els dos exemples de eo ies de la ep oducció social que he exami- na , en el p ime cas aques es es de ineixen en e mes del con ol sob e el eball de la dona, la se a ecundi a i la se a capaci a de p oc eació, és a di , en e mes ma e ialis es, i en el segon cas com a elacions ideolbgiques que pa icipen di ec amen en la ans o mació del sexe en gene e. En amb- dós casos hom dóna p io i a a les elacions de ep oducció a l'ho a de de i- ni l'op essió de la dona. Aques es elacions poden eni conseqü2ncies pe a l'o gani zació de la p oducció, o poden es a elacionades amb ella des del pun de is a uncional, pe b l'especi ici a de l'op essió de la dona és pe cebuda p incipalmen en e mes de les elacions de ep oducció. En el p ope apa a in en a é d'assenyala alguns dels p oblemes que plan eja aques a mena d'anhlisi. Una no a sob e la p oducció, la ep oducció i el pa ia ca Un dels emes que he ac a de sub a lla en examina una selecció de les publicacions sob e el pa ia ca és que en mol es hi p edomina una o ma d'anhlisi que concep uali za la socie a en dues es uc u es se- pa ades. Segons els au o s, aques es es uc u es són denominades de o mes di e ses: sis ema de classe econbmic/sis ema de classe sexual (el eminis- me e oluciona i i Fi es one); mode de p oducció amilia /mode de p o- ducció indus ial (Delphy); capi alisme/pa ia ca (Ha mann, 1979a); e- lacions socials de p oducció/ elacions socials de ep oducció (McDonough i Ha ison, Women Take Issue). Així ma eix els di e en s au o s concep ua- li zen aques es es uc u es sepa ades com a cla s de e minan s del can i his- a ic que in e accionen en e si, s'acomoden l'una amb l'al a o en en en con lic e mu u (Ha mann, Eins ein) o bé que es an elacionades uncional- men en e si. (Bland e al.) Vold ia, a guisa de conclusió, esca i alguns dels p oblemes que es p esen en si el pa ia ca i el capi alisme, o les elacions socials de ep o- 5. El e me <<sis ema gens ic sexual, ou usa pe Rubin (1975) i és adop a en alguns dels al es assaigs ecolli s a Eisens ein (ed.) (1969) com un mi jl al e na iu de concep uali zació de les elacions de p oducció. <<Pape s*: Re is a de Sociologia ducció i les elacions socials de p oducció, es ac en com a es uc u es independen s. P ime , com han assenyala Fdici y Edholm, Oli ia Ha is i Ka e Young a <(Com cal concep uali za les dones)>, hom ha emp a el concep e de ep oducció de mane es mol di e en s. Aques es au o es p oposen dis- ingi es o mes de ep oducció: 1. La ep oducció social, és a di , la e- p oducció de les condicions de p oducció o als; 2. La ep oducció de la o ca de eball; 3. La ep oducció biolbgica. En e els ma xis es els deba s sob e la p ime a d'aques es o mes de ep oducció, la ep oducció social, han es a o ca associa s amb els deba s sob e el concep e de mode de p o- ducció, men e que l'anhlisi de la ep oducció de la o ca de eball ha es a una de les p eocupacions cen als de les eminis es ma xis es imb i- cades en el <<deba sob e el eball domes ic>. C ec que és o ca di ícil de dona un signi ica igo ós dels di e sos usos del e me <c ep oducciÓ)>, d'esca i , pe exemple, si cal inclou e la ep oducció biolbgica dins la ca e- go ia de la ep oducció de la o ca de eball i de comp end e com cal explica el con ol de la sexuali a de la dona en e mes del concep e de ep oducció. Penso que si ens hem in e essa pe l'es udi de la ep oducció ha es a pe al d'e i a una e sió mecanicis a del ma xisme que posa 2m asi només en la p oducció i el p océs del eball i pe al de ac a especí icamen les ac i i a s amilia s de la dona, que el ma xisme ha igno- a epe idamen . De o a mane a, com diuen Felici y Edholm, Oli ia Ha is i Ka e Young (1977: lll), po se es em equi oca s quan icad oquem pel desen olupamen de o un conjun de nous concep es amb la in enció de comp end e la ep oducció humana)>. Possiblemen el nos e desig d'a- anca en aques sen i no a més que e lec i la o ma en que e i xi zem la ep oducció. El segon p oblema és que la sepa ació de la ep oducció o del pa- ia ca d'al es aspec es del mode de p oducció ha e que el pensamen eminis a no es dediqués a c i ica ni a ans o ma l'anhlisi ma xis a de la p oducció. I anma eix, des del pun de is a eb ic, l'anilisi ma xis a del p océs de p oducció ha es a o ca insa is ac b ia, ja que les anilisis de la p oducció són so in economicis es, el p océs de eball ha es a di o cia de les elacions socials de p oducció com a un o i hom ha exclbs so in d'aques es anhlisis el eball assala ia emení. Aques a de iciencia eb ica é g eus implicacions polí iques. Els homes que p o essen el ma xisme de ineixen gene almen la classe ob e a en e elencia al p océs de eball (és a di , els eballado s assala ia s que no enen en p opie a els mi jans de p oducció i subsis encia) i alguns d'ells ho an &una o ma enca a més es ic i a en e e 2ncia als eballado s p oduc ius que p odueixen di ec amen plus- llua dins el p océs de eball Sob e el pa ia ca capi alis a. Aques a concepció de la classe de i a &una concepció del mode capi alis a de p oducció que només es ixa en el p océs p oduc iu. No obs an aixb, és impossible de copsa la complexi a de les elacions di e- encials que els homes i les dones enen en e s la p oducció, i les di e en s o mes que adop a la se a consciencia, en solamen e e encia a la p o- ducció. Cal si ua l'anilisi de la p oducció dins la o ali a de les elacions socials de p oducció, a es que la posició de o es les ca ego ies del eball no po ésse comp esa sa is ac b iamen sense e e e encia a la amília i a l'Es a . Es udis ecen s sob e les espos es di e encials dels eballado s masculins i emenins en els con lic es labo als han comenga a illus a - nos un xic sob e aques p océs. En <{Vaga de zeln (1978) Bea ix Campbell i Vale ie Cha l on comen en les di e en s ei indicacions que els homes i les dones eballado s e en a la Ab ica Fo d. Els homes demana en sous més al s, pe& les dones olien l'escu gamen de les ho es de eball se ma- nals, l'abolició de les dis incions con ac uals en e eballado s amb dedi- cació plena i pa cial i la concessió de llicencies. Aques es ei indicacions només es poden en end e si concep uali zem la posició dels eballado s dins el p océs de p oducció més Ampliamen del que és co en en la eo ia ma - xis a. En la me a opinió, quan les eminis es ma xis es eballen sob e qües ions d'ideologia, ep oducció i pa ia ca , an si olen com si no, es e- nen les implicacions de la c í ica eminis a a l'anilisi ma xis a de la p o- ducció. En e ce lloc old ia e l'obse ació que és impossible una noció de la p oducció que no impliqui al ma eix emps una noció de la ep oducció. To mode de p oducció suposa la p oducció i la ep oducció, an des de1 pun de is a his b ic com lbgic. Pe an , con é que ac em de comp en- d e les in e elacions en e la p oducció i la ep oducció com a pa d'un p océs únic i que conside em les o mes en que aques es s'han ans o ma his b icamen . C ec que és necessa i d'anali za el desen olupamen de1 p océs de eball, la amília i l'Es a , i la elació en e ells a mesu a que s'ha p odu'i l'acumulació de capi al. Així com el capi alisme no a c ea el p océs de eball capi alis a, sinó que el a desen olupa al lla g &un p océs p olonga i desigual en el si de o mes &o gani zació de la o ~a de eball his b icamen de e minades: ampoc no a c ea la amília pa ia - cal, pe b la a desen olupa a pa i de l'economia domes ica pa ia cal que ja exis ia. Cal que anali zem el desen olupamen his b ic &aques es ins i- ucions, les in e elacions en e elles i les o mes en que s'han ans o ma l'es uc u a de la amília i la nos a expe iencia de la ida amilia a me- su a que s'ha ana desen olupan el mode de p oducció capi alis a. 6. Veu e Samuel (1977). <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Al p incipi d'aques a icle he a i ma que el discu s eminis a con em- po ani a adop a el concep e de pa ia ca en un in en de con es a im- po an s qües ions sob e la nos a expe ihcia de l'op essió i o ni -ne o a una anPlisi global. Al lla g d'aques a icle he comen a algunes de les e sions de la eo ia eminis a que, al meu en end e, no ho aconseguei- xen. De o a mane a, con é posa en elleu que el ma xisme no ha e- sul a ésse o almen inadequa pe a la asca de l'anilisi de l'op essió de la dona. Com ha assenyala Heidi Ha mann, el ma xisme ha e una mA- lisi de la aques ió de la dona),, pe d ha ac a el ema de la <(qües ió e- minis a)> d'una o ma insa is ac d ia? Enca a que he c i ica alguns dels usos del concep e, m'ag ada ia de conclou e sub a llan algunes de les o - mes en qui. c ec que pod ia ésse ú il d'elabo a -10 i e -ne ús. En p ime lloc, c ec que una eo ia sa is ac h ia del pa ia ca hau ia d'ésse his b i- camen especí ica i que hau ia d'explo a les o mes de pa ia ca que exis- eixen dins els modes de p oducció conc e s. Aixb ol di que po ésse que les o mes de pa ia ca que exis eixen en la socie a capi alis a siguin di e en s de les o mes exis en s a les socie a s p ecapi alis es o socialis es. No c ec que l'exis encia d'una di e enciació biolbgica dels sexes en els di- e sos modes de p oducció pugui in alida aques a a gumen ació, a i.s que la di e enciació biolbgica és menys signi ica i a que les di e en s o mes de cons ucció social del gene e i les o mes d'ins i ució social en qd es dóna el pa ia ca en les di e ses socie a s. En segon lloc, cal in es iga les o mes de pa ia ca que exis eixen en les ins i ucions socials conc e es. Penso que es em equi oca s en c eu e que la dominació adop a la ma eixa o ma en o es les o macions socials i en o s els ipus d'ins i ucions socials que hi ha dins la socie a . Pe exemple, les o mes de dominació pa ia ca! que exis i en quan I'economia domhs ica e a la uni a p ima ia de p oducció són di e en s de les o mes que so geixen a mesu a que el capi al s'empa a del con ol sob e el p océs de p oducció. Les dones, que abans ha ien es a so meses al con ol dels seus ma i s dins la lla , si són eballado es assala iades esde enen so meses al con ol capi alis a. Així, esde enen subjec es a la dominació dels seus ma i s dins la amília i a la dominació del capi al i els seus agen s si ambC eali zen eball assala ia . C ec que cal espe a oba que les o mes de dominació i l'expe ihcia que les dones en enen siguin di e en s en les di e ses ins i ucions, segons el pape de la ins i ució en qües ió dins I'o ga- ni zació de l'economia capi alis a en gene al, la o ma de la se a o gani - zació ma e ial i la o ma de les elacions ideolbgiques i de pode que hi 7. Amb aixb ol di que el ma xisme no s'ha p eocupa de les o mes de do ni- nació masculina i de subo dinació emenina. Sob e el pa ia ca són p~ alen s. Finalmen , em sembla que ens en on em amb una asca di ícil. ¿Com podem u ili za un mk ode ma e ialis a d'anilisi de al o ma que puguem in eg a sa is ac b iamen la p oducció i la ep oducció com a pa d'un p océs únic, i que e eli que les di e enciacions de gene e són insepa ables de la o ma de l'o gani zació de l'es uc u a de classe? REFERENCIES Al husse , Louis, Fo Ma x (London: New Le Books, 1969). Al husse , Louis, Reading Capi al (London: New Le Books, 1970). Al husse , Louis, Lenin and Philosophy and o he Essays (London: New Le Books, 1971). Ba e , Michgle, i McIn osh, Ma y, < Ch is ine Delphy: Towa ds a Ma e- ialis Feminism?)>, Feminis Re iew, núm. 1 (1979), pp. 95-105. Bland, Lucy, B unsdon, Cha lo e, Hobson, Do o hy i Winship, Janice, <(Women "Inside and Ou side" he Rela ions o P oduc ion)> a Wo- men's S udies G oup, Cen e o Con empo a y Cul u al S udies (1978). Campbell, Bea ix i Cha l on, Vale ie, c Wo k o Rule)> Red Rag (1978). Delphy, Ch is ine, The Main Enemy: A Ma e ialis Analysis o Women's Op ession (London: WRRC Publica ions), <(Explo a ions in Femi- nism)>, núm. 3 (1977). Edholm, Felici y, Ha is, Oli ia, i Young, Ka e, ccconcep ualizing Women)>, C i ique o An h opology, 9 i 10, ol. 3 (1977). Eisens ein, Zillah R. (ed.), Capi alis Pa ia chy and he Case o Socialis Feminism (New Yo k and London: Mon hly Re iew P ess, 1979). Engels, F ied ich, aThe O igin o he Family, P i a e P ope y and he S a e >, Ma x and Engels (1968). Fi es one, Shulami h, The Djalec ic o Sex (New Yo k: Ban am, 19711. F eud, Sigmund, To em and Taboo (London: Rou ledge and Kegan Paul, 1950). Han ne , Jalna, Lunn, Ka hy, Je eys, Sheila, i McNeill, Sand a, < Sex Qass - Why is i impo an o call momen a class?s, Sca le Women, núm. 5. Ha mann, Heidi, < Capi alism, Pa ia chy and Job Seg ega ion by Sex)>, a Eisens ein, 1979 (1979a). Ha mann, Heidi (1979b), c The Unhappy Ma iage o Ma xism and Femi- nisms, p ope a publicació a Capi al and Class, núm. 8, 1979. Hi s , Paul Q., aAl husse and he Theo y o Ideology)>, Economy and Socie y, ol, 5, núm. 4, no emb e 1976. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia Je eys, Sheila, c The Need o Re olu iona y Feminism)>, Sca le Wo- men, núm. 5. Kuhn, Anne e, i Wolpe, Ma ie (eds.), Feni inism and Ma e ialism (London: Rou ledge and Kegan Paul, 1978). Le i-S auss, Claude, The Elemen a y S uc u es o Kinship (London: Ey e & Spo iswoode, 1969). Ma x, Ka l, i Engels, F ied ich, Selec ed Wo ks (un olum) (London: 1,aw- ence & Wisha , 1968). m/ , núms. 1 i 2 (1978). MacKin osh, Mau een, < Rep oduc ion and Pa ia chy: A C i ique o Meil- lassoux, "Femmes, G enie s e Capi auxn)>, a Capi al and Class, núm. 2 (1977). McDonough, Roisin, i Ha ison, Rachel, {(Pa ia chy and Rela ions o P o- duc ion),, a Kuhn i Wdpe (1978). McKenzie, Finella, c Feminism and Socialism)>, Sca le Women, núm. 5. Meillassoux, Claude, Femmes, G enie s e Capi aux (Pa is: Maspe o, 1975). Mille , Ka e, Sexud Poli ics (New Yo k: Doubleday, 1969). Mi chell, Julie , Psychoana isis and Feminism (London: Allen Lane, 1974). O'Loughlin, B idge , < P oduc ion and Rep oduc ion: Meillassoux's, "Fem- mes, G enie s e Capi auxV)>, C i ique o An h opology, ol. 2, núm. 8 í 1977). Page, Ma ga e , aSocialis Feminism - A Poli ical Al e nn i e?)>, m/ , núm. 2 (1978). Rei e , Rayna R. (ed.), Towa d an An h opology o Women (New Yo k: Mon hly Re iew P ess, 1975). Rubin, Gayle, aThe T a ic in Women: No es on he Poli ical Economy o Sex)>, a Rei e (1975). Samuel, Raphael, c(Wo kshop o he Wo ld, His o y Wo kshop Jou nal, núm. 3, p ima e a 1977. Sca le Women Collec i e, Sca le Women, núm. 5 (sense da a), No h Shields Tyne and Wea . Taylo , Ba ba a, < ou Labou and Ou Powe )>, Red Rag, núm. 10 (1975- 1976). Webe , Max, Economy and Socie y, ol. 3 (New Yo k: Bedmins e P ess, 1968). Women's S udies G oup, Cen e o Con empo z y Cul u al S udies, Wo- men Take Issuc (London: Hu chinson, 1978).