scieee Open visual document viewer

Algunes notes sobre el comportament electoral a Catalunya el 15 de juny de 1977

Virós i Galtier, Rosa

Abstract

Virós i Galtier, Rosa

Full text

ALGUNES NOTES SOBRE EL COMPORTAMENT ELECTORAL A CATALUNYA EL 15 DE JUNY DE 1977 Rosa Vi ós (Uniue si a de Ba celona) En aques eball es comen en b eumen els esul a s elec o als a les ci cumsc ipcions ca alanes a les legisla i es de juny de 1977, la dis ibució e i o ial del o i la in lukncia de l'es uc u a demog h ica i sbcio-econbmi- ca en el compo amen elec o al en base a di e ses ccniques d'anilisi mul- i a ian -anhlisi ac o ial, de componen s p incipals, de eg essió múl i- ple. S'es udia ambé si les di e ses uni a s e i o ials man enen una ela- i a cohe kncia amb el seu compo amen a les eleccions legisla i es de eb e de 1936. En da e e me, i en base a uns p ime s esul a s p o i- sionals, es alo a la consolidació a Ca alunya &un sis ema qua ipa i en on del bipa idisme dominan a la es a de 1'Es a . Pape s: Re is a de Sociologia 12 (1979) An eceden s El go e n Suá ez a p esen a din e de la legali a anquis a a les elIes Co s no ep esen a i es la Llei de Re o ma Polí ica, que p e enia dona un ma c ju ídic pe liquida , si més no o malmen , l'an ic gim i ob i pas a una e o ma de l'apa ell ins i ucional de l'Es a . La Llei és ap o ada pe les Co s i pel poble espanyol el mes de desemb e de 1976 i el go e n Suá ez o la l'oposició democ h ica a un acod sob e la no ma i a elec o al que egula s les p ope es eleccions le- gisla i es del mes de juny de 1977, p ime es eleccions democ h iques des de les de eb e de 1936, celeb ades pocs mesos abans de la Gue a Ci il. La no ma i a elec o al é la in enció cla a &a a o i les o ces més mo- de ades i és ui d'un aco d en e les o ces més con inuis es de l'an e io hgim i les e o mis es.' Els 350 dipu a s del Cong és se ien elegi s en dis ic es plu inomi- nals que coincideixen amb les p o íncies. D'en ada es concedien dos es- cons a cada p o íncia i se n'hi a egia un pe cada 144.500 habi an s o acció supe io a 70.000. Aques a disposició pe judica a les p o íncies més u bani zades i bene icia a les ag h ies, adicionalmen més conse - ado es. A Ca alunya li co esponien 47 dipu a s: 33 pe Ba celona, 5 pe Gi ona i Ta agona i 4 pe Lleida. En con a del sis ema majo i a i de la República, s'es ableix pe p i- me a egada a Espanya el sis ema elec o al p opo cional segons la moda- li a de Hond , que acos uma en p incipi a a a o i les o macions polí i- ques més impo an s i que en les ci cumsc i ions elec o als amb pocs escons a epa i unciona en la p sc ica gai ebé com un sis ema majo i- a i. S'es ablia ambé que o s els pa i s o coalicions que no supe essin 1. Llei de Re o ma Polí ica de 18 de memb e de 1976; Reial Dec e -Llei de 18 de ma c de 1977 sob e No mes Elec o als; Llei de 17 de juliol de 1978 sob e Elec- cions Locals. <(Pape s>>: Re is a de Sociologia el 3 pe cen de o s hlids emesos en cada ci cumsc ipció elec o al no podien pa icipa en la dis ibució &escons. Quan al Sena o segona Camb a es able a pe la Llei de Re o ma Polí ica -207 senado s elec ius més els de lliu e designació del Rei-, cada p o íncia ha ia d'elegi 4 senado s segons el sis ema majo i a i, la qual cosa ag euja a la sub ep esen ació de les zones més indus iali zades i p og essi es. Les eleccions així plan ejades, en base a una legislació no pac ada lliu emen sinó <(a o gada>> des del pode , ha ien de compli , malg a o , la unció d'eleccions cons i uen s, pe b se'ls a nega aques ca hc e pe al de no dona una ima ge de up u a amb el egim an e io , up u a con h ia a o a la iloso ia de la Re o ma Polí ica, que solamen p e enia una benedicció democ h ica a la coalició de o ces mode ades i conse a- do es que, so gides la majo ia d'elles del si del anquisme, s'ag upen en una o mació polí ica Ilancada des del go e n: la Unión de Cen o De- moc á ico. A Ca alunya el con ex polí ic p e-elec o al C la se a isonomia p bpia amb l'exis sncia de o macions nacionalis es i esque anes que assumeixen la ei indicació &un es a u &au onomia que aci possible un au ogo e n ca alh i amb I'abssncia no b ia de nuclis o gani za s que puguin ep esen- a el pape que a la es a de 1'Es a é el pa i impulsa des del go e n. A les ci cumsc ipcions ca alanes es p esen a un en all de o macions polí iques que an des de pa i s o coalicions que olen ep odui pa i s his b ics, com la Lliga o L'ERC, ins a la coalició <(Pac e Democ h ic pe Ca alunya,, que ag upa a al ol an de Con e gencia Democ h ica de Ca- alunya di e ses o ces nacionalis es, i a al es o macions d'inspi ació ma xis a PSC-PSOE i PSUC, sense implan ació his b ica impo an a Ca a- lunya. Els g ups més con inuis es s'apleguen a Alianza Popula i una se ie de pe sonali a s d'ideologia he e oghnia llancen ambé a Ca alunya una candida u a d'UCD. Els esul a s de les eleccions Només se candida u es es p esen a en a o es qua e ci cumsc ipcions ca alanes -Alianza Popula , Unión de Cen o Democ á ico, Unió de Cen e i de la Democ hcia C is iana de Ca alunya, Pac e Democ h ic pe Ca alu- nya, Esque a de Ca alunya, Socialis es de Ca alunya (PSC-PSOE) i Pa i Socialis a Uni ica de Ca al~nya.~ Són p ecisamen aques es candida u es 2. La elació de candida u es i els esul a s comple s ob ingu s a o s els muni- cipis de Ca alunya es poden consul a a <<Resul a s a Ca alunya de les eleccions de Compo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 les que an assoli ep esen ació pa lamen i ia concen an el 93,8 % dels o s dids ( egeu la Taula 6). Així, doncs, la dispe sió de o a ésse mínima malg a el g an nomb e de candida u es p esen ades i l'e ec e accionaii zado que s'a ibueix al sis ema elec o al p opo cional. L'abs- enció a ésse d'un 20,7 -lleuge amen in e io a la mi jana de 1'Es a espanyol- i els o s blancs i nuls an ep esen a ap oximadamen un 1 % dels o s emesos. En la Taula 13 podem eu e l'o ien ació esque ana de Ca alunya, on els socialis es són o a s pe un 22 % de l'elec o a , la qual cosa ep esen a un 28 % dels o s emesos i on els comunis es ob e- nen un kxi incompa ablemen més impo an que el PCE a la es a de 1'Es a . Les o macions majo i i ies &esque a ob enen a Ca alunya una o ga compa able a la que enen a F anga i a I iilia, i en alguns municipis impo an s -Sabadell, Te assa- ob enen la majo ia absolu a. El Pac e Democ h ic pe Ca alunya assoleix un e ce lloc ex-equo amb UCD. No hi ha dub e que el llangamen a da e a ho a &una candida u a del pa i del go e n di idia el o conse ado i mode a ca al;, la qual cosa, pe b, p ese a la ima ge p og essis a del PX, que queda a apa en men si ua en un lloc de cen e eal. Ma iu de co e1,acions de les p incipals opcions elec o als a Ca alunya el 15 de juny de 1977 (anasi pe coma ques) 15 de juny de 1977~ --cinc olums i un esum- publica s pe i'Equip de Sociologia Elec o al de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona amb la co8abo ació del Conso ci d'In o maci6 i Documen ació de Ca alunya, Ba celona, 1978. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia La Unión de Cen o Democ á ico, malg a benedicia -se de la ima ge del p esiden Suá ez i de la TV es a al, a assoli uns esul a s mol més ebles que a la es a de I'Es a , men e que Alianza Popula ob é amb p ou eines el 3 % sob e els o s ilids -ba e a mínima pe assoli ep esen ació pa lamen i ia-, la qual cosa sembla coníi ma el e ús de l'elec o a ca ali a les posicions més con inuis es. El epa imen d'escons ma e iali za els de ec es de p opo cionali a del me ode de Hond . La coalició més bene iciada a ésse el PDC i una de les més pe judicades Esque a de Ca alunya? La dis ibució e i o ial del o A les coma ques lleida anes es epa eixen els dos p ime s llocs UCD i FDC, al e na i amen . A la majo ia de coma ques a agonines guanya la UCD, i els socialis es ocupen el segon lloc menys al P io a i al Baix Camp, on guanyen. A la majo ia de coma ques gi onines guanya el FDC en llui a més o menys a e issada amb el PSC, que assoleix el p ime lloc al Baix Empo di i al Ripolles. A la ci cumsc ipció de Ba celona p edo- mina gai ebé a eu la candida u a <{Socialis es de Ca alunya)> en compe- encia amb el FDC, excep e al Ba celones, Baix Llob ega i el Ga a , on el segon lloc és pe al PSUC, que guanya en una coma ca -Valles Oc- ciden al. En el G d ic 1 -anklisi de componen s p incipals- podem eu e la si uació de les coma ques ca alanes espec e als 4 p ime s pa i s i ens pe me comp o a la ela i a homogend a de compo amen de les co- ma ques de cada ci cumsc ipció elec o al. Si sumem els o s del PSC, PSUC i EC pe una banda i, pe l'al a, els de AP, UCD i UCKC, ind em les zones de endencia esque ana i d e ana ( egeu Mapes 5 i 7). La p ime a ence cla 1'8 ea ba celonina i s'es- én cap a Gi ona i sob e o cap als nous pols de desen olupamen indus- ial de Ta agona; la segona comp en Lleida i una pa de Ta agona --Ca alunya no a- men e que a les coma ques de Gi ona hi é una bona implan ació el PDC ( egeu Mapa 6). L'abs enció ( egeu Mapa 8) a ec a p imo dialmen la Ca alunya in e io i sob e o les coma ques de I'anomenada Ca alunya pob a. 3. El PSGPSOE ob é el 28'4 % dels o s i el 31,9 % d'escons; el PSUC el 18,2 de o s i el 17 % d'escons; el PM= el 16,8 % de o s i el 23,4 % d'escons; la UCD el 16,8 % de o s i el 19,l % d'escons; UCDCC el 5,5 % de o s i el 4,2 % d'escons; EC el 4,6 % de o s i el 2,l % d'escons, i AP el 3,5 % de o s i el 2.1 % d'escons. Compo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 Mi jan~an una andisi de co elacions podem esb ina el g au de compa ibili a e i o ial de les candida u es més impo an s - egeu Tau- la 1. Els esul a s ens cod men que a Ca alunya hi ha zones on p edo- minen AP i UCD i on l'abs enció és impo an , d'al es on coincideixen socialis es i comunis es i on la pa icipació elec o al és ele ada. El PDC é les se es p bpies zones d'implan ació, essen majo la se a incompa- ibili a e i o ial amb UCD i P'SUC. De o a mane a, cal eni p esen que aques es co elacions a ien si es eali za l'anilisi independen men pe a cada una de les qua e ci cumsc ipcions elec o als i p enen com a uni a d'andisi el municipi i no la coma ca, en e al es coses pe quh l'espai po- lí ic que ocupa cada candida u a no és o sosamen el ma eix a cada ci - cu ns~ ipció.~ En aques b e íssim esum no podem deixa de e una dusió a l'elecció del Sena , en la qual la candida u a a quk dona en supo socia- lis es i comunis es a ob eni 12 dels 16 escons que co esponien a Ca- alunya i els es an s es an epa i en e UCD -2-, PK -1- i el candida independen Xi inacs. És impo an e no a l'ex aodini ia co elació en e els esul a s de les candida u es pe al Sena de AP, UCD i PSC-PSUC -c En esa)>- i els o s que pe al Cong és ob ingue en eis ma eixos pa i s i coalicions. No sembla ha e -hi una disciplina de o an g an en e els o an s de UCDCC i PDC en el Cong és i la candida u a comuna pe al Sena <<De- moc hcia i Ca alunya*. La in lu ncia de I'es uc uua demog ci icn i sbcio-econbmica en el compo amen elec o al En es udia els mapes de l'esque a, d e a i PDC i els coe icien s de co elació en e candida u es, eiem com es dibuixa en unes zones o es- pais mol di e encia s des del pun de is a del compo amen elec o al. Es ac a a a de eu e si aques es zones p esen en unes ca ac e ís iques demog &ques i sbcio-econbmiques di e en s. Si examinem els Mapes 1 al 4 eu em com, a g ans e s, les g ans endkncies elec o als es co esponen amb la Ca alunya u al --d e a- i amb la indus iali zada i u bani zada --esque a. 4. Pe a 38 uni a s --coma ques- és signi ica i amen di e en de O a pa i de 0,3202, amb un napge d'e o de 0,05. 5. Vegeu Rosa Vi ós, An ilisi es adís ica del compo amen elec o al a Ca alunya en les eleccions legisla i es del 15 de juny de 1977, Es udis Elec o als núm. 2 (Ba ce- lona: Blume, 1979). <(Pape s,: Re is a de Sociologia 1 INDEX DE CREIXEMENT 70-75 C eixemen nega iu 11 <I0 DISTRIBUCIO DE LA POBLACIO 'IOTAL DE CATALUNYA PER COMARQUES (1975) 0 <1% l -23 % 26- SY. u- o x .lOJ- 15 Y. +40X Compo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 DISTRIBUCIO DEL TOTAL DE LA IMMIGRACI~ PER COMARQUES (C1.D.C. 1970 ) <(Pape s,: Re is a de Sociologia Compo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 conc e es, la qual cosa sembla apun a a una g an es abili a de la se a o ca en el u u semp e que es man ingui es able el con ex sbcio-econbmic. El o dels socialis es sembla més in e classis a -segons el concep e adicional de classe-, més d'una no a classe assala iada dels eballa- do s en gene al i no solamen dels ob e s indus ials. El o a o able al pa i del go e n -UCD- és sens dub e el més poli ic, ja que, malg a es a ela i amen condiciona pe l'es uc u a sbcio-econbmica, és al amen alea o i i po ésse més sensible a la conjun- u a i a la ges ió go e namen al i ins i o a la pe mankncia &UCD en el go e n. ¿Hi ha elació en e el compo amen elec o al de juny de 1977 i el de eb e de 19361 Desp és de qua an a anys d'abskncia &eleccions democ h iques esul a in e essan eu e si es man enen unes Unies p o undes de adició de o en les coma ques de Ca alunya? Si ag upem les o ces d'esque a -PSC-PSUC i EL i les compa- em amb el F on &Esque es de 1936 ( egeu Taules 12 i 14) oba em que, en gene al, les coma ques gi onines i a agonines endeixen a com- po a -se &una mane a semblan men e que s'inc emen a l'esque a en les coma ques de Ba celona, sob e o en aquelles que han so e un p océs d'indus iali zació pos e io , com el Vailes O ien al i el Baix Llob ega . La Ce danya i la Vall d'A an són po se les coma ques en que l'esque a ha pe du més posicions. Si esgua dem els coe icien s de co elació eu- em que no hi ha, a ni ell e i o ial, massa elació en e el F on &O d e de 1936 i els pa i s i coalicions de cen e i d e a de 1977. La co elació es dóna ce amen si sumem aques s, pe & ¿qui: cal e amb PDC, que enia uns plan ejamen s de populisme nacionalis a pe 6 que de e en alguns llocs ocupa en l'espec e polí ic el lloc de o mació mode ada que canali za majo i h iamen pa del o conse ado ca alh que s'oposa pe una banda als pa i s d'esque a i pe l'al a al pa i del go e n -UCD? Les co elacions del F on &Esque es són més signi ica i es i ens mos en una associació nega i a amb les candida u es de D e a i Cen e de 1977 i al amen posi i a amb les o macions esque anes ( egeu Tau- la 4). Aixb ens con i ma que es man é en p o undi a la adició de o 8. Sob e la impo hcia de la adició elec o al en el compo amen dec o al, egeu V. Ma ín Mo eno i A. de Miguel, Memo ia his ó ica e in eligencia sociológica en las elecciones españolas de 1977, Es udis Elec o als núm. 1 (Ba celona: Fundació Jaume Bo i, 1978). <<Pape s*: Re is a de Sociologia dels g ans espais geog ii ics: Ca alunya cos ane a, Ca alunya in e io i A ea ba celonina. TAULA 4 Co elació de les a iables elec o als de eb e de 1936 amb les de juny de 1977 (anhlisi pe coma ques) La incidkncia del compo amen elec o al his b ic en les eleccions de l'any 1977 es a palesa si enim en comp e que en l'aniilisi de eg essió múl iple en in odui la a iable <(% de o s del F on d'Esque es de 1936, es millo a conside ablemen !'ajus en e el o espe a i el eal- men ob ingu pe les di e ses candida u es ins al pun que en algunes zones la <( adició de o >> sembla eni un pode de e mina iu més o del compo amen elec o al que no pas les a iables de classe social i de- dicació p o essional, i aixi obem que la adició de o és el millo indi- cado pe de e mina el o del PSUC (+) i de la UCD (-) a Ta agona i del PDC ( + ) i de la UCD (-) a Lleida, i é ambé un pes impo an en la de e minació del o PSC ( + ) i PSUC ( + ) a Ba celona. Aquí po- dem e esmen del que ja hem di sob e el di e en lloc que un ma eix pa i ocupa en el en all de o ces polí iques de cada ci cumsc ipció. Com eiem, a Lleida, el PDC és si ua en les zones més p og essi es de 1936, on el F on &Esque es hi eia bons esul a s. Possiblemen la candida u a de <<Con e gencia i Unió, --en les legisla i es de 1979-, sense la ima ge que li con e ia el Pa i Socialis a-ex-Reag upamen , hau h p esen a una ima ge més conse ado a que el PDC del 1977. Co npo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 Una p me a ap oximacici a les eleccions legisla i es de 1'1 de mg G de 1979: es abili a o can i? Ap o ada la Cons i ució en el Re e endum de desemb e de 1978, el gabine Suá ez decideix con oca eleccions legisla i es abans de les elec- cions municipals. A Ca alunya el quad e de pa i s i coalicions ha so e lleuge es mo- diíicacions. La coalició <(Socialis es de Ca alunya), ha esde ingu un sol pa i pe la usió dels dos collec ius o igina is (PSC i PSOE). Des e el Pac e Democ ii ic pe Ca alunya, Con e ghcia Democ ii ica de Ca alunya pac a amb Unió Democ ii ica de Ca alunya la candida u a <(Con e gkncia i Unió)>, i Alianza Popula , desp és de les aliances de F aga amb A eilza i Oso io, es con e eix en Coalició Democ ii ica men e que el pa i del go e n -UGD- se so me a un p océs de ca alani zació amb la inco - po ació d'An on Cañellas i pa del seu pa i -UIX- i del Cen e Ca- ali o man en e o s la coalició <(Cen is es de Ca alunyan (CC-UCD). De o a mane a el en all de les g ans opcions no s'ha modi ica subs- ancialmen . Di e kncies 1977-1 979 (eleccions legisla i es) Ba celona Gi ona Lleida Ta agona Ca alunya Di e encia de pe cen a ge sob e cens elec o al: Abs enció .................. + 12,5 PSC/PSOE ............... - 4,2 PSUC ....................... - 3,2 PDC/lC i U ................ - 1,9 EC/ERC ................... - 1,l UCDCC .................... - UCD/GC-UCD ............ - 0,8 AP/CD ..................... - 0,l Els esul a s ( egeu Taula 15) consoliden -amb lleuge es modi ica- cions- el sis ema de pa i s del 15 de juny de 1977 i, pe an , Ca alu- nya con inua di e encian -se amb qua e o macions polí iques impo an s 101 <<Pape s)>: Re is a de Sociologia en on del bipa idisme hegembnic de la es a de 1'Es a . La bnica ge- ne al de les eleccions a ésse el man enimen de les posicions ob ingudes el 15 de juny de 1977 amb un augmen impo an de I'abs enció (+ 12 pe cen ) - egeu Taula 5. Els socialis es man enen la se a posició hegembnica, e ocedin lleu- ge amen a la ciu a de Ba celona i expandin -se a les coma ques a ago- nines i sob e o a les lleida anes. El PSUC es man é amb lleuge es pedues, així com ERC i CD -AP-, men e que < Con e g$ncia i Unión augmen a lleuge amen a la ciu a de Ba celona, es man é a les ci cumsc ipcions de Ba celona i Ta agona i so eix pe dues impo an s a Gi ona i, sob e o , a Lleida, on sembla que no ha inco po a l'dec o a d'UDC i ha pe du el del PSC-R. La UCD es man é a Ba celona, augmen a a Lleida. i Gi ona i descendeix a Ta agona. En gene al es man é la concen ació de o ( egeu Tazl a 6) a o able als qua e p ime s pa i s, malg a que a la ci - cumsc ipció de Ba celona es p esen a en 30 candida u es pe al Cong és. Concen ació de o . Eleccions legisla i es de1 1977 i 1979 (% sob e o s hlids) Ba celona Gi ona Lleida Ta agona Ca alunya 1977 1979 1977 1979 1977 1979 1977 1979 1977 1979 Pe cen a ge ob ingu pels pa i s que guanyen es- cons ...................... 93,8 88,l 89,9 92,8 96,9 92,5 96,2 90,6 93,8 88,9 Pe cen a ge ob ingu pels qua e p ime s pa i s. 80,7 80,6 78,9 85,5 74,8 81,8 80,6 82,4 80,2 81,2 Quan a l'e olució de la endhncia de o podem eu e la Taula 7, on és cla el man enimen de la endencia esque ana de l'elec o a des de 1936.9 9. ndex de endhcia e s i'esque a: % o s F on d'Esque es 1936. ndex. = x 100 % o s F on #O d e % (PSC + PSUC -I- EC) 1977. ndex. = X 100 % (AP + UCD + UCDCC + PDC) Compo amen eIec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 En e 1977 i 1979 l'esque a sembla guanya posicions a Ta agona i Lleida. Els indexs mol supe io s de l'any 1936 són degu s al e que una pa de les o ces de cen e es a in eg a en el F on &Esque es. E olució de l'index de en&ncia a l'esque a (1936-1979) Ba celona ...... 150 140 146 + 6 Gi ona ......... 125 68 7 8 + 10 ........... Lleida 120 54 85 + 31 ...... Ta agona 135 82 105 + 23 Ca alunya ...... 141 120 140 + 20 % o s d'esque a No a: Index = x 100. % o s de d e a + o s de cen e En base als esul a s d'una enques a p~s elec o al,'~ podem ap oxima - nos a l'es abili a de I'opció dels elec o s del 1977 i a la ajec b ia del seu o del 1977 al 1979. Podem ambé in en a esb ina quina ha es a l'ac i ud dels nous elec o s de 18-21 anys que podien o a pe p ime a egada. Quan a l'es abili a ( egeu quad e 8), el o més es able sembla el del PSUC, segui pel del PDC i PSC. El o més ines able és el de AP-CD i EC-ERC. Els elec o s més jo es sembla que han p i ilegia les opcions esque - anes i en segon lloc les nacionalis es -C i U, BEAN. Només un 13 % con essa ha e -se abs ingu lliu emen , men e que gai ebé un 11 % no % (PSC + PSUC + ERC) 1979. ndex. = X 100 % (CD + CGUCD + CiU) 10. Dades p oceden s d'una enques a e a a Ca alunya el mes de ma s de 1979 pe a La Vangua dia i eali zada pe So emasa amb la coliabo ació de i'Equip de S* ciologia Elec o al (UAB) -Mos a: 1.800 enques es. apape s*: Re is a de Sociologia Una ap oximació a les ajec b ies de o -15 juny 1977 / 1 ma c 1979- a les qua e ci cumsc ipcions ca alanes. BARCELONA PSUC TARRAGONA <(Pape s)>: Re is a de Sociologia an pode o a pe de ec es de cens o pe la impossibili a de desplaca -se al lloc on igu a en censa s. Aixi, apun a a una mobili a de la població ju enil pe mo ius d'es udis i de eball, mobili a de cap mane a dec i- da en el cens de població. Un 10'8 % no con es en la p egun a. (Vegeu Taula 9.) Una ap oximació a l'es abili a de o en les eleccions legisla i es de 1977 - 1979 La ajec b ia de o dels elec o s de 1977 ( egeu Taula 10) ens pe me eu e un desplacamen subs ancial dd o AP-77 e s la candi- da u a CC-UCD, que es con igu a com I'única capaG d'aglu ina els in e es- sos conse ado s. També es de ec a el ans asamen d'un o que el 1977 a dona supo al pa i del go e n i que el 1979 o a socialis a. Les pk dues de Con e gsncia i Unió espec e al PDC són a a o d'UCD pe Xa d e a i &ERC pe l'esque a. El ans asamen PSC-PSUC i ice e sa 4s equilib a i l'abs enció sembla ha e pe judica o es les candida u es, sense di e sncies impo an s. Compo amen elec o al a Ca alunya el 15 de juny de 1977 En el G Li ic 2 podem eu e una ap oximació a les ajec b ies de o 1977-1979 en les qua e ci cumsc ipcions ca alanes. TAULA 9 Una ap oximació a l'opció elec o al dels jo es de 18-21 anys en les eleccions legisla i es de 1'1 de ma G de 1979 Les eleccions municipals del 3 d'ab il de 1979, malg a el seu ca- hc e edicalmen di e en quan a signi icació polí ica, ens ma isen algu- nes de les a i macions e es en aques es no es. El o nacionalis a de cen e con i ma el seu a elamen en la ma- jo ia de coma ques de Gi ona i Ba celona ecupe an possiblemen una pa &elec o a que a les legisla i es c eien millo p o egi s els seus in- e essos o an el pa i del go e n. <(Paape sa: Re is a de Sociologia Ap oximació a la ajec b ia del o elec o al de 1977 a 1979 a Ca alunya Les eleccions municipals con i men el o g au de de e minació del o comunis a, p ecisamen pe qus, municipi pe municipi, podem com- p o a la o a implan ació del o al PSUC a la odalia indus ial de la ciu a de Ba celona. Quan al o Cen is es de Ca alunya-UCD, el seu e océs a coma - ques, especialmen a Ta agona, sembla con i ma la hipb esi que les Ai es locals s'han es ima més p esen a -se pe cLon e gilncia i Unió)> que no pas pe UGD. AP UCD PSC PSUC PDC EC ABST. PSUC C iU ERC ABST. 0.0 0.0 0.0 3.9 0.8 3.7 0.4 2.2 3.1 2.0 .2.4 3.9 81.3 0.8 1.1 4.3 0.3 81.7 1.4 2.1 2.1 .2.8 67.1 4.2 3.6 0.9 0.2 78.6