La problemática actual de la immigració a Catalunya : un nou model d'estudi cultural

LA PROBLEMATICA ACTUAL DE LA IMMIGRACIO A CATALUNYA: UN NOU MODEL D'ESTUDI CULTUIW Pe e Neg e (Uni e si a de Ba celona) La p oblemi ica de la in eg ació cul u al dels immig an s a Ca alunya po conside a -se com el ema més o iginal de la sociologia ca alana. Sense ebu ja els aspec es econbmics, socials i polí ics del p oblema, con é de i- ni -10 i ac a -10 en el ma c an opolbgic, ja que la cul u a é la se a p hpia au onomia. La possible disc iminació social i econbmica que so eixen la majo ia dels immig an s que p ocedeixen de les egions u als de: la es a &Espanya i o men el g os de la classe ob e a ca alana es adueixen en l'dmbi cul u al en p ocessos de dominació-op essió, segons la e minologia de Pablo F ei e, que cald ia aplica al cas ca ali amb modidicasions im- Pape s: Ro is a de Sociologia 12 (1979) I In oducció No cal insis i en la impo hncia de la immig ació a Ca alunya, la egió d'Espanya amb més c eixemen demog iíic, a causa d'aques ac o .' Ca a- lunya, des dels seus o ígens, segons his o iado s i sociblegs, és una <( e a de ma cas, o mada pe onades mig a b ies de mol di e sa índole. La pe- culia i a del cas és la impo hncia excepcional que adqui eix pe al desen- olupamen indus ial ca alh l'a acció de mh d'ob a de la es a d'mEspanya w a que en la segona mei a del segle XIX i p incipis del segle ac ual, a me., aques país a consolidan la e olució indus ial. Enca a que aques p océs é la se a p bpia o iginali a i dinamisme, es a lliga e iden men al desen olupamen econbmic i polí ic de la es a de 1'Es a espanyol. En la decada dels anys seixan a, desp és del E'la d'Es- abili zació, s'inicia un p océs d'indus iali zació accele ada. A pesa dels can is polí ics (p esencia de la ecnoc Acia en el go e n) i econbmics (aban- donamen de ini iu de l'au a quia) els successius Plans de Desen oli~pamen i la c eació a i icial dels <(pols indus ialsn inc emen en i consoliden en un al e ni ell el desen o llamen desigual i combina de la península. Les mi- g acions in e io s (i ex e io s) de mh d'ob a u al e s la indús ia es qua- li iquen com l'esde enimen més impo an a Espanya en els da ~e s in - i-cinc anys, an en el pla social com en el cul ~ al.~ No és es any; doncs, que els e ec es del colonialisme in e n degu a aques desen olupamen desigual es p es in a dis in es in e p e acions i denúncies, sob e o en aques s da e s anys de majo llibe a in ellec ual? 1. Aques a icle o ma pa &un eball &in es igació sob e: <{La imniig ació a Ca alunya i a Ta agonas, que es publica i, e pe enck ec de YICESB. 2. In o me FOESSA (1975), pp. 67 ss. 3. Cuade nos pa a el diálogo (maig, 1974, suplemen ). Qües ions de ida c is- iana, 1966, núm. 31. <(La immig ació,. 39 <Pape s)>: Re is a de Sociologia P océs cul u al, p océs polP nic Les mig acions in e io s degudes a la indus iali zació són enhmens bas an ípics d'al es pdsos medi e anis (I dia, Po ugal, G ecia) en la ma eixa epoca, pe 6 all6 que dis ingeix aques a mig ació, així com la del País Basc, és la p esencia d'una o a iden i icació e nica de la egió. La aques ió ca alana),, ui d'una his b ia i una adició que endebades ac h d'en e a la poli ica cen alis a dels anys de la dic adu a, con e eix el p oblema de la immig ació en un dels més canden s. Pe aixb, quan ce menca a so gi no amen la discussió sob e la nacionali a ca alana, el llib e de F ancesc Candel Els al es ca alans empalma, sense ésse -ne mol cons- cien , amb o a una adició en un con ex nou i més angoixós: Aques a li e a u a de pos gue a, e a dada pe la ep essió cul u al gene ali zada, sob e o en la d6cada dels qua an a, é el me i de des e a pe semp e els ons més explíci s &un nacionalisme omhn ic i les se es seqüeles de p ejudicis o acismes, pe 6 no aconsegueix d'oblida la ella <{qües ió le ouxis a,,, quan el país o na a exp essa -se i ahma -se polí- icamen .' La polemica que Jo di Pujol a eni el mP i d'es ena en la dhcada dels anys cinquan a, abans que escla essin els b o s més signi ica ius d'opo- sició al anquisme, s'ha con e i en el <( ema de la sociologia ca alana>>.6 Bas an s anys desp és, el p océs de descomposició del egim i el cu i in- ens camí e s la legali a democ h ica po a la discussió al ~a e .~ Els pa - i s es an essb de la ma eixa pol6mica i han de de ini -se cla amen a 4. Ba celona (Edicions 62, 1964). La discussió abans de la gue a po esb ina -se a a és del llib e de Vandellós Lo immig ació a Ca alunya (Ba celona, 1935). 5. Con e saciones sob e inmig ación in e io (Ba celona: Pa ona o Municipal de la Vi ienda, 1964). J. M. Ma ina, Lo immig ació a Ba celona (Ba celona, 1964). Ramon Dalmau, A. Ju gla , J. M. Ma ínez i al es: La immig ació a Ca alunya (Ba - celona: Edició de Ma e ials, 1968). Quade ns d'allibe a nen (1978), núms. 2 i 3, <<La im- mig ació als Paisos Ca alans,. Es po eu e en aques ecull p og essiu d'a icles com an so gin , a pa i dels anys seixan a, les di e ses emh iques, segons el emps. Com- pa an aques s esc i s amb la ckleb e ob a de Vandellós o ins i o amb els p ime s esc i s de F ancesc Candel es no a ce amen que s'han supe a ells p ejudicis i es- e eo ips. 6. En el llib e de J. Pujol, La immig ació, p oblema i espe anGa de Ca alunya (Ba celona: No a Te a, 1976), es ecullen ex os d'aques au o des dels anys 1958. 7. Un esum d'aques a polemica que inicia Jo di Pujol es po llegi amb les de- gudes e e encies bibliog h iques en I'a icle de Ra ael Cas ellanos <<El deba sob e la in e p e ació dels immig a s a la socie a ca alana ,, a Quade ns d'allibe amen , op. ci ., ap. 173-230. Amb la p omesa d'eleccions quan s'ence a el go e n Suá ez, els dia is locals de Ba celona pe llonguen la discussi6 an e io , assenyalan el pensamen dels di igen s de di e sos pa i s sob e la in eg aci6. P oblemh ica de la immig ació a Ca alunya causa de la impo hncia del o immig an . Els ells p oblemes a.dqui eixen de cop i ol a la se a o qa en un con ex nou i ap essan . Una no a pe illosi a Lligada a la ma eixa supe i encia de la cul u a i del nacionalisme en aques país, so geix -segons el pa e de mol s- la possibili a d'una se- pa ació i ins i o d'un en on amen en e els di e sos g ups e nics. Aixb que ou impossible, a pesa del enomen le ouxis a, en el passa , és a ui una amenaca pe aó d'una se ie de ac o s no p ecisamen acul u als~>. El més sen i i denuncia d'ells és, no hi ha dub e, l'e iden manipulació ideolbgica an ica alanis a de l'immig a pe ai d'amaga els anys 40 i 50 el p oblema penden de la e o ma ag i ia espanyola. No endebades el ge e n e a de ensa obe amen pe g ups la i undis es i banque s els ing es- sos dels quals p o enien de la supe explo ació de les egions mc!s enda e- ides &Espanya. L'aillamen i el ecel que p oduí el egim a I'Occiden encedo del eixisme, an e més necessa ies que mai aques es inculacions amb el ca- pi al especula iu d'o igen u al. Enca a que pe la se a ideologia u alis a i adicionalis a el go e n olgué segui una polí ica es ic i a, con enin l'emig ació, una egada més a sac i ica p agmi icamen els seus p incipis bene ician aquells que el su~ en a en.~ To i que s'in en a a a o a cos a un desen o llamen indus ial au a - quic (impossible sense la ella ajuda de l'Alemanya nazi), la ideologia ma cadamen an iu bana i u alis a explo a a els uns i els al es manipu- lan la qües ió ca alana a a o seu. Pe als ca alans aixb signi ic; o na als anys més c us de ep essió cul u al. Pe als immig a s signi ic; la ma- nipulació d'ells ma eixos, donan -10s una iden i a espanyola i cen on an - 10s a la llengua del país d'acollimen . La manipulació nega i a del e ca al; pe pa d'aquella p imi i a passió cen alis a que a p e end e iden i ica -se amb una nació abs ac a, menysp ean les nacionali a s que la con igu a en, no a con ence igualmen o s els immig a s, sinó sob e- o aquells que, pel seu o igen egional o pel seu es a us, olien di e en- cia -se de la es a i se sen ien els nous conquis ado s i a anca ; d'aques a coloni zació in euec ual? 8. Vegeu alguns comen a is d'aques a polí ica mig a b ia des dels anys qua an a i cinquan a a <(La immig ació als PaYsos Ca alans,, de di e sos au o s, a Allibe amen (agos de 1974, núm. I), pp. 6-19, o a l'in o me FOESSA, 1975, op. ci , pp. 61 ss. 9. Ens e e im a l'ac i ud que -segons alguns au o s- e lec eixen alguns un- ciona is, p o essionals o ins i o gen que énen de les egions cas ellanes. Aques <<Pape s)>: Re is a de Sociologia El model <<ca al;>> de desen ol~pamen To i la indub able epe cussió d'aques s enhmens en l'ac uali a , con é descon ia una egada més de les explicacions sociolbgiques basades en un sol ac o . La polí ica nig a b ia cen alis a que comen l em es combini amb la dinamica p bpia d'un p océs d'indus iali zació, ja adi- cional a Ca alunya, basa en un model d'explo ació ex ensi a de ml d'ob a ba a a i no quali icada, en comp es d'una explo ació in ensi a del capi al.1° Així es a dona una con e gencia, mol es egades inconscien , en e el cen alisme del egim i el colonialisme egional, secunda pe ce s g ups de la bu gesia local, pe més que aques a ulgui a ui escuda -se en la se a manca de con ol polí ic del model econbmic que ajuda a a consolida ." És e iden que a ui la qües ió cen al -com assenyala Jo di Pujol- esideix en la capaci a i en la conques a d'un pode polí ic p opi a Ca a- lunya, que li pe me i con ola els seus des ins. Pe b la ase é una exces- si a ambigüi a . Tan o més impo an que aques a a i mació és la p ime a de ks qües ions polí iques que o home ha de plan eja -se: ¿Quins són els in e essos locals i els g ups o pe sones que ind an un pape p o ago- nis a en aques a ma xa e s l'au ogo e n? ¿Quina és la ep esen ació eal d'aquells que iuen i eballen a Ca alunya i desen o llen aques país, enca a que no an néixe aquí? ¿Quina polí ica se segui h ealmen sob e el p o- blema nacionalis a, més enlll de les p omeses i eslbgans elec o als i quins in e essos econbmics la delini an? EIS p oblemes polí ics del passa , enca a penden s, no impedeixen doncs que mol s homes esponsables s'en on in al g an desa iamen de l'ho a ac ual. Tan o més decisi a que la supe ació polí ica del cen alisme i de l'an inacionalisme egional del 2gim an e io , és I'ac ual c isi del model de desen olupamen ca alh que ha posa en e idencia la c isi mun- dial. C isi econbmica, social i polí ica a la egada, si no olem cau e en dico omies pe illoses o ideologi zades." p oblema a ésse mol deba u -a p opbsi del unciona ia - en una obada ecen sob e la immig ació el 3 i 4 de juny de I'any 1978 a lJAme lla del Vallb, o gani zada pe les undacions J. Bo ill i Se eis de Cul u a Popula . 10. Vegeu E. Pinilia de las He as, Los emp esa ios ca alanes y el desa ollo capi alis a. El caso ca alán (Ba celona: Península, 1968), i J. Mun ane i Pascual, <(As- pec es econbmics de la immig ació a Ca alunya, a Qües ions de ida c is iana, op. ci ., pp. 49-78. 11. Vegeu Jo di Pujol, La immig aci6, p oblema i espe anca de Ca alunya, op. ci ., pp. 73 i SS. 12. Ens e e im m&s que o a I'hibi de sepa a I'aspec e social de I'econbmic i que indica ja una pos u a p esa d'an u i. Aques a nos a a gumen ació es a inspi ada P oblema ica de la immig ació Ca alunya La o mulació socka1 del p oblema Deixan de banda el p oblema de la immig ació unciona ial i p o es- sional, amb els e s especí ics que e iden men la ca ac e i zen i les se es incid ncies en la qües ió ca alana, ens cen a em en la majo p opo ció de no-na ius que con igu en la mh d'ob a ca alana, de p oced ncia u al.13 En l'aspec e labo al dhan assenyala els desa an a ges del model de desen- o llamen indus ial a qu6 ens e e íem: escassa mobili a , sob e o en la p ime a gene ació, mobili a més a ia cnica i no p o essional o admi- nis a i a, e c.14 En el que o hom coincideix és en la in e i0 i a. de con- dicions &aques a immig ació espec e a allb que pod íem anomena un <(sala i indi ec e)>, com I'es a ge o d ba i. Una explicació del enomen se ia que les emp eses o en les p ime es a bene icia -se de o a una in- las uc u a u bana, desen enen -se en pa de la <( ep oducció)> de la mA d'ob a.15 La ciu a i els seus p oblemes mode ns són mi a s, a més a més, des d'un pun de is a cul u al, que és el que a nosal es més ens in e essa. Els g ans cin u ons habi acionals espa sos o al lla g de les ies de co- municaci6, en els municipis que o egen le me bpoli, han e possible l'gobli mu un en que a ui sembla desen olupa -se la ida quo idiana d'a- ques s dos g ups e nicamen di e encia s, o i que enca a exis eixen ba - is d'un ce <(mes issa ge>>. La ba e a és cul u al, pe b cald h eu e si e media i zada pe ac o s socials, econbmics, u banís ics. Pe als més pessimis es els <(ba is de e ugi)> són un au hn ic mu que con é la in eg ació no solamen cul u al, sinó u bana, és a di , l'ad- quisició &una cul u a o es il de ida ciu adans, al com ho ca ac e i za a Louis Wi h." Els qui euen la in eg ació com un p océs més coniplex --el p o agonisme p incipal del qual l'exe ceix l'immig a - que es dóna p eci- en i'o ien ació de les ob es de V. Pé ez Díaz, especialmen Pueblos y clases sociales en el campo español (Mad id: Siglo XXI, 1974), pp. 290 i SS. 13. Ens e e im e iden men als g ans cen es indus ials. 14. Vegeu E. Pida de las He as, Immig ació i mobili a social a Ca alunya (Ba celona: ICESB, 1975), 5 ols.; C. Es e a Fab ega , comen an una enques a se a, ens pa la dd model &es a i icació i de la p esencia majo i a is de ca alans en els es a s al s, així com de la mobili a dels immig a s eballado s (aAcul u aci6n y u ba- nización en Ba celona>>, E hnica, nh. 5, 1973, pp. 135-189, p. 55: c Inmig~aciÓn, e ni- cidad y elaciones in e é nicas en Ba celona,, E hnica, núm. 6, 1973, pp. 71-129, pp. 107 i SS.). 15. C . J. Bo ja, Po una poli ica municipal democ á ica (Ba celona: A ance, 1977), p. 23. 16. uThe U banism as a way o£ li ea: Ame ican Jou nal o/ Sociology, núm. 44 (juliol de 1938), pp. 1-24. apape s,: Re is a de Sociologia samen en la llui a social, a egades són bas an més op imis es. A més de la ei indicació es ic amen labo al, pa len de la llui a pel sala i indi- ec e: la ei indicació de la ciu a ." Ce amen , les llui es socials s'han desdoblega en aques s da e s anys en mo imen s i o gani zacions sindicals i en una mobili zació popu- Pa el p o agonisme dels quals han capi ali za sob e o les associacions de eyns de mol s d'aques s ba is ob e s. Coln lic e de classes, con lic e k nic D'una al a banda, dins d'aques a isió del p oblema no manquen ampoc els pessimismes, que p o enen del e que el con lic e de classes (O la <(llui a de classes)>), enca a que eb icamen es a ia lliga a la ei- indicació nacionalis a del país, no comp a ia amb su icien s expe ii ncies ni cons i ui ia un elemen impo an de la conscii ncia collec i a (o de la conscikncia de classe). En al es pa aules, la ei indicació de Ca alunya, com a p ojec e especí ic de no a elació de pode i cul u a espec e a 11'Es a espanyol no se ia, pe a la majo pa de les classes popula s que han de de ini aques p ojec e i dona -li el seu con ingu més especí ic, un objec iu cla , lliga als seus in e essos immedia s." Enca a que el g au de supo popula que ha ob ingu da e amen la ei indicació polí ica de Ca alunya i el seu es a u modi ica ia en pa aques judici nega iu, s'as- senyala ambé, amb g an ealisme i pene ació psicolbgica, que aques a ei indicació no es dona ia en l'hmbi de la quo idiani a . La llengua, la cul u a, e c., quan s'adap en, enen -la majo ia de les egades- un ca- ~L e ins umen al pe a l'immig a ob e amb inali a s de <(p omoció indi idual)> i <(adap ació a l'esquema dominan )>. Si en comp es d'in eg ació a la ciu a o in eg ació a la cul u a pa - lem, com Le eb e, d'un <(d e a la ciu a n i hi a egim la ei indicació de la cul u a ca alana, no sembla que aques s dos enbmens agin mol Xliga s a la consciencia dels qui es euen exclosos socialmen i cul u al- men de la socie a en els nous ghe os u bans. Més a ia sembla ia que aques a ei indicació de la ciu a hau ia d'ana acompanyada alesho es d'un o e nocen isme. Mol s ac o s impedeixen el so gimen d'aques e nocen isme de classes (l'escassa iden i icació k nica que duen els im- 17. H. Le eb e, El de echo a la ciudad (Ba celona: Ed. Península, 1969). 18. A. C. Comin i J. N. Ga cia Nie o, Ju en ud ob e a y conciencia de clase (Mad id: Edicusa, 1974), ens pa len en aques sen i d'una manca de p axis o p ic ica social (pp. 37-38). P oblemi ica de la immig ació ;i Ca alunya mig a s, el sen i p og essis a de la majo ia de les ei indicacions ca a- lanis es, la mobili a social que suposa la me a adap ació ins umen al de la llengua, cos ums, e d e a). Sigui com sigui, I'allibe amen de classe no a en la p hc ica acompanya , segons alguns sociblegs, de l'allibe amen nacionalis a.lg Sociologia de les mig acions o an opologia de la acul u ació? S'ha assenyala la impo lncia &una discussió més eb ica de Pas- sump e, basada en el ma c de la sociologia de les mig acions. Pe b pel seu ca lc e dispe s i gene ali zado , a pa i d'expe ikncies pa icula s, aques a b anca de la sociologia no s'in e essa di ec amen pel p oblema que ens ocupa, el de la in eg ació cul u al en e aquells que emig en dins d'un ma eix Es a , sinó que pa eix més a ia de con lic es k njco- acials en e g ups dins d'un ma c més gene al: la mig ació de mi d.'ob a es- ange a. L'o ien ació an opolbgica és més ica ja que és en aques camp on s'han e , a la me a mane a de eu e, les millo s apo acions sob e el p oblema de la immig ació a Ca alunya i la in eg ació. Si la cul u a é una au onomia -pe més ela i a que sigui- im- posa ambC les se es p bpies egles de uncionamen i models eb ics amb els quals hem d'in e p e a el e social. La cul u a, en la se a a el, és un enomen d'in e p e ació del món i, pe an , d'obe u a, a pesa de o es les emp acions e nocen is es. I aixb cal a i ma -ho en el cas ca nll, on la p eshcia d'al es cul u es, més o menys desdibuixades o o es, és acla- pa ado a des d'un pun de is a quan i a iu. S'ha pa la en aques sen i de la acul u ació i els seus ni ells quan es di e encia la in eg ació de l'adap ació pe una banda o d'un,a assimi- lació passi a. S'a iba així a pos ula un p océs dialec ic, semp e lliu e i c ea iu, en el qual l'adopció dels cos ums, la llengua i al es no mes cul- 19. Es el que deduim de di e ses in e encions a la obada a i'Ame lía del VaU&s (c , no a 9). A. C. Comin i J. N. Ga cia Nie o diuen que ((no exis e una sola isión de Ca aluña que end ia odas las p e oga i as de au en icidad y que hab ia que aca a se con sumisión eue encial~ (Ju en ud ob e a y conciencia de class, op. ci ., p. 36), i de o ma bas an més esquemh ica i dico hmica, l'a icle &A. Izquie do, Rosa Junyen i al es <(Sob e el p oblema de la in eg ación socio-cul u al de 10s inmig ados en Ca alunya)> pa la d'una cul u a i una Ca alunya no a en la qual (dos i i mig an es son elemen o cla e en la conquis a de es a hegemonia en 10 cul u al y en 10 social, en la e eb ación de la nue a sociedad i cul u a ca alanas (Ma e iales, maig-juny de 1978, ap. 57-72, p. 71), sense di -nos ben cla si aixb se ia una al a nació o cul u a sense con inui a amb I'ac ual. apape s),: Re i,s a de Sociologia u als pe pa dels no-na ius suposa ia una no a in e p e ació del << e ca alb amb apo acions especí iques i amb un p o agonisme p incipal exe ci pels immig a s. Ningú no a abula asa del que ou i con inua essen . Es ac a d'una eo gani zació de la p bpia pe sonali a basada en ce s nuclis i iden i a s que deixen a la ida c~~lec i a o a la se a inicia- i a quan a con ínua e isió social de alo s, no mes, compo amen s col- llec ius. La majo ia dels es udis sob e la immig ació a Ca alunya pa eixen d'una opció cla a: la de ensa cul u al i la ei indicació nacionalis a de Ca alunya. Es ac a d'un judici de alo que ambé em nos e, pe 6 no pe que c eguem que o a cul u a i nacionali a , pe p incipi, hagin de se de ensa s i ei indica s p escindin de les ci cums hncies i con ingu s con- c e s. C eim, amb Pablo F ei e, que da e a dels con ac es, con lic es i p o- cessos d'acul u ació (siguin aques s adap a ius, in eg a ius o assimila ius) es dóna semp e la p esencia d'elemen s de dominació i aixb complica eno me- men el p oblema més enllh del camp ma eix de la cul u a, en el de la pol- ica. Des d'un pun de is a polí ic cald ia e isa doncs un pos ula an ge- ne al i abs ac e com el de la <(bonda in ínseca* de la in eg ació. La cul u a com a e popula L'an opologia pa eix d'una de inició de cul u a que la di e encia, en p ime lloc, de l'e udició o cul u a academica, li e h ia, a ís ica. En p incipi, pe a l'an opologia no exis eix una pe sona més cul a que una al a. ka cul u a d'una collec i i a és el seu que e dia i, la se a llengua, els seus cos ums i no mes de ida collec i a basa s en una escala de a- lo s implíci a. En o cas, les di e hcies pe sonals o de g ups es p o- dueixen aquí pel g au de sociali zació-acul u ació dels memb es de al co- muni a . Plan eja -se, doncs, el majo o meno ni ell cul u al en I'hmbi de la in eg ació de dos o més g ups C nics a una cul u a, esul a ia no so- lamen disc imina o i sinó manca de base cien í ica. L'e o , enca a que no a ec a les esis onamen als de Jo di Pujol, ha con ibu'i a encend e no poques pol&miques, des ian gai ebé semp e l'a enció sob e els seus p o- g essis es plan ejamen s de base.'l To l'assump e po discu i -se a un ni ell 20. La idea de la impo incia del <(poble, o <(nacionali a s de Jo di Pujol no ens hau ia de po a a de ensa semp e o gai ebé semp e aques alo , p escindin de les se es ci cu ns &ncies his b iques. C . La immig ació, p oblema i espe anGa de Ca alunya, ap. ci ., p. 61 i ss i 106 i SS. Alguns au o s assenyalen el ca llc e abs ac e d'aques a iloso ia del poble. 21. Conside em, a pesa de o s els seus a enuan s, bas an inopo unes o in un-