La cultura : la llengua i la història
Abstract
Simon i Tarrés, Antoni
Full text
TAULA RODONA LA CULTURA: LA LLENGUA I LA HISTORIA ANTONI SIMON TARRÉS Universitat Autdnorna de Barcelona La tercera taula rodona d'aquest col.loqui Catalunya i Espanya a I'Zpoca moderna sera dedicada al tema de "La cultura: la historia i la llengua". Voldria, abans de tot, disculpar I'absencia del professor Modest Prats de la Universitat de Girona, que era qui havia de moderar aquesta sessió. El canvi forqós de calendari en la nostra programació li ha fet impossible, ben a pesar seu, estar present avui aquí, donat que tenia previament adquirit un compromís en un altre acte. La tematica de la taula d'avui pretén aportar una reflexió sobre els factors de naturalesa ideologica i cultural que incideixen en les complexes relacions entre Catalunya i la Monarquia Hispanica en l'kpoca de formació de I'estat modem espanyol; completant d'aquesta manera els aspectes institucionals, hisendístics i política-militars tractats el dia d'ahir. Aquesta no és, ni molt menys, una tematica menor en les relacions entre centre i periferia de la Monarquia Hispanica en temps de la Decadencia. Les tensions entre comunitat nacional i poder central plantejen la necessitat de coneixer com va germinar la idea de nació política catalana i els fenomens ideolbgics i culturals paral.lels al seu desenvolupament. Sense caure en les mitificacions de determinada historiografia romhtica que ha defensat I'omniexistencia de les nacions i dels nacionalismes; o dels qui han postulat una "acumulació" lineal en el posit nacional, resulta imprescindible aproximar-nos als complexos precedents polítics, pero també ideolbgics i culturals, que envolten el desenvolupament d'unes consci6ncies quasi nacionals en les distintes comunitats europees en els segles de la modernitat. Altrament, la historiografia més recent ha destacat com la circularitat d'idees i d'experiencies en els moviments revolucionaris del segle XVII es va convertir en un element fonamental per a la formació política i ideologica, ja que va servir per a que els protagonistes d'aquestes revolucions fossin conscients de I'essencia i de la naturalesa de les crisis provocades, tant en el pla de les relacions internacionals com en el de l'estructura interna de l'estat modem. Subratllant-se, en definitiva, la importhcia de la germinació i difusió de les bases intel.lectuals i ideologiques d'aquests moviments revolucionaris i la necessitat de relacionar-les amb els factors politico-institucionals i economico-fiscals. En aquesta taula rodona comptem amb la participació de quatre destacats especialistes: MANUSCRITS 15 (1991) 123-125
Femando Bouza és professor d'histbria moderna de la Universitat Complutense de Madrid. Les seves tesis de llicenciatura i de doctorat van ésser dedicades a analitzar les bases polítiques i ideologiques de la revolució portuguesa del 1640. Des d'aquí, Bouza s'ha endinsat en I'estudi de la civilització escrita de I'Alta Edat Moderna Europea. El seu llibre Del escribano a la biblioteca és un magnífic fresc sobre la historia de la cultura d'aquests segles en el que s'ocupa de temes tan interessants com les relacions entre consciencia lingüística i escriptura o la utilització d'aquesta pels poders dels nous estats moderns. La riquesa d'idees i I'abundor de textos coetanis ben escollits són dues de les característiques de les aportacions de Femando Bouza, el qual,a més, recentment ha publicat Los Autrias mayores. Imperio y monarquia de Carlos I y Felipe I/, volum quinze de la "Nova Historia dYEspanya" de l'editorial Historia 16. Albert Rossich és catedratic de filologia catalana de la Universitat de Girona. Des que va iniciar les seves recerques amb I'edició i estudi del Parnhs Catala -obra del prevere torroellonenc Narcís Julia, que constitueix una de les primeres manifestaciones de I'ensenyament de la preceptiva pobtica i de la literatura catalanes-, Albert Rossich s'ha convertit en un dels principals impulsors de la recuperació i del coneixement de la cultura catalana de I'bpoca del Barroc. Els seus estudis sobre Vicen~ Garcia, el famós rector de Vallfogona, i una encomiable tasca d'edició critica de nombrosos textos catalans del XVII, I'han convertit en un dels millors especialistes de la historia de la literatura catalana de I'epoca moderna. En tercer lloc, aquesta taula rodona compta amb la presencia de Manuel Peña, primer alumne i ara professor d'aquesta Facultat. Manuel Peña forma part del primigeni grup d'alumnes que ja fa més de deu anys va fundar la revista Manuscrits, a la qual continua activament vinculat. Ha dedicat la seva tesi doctoral a I'estudi de I'univers del llibre i de la lectura en la Barcelona del segle XVI, partint de I'anhlisi de més de 3.600 inventaris post-mortem dels fons notarials barcelonins. Els llibres Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas, que tot just acaba de sortir de les premses lleidatanes de 1'Editorial Milenio, i El laberint0 de los libros. Historia cultural de la Cataluña del Quinientos (Madrid, Fundación Sánchez Ruipérez), estic segur que es convertiran en dues obres de referencia per a la historia de la cultura catalana i espanyola de I'epoca moderna. Finalment, tenim el gust de tenir amb nosaltres el professor Joseph Perez, catedratic de la Universitat de Bordeus, especialitzat en I'estudi del naixement i la formació de ]'Estat Modem espanyol, tema sobre el qual ha publicat diversos llibres caracteritzats per una gran lucidesa, riquesa interpretativa i claredat expositiva. La revolucidn de las Comunidades de Castilla, Isabel y Fernando. Los Reyes Catdlicos i Historia de una tragedia. La expulsión de 10s judíos de España, en són alguns dels títols més coneguts. Pero Joseph Perez ha estat també un impulsor entusiasta de I'estudi de la
TAULA RODONA: LA CULTURA: LA LLENGUA I LA HISTOR~A 125 historia i la cultura hispaniques. Ha estat fundador i director de la Maison des Pays Ibériques, i des de 1989 fins fa pocs mesos ha dirigit la Casa de Velázquez de Madrid, institució que constitueix un magnífic laboratori i centre d'acolliment per als hispanistes francesos, des que fou fundada I'any 1927. Seguidament, passem a preguntar als nostres convidats una serie d'interrogants. Al professor Rossich li plantejem la qüestió sobre la validesa i !es matisacions que comporta la utilització del concepte de decadencia per a definir la cultura catalana dels segles XVI i XVII. Així mateix, li preguntem sobre fins a quin punt és correcte identificar decadencia amb castellanització. D'altra part, hem demanat al professor Fernando Bouza que ens ofereixi una panoramica de la visió, o de les visions, de la Catalunya del Barroc en el pensament polític, historic i juridic castelIB de I'epoca. Sobre el polemic tema de la castellanització hem preguntat al professor Manuel Peña quines foren les vies i els factors de la penetració del castella en la societat i cultura catalanes, i que ens senyali els mBs decisius. , Finalment, al professor Joseph Perez li hem demanat que intenti reconstruir la imatge que Castella i Catalunya tingueren en la producció literaria hispanica de I'epoca.