Els Annales post-89 : encreuaments i perspectives

EL$S ANNALES POST-89: ENCREUAMENTS 1 PERSPECTIVES CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS "En la fundació de la nostra empresa es troba continguda una especie de petita revolució intel.lectua1 ..." Marc Bloch, Carta a Lucien Febvre del 20 de Setembre de 1929. I De I'actualitat dels Annales 1 Vivim actualment una clara epoca de transició histbrica. 1989 ha representat, en termes simbblics, no solament la fi del breu cicle histdric obert per la profunda ruptura de 1968,' sinó tamb6 la conclusió de tot el complex projecte desenvolupat per la humanitat, durant aquest "petit segle XX", que hauria comen@ amb la primera guerra mundial i amb el naixement del primer "Estat socialista" del planeta. Assistim aleshores, en qualitat de testimonis privilegiats pero també de virtuals actors amb enormes responsabilitats, a una etapa de profunds i radicals canvis, que el mateix es fan presents en l'economia i en la societat, que a l'hbit de la cultura i dels debats intel.lectuals. Tot es troba ara posat en qüestió, ates que tot esta comengant a moure's i a canviar amb molta més rapidesa que en el passat imrnediat. Front a aquesta situació, els científics socials es troben aleshores emplagats a explicar i interpretar aquests canvis, tot donant respostes als nous interrogants que s'obren amb cada dia que passa. Perque 1989 ha posat en crisi les velles formes de pensar, els vells estils de treball, els modes d'aproximació que foren pertinents i útils durant aquest petit segle XX suara esmentat. Cal aleshores crear ara noves maneres de la reflexió crítica, obrir nous camins al pensament genuinament dialectic, inventar nous estils ' Cfi. i'article d'immanuel Wallemstein "1698: tesi i interrogants" a Estudios Sociológicos, núm. 20 (1989), i també I'assaig del mateix 1. Wallemstein, arnb Giovanni Arrighi i Terence Hopkins, "1989, the continuation of 1968" a Review, vol. XV (1992). 168 C. A. AGUIRRE ROJAS i modes de treballa en el camp de la teoria i de la investigació social, cosa que tot i així, i de manera només aparentment paradoxal, sera possible únicament des de la recuperació crítica i creativa del millor que ens ha llegat aquest passat ara en crisi, des de la restitució i revaloració de les més riques vessants del pensament critic que han anat desenvolupant-se al llarg de la historia moderna dels darrers segles. Així, creiem que és sempre important tomar a aquesta matriu fundadora del pensament crític contemporani que és l'obra i el projecte critic de Marx, per tal de recórrer després el camí de la recuperació d'altres variants o expressions contraculturals, també de signe crític i que han estat desenvolupades en certs moments privilegiats del nostre propi segle. Corrents o projectes intel.lectuals que han estat vertaderes ruptures dins de la teoria i el pensament moderns, i que des de la psicoanalisi fieudiana i fins a 1'Escola de Frankfurt, tot passant entre d'altres pels Annales d'histoire économique et sociale francesos, constitueixen les peces fonamentals de la contribució del segle XX al desenvolupament de les ciencies socials actuals. Des d'aquesta perspectiva i tot tractant de situar-se llavors dins del camp més específic de la historiografia i dels estudis histbrics del segle XX, resulta clara la importancia de procedir al rescat i a la discussió del corrent fiances del Annales, corrent que ha estat la més important i innovadora tendencia historiografica en el món, entre els anys de 1930 i 1970, després de l'eclipsi brutal de la historiografia alemanya i germanoparlant del primer quart del nostre segle, per obra de les dues guerres mundials i sobretot del nazisme triomfant, i abans de la florida recent i molt diversa de les historiografies alemanya, espanyola, russa o llatinoamericana dels darrers vint-i-cinc anys. D'aquesta manera, els Annales han constitdit, en la nostra opinió, el moment d'avantguarda dins de la historiografia europea i mundial de les quatre decades intermitges del nostre segle a dalt esmentades. Confegits des del seu origen, com un moviment obertament crític de la historiografia francesa tradicional, aleshores imperant a la Sorbonne i en el medi acadkmic de l'hexhgon, els Annales han recorregut fins avui u11 complex i ric itinerari que, de manera lbgica, i tot acompassant-se també amb el punt de virada crític de 1989, ha desembocat en I'actual entrecreuament que avui viu aquest important corrent historiografic. Perque també els Annales es troben ami en un clar moment de transició, transicició que s'explica per l'evident exhauriment d'aquest camp ambigu i multifacetic de la historia de les mentalitats? que tanta popularitat i difusió Cf. al respecte I'article de Bernard Lepetit, "Los Annales hoy" a revista Iztapalapa, núm. 36, Mt?xic, 1995. El simptoma evident d'aquest esgotament i de la conseqüent recerca de "nous" rumbs i de noves perspectives el constitueix l'araja celebre n06 de de 1989 de la revista Annales. &conomies. Sociéres. Civilisalions., número que respon a la crita feta a I'article "Histoire et sciences sociales. Un tournant critique?", a Annales. E.S.C., n02, de marc-abril de 1988, i que intenta obrir el debat sobre els possibles camins i fonaments d'uns nous Annales, d'uns eventuals "quarts Annals ". En aquest respecte, ELS ANNALES POST-89 169 internacional els va donar durant els anys 70 i 80, i en el marc definit d'una atmosfera marcada tant per les crítiques internes i extemes que el corrent va conéixer en els anys vuitante~,~ com per la competencia efectiva d'un plural i molt difós venta11 d'autors i grups annalistes no francesos-en molts casos de clara filiació marxista," que disputaven l'herencia dels primers i segons Annales, als hereus directes del corrent nucleats entom a la revista Annales. Économies. Sociétes. Civilisations. Fi aleshores del que anomenaríem uns tercers Annales (Annals de 1969- 1989), derivat en part del canvi també radical de la conjuntura intel.lecuta1 i social europea i francesa post-89, que li atorga tot el seu sentit a l'anunciat "toumant critique" que la propia revista ha llancat i madurat en 1988 i 1989, i que després de I'important número 6 d'aquest mateix any de la caiguda del mur de Berlín, ha inaugurat I'esmentada etapa de transició que avui viu la revista i el corrent agrupat entom d'ella. Una transició que apunta sens dubte cap a la constitució d'uns nous Annales, d'uns "quarts" Annales, els primers perfils dels quals han comencat ja a esbossar-se, tant amb el canvi del subtítol que la revista va mantenir durant més de 45 anys, tot designat-se Annales. Économies. Sociétés. Civilisations, i que ara ha passat a ésser el d'dnnales. Histoire. Sciences Sociales -un subtítol, aquest darrer, que posseeix per la resta molt clares reminiscencies braudelianescom amb la incorporació de sis nous membres al Comité de Direcció de la revista, membres que no són pas tots historiadors, sinó també economistes o sociolegs-com en la composició del primer Comité de Direcció dels Annales, a I'any de 1929 en que la revista sortí a la llum-, i que adhuc, quan es tracta d'historiadors, ho són de temes fortament volcats cap a l'antropologia historica o cap a I'estudi de les civilitzacions de 1'Orient Llunya entre d'altres. ¿Que és el que esta en joc en aquesta transició dins de la qual es troben ara els Annales? ¿quina relació té ella amb el clar renaixement i proliferació de certs estudis que toquen molt específics períodes i aspectes de la historia del corrent? ~COM s'inserta aquest trhsit en la conjuntura intel.lectua1 de Franca, d'Europa pot veure's tant I'editorial "Tentons I'expérience" en aquest número 6 de 1989, ja esmentat, com I'article també de Bernard Lepetit, "Défense et illustration des Annales", a la revista L 'Histoire, n0128, París, 1989. Vegi's sobretot el "Préface" del llibre de Francois Furet, Latélier de l'histoire, París, 1982; Fernand Braudel, "Entrevista a Fernand Braudel en sus ochenta aííos de vida" inclosa a la revista Ensayos, n012, 1990, o "La última entrevista a Fernand Braudel" a Ensayos no 9, 1987; Herve Coutau Bégaire, Lephénomine nouvelle histoire, Paris, 1983; Francois Dosse, L 'histoire en miettes, Paris, 1987 o Georges Duby, "Le plaisir de I'historien" a Essais d'ego-histoire, Paris, 1987. Grup que abarca tant Pierre Vilar i Michel Vovelle a Franca, com Immanuel Wallersteini els seus deixebles a Estats Units, així com el grup polac que fou liderat per Witold Kula, el canadenc Alfred Dubuc, I'anglks Peter Burke o I'espanyol Carlos Barros, per esmentar només alguns possibles exemples. Per a una caracterització més detinguda d'aquesta"matriu" de pensadors annalistes-mamistes, el nostre article "Dalle 'Annales' rivoluzionarie alle 'Annales' mamiste," Rivista di storia della storiografia moderna, no 112, Roma, 1993. 170 C. A. AGUIRRE ROJAS i del món d'avui dia?, ¿quin és l'estat real del projecte virtual d'uns "quarts Annals" i quines les seves perspectives cap al futur immediat i mediat per arribar? Tractem d'aproximar-nos, arnb mes detall, cap a alguns dels possibles elements de resposta a aquests diferents interrogants. De la florida dels estudis sobre els Annales Si observem en conjunt la producció d'estudis i investigacions entorn al fenomen Annales, desenvolupada durant els darrers deu anys, ens cridaran l'atenció dos trets clars i característics d'aquest petit univers d'obres i assajos. En primer lloc, el fet evident que la majoria de les investigacions en curs i de les obres publicades durant aquesta darrera decada, es concentren de manera privilegiada en el que nosaltres anomenar íem el "període dels fundadors" del corrent, en l'exarnen de l'etapa i els projectes corresponents als Annales inicials o "primers Annals". Perque si bé no ens manquen estudis globals que toquen tot o quasi tot l'itinerari dels Annales, ni alguns assajos espec ífics concentrats en l'anhlisi de les aportacions i desenvolupaments consumats en els "anys ~raudel"; o a l'etapa més recent dels Annales de la historia de les mentalitat~,~ també és cert que constitueixen només subconjunts minoritaris fi-ont a la molt més abundant produccib de llibres i assajos entorn a les vides, obres bibliografíes, projectes i iniciatives de Marc Bloch i de Lucien Febvre.' En segon lloc, ens trobem tarnbé amb la cridanera situacib que els autors d'aquests estudis, són també en la seva majoria autors no fiancesos, i que es troben Al respecte són interessants els treballs de Giuliana Gemeli, especialment el seu llibre Fernand Braudel e I'Europa universale, Ventcia, 1990, llibre ara publicat en frances, en una nova versió, nolablemeiit corregida i ampliada, sota el títol Fernand Braudel, Paris, 1995, o el llibre de Ruggiero Romano Braudel et noi, Roma, 1955, així com els distins prblegs i articles elaborats per Maurice Ayinard sobre diverses aspectes de I'obra braudeliana i de les seves aportacions principals, com per exemple el seu article "L'Italia-mondo nell'opera di Braudel", a Critica Marxista, no 1, 1987, o el seu proleg "Braudel enseigne I'histoire" en el llibre de Fernand Braudel Grammaire des Civilisations, París, 1987. També poden veure's en aquesta Iínia, el conjunt de treballs presentats a les "Primeras Jornadas Braudelianas Internacionales" (organitzades a la ciutat de Mkxic, l'octubre de 1991) i a les "Secondes Journées Braudeliennes" (a París, el gener de 1994), i publicades com a Primeras Jornadas Braudelianas, Mexic, 1993, i Segundas Jornadas Braudelianas, Mkxic, 1995. "fr. per exeinple els textos de Jacques Le Goff, al diccionari La nueva Historia, Bilbao, 1984, Andre Bruguiere, "The new Annales: a redefinition of the late 1960's" a Review, vol. 1 no 314, 1978, i els articles de Carlos Barros "Historia de las mentalidades. Posibilidades actuales" a revista Secuencia, no 28, "Historia de las mentalidades, historia social" a Estudios históricos II, Mkxic, 1994 i "La coiitribucióii de los terceros Annales y la historia de las mentalidades" a Iztapalapa, no 36, Mkxic, 1995. ' Vegeu la nota bibliografica final. ELS ANNALES POST-89 171 dispersos en un mapa que va des d'Anglaterra fins a Italia, passant per Holanda, Alemanya, Franca i Espanya, i des de la Xina fins al Brasil, passant per l'ex-Unió Sovietica, la ja esmentada Europa, els Estats Units i Mexic. Difusió aleshores practicament planetaria de les investigacions i estudis sobre el "fenomen Annals" que constitueix el segon gran tret caracter ístic d'aquest petit camp de la indagació historiografica. Dos trets que singularitzen d'aquesta forma la producció intel.lectua1 recent entom al corrent annalista, i que no són ni molt menys casuals, sinó que es troben clarament vinculats entre sí, i també en una relació directa amb la irrupció de la nova conjuntura de transició abans evocada. Perque en la nostra opinió, si la gran majoria d'investigacions entom als Annales es concentra en el retom al període dels "pares fundadors", aixo s'explica justament pel fet de que una gran part dels analistes-amb una sola nde la historia dels Annales, i també dels nous annalistes -amb doble nns'han vist naturalment portats a intentar un "retorn a les fonts", una recuperació de la matriu originaria del corrent i dels seus paradigmes i aportacions fundadores-aquelles que han constitufi justament els pilars d'aqueixa "petita revolució intel.lectuai" referida per Marc Bloch-, precisament en l'esforq de tractar de donar resposta o sortida a la crisi que el propi moviment d'Annals va viure fins a finals dels anys vuitantes. Retorn doncs a l'origen, que no s'ha d'entendre només com a recerca de la identitat "originaria" del corrent o retom cap a les seves "arrels" fundadores, sinó també com una reacció forqa natural fiont al relatiu abandó que els tercers Annales, els Annales 1969- 1989, havien realitzat respecte d'alguns dels perfils i paradigmes essencials desenvolupats pels seus antecessors: com ho ha dit repetidament Fernand Braudel, i com ho han acceptat d'alguna forma els propis Annales dels anys 70 i 80,' és veritat que es dona un clar moviment de crítica i, fins i tot d'escepticisme obert fiont a les virtuts i possibilitats de la historia global,9 al mateix temps que minvava la intensitat i centralitat del debat epistemologic i metod~logic,'~ i es transitava radicalment des del camp dels estudis de la historia economica fins als nous terrenys de la historia de les mentalitats i de l'antropologia Vegi's les entrevistes de Fernand Braudel esmentades a la nota 3, aixi com I'article "Fernand Braudel (1902-1985)" signat per "Els Annales" i publicat a Annales. E.S.C. no 1, gener-febrer, 1986. ' Com per exemple la crítica de Michel Foucault, que obre el seu llibre L'arqueologia del saber, Mkxic, 1970. Vegi's també I'article de Bernand Lepetit, "Els Annales, avui", esmentat a la nota 2. '" Resulta curibs comprovar que, per al període i els autors dels tercers Annales, no existeixi cap obra o recopilacib d'assajos metodologics, que pogués comparar-se a la Introducció a la Historia de Marc Bloch, o a la compilacid dlÉcrits sur l'histoire de Fernand Braudel. El més proper foren les compilacions del llibre Fer la historia de Fernand Braudel, Barcelona, 1978-1980, o el diccionari La nueva historia, ja esmentat, que nogensmenys i de namera significativa es concentren més aviat en el desenvolupament foren les compilacions del llibre La nova historia, ja esmentat, que nogensmenys i de manera significativa es concentren mts aviat en el desenvolupament dels nous temes, problemes, enfocs, mts que, eventualment, en els nous paradigmes metodologics, els nous models tebrics o les noves propostes epistemologiques entorn a la manera de fer la historia. 172 C. A. AGUIRRE ROJAS historica. 1 si aquests Annales de la tercera generació varen fundar aleshores d'aquesta manera llurs aportacions i llur originalitat particular, a través d'una clara ruptura amb la tradició heretada -ruptura desplegada entorn al camp problematic, i entom al distanciament front a l'aposta per la historia global i pel debat metodologic, sostinguda pels Annales de Bloch, Febvre i Braudel-, logic 6s aleshores que amb la crisi i a l'esgotament del projecte d'aquests Annales de la "nova historia", s'hagi imposat la tornada o retom cap a les etapes anteriors del propi corrent." Retorn que a mes a més presenta aquest caracter tan internacional i tan difos a escala planetaria, tant per la propia difusió mundial de l'enfoc annalista, característica dels anys setantes i vuitantes, com també, i tal vegada en major mesura -a jutjar pels autors aquí involucrats-, pel fet que aquesta "tomada a les fonts" ha estat preparada, també durant els darrers vint anys, pel moviment complex i ric de múltiples intel.lectuals i corrents de pensament que, en llur majoria provinents del marxisme, pero situats també en general en posició de ruptura respecte del marxisme institucional, simplificat i vulgar, o oberts més aviat cap a les posicions del marxisme genuinament critic de Marx, ha dut a teme un interessant dihleg i recuperació sistematics de les aportacions principals dels Annales, tot construint hdhuc una mena de matriu annalista/marxista queja hem esmentat anteriorment.I2 Matriu que vista en perspectiva historica es va constituir en una alternativa dels desenvolupaments dels Annales de l'antropologia historica, dels Annales post-braudelians. Recolzats així en aquesta segona gran matriu, annalista-marxista, desplegada igualment en els anys 70 i 80, una part important dels actuals estudiosos del fenomen Annales han tomat a rellanqar el debat sobre el caracter originhriament crz'tic i revolucionari en el pla de la teoria, de les aportacions desenvolupades pels primers Annales, al mateix temps que reubiquen en el centre de la discussió les qüestions sobre la validesa, els límits i la pertinencia dels paradigmes "fundadors" de la historia-comparada, la historia global, la llarga durada historica i la historiaproblema." Discussió renovada dels paradigmes metodics originals del corrent, " 1 especialment als primers Annales, ja que aquí opera un fenomen generacional. És encara un xic prematur tornar al rescat i a la discussió de Braudel, doncs la seva herencia i la seva emprenta són encara massa presents i vives en els esperits francesas contemporanis. 1, nogensmenys, estem segurs de que aquesta tornada a Braudel, tan massiva i plural com la que avui vivim respecte als primers Annales, no trigara gaire a generalitzar-se i expandir-se, des dels primers símptomes que han coinenqat ara, en el des& aniversari de la seva desaparició, i que s'expressen tant atravts dels treballs esinentats a la nota cinc, com en la publicació recent de la primera biografia personal de Fernand Braudel, publicada per Pierre Daix, o en la compilació en tres volums dels escrits de Fernand Bracidel, preparada per Paule Braudel, i que les editorials Plon i De Fallois publicaran a comenqaments de 1996. '* Vegi's la nota 4. " Una discussió amplia, que tt com aescenari les historiografies d'arreu, havent repercutit tambt, encara que de manera indirecta, dins de la propia Franca. Des d'aquesta bptica, resulta molt interessant revisar tant el llibre coordinat per Bernand Lepetit, Les formes de I'espérience. Une autre ELS ANNALES POST-89 173 que no només ha demostrat fins a quin punt era només relativa i parcial de la real assimilació i ús d'aquests paradigmes per part de la majoria dels historiadors fiancesos i d'arreu del món,I4 sinó que també ha significat una saludable i interessant tomada al debat epistemolo gic i metodologic fort, tot obrint novament la investigació i la polCmica entorn a com el de la interdisciplinarietat, l'objectivitat en el coneixement historic, el rol de la dimensió narrativa dins de l'obra historica, els modes diversos de concebre la historia global, etc.I5 D 'Annales nacionals i internacionals El que esta en joc, per als propis Annales, en aquest vital encreuament de llur historia, és justament el rol específic que hauran de jugar dins de la historiografia francesa, europea i mundial de les dkcades immediates. Val a dir, si seran capaqos d'ubicar-se de be11 nou en posicions d'mantguarda dins del vast i complex moviment d'innovació historiografica avui en curs. Perque el que avui resulta clar, és que la renovació dels estudis historics ha deixat d'ésser monopoli d'un corrent o d'una historiografia nacional qualsevol, per tal de pluralitzar-se i distribuir-se molt més ampliament, al llarg i ample de prhcticament tot el món. Car si l'actual "globalitzaci ó" i "transnacionalitzacio"~ de les economies, de les que ens parlen els economistes, té algun sentit més profund i durador, és precisament en la mesura en quk indueix paral-lelament una real "universalització i planetarització" de les conquestes i dels desenvolupaments culturals i civilitzatoris de tots els diversos gmps humans, imbricats cada vegada més en un dihleg múltiple plural i genuinament internacional. Per aixo, i com els propis Annales han afirmat recentment, "l'herkncia dels Annales pertany a tot el món", i en conseqüencia, és de tots els racons del planeta, d'on sorgeixen ara les interpretacions, els estudis i els debats, no només entorn a l'itinerari i aportacions generals del propi corrent, sinó respecte al rumb i les possibles perspectives futures de l'analisi historica contemporania. Els Annales han esdevingut d'aquesta manera, i en un sentit molt mésprofund del que una lectura rhpida del tema podria implicar, uns vertaders Annales histoire sociale, París, 1995, com el llibre de Franqois Dosse, I'Empire du Sens. L'humanistion des sciences humaines, Parls, 1995. l4 La qual cosa té una exemplificació molt clara en les declaracions de Braudel fetes en el Col.legi de Chateauvallon, en resposta a la pregunta de si pensava haver estat realment comprks i seguit en les seves principals aportacions. Cfr. al respecte Una leccidn de historia de Fernand Braudel, Mbxic, 1989, phgs. 244-245. l5 Cf. I'article de Bernard Lepetif "Proposiciones para un ejercicio limitado de la intersdisciplina" a revista Iztapalapa, no 26, 1992; I'obra de Massimo Mastrogregori, 11 genio dello storico, Nhpols, 1987; I'article de Youri Besmertnij, Les Annales vues de Moscou, a Annales. E.S.C., No 1, generfebrer, 1992 o el nostre article "Las dimensiones y alcances de la obra de Fernand Braudel" inclbs en el llibre Primeres Jornadas Braudelianas, esmentat anteriorment. 174 C. A. AGUIRRE ROJAS internacionals. 1 no només en el sentit, més obvi i superficial, d'ésser difosos i coneguts practicarnent en tots els paisos del món, sin6 també en el sentit, molt més substancial, d'haver fecundat i influit de manera esencial a autors, corrents i tendencies de les més diverses historiografies nacionals i regionals possibles. Perque avui és possible trobar arreu, igualment historiadors marxistes o d'altres posicions, que s'apliquen seriosament a l'estudi i la recuperació de les obres i la recuperació de les obres de March Bloch, Lucien Febvre, Femand Braudel, que diversos seguidors de Clio, igualment ubicats en les més diverses postures dins de la historiografia que intenten cultivar, desenvolupar, en molt desiguals direccions, els camps de la historia de les mentalitats i de l'antropologia historica. Moviment doncs internacional, de clar signe annalista, que de qualsevol manera segueix tenint un dels seus centres de gravetat principals en el corrent i el nucli francesos dels Annales, i que des d'aquesta situació emplaqa auna disjuntiva inel.ludible: o es renoven radicalment, en profunditat, i fins a llurs darreres conseqüencies, i canvien un cop més de pell, tot obrint amb aixo noves vies per al desenvolupament de la historiografia contempor hnia, i contribuint a rellanq ar de manera definitiva l'esmentat univers d'aquest Annales "multinacionals", o per contra, s'eternitzen i congelen dins de l'actual situació o conjuntura de transició presos d'una inercia que al cap i a la fi és facil de perllongar i reproduir, pero que els allunyaria en realitat, cada cop més, d'aquesta voluntat heretica i transformadora que tant valoraven i tractaven d'impulsar tant Marc Bloch, com Lucien Febvre i Femand Braudel. Els Annales de cara al futur Confiontats aleshores d'aquesta manera, per l'actual conjuntura de transició hictorica, els Annales actuals handonat ja clares mostres de posseir una definida voluntat de renovar-se un cop més, tot situant-se llavors a l'altura de l'epoca que ara vivim. Pero quan caduquen gran part dels modes vells de pensar, i la vida transcorre als ritmes dels rapids canvis als que enguany assistim, no n'hi ha prou amb la sola intenció o voluntat d'autotransformació. Cal apendre a reconeixer allo nou, tot sumant-se a ell, i adhuc cal també desenvolupar les habilitats pertinents per tal d'ésser capaqos de crear o generar un mateix aquesta innovació. Per aixo resulten molt pertinents, els "retoms" recents que poden ja identificarse dins del corrent, i que han comenqat a reinstal.1~ la historia economica, al debat metodologic i la historia global, en el centre mateix del projecte dels possibles quarts Annales. Retorns que més que simple tomada al passat, han d'ésser més aviat concebuts com a intent de recreació i aprofundiment, acordat a les noves circumstancies, d'antigues aportacions i espais que són encara lluny d'haver ecgotat llurs possibilitats heurístiques i interpretatives, i que constitueixen a més punts de conflue'ncia centrals entre aquests Annales contemporanis i els corrents ELS ANNALES POST-89 175 o grups annalistes d'altres parts del món que hem esmentat abans. Espais doncs revisitats, que malgrat tot han deixat encara intocades certes dimensions que, esbossades o anunciades pels propis Annales des de 1946, no han estat tot i així desenvolupades orghnicament fins al dia d'avui. Perque el 1946, després de la segona guerra mundial i del que aquesta va implicar, els Annales foren rebatejats per Lucien Febvre amb el subtítol, que conservaren fins al 1993, dYÉconomies. Sociétes. Civilisations. Hi havia allí, en la nostra opinió, I'esbós de tot un programa d'investigaci ó que hauria d'acomplir-se en el futur, i que abarcava de manera molt clara el desplegament i consolidaci ó de la historia economica aleshores encara en els seus inicis, el desevolupament d'una vertadera historia social "digna d'aquest nom,"I6 l'abordatge també d'una historia profunda de les civilitzacions o de les dirnensions civilitzadores dels processos historics humans. A quasi mig segle de distancia d'aquest esbos de programa de treball resulta clar que només la primera part d'aquest triple projecte va poder ésser cabalment acomplerta, mentre que la segona i tercera zones esmentades, restaven en l'estat d'un simple esbos no acomplert, el que en gran part va obeir al fet que durant decades no va arribar a existir a Franca una rica sociologia científica que nodrís aquest projecte d'historia social, i també a que l'antropologia d'aquestes mateixes epoques que hagués estat capa$ d'apuntalar i de coadjuvar aquest projecte d'una historia densa de les civilitzacions, es va fer present més com a rival declarada de la historia, que com a seva possible aliada o interlocutara amistosa. Pero el 1989, igualment que tantes altres coses, ha transformat també aquesta constel.lació d'absencies i de relacions de disputa o alianca entre les diverses disciplines. Avui és possible de reprendre novament i a fons, aquesta tasca pendent promesa a l'encapcalament dels Annales, de construcció d'una renovada i més complexa historia global, que recuperi i es desplegui també com a vertadera historia social i historia civilitzadora. A més a més, i tractant d'anar fins a la fi, els Annales actuals no només podrien incursionar en aquests camps encara només esbossats de la historia dels actors, de les convencions, pero també de les fonamentals i centrals estructures socials, i dels fets i processos d'una possible i solida teoria i "gramatica" de les civilitzacions, sinó que haurien també d'ajudar a identificar les "noves problematiques, els nous paradigmes i les noves teories" que avui s'estan processant i gestant dins de les cikncies socials, i que hauran de constituir, sens cap dubte, els referents essencials dels estudis historics durant el ja comenqat segle inicial del tercer mil.leni. Els Annales actuals es troben en un encreuament historic important. Si el '"om I'anomenava Fernand Braudel, tot evocant la urgtncia i importancia d'aquest projecte incomplert, Cfr. el seu article "Georges Gurvitch ou la discontinuité du social" a Annales. E.S.C., no 3, jul.-set de 1953 o també el capitol 5 del tom 11 de Civilización, material, economía y capitalismo, Madrid, 1984.