Anglaterra i Catalunya : les relacions anglo-catalanes durant la Guerra de Successió

ANGLATERRA 1 CATALUNYA. LES RELACIONS ANGLO-CATALANES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Ferran Soldevila MANUSCRITS, no 13, Gener 1995, phgs. 13-27 L 'escrit de F. Soldevila que es presenta és la transcripció d'un manuscrit inedit de trenta-quatre pagines (tarnany quartilla) trobat en el Fons Personal de l'historiador que esta ubicat en la casa del seujill Gerard, a la vila de Chavornay (SuiSsa). Devia constituir una de les nombrases conferencies que va donar, el febrer del 1955, en diferents universitats i centres culturals d'Ang1ater-r-a. El1 mateix, en un article aparegut al Bulletin of Hispanic Studies, "Notes sobre temes anglocatalans" (t. 33, 1956, p. 87-92), explica que la col.laboració anglocatalana en la guerra de Successió a la Corona d'Espanya fou un dels tres temes que va tractar en aquella ocasió. En aquest article, exposa tarnbé, molt resumida, l'argumentació que va fer sobre la qüestió, que coincideix plenament amb la que fa en el text que ara es publica. Els plantejaments historiograjics que F. Soldevila utilitza no són pas molt diferents dels queja va utilitzar en la primera edició de la Historia de Catalunya (1934-35), tot i que recull determinades fonts i certs matisos que incorporara en la segona edició de la seva obra més emblemhtica (1 962-63). Alld rnés nou és 1 'oberta reivindicació política que hi exposa. L 'historiador recorda l'existkncia d'una alianca anglocatalana que considera gairebé una constant histdrica i remarca l'incompliment, per part anglesa, del seu compromis de defensar les llibertats catalanes. Aquesta reclamació, feta en el context histdric dels anys cinquanta, en plena dictadura franquista a Z'estat espanyol, perd tot caire de reivindicació historicista per entrar en el pla de la més punyent actualitat d'aquell moment. F. Soldevila intenta explotar al 14 FERRAN SOLDEVILA &im 11hipot2tic record d'haver comes una greu injusticia contra Caralunya que hi pogués haver en l'unim d'uns sectors intel.lectuals anglesos pressumptament influents en l'opinió pública del seu país. No en va, el seu viatge ultrapassava l'estricte marc academic i tenia com a objectiu intentar recollir el Mim de partidaris possible en favor del restabliment de la democracia i dels drets nacionals dels catalans. És molt probable, pero, que el mateix Soldevila fos molt esceptic sobre els resultats que podia obtenir. Ja en un article, "Catalunya en la guerra de Successió", realitzat durant el seu exili i publicat a la revista Ressorgiment (núm. 326, Buenos Aires, set. 1943, p. 5304-5), va exposar la lúcida conclusió que aquells fets del període modern li havien suscitat: "Meditem, tanmateix, la llicó que es desprin de l'abandó en que fou dehada Catalunya. I aprenguem a comprendre que les granspot2ncies no reposen sovint sinó en llur conveni2ncia propia. " El text de Soldevila que ens ocupa evidencia, tumbé, el seu interes per l'estudi del període modern. Durant els anys vint ja realitzd alguns treballs molt importants sobre aquesta epoca, com ara "Unes sessions de la Cambra dels Lords en 1714" (Revista de Catalunya, núm. 58, set. 1929, p. 210-215) o el grup de cinc articles "La nostra historia vista pels historiadors britdnt'cs " (Revista de Catalunya, núms. 34-38, abril-ago~t 1927). Fou, per~, durant el conflicte bel.lic i revolucionari del 1936-39 quan aquel1 període historie, i concretament la guerra de Successió, es convertí en un objecte d'estudi preferent, jins al punt que l'escollí com a marc d'una novel.1~ que realitzava en aquells moments, El cavaller Despalau, que deixa inacabada. El pratagonista de la seva narració estava inspirat directament en Antoni de Peguera i Aimeric, un dels negociadors catalans del pacte de Genova que surt esmentat de passada en el text que es presenta. Posteriorment, malgrat la seva especialització en el segle XIiI, no abandona els treballs sobre ets temps moderns, com mostra clarament el fet que els hi dediqués tres volums en la seva monumental Historia d' Espanya (1952-1959). Encara en la decada dels seixanta, el1 s'encarrega de redactar els capítols referents a la Guerra dels Segadors i a la de Successió en una obra de síntesi cabdal, Moments crucials de la Historia de Catalunya (1962). Sobre l'escrit de Soldevila que segueix a continuació, cal aclarir atguns punts que no s 'arriben a concretar. L 'historiador catala del qual es reprodueix un llarg fragment no és altre que el propi Soldevila i l'obra d'on s'ha extret és la seva famosa Historia de Catalunya. El repetidament citut report de Robert Walpole és el Report from the Comitee of Secrecy appointed by order of the House of Comrnons (Dublín, 1715). 1 els articles del pacte de Genova que ANGLATERRA 1 CATALUNYA.. . 15 reprodueix són trets de l'obra de Francesc Castellví, Narraciones históricas (copia manuscrita de Sanpere i Miquel que es conserva a la Biblioteca de Catalunya). Pel que fa a la transcripció, s'ha optat per ésser el més fidel possible a l'original. En els casos que no s'ha pogut identijicar clarament una paraula s'ha reproduit entre parentesi seguida d'un interrogant. La importancia i el volum que tenen en el text diversos fragrnents originals en angles ha fet que s'optés per donar-ne, en nota a peu de pagina, la seva traducció catalana, en una versió de Simona Bennett. Enric Pujo1 La similitud d'interessos al Migdia de Franca que havia fet els prínceps anglesos i els prínceps catalans rivals dels comtes de Tolosa i dels reis de Franca, va produir el fenomen d'aproximació anglocatalana, que és una de les característiques de la política internacional de Catalunya a 1'Edat Mitjana. Sovint al llarg dels segles XII-XV trobem aliances i lluites conjuntes. Singularment en regnats com els d'Enric 11 Plantagenet i Eduard 1 les relacions didstiques i polítiques són molt estretes. 1 es rar el cas de les guerres de Pere el Cruel de Castella, en les quals trobem el Príncep Negre al costat del castellh i enfront de Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, aliat amb Franca. En els temps moderns, la renúncia dels anglesos a tot domini continental -especialment a Franca-, la desaparició de Catalunya com a Estat sobirh i el seu involucrament dins 1'Estat espanyol, van esvair aquestes relacions. Pero des que Anglaterra va comencar a interessar-se pel domini de la Mediterrhnia, els paisos catalans -Catalunya, Valencia, les Balearsvan tornar a interessar la seva política. Deixem de banda el tractat de Cromwell amb Mazarin (1657), en el qual el Lord Protector es comprometia a ajudar els francesos a la reconquesta de Catalunya (Catalunya acabava de passar dotze anys unida a Franca). Deixem tmbé de banda, encara que ja es troba molt més directament relacionada amb la qüestió que ens ocupa, l'actuació de l'esquadra 16 FERRAN SOLDEVILA anglesa en aigües catalanes ajudant els catalans en la lluita contra els francesos invasors, episodi de la guerra de la lliga d7Augsburg contra Lluís XIV, precedent immediat de la Guerra de Successió. Perb aturem-nos en aquesta gran lluita europea que torna a fer apareixer en estreta alianca anglesos i catalans. Des de la proclamació de l'arxiduc Carles d'Austria com a rei d'Espanya per les potencies aliades -Anglaterra, Austria, Holanda-, tots els esforcos d'aquestes potencies s'adrecen a trobar bases d'actuació a la Península. En aquest sentit, l'entrada de Portugal dins el cercle de la Gran Alianca constitueix un exit per a la causa dels aliats. Perb aixb no és suficient: el camí de Portugal no aconsegueix obrir a l'arxiduc el camí del tron. Cal trobar una altra base en algun altre indret de la Península: A aixb s'adreca la temptativa de desembarcament a Andalusia, també fracasada malgrat la conquesta de Gibraltar. 1 a aixb s'adrecen les gestions prop dels catalans. Catalunya es trobava al costat de l'arxiduc: el seu triomf hi era ardentment desitjat. Ja durant els darrers temps del regnat de Carles 11, mentre a Madrid el partit borbbnic s'enfortia i acabava dominant, a Barcelona i a tot Catalunya dominava el partit austriacista. Era un episodi més de la pugna entre centralisme i autonomisme, absolutisme i llibertats. Tota la propaganda aliada es feia darnunt la base de la conservació del regim autonbmic, d'exaltació dels furs i llibertats i d'oposició al despota opressor. Les diferencies i topades amb Felip V i els seus ministres, en els tres primers anys de regnat, havien disposat els catalans a arrenglerar-se tot d'una entre els qui lluitessin a favor de l'arxiduc. Tanrnateix, la primera vegada que les esquadres anglesa i holandesa van presentar-se davant de Barcelona, duent a bord el príncep de Darmstadt (27 maig 1704), les esperades intel.ligencies amb la placa no van produir-se, i les esquadres hagueren de retirar-se, després de bombardejar la ciutat. Aquest fracas va convencer els anglesos que calia madurar millor el projecte i, sobretot, donar garanties als catalans. Per aixb, la reina Anna va lliurar instruccions i plens poders a Mitford Crow perque pogués tractar i signar una estreta alianca i amistat entre Anglaterra i el Principat de Catalunya. Ja en les dites instruccions (Sec. Apendix, doc. 45) s'afirmava taxativament: You shall give the Catalans, or other Spaniards, assurances of our utmost endeavours to procure the Establishment of al1 such Rights and Zmmunities as they have formerly enjoyed under the House of Austria.. . And that we are willing, if they insist on it, to give our guaranty that ANGLATERRA 1 CATALUNYA.. . 17 it shall be done.(i) 1 en la M. Crow's Comission to treat with the Catalans (Sec. doc. 46) la reina declarava: And We do promise that whatever he shall transact and Conclude in our Name, in the said Treaty of Alliance between Us and the said Principality, or any other Province, We will accept and ratijj the same.(2) Aquestes eren les primeres afirmacions públiques angleses fetes no menys que per la propia reina d'Anglaterra, relatives a la conservació íntegra de les llibertats catalanes i al compromís que Anglaterra es disposa a prendre de garantir-les i defensar-les. Mitford Crowe va anar a Genova. Allí va trobar-se amb els catalans Antoni de Peguera i Aimeric i el Dr. Domenec Perera i va tractar arnb ells dels pactes a signar. Ambdós patriotes catalans havien aconseguit sortir de Catalunya malgrat les ordres d'empresonament dictades contra ells, pero no tenien plens poders per a tractar i signar l'alianca. El Dr. Perera, a fi d'obtenir-los, va tornar a Catalunya. L'empresa era plena de dificultats i fou prevista l'eventualitat que no pogués entrar a Barcelona i posar-se en contacte amb els Comuns catalans per obtenir-ne els plens poders: en aquest cas serien suficients els plens poders signats per alguns nobles catalans. La previsió fou prudent: el Dr. Perera no va poder entrar a Barcelona. Llavors va anar a la Plana de Vic, que era el centre principal de la fermentació antiborbonica, i allí vuit nobles vigatans, el 17 de maig del 1705, van signar el document que atorgava els plens poders als dos representants catalans. Amb aquest document, el Dr. Perera va tornar a Genova i, el 20 de juny del 1705, hi foren signats els pactes entre Anglaterra i Catalunya. Heus aquí com resumeix aquests pactes un historiador catala: "En virtut del pacte de Genova, Anglaterra prometia als catalans: el desembarcament de 8.000 peons i 2.000 cavalls; 12.000 fusells amb les corresponents municions per als naturals que no tingui armes; el total compliment, per part de Carles 111, de les lleis i privilegis de Catalunya, el qual compliment, en qualsevol contingencia, Anglaterra garanteix; la garantia també '.- "Donara ais cataians o ais altres espanyols garanties del nostre grandiós afany de procurar pel restabliment de tots aquells drets i immunitats de que havien gaudit sota la Casa d'Austria.. 1 que Noós estem disposats, si ells insisteixen en aixo, a garantir que així es fara." '.- "1 també prometem que siguin quins siguin els tractes i pactes que faci en el nostre nom, en l'esmentat tractat d'alianca entre Nós i el dit Principat o qualsevol altra Província, Nós l'acceptarem i ratificarem." 18 FERRAN SOLDEVILA d'Anglaterra per a les dites lleis i privilegis, tant en comú com en particular, Adhuc en cas de contingkncies adverses a les armes dels aliats; la ratificació de la dita garantia, per part del plenipotenciari de la reina d'Anglaterra, davant els diputats del Principat de Catalunya o d'altres 'persones destinades a representar els Comuns, després d'ocupada Barcelona pels aliats, o abans si convingués, a fi que 'ni ara ni mai, els habitants i naturals del Principat no puguin ni hagin de sofrir el més petit dubte que llurs Privilegis i Lleis seran amb totes les formes mantinguts i conservats.' El catalans, de llur banda, amb aquesta garantia, reconeixeran com a rei legítim l'arxiduc i uniran a les tropes aliades, a sou de la reina anglesa, 6.000 homes, al cap de deu hores d'haver tingut avís que la flota aliada es troba ancorada a les costes de Llevant. Els restants articles es referien al transport dels bagatges i tren d'artilleria, allotjaments, preu dels grans, de les carns i dels vins, conducció de pertrets als campaments, seguretat de reemborsament per a les despeses que es facin, i, finalrnent, al manteniment del secret dins a l'hora oportuna." Singularment importants dins aquests pactes són els articles 5, 6 i 7. Heus aquí alguns passatges. En l'article 5 el plenipotenciari anglks ofreze y promete ahora y por qualquier acaso que pudiesse sobrevenir, toda seguridad y garantia de que los Privilegios y Leyes del Principado no sufrirán la menor alteración, en todas sus circunstancias. En l'article 6 el plenipotenciari anglks promet i assegura que siempre y cuando (lo que Dios no permita) sucediessen adversos y imprevenibles successos en las Armas, tots els catalans que s'hagin declarat per Carles 111, quedarán con toda seguridad, garantia y protección de la Corona de Inglaterra, sin que puedan padezer la más mínima alteración ni detrimento en sus Personas, Bienes, Leyes ni Privilegios: de modo que ahora y en lo venidero, goze el Principado de Cataluña de todas las Gracias, Privilegios, Leyes y Costumbres, tanto en común como en particular, del modo que dicho Principado gozaba de dichos Privilegios, Leyes y Gracias en el tiempo del difunto Rey Carlos 11. L'article 7, que parla de la ratificació de la garantia pel plenipotenciari anglks davant dels diputats del Principat o altres persones destinades a representar els Comuns, declara que aquesta ratificació sera feta a fin de que ni ahora ni en algún tiempo, los Naturales y Habitantes de dicho Principado puedan ni deban sufrir la menor duda de que sus Privilegios y Leyes serán con todas formas mantenidos y conservados. ANGLATERRA 1 CATALUNYA.. . 19 Paral.lelament (ler. maig 1705), la reina Anna havia donat instruccions al comte de Peterboroug i a Su Cloudesly Shovel to induce the Catalans to cooperate with you to the reduction of Spain to the obedience of King Charles 111 (doc. 48).(3) En aquest document s'afirmava oficialment la transcendkncia insuperable que per a les armes aliades havia de tenir la possessió de Barcelona: Whereas nothing can be of more Importance to the common cause, or prove more conducing to the Establishment of King Charles 111, on the throne of Spain, than the Possession of Barcelona and Cadiz.. .(4) 1 mana que deixin de banda l'expedició contra Cadis i vagin tot seguit a la costa catalana i encoratgin els catalans to shake ogthe Yoke of Frunce, and to animate them to prosecute their libero with more vigour.(j) 1 no solament els catalans eren així encoratjats a la lluita, sinó que novament la reina dYAnglaterra els donava tota mena de seguretats per a llurs Llibertats i Privilegi. Tanmateix, en cas que les gestions de Peterbourough i Shovel fracassessin, havien de procurar reduir-los per la forca. Peterbourough, generalíssim, va rebre també una Declaració o Manifest que havia d'adrecar a tots es súbdits de la monarquia espanyola, invitant-los a acollir els exkrcits aliats i assegurant-los llurs usos i privilegis. Millor preparada així la col.laboració de Catalunya a la causa dels aliats, quan l'estol anglo-holandks, aquest cop duent a bord l'arxiduc, aparegué per segona vegada davant de Barcelona, els catalans van acudir a corrua feta a rebre el nou sobiri i a fer-li homenatge. 1, assetjada la ciutat, el Virrei hagué de capitular al cap d'un mes i Carles pogué fer-hi la seva entrada triomfal (7 novembre 1705). Llavors, davant les Corts catalanes, Peterbourough va repetir les seguretats donades per la reina d7Anglaterra que els catalans no serien mai abandonats i, com fa observar Walpole en el seu report, després foren repetides per cada General Ministre que la Gran Bretanya enviava a Cataluny a. Així els aliats van poder organitzar un front de lluita que, per Catalunya, va estendre's endins de la Península. Felip es trobava, entre Portugal i Catalunya, en una situació extremadament difícil i sense 3.- "a induir els catalans a cooperar arnb vós per a la reducció d'Espanya a l'obediencia del rei Carles 111. " 4.- "Mentre que res no pot ésser més important a la causa comuna, ni afavorir rnés la instauració del rei Carles 111 al tron d'Espanya, que la possessió de Barcelona i Cadis." '.- "a desfer-se del jou que és Franca i a animar-los a cercar la seva llibertat amb més vigor. " 20 FERRAN SOLDEVILA l'ajut de Lluís XIV mai no hauria pogut sostenir-se. Valencia i Aragó seguien l'exemple de Catalunya. Mallorca i Eivissa eren en poder dels aliats i entusiastes per la causa de Carles; i Menorca, no menys decantada envers el1 que els altres paisos catalans, fou rescatada pels anglesos el 1708 (setembre). Per mar i per terra el fet de poder comptar amb l'adhesió dels paisos catalans donava als aliats preciosos avantatges. 1 Catalunya va prendre part en la lluita amb una abnegació i una energia sense defallences. Robert Walpole pogué dir en el seu report: No want of Fidelity or Zeal for the Common Cause during a long War, that abounded with extraordinary Turns of Fortune, was ever objected to these People; on the contrary, they received to the last the Cappitaines of the Allies. (6) 1, tanrnateix, quan l'hora de la pau va arribar, aquest poble, que no s'havia llancat a la guerra sinó a instancies i amb garanties dels aliats i que tan fidelment havia combatut, fou abandonat a la seva sort. Contra la intransigencia de Felip V van estavellar-se totes les gestions i insthncies (res més que gestions i instancies) de Carles d7Austria, esdevingut ja emperador, i de la reina d'Anglaterra. Bolingbroke va desentendre's dels compromisos tan solemnement contrets per la reina Anna i va mostrar-se oposat a totes les solucions proposades per 1'Emperador: l'adjudicació a el1 dels antics regnes de l'antiga corona catalano-aragonesa, la constitució de Catalunya en República lliure. Adhuc el respecte envers els Privilegis i Llibertats catalanes que la reina havia promés tantes vegades de defensar qualsevol que fos el resultat de la guerra, si bé fou reclamat en diverses ocasions pel govern angles, mai no ho fou amb l'energia que hauria calgut i que, mantinguda de bon comencament, hauria pogut vencer la decisió de Felip V. Robert Walpole, en el seu famós report, ho afirmava rotundament: When the Queen entered into separate measures of Peace, Lord Lexington was sent Ambassador to Spain, at which time, considering the circumstances of King Philip's afSairs, and the obligations he had then received from the Queen, the Catalan Privileges, ifplainly demanded and insisted upon, could not have been %- "Cap manca de fidelitat ni d'entusiasme per a la causa comuna durant una llarga guerra, en que hi foren abundants extraordinaris girs de la fortuna, va ésser ri-iai impugnada a aquesta gent; ans al contrari, van rebre fins a l'últim dels capitans dcls aliats." ANGLATERRA 1 CATALUNYA.. . 2 1 refused; and without it, could never be expected to be granted to a people so remarkably zealous for the Common Cause.(7) El mateix Robert Walpole explica prou detalladament, tot acusant severament Lord Bolingbroke i els altres personatges anglesos que van intervenir en el sacrifici de Catalunya, els graons seguits per la política internacional en el vergonyós abandó de Catalunya a les seves prbpies forces. Clarament es veu (en aquest al.legat que reproduim íntegre en apendix) el designi del govern tory de desentendre's totalment dels compromisos contrets per Anglaterra, malgrat que els ministres no s'estan de declarar que l'honor i la consciencia de la reina d'Anglaterra hi estan en joc. Bolingbroke i els seus ministres es limiten a asegurar una amnistia general, amb restitució de béns i honors. No cal dir que les tropes angleses havien sortit de Catalunya; van seguir les de Portugal, les d'Holanda; es preparava la partenca de les tropes austríaques. 1, en primer lloc, de l'emperadriu, que es trobava a Barcelona. El govern anglks havia ofert la seva esquadra per a l'evacuació. Ja no hi podia haver cap dubte: els catalans eren abandonats a Felip V. Hom intentaria encara salvar el seu regim autonbmic, pero limitant-se a paraules més o menys fermes. Cal pensar que la reina d' Anglaterra sentia remordirnents ben justificats que expliques expressions com les contingudes en la lletra de Lord Darmouth al Marques de Monteleone, ministre de Felip V (doc. 52): The Queen having understood by the Duke of Shrewsbury 'S last Letters, that the Catholick King did not intend that the Amnesty he granted to the Catalans, should extend to the Preservation of their Priviledges; I cannot express to you, Sir, how much Surprize Her Majesty show'd upon it; for to speak plainly to you, 'mas never thought His Catholick Majesty design'd to take away the Lives of the Inhabitants of a whole Province, so there was no Occasion toprovide for it by treaty. The sole thing then intended in stipulating a General Amnesty, canned be no other, than that this Province should be permitted to enjoy the same Priviledges, and be upon the same foot in every Respect as it was at the Death of the late King of Spain, Charles the IId. The Queen, Sir, has order'd me to represent this to your Excellency in a most earnest manner, as a matter in which Her Majesty's Honour is very much '.- "Quan la reina va entaular tractats de pau per separat, Lord Lexington va ser enviat com arnbaixador a Espanya, temps en el qual, considerant les circumstancies dels afers del rei Felip i les ordres que en aquells moments havia rebut de la reina, si els privilegis catalans eren simplement demanats i s'hi insistia, no podien ésser refusats; i sense aixb, mai es podria haver esperat la seva concessió a una gent tan remarcablement entusiasta de la causa comuna. "