Santiago Sobrequés : vida i obra

Javier Anton Pelayo Montse Jiménez Sureda Introducció biogfifica. Santiago Sobrequés i Vidal va nkixer a Girona el 12 de setembre de 191 1. Ja de petit, troba a casa seva un ambient propici per al seu desenvolupament intel.lectua1: el seu pare era professor de música i la seva mare de geografia i historia. Ambdós treballaven a 1'Escola Normal de Magisteri, si bé la família posseia ademés una botiga d'objectes musicals. La seva posició economica era, no brillant, pero sí estable. Sobrequés rebé l'ensenyament primari a l'escola nacional i féu el batxillerat a l'institut de Girona. D'aquests anys, entre 192 1 i 1927, data la seva amistat amb Vicens Vives, un any i mig més gran que ell. Entre 1927 i 1931, Sobrequés estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en historia, tot i que en principi havia entrat a la facultat amb la idea de fer geografia. Entre els seus professors hi figuraven Bosch Gimpera, Albert Castillo i Antonio de la Torre, a qui professava una gran admiració. Aquests fóren uns anys atapeits des del punt de vista acadkmic, doncs, alhora que historia, Sobrequés estudia dret, carrera que en el moment fniia d'un major prestigi social i que, malgrat no arribar mai a exercir, li dona un coneixement vast de lleis i institucions, palks en els seus llibres, dels quals inclús un, elogiat per persones pertanyents a l'hnbit jurídic, 358 JAVIER ANT~N, MONTSE JIMÉNEZ historia específicament la producció del dret catala fins al Decret de hlova Planta. (1) Esclata la República éssent el1 estudiant a Barcelona i Sobrequés es mostra favorable al nou regim. En un article publicat al peribdic Avanqada de Girona demanava confianqa en les reformes: "La 'questió social' a Espanya no té, en gravetat, comparació a la que es presenta a altres paisos més avanqats. El que succeeix és que el nostre país no ha estat mai objecte de l'atenció deguda, éssent en el sentit de reformes socials, Espanya un dels paisos rnés atrassats del món. Perb el canvi de rkgim del 14 d'abril, ens posa en el camí de la solució. Ningú pot dubtar de que els homes de la República pensen dedicar a aquest problema tota l'atenció que mereix, pero no podem exigir-los solucions que per massa prematures podrien donar resultats contraproduents, si considerem la desorganització de la classe treballadora arreu d'Espanya, excloent, naturalment, els grans nuclis urbans " . (2) Un cop acabats els estudis, al 1933, tenint ben clara la seva vocació d'historiador i davant les escasses possibilitats de dedicar-se a l;a recerca, Sobrequés entra al món de la docencia que tan íntimament 1:iigat hauria d'anar amb el seu vessant investigador, el qual ja no abandonaria fins el moment de la seva mort. Aquel1 any, Sobrequés féu uns cursets-oposicions que organitzava el govern autbnom i esdevingué professor de geografia i historia. El primer lloc de magisteri per el1 fou l'institut de Terrassa on romangué fins al 1937, arribant a ser director del centre en el conflictiu darrer any. Al 1936 havia esclatat la Guerra. E1 fet l'afecta directament en ser mobilitzada la seva lleva. De 1937 a 1939 Sobrequés estigué allunyat del seu lloc de treball a l'institut, de les petites col~laboracions en diaris i revistes(3) que encetaven el que haurien de ser, anys més tard, els seus temes d'investigació, de la seva l.- Historia de la producció del dret catala pns al Decret de Nova Planta, Col-legi Universitari de Girona, Girona, 1978. 2.- SOBREQUES 1 VIDAL, Santiago, "El primer de maig a Barcelona", Avangada, Girona, 9 de maig de 193 1. 3.- Es tracta de "Els darrers temps del jueus gironins", Suplement Literari de I'Autonomista, Girona, octubre de 1934, pp. 71-75 i de "Les temptatives de formació d'un estat pirinenc", Victors, Girona, febrer i abril de 1936. SANTIAGO SOBREQUÉS 1 VIDAL.. . 359 família, en suma, del seu món. El soldat Sobrequés fou destinat al front del Segre, al sector de comunicacions com a topograf. Pero en penetrar les tropes "nacionals" a Catalunya, aquesta situació relativament segura es capgira. Com tants altres, Santigo Sobrequés hagué de creuar la frontera. A Franca estigué al camp de concentració d'Argelés, d'on sorti en un intent de millorar la seva situació, per tornar a passar a territori espanyol, on ana a raure a un altre camp de concentració, el de Santander. Després d'una estaqa de 40 dies i considerant que la seva "culpabilitat" podria ésser redimida, els "nacionals" l'enviaren a Ceuta, on forma part de la bateria que lluita en la caiguda de Madrid, l'últim bastió republica. Tot i no haver militat Sobrequés en cap partit polític (únicament com era obligació en aquells moments tenia el carnet d'afiliació a un sindicat, el de la Federació d'Ensenyament de la U.G.T.)(4), ni haver-se destacat especialment per la seva adhesió al regim enderrocat, els primers anys de postguerra es presentaren molt adversos per a l'historiador gironí. Fóren uns anys de mutisme social gairebé absolut per a un decebut Sobrequés, mutisme sols trencat amb el canvi de contexte que suposa la decada dels seixanta, quan reprengué la seva activitat de ciutada actiu escrivint columnes en diaris i revistes locals com Presencia.(s) Des de gener de 1940 fins a l'octubre de 1943 Sobrequés estigué allunyat de Girona. Primer com a professor interí d'un institut femení de Malaga, llavors a I'Institut de Fiqueres d'on passa a la Seu d'Urgell en guanyar l'oposició a la catedra de l'institut a la que rapidament renuncia tornant a Figueres en un intent d'aproparse més a Girona, ciutat a la que Sobrequés es vincula humana i professionalment, per decisió propia, tota la seva vida. A l'octubre de 1943 assolí finalment el trasllat a Girona (on s'establí amb la seva muller, Flor Callicó, amb la qual havia contret matrimoni el 2 d'abril de 1940), en guanyar la catedra de l'institut, lloc on romandria durant 30 anys i del qual n'arribaria a ser director durant 9 anys, de 1960 a 1969. Aquests 30 anys fdren el més prolífics de l'obra de Santiago Sobrequés, tant en investigació i en publicació de llibres com en el seu aspecte docent, en classes directes o indirectes a través de manuals. En aquest aspecte, no es pot descurar l'esperó decisiu del seu amic i editor Vicens Vives, anirnant-lo a fer públics els resultats de les seves 4.- Entrevista oral efectuada el 8 d'abril de 1991 a Flor Callicó i Jaume Sobrequés. '.- Vegi's a tal1 d'exemple els articles "Guatemala", Prest?ncia, Girona, 3 de febrer de 1968 i "Viet-nam", id., 24 de febrer de 1968. 3 60 JAVIER ANT~N, MONTSE JIMBNEZ investigacions i a redactar i col-laborar en manuals adrecats als a~lurnnes . Apart de les inquietuts culturals vinculades a la seva ciutat, com a soci fundador de 171nstitut d'Estudis Gironins al 1946,(6) Sobrequés, l~entarnent, s'anava consolidant com a historiador medieval de primer ordre. El 1950 assolí el grau de doctor per la seva tesi sobre els Margarit i 1'Emporda. Set anys més tard, obtenia un reconeixement a la seva tasca amb l'elecció de membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid, títol que tingué un hombnim, concedit cinc anys després, el 1962, per 1'Academia de Bones Lletres de Barcelona (si bé ambdós es poden considerar, rnés que res com a honorífics) . 1 si a partir dels anys cinquanta la seva producció es veié intensificada i enriquida en qualitat, doncs és quan sortiren a la llurn les seves obres rnés notables, a partir del anys seixanta Sobrequés augmenta la seva participació en col.loquis i assamblees.(7) Ademés de la seva vocació d'historiador i sense descurar les seves relacions familiars (fou pare de sis fills), Sobrequés era un home eompromés en la seva activitat ciutadana. Fou el president durant cinc anys, de 1960 a 1965, d'una entitat esportiva de gran arrelament a Girona, el G.E.I.E.G., féu inversions en una llibreria de caire catalanista, Les Voltes, escrigué articles de temes roents als diaris locals i participa en el document adrecat al Govern Civil demanat l'amnistia dels presos de caire sindical. Al 1969, amb la creació del Colelegi Universitari de Girona, Sobrequés fou contractat com a professor d'histbria medieval. Un any rnés tard, el gener de 1970, guanyava la placa de professor agregat. Tenia gairebé 60 anys. El mateix any era fet membre de la junta consultiva de 170mnium Cultural, de la Cornissió de Monuments de Girona i de la Societat Catalana d'Estudis Histbrics. Tres anys rnés tard cobria la vacant deixada per Soldevila a la comissió permanent dels congressos d'histbria de la Corona d'Aragó i entrava a formar part de 171nstitut d7Estudis Catalans. Era el 1973. Semblaven arribar-li per fí tots els reconeixements. Dissortadament no en pogué fruir gaire temps 6.- A la revista de l'Institut, Annales del Instituto de Estudios Gerundenses, Sobrequés hi publica molts del seus treballs. '.- Participa en gran nombre de congresos de la Corona dlAragó (del IV al IX), actua de ponent a la Primera Assarnblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú, el Primer Simposium de Historia Medieval, al Segón Col-loqui d'Historia del Monaquisme catala i el Segón Congrés Jurídic Catala. SANTIAGO SOBREQUÉS 1 VIDAL.. . 361 doncs el 30 d'agost d'aquell mateix any moria a Girona a l'edat de 61 anys . Anhlisi de la seva obra. Abans d'iniciar la valoració de les obres de Sobrequés cal considerar les possibilitats culturals, econbmiques i polítiques que oferia 1'Espanya de 1940.(8) En tornar del curt exili a Franca i després de ser degudament depurat, Sobrequés topa amb la miseria intel-lectual del rhgim, que l'aparta completament de la vida pública i el compromís social. Per ell, i per tants altres, la solució fou l'amdsia política i el desterrament cultural. Durant la postguerra, l'apatia histbrica s'afegia a les dificultats econbmiques. La recuperació per assegurar-se un futur laboral fou un altre factor determinant de la producció historiografica gairebé nulela de Santiago Sobrequés fins a mitjans dels quaranta. Després d'aquesta data inicia una tasca d'el.laboració de manuals escolars destinats a nodrir l'empresa editorial que Vicens Vives havia iniciat el 1942. Els fins eren purament econbmics, pero vers els anys finals de la seva vida i després d'haver dedicat molts esforcos a la confecció de llibres de text, reivindicara la deguda consideració cap aquest tipus d'obres. Els manuals tenen per a Sobrequés "una eficacia social incalculablemente superior al de la verdadera obra histórica que sólo leerán y asimilarán minorías cultas",(g) i pensava que era negatiu que els grans historiadors fugissin del quefer didactic doncs aquest podria caure en persones que, sense la deguda preparació, trivialitzessin la historia. Santiago Sobrequés publica individualment i en col.laboració amb Vicens Vives, nombrosos manuals de histbria i geografia per als alumnes d'ensenyament mitja. La majoria d'ells fbren reiteradament reeditats, per exemple, el famós Hispania, que portava tretze edicions ja al 1965, o l'dgora, amb set edicions de 1954 a 1959. En aquesta branca fou un gran innovador a nivel1 espanyol. Les seves síntesis exposaven amb claretat i sentit pedagbgic (incorporant grafiques, quadres i il.lustracions) una historia que desitjava destruir tbpics i otorgava 1a"deguda importancia a les histories "periferiques". PASAMAR ALZIRA, Gonzalo, Historiograjia e ideologia en la postguerra española: la ruptura de la tradición liberal, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 199 1. 9.- Memoria pedagógica para el concurso-oposición a profesor agregado de Historia Medieval de España de la U.A.B., Girona, estiu de 1970, pp. 68-69. 362 JAVIER ANT~N, MONTSE JIMÉNEZ La relació amb Vicens Vives fou molt profunda, tant personal com professionalment. De fet algunes col.laboracions de Sobrequés en la col.lecció de "Biografies Catalanes" vken ser una "imposició" de Vicens. També Vicens fou, com a difusor a Espanya de les modernes corrents de la historiografia europea (Annales fonarnentalment), un col-lega amb el qual bescanviar idees. L'enfoc socioeconbmic i l'estudi de les mentalitats són presents en una de les millors obres de Sobrequés, el segón volum de la Historia de España y América social y económica, dedicat a analitzar els períodes de la Baixa Edat Mitjana i dels Reis Catblics. "El artesano bajomedieval trabajaba de sol a sol, sin sujeción a otro horario laboral que el señalado por su libre albedrío (contra lo que se cree, tampoco observaban escrupulosamente las festividades religiosas) y los imperativos de la luz diurna. La calle era casi siempre una prolongación del obrador, instalado en la planta baja de la vivienda, ahorrando así gastos de iluminación, y alejando el peligro de incendios (las ordenanzas de determinadas industrias como las textiles, prohibían bajo severas penas el uso de luz artificial). El sol invernal era un aliciente más para el trabajo al aire libre, mientras que en las comarcas húmedas los típicos porches, subsistentes en tantas de nuestras ciudades modernas, preservan de las lluvias. "(lo) Tot i ahí, Sobrequés no fou mai un deixeble de Vicens, sinó un historiador paral-lel, i el metode socioecon~mic no impregna la seva obra de rnanera decisiva doncs, en línees generals, aquesta marxava més propera a la historia política i jurídica, usant l'esquema cronolbgic i el quadre rígid per regnats. "Ld'infant Pere (Pere 1 d9Empúries) (1325-1341), que en 1325 va adquirir el comptat d'Empúries per permuta amb Hug de Cardona, era el sete dels deu fills de Jaume 11 i Blanca d7Anjou i el que, entre tots ells, s'ofereix, segons Martínez Ferrando una 'personalitat mes acusada i atractiva'. Nascut el 1305, era jove d'uns 20 anys quan esdevingué comte de Ribagorca (amb 36 lo.- Historia de España y América social y económica, vol. 11, dirigida per J. Vicens Vives, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1974 (1957), p. 168. SANTIAGO SOBREQUÉS 1 VIDAL.. . 363 pobles dintre el regne d'Aragó) i de Gandia en el de Valencia. Montaner ens diu que era 'molt gracios e savi senyor e molt soptil, del pus soptil del mon' ; en aquest cas no es tracta d'un elogi gratuit com els que sol prodigar el generós cronista" .(l 1) Aquesta línea d'adlisi rom@a més propera a la tradició historiogrifica catalana en quant al tractament dels temes. La nota diferenciadora entre Sobrequés (i altres medievalistes catalans com d'Abadal) i l'escola positivista de finals del XIX i principis del XX residia en el proces de revisió, desmitificació i reinterpretació que havien portat a terme: "La leyenda heroica gerundense de 1462 fue elaborada a ~osteriori y no tiene la menor consistencia. Juan 11 debió la conservación de su corona a la solidez de los muros de la Forca de Gerona pero no a la lealtad de sus habitantes. Si de éstos hubiera dependido la defensa de las personas reales en junio de 1462, si no hubiera sido por el valor de un puñado de campesinos y otro puñado de nobles realistas, de los que una minoría eran ampurdaneses parientes y amigos del obispo Margarit, es seguro que la reina y el príncipe hubieran caído en manos de sus perseguidores" .(i2) Sobrequés representa, respecte a historiadors anteriors corn Victor Balaguer, una etapa molt més avancada. Trobem, en paraules de R. Grau i M. López, un model metodolbgic d'aplicació actual en conceptes com la noblesa medieval(i3) o el concepte de Historia Medieval de Espanya: l' .- Els barons de Catalunya, Ed. Vicens Vives-Predeusa, Barcelona, 199 1 (1957), p. 132. 12.- "Censo y profesión de los habitantes de Gerona en 1462", Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, Girona, 195 1, pp. 194- 195. Inclós a Societat i Estructura política de la Girona Medieval. 13.- GRAU, Ramón i LOPEZ, M., "Sobre els conceptes historics, VI", L'Aven~, no 150 (juliol-agost 1991), pp. 78-83. Resulta molt clarificador l'exemple que exposen referent al concepte de noblesa medieval extret de SOBREQUES, Santiago, El Compromís de Casp i la noblesa catalana, Curial, Barcelona, 1973, pp. 15-16. "Historia medieval de España, bien, pero ¿de qué España? De la que en nuestros días constituye el suelo o territorio del estado español, he aquí una respuesta que parece obvia. Pero tal solución, desarrollada con rigor, conduciría a la exclusión de la historia de Portugal así como también de la del Rosellón y la Cerdaña Oriental,(actualrnente integrados en el estado francés) que durante todo el período formaron parte muy importante de un complejo cuyo territorio esencial se integra en el actual estado español. Parece, pues, que aquella solución no es del todo satisfactoria desde el punto de vista rigurosamente dialéctico. Pero si intentamos dar otra respuesta tropezamos con el inconveniente básico de que el término Esvaña no tuvo durante el Medievo más que un valor geográfico, y aún no muy preciso, comprensivo de los territorios peninsulares, o de los que constituyen en el Bajo Imperio la Diocesis Hisvaniensis, o quizás de los que dominó la monarquía visigótica (ya es sabido que para algunos historiadores árabes Hisvania comprendía hasta Narbona y que para los franco-carolingios los habitantes de la Septimania eran hisvani); en sentido contrario, Hispania podía extenderse hasta Marruecos: pergo in Svania ad regem de Marroch, dice todavía un documento catalán de 1 187 " . (14) Sempre reconegué el magisteri d'Antonio de la Torre, antic professor de la Universitat de Barcelona. D'ell aprengué el métode histbric basat en la importancia dels documents, "Aprendimos de él que el tema del historiador no debe ser jamás previo. Si no hay historia sin historiador, tampoco la hay sin documentos" .(is) No podem parlar d'un altre tipus dwuencia directa. Les relacions que mantenia amb altres historiadors, contemporanis seus, eren escasses i estrictament de treball, dins el contexte d'un historiador que no accedí a la universitat fins a l'edat de 59 anys, romangué sempre a Girona i es pot dir que gairebé mai porta a terme treballs en equip. Malgrat tot, la seva capacitat lectora el mantenia al corrent dels treballs dels seus 14. - SORREQUES, Santiago, Memoria pedagógica para el concurso-oposición a profesor agregado de Historia Medieval de Espaia de la U.A.B., Girona, estiu de 1970, pp. 2-3. 15.- Id. p. 66. SANTIAGO SOBREQUÉS 1 VIDAL.. . 365 col. legues, tant nacionals com estrangers, sobretot francesos i italians. Coneixia els treballs de Bloch i Febvre, de medievalistes francesos com Dufourcq i admirava l'obra de Vilar, La Catalogne dans 1'Espagne Moderne. Sobrequés era un especialista de la Baixa Edat Mitjana a Catalunya si bé també féu incursions a d'altres epoques del passat medieval. Un exemple el constitueix Els grans comtes de Barcelona, datat cronolbgicament entre 1000-1 130. L'objecte del seu esgdi era, perb, el segle XV. Els seus temes pricipals fóren basicament quatre: la Guerra Civil Catalana de 1462-1472, el Compromís de Casp, la noblesa catalana i la Girona medieval. Al tema de la Guerra Civil hi dedica nombrosos articles al llarg de la seva vida, la major part deis quals fbren recollits en el llibre La Guerra Civil Catalana del segle XV, escrit conjuntament amb el seu fill Jaume. Del Comprom's de Casp a Sobrequés l'interessa sobretot l'actitud adoptada i el paper que jugaren els barons i la petita noblesa catalana. Contra gran part de la historiografia del seu temps (Soldevila, Vicens, Regla.. .), Sobrequés sostenía, i en són prova els seus estudis Els Barons de Catalunya i el Compromis de Casp i Altres Barons de Catalunya i el Compromis de Casp entre altres, que la major part de la petita noblesa era favorable a Jaurne d'urgell. Sobrequés no sols estudia la petita i mitjana noblesa en relació a Casp, si& que també investiga, amb un metode político-genealbgic, mitad síntesis i mitad investigació, el seu papel social, econdmic i polític i el rol jugat a la Guerra Civil de 1462-1472. Són nombrosos els exemples, Jofre VIII de Rocaberh; señor de Perelada, y el ocaso de la Edad Media en el Alto Ampurdán, La alta nobleza del norte en la Guerra Civil Catalana de 1462-72 i "El pretes 'Parlament de Peralada' i la cavalleria del bistat de Girona en l'interregne de 1410-1412", amén de les citades anteriorment, doncs les seves obres no es poden desglossar per temes, sinó que tenen molta continuitat. Sobrequés s'interessa, ademés d'analitzar aquests aspectes a Girona, per altres temes concernents a la seva ciutat natal. Aquests eren, basicament, els jueus, les institucions que governaven el municipi, famílies concretes, com els Margarit i els Requesens, i, rnitjan~ant un cens de l'any 1462 que ordenava militarment a la població, l'estudi demografic, econdmic, social i urbanístic de la ciutat al segle XV. La quasi totalitat d'aquests treballs, poden llegir-se al llibre, Societat i estructura política de la Girona medieval. Sobrequés era un expert en analitzar els fets, sistematitzar els documents i contava amb una gran capacitat de síntesis. El seu estil és suggestiu i d, sense descurar, perb, la teivindicació de la cientificitat