¡Aux armes, citoyens! : Reflexions sobre l'organització de l'exèrcit de la Revolució Francesa

MANUSCRITS, nQ 8, Ene o 1990, págs. 201-214 Aux a mes ci oyens! Re lexions sob e l'o gani zació de l'exe ci de la Re olució F ancesa Lluís Fe an Toledano González Ca o ze de Julio1 de 1789. A Pa is, en nig d'una inquie an si uació on les opes eials s'ha ien ana concen an al ol an de la ciu a , la milicia es di igeix cap a la Bas illa on es a emmaga zemada g an pa de la pól o a disponible. Dos segles desp ds, en a mil policies i ba e íes amb missils e a-ai e de enen la segu e a dels di igen s dels paisos mCs pode osos del capi alisme mul inacional. La compa ació no Cs g a ui a; el con ol de les o mes de iolencia -ins i ucionali zades o no- esul a onamen al pe a la p bpia ep oducció del sis ema de pode . El que ac a é de plan eja se a, doncs, les linies di ec nus de la ans o mació de l'Ex5 ci egula , la Gua dia Nacional i les lle es de olun a is, aix com la c eació de ini i a de l'Exe ci nacional i e olucionan, emp an dos ipus de ma e ials: els deba s apa egu s en om l'o gani zació de les o ces a mades a les Ac es Pa lamen anes publicades pe «La Gaze e Na ional ou le Moni eu Uni e sel» en e el 1789 i el 1793,' pe un cos a , i l'analisi de la lle a dels olun ans pa isencs del 1791, pe l'al e.2 A inals del segle XVIII, 1'Exe ci Reial o ma a la quasi o ali a de les o ces a mades i e a l'únic o gan de policia capa$ de neu ali za els mo ins que es dona en a l'epoca. Ob iamen , la so de la Re olució F ancesa depenia en bona pa de la eacció d'aques exe ci , de l'ac i ud dels seus o icials i de la opa en e s els esde enimen s e oluciona is i da an la se a p opia si uació in e na. 1. LIExe ci de Iínia i la F anca de I1An ic Regim Els his o iado s amb egus mili a is a endeixen a e c eu e que SAn ic Regim «mili a » ha ia deixa d'exis i en g an mesu a abans de 1789, guia s 202 LL F. TOLEDANO pe l'es o c eno ado de cai e ecnic i o gani za iu que a eni lloc des del 1760. En l'o d e kcnic, ce amen a dona -se una o a eno ació. El 1762, el minis e CHOISEUL modi ica l'o ganig ama dels egimen s de ca ailena i a ille ia; pe la se a banda, GRIBEAUVAL can ih p o undamen l'a ille ia en nés mbbils les peces, donan -les nés cadencia i au onomia de oc. Ensems, el 1777 en a en les a me ies mili an un nou model de mosque nés esis en i lleuge que l'an e io . En l'aspec e ac ic, la con o e sia en e l'o d e «mince» -la linia- o l'o d e «p o und» -la columna-, di oses un i al e pe MESNiL-DURAND i pe GUIBERT, espec i amen , a queda plasmada de mane a conciliado a al nou eglamen de maniob a de 1788. Nogensmenys, les ebleses es uc u als de 1'Exe ci an omand e sense sal ació. El ca ac e dinhs ic de les o ces a mades de e mina an la se a o gani zació com el seu uncionamen , enin en comp e que les opes e en p opie a del Rei i que aques enia el p i iligi del seu ús. Aixi ma eix, el p oblema de les du es condicions de ida i la E ia disciplina a la qual es a a so mesa la opa signi ica un ele a pe cen a ge dels dis u bis in ems a l'Exk ci du an el p océs e oluciona i. El model disciplinan p usih, basa en l'aplicació sis ema ica dels cas igs isics, deixa a un ampli ma ge a l'a bi iyane a . Les condicions de ida del solda no millo a en sin6 ela i amen a pa i del minis e i SEGUR -1780-1787-; el lli indi idual o una majo paga en emps de gue a no modi ica en subs ancialmen la ida qua e e a, d'al a banda mol lla ga, ja que es pe llonga a l'es bcia a iles en e sis i ui anys. El cos d'o icials ambé mos a a descon en amen o i que pe mo ius ben di e en s. Des de inals dels segle XVII, els plebeus ha ien escala posicions en la baixa o iciali a amenacan de enca el monopoli nobilia i en aques e eny. A pa i del 1762, la se a e sió mili a del mo imen de eacció a is oc a ica busca ecupe a l'o iciali a en exclusi a pe a la noblesa. Di e ses mesu es pa cials culminen en l'o de ia qa del 22 de maig del 1781, pe la qual s'exigien qua e qua en de noblesa pe a pode ing esa a les academies mili an, a nés d'ésse un equisi obliga on pe a accedi a l'ocupació de so s inen . Aques a disposició assegu a a la ic o ia del sec o a is oc a ic, ja que els plebeus no podie i aspi a a puja més enllh del g au de capi a al inal de la se a ida p o essional. Aixi, aques sec o que ep esen a a el 10% de l'o iciali a ancesa a eb e un cop du que no oblida ia pe a l'esde enido . Els e ec es de la eacció a is oc a ica en l'o iciali a an pe me e pa adoxalmen la c eació d'un e eny de conco dhncia en e nobles i plebeus in e essa s en la p o essionali zació, en on de la noblesa co esana que ebia iel mona ca els millo s cbecs. Nogensmenys, la ba e a del p o ilegi impedi h qualse ol en esa, pe nés que desp és ho in en es la bu gesia de 1'~ssemblea.~ En aques sen i , a 1'Exk ci no ens obem amb una g an llui a ci cumsc i a a unes Cli es sin6 da an d'un enomen mes ampli de ebuig al p o ilegi. Tan a la linia de p o es a que su a la opa, com la que s'o igxna al si de l'o iciali a , p esen en un oluminós es imoni en els «Cahie s» i mos en la delicada si uació in e na que s'ha ia ana con igu an AUX ARMES CITO~SI 203 en els anys an e io s a la Re olució dins lVEx ! ci d An ic R2gi n. La se a ajec b ia pos e io se a la d'una ans o mació adical, p o unda i es uc u al. F anca enca a 1789 amb un Exk ci dinas ic i mi ja desena d'anys desp és se ia nacional -e a 1'Exk ci de la Nació ancesa- i doblemen e oluciona i -canali za a in e essos e oluciona is i impósa a un nou ca és a les o mes de gue a-. 2. Exe ci Reial i el deba mili a a la Cons i uen J.-P. BERTAUD, qui més ence adamen ha eballa la c eació de l'Ex& ci e oluciona i, a de ini acu adamen la ase inicial de la e olució en elació a les se es o ces a mades amb la següen exp essió: «de l'a i mació a la iolació dels p incipis~.~ L'impuls eno ado en om la no a o gani zació de l'Ex ! ci que s'ap opa a podia espe a -se que ingués d'aquells dos sec o s que ha ien mos a una cena sensibili a an e io men : el dels ilbso s i unciona is il.lus a s, pe un cos a , i l'in em a les o ces a mades, desi jós de la p o essionali zació com a p io i a , pe un al e. En p ime lloc, exis í una adició en el mo imen i1.lus a de e de 1'Exk ci un ins umen nés acional quan a la se a adminis ació, o i que el nés ca ac e ís ic ou l'apa ició de c i iques sob e la se a unció com a eina del despo isme eial i amenaca a la llibe a . Aixi, es ebu ja la igu a del solda egula i es ac a de concep ua una al a elació en e socie a i o ca a mada. En aques sen i , un p ecu so impo an ou J.-A. HIPPOLYTE de GUIBERT, ma iscal de camp el 1786 i que publica el 1772 un Essai Géné al de Tac ique, on condemnh l'Ex ! ci del seu emps oposan -li un de ciu adan - solda s que pogués con o ma una nació a mada. D'al a banda, l'o iciali a noble ce ca una alianca -com es pod a eu e en els Cahie s- amb els o icials de o una i la subo iciali a pe al de con igu a un p ojec e d1Ex ! ci p o essional, on el alen i el mk i s'ob issin pas enmig de la noblesa a a o ida de la Co , pe b ambé, cal sub a lla -ho, pe ba a millo el pas al c eixen deso d e p o oca pe la opa. Es ac a a, dons, de sac i ica els p i iliegis de naixemen i cons ui un Ex ! ci sense a iba a eclu a en el cos social la massa de ciu adans de enso s del nou es a de coses. El e i able deba en om l'o gani zació de les o ces a mades comenqa amb la Memo ia ad ecada a l'Assemblea Nacional pel Com e de La Tou -du- Pin, minis e i sec e a i d'Es a del depa amen de la gue a, en la sessió del 12 de desemb e de 1789. L'Assemblea ha ia enca ega al seu comi ! cons i ucional el p epa a un p ojec e sob e aques s pun s: 1. Ús de les o ces mili an a l'in e io , i la se a elació amb el pode ci il i els guh dies nacionals. 2. O gani zació i o ma dels judicis mili a s. 3.-Mi jans de eclu a les o ces en emps de gue a, supnmin el so eig de les milicie~.~ El segon pun -la qües ió judicial-, aixi com l'augmen de 204 LL F. TOLEDANO paga al solda , les egles d'ascens a cada g au, els sis emes d'enganxada i la enali a dels ca ecs mili a s, o en assump es que s'ana en desen olupan sense massa en ebancs. En aques sen i , esul a simp omh ica la p e ensió de edui el nomb e de manscals i inen s gene als, enin en comp e an el mk i co n l'an igui a cam a pau es de aio ació de l'escala de ca ecs mili a s. Nogensmenys, aspec es als co n la inanciació de 1'Exk ci i el nomb e d'homes que hau ien de composa -lo s'a osssega en al lla g de les discussions, ja que la clau de ol a del deba inguC de inida pe aquel1 pun que podia signi ica o no un e i able can i en la base social i na u alesa del nou Exk ci : la consc ipció co n a o ma de eclu amen . Va se aques pun el que a de ensa E.L. DUBOIS-CRANCE, igu a elle an en la de ini i a o gani zació de 1'Exhci e oluciona i del 1793, ebu jan , ensems, el concep e de solda egula sense opinió ni domicili, an ú il pe a de end e la «llibe a » co n pe a a aca -la. La con adicció c eada pe la p eskncia d'uns solda s que ha ien enu la se a ida i l'home que s'a ma a pe de ensa la e olució ha ia de supe a -se a a Cs de la consc ipció única. Am.b aques pano ama, les discussions mCs impo an es asllada en als mesos de eb e -amb el Dec e sob e o gani zació del dia 28- i als mesos de juny i julio1 del 1790. Malg a les di e ses posicions sob e el pape del mona ca i el eclu amen de I'Exk ci , inalmen s'a iba a una ce a ansacció. Pe a jus i ica el que en un sen i p o und podem anomena una iolacló dels p incipis, els dipu a s addui' en la pe illosa si uaci6 in e nacional, la necessi a d'una ase d'ap enen a ge que solamen un solda p o essional podia eni i la impossibili a d'e ec ua eclu es segons quines zones (le F aqa, co n a a la Me idional. L'Exk ci p o essional ou, doncs, man ingu pe la Cons i uen i, desp ds, pe la Legisla i a. Els dipu a s d'ambdues mos a en la se a olun a de aspassa el seu con ol de l'execu iu al legisla iu i, en aques sen i , l'Assemblea, a a Cs del seu in e media i -el Comi k Mili a -, mul iplica les se es uncions i ce ca de so me e a la se a au o i a o l'apa ell mili a . Nogensmenys, la p og essi a de e io ació polí ica i social inguC la se a pe llongació a l'in e io de les case nes i als es ablimen s de la Ma ina. El 10 de Juny de 1790, el ma ques de CRILLON essal a a la nacessi a de es abli la disciplina, que les déso d es a i és dans I'a mée ne peu en que muble le a ail don l'assemblée s'occupe sans elache pou a nélio e le so des solda s e ixe leu é a d'ap es les p incipes de la égéné a ion gené ale du oyaume (. . Els aco ds sob e l'Exk ci egula de Julio1 de 1790 i dels següen s dos anys es a an plens d'ambigüi a s, an en el e e en a les no mes de eclu amen i p omoció, co n en les mesu es enden s a es abli la disciplina, la elació amb el pode eial o la polí ica sob e el con ingen d'e ec ius. En aques a línia, Cs ben ep esen a iu d'una posició negui osa de con inua amb AUX ARMES CilVYENS! 205 e o mes es uc u als la plan ejada pe M. NOAILLES a la sessió del 15 de juliol de 1790, a on a i ma: 11 ne su i pas pou o me une bonne a mée de la compose d'hommes cou ageux. Tou ancais peu & e solda ; mais la subo dina ion, la discipline, la ésigna ion pou suppo e a ec pa ien e les in empénes des aisons, son oujou s necessai es, es c'es l'usage, a i'habi ude seule a en dé eloppe la ge~me.~ Pa al.lelamen a aixb, els dos pun s de mhxim con lic e al si de l'Exe ci , l'o iciali a i la opa, es oba en en una hpida ans o mació in e na, pe b al a di que no an pels desi jos i eballs dels memb es de l'Assemblea sin6 pe la p bpia dinamica que compo a a la e olució. En el cas de l'o iciali a , les successi es ones d'emig a s ob i an no es ies d'acces a g aus supe io s pe pa d'ex-solda s -una sisena pa del o al d'o icials a inals de 1791-, asbalsan la se a composició. En el cas de la opa, com ens ha mos a S.F. SCOTT,8 la e olució no signi ica una l dua nume ica del egula en elació al olun a i nacional, degu p obablemen a l'inc emen de la paga -en conc e , una p ima d'enganxada supe io - i als can is o mals en els noms i la cons i ució dels egimen s. Malg a aixb, l'escla de la gue a a l'ab il de 1792 no a h nés que des e lla les con adiccions de la con inui' a d'aques model. La po a que 1'Exe ci egula quedes in adi d'elemen s indisciplina s i o amen poli i za s impedí la usió e ec i a de 1'Exe ci de linia i el «bleue», augmen a conside ablemen amb les lle es del 1791 i del 1792. Un ap opamen a la signi icació i o mes de c eació d'aques s ba allons de olun a is po endinsa -se un xic nés en la p oblemh ica de la c eació del nou Exe ci nacional i e oluciona i. 3. Els olun a is pa isencs de 1791 La p essió de la si uació in e nacional a la p ima e a i i'es iu del 1791 a e que l1Assemblea, mi jancan la o ació de 1'1 1 de juliol, decidís la o mació d'un cos so gi de la Gua dia Nacional que es igués p epa a pe al d'e ec ua una acció mili a que es c eia e en ual sob e les on e es. El sis ema de eclu amen i enquad amen dels olun a is a a és del ba alló indica a la essolució dels dipu a s cons i uen s de o ja el seu exe ci ; aques es a ia inicialmen compos pe ciu adan ac ius? amb millo paga que la opa i so mesos a una disciplina menys se e a. Nogensmenys, el 5 d'agos apa eguC un a eglamen p o isional pel se ei de Gua dies Nacionals» a on dassenyala a que els olun ans ha ien de do a -se de l'equip i el es ua i necessa is, a nés de l'alimen en les guamicions. To plega es edui' en els a an a ges que sob e el pape sembla en eni -se en elació als solda s egula s. Aques e , jun amen amb la pa icula composició social dels memb es de la lle a del 179 1, 6s el que ha po a a pa la de que ens obem amb els olun a is nés au kn ics, mogu s pe un eal i espon ani con encimen .10 Malg a l'en usiasme i la apidesa en la 206 LL F. TOLEDANO o mació de la ile a, c eiem que el quad e esul a mes complexe si eiem al es ac o s: enganxamen es ingi a la du ació &una ca npanya, una disciplina pa e nal i possiblili a s d'ascens majo s que a 1'Exe ci egula . En el anscu s dels mesos de juliol, agos i se emb e es dona amb majo cele i a la oxmació dels ba allons dels depa amen s de la on e a del no d- es i elx de Pa is. La Gua dia Nacional pa isina es di idia en 6 di isions de 10 ba allons cadascuna. El nomb e de olun a is que es p esen a en ou el següen : pel p ime ba alló, 1.241 homes p o inen s de la 4" i6" di isions; pel segon ba alló, 2.047 homes pe anyen s a la 3" S5" di isions i, pel que a al e ce ba alló, 1.247 homes, co esponen s a la 1" i2" di isions. No o es les di isions apo a en el ma eix con ingen de olun a is; men e la 2"n dona 483, la 3" la 5" en en 1 .O36 i 1 .O1 1, espec i amen . QUADRE 1 Ves ua io E ec i o Fal a T aje 550 101 Chaque a 54 1 110 Pan alón 712 127 Somb c: os 617 34 Go as de los G anade os 63 Camisas 1917 35 Polainas 1234 67 Equipo Bande olas 523 4 1 Ca uche as 539 25 Tahalí 623 28 Colla es de los ambo es 10 Cajas 10 - Po a usil 378 186 A maimen o Fusiles 469 95 Pis ola 63 3 Sables 614 36 Bayoni: as 450 115 Fon : quad e elabo a a pa i de CH.-L. CHASSIN e L. HENNET, His o ique mili ai e e E a s de se ices &S hui p emie s ba aillons de Pa is, le és en 1791 e 1792. Documen s i és des a chi es de la Gue e e des A chi es Na ionales. AUX ARMES C~~UYEN'SI 207 La uni a ac ica i es uc u al ou el ba alló, 6s a di , un pe i g up d'homes: 574. D'aques a mane a, solamen 1.722 indi idus o en accep a s d'un o al de 4.535 homes. Els p oblemes de es ua i, equip i a mamen s6n il.lus a ius de ins a quin pun les mesu es dec e ades an se o no acomplides. El Reglamen del 5 d'agos p e eia que cada olun a i ha ia d'ana p o is del usell amb la se a baione a i ca u xe a. Ensems, ha ien de do a -se del co esponen uni o me blau. La eali a de uig el model de olun an que únicamen 6s ciu ada ac iu a a és de la e is a e a pel Ma iscal CAULINCOURT, el 25 de no emb e de 1790 ( eu e quad e n. 1). l l Una apida dada ens po a a la conclusió de que, ap oximadamen , una cinquena pa dels olun a is no pogue en do a -se del més necessa i: usells, baione es i es i . D'al a banda, cal ma isa aspec es com la p e esa disciplina lliu emen consen ida i, pe an , l'e icacia d'aques s ba allons, no pe qui? no sigui illid un model de o ca amada amb aques s e s sin6 pe qui?, a la p ac ica, g an pa de l'o iciali a enca a man enia adicions en la mane a de di igi les opes p o inen s de les pau es de comandamen an eno s.l2 En les obse acions e es en la e is a del p ime ba alló, el Ma iscal CAULAINCOURT ano a com l'o iciali a és mol pa io a pe b «una g an pa es a més disposada a mana que a obei o d es supe io s~, econeix com una g an pa del es ua i es a e malbé, com la ins ucció «es sui ie; ce ba aillon manoeu e passablemen bien», pe b, quan a la disciplina, opina de la següen mane a: «Peu, pou ne pas di e poin ; j'ai domé des o d es les plus s ic es a ce e e ».13 Les disposicions del Consell de la Comuna pansenca, a inals de juny, e lexa en la necessi a de po a un egis e dels olun a is amb els seus noms, domicilis, eda i o icis. Cal ad e i sob e el ca hc e d'aques es on s, ja que mol s o icis s6n di ícilmen classi icables en un ni el1 social de e mina i, so in , el ocabula i emp a e lexa eali a s di e en s, sob e o si olem e compa ances amb les dades p o inen s de la o mació d'al es ba allons en qualse ol ind e de F anca. Pe la nos a pa , hem inicia un es udi sob e la condició social dels olun a is p esen a s al e ce ba alló de Pa ís, degu a que é les on s més comple es.14 El mi? ode emp a 6s el segui pe C. PETITFRERE en el seu eball sob e el p ime ba alló d'Anjou en la ile a del 1791, on a un es o c pe es abli una es uc u a sbcio- p o essional. l5 En un pnncipi ( eu e quad e nq), coneixem la p o essió de 1.071 indi idus sob e els 1.247 -el 85'8%- que s'insc i ien abans de la de ini i a selecció del ba alló. En una p ime a ap oximació, el que ens apa eix 6s un ne p edomini del món de l'a esana i del pe i come c que, jun a nen a nb el « Cx il», suposa les 213 pa s del o al. Les p o essions «bu geses» ep esen en un pe cen a ge no gens desp eciable, lleuge amen supe io al 10%. Pe úl im, s'ha de essal a l'impo an nucli de mili a s, un 21 38%, amb un ca hc e peculia pel que a a la se a analisi. 208 LL E TOLEDANO QUADRE 11 CATEGORIES SOCIO- CATEGORIES SUBGRUPS PROFESSIONALS Nomb e % Nomb e % PROFESSIONS «BURGESES» .......... 1 14 .... 10'64 .... Bu gesia de negocis ................................................ .29 25'43 P o essions libe als. unciona is .................................. .69 .... 60'52 .... Rendis es i ociosos (Bu gesos) .................................... 16 14'03 'IWI'AL ............................................................. 114 ....... 100 PROFESSIONS DE L'ARTESANAT 1 DEL E'ETIT COh4ERC .................... 667 .... 62'27 Cons mcció. moble ia ............................................ 190 .... 28'48 .... Ves i i calca ................................................... 105 15'74 Ali nen ació .......................................................... .5 4. ..... 8'09 ...... P o essions annexesa I'ag icul u a ............................... .24 3'59 ...... T anspo ............................................................ .23 3'44 Di e sas (a esana . especialmen ) .............................. 271 .... 40'62 'IWI'AL ............................................................. 667 ....... 100 ..... PROFESSIONS DEL TEXTIL ............. 18 1 '68 ..... PROFESSIONS DE LA TERRA ............ 17 1'5 8 MILITARS .................................... 229 .... 21'38 .... O icials e e ans ...................................................... 31 13'53 .... Solda s e e ans .................................................... .99 43'23 ... Volun a is de la Gua dia Nacional ......................... ........B. 43'23 TOTAL 229 100 ............................................................. ....... ..... CERCA-NOVES .............................. 27 2'52 TOTAL: 1071 (100%) Fon : Quad e elabo a a pa i de CH . Chassin e L . Henne . His o ique mili ai el e E a s des hui p emie s ba aillons de Pa is. le és en 1791 e 1792 . Documen s i és des A chi es de la Gue e e des A chi es Na ionales. Tome 1. Pa is 1899 . El pnime g up de p o essions bu geses e ma ca pe les conside ades «libe als» -el 60% del g up-. i. dins d'aques . des aquen els es udian s. e que cal sub a lla . dona el ca ks p edominan men jo e de la lle a del 91 . I AUX ARMES ~YENSI 209 És el segon g an bloc el que dóna el o i signi ica al conjun de olun a is p esen a s. Sob esu el so s-g up de «di e sos», amb 271 indi idus composa s pe o ipus d'o icis en els quals esul a di icil es abli ni ells je a quics de iquesa. Abunda el m6n de la imp em a i el llib e -uns 72 indi idus si a egim els pape e s i el sec o del g a a -, i 6s signi ica iu el nomb ós sec o de la pemquena 49 memb es- exp essió de la c isi de les p o essions de «la polsim i la pemca». Al es subg ups impo an s són els ela ius a la cons ucció i mobla ge, el es i i calca . i, de nou, la p esencia de nomb osos ap enen s -mCs del lo%-; en conjun , doncs, s'ha de e no a l'exis encia de sec o s pa icula men sensibles a la c isi del m6n del ebail. En el cas de e una compa ació amb el que succi a d'al es depa amen s, el que eiem Cs una di e encia local més o menys p onunciada, de e minada pel majo o meno luxe de campe ola i, en de ini i a, la pa icula es uc u a social de cada lloc. Aixi, J.-P. BERTAUD p oposa, pel cas de MAINE-ET-LOIRE, les xi es d'un 15% de campe ola , 11 % de bu gesos i 66% d'a esans i bo igue s.16 J.-M. Le y, pe la se a banda, apun a pel depa amen de I'AIN un 76% d'ag icul o s, 21% d'a esans i bo igue s, i solamen un 3% de bu gesos.17 L'es udi mCs comple de C. PETITFRERE, ca disposa dels egis es an dels olun a is que s'o e eixen com dels ebu ja s, assenyala es ca ac e ís iques: p imacia d'a esans i bo igue s, impo ancia ela i a del pe cen a ge bu ges i eblesa de la ep esen ació campe ola.18 Si més no, el que esul a o ca acla ido de l'es udi an e io Cs que, men e que l'es mc u a dels accep a s Cs enca a mCs escollido a que la de la Gua dia Nacional, la composició social dels p esen a s en un p ime momen s'ap opa mol a la de la gua dia democ a i zada del 1792. Pe an , els adminis ado s del Depa amen ha ien «desca eina » els candida s amb el p opbsi de mul iplica els nois de bona am lia. Pel cas conc e del Te ce Ba alló de Pa ís, c eiem que ha d'es udia -se especi icamen en elació a la si uació sbcio-p o essional i polí ica de Pa ís. El pes aixa an de l'a esana , el pe i come c i al es, com la cons ucció i el ex il, ens indueix a pensa que, al nenys pel que a als p esen a s, la lle a del 91 no Cs an di e en de la d'un any desp Cs. El p oblema es edueix a coneixe quins o en els ealmen accep a s i si se seguí la pol ica d'escolli els qui enien expe iencia mili a i millo condició social. Nogensmenys, la ima ge d'una en able espon anei a i o e imen e oluciona is simboli za s pe la manca d'es ímuls p opis a la lle a del 179 1, s'hauna de eplan eja , ja que la composició social de la majo ia de olun a is p esen a s Cs o ca semblan als que si o en accep a s en la del 1792. I 4. La c eació de I'Exk ci Nacional i Re oluciona i L'inici de la Gue a i la ic o ia de Valmy signi ica en un capgi amen de les p espec i es i cu s de la e olució. Uni ica els exk ci s ou una de les necessi a s mCs elemen als dels con lic e: codixe el nomb e i epa imen