Les formes tradicionals de l'organització armada a la Catalunya dels s. XVI i XVII : suggerències per a una investigació

Les o mes adicionals de l'o gani zaci6 a mada a la Ca alunya dels s. XVI i XVII Sugge encies pe a una in es igaci6 Jo di Vidal Pla Aques a icle in en a dona a coneixe els p ime s passos d'una in es iga- cid que é com a objec iu essencial anali a les o nles de mobili zació a - mada de la ('a alunya dels s. XVI i XVII, la se a impo incia dins del pe- íode, la sc a pa icipacid e l les al e acions socials. i en el e ica ne i po- lí ic a ilh la niona quia i. sob e o . les se es con adiccions a iib les onilcs dc mohili /aci i c eades po la mona quia liispinica: un es a . cal eco da - 110. la c eacid del qual signi ica a I'allu iyanien del ce i c de g a e a polí- ica del P incipa . El que a a segueix s'ha d'en cnd e con1 una iliph esi o co n ~lna e lexih ini- cial en cl no iien d'emp end e una in es igacid. Ací sols p e enc explica les ca ac c is iques essencials de les o nes adicionals d'o gani ació nlili- a a Ca alunya i alo a -nc c i pa la se a i iipo a~lcia o cni na ca~l -les cn cl p occ's dc la o ~nacii) dc 'Es a Mode n. Es comunamen accep a que la o mació de 1'Es a mode n. des del pun de is a ins i ucional. e com a elemen s des aca s I'eng andi- men i pe eccionamen de I'apa ell bu oc d ic i de I'exk ci . L'Es a , doncs, i els eo ics del Renaixemen aixi ho an pales. s'o ien a li a busca an el monopoli con1 la jus i icacib legal de la iolencia. Les se- ,es doc ine polí iques ani an di igides a aques s objec ius. i aixi po- dem obse a un ampli espec e d'opinions que ani ia des del plan eja- men que 1'Es a descansa sob e la iolencia Fins a a iba a les a gu- men acions mo als de l'ús d'aques al . I (;111CCI..4KI)IUI. F.. De la ~,ida po1í ic.a c,i~.il, Mad id. 19-17, "Quie 1 ou- . i lc u dc e li lu ~ioll . s11 o igc e que odos 10s es ados eposa 1 sob e la io- /e 7c,iu.., de es a egia o e.uc.ephdo ampoco a 10s cle igos cuya ~iolencia s doble, p es pa o so ne e los i su l las a nas empo ales espi i uales':' SLlA- K .2. F a icisco. FI De c,llo dc] (;¿!e a. Mad id. 1956: egeu a ibé I'ob a de 5laqu1a elo. E asnie. Mo o. Bodi l. Bo e o, Campanella ... 106 MANUSCRITS 3, maig 1986 La p ac ica de go e n de la mona quia en els s. XVI i XVII ens mos a una llui a cons an dels es a s eu opeus occiden als pe al de con ola les se es o ces a mades. Con ol que passa pe c ea o e o - Fa les se es ins i ucions poli ico-adminis a i es (sis emes de eclu a- men , inanqamen de la gue a, cons i ucions d'exe ci s me cena is...), enca a que no semp e, com el cas de la mona quia hispanica, amb 6xi con inua 2 ; així ma eix aques con ol passa pe la es icció de l'ús i la inenqa de les a mes. Aques ipus de con ol no es po imp o isa d'un dia pe al e i, pe an , 17Es a , a mCs d'usa ins i ucions absolu a- men no es, es eu obliga a e se i aquelles que en 1'6poca medie al ha ien es a c eades pe exe ci i o gani za la iolencia ins i ucional. Així, o mes de mobili zació com el Some en , les milícies u banes o els exe ci s dels senyo s eudals, i ins i ucions com el 'F inceps Nam- que" i el "Ban e A ie eban" són plenamen u ili zades en aques s segles al cos a dels me cena is o de nous o ganismes c ea s pe l'admi- nis ació: el Consell de Gue a en el cas de la mona quia hispinica. Alguns au o s3 conside en de poca impo ancia aques es o mes de mobili zació i en des aquen sob e o la se a ine icacia en momen s de e mina s, ine icacia p og essi amen c eixen quan ens endinsem cap el s. XVIII. D'aques a mane a aques s ipus de mobili zació adi- cional són p esen a s com enomens espo adics i anac dnics. Cald ia pe d alo a aques enomen des de la ma eixa pe spec i a que X. To - as ha alo a el bandole isme4 ; es a di no com una eminiscencia de l'epoca medie al sinó com un e plenamen assen a dins de les es uc- u es socials i polí iques exis en s a 17?poca mode na5. Cal, doncs, uni- ica o es les dades dispe ses, que an que els his o iado s ens hagin pa la de p eshcia espo adica d'aques ipus de mobili zació, i indica la se a impo ancia en el conjun de la mobili zació a mada, i sob e o 2 THOMPSON, I .A .A., Gue a y decadencia. Gobie no y ad ninis ación en la Espa ia de 10s Aus ias. Mad id, 1981. L'in en d'adminis a di ec amen la gue a es po conside a acassa a l'inici del egna de Felip 111. 3 THOMPSON, I.A.A. (198 l), Pag. 152 i SS.; RIBOT GARCIA, L., "El ejé ci o de 10s Aus ias. Apo aciones ecien es y nue as pe spec i as", Ped albes núm. IV, Ba celona, 1985, Pag. 89-126. 4 TORRES, X., "Bandole s o Bandole isme? Els bandols de 'nye os' i 'cadells' a la Ca alunya Mode na", L X eng, núm. 49, Ba celona, 1982. Tambd hi ha e idncies a u ili za l'exp essió "supe i incia eudal" a SA LES, N., "Feudalisme a F anqa i Espanya en els s. XVI a XVIII: alguns aspec- es", Manusc i s, núm. I, Bella e a, 1985. 5 VILLARI, R. Rebeldes y e o mado es del s. XVIal XVZIZ, Ba celona, 198 1. Plan eja I'aspi ació olun i ia i conscien , i so in e oluciona ia, de 1'apel.la- cio al passa com a elemen de eno aci6 polí ica ins i ucional i social. ¿Es possible aplica aques a a gumen ació a l'o gani zació mili a ? la se a possible con inul a com a o ma d'o gani zació a mada ins al s. XIX. El ema a es udia , pe an , no se cen a només en l'aspec e mili- a de I'o gani zació polí ica ans amb6 i onamen almen en aspec es mol impo an s de I'o gani zació social. En aques sen i es po obse - a cla amen com les o mes adicionals de mobili zació es posen en p ac ica mol es egades com a o ma popula de esis encia da an de l'ac uació de 1'Es a o de de e mina s g ups socials. L'exemple de la u ili zaci6 de la milícia u bana, i de o mes de some en en di e en s pe íodes de la Gue a dels Segado s 6s su icien men cla a. Aques es o mes de mobili zaci6 s6n les que lYEs a modem ol a egades aboli , d'al es assumi , i més so in in eg a dins l'apa ell mili a , enca a que només sigui pe la se a acili a eclu ado a. La u ili zaci6 pe pa del ei de F anga del 'Ban e A i eban" a 1546 (el que signi ica o a una mobili zaci6 gene al) pe al d'acaba amb la insegu e a que p o agoni za en els solda s de l'exe ci eial; o la u ili zació pe La Mo he -Vi ei ances de Ca alunya- a 1642 dels some en s locals com a peqa clau del seu exe ci són exemples demos- a ius que els sis emes adicionals no e en deixa s de banda pe au o- i a s que basa en pe d, bona pa del seu pode en ins i ucions mili- a s de no a c eació. En in en a es udia les o mes de mobili zació a mada de la Ca a- lunya mode na s'ha de eni en comp e, en p ime lloc, el signi ica de Ca alunya dins de I'bbi de la mona quia hispanica. Deixan de ban- da mol s al es pun s de is a, la educció d'inicia i a poli ica que sig- ni ica la ma xa de la Co cap a Cas ella, jus en el p oces de cons i u- ció de I'es a mode n, ma ca decisi amen el pape del nos e pais. L'in e encionisme de l'es a xoca l amb la esis bncia de les ins i u- cions i, quan aques in e encionisme sigui su icien men du , amb la esis encia de la població. Segons Thompson a I'in e encionisme dels Aus ies en els e i o is no cas ellans de la Península Ibd ica juga un pape p eponde an la ju isdicció i les ins i ucions mili a s de lYes a 6 ; i així no és d'es anya que els escla s e oluciona is inguin, en els p oblemes de i a s dels allo jamen s mili a s, un dels elemen s m6s decisius. El man enimen de o mes de mobili zació adicional a Ca alunya es eu a ajuda pe aques aslla de la Co i pe l'a en u a eu opea de Ca les I. L'exe ci e a enca a l'exe ci eial, i la mona quia no s'a - gani za a plenamen ins a Felip 11, i ho a a enin a Cas ella com a cen e. Al amen , la o mació de lYexC ci eial conco da amb els ob- jec ius in e nacionals de la mona quia hispanica: "Uni e si a C is ia- na" de Ca les V i 1' "impe i hispanic" de Felip 11. Bona pa de I'exe - 6 THOMPSON, I.A.A. (1981), PBg. 61 108 MANUSCRITS 3, maig 1986 ci eial és locali za a o a de la península, és majo i a iamen me ce- na i, i la pa icipació dels cas ellans, enca a que nomb osa, no e a majo i d ia7. La elació en e els ca alans i aques exe ci és en el s. XVI i ins a 1635 bas an escassa. La pa icipació de ca alans com a solda s me ce- na is es a enca a pe es udia . Es coneixen els bandejamen s de bando- le s que acaba en se in en l'exe ci eial a Eu opa ( enomen no sols ca ali. Villa i ho comp o a ambé pe Napols); i la pa icipació indi i- dual de nobles ca alans en aques es campanyes -enca a que s'hau ia de comp o a sis ema icamen -. Pe b malg a o són enca a alids els plan ejamen s de Solde ila que indiquen el desin e es dels ca alans pe l'a en u a eu opea dels eis espanyols de la casa d'Aus ia8. D'al a banda, i ins a 1635, la pa icipació de l'exe ci eial a Ca alunya és mínima. Segons Thompson, en e 1560 i 163 1 el pe sonal mili a que el Consell de Gue a paga a Ca alunya -la se a majo pa al Rosselló- no passa mai eo icamen de 2.000 pe sones, i en la p ac ica només a 1596 s'a iba a 1.700 pe sones. La mi jana de pe sonal mili a e ec iu en aques s anys és d'unes 1 .O00 pe sones. Són aques es dades, jun a- men amb les de Sánchez Ma cos -que xi a pe a 1652-1 659 en 4.000 els solda s de l'exe ci eial- les que ens han de e alo a an la im- po ancia de la ins al.lació dels e qos a pa i de 1635-1637, com l'e- ec i i a mobili zado a del some en , de la milícia u bana o dels exe - ci s eudals. Les o mes d'o gani zació mili a adicionals dels ca alans enien, doncs, poca compe encia pe pa de l'exe ci eial, i d'aques a mane a es an man eni e ec i es. Cald ia conbixe , en aques sen i , l'expe- iencia i la memo ia his o ica que els ca alans del s. XVI gua da en dels con lic es bel.lics del segle an e io (Gue a ci il i con lic e emen- qa). Aquelles o mes de mobili zació enien di e ses uncions: la de- ensa del e i o i da an de possibles in asions, la de ensa de l'o d e públic, i ambC en alguns momen s a signi ica o mes de esis encia con a l'o gani zació social o con a l'ins umen de l'es a que incidia mes b u almen sob e la població ci il: els solda s me cena is. Aques es mobili zacions adicionals s'en on a an a una limi ació pe pa de l'au o i a de l'es a , an a Ca alunya com a la es a d'Eu- opa (F anqa, Napols ...) com és I'in en , so in us a , de p ohibició de 1'6s de les a mes pe pa de la població ci il. Con a eni la p ohi- 7 THOMPSON, I.A.A. (198 1); PARKER, C., El ejé ci o de Flandes y el camino español(l567-16.591, Mad id, 1976, Pag. 32 1. 8 SOLDEVILA, F., His o ia de Ca alunya, Ba celona, 1963, Pag. 921-948. Ci o pe GARCIA CARCEL, R. a His o ia de Ca aluña. Los ca ac e es o iginales de la his o ia de Ca aluña, Ba celona, 1985, I, Pig. 230. bició, que en alguns casos a iba a se penada amb la mo 9, esde d, en cas de se de ec a pe l'au o i a , una bona o ma de ecap a di- ne s mi jan~an mul es. A Ca alunya, aques a p ohibici6 no degud se gai e e ec i a an si ens guiem pe la se a ei e aci6 com pe l'ansllisi que es po e dels delic es comesos amb .a mes p ohibides. A 1'A xiu judicial de Vila anca del Penedes hi ha una g an quan i a de p oces- sos e e i s a delic es comesos amb a mes p ohibides, com s6n ambd cons an s les e e encies a de encions d'indi idus pe l'exhibició pú- blica d'aques es a mes 1°: La p ohibicid de l'ús de les a mes no deixa de se con adic d ia amb l'obliga o ie a de eni -les i passa e is a pe pa del Some en o dels euda a is eials, o amb els egis es d'a mes que amb ins emi- nen men bel.lics la mona quia de Felip IV es eu obligada a e en els anys 1634 i 1641 Il. Les o mes de mobili zació a mada a la Ca alunya mode na espo- nen basicamen a es models: el some en , les milicies u banes i les mobili zacions mili a s de i ades de les elacions eudals. In en a em o segui ca ac e i za i alo a aques a ipologia. Les limi acions d'a- ques a asca dnen donades pel ca ac e p ime enc de la in es igaci6, i pel e que les di e encies en e o gani zacions mili a s adicionals i e ol a social no són semp e cla es. En aques sen i els lími s en e el some en legalmen cons i u'i i les quad illes a mades de "miquele s"; o les elacions en e mobili zacions eudals i llui es de bdndols no es- an plenamen es able es i so in po en a la con usió. El some en o sag amen al ds una ins i uci6 que d la unció de 9 VILA LOPEZ, Ca men Ma ga i a, Valencia du an e el einado de Felipe IV 1635-1645, Tesi inedi a, Valincia, 1976, Plg. 80. 10 A 1'A xiu His b ic Municipal de Ba celona i a la Secci6 Fulle s on som de la Biblio eca de Ca alunya n'es l ple de e e encies amb una g an pe iodici a . També a A xiu His b ic Coma cal de Vila anca -A xiu Judicial (en p ocds de ca alogació)., Anys es udia s 1600-1620. 11 B.N.M., Mss 2374 Ban o denan a 1642 un egis e d'a mes gene al a o el egne "Y po qué la in ención de S.Mgd. solo es ene en endido las a mm que hay en es os einos, pa a p e eni y p o ee las dem& que se u ie an po ne- cesa ias y muchas des as a mas es an p ohibidas po leyes y p agma icas. Man- da S.Mgd. que no se pueda p ocede ni p oceda con a 10s que lm ienen i- niéndolas a egis a " (Passa el e mini de egis e) "manda S.Mgd. que se p oceda a execu a las penas impues as po las dichas p agmá icas con a 10s que u iesen amas p ohibidas. Y que la misma pena se execu e con a 10s que u ie en las pe mi idas sinó las hubiesen mani es ado en dicho e mino"; Regis e d'a mes a A.H.C. Vila ancaSecci6 Judicial "Respos a de Vila anca a 1'0 d e del Duc de Ca dona", 1634.g~ un cens d'homes i a mes en la p e i- si6 de l'ac i i a bil.lica. 110 MANUSCRITS 3, maig 1986 pe segui mal ac o s i enemics en gene al. La no ma i a de la ins i ució apa eix en les Cons i ucions de Ca alunya, amb di e en s disposicions ( eglamen ació sob e l'en ada en ju isdiccions alienes, abusos, egla- men ació dels esco colls, no mes sob e la con oca o ia, pape dels o i- cials eials) des del egna de Jaume I1 ins a Felip IV. Segons Co oleu i Pella la di e encia en e el Some en i el Sag amen al se ia l'imbi d'ac uació i l'abas de la mobili zació. Men e el segon e a una "con e- de ació" o mada pels e'ins pe , a oc de campana, eu e els mal ac- o s, el some en és conside a com un au en ic exe ci o ma pels ci ils. La mobili zació p odu'ida pe aques de ia se més gene al que la del Sag amen al12. No malmen , pe d, s'u ili za el mo de Some en pe e e i -se a qualse ol mobili zació dels ci ils de les zones u als, con oca s pe co ns o campanes pels o icials eials, amb la possibili a d'elegi pe em oc a i ca men " els seus capi ans, amb l'objec iu d'a u a els "enemics de la e a"; siguin aques s enemics ex e io s o pe o ba- do s de l'o d e públic. Pe an , el some en es po conside a la base pe a la o mació d'Unions o Ge manda s en di e ses egue ies con a els bandole s i llad es en els segles XVI i XVII 13. A la egada. pe o, Cs emp a en mobili zacions més amplies com la que queda e lec ida amb la p omulgació de l'usa ge 'F ínceps Namque". El some en , com a o ma d'o gani zació mili a de la població ci- il, p en unes ca ac e ís iques p opies en momen s de maxima ensió social, o en momen s que hi ha ia una debili a o bui del pode eial/ senyo ial. La u ili zació d'aques es o mes de mobili zació pels mo i- men s e oluciona is ha queda su icien men demos ada pe gai ebé o s els his o iado s que han ac a p ocessos d'al e ació social del s. XVII ca ala. A 1640-1652 el some en enia la unció de o qa e- oluciona ia (cald ia con i ma la hipo esi sob e l'adopció d'aques a o ma de mobili zació pe pa dels pagesos e ol a s a 1640 i 1687- 89); s'in eg a dins l'exe ci 'kegula " anco-ca ala (Ba alla de la G a- nada con a l'expedició de D. Ped o de A agón), i Cs u ili za com a o qa d'o d e públic pe al de so me e els aixecamen s an i ancesos que es donen a bona pa de la Ca alunya No a a pa i de 1644-46. Mos a de l'ambi alencia i e ec i i a d 'aques a o gani zació mili a se- 12 COROLEU INGLADA, J. i PELLA i FORGAS, J. LO Some en . Ba celona, 1887, Pag. 35, '3 Es po eu e en e al es en REGLA, J., Felip Ui Ca alunya, Ba celona, 195 1, i El bandole isme ca ala del Ba oc, Ba celona, 1962; LLADONOSA, J. El Bandole isme a la Ca alunya Occiden al, Ba celona, 1972; TORRES. X. (1982); ALCOBERRO, A. Visió popula del Bandole isme dei s. X VII, una ap oximació, I Cong és d'His o ia Mode na, 2 ol. Pag. 569-577, Ba celona, 1984. Pe eu e l'ac uació de la Unió de la egue ia de Vila anca en la ep es- si6 del Bandole isme, A.H.C.V.-Secci6 Judicial. 1600-1 610. P ocessos. ia la p ohibici6 e a pe les au o i a s de Ba celona, d'aixeca some- en con a les opes anceses. Es a di , el some en es p esen a com a o ma de mobili zaci6 i d'o gani zació mili a an pe la e ol a com pe la ep essió 14. is una p o a del igo i de l'ac uali a d'aques a o - ma de mobili zació du an lYBpoca mode na. Des d'una pe spec i a es ic amen bibliog h ica la u ili zació del some en en els s. XVI i XVII és con ínua. En una p ime a ap oxima- ció hem oba e e encies de la se a con oca b ia a 1474, 15 13, 1565, 1570, 1578, 1593, 1595-1610 (Unions o ge manda s), 1629, 1639, 1640-1652, 1652-1659, 1661, 1673, 1674, 1678. D'aques a elaci6 que e iden men no p e én se ni exhaus i a ni ep esen a i a dels mo- men s més impo an s de la His b ia d'aques s dos segles des aca, a més de la con oca b ia del Some en en els p ocessos e oluciona is, la con oca b ia a 1626 pe pa de Pe pinyh en el seu en on amen amb Ba celona i la pa icipaci6 dels ci ils a ma s com a eix de l'exe ci del Duc de San Ge man D. F ancisco de Tu a ila a 1678 en la gue a amb F an~a. Malg a que el Some en com a al queda aboli desp és de la des- e a de 1 7 14, la adició de mobili zacions simila s sembla man eni -se, i així en la Gue a G an (1 794) da an l'angoixosa si uaci6 de l'exe ci , el Capi a Gene al el eins au h, i es eac i a ambé du an la Gue a del F ancBs. La segona o ma d'o gani zació mili a adicional e en les milícies u banes l'o igen de les quals el obem en el sis ema d'o gani zació po- li ico-mili a de les ciu a s medie als. A Eu opa, a lYBpoca mode na, sembla que pe den el seu impo an pape en elació an al pode eial com al man enimen d'al es o mes de mobili zacid a mada a- dicional. La milícia u bana més coneguda a Ca alunya i amb ac uacions que supe en geog h icamen l'es ic e hbi ciu adi és la Co onela de Ba - celona. No és l'única o gani zació mili a d'hmbi ciu adh a Ca alunya pe d és possiblemen la més signi ica i a. La impo hncia d'aques a mi- lícia con as a amb la poca que Thompson dóna a les milícies u banes peninsula s, que només són con ocades en casos dYeme gBncia en el s. XVI, i que se eixen onamen almen com a pla a o ma eclu ado a quan, a pa i de inals del cinc-cen s, alla l'adminis ació cen alls. La pe sis encia de la milícia u bana ins al con lic e 1 705-1 7 14 i el seu 14 SANABRE, J., La accion de F ancia en Ca aluña en la pugna po la hegemo- nia de Eu opa (1640-1659), Ba celona, 1956, PAg. 196,397,s 19. 1s THOMPSON, I.A.A. (1981), 153. 112 MANUSCRITS 3, maig 1986 p o agonisme en la de ensa de Ba celona són elemen s que o qosa- men han d'emma ca la se a alo ació. Les milícies u banes incideixen sob e l'o gani zació municipal i se- an un dels ins umen s que ind an les au o i a s de les ciu a s, an pe man eni el seu s a us polí ico-economic din e de la ciu a , com pe no malme e llu independencia en el con lic e que en on a la ciu- a amb l'in e encionisme es a al. Demos a iu d'aques a doble unció de la mil cia Cs obse a la discussió que hi ha a Napols sob e la di ecció nobilia ia o '~opula " de la milícia a 1640, o eco da el pape de les milícies u banes holandeses en l'en on amen inicial amb Felip I1 16. El p o agonisme de l'o gani zació g emial, de les con a ies i dels menes als en aques a milícia a que mol es egades aques a os u ili - zada com a ins umen de mobili zació en momen s d'al e ació social. La ep essió sob e les con a ies de Lleida a 1520, l'amo inamen con- a els ju a s que é com a base l'o gani zació de les con a ies, a Vila- anca del Penedes a 161 6, o la mobili zació a Mallo ca, a pa i del s. XVI, d'aques a milícia a pa i d'una o gani zació e i o ial (pa o- quial) que subs i ueix l'an iga o gani zació pe o icis, en són exemples que pe poc conegu s no deixen d'indica la impo incia de la milícia u bana com a ins umen de mobili zació popula . Enca a que no e- nim e e Cncies an cla es com el cas de les Ge manies alencianes, el p o agonisme de la milícia es eu al 'Co pus de Sang", quan a la eu de "mo del Conselle ", "acudió odo el pueblo en compañías o - mada~'', en el decan amen de la o qa mili a ciu adana cap als e ol- a s, i en el con ol de la si uació i de l'o d e públic un cop els ju ges de 1'AudiCncia i el i ei són mo s 17. Un pun de possible con usió, i que la in es igació hau ia d'acla i , Cs el p o agonis,me d'aques a milícia u bana en el cas d'in eg ació dins l'exe ci eial. Es coneguda la pa icipació dins l'exe ci cas ella i en el ancoca ala de l'anomena e q de Ba celona, pe o cald ia coneixe les elacions en e aques a o qa expediciona ia (hos ei'nal), i la mili- cia de la ciu a (Co onela) que sembla man eni semp e un ca ac e de- ensiu i policial. Segons Thompson a mol es ciu a s cas ellanes i anda- luses l'aixecamen de opes pe pa de la ciu a (pe nod i l'exe ci eial o les milícies del egne) no signi ica necessa iamen el p o agonis- me de la milícia u bana Is. 16 SMIT, J.W., "La Re olución de 10s Países Bajos" a Re oluciones y Rebeliones en la Eu opaMode na, Mad id, 1975, Pag. 40 i VILLAR[, R. La e uel a an i- española en Nápoles. Los ongenes (1585-164 7). Mad id, 1979, PBg. 137. 17 LLADONOSA, J. (1972), pag. 20 ; A.H.C.V.-Secci6 Judicial (en ca alogaci6); PASQUAL DE PANNO, F.) Mo ines de Ca aluña, la causa y e ec o de sus mo- imien os, B.N.M. Mss 2479. 18 THOMPSON, I.A.A. (1981) 153 i ss is necessa i conCixe ambC quina Cs lYapo aci6 de la mobili zació a mada ciu adana en el conjun de mobili zaci6 a mada de Ca alunya. Da an la e ol a dels Segado s el Duc de Noche a assegu a que Ba ce- lona C capaci a pe a ma ins a 25.000 homes, 10 .O00 dins de la ciu- a . Aques es dades con as en amb les de Sgnchez Ma cos, segons el qual la mi jana de les apo acions anuals de Ba celona a lYexC ci eial des de 1652 ins a 1659, momen en quC amb la i ma del ac a dels Pi ineus les au o i a s municipals dissolgue en el seu e q, se si ua a en- e els 400 i els 1.400 homes; xi a que adqui eix més signi ica si la compa em amb el o al de o ces de lYexC ci cas ell& al P incipa en aques pe íode, que segons el ma eix au o e a de 4.000 homes 19. En una p ime a ap oximació a la in es igaci6, les e e Cncies a ac- uacions mili a s i policials, exe cicis d'en enamen , es a dgia i iic i- ca de la de ensa de la ciu a de la milícia u bana se cen en onamen- almen en el s. XVII i conclouen en la coneguda de ensa de la ciu a a 1714. La Co onela és la p ime a ins i ució sup imida pe les au o i- a s bo bdniques, e que s'accen ua pel pos e io encamen de l'a - i ulació en e l'o gani zació g emial i la polí ica municipal que ca ac- e i za a l'o gani zació del municipi ca ala. A 1793, du an la Gue a G an, es a es abli e íme amen i es a au o i za les companyies a mades pels g emis de e guii dia a les ciu a s. La da e a o ma de mobili zació adicional dels s. XVI i XVII que ca ac e i za em, es basa en l'o gani zació mili a eudal. Amb aixd en end em o es aquelles o mes de mobili zaci6 a mada que es de i- en de les elacions eudals en e els eis i els nobles; 6s a di , l'obliga- cio dels nobles de mobili za -se pe la se a iden i a noble-gue e ; l'o- bligació dels nobles d'ana a la gue a en i u de l'usa ge T inceps Namque" el que de e signi ica a una mobili zaci6 gene al de la po- blació ci il en la qual la noblesa enia una pa icipaci6 p io i d ia, o exe cin uncions di ec i es; lYobligaci6 nobiliii ia d'apo a dels seus e i o is ju isdiccionals un con ingen a l'exd ci eial, i la se i ud mi- li a que obliga o s aquells -nobles o no- qui de en en un eu eial. A la egada, no es po oblida mai que la baixa noblesa 'gen il homb e", nod eix du an o el s. XVI els exC ci s eials ( an a F an- qa com a Cas ella), i no Cs ins a la p ime a mei a del s. XVII que co- menqa a desapa Cixe de la milícia egula a causa de la desapa ici6 del bo i i de la deg adació de la paga. Pe an , la iden i icació baixa no- blesa-me cena i Cs p esen en bona pa de lYAl a Eda Mode nazo. 19 SANCHEZ MARCOS, F. Ca alu ia y el gobiemo cen al as la gue a de 10s Segado es (1652-1679), Ba celona, 1983, PAg. 138; Sucesos de 1640, B.N.M. Mss2371 F 111. 20 SALES, N., "La desapa ici in del soldado gen ilhomb e" a Sob e escla es, e- clu a~ y me cade es de quin as, Ba celona, 1974.