Full text
Orsis 12, 1997 141-161 Vers una teoria global de defensa química en plantes: el cas dels alcaloides Eva Castells Josep Peñuelas Universitat Autbnoma de Barcelona. Facultat de CiBncies. CREAF (Centre de Recerca Ecolbgica i Aplicacions Forestals). 08 193 Bellatema (Barcelona). Spain Fax. (93) 581 13 12. E-mail: [email protected] Manuscrit rebut l'abril de 1997 Resum Els alcaloides són un grup de productes del metabolisme secundari altament divers i distribui't majoritkiament en les angiospermes. En les plantes se'ls atribueix com a principal funció la defensa química contra herbívors i patbgens. Les plantes alcalbidiques es localitzen preferentment a les regions tropicals i acostumen a ser plantes de creixement ripid i de vida curta. Les concentracions d'alcaloides, més elevades en determinats brgans i en períodes concrets del desenvolupament de la planta, sembla que són determinades pels constrenyiments evolutius ocasionats pels recursos del medi on la planta ha evolucionat, per la histbria coevolutiva entre plantes i fitbfags i per l'ambient físic immediat de la planta, principalment pels nutrients disponibles durant el seu cicle vital. Diverses hipbtesis han intentat explicar la variabilitat interespecífica i intraespecifica de defenses tractant aspectes particulars d'aquests factors. Basant-nos amb dades de plantes alcalbidiques, en aquest article hem elaborat una síntesi de les hipbtesis precedents i discutim la necessitat d'anar cap a una nova teoria global de defensa química. Aquesta nova visió integradora determina un marc conceptual ampli que ens ajuda a interpretar el com i el perquB de la pres&ncia i de la diversitat actual de les defenses químiques en plantes. Paraules clau: alcaloides, diversitat química, defensa, herbivors, disponibilitat de recursos, metabblits secundaris. Abstract. Towards a global theory of chemical defense: The case of alkaloids Alkaloids are a large and very diverse group of secondary metabolites found principally in angiosperms. They play a defensive role in plants against herbivores and pathogens. Alkaloid-bearing plants are usually short life plants and they are localized preferently in tropical regions. Alkaloid concentrations vary in different plant parts and different plant development stages. They are determined by resource evolution constraints, by coevolution history between plants and animals and by plant immediate resouce availability. We present a global synthesis of previous plant chemical defense hypothesis in order to stablish a conceptual framework to understand the qualitative and quantitative diversity of plant defenses, with special emphasis on plant alkaloids. Key words: alkaloids, chemical diversity, defense, herbivores, plants, resouce availability, secondary metabolites.
142 Orsis 12, 1997 Eva Castells; Josep Pefiuelas Defenses i metabolisme secundari Les plantes requereixen llum, aigua i nutrients per a la síntesi de metabblits indispensables per al seu creixement i desenvolupament vegetal. La viabilitat d'una planta, perb, també depbn de les taxes d'herbivorisme a qub esta sotmesa i de la seva capacitat d'evitar o minimitzar la pbrdua de biomassa associada a aquest consum pels fitbfags. Per tant, a part de la maximització del creixement i la reproducció, les plantes assignen una part dels recursos a mecanismes de defensa. Les defenses químiques, constituides principalment per compostos de carboni com els fenols i els terpens (Hagerman & Butler, 1991; Langenheim, 1994; Lovett et al., 1989; Takabayashi et al., 1994) i compostos nitrogenats com els alcaloides (Futuyma, 1976; Hartmann, 1991; Mole & Joern, 1994), basen el seu funcionament en els efectes farmacolbgics i fisiolbgics que produeixen sobre el sistema nerviós animal, tals com repelbncia, toxicitat, interferbncia amb la digestió, i reducció del creixement, la supervivbncia i la fecunditat (Futuyma & Keese, 1992). Els fenols, els terpens i la alcaloides, com altres defenses químiques, són productes del metabolisme secundari. Originalment, el metabolisme secundari era considerat com un conjunt de vies metabbliques innecesskies i no vitals per a l'organisme, al qual s'atribui'en funcions de detoxificació, degradació de productes o emmagatzemament (Haslam, 1986; Swain, 1977). Actualment se sap que, malgrat que no intervé directament en el creixement i en el desenvolupament de l'individu, el metabolisme secundari és indispensable per a la supervivbncia de la població (Hartmann, 1996). Molts exemples mostren la seva funció no només com a defenses sinó també com a senyals químics (Hartmann, 1991), i en conseqübncia ens revelen la seva importancia ecolbgica com a reguladors de les interaccions entre els organismes i el seu medi bibtic. La llibertat del metabolisme secundari per dur a terme les modificacions estructurals de les defenses sense perill vital per l'individu ha permbs l'aparició d'una alta diversitat molecular, i de retruc, una especificitat que reflecteix la pressió selectiva a qub ha estat sotmesa la planta al llarg de la seva evoluci6 (Hartmann, 1996). Per tal de determinar el perqub de les variacions quantitatives i qualitatives, interespecífiques i intraespecífiques dels metabblits secundaris, hem elaborat una revisió d'un dels grups més diversos, complexos i menys estudiats des del punt de vista ecolbgic: els alcaloides. A partir de les dades de distribució dels alcaloides en plantes superiors i els seus patrons biogeogriifics i ecolbgics, elaborem una integració de les hipbtesis actuals sobre defensa i determinem el marc de referbncia on l'evolució dels alcaloides ha estat possible. En aquesta revisió fem bmfasi en les funcions de dissuasió dels herbívors per part dels alcaloides en angiospermes. Els alcaloides Els alcaloides són compostos cíclics que contenen nitrogen en estat d'oxidació negativa. Constitueixen un grup químicament molt divers amb mks de deu mil estructures comptabilitzades fins a l'actualitat (Southon & Buckingham, 1989).
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 143 Malgrat que generalment són coneguts com a productes vegetals, han estat ai'llats en quasi totes les classes d'organismes: microorganismes, invertebrats marins i artrbpodes -particularment insectes- (per referkncies vegeu Hartmann, 1991). Cal tenir en compte, perb, que alguns dels alcaloides pressuposadament animals són en realitat alcaloides d'origen vegetal que han estat segrestats per herbívors per ser utilitzats posterioment com a mecanismes de defensa contra els depredadors (Pasteels et al., 1995; Schaffner et al., 1994). En plantes, trobem alcaloides en molses, algunes gimnospermes, equisets, licopodis i monocotiledbnies, perb n'hi ha una preskncia majoritkia en les dicotiledbnies. Els alcaloides han estat sovint considerats productes finals del metabolisme sense cap funció específica, per6 també se'ls han atribui't tasques d'emmagatzematge de nitrogen o de regulació del creixement (Sastry & Waller, 1971; Waller & Burstrom, 1969). Moltes dades, perb, donen suport a la seva funció defensiva en plantes superiors. La majoria dels alcaloides són substancies deterrents i tbxiques per a vertebrats i insectes (Levinson, 1976), constitueixen una defensa contra elements patbgens mitjangant efectes antibibtics (Friend & Threlfall, 1976; Horsfall & Cowling, 1980; Wood, 1967; Wood et al., 1972) o mostren propietats al.lelop$ tiques en inhibir la germinació de llavors d'altres plantes (Takabayashi et al., 1994; Wink, 1983). La preferkncia d'insectes i vertebrats per aliments lliures d'alcaloides i l'existhncia de síntesi indu'ida per l'atac d'herbívors (Frischnecht et al., 1987; Ohnmeiss & Baldwin, 1994; Van Dam et al., 1993) donen suport a la hipbtesi d'una funció defensiva dels alcaloides. A causa de la seva heterogenei'tat, els alcaloides es classifiquen en grups biogenkticament relacionats. Els principals són els alcaloides d'isoquinolei'na, quinolisidina, pirrolidina, pirrolisidina, tropanics i idblics. Aquests grups són caracteritzats per l'estructura molecular de l'heterocicle nitrogenat i per altres propietats bioquímiques i fisiolbgiques: l'brgan de síntesi, l'aminoacid precursor, les vies de translocació, l'brgan d'acumulació, les taxes de renovació, la preskncia de cicles diaris en les seves concentracions o la flexibilitat en l'expressió de la defensa (taula 1). Aquests processos comprenen mecanismes altament específics i selectius que gairebé són propis de cada espkcie alcalbidica. Evolució dels alcaloides En no ser metabblits essencials per a la supervivbncia de l'organisme, els alcaloides han estat substancies estructuralment poc conservades al llarg de l'evolució. Aquesta versalitat és un reflex directe de la histbria genhtica de l'espkcie (Waterman & Mole, 1994). Per tant, la seva distribució actual en les espkcies vegetals esta fortament lligada a la filogknia, on generalment cada tipus específic d'alcaloide esta localitzat en unes poques famílies evolutivament relacionades (taula 1). Els alcaloides només estan representats majoritkiament en tres de les sis subclasses de dicotiledbnies i segueixen un patró gairebé oposat a la distribució dels tanins (figura 1). Els alcaloides d'isoquinolei'na pertanyen exclusivament a les magnblides, la subclasse més primitiva de les angiospermes actuals. En les rbsides predominen els alcaloides de quinolisidina i la resta de grups es distri-
C e la Taula 1. Algunes característiques bioquímques i fisiolbgiques descrites per a les diferents classes d'alcaloides (Baldwin, 1988; Baldwin et al., m C 1994; Cronquist, 1988; Hartmann, 1991; Hartmann & Zimmer, 1986; Hartmann, 1996; Van Dam et al., 1993; van Dam et al., 1995; Wink & -w Witte, 1985; Wink, 1987; Wink & Carey, 1994). ¡ Classes alcalbidiques Isoquinole'ina Quinolisidina Tropanics Pirrolidina Piperidina Indblics Pirrolisidina Famílies Magnoliaceae Fabaceae Solanaceae Solanaceae Piperaceae Convolvulaceae Asteraceae Ranunculaceae Lythraceae Convolvlaceae Apiaceae Apocynaceae Boraginaceae i Papaveraceae Campanulaceae Loganiaceae Exemple compost morfina lupinina cocalna nicotina conilna estricnina retrosnina Aa precursor tirosina lisina ornitina ornitina lisina triptbfan ornitina Lloc síntesi part abria part abria rel part abria part abria rel, part abria Via de transport floema xilema floema Lloc acumulació part abna rel part abria part abria part abria part abria Taxa renovació alta alta baixa baixa baixa Estratbgies síntesi constitutiva induible induible induible protoxines /i n Ritmes diaris si si no no no I 1 ". L( 8 I r; 1%
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 145 bueixen en la subclasse més moderna, les astbrides. L'especificitat dels alcaloides s'ha demostrat tan elevada en alguns casos que alguns autors han proposat utilitzar-10s com a marcadors filogenbtics, no perb sense polbmiques, ja que algunes substhncies han aparegut repetides algunes vegades al llarg de l'evolució, fins i tot per diferents rutes bioquímiques (veure revisió a Waterman & Gray, 1987). Cronquist (1977) utilitza 17an21isi de la distribució actual de les defenses per comprendre'n l'evolució. Els alcaloides d'isoquinolei'na pertanyents a les magnblides, segons l'autor, haurien deixat lloc als tanins en les hamamklides, rbsides i dil.lbnides, i aquests alhora haurien estat substitui'ts pels compostos iridoides, explotats per les astbrides de manera més efectiva. Els alcaloides més moderns, pertanyents a les astbrides, comparteixen característiques funcionals metabdicament més eficaces que els altres grups d'alcaloides. Compten, per exemple, amb baixes taxes piXoml ISCI. ASTERIDESI Alcaloides de quinolisidina Alcaloides de pirrolisidina, piperidina, SCI. CARIOF/L.LID$ Alcaloides d'isoquinolei'na Figura 1. Tendbncies generals en la distribució de tanins i dels diversos grups d'alcaloides en les dicotiledbnies (modificat a partir de Cronquist, 1988).
146 Orsis 12. 1997 Eva Castells; Josep Peñuelas de renovació (Baldwin et al., 1994) i amb estratbgies de síntesi no constitutiva, com la síntesi indu'ible per l'atac d'herbívors i patbgens (Baldwin & Ohnmeiss, 1994; Frischnecht et al., 1987; Ohnmeiss & Baldwin, 1994; Van Dam et al., 1993; Zangerl et al., 1997) o la síntesi de protoxines activables enzimhticament en ser consumides pels herbívors (Hartmann, 1996). Patrons biogeogrhfics, ecolbgics i individuals en la distribució dels alcaloides La distribució de les plantes alcalbidiques a l'espai tampoc no és homogbnia. Existeixen distribucions segons patrons biogeogrhfics, ecolbgics o a nivell d'individu. Les possibles relacions ecogeogrhfiques entre els alcaloides d'origen vegetal i la localització de les plantes portadores d'aquests alcaloides va ser estudiada per McNair, sense que hi trobés cap correlació destacable (McNair, 1935). Mes tard, Levin va rescatar les dades d'un estudi de més de 6000 espbcies recol.lectades per tot el món a les quals se'ls havia realitzat un test qualitatiu de predncia o absbncia d'alcaloides (Levin, 1976), i va detectar una correlació negativa entre la latitud de la flora i el percentatge de plantes alcalbidiques. Aixi doncs, es va trobar que les flores tropicals tenien gairebé el doble d'espbcies alcalbidiques que les flores temperades. Kenya, amb una latitud mitjana vora zero graus, per exemple, contenia un 40% d'espbcies portadores d'alcaloides, mentre que als Estats Units només n'hi havia un 13.7%. Levin també va trobar que les flores de les illes estudiades (Nova Guinea, Puerto Rico, Australia o Nova Zelanda) presentaven una deficibncia de plantes alcalbidiques respecte a les esperades per la seva latitud. Moody (1978) va realitzar un model alternatiu i millorat on relacionava el percentatge d'espbcies amb alcaloides respecte a la seva posició latitudinal fa 35 milions d'anys, per tal de tenir en compte els grans moviments soferts per les plaques geotectbniques. Posteriorment, la distribució geogrhfica dels alcaloides ha estat encara molt més documentada. Krischic & Denno (1983) van descriure concentracions més elevades de defenses químiques i una diversitat més gran en plantes tropicals que en plantes de clima temperat. Coley & Aide (1991), en una revisió de la relació entre taxes d'herbivorisme i defenses químiques en zones temperades versus zones tropicals van realitzar les observacions següents: (1) que les plantes alcalbidiques constitueixen una proporció més gran en els trbpics, i que els alcaloides d'espbcies tropicals són més tbxics i es troben en concentracions més elevades, (2) que els fenols simples no difereixen entre els diferents tipus de boscos, perb que els tanins condensats són més elevats en espbcies tropicals respecte a espbcies de clima temperat. (3) que la fibra és més elevada en els trbpics, i (4) que la quantitat de fulla danyada pels insectes és significativament més alta en els trbpics que en els boscos temperats. Aixi doncs, les defenses qualitatives i quantitatives en sistemes terrestres són més pronunciades en els trbpics, on la taxa d'herbivorisme també és més intensa. Les plantes alcalbidiques també mostren patrons ecolbgics. Levin (1976) va trobar que un 33% de les herbhcies anuals recollides a 1'Ambrica del Nord
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 147 contenien alcaloides, mentre que en la resta de plantes només hi havia un 20% d'espbcies alcalbidiques, la qual cosa mostrava una correlació entre la presbncia d'alcaloides i la longevitat de les plantes. La presbncia dels alcaloides resulta més freqüent en plantes herbacies de vida curta, relacionades amb estadis inicials de la successió que en plantes plurianuals. Dins una mateixa esp2cie també existeixen grans diferbncies en les concentracions dels alcaloides. En Nicotiana tabacum, per exemple, oscilen de 2.11 a 8.14% del pes sec (Zangerl & Bazzaz, 1992) i, com en la majoria de plantes alcalbidiques, presenten patrons de concentracions associats als brgans de la planta. Zangerl & Bazzaz (1992) van fer un recull de les concentracions d'alcaloides en diferents espbcies que va reflectir la major presbncia d'alcaloides en llavors, fruits i fulles joves, i una menor quantitat en arrels o tiges. Lupinus polyphyllus conté, per exemple, 100 vegades més alcaloides en llavors i fruits que en la resta d'brgans (100 nmolkg respecte a 2-8 nmolkg). D'altra banda, existeixen fluctuacions diiries en alcaloides d'isoquinolei'na, com la conii'na i la conicei'na de Conium maculatum, i la morfina, la codei'na i la tebaiha de Papaver somniferum (Robinson, 1974) i també en diversos alcaloides quinolisidínics (Wink, 1983; Wink, 1987; Wink & Witte, 1984). També s'han detectat variacions associades als períodes reproductius de la planta o en les seves etapes de desenvolupament (Bernáth, 1986; Frischnecht et al., 1987; Robinson, 1974; Wink, 1983). Finalment, a part de la seva posició biogeogrifica, les característiques ecolbgiques, l'estadi de desenvolupament, l'bpoca de l'any i els teixits de la planta analitzats, els alcaloides mostren grans variacions intraespecifiques en les seves concentracions. El perquk de la diversitat química: revisi6 de les hipbtesis de defensa Com i per qub s'ha originat la gran diversitat química existent en alcaloides? Quins factors han determinat la distribució de les plantes alcalbidiques en la biosfera? Per qub els alcaloides es troben preferentment en plantes efímeres i es localitzen en uns brgans determinats de la planta? Com determinen els nutrients presents al medi la síntesi de defenses, i en particular d'alcaloides? Per respondre a aquestes i altres qüestions lligades a les grans diferkncies intraespecífiques i interespecífiques en la quantitat i el tipus de defensa en vegetals, s'han elaborat diverses hipbtesis que intenten explicar els factors i les forces selectives que han determinat aquestes variacions (Coley, 1988; Coley et al., 1985; Ehrlich & Raven, 1964; Estiarte & Peñuelas, 1997; Feeny, 1976; Grime, 1977; Hems & Mattson, 1992; Janzen, 1974; Loomis, 1932; McKey, 1974; Rhoades & Cates, 1976; Zangerl & Bazzaz, 1992). En la taula 2 resumim les principals característiques de les cinc hipbtesis més influents: Resource Availability Hypothesis (RA), Plant Aparency Hypothesis (PA), Optima1 Defense Hypothesis (OD), Coevolutionary Theories (CT) i SourceISink Balance Hypothesis (SSB). La difergncia essencial entre elles rau en la naturalesa de la variable que ha actuat com a factor de selecció sobre les defenses. RA i PA donen més pes a factors intrínsecs de la planta, com són el creixement en la primera hipbtesi i la longevitat en la
Taula 2. Característiques principals de les teories de defensa. Teories Resource Availability Plant Aparency Optima1 Defense Explica ... la distribució interespecífica del la distribució interespecífica del la distribució intraespecífica de la tipus i la quantitat de defensa tipus de defensa quantitat de defenses en la planta Es basa en.. . la infiubncia dels recursos la influbncia de cd'aparen~an de la vaua de les parts que cal protegir disponibles sobre l'evolució la planta sobre l'evolució de i la probabilitat d'atac dels de les defenses les defenses herbívors Nivell jerhquic d'influbncia espbcie esp&cie organisme Factors selectius per a la taxa de creixement de predictibilitat o longevitat de taxes diferencials d'herbivorisme les defenses la planta (factor intrínsec) la planta (factor intrínsec) sobre les diverses parts de la planta (factor extrínsec) Direcció de la resposta en plantes amb taxes altes en plantes impredictibles en les parts de la planta menys al factor de selecció. de creixement o d'estadis inicials de valuoses i amb menys probabilitat Menor inversió en defensa.. . la successi6 d'atac Influbncia dels recursos si no no Influbncia d'herbivorisme les taxes d'herbivorisme indirectament, directament sobre directament + defenses es consideren constants l'estratbgia de la planta (r, K) Defenses + herbivorisme no no no Relació amb la successió si si no Explica la generació parcialment; només explica Parcialment; només explica no de diversitat química de la generació dels grans tipus la generació dels grans tipus les defenses? de defenses (quantitatives de defenses (quantitatives i qualitatives) i qualitatives) Bibliografia Coley et al., 1985 Feeny, 1976 McKey, 1974 Coley, 1988 Rhoades & Cates, 1979 Rhoades, 1979 Zangerl & Bazzaz, 1992
Taula 2. Característiques principals de les teories de defensa (continuació). Teories Coevolutionarv Theorv SourceISink Balance Explica ... - l'evolució intraespecífica del tipus les variacions quantitatives de les defenses i la quantitat de defensa a nivell fenotipic Influbncia d'herbivorisme directament + defenses " Es basa en ... la influkncia directa dels herbívors la influbncia dels recursos sobre ,E sobre les defenses de la planta l'assignació a defenses constitutives 1 8 Nivell jerirquic d'influkncia espbcie individu 3' 5 indirectament, els herbívors poden afectar parts font o embornal fent variar la demanda de recursos Factors selectius per a les defenses taxes d'herbivorisme que sofreix relació entre el subministrament i la demanda de la planta (factor extrínsec) recursos presents al medi (factor extrínsec) Direcció de la resposta al factor de en plantes poc sotmeses en plantes amb taxes altes de selecció. Menor inversió en defensa ... a la pressió de l'herbivorisme creixement (demanda de recursos) Influbncia dels recursos sí no Defenses + herbivorisme sí no I 9 E, CD F 2 B Relació amb la successió no no ! Explica la generació de diversitat si; evolució constant i recíproca de no química de les defenses? les defenses vegetals i de les adaptacions dels herbívors per evitar-les Bibliografia Ehrlich et al., 1964 Hattmann, 1996 Estiarte & Peñuelas, 1997 Bryant et al., 1983 Hems & Mattson, 1992
156 Orsis 12. 1997 Eva Castells; Josep Peñuelas permet deduir, en l'actual biosfera, on es troben les comunitats o els fragments de comunitats que es van integrar fa més temps. L'increment d'eficicia funcional dels compostos defensius al llarg de la filogB nia, com es posa de manifest en la distribució preferent de defenses en les parts més valuoses de la planta o en l'aparició de la síntesi indu'ible o de protoxines que permet un gran estalvi energbtic quan la planta no és atacada, també dóna suport a la importhncia que ha tingut l'herbivorisme. Les distribucions espacials dels alcaloides a més petita escala, a nivell ecolbgic i individual, tindran també origen en l'efecte dels fitbfags, perd exercit a diferents nivells de concreció (d'ecosistema i d' organisme). La interpretació de la distribució de les defenses en l'espai i en el temps només podri fer-se, per tant, dins el marc d'una teoria que consideri la pressió de l'herbivorisme com un factor variable, tal com s'observa en la biosfera. Aquesta és precisament una limitació de la RA, potser la hipbtesi interespecífica de defensa més acceptada, ja que considera l'herbivorisme com un factor constant i per tant es converteix en una hipbtesi poc viable a l'hora d'explicar els patrons biogeogrifics de les defenses. La distribució espacial tindria més cabuda en les teories coevolutives (Hengeveld, 1992). En definitiva, la disponibilitat de recursos per a la planta suposa una restricció en la síntesi de determinades defenses, perb cal atribuir a l'herbivorisme la forqa selectiva origen de la diversitat estructural i funcional actual. Cada una de les hipbtesis presentades anterioment contribueixen a explicar diferents aspectes i fases en la interacció entre els recursos i la planta, i la planta i l'animal, i per tant totes tenen mancances a l'hora d'interpretar globalment la presbncia actual de defenses vegetals (taula 2). La PA, la OD i la CT no tenen en compte les possibles restriccions evolutives del medi abibtic, de la disponibilitat de recursos. La RA i la PA no consideren l'herbivorisme com un factor de selecció variable. La RA, la PA, i la OD no inclouen els efectes de les defenses sobre els herbivors, o sigui els efectes recíprocs entre la defensa i el fitbfag, i només les CT poden explicar completament l'alta diversitat molecular. Finalment, la SSB incideix sobre les variacions fenotípiques de les defenses en funció dels recursos i de la seva demanda. És necessari, per tant, l'elaboració d'una teoria que integri els efectes dels recursos de qub ha disposat la planta al llarg de la seva evolució, la incidkncia dels herbivors en una pressió selectiva variable i els efectes dels recursos sobre l'expressió fenotípica de les defenses per tal d'explicar els tipus i les concentracions dels metabblits secundaris en una planta. La teoria integradora que proposem en aquest article recull els principals aspectes de les hipbtesis precedents per englobar-10s en una de sola. Per aquesta teoria global de defensa, la quantitat i el tipus de defensa de qualsevol planta estaria condicionada, en primer lloc, pels constrenyiments en la disponibilitat de recursos a qub l'espbcie ha estat sotmesa al llarg de l'evolució, la qual cosa determinaria l'espai de possibilitat o l'espai on podrien donar-se determinades defenses si només fossin restringides pels recursos disponibles en l'ambient. Per exemple, tal com apunta la Resource Availability, les plantes adaptades a altes concentracions de nutrients al sbl tindrien altes taxes de creixement i es decantarien per les defen-
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 157 ses basades en nitrogen. Aquest constrenyiment dels recursos seria una selecció <<passiva>> determinada per l'optirnització del creixement i la defensa. L'espai possible de defenses d'una planta estaria posterioment redult a pocs compostos defensius resultat d'un interacció entre les plantes i els herbívors. Aquest nou espai, l'espai potencial, seria resultat d'un procés ccactiuw d'evolució i seria constantment modificat per les relacions reciproques entre la planta i el fitbfag, com s'exposa en les teories coevolutives. Finalment, les defenses d'una planta estarien confinades a un espai real resultat d'una expressió influenciada pels factors mediambientals immediats, tal com explica la SSB (figura 3). Aquest espai determinaria les concentracions dels compostos de defensa, corresponents a les mesures quantitatives reals preses al camp. L'interessant d'elaborar una sola teoria que inclogui altres hipbtesis que han tingut un suport experimental no és només la seva capacitat explicativa més gran, sinó també la informació suplementkia que ens dóna la interrelació que s'estableix entre els diferents aspectes comentats per aquestes hipbtesis menors. Per explicar la preskncia de la quantitat i del tipus de defensa en una planta deterrni- TEORIA GLOBAL DE DEFENSA DEFENSES NO POSIBLES / \ Recursos immediats disponibles (Hipotesi SourceISink Balance) Constricció evolutiva dels recursos (Hipotesi Reource Availability) Coevolució de les plantes i dels fitofags (Teories coevolutives) Figura 3. Esquema dels diferents nivells i factors que determinen el tipus i la quantitat de defenses en els vegetals.
158 Orsis 12, 1997 Eva Castells; Josep Peñuelas nada ser2 necessari considerar tots els aspectes en conjunt i tenir en compte que cada un dels espais definits estari influenciat per l'espai superior. Així doncs, la plasticitat (variabilitat intraespecífica) en l'expressió de la defensa estarh modulada per la histbria conjunta de la planta amb els herbívors, la qual estari emmarcada en els contrenyiments establerts pels recursos de qub ha disposat. Per exemple, la variabilitat en les defenses d'una espbcie que ha evolucionat a altes i constants concentracions de nutrients seri diferent a la variabilitat d'una espbcie adaptada a fortes fluctuacions de nutrients. Aquesta característica d'una influbncia ((en vertical>> seria un aspecte que les hipbtesis de defensa per separat no haurien tingut en compte, i es convertiria en la caracteristica més interessant de la teoria global de defensa. En resum, sembla que cal avangar vers una teoria general i globalitzadora en qub la disponibilitat de recursos esdevindria el marc de referbcia on la biosíntesi de determinats compostos químics seria possible, per6 la for~a selectiva que hauria portat a la generació de variabilitat interespecífica i intraespecífica en la defensa química seria deguda a la pressió selectiva que haurien exercit els herbívors sobre les plantes al llarg del temps. Els recursos immediats disponibles per una planta condicionarien l'expressió final de la defensa. Agraiments Aquest treball ha estat finan~at amb les ajudes de CICYT AMB94-0199 i CIRIT. Bibliografia Baldwin, I.T.; Karb, M.J. 1995. Plasticity in allocation of nicotine to reproductive parts in Nicotiana attenuata. J. Chem. Ecol. 21: 897-909. Baldwin, I.T.; Karb, M.J.; Ohnmeiss, T.E. 1994. Allocation of 15N from nitrate to nicotine: production and turnover of a damage-induced mobile defense. Ecology. 75: 1703-1713. Baldwin, I.T.; Ohnmeiss, T.E. 1994. Coordination of photosynthetic and alkaloidal responses to damage in uninducible and inducible Nicotiana sylvestris. Ecology. 75: 1003-1014. Bernáth, J. 1986. Production ecology of secondary plant products. In: Craker, L.E.; Simon, J.E. (ed.). Herbs, spices and medicinal plants. Oryx Press. p. 185-234. Bryant, J.P.; Chapin, F.S.I.; Klein, D.R. 1983. Carbonínutrient balance of boreal plants in relation to vertebrate herbivory. Oikos. 40: 357-368. Cates, R.G.; Orians, G.G. 1975. Successional status and the palability of plants to generalized herbivores. Ecology. 56: 410-418. Coley, P.D. 1988. Effects of plant growth rate and leaf lifetime on the amount and type of antiherbivore defense. Oecologia. 74: 531-536. Coley, P.D.; Aide, T.M. 1991. A comparision of herbivory and plant defenses in temperate and tropical broad-leaves forests. In: Price, P.W.; Lewinsohn, T.M.; Femandes, G.W. Benson, W.W. (ed.). Plant-animal interactions: evolutionary ecology in tropical and temperate regions. Wiley. Nova York. p. 25-49.
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 159 Coley, P.D.; Bryant, J.P.; Chapin, F.S.I. 1985. Resource availability and plant antiherbivore defense. Science. 230: 895-899. Cronquist, A. 1977. On the taxonomic significance of secondary metabolites in angiosperms. Pl. Syst. Evol. Suppl. 1: 179-189. - 1988. Secondary metabolites. Anonymous(ed.). The evolution and classification of flowering plants. The New York Botanical Garden. p. 240-246. Dam, N.M. van; Meijden, E. van der; Verpoorte, R. 1993. Induced responses in three alkaloid-containing plant species. Oecologia. 95: 425-430. Dam, N.M. van; Witte, L.; Theuring, C.; Hartmann, T. 1995. Distribution, biosythesis and turnover of pyrrolizidine aikaloids in Cynoglossum officinale. Phytochem. 39: 287-292. Dreyer, D.L.; Jones, K.C.; Molyneux, R.J. 1985. Feeding deterrency of some Pyrrolizidine, Indolizidine, and Quinolizidine Alkaloids towards pea aphid (Acyrthosiphom pis~m) and evidence for phloem transport of Indolizidine alkaloid swainsonine. J. Chem. Ecol. 11: 1045-1051. Ehrlich, P.R.; Raven, P.H. 1964. Butterflies and plants: a study in coevolution. Evolution. 18: 586-608. Estiarte, M.; Peñuelas, J. 1997. Phenotypical plasticity in storage and defense functions. An essay on carbon excess. Funct. Ecol. Sotnz2s. Feeny, P.P. 1976. Plant aparency and chemical defense. Rec. Adv. Phytochem. 10: 1-40. Friend, J.; Threlfall, D.R. 1976. Biochemical aspects of plant-parasite relationships. Academic Press. Londres. Frischnecht, P.M.; Battig, M.; Baumann, T.W. 1987. Effect of drought and wonding stress on indol alkaloid formation in Catharanthus roseus. Phytochem. 26: 707-710. Futuyma, D.J. 1976. Food plant specialization and environmental predictability in Lepidoptera. Am. Nat. 110: 285-292. Futuyma, DJ.; Keese, A.M. 1992. Evolution and coevolution of plants and phytophagous arthropods. In: Rosenthal, G.A.; Berenbaum, M.R. (ed.). Herbivores. Their interaction with secondary plant metabolites. Academic Press, Inc. San Diego, California. p. 440-475. Gershenzon, J. 1984. Changes in the levels of plant secondary metabolites under water and nutrient stress. Rec. Adv. Phytochem. 18: 273-320. Grime, J.P. 1977. Evidence for the existence of three primary stategies in plants and its relevance to ecological and evolutionary theory. Am. Nat. 11 1: 1169-1 194. Hagerman, A.E.; Butler, L.G. 1991. Tannins and lignins. In: Rosenthal, G.A.; Berenbaum, M.R. (ed.). Herbivores: their interactions with secondary plant metabolites. Academy Press, Inc. p. 389-429. Hartmann, T. 1991. Alkaloids. In: G.A. Rosenthal and M.R. Berenbaum (ed.) Herbivores: their interaction with secondary plant metabolites. Academy Press, Inc. p. 79-121. - 1996. Diversity and variability of plant secondary metabolism: a mechanistic view. Entomologia Experimentalis et Applicata. 80: 177-1 88. Haslam, E. 1986. Secondary metabolism - facts and fiction. Nat. Prod. Rep. 3: 217-249. Hengeveld, R. 1992. Geographical trends in biological traits. In: Barnes, R.S.K.; Birks, H.J.B.; Connor, E.F.; Paine, R.T. (ed.). Dynamic biogeography. Cambridge University Press. Cambridge. p. 103-1 15. Hems, D.A.; Mattson, W.J. 1992. The dillema of plants: to grow or defend. Q. Rev. Biol. 67: 283-335.
160 Orsis 12, 1997 Eva Castells; Josep Peñuelas Horsfall, J.G.; Cowling, E.B. 1980. How plants defend themselves. Anonymous (ed.). Plant disease. Academic Press. Londres. Janzen, D.H. 1974. Tropical blackwater rivers, animals and mast fruiting by tht Dipterocarpaceae. Biotropica. 6: 69-103. Krischik, V.A.; Denno, R.F. 1983. In: Denno, R.F.; McClure, M.S. (ed.). Variable plants and herbivores in natural managed systems. Acadernic Press. Nova York. p. 463-512. Langenheim, J.H. 1994. Higher plant terpenoids: a phytocentric overview of their ecological roles. J. Chem. Ecol. 20: 1223-1279. Levin, D.A. 1976. Alkaloid-bearing plants: an ecogeographic perspective. Am. Nat. 110: 261-284. Levinson, H.Z. 1976. The defensive role of alkaloids in insects and plants. Experientia. 32: 408-41 1. Loomis, W.E. 1932. Growth-differentiation balance vs. carbohydrate-nitrogen ratio. Proc. Am. Soc. Hortic. Sci. 29: 240-245. Lovett, J.V.; Ryuntyu, M.Y.; Liu, D.L. 1989. Allelopathy, chemical communication, and plant defense. J. Chem. Ecol. 15: 1193-1202. Margalef, R. 1991. Ecologia. Omega. Barcelona. McKey, D. 1974. Adaptative patterns in alkaloid physiology. Am. Nat. 108: 305-319. McNair, J.B. 1935. The taxonomic and climatic distribution of alkaloids. J. Torrey Bot. Club. 62: 219-226. Menken, S.B.J. 1996. Pattern and process in the evolution of insect-plant associatons: Yponorne~lta as an example. Entomologia Experimentalis et Applicata. 80: 297-305. Mitter, C.; Farrell, B.; Futuyma, D.J. 1991. Phylogenetic studies of insect-plant interactions: insights into the genesis of diversity. TREE. 6: 290-293. Mole, S.; Joern, A. 1994. Feeding behavior of Graminivorous grasshoppers in response to host-plant extracts, alkaloids, and tannins. J. Chem. Ecol. 20: 3097-3109. Moody, S. 1978. Latitude, continental drift, and the percentage of alkaloid-bearing plants in floras. Am. Nat. 112: 965-968. Ohnmeiss, T.E.; Baldwin, I.T. 1994. The allometry of nitrogen allocation to growth and an inducible defense under nitrogen-limited stress. Ecology. 75: 995-1002. Pasteels, J.M.; Dobler, S.; Rowell-Rahier, M.; Ehmke, A.; Hartmann, T. 1995. Distribution of autogenous and host-derived chemical defenses in Oreina leaf beetles (Coleoptera: Chrysomelidae). J. Chem. Ecol. 21: 1163-1 179. Rhoades, D.F. 1979. Evolution of plant chemical defense against herbivores. In: Rosenthal, G.A.; Janzen, D.H. (ed.). Herbivores: their interactions with secondary plant metabolites. Academic Press, Nova York, p. 4-54. Rhoades, D.F.; Cates, R.G. 1976. Toward a general theory of plant antiherbivore chemistry. Rec. Adv. Phytochem. 10: 168-213. Robinson, T. 1974. Metabolism and function of alkaloids in plants. Science. 184: 430-435. Sastry, S.D.; Waller, G.R. 1971. Identification of delsoline from Delphiniurn ajacis. Phytochemistry. 10: 1961-1962. Schaffner, U.; Boevé, J.L.; Gfeller, H.; Schlunegger, U.P. 1994. Sequestration of Veratum alkaloids by specialist Rhadinoceraea nodicornis konow (Hymenoptera, Tenthredinidae) and its ecoethological implications. J. Chem. Ecol. 20: 3233-3250. Southon, I.W.; Buckingham, J. 1989. Dictionary of Alkaloids. Chapman and Hall. Londres.
Vers una teoria global de defensa química en plantes Orsis 12, 1997 161 Swain, T. 1977. Secondary compounds as protective agents. Ann. Rev. Plant Physiol. 28: 479-501. Takabayashi, J.; Dicke, M.; Posthumus, M.A. 1994. Volatile herbivore-induced terpenoids in plant-mite interactions: varition caused by biotic and abiotic factors. J. Chem. Ecol. 20: 1329-1353. Thompson, J.N. 1994. The coevolutionary process. University of Chicago Press. Chicago. Vrieling, K.; Jong, T.J. de; Klinkhamer, P.G.L.; Meijden, E. van der; Veen-van Wijk, C.A.M. van der. 1996. Testing trades-offs among growth, regrowth and anti-herbivore defences in Senecio jacobaea. Entomologia Experimentalis et Applicata. 80: 189-192. Waller, G.R.; Burstrom, H. 1969. Diterpenoid alkaloids as plant growth inhibitors. Nature. 222: 576-578. Waterman, P.G.; Gray, A.I. 1987. Chemical Systematics. Natural product reports. 4: 175-203. Waterman, P.G.; Mole, S. 1994. Analysis of phenolic plant metabolites. Blackwell Scientific Publications. Orford. Wink, M. 1983. Inhibition of seed germination by quinolizidine alkaloids. Planta. 158: 365-368. - 1987. Quinolizidine Alkaloids: biochernistry, metabolism, and function in plants and cell suspension cultures. Planta Medica. 509-5 14. Wink, M.; Witte, L. 1984. Turnover and transport of quinolizidine alkaloids. Dii~rnal fluctuations of lupanine in the phloem sap, leaves, and fruits of Lupinus albus L. Planta Medica. 161: 5 19-524. - 1985. Quinolizidine Alkaloids in Petteria Rarnentacea and the infesting aphids, Aphis cytisorum. Phytochemistry. 24: 2567-2568. Wood, R.K. 1967. Physiological plant pathology. Blackwell. Oxford. Wood, R.K.; Ballio, A.; Graniti, A. 1972. Phytotoxins in plant diseases. Academic Press. Londres. Zangerl, A.R.; Arntz, A.M.; Berenbaum, M.R. 1997. Physiological price of an induced defense: photosynthesis, respiration, biosynthesis, and growth. Oecologia. 109: 433-441. Zangerl, A.R.; Bazzaz, F.A. 1992. Theory and pattem in plant defense allocation. In: Fritz, R.S.; Simms, E.L. (ed.). Plant resistance to herbivores and pathogens. Ecology, evolution and genetics. The University Chicago Press. Chicago, EUA, p. 363-391.