scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

El gènere Hypnum a l'Espanya peninsular

Ruiz, Elena; Brugues Domenech, Montserrat

Abstract

Després de revisar el material d'herbari del gènere Hypnum hem pogut comprovar que a l'Espanya peninsular han estat trobades nou espècies d'aquest gènere. Hypnum cupressiforme Hedw. és l'espècie més abundant en nombre de mostres, la trobem repartida en cinc varietats: var. cupressiforme, var.filiforme Brid., var. lacunosum Brid., var. resupinatum (Tayl.) Schimp. i var. subjulaceum Mol. Les tres primeres tenen una Amplia distribució a tota la Península, la var. resupinatum queda restringida a les comunitats cintabra i asturiana, mentre que la var. subjulaceum només ha estat trobada al Prepirineu. Exclusives de zones pirenaiques i prepirenaiques són H. lindbergii Mitt., H. callichroum Brid., H. recurvatum (Lindb. et Arn.) Kindb. i H. revolutum (Mitt.) Lindb. Respecte a H. pallescens (Hedw.) P. Beauv. només tenim constància d'una mostra de Los Ancares de León. Les restants, H. andoi A.J.E. Smith, H. jutlandicum Holmen et Warncke i H. vaucheri Lesq. estan ben representades a tota la meitat septentrional de la Peninsula. S'ha confeccionat una clau per a la determinació d'aquestes espècies i les seves varietats. H. hamulosum B., S. & G. i H. imponens Hedw., tot i que han quedat eliminades del checklist d'Espanya, apareixen a la clau perquè estan citades als Pirineus francesos i considerem molt probable que puguin ésser trobades en un futur al nostre territori.

Full text

Orsis 12, 1997 15-25 El ghnere Hypnum a 1'Espanya peninsular Elena Ruiz Montserrat Brugués Universitat Autbnoma de Barcelona. Botinica. Facultat de Cikncies. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Manuscrit rebut el febrer de 1997 Resum Després de revisar el material d'herbari del gknere Hypnum hem pogut comprovar que a 1'Espanya peninsular han estat trobades nou espkcies d'aquest gknere. Hypnum cupressiforme Hedw. és l'espkcie més abundant en nombre de mostres, la trobem repartida en cinc varietats: var. cupressiforme, var.filiforme Brid., var. lacunosum Brid., var. res~tpinatum (Tayl.) Schimp. i var. subjulace~tm Mol. Les tres primeres tenen una Amplia distribució a tota la Península, la var. resupinatum queda restringida a les comunitats cintabra i asturiana, mentre que la var. subjulaceum només ha estat trobada al Prepirineu. Exclusives de zones pirenaiques i prepirenaiques són H. lindbergii Mitt., H. callichroum Brid., H. recurvatum (Lindb. et Arn.) Kindb. i H. revolutum (Mitt.) Lindb. Respecte a H. pallescens (Hedw.) P. Beauv. només tenim constancia d'una mostra de Los Ancares de León. Les restants, H. andoi A.J.E. Smith, H. jutlandicum Holmen et Warncke i H. vaucheri Lesq. estan ben representades a tota la meitat septentrional de la Peninsula. S'ha confeccionat una clau per a la determinació d'aquestes espbcies i les seves varietats. H. hamulosum B., S. & G. i H. imponens Hedw., tot i que han quedat eliminades del checklist dlEspanya, apareixen a la clau perquk estan citades als Pirineus francesos i considerem molt probablL que puguin ésser trobades en un futur al nostre territori. Paraules clau: bribfits, Espanya, Hypnum, molses, península Ibkrica. Abstract. The Genus Hypnum in the Peninsular Spain A revision of genus Hypn~tm from Spanish herbaria, recognizes nine species found in the Peninsular Spain. The highest number of sarnples belongs to Hypnum cupressiforme Hedw., which is distributed in five varieties: var. cupressiforme, var. filiforme Brid., var. lacunosum Brid., var. resupinat~tm (Tayl.) Schimp. and var. subjulaceum Mol. H. cupressiforme var. res~tpinatum has only been found in the North; var. subj~tlaceum is only reported from Pre-Pyrenees; the rest oi the varieties are widely spread all over the Peninsula. H. lindbergii Mitt., H. callichroum Brid., H. recurvatum (Lindb. et Arn.) Kindb. and H. revolutu~n (Mitt.) Lindb. are restricted to the Pyrenees. In relation to H. pallescens (Hedw.) P. Beauv., there is only one record from the Ancares de Leon. H. andoi A.J.E. Smith, H. jutlandicum Holmen et Warncke and H. vauckeri Lesq. are well represented in the Northern half of the Peninsula. An identification key with all these taxa is provided. Although H. kam~tlosum B., S. & G. and H. imponens Hedw. have been removed from the Spanish checklist, they 16 Orsis 12, 1997 Elena Ruiz; Montserrat Brugues appear in the key because of are reported from the French Pyrenees and it is probable that we will find them in Spain in the future. Key words: Bryophyta, Hypnum, Iberian Peninsula, Musci, Spain. Introducció El gknere Hypnum presenta un nombre important d'espkcies repartides per tot el món. Després de l'estudi d'aproximadament 1200 mostres de diferents espbcies d'aquest gknere incloses, sobretot, als herbaris BCB i Muñoz, hem pogut comprovar que n'hi ha nou que es troben a 1'Espanya peninsular. La revisió de les mostres s'ha efectuat seguint bhsicament els criteris d' Ando (1972, 1973, 1976, 1986, 1987, 1989, 1990, 1992 i 1993), encara que altres autors, com Nyholm (1965), Smith (1995), Allen (1996), també han estat consultats. Alguns errors es produi'ren quan Hypnum Hedw. cupressiforme var. filiforme Brid., H. mamillatum (Brid.) Loeske i H. andoi A.J.E. Smith es van considerar sinbnims. Ando (1987) diferencia clarament H. cupressiforme var. filiforme i H. mamillatum com a dues espkcies independents (1987), perb s'ha d'assenyalar que el nom H. mamillatum queda invalidat i és substitu'it pel d'H. andoi A.J.E. Smith (Soderstrom et al., 1992). D'altra banda, amb anterioritat a l'aparició de la monografia d7Ando, s'utilitzava Doignon (1950) per a la classificació de les varietats d'H. cupressiforme. Ando (1985) considera tres d'aquestes varietats com a esphcies independents (H. ericetorum (B.S.G.) Loeske, H. mamillatum (Brid.) Loeske i H. imponens Hedw.) i descriu nou varietats, sis de les quals estan a Europa i cinc concretament a la nostra zona: var. cupressiforme, var. lacunosum, var. filijorme, var. resupinatum i var. subjulaceum. De la revisió efectuada es deriven els següents canvis al checklist d'Espanya (Casas, 1991): consideració d'Hypnum cupressiforme var. brevisetum Schimp. com a sinbnim d'H. cupressiforme Hedw. var. cupressiforme, reducció de les varietats imbricatum i tectorum d'Hypnum cupressiforme a les formes imbricatum i tectorum d'Hypnum cupressiforme var. lacunosum Brid. i la supressió de les espkcies Hypnum hamulosum. B., S. & G. i H. imponens. Hedw., encara que no es descarta que en un futur tomin a formar part del checklist, ja que han estat trobades als Pirineus francesos, en zones molt prbximes a Catalunya. El gknere Hypnum, considerat cosmopolita, estl repartit per tota la península Ibkrica, tot i que el nombre d'espkcies és superior a la seva meitat nord. Es troba a llocs boscosos, sobre troncs, base d'arbres i sobre roques ombrejades i també sobre roques descobertes a zones d'alta muntanya. Presenta una gran variabilitat i inclou plantes de petites a robustes, de color verd, grogós o marronós, sovint amb un aspecte brillant, procumbents tot i que algunes espkcies presenten caulidis ascendents i sovint estan regularment pinnades. La secció transversal del caulidi pot presentar cbl.lules epidbrmiques diferenciades en cbl.lules grans, hialines i de parets fines que formen la hialodermis (figura 1, b). Les cbl.lules de la lhina del fil.lidi són de linear rombo'idals a lineal flexuoses; a la base queda ben diferencia- Hypnum a 1'Espanya peninsular Orsis 12, 1997 17 da la zona alar, les cbl.lules que la formen tenen una gran importhcia taxonbmica, sobretot pel que fa referhcia al seu nombre i a la menor o major heterogeneltat que presentin. De vegades, la zona alar esta bombada, també dit excavada, i al microscopi presenta un aspecte molt particular (figura 3, g, n), és convenient per a I'observació d'aquests carhcters triar fil.lidis caulinars, ja que és a on queden més ben representats; el nervi és curt i doble o absent. Els pseudopafil.les (estructures que apareixen a la base de branques joves, figura 2, d, j) poden ser simples o ramificats i de filamentosos a foliosos, Únicament en el cas d'H. recuwatum es pot parlar de parafil.les (figura 1, k), ja que es troben al llarg de tot el caulidi. Els fil.lidis periquecials són de lanceolats a oblongolanceolats, plicats o llisos. Seta llarga i vermellosa. Chpsula d'ovoide a cilíndrica, recta o corbada. Opercle de mamil.lat o rostrat. Clau per a la determinació de les espkies del gbnere Hypnum 1 Caulidi envoltat per una capa de cbl.lules hialines, grans i de parets fines (hialodermis) ................................... 2 1 Caulidi sense hialodermis .............................. 4 2 Plantes de mida mitjana; fil.lidis curtament apiculats, no cargolats, caulidi marró-vermellós (figura 1, a-c) ............ H. lindbergii Mitt. Irregularment ramificat; a les zones alars dels fil.lidis s'observa un gran grup de cbl.lules hialines i inflades. Sbls humits, torbosos i roques. Pirineus i Prepirineus. Ficilment diferenciable d'H. callichroum per la seva mida més gran, els fi1,lidis curtament apiculats i el grup més nombrós de cbl.lules hialines que presenta. 2 Plantes petites; fil.lidis llarga i finament apiculats, cargolats; caulidiverdós .......................................... 3 3 Zones alars poc diferenciades, formades per un petit grup de cel.lules subquadrades on s'observa 1-2 cbl.lules inflades i hialines als angles (s'ha d'extreure el fil.lidi amb molta cura per evitar que quedin enganxades al caulidi) (fig. 1, f-g). H. hamulosum B., S. & G. Fil.lidis de falcats a circinats. Sobre roques i sbl calcari. Pirineus francesos. 3 Zones alars ben diferenciades, amb un grup de c&l.lules inflades i ...................... hialines (figura 1, d-e) H. callichroum Brid. Fil.lidis circinats. Sbls humits i ombrejats o roques; sobre substrat icid o lleugerament bisic. Pirineus. 4 Plantes en general petites; fil.lidis amb les zones alars mai excavades, formades per ci3l.lules de subquadrades a rectangulars bastant homogbnies, solament, en alguns casos, alguna més gran als angles .............................................. 5 Fil.lidis periquecials plicats; la seta gira cap a la dreta a la part bassal i cap a l'esquerra a la part superior. Orsis 12. 1997 Elena Ruiz; Montserrat Brugues Plantes de petites a grans; zones alars de poc a molt excavades, formades per cbl.lules bastant heterogbnies, especialment a la base ........................................... del fil.lidi 9 Fil.lidis periquecials no plicats (excepte H. imponens); la seta gira cap a la dreta en tota la seva longitud. Fil.lidis fortament dentats, especialment els rameals; opercle rostrat; creixent principalment sobre troncs, rarament a roques ..................... (figura 1, h-i) H. pallescens (Hedw.) P. Beauv. Autoica. Plantes petites. Fil.lidis caulinars 0.6- 1.1 x 0.4-0.6 mm, recorbats a la part baixa; pseudoparafil.les lanceolades. Solament es coneix dels Ancares de León. Fil.lidis poc dentats o subenters; opercle curtament apiculat; creixent principalment sobre roques o sbl .................... 6 Pseudoparafil.les abundants, filiformes, com a molt estretament lanceolats; fil.lidis amb 4-10 cbl.lules al marge de la zona alar (figura 1, j-m) .............. H. recurvatum (Lindb. et Arn.) Kindb. Autoica. Fil.lidis fortament falcato-secunds, cbl.lules de la lhina estretes ca 3 pm. Sobre roques calcaries dels Pirineus. El més característic d'aquesta espbcie és la presbncia de nombrosos pseudoparafil.les filamentosos (que alguns autors denominen parafil.les ja que es troben al llarg de tot el caulidi; únic cas dins el gbnere Hypnum). Els taxa prbxims, H. pallescens i H. revolutum var. dolomiticum, tenen els pseudoparafil.les lanceolats i amplament lanceolats respectivament. Pseudoparafil.les escassos, foliosos; fil.lidis amb 8-16(-20) ~21.1~- les al marge de la zona alar ............................. 7 Fil.lidis plicats, marge fortament revolut (figura 2, a-d) ....... H. revolutum (Mitt.) Lindb. var. revolutum Dioica. Plantes de color groc verdós a groc marronós, molt variables en la seva aparenGa general, des de petites a relativament robustes, normalment regularment pinnades amb les branques complanades. A la secció transversal del caulidi observem que les cb1,lules epidbrmiques presenten invaginacions. Roques calcaries dels Pirineus. Fil.lidis poc o gens plicats, marge pla o dbbilment recorbat a la partbasal ............................................ 8 Pseudoparafil.les semicirculars o ovatorectangulars; fil.lidis molt cbncaus, marge pla, zones alars molt desenvolupades, amples i formades per nombroses cbl.lules, de 10-16(-20) al marge; nervi curt perb ben visible, sovint doble (figura 2, g-i) .... H. vaucheri Lesq. Dioica. Plantes verdes o de color groc verdós, d'irregularment ramificades a regularment pinnades, branques de complanades a subjul8cies. A la secció transversal del caulidi observem que les cbl.lules epidbrmiques presenten invaginacions. Fil.lidis d'ovat a oblongolanceolats moltimbricats, sovint disposats de forma julicia, cbl.lules del mig de la lkrnina cur- Hypnlirn a 1'Espanya peninsular Orsis 12, 1997 19 Figura 1: a-c, H. lindbergii: a, fil.lidi caulinar; b, secció transversal del caulidi; c, angle basal d'un fi1,lidi caulinar. d-e, H. callichroum: d, fil.lidi caulinar; e, angle basal d'un fil.lidi caulinar. f-g, H. hamulosum: f, fil.lidis caulinars; g, angle basal d'un fil.lidi caulinar. h-i, H. pallescens: h, fi1,lidi caulinar; i, angle basal d'un fil.lidi caulinar. j-m, H. recuwatum: j, fi1,lidis caulinars; k, pseudoparafil.les; 1, angle basal d'un fil.lidi caulinar; m, ciipsules. 1 = 1 mm (m); 2 = 100 pm (b, c, e, g, i, k, 1); 3 = 1 mm (a, d, f, h, j). 20 Orsis 12, 1997 Elena Ruiz; Montserrat Brugués tes i amples de 30-50 x 4-5(-6) ym. Sbl i roques calchries. Freqüent a zones muntanyoses de la meitat nord de la Península. En cas de dubte entre H. vaucheri i algunes varietats d'H. cupressiforrne hem de tenir en conte que a H. vaucheri les zones alars no estan excavades i les ckl.lules que les formen són petites (ca 50 ym), molt homogbnies (només algunes angulars o bassals més grans). Els pseudopafil.les són escassos i foliacis, a H. cupressiforme són de subfiliformes a lanceolats i no difícils d'observar. 8 Pseudoparafil.les de lanceolats a ovats; fil.lidis no tan cbncaus, marge pla o recorbat a la base, zones alars no tan desenvolupades, menys amples i amb menys cbl.lules al marge (8-15); nervi menys marcat (figura 2, e-f) .... H. revolutum var. dolomiticum (Milde) Moenk Plantes petites. Sobre roques calciiries dels Pirineus. Alguns autors la consideren una espkcie independent (H. dolomiticum Milde) perb segons Ando (1973) és només una varietat, ja que comparteix importants carhcters amb H. revolutum. 9 Plantes petites; fil.lidis rameals de (0.8-)1-1.4 x 0.4-0.6(-0.8) rnm. 9 Plantes de mida mitjana a robusta; fil.lidis rameals més grans 10 Fil.lidis falciformes, fortament dentats; 7-10(-13) cb1,lules subquadrades al marge de la zona alar, les angulars són rectangulars, més grans i hialines; cbl.lules del mig de la lamina de (40-)50-60(-70) x 4-5(-6) pm (figura 3, a-d) ... H. andoi A.J.E. Smith Chpsula erecta, oblongocilindrica, prhcticament simbtrica, una mica contreta sota la boca, opercle rodonament mamil.lat. Els fil.lidis tenen l'aparen~a d'estar imbricats en dues fileres. Freqüent sobre roques silíciques i troncs del nord i centre peninsular. Quan presenta chpsules (amb opercles), no és possible la confusió amb cap varietat d'H. cupressiforme, ja que aquests últims tenen chpsules arquejades i asimktriques (excepte la var. resupinatum) i l'opercle rostrat. Quan la planta és est&- ril, es pot confondre amb formes petites d'H. cupressiforme var. cupressiforme o amb H. cupressiforme var. filiforme. S'ha de verificar la preskncia de tot el conjunt de característiques que apareixen a la clau per evitar errors. 10 Fil.lidis poc o gens falciformes, marge d'enter a feblement dentat, cbl.lules del marge de la zona alar més nombroses, cb1.lules angulars no tan heterogbnies; cbl.lules del mig de la lwna normalment més llargues i estretes ................................. 11 Fil.lidis sovint tots dirigits cap a la mateixa direcció (hombmals), enters i abruptament acuminats en un llarg apicle; 10-17(-20) cbl.lules al marge de la zona alar (figura 2, k-n) ............. H. cupressiforme var. resupinatum (Tayl.) Schimp. L'esporbfit és bastant freqüent; la chpsula és erecta o suberecta i l'opercle presenta un llarg bec (més de la meitat de la longitud de l'urna). Sobre troncs d'arbres. Espbcie de distribució ocehnica trobada a Astúries i a Canthbria. Hypnum a 1'Espanya peninsular Orsis 12, 1997 21 Figura 2: a-d, H. revolutum: a, fil.lidis caulinars; b, secció transversal del caulidi; c, angle basal d'un fi1,lidi caulinar; d, pseudoparafi1,le. e-f, H. revolutumvar. dolomiticum:e, fil.lidi caulinar; f, angle basal d'un fil.lidi caulinar. g-i, H. vaucheri: g, fil.lidis caulinars; h, angle basal d'un fi1,lidi caulinar; i, pseudoparafil.les. j H. imponens,pseudoparafil.les. k-n, H. c~tpressiformevar. resupinatum:k, fil.lidi caulinar; 1, fil.lidi rameal; m, angle basal d'un fil.lidi caulinar; n, c?ipsula. o-q, H. cupressiformevar.filiforme: o, fil.lidi caulinar; p, fil.lidi rameal; q, angle basal d'un fil.lidi caulinar. 1= 1 rnm (n); 2 = 100 pm (b, c, d, f, h, i, j, m, q); 3= lmm(a,e,g,k,l,o,p). 22 Orsis 12, 1997 Elena Ruiz; Montserrat Brugués 11 Fil.lidis amb disposició subjulicia, marge de subenter a feblement dentat, gradualment acuminats; 8-13(-17) c&l.lules al marge de la zona alar (figura 2, o-q) ....... H. cupressiforme var.filiforme Brid. Caulidi irregularment dividit i laxament ramificat (aspecte filamentós). Fil.lidis rectes o poc falciformes. Troncs, base d'arbres, sobre escorGa, roques verticals i parets. Freqüent en zones boscoses de tota la Peninsula. Es diferencia d'H. andoi perqub te els fil.lidis poc o gens dentats, les c&l.lules de la zona alar no son tan heterogbnies i té més cbl~lules al marge, d'altra banda, les cbl.lules del mig de la lamina són més llargues i estretes; (50-)60-80 x 3-4 ym. De la var. resupinatum difereix en qd presenta coloracions més clares i no és tan brillant, microscbpicament s'observa que les zones alars tenen menys cbl.lules al marge, en cas que presenti capsules veiem que aquestes estan una mica corbades i l'opercle si be és rostrat no té un bec llarg. 12 Plantes robustes; fil.lidis rameals de 1.5-2,5 x 0.5-0.7 mrn; caulidi i branques amb aspecte túmid i inflat (figura 3, o-q) ....... H. cupressiforme var. lacunosum Brid. Plantes grans de color verd grogós, marró, marró daurat, irregularment ramificades. Els fil.lidis estan imbricats i són d'ovats a oblongolanceolats, poc dentats i s'estrenyen abruptament en un curt acumen, les zones alars estan molt desenvolupades i tenen nombroses cbl.lules al marge, (10-)IS-20(-25). Sbl i roques tant calcaries com silíciques de tota la Península. Es reconeix per la seva gran mida i l'aspecte inflat i julaci de les branques. 12 Plantes en general de mida mitjana, fil.lidis rameals.de 1.4-2 x 0.4-0.5(-0.6) mm; caulidis i branques no amb l'aspecte descrit anteriorment ........................................ 13 13 Pseudoparafil.les de triangulars a lobats, la majoria ciliats; cauli- ........... di de vermell fosc a negrós (figura 2, j) H. imponens Hedw. Troncs, roques, humus. Pirineus francesos. Es diferencia de qualsevol altre espbcie del gknere Hypnum pels pseudoparafil.les ampliament lanceolats o lobats que presentenunes prolongacions o cilis. 13 Pseudoparafil.les de subfiliformes a lanceolats, mai ciliats; caulidi de verdós a marró pi1.lid ............................... 14 14 Plantes de color verd pil.lid, sovint regularment pinnades, branques fortament complanades; fil.lidis caulinars laxament implantats, zones alars molt excavades (al microscopi, les cbl.lules apareixen com un grup diferenciat sovint tenyit d'un color més fosc) i formades per poques c&l.lules (figurra 3, e-g) ......... H. jutlandicum Holmen et Warncke Fil.lidis curtament apiculats, marge superior serrat, cbl.lules del mig de la lamina de (60-)70-90(-100) x 3 ym. Seta llarga, 25-40 mm. Sbl, roques silíciques i base de troncs a la meitat septentrional de la Peninsula. Hypnum a 1'Espanya peninsular Orsis 12, 1997 23 Figura 3: a-d, H. andoi: a, fil.lidi caulinar; b, fil.lidi rameal; c, angle basal d'un fil.lidi caulinar; d, c~psules. e-g, H. jutlandicum:e, fil.lidi caulinar; f, fil.lidi rameal; g, angle basal d'un fil.lidi caulinar. h-k, H. cupressiformevar. cupressiforme: h, fil.lidi caulinar; i, fil.lidi rameal; j, angle basal d'un fil.lidi caulinar; k, c2psules. I-n, H. cupressiformevar. subjulaceum: 1, fil.lidi caulinar; m, fi1,lidi rameal; n, angle basal d'un fil.lidi caulinar. o-q, H. cupressiformevar. lacunosum: o, fil.lidi caulinar; p, fi1,lidi rameal; q, angle basal d'un fil.lidi caulinar. 1 = 1 mm (d, k); 2 = 100 ym (c, g, j, n, q); 3 = 1 mm (a, b, e, f, h, i, 1, m, o, p).