Gibellula pulchra (Saccardo) Gavara, un fong patogen d'aranyes, a Catalunya

Orsis 11,1996 179-181 Nota micolbgica Gibellula pulchra (Saccardo) Cavara, un fong patogen d'aranyes, a Catalunya Sergi Santamaria i Josep Girbal Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Unitat de Botinica. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Manuscrit rebut l'abril de 1995 Paraules clau: Catalunya, Gibellula, Hyphomycetes, fong patogen, aranyes. Segons ens consta a la bibliografia, Gibellula pulchra (Sacc.) Cavara ha estat citada de la província d'AstÚries per Unamuno (1930, 1943), i Gibellula leiopus (Vuill.) Mains (com G.pleiopus) de la província de Saragossa per Malen~on & Bertault (1976), aquestes són les Úniques referbncies que sobre la presbncia de Gibellula es tenen a la península Ibbrica. Per l'escassetat de dades i d'il.lustracions en les esmentades referbncies, creiem interessant donar a conbixer la presbncia a Catalunya d'una d'aquestes espbcies, G. pulchra patbgena d'aranyes. El material estudiat correspon a una mostra d'herbari conservada en sec a BCB-Mycotheca i que té les dades de recol.lecciÓ següents: sobre Tegenaria ? sp. (Agelenidae, Araneae), Lloret (Girona), 21 -IX-1980, leg. J. Roure. Les preparacions microscbpiques han estat realitzades amb blau cotó i l'observació amb un microscopi Leitz DMRB equipat amb contrast interferencial. L'esmentada mostra representa la primera citació d'aquesta espbcie a Catalunya. L'aranya atacada per G. pulchra apareix completament recoberta per un miceli de color groguenc. Els sinnemes que forma aquesta espbcie estan recoberts pels conidibfors (27-90 pm de longitud) característics (figura la-b), amb la paret típicament ornamentada (figura lc), que sostenen, amb disposició radiada als seus extrems (figura lc-e), les mbtules (6-1 1 x 3-4 pm) i les fiilides (7-9 x 2-3 pm), productores de conidis (2-4 x 1 pm). Les espbcies d'hifomicets del gbnere Gibellula estan altament especialitzades a parasitar de forma obligada les aranyes. Presenten una distribució cosmopolita (Samson & Evans, 1992). Se'n coneixen un total de vuit espkies i una varietat (LC.). G. pulchra és la més comuna, i ha estat citada d'kees temperades, subtropicals i tropicals (1.c.). Petch (1932) assenyala, perb, que prefereix de forma especial les zones més cdides. Aquesta espbcie ha estat freqüentment citada sobre aranyes en els boscos tropicals humits de Ghana (Evans, 1974), on és considerada com un important agent en el control natural de les poblacions d'aranyes en aquest hibitat. També es coneix a Ambrica Central i del Sud, malgrat que sembla molt més abundant i comuna en les zones tropicals d'aquesta kea (Samson & Evans, 1992). 180 Orsis 1 1, 1996 Sergi Santamaria i Josep Girbal Figura 1. Gibellula pulchra. a-b. Conidibfors que sorgeixen d'un sinnema. c. Aspecte d'un conidbfor on s'observa l'ornamentació de la seva paret. d. Detall de l'gpex d'un conidibfor on s'observen les mktules i les fiaides. e. Detall de l'gpex d'un conidibfor on s'observen els conidis originats en les fiaides. (Barra escala = 25 pm per la figura a, = 100 pm per la figura b, = 10 pm per les figures c-e.). Gibellula pulchra a Catalunya Orsis 11, 1996 181 Volem agrair a F. Pando (CSIC, Real Jardin Botánico, Madrid) la seva col~laboració en la recerca de referbncies a les bases de dades de <<Flora Micológica Ibérica*. Així mateix, volem agrair a J.A. Barrientos (Unitat de Zoologia, UAB) la determinació de l'aranya parasitada. Aquest treball ha estat en part finanqat per la DGICYT núm. PB-92-0012 (<<Flora Micológica Ibérica 11))) a un de nosaltres (S.S.). Bibliografia Evans, H.C. 1974. Natural control of arthropods, with special reference to ants (Formicidae) by fungi in the tropical high forest of Ghana. J. Appl. Ecol. 11: 37-49. Malenqon, C.; Bertault, R. 1976. Champignons de la Péninsule Ibérique. V. Catalogne, Aragon, Andalousie. Acta Phytotax. Barcinon. 19: 1-68. Petch, T. 1932. Gibellula. Ann. Mycol. 30: 386-393. Samson, R.A.; Evans, H.C. 1992. New species of Gibellula on spiders (Araneida) from South America. Mycologia 84: 300-314. Unamuno, L.M. 1930. Nueva aportación al estudio de la Flora Micológica del Concejo de Llanes (Asturias). Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 30: 179-1 87. - L.M. 1943. Adicicines al estudio sistemático de 10s Hifales de la Flora Española del Sr. González Fragoso. Anales Jard. Bot. Madrid 3: 53-133.